Unitat didàctica 1. L´aparell circulatori. 1. L'aparell circulatori humà. L'aparell circulatori és l'encarregat de distribuir l'oxigen i els aliments per tot el cos, i de recollir el diòxid de carboni i els productes d'excreció procedents de les cèl·lules. Està format per: • un líquid circulatori denominat sang, • una bomba que ho impulsa denominada cor, i • uns conductes denominats vasos anguinis (artèries, venes i capil·lars sanguinis) i vasos limfàtics. 2. La sang. Està formada per un líquid denominat plasma sanguini i per diversos tipus d'elements cel·lulars: els glòbuls vermells, els glòbuls blancs i les plaquetes. • Plasma. El plasma està format bàsicament per aigua i per determinades substàncies disoltes (sals minerals, glucosa, lípids i proteïnes). El plasma sense proteïnes es denomina sèrum sanguini. • Glòbuls vermells. Els glòbuls vermells o eritròcits són cèl·lules sense nucli i plenes d'hemoglobina, que és una proteïna capaç de captar i alliberar oxigen. • Glòbuls blancs. Els glòbuls blancs o leucòcits poden tenir funció fagocítica (neutròfils, eosinòfils, i monòcits), generadora d'anticossos (limfòcits) o productora de vasodilatadors (basòfils). • Plaquetes. Les plaquetes són fragments de citoplasma que contenen una substància que inicia la coagulació de la sang.
3. Els vasos sanguinis. Se diferencien tres tipus denominats artèries, venes i capil·lars sanguinis. • Artèries. Són els vasos que duen sang des del cor a altres parts del cos. Són elàstiques gràcies a tenir una gruixuda capa muscular intermèdia. Totes elles, menys l'artèria pulmonar, duen sang rica en oxigen. • Venes. Són els vasos que duen sang cap al cor. Són molt poc elàstiques, pel que precisen tenir unes vàlvules internes per a evitar el retorn de la sang. Totes elles, menys la vena pulmonar, condueixen sang pobra en oxigen. • Capil·lars sanguinis. Són uns vasos extremadament prims que uneixen el final de les artèries amb el principi de les venes. Les seves parets són tan primes que permeten l'intercanvi de gasos en els pulmons, l'entrada de nutrients en l'intestí i la sortida dels productes de excreció en els ronyons.
4. L'aparell circulatori. El conjunt de tots els vasos sanguinis constitueixen un aparell circulatori doble i complet. Es diu doble perquè compren dos circuits, que són el pulmonar i el general. Es diu complet perquè en el cor no hi ha barreja de sang oxigenada i no oxigenada, concretament la sang oxigenada passa per la part esquerra del cor i la no oxigenada passa per la part dreta.
5. El funcionament de l'aparell circulatori sanguini. Bàsicament depend del funcionament del cor. El cor humà presenta quatre càmeres: dos que reben sang, les aurícules, i dues que expulsen sang, els ventricles. Entre l'aurícula i el ventricle esquerres està la vàlvula mitral, i entre l'aurícula i el ventricle drets està la vàlvula tricúspide. El cor funciona com una bomba aspirant-impel·lent. Per a això realitza moviments de relaxació (diàstoles) seguits de moviments de contracció (sístoles). El cicle cardíac (batec) dura 0,8 segons i presenta 3 etapes: • Diàstol. Les parets de les aurícules i dels ventricles es relaxen i aspiren la sang, la qual arriba per les venes. La sang que omple les artèries no retrocedeix gràcies que les vàlvules semilunares (també denominades sigmoidees) estan tancades. Aquesta fase dura 0,35 segons. • Sístole auricular. Les parets de les aurícules es contreuen, s'obren les vàlvules auriculo-ventriculars (mitral i tricúspide) i la sang passa als ventricles. Aquesta fase dura 0,15 segons. • Sístole ventricular. Les parets dels ventricles es contreuen i la sang del ventricle esquerre pansa a l'artèria aorta, cap a la resta del cos, i la del ventricle dret passa a l'artèria pulmonar cap als pulmons. Aquesta fase dura 0,3 segons.
