Barcelonins, amics, veïns i passavolants, esteu a punt d’endinsar-vos en una exposició molt especial. El 2018 la Mulassa de Barcelona celebra 450 anys de la seva primera referència. Per deixar-ne constància, hem recopilat l’essència de la figura, la seva història i les seves vivències més rellevants. Passeu i gaudiu d’aquesta mostra! Col·laboren:
Agraïments: Mercè Ayora, Josep Lluís Badal, Josep Lluís Esteras, Gemma Esteve,
Pep Fornés, Jaime Gaset, Toni Lucena, Dani Mosquera, Jordi Sacasas, Ramon Saumell
Textos: Nico Alonso, Laura Anton, Roger Herrera, Joana Olivés, Xevi Noya
Peu de foto explicació
Primeres referències A
Catalunya, la primera referència escrita d’una Mulassa és de l’any 1444 a Olot, per les Festes de la Mare de Déu del Tura. A Barcelona, la primera referència escrita coneguda d’aquest entremès ferotge i enfurit, voltat de foc i d’espetecs és de l’any 1568, en honor de l’entrada del rei Felip II quan s’esmenta al Llibre de coses assenyalades que “los perayres ab son peno y aportaven la mulassa”. Els paraires eren els qui tenien per ofici comprar i preparar la llana, i a l’església del Pi, aquest gremi hi tenia una capella.
Segons les referències escrites que s’han anat trobant, la Mulassa barcelonina tenia una aparença força semblant a les actuals guites: molt grossa, de fusta i portada per uns tres o quatre portants. D’ella en destaquen diferents singularitats: d’una banda, llançava focs i coets i, de l’altra, anava pentinada i vestida a la moda i acompanyada per la música d’un grup de ministrils.
En aquest mateix document, s’explica que la Mulassa va sortir novament l’any 1589 en ocasió de la visita del rei Felip III. L’any 1601, per les Festes de Canonització de Sant Ramon de Penyafort, la Mulassa va formar part de gairebé totes les processons, tal i com indica el dietari del Consell, on podem llegir: “Precehint devant de ditas banderas una mulassa de la cofraria dels parayres y sobre la squena della anave un minyo ajonollat vestit com un frare de predicadors representant lo Glorios Pare Sanct Ramon”. En motiu de la Canonització, la Mulassa duia damunt l’esquena un escenari on es representava el miracle atribuït al Sant.
Citació de la Mulassa de Barcelona a la processó en honor de Sant Raimon de Penyafort el dia 2 de juny de 1601. Relación de las grandes fiestas que en esta ciudad de Barcelona se han hecho a la canonización de su hijo San Ramón de Peñafort, de la Orden de Predicadores. 1601. Jaume Rebullosa. AHCB.
La Mulassa i el Lleó engalanats per a la Processó de Corpus. 1993. Arxiu Badal.
Rajola de ceràmica amb la Mulassa de Barcelona. Segle XIX. Museu d’Arenys de Mar.
Rajola de ceràmica amb la Mulassa. Art de la terra.
Processons U
na de les primeres descripcions de l’entremès data del 6 de juny de 1601, quan el Pare Rebullosa anota que la Mulassa “és una figura com a mula molt grossa de fusta, portada per tres o quatre homes que van dintre, molt engualdrapada, [...] pentinada al gust de les dames amb alçacoll, almirall i copet [...]”. No serà fins al 1701 quan trobarem novament notícia de la Mulassa, en honor de l’entrada del rei Felip V.
Els textos diuen que “los perayres devant de sa bandera portaven la mulassa molt entonada”. Als fulls de rengle de la processó del Corpus de les darreries del segle xviii, trobem la Mulassa acompanyada del Bou, davant de tot del Seguici, tot espetegant coets per obrir pas entre la població. Els fulls de rengle, les rajoles, etc. indiquen que era l’entremès més popular dels entremesos animals.
Auques de la Processó de Corpus de 1807.
Sortida de l’Ajuntament del Seguici Popular de Barcelona per a la Processó de Corpus. 2000. Arxiu Badal.
Prohibicions P
er entendre les circumstàncies que acabaran propiciant prohibicions i la consegüent desaparició de la Mulassa, cal repassar breument la història de les relacions entre el poder, els entremesos i els barcelonins. Des del segle xiv, els gegants, els nans i els diferents entremesos eren representacions ambulants destinades a fer conèixer personatges bíblics al poble. La Ciutat i els gremis eren actors principals de les processons. Amb el pas del temps, el Consell de la Ciutat se’n va anar desentenent en favor dels gremis.
