BiN Blanc i negre Germรกn Bosch Arquitectura
Index.
03
Isartorplätze, de la ciutat al detall. 04 Casa Miró-Junosa. 16 Ciutat de punts, línies, plans i oportunitats. 22 Origen. 26 Umbrals. 30 Fotografíes 34 Currículum 40
2
Blanc i Negre
Índex
3
Isartorplätze, de la ciutat al detall. Projecte Final de Grau, 2019. ETSAB. Docència: J. Ros, I. Bachs, O. Linares, A. Solanelles i F.Pardo. Equipament docent. Munich, Alemanya.
El projecte final de carrera s’ha interpretat com un manifest de tot allò que s’ha anat recollint i aprenent al llarg de tot el procés universitari. És, també, una primera tirada de daus de com entén cada un l’arquitectura i, en certa manera, de com enfocar-se a futur: com tractar el projecte a moltes escales, com dibuixar-lo i com resoldre’l dintre dels límits de l’àmbit educatiu. En aquest cas, ens situem a la part oriental de ciutat de Munich en un privilegiat emplaçament a mig camí entre el casc històric y el riu Isar, actuant com a frontissa entre antic i nou, re-formulant la vialitat i incorporant els recorreguts dels vianants com a part natural de l’arquitectura proposada dintre del projecte a escala urbana. Constituït per un volum en alçada i un cos longitudinal que reconstrueix l’eix de l’antiga porta medieval juntament amb un curós tractament de l’espai públic, la proposta aconsegueix travar en mesures i proporció una intervenció que re formula l’entorn a diverses escales. El volum longitudinal és, en aquest cas, l’objecte del projecte, donant cabuda a un equipament docent dintre d’un edifici modular d’estructura metàl·lica que permet oferir espais nous per a la docència, entenent-lo com un contenidor diàfan de programa que pugui adaptar-se a diferents usos, canvis i activitats mantenint sempre uns valors arquitectònics de sostenibilitat i funcionalitat. Constructivament es resol a través de 9 pòrtics d’acer dels que despengen les tres plantes de l’aulari, deixant lliure la planta soterrani on s’incorpora un espai esportiu compartit per l’escola i la ciutadania amb accés directe des de l’intercanviador del metro així com la planta baixa, reduïda al mínim, que genera dos accessos diferenciats que constitueixen dos espais col·lectius en si mateixos. Cal esmenar també la construcció d’un hivernacle en planta sota-coberta com a motor del funcionament climàtic passiu de l’edifici que, a través d’una doble pell continua entre d’altres sistemes enllaçats, permet un control climàtic passiu adaptant-se a l’entorn i reduint la despesa energètica de l’edifici a l’hora que es generen espais atractius on conviuen totes les singularitats del projecte.
4
Blanc i Negre
Isartorplätze, de la ciutat al detall
5
PFG
ISARTORPLATZE INSTITUT, MUNICH
6
Blanc i Negre
Isartorplätze, de la ciutat al detall
7
8
Blanc i Negre
Isartorplätze, de la ciutat al detall
9
10
Blanc i Negre
Isartorplätze, de la ciutat al detall
11
12
Blanc i Negre
Isartorplätze, de la ciutat al detall
13
14
Blanc i Negre
Isartorplätze, de la ciutat al detall
15
Casa Miró - Juncosa. Projectes IV, 2016. ETSAB. Docència: M. Partida. Col·laboració: J. Olacia.
Habitatge per artista i taller d’aprenents. Vilafamés, Castelló.
Si el PFG és el final d’una etapa cal veure des de on s’ha anat evolucionant i es per això que s’escull aquest projecte, fet en col·laboració, com a referent anterior suficientment diferent en època, temàtica, emplaçament i resolució com per oferir una visió diversa del desenvolupament acadèmic. En aquest cas ens trobem en un petit municipi a la Comunitat Valenciana amb una forta tradició d’artistes que van generar l’elecció del programa per part de l’equip docent: es demanava la construcció d’un habitatge-taller per un artista a escollir i la seva família, així com un recinte per aprenents de treball i estada temporal. La parcel·la de topografia abrupta queda situada a la part alta del poble amb unes increïbles vistes sobre la Vall d’Alba, dintre d’un conjunt de ruïnes d’un antic assentament així com una església en desús que queda incorporada en la proposta com a espai cultural col·lectiu. El tractament del nou espai públic es va convertir des de el primer moment en un element clau del projecte, habilitant zones de petita escala pels veïns dintre del dens teixit del nucli històric. A través de murs de pedra seca rogenca, present de manera abundant en el solar, es consolidaven unes terrasses que permetien salvar l’enorme desnivell existent s’articula un projecte capicua que parteix de formes més lliures derivades de la topografia per acabar consolidant la solidesa de les línies rectes de la casa sobre el penya-segat. En el nostre cas l’artista escollit va ser Joan Miró i la seva família, pel que es va treballar una casa estratificada amb diferents espais alguns d’ells per usos tan concrets com tocar el piano, costum habitual en Pilar Juncosa, així d’altres destinats a activitats quotidianes però sempre buscant detalls que els fessin únics ja fos a través de la il·luminació o la pròpia materialitat. Tota la casa s’aixeca sobre les restes d’una antiga torre que són visibles des de l’estudi, obert a les visuals a través d’una gran obertura en la façana de pedra suportada per una biga metàl·lica. L’estudi, com la resta de la casa, queda distribuït en nivells amb una sortida directa a l’espai exterior, igualment que el volum per als aprenents, que s’organitza en una planta d’habitacions i espais compartits amb un gran taller en planta soterrani que queda il·luminat per un lluerna que vessa la llum sobre la zona de treball, ambdós nivells amb possibilitat d’obrir-se a l’espai públic.