AD = Aurícula dreta, AE = Aurícula esquerra, VD = Ventrícle dret, VE = Ventrícle esquerre
Test de resposta múltiple 9.1
6. Principals artèries i venes de l'aparell circulatori sanguini. Les principals venes són les venes pulmonars que porten sang procedent dels pulmons a l'aurícula esquerra, i la vena cava (superior e inferior) que porta sang de la resta del cor a l'aurícula dreta. Les principals artèries són l'artèria pulmonar que des del ventricle dret porta sang als pulmons i l'artèria aorta que des del ventricle esquerre porta sang a la resta del cos.
7. El sistema limfàtic. Està constituït pels vasos limfàtics i pels ganglis limfàtics. El líquid que conté es denomina limfa. Els vasos limfàtics són cecs, és a dir no tenen sortida. Per les seves parets absorbeixen part del líquid intersticial i ho condueixen als vasos sanguinis. El sistema limfàtic realitza tres funcions: • Retornar a la sang una gran part del plasma que, a causa de la pressió, ha sortit dels capil·lars sanguinis. • Transportar els greixos absorbits en l'intestí evitant així que arribin massa concentrades al cor. • Produir anticossos. En els ganglis limfàtics es generen limfòcits, els quals produeixen anticossos. Els principals ganglis limfàtics es troben el coll, aixelles i engonals. La seva inflamació és símptoma de patir una infecció.
8. Les malalties de l'aparell circulatori humà. Les principals són: • Aterosclerosi. És el dipòsit de plaques de colesterol a l'interior de les artèries. • Arteriosclerosi. Enduriment de les parets de les artèries a causa de l'edat. • Trombosi. Obstrucció d'un vas generalment a causa de un coàgul de sang que s'ha format al trencar-se les plaquetes a causa de fregar amb els dipòsits de colesterol que hi ha a l'interior de les artèries. • Angina de pit. Dolor en el pit motivat per una forta contracció del cor al no rebre suficient oxigen generalment a causa de l'obstrucció de l'artèria coronària. • Infart de miocardi. Malaltia que presenta els mateixos símptomes i causes que l'angina de pit però que al durar hores, provoca la destrucció d'una part del cor i, si afecta a tot ell, la mort de l'individu. • Buf cardíac. Insuficiència cardíaca deguda a un buidatge inadequat del cor. • Taquicàrdia. Freqüència cardíaca superior a 100 batecs per minut. • Hipertensió. És un augment crònic de la pressió arterial. • Leucèmia o càncer de sang. És una proliferació anormal dels glòbuls blancs.
1. L'aparell respiratori humà. És l'aparell encarregat de captar l'oxigen (O2) de l'aire i de desprendre el diòxid de carboni (CO2) que es produeix durant la respiració mitocondrial. 2. Parts de l'aparell respiratori. L'aparell respiratori humà està constituït per les fosses nasals, la faringe, la laringe, la tràquea, els dos bronquis i els dos pulmons. El pulmó dret té tres lòbuls i l'esquerre dos. Cada lòbul presenta centenars de lòbuls secundaris o lobulets. Els bronquis a l'entrar en els pulmons es ramifiquen apareixent els bronquíols, que es tornen a ramificar entrant cadascun en un lobulet, on al ramificar-se de nou formen els capil·lars bronquials que acaben en els sàculs pulmonars, les parets dels quals presenten expansions globoses cridades alvèols pulmonars. La major part de la superfície interna de les vies respiratòries presenta cèl·lules productores de moc, substància molt viscosa on queden adherides les partícules que porta l'aire i que presenta
substàncies antibacterianes i antivíriques. Amés les fosses nasals, la tràquea, els bronquis i els bronquíols presenten internament cèl·lules ciliades que mouen el moc cap a la faringe d'on per deglució passarà a l'esòfag.