El Mogigato. Auca del segle XIX.
L’any 1716, el Decret de Nova Planta retornava els entremesos a l’Ajuntament. Durant el segle xviii, la presència dels entremesos a les processons generava certs abusos, cosa que feia que el poble no els veiés amb la serietat que caldria esperar d’uns actes eminentment religiosos.
Nueva planta de la Real Audiencia del Principado de Cathaluña : establecida por Su Magestad con decreto de diez y seis de enero de mil setecientos y diez y seis. 1716. Edició impresa per Joseph Texidò.
En documents del segle xviii, trobem textos que indiquen que la Mulassa ja patia certes privacions a causa d’alguns excessos fets pels portadors dels entremesos. El 1771 a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona hi consta: “a conseqüència d’ordre del Consell resolgué el Capità General i la Reial Audiència que no assistís a la processó lo que era conegut per lo Pare del Lleó, manant-se que los que portaven lo Lleó, no fessin els bramuls d’aquesta fera; que els de la Mulassa, no disparessen coets ni altres focs; que el del Bou no embestís els xicots; que l’Àliga no ballés per manament de ningú, sinó que anés al davant del Santíssim i des de que sortís de l’església que ningú no insultés de paraula ni fes mofa dels que figuraven els apòstols i reis, tot baix pena de 10 lliures i 30 dies de presó.” L’any 1755-56, Fra Norberto Cambo escriu una carta on fa mofa de l’Àliga, el Lleó i els Gegants.
La Mulassa. Auca del segle XIX.
La Mulassa a la Festa de primavera de la Ciutadella. 2003. Toni Lucena.
El Lleó, els lleonets i el pare del Lleó. Segle XIX.
La desaparició F
ruit de les restriccions al llarg dels diferents períodes històrics, no és d’estranyar que el 1780 es prohibeixi la participació dels gegants i bestiari a les processons, amb l’argument que les ridiculitzaven. Aquesta decisió provoca que els barcelonins deixin d’assistir massivament a la Processó de Corpus. Davant la gran disminució d’assistents, l’Ajuntament decideix recuperar l’any següent la sortida dels entremesos però una hora abans de la Processó.
Mulassa de Vilanova i la Geltrú. 1952. Família Cuyàs. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Mulassa de Sant Feliu de Pallerols. 1966. Família Cuyàs. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Guites de la Patum de Berga. 1950. Família Cuyàs. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Mulassa de Solsona. 1956. Família Cuyàs. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
L’any 1807, trobem l’última notícia escrita de la Mulassa a l’auca de la processó de la beatificació de Sant Josep Oriol, abans de la seva desaparició. A partir d’aquesta data, no en tenim cap més notícia, tot i que els cronistes de l’època la recorden amb nostàlgia i l’arriben a confondre amb la Tarasca. Finalment, a partir del 1839 es perden les referències de la resta del bestiari. Mentre que a Barcelona la presència del bestiari desapareix, altres poblacions de Catalunya mantenen viva la tradició o la recuperen a principis i mitjans del segle xx.
Mulassa i els Gegants de Reus, al Poble Espanyol. 1929. Gabriel Casas i Galobardes. ANC.
La Mulassa al Correfoc de Sant Roc. 2006. Arxiu Badal.
La recuperació E
l 1960 es recuperen els Gegants del Pi i, conjuntament amb els de la Ciutat, tornen a formar part de les processons. En plena dictadura franquista, les festes populars comencen a recuperar-se tímidament. Per les Festes de la Mercè, algunes de les poques mulasses conservades (com la de Vilanova i la Geltrú o la de Solsona) visiten Barcelona.
Estrena dels Gegants del Pi després de la seva recuperació. 12 de juny de 1960. Foto esquerra Ballester. Foto inferior Postius.
Mulassa de Barcelona vella i nova al Taller Casserras de Solsona. 2005. Toni Lucena.
El constructor de la Mulassa de Barcelona fou Manel Casserras i Boix, artesà de Solsona. La nova Mulassa, molt realista i proporcionada, és d’una gran bellesa i no es basa en la imatge d’una guita. Com la seva predecessora, la nova Mulassa de Barcelona vesteix faldellí verd, amb domàs vermell on hi ha l’escut de la Ciutat.