16
Blanc i Negre
Casa Mirรณ-Juncosa
17
18
Blanc i Negre
Casa Mirรณ-Juncosa
19
20
Blanc i Negre
Casa Mirรณ-Juncosa
21
Ciutat de punts, linies, plans i oportunitats. Urbanística VI, 2017. ETSAB. Docència: E. Roca. Proposta urbana. Barcelona, Catalunya.
Per acabar d’exemplificar l’etapa universitària es recull aquest exercici, desenvolupat a l’últim curs d’Urbanisme, que dona resposta a un enunciat proposat per l’equip docent però corresponent a uns problemes reals, vigents i pròxims en una zona de confluència d’infraestructures, activitats i diversitat. A mig camí entre Barcelona, l’Hospitalet i la Zona Franca es treballa la reformulació a futur d’una zona industrial respectant uns límits lògics entesos en clau acadèmica. D’aquesta manera, es parteix de la perllongació per sota de la ronda litoral de dos eixos que eliminin l’aïllament que la infraestructura ha suposat durant tants anys, definint un àmbit on es treballen diferents intervencions i activitats que actuïn com a dinamitzadors i coesionadors d’un nou teixit urbà. Les infraestructures han conformant un paisatge trinxat i inconnex, deixant aïllada tota la cara sud-oest de la muntanya de Montjuïc. Tot i així, s’ha buscat respectar les d’ús habitual i vigent com a premissa realista de projecte, intentant-les replantejar incorporant propostes existents com pugui ser la perllongació del Carrer A fins a l’Aeroport, donant la possibilitat de vincular una futura ciutat aeroportuària, l’activació de la línia de metro aèria ja construïda o la possibilitat de convertir Can Tunis en una estació urbana i no industrial, gràcies a la desviació cap a la terminal de mercaderies projectada a l’antiga llera del Llobregat, eliminant definitivament la connexió amb la estació del Morrot, permetent treballar un passeig verd que vinculi la nova estació amb Montjuïc, amb la possibilitat de, fer-se extensiu per tota la cara sud de la muntanya. Respectant al màxim les preexistències i els valors de l’entorn, es proposa una de les vies com a districte econòmic, baixant des de plaça Europa, amb un conjunt d’edificis en alçada que continua fins al Parc Logística. Des de plaça Cerdà es treballa un eix més cívic, reforçant la construcció del nou barri de la Marina del Prat Vermell amb un nou nucli d’equipaments que segueix fins al parc de la mar proposat. A la zona sud es projecta la construcció d’un nou campus universitari vinculat a la industria neta que romangui activa i a la que pugui esdevenir com a motor d’activitat i coneixement. Es projecten també nous equipaments, zones verdes, habitatges i espais comercials que permetin entendre la Zona Franca com un barri més de la ciutat.
22
Blanc i Negre
Ciutat de punts, linies, plans i oportunitats
23
24
Blanc i Negre
Ciutat de punts, linies, plans i oportunitats
25
Origen.
XIXX Concurs Pladur, 2019. Col·laboració: J. Olacia i G. Marjalizo. Habitatge experimental. Paradinha, Portugal.