3. Anatomia de l'aparell respiratori humà.
1. Orificis nasals. Són dos orificis que comuniquen l'exterior amb les finestres nasals, a l'interior de les quals hi ha uns pèls que filtren l'aire i unes glàndules secretores de moc que retenen la pols i humitegen l'aire. 2. Fosses nasals. Són dos àmplies cavitats situades sobre la cavitat bucal. En el seu interior presenten uns replecs anomenats cornets, que frenen el pas de l'aire, afavorint així la seva humidificació i escalfament. 3. Faringe. Conducte d'uns 14cm que permet la comunicació entre les fosses nasals, la cavitat bucal, l'oïda mitjà (a través de les trompes d'Eustaqui), la laringe i l'esòfag. 4. Boca. Permet l'entrada d'aire però sense el filtrat de pols i l'humidificació que proporcionen les fosses nasals. 5. Llengua. Aquest òrgan estreny l'aliment contra el paladar per introduir els aliments. 6. Epiglotis. És una llengüeta que quan és empesa per un bol alimentici s'abat sobre la glotis tancant-la i impedint així que l'aliment s'introdueixi dintre de la tràquea. 7. Laringe. És un curt conducte d'uns 4cm de longitud que conté les cordes vocals. 8. Cordes vocals. Són dos replecs musculars i fibrosos que hi ha a l'interior de la laringe. L'espai que hi ha entre elles es denomina glotis i dóna pas a la tràquea. Constitueixen l'òrgan fonador dels humans. 9. Cartílag tiroide. És el primer cartílag de la tràquea. Està més desenvolupat en els homes. En aquests provoca una prominència en el coll denominada la nou del coll i una veu més greu. 10. Esòfag. És un conducte de l'aparell digestiu que es troba darrere de la tràquea.
11. Tràquea. Conducte d'uns 12cm de longitud i 2cm de diàmetre, constituït per una sèrie de cartílags anulars tancats per darrere per fibres musculars, per a evitar així frecs amb l'esòfag quan per aquest passen aliments. 12. Pulmons. El dret té tres lòbuls i l'esquerre només dos. 13. Artèria pulmonar. Conté sang pobra en oxigen i rica en diòxid de carboni que es mou des del cor cap als pulmons. 14. Vena pulmonar. Conté sang rica en oxigen i pobra en diòxid de carboni que es mou des dels pulmons cap al cor. 15. Músculs intercostals externs. Són els que aixequen les costelles per augmentar el volum de la cavitat toràcica i així produir l'inspiració. 16. Costelles 17. Pleures. Són dues membranes que envolten els pulmons. L'espai que hi ha entre elles està ple de l'anomenat líquid pleural. La seva finalitat és evitar el frec entre els pulmons i les costelles. 18. Cavitat toràcica. És la cavitat formada per les costelles i l'estèrnum on s'allotgen els pulmons. 19. Bronquis. Són els dos conductes en els que es bifurca la tràquea 20. Bronquíols. Són les ramificacions dels bronquis. Les últimes ramificacions originen els anomenats capil·lars bronquials que finalitzen en els sàculs pulmonars, que són cavitats amb nombroses expansions globoses denominades alvèols pulmonars. Considerant els dos pulmons hi ha uns 500 milions d'alvèols. 21. Cavitat cardíaca. És on s'allotja el cor. 22. Diafragma. És tracta d'una membrana musculosa que durant la inspiració descendeix permetent la dilatació pulmonar i durant l'espiració ascendeix a
4. La respiració externa en els humans. La respiració externa o ventilació comprèn les tres següents etapes: 1. Inspiració. En ella els músculs intercostals externs es contrauen i pugen les costelles i l'estèrnum, i el diafragma descendeix. Tot aixòaugmenta la capacitat de la caixa toràcica, provocant que els pulmons es dilatin i entri aire ric en O2. 2. Intercanvi de gasos. En ella l'aire ric en O2 arriba fins els alvèols pulmonar, les parets dels quals són tan fines que permeten l'intercanvi gasós. Com estan recoberts de fins capil·lars sanguinis que contenen sang carregada de CO2 i pobre en O2, el CO2 passa a l'interior dels alvèols i l'O2 passa a la sang que hi ha en els capil·lars sanguinis. 3. Expiració. En ella els músculs intercostals externs es relaxen i les costelles i l'estèrnum baixen, i el diafragma ascendeix. Tot això disminueix la capacitat de la caixa toràcica, provocant que els pulmons es contreguin i, per tant, que surti aire ric en CO2.