Als anys vuitanta, els barcelonins surten novament al carrer per celebrar les festes més tradicionals. La ciutat bull i els barris comencen a organitzar les seves pròpies festes majors, creant un reguitzell d’imatgeria festiva que ha arribat fins els nostres dies. La Ciutat no vol ser menys i es comença a treballar en la recuperació del bestiari històric. La Mulassa és una de les primeres en reaparèixer el 1988. Els geganters del Pi són qui se n’encarreguen, preservant el lligam històric d’aquesta figura amb la Basílica de Santa Maria del Pi.
La Mulassa i els Gegants petits i grans del Pi a la Plaça del Pi. 1988. Josep Lluís Esteras.
La Mulassa al Bateig del Bou de Barcelona a la Plaça de Sant Just. 2001. Arxiu Badal.
La Mulassa va renéixer pel Correfoc de les Festes de Sant Roc de l’any 1988, apadrinada pels Diables del Barri Gòtic. La seva presentació més sonada va ser pel Correfoc de les Festes de la Mercè.
La Mulassa al Carnaval de Bagneaux, París (França). 1991. Arxiu Badal. La Mulassa al Correfoc de Vilanova i la Geltrú. 2000. Arxiu Badal.
La Mulassa a la II Trobada de Mulasses a Montblanc. 1994. Arxiu Badal.
La Mulassa, avui Q
uan surt al carrer, la Mulassa és esbojarrada, juganera i divertida. Li agrada perseguir la canalla fent dringar els seus cascavells i llançar guitzes a tort i a dret. Des que es va recuperar, la Mulassa té ball propi: el Ball de la Mulassa, una obra d’Eduard Casals que representa el caràcter de la figura. Com feia antigament, la Mulassa també pot llançar foc i per això participa en els principals correfocs de la ciutat, per Santa Eulàlia i per la Mercè.
La Mulassa a l’acte “Bestieses” celebrat durant les Festes de Sant Josep Oriol. 2016. Arxiu Badal.
La Mulassa de Barcelona acompanyada per la Mulassa de Falset a les Festes de Sant Josep Oriol. 2015. Arxiu Mosquera.
Des de la seva creació, és membre del Seguici Popular de Barcelona, per la qual cosa encapçala els actes més destacats de les festes barcelonines: el Seguici de Santa Eulàlia, la Processó del Corpus, el Seguici Inaugural, el Toc d’Inici, el Seguici d’Autoritats i la Cavalcada de les Festes de la Mercè.
La Mulassa a la Cercavila de Festa Major de les Festes de Sant Josep Oriol. 2018. Gemma Esteve.
A banda, la Mulassa també és una de les protagonistes de les Festes de Sant Josep Oriol del barri del Pi, ja que forma part de la imatgeria festiva de la basílica.
La Mulassa al Toc d’Inici de les Festes de la Mercè. 2015. Arxiu Badal.
La Mulassa a la Festa Catalana de l’Avinguda de la Catedral. 2016. Arxiu Badal. La Mulassa al Correfoc de la Mercè. 2011. Nico Alonso
La Mulassa amunt i avall FENOLLEDA
4 ROSSELLÓ
CAPCIR
VALL D’ARAN
D
es que es va recuperar l’any 1988, la Mulassa ha estat molt viatgera. Se l’ha pogut veure arreu de Catalunya i més enllà, participant en seguicis, processons, correfocs i fins i tot ha apadrinat alguna bèstia nouvinguda.
ALTA CERDANYA
ANDORRA
PALLARS SOBIRÀ
1
ALTA RIBAGORÇA
2
CONFLENT VALLESPIR ALT EMPORDÀ
BAIXA CERDANYA
RIPOLLÈS
ALT URGELL
RIBAGORÇA
GARROTXA
31 37
18 BAGES
10
15
SEGARRA
BAIX CINCA
22
30
8 TERRA ALTA
RIBERA D’EBRE
BAIX CAMP
23
36
ALT PENEDÈS ALT CAMP
43 PRIORAT
39
ANOIA CONCA DE BARBERÀ
GARRIGUES
MOIANÈS
38
3
32 33
12
BAIX PENEDÈS
5
GARRAF
BAIX EMPORDÀ
25
SELVA
VALLÈS ORIENTAL 42
13
VALLÈS OCCIDENTAL
URGELL
GIRONÈS
9
7
SEGRIÀ
44
OSONA
NOGUERA
PLA D’URGELL
11
40
SOLSONÈS LLITERA
PLA DE L’ESTANY
34
BERGUEDÀ
PALLARS JUSSÀ
En aquest mapa us descobrim tots els pobles i ciutats que la Mulassa ha visitat!