El concurs d’arquitectura és, en alguns casos, una manera diferent d’enfocar els projectes, explorant idees i tècniques de representació que enriqueixen l’experiència de cada un. Sovint treballats en equip, són una manera genial d’aconseguir sinèrgies productives que poden generar resultats sorprenents i innovadors. La proposta partia del programa ofert pel concurs, emplaçant-nos a la ribera del riu Pavia prop del poble de Paradinha, actualment abandonat, amb la intenció de recuperar l’activitat a la zona. En aquest cas es projecta una peça longitudinal, que vola sobre el sol i queda adaptada als nivells de la topografia existent aconseguint una mínima empremta sobre el terreny, organitzant un edifici d’habitatges modulars combinables amb espais col·lectius semi-exteriors que permeten aprofitar el bon clima per a tot tipus d’activitats. L’espai exterior es proposa equilibrant espais d’autoproducció amb zones d’esbarjo i estada que permetin entrar en contacte la gent amb l’entorn generant també una activitat i unes relacions comunitàries que permetin esdevenir l’origen del futur de Paradinha. L’edifici s’ordena a través de quatre nivells articulats per una escala longitudinal en façana que posa en relació totes les plantes així com un nucli d’accessos controlat. Les plantes mes baixes de l’edifici, en contacte amb el terreny, contenen els espais comuns del programa, sempre buscant apropiar-se de les terrasses, mentre que els habitatges s’agrupen en les plantes superiors. Aquests es resolen amb amplis espais flexibles i zones de servei i emmagatzematge a l’interior i un espai comú de cuina i menjador compartits entre tres unitats que permet, de manera molt senzilla, agrupar i desagrupar pisos de diferent dimensió a mesura que ho necessiti la gent, mantenint d’alguna manera viu el projecte. L’estructura es treballa amb una estructura metàl·lica que suporta uns forjats de panells de fusta amb unes compartimentacions interiors que alleugereixen al màxim el pes de l’edifici i, per tant, l’impacte de la fonamentació sobre el terreny. La façana es treballa amb una gelosia de corda que tamisa la llum i les visuals i la coberta es planteja com una superfície verda dissenyada per contenir horts per cada habitatge amb un espai de producció fotovoltaica.
26
Blanc i Negre
Origen
27
28
Blanc i Negre
Origen
29
Umbrals.
Rusia Housing 2018. Col·laboració: O.Bombac. Habitatge. Rusia.
Aquest segon exemple de concurs respon a un programa mol més tancat també d’habitatge en un entorn i un clima completament desconegut que permeten buscar solucions diferents des de la nostra experiència més pròxima. A través de diferents blocs i tipologies que es vinculen mitjançant un espai exterior col·lectiu on sobren els equipaments de planta baixa, establint relacions molt directes amb l’espai urbà, s’exploren composicions, distribucions, materialitats i espais que replantegin les activitats de la vida quotidiana. Els habitatges s’ordenen en quatre variacions de tipologia per edifici, creant un catàleg molt divers de possibilitats, partint sempre de geometries rectangulars que s’encaixen com peces d’un joc. Cadascun té un sistema d’accessos i comunicacions verticals propi i diferent, cosa que motiva a repensar la forma de l’espai comunitari i la manera d’habitar-lo. El treball amb els espais semi-exteriors esdevé llavors un argument a l’hora d’organitzar els habitatges, generant espais flexibles de diferent privacitat que fomentin la vida comunitària dintre dels blocs i en el conjunt d’edificis. D’aquesta manera es construeixen capes entre interior i exterior que ajuden al confort climàtic en l’interior dels habitatges esdevenint també espais arquitectònics en sí mateixos. Fusta, formigó, vidre, vegetació, elements tèxtils i tocs metàl·lics es combinen per donar materialitat a cada ambient, permetent sempre que la gent es vagi fent seu el projecte. Tota l’estructura es construeix amb prefabricats de formigó que permetin accelerar el procés constructiu i es projecten també una sèrie de sistemes per al control climàtic passiu de l’edifici.
30
Blanc i Negre
Umbrals
31
32
Blanc i Negre
Umbrals
33
34
Blanc i Negre
Fotografies.
Fotografies
35
36
Blanc i Negre
Fotografies
37
38
Blanc i Negre
Fotografies
39
Germán Bosch Domingo Arquitecte
29/05/1994 C/Cardenal Reig 13 08028, Barcelona +34 616225700 Català Castellà Anglès - Nivell B2 Aptituds de dibuix a mà: artístic i tècnic. Experiència en el·laboració de maquetes. Bon domini d’AutoCAD, Photoshop i SketchUp. Control de renderitzat amb V-Ray. Participació en publicacions en InDesign. Nocions d’Illustrator, Rhinoceros i CYPE. Estudis 2012 - Batxillerat Tecnològic, Matrícula d’honor. 2019 - Graduat en Arquitectura a la ETSAB. MH: Projecte de Final de Grau Estructures II Projectes IV - V -VI Teoria I Urbanística VI Taller Temàtic II Experiència 2017 / ____ - RC Arquitectura i Projecte Urbà 2017 / 2018 - Mendoza & Partida Architecture Studio 2018 / 2019 - Soterrament. Aj. St. Feliu de Llobregat. 2018 /2019 - Professor ajudant del DUOT. 2018 / ____ - OLT Activitats i concursos Workshop “Via Laietana”. Publicació ISBN-13:978-84-697-9499-9. Workshop “Mending Termini Station” Università Roma TRE Europan 2017 - Aurillac Seleccionats entre els 7 finalistes. RUSIA HOUSING 2018 - Fase 1 Guanyadors RUSIA HOUSING2018 - Fase 2 2on Premi XXVIII Concurs Pladur 2018 Guanyadors Fase Local XXIX Concurs Pladur 2019 1er - Premi. Guanyadors Fase Internacional
40
Blanc i Negre
CurrĂculum
41