5. L'intercanvi gasós. Les característiques de l'intercanvi gasós que es produeix als alvèols pulmonars són: 1) La sang procedent del cor que arriba als capil·lars sanguinis que recobreixen els alvèols pulmonars està carregada de diòxid de carboni i conté molt poca quantitat d'oxigen. 2) Al alvèols pulmonars arriba aire procedent de l'exterior que és ric en oxigen. També arriba diòxid de carboni procedent dels capil·lars sanguinis. El resultat és una barreja de gasos en que predomina l'oxigen. 3) La distància que hi ha entre els gasos continguts a l'interior dels alvèols pulmonars i els gasos continguts a l'interior dels capil·lars sanguinis és molt petita, només 0,6 micres (0,6µ) i les parets que els separen són permeables a ells. Degut a això els gasos poden passar d'uns als altres. El resultat és que ambdues barreges de gasos acaben tenint una composició molt semblant. 4) La sang que surt dels capil·lars sanguinis que recobreixen els alvèols pulmonars cap al cor és rica en oxigen i molt pobre en diòxid de carboni.
6. La capacitat pulmonar Volum corrent (VC). Es el volum d'aire que normalment entra en una inspiració o surt en una expiració. En els homes és 0,5 litres. Volum de la reserva inspiratòria (VRI). És el volum d'aire que entra de més en una inspiració forçada. En els homes és 3 litres. Volum de la reserva expiratòria (VRE). És el volum d'aire que surt de més en una expiració forçada. En els homes és 1 litre. Capacitat vital (CV). És el volum d'aire que es pot expirar després d'una inspiració forçada. Equival a la suma dels tres anterior volums (VC + VRI + VRE = CV). En els homes és 4,5 litres. Volum residual (VR). És el volum d'aire que sempre resta a l'interior del pulmons. En els homes és de 1,5 litres. Capacitat pulmonar total (CPT). És la màxima quantitat d'aire que poden acollir els pulmons. En el home són 6 litres.
7. Les malalties de l'aparell respiratori. Les principals són: • Insuficiència respiratòria. Disminució de la capacitat pulmonar per a intercanviar gasos. Pot ser causada pels dipòsits de quitrà del tabac sobre la superfície respiratòria, per asma, per infeccions, etc. • Asma bronquial. Contracció sobtada dels músculs bronquials generalment deguda a una reacció al·lèrgica. Provoca una sensació d'ofec molt desagradable. • Edema pulmonar. Infiltració d'un líquid serós que envaeix l'interior dels pulmons provocant insuficiència respiratòria. • Infart de pulmó. Dolor molt fort al pit provocat per embòlia pulmonar, és a dir per un coàgul que obstrueix un vas que aporta sang als teixits pulmonars. • Malalties infeccioses. Víriques. Les principals són refredat i grip. Bacterianes. Segons el tram afectat es diferencien les següents malalties: sinusitis, amigdalitis, faringitis, laringitis, bronquitis, pleuritis (pleures), pulmonia o pneumònia. A més cal citar la tuberculosi (infecció produïda pel bacil de Koch que dóna lloc a la formació de cavernes en els pulmons) i la tos ferina (tos convulsiva, afecta a lactants i nens petits).