24
16
MARESME
20 35
14
BARCELONÈS
Itàlia
21
BAIX LLOBREGAT
26
França
TARRAGONÈS
28 29
BAIX EBRE MATARRANYA
41 MONTSIÀ
PORTS MENORCA
BAIX MAESTRAT
19
ALT MAESTRAT SERRA DE TRAMUNTANA
PLANA ALTA
ALCALATÉN
RAIGUER
6 ALT MILLARS
RACÓ D’ADEMÚS
ALT PALÀNCIA
PALMA PLANA BAIXA
SERRANS
17 27
PLA DE MALLORCA
LLEVANT
MIGJORN
CAMP DE MORVEDRE
CAMP DE TÚRIA
EIVISSA HORTA DE VALÈNCIA
PLANA D’UTIEL
FOIA DE BUNYOL
FORMENTERA RIBERA BAIXA RIBERA ALTA
VALL DE SORTIDES DE LA MULASSA DE BARCELONA (1988 2017) COFRENTS
1. ANDORRA LA VELLA
CANAL DE NAVARRÉS (Principat
d’Andorra) (1)
2. LES ANGLES (Catalunya Nord) (1) COSTERA
3. ARBOÇ, L’ (Baix Penedès) (1)
VALL D’ALBAIDA
SAFOR
COMTAT
4. BAÓ (Catalunya Nord) (1)
16. MALGRAT DE MAR (Maresme) (1)
31. SALÀS DE PALLARS (Pallars Jussà) (1)
17. MANCOR DE LA VALL (Illes Balears) (1)
32. SANT CLIMENT DE LLOBREGAT (Baix Llobregat) (1)
MARINA 18. ALTAMANRESA
(Bages) (1)
33. SANT FELIU DE LLOBREGAT (Baix Llobregat) (1)
19. MAÓ (Illes Balears) (1)
34. SANT FELIU DE PALLEROLS (Garrotxa) (3)
20. MATARÓ (Maresme) (1)
35. SANTA COLOMA DE GRAMENET (Barcelonès) (1)
6. CASTELLÓ DE LA PLANA (País Valencià) (1) MARINA BAIXA
21. MILÀ (Itàlia) (1)
36. SANTA FE DEL PENEDÈS (Alt Penedès) (2)
7. CERVERA (Segarra) (1)
22. MONTBLANC (Conca de Barberà) (1)
37. SOLSONA (Solsonès) (1)
23. OLÈRDOLA (Alt Penedès) (1)
38. TARRAGONA (Tarragonès) (1)
24. OLOT (Garrotxa) (1)
39. TERRASSA (Vallès Occidental) (1)
10. FRAGA (Franja de Ponent) (1)
25. PALAMÓS (Baix Empordà) (1)
40. TONA (Osona) (1)
11. GIRONA (Gironès) (5)
26. PALLARESOS, ELS (Tarragonès) (1)
41. TORTOSA (Baix Ebre) (1)
12. GRANADA DEL PENEDÈS,BAIX LA (Alt Penedès) (1)
27. PALMA DE MALLORCA (Illes Balears) (1)
42. VALLROMANES (Vallès Oriental) (1)
13. GRANOLLERS (Vallès Oriental) (1)
28. PARÍS (França) (1)
43. VALLS (Alt Camp) (4)
14. HOSPITALET DE LLOBREGAT, L’ (Barcelonès) (7)
29. PESENÀS (França) (1)
44. VIC (Osona) (1)
15. LLEIDA (Segrià) (1)
30. REUS (Baix Camp) (1)
5. BEGUES (Baix Llobregat)ALT (1)
ALCOIÀ
VINALOPÓ
ALACANTÍ
8. FALSET (Priorat) (1) 9. FOLGUEROLES
VINALOPÓ (Osona) MITJÀ (1) BAIX VINALOPÓ
SEGURA