El nostre projecte proposa una transformació en l’espai públic. Més concretament al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Desprès de veure que molta gent va a aquest parc a ballar, ens vam donar compte que no tenien un espai on poder realizar els seus balls de manera ample i segura. És per això que nosaltres hem creat una estructura metàl·lica perquè puguin ballar i tenir el seu espai.
El parc de la Ciutadella es troba al districte de Ciutat Vella, a Barcelona. Durant molts anys va ser l’únic parc públic de la Ciutat Comtal. Va ser traçat en els antics terrenys de la fortalesa de la Ciutadella —d’aquí el seu nom—, a imatge i semblança del jardí de Luxemburg de París. Va ser dissenyat per Josep Fontserè i Mestre i va inaugurar el 1881. Pocs anys després, el 1888, va acollir l’Exposició Universal de Barcelona. Està situat al barri de la Ribera, en el triangle comprès entre l’estació de França, l’Arc de Triomf i la Vila Olímpica. Està delimitat per quatre vies principals: el passeig de Pujades, el passeig de Picasso, el passeig de Circumval·lació i el carrer de Wellington. Disposa de deu accessos i té una extensió de 17,42 hectàrees (31 amb el Zoo de Barcelona). És el parc urbà més gran de Barcelona després del de Montjuïc.
Al parc es troba l’antic Arsenal de la Ciutadella, actual seu del Parlament de Catalunya, a més de equipaments del Museu de Ciències Naturals de Barcelona com el Museu Martorell (seu històrica del Museu de Ciències Naturals des del 1882 encara que va fer de Museu de Geologia del 1924 al 2010) i el Castell dels Tres Dragons (Museu de Zoologia del Museu de Ciències Naturals del 1920 al 2010). L’Umbracle i l’Hivernacle, dedica a la conservació d’espècies botàniques, també fan part del Museu de Ciències Naturals. El Parc de la Ciutadella també alberga el Zoo de Barcelona i diversos edificis que inclouen una església i un col·legi (IES Verdaguer). En el seu terreny es troba una extensió col·lecció d’art públic que el converteix en un museu d’escultures a l’aire lliure
Cartell publicitari d’un tipus de ball, en aquest cas el tango
Dels conceptes col·lectiu, emocional i educatiu, el treball vomita deliri. “We Are Rave” pretén ser una peça participativa que des de la moda, genera noves dinàmiques grupals i creatives a partir de les sensacions i les emocions. Del disseny d’una carpa “Rave” d’estil domus, la col·lecció s’ha format a través de les peces que configuren la cúpula. D’aquesta manera tot el procés ha estat
manual, redirigint els patrons des del modelatge i el joc, la capacitat de construir diferents vestits amb una sola peça, donant-li a l’usuari l’oportunitat d’anar més enllà del que coneixem com a indumentària habitual. De la filosofia que s’amaga rere aquest tipus de festes, sense pretendre fer-ne un manifest, el procediment ha seguit una sèrie de termes que reflecteixen aquesta cultura: la
llibertat, la tolerància, el desarrelament i la presa de consciència. El procés de treball ha resultat una investigació cap a l’autoconeixement, la proposta d’una metodologia que parteix del Deliri. L’aquí i ara que les peces respiren, un camí continuat que es modifica a través de l’experiència, del coneixement d’un mateix.
L’objectiu d’aquest projecte és dotar Escorxador-Madrid -l’antic escorxador de la ciutat ara transformat en una institució que es defineix com un “espai públic de creació contemporània amb vistes a riu” - amb dispositius materials públics i protocols institucionals per fer possible un maridatge entre els grans centres oficials de la cultura i les petites agrupacions i associacions (per exemple, grups de teatre de barri, bandes de música, directors de cinema amateur, etc.) que s’estenen per l’extens territori de la ciutat de Madrid. Es proposa equipar els espais oberts de l’antic escorxador amb dues estructures mòbils de grans llums que continguin sistemes per a l’amplificació de so, il·luminació escènica i projecció audiovisual, que en combinació amb grades rodants permetin que qualsevol pugui organitzar actuacions obertes al públic al pati d’escorxador-Madrid.
En aquest cas el que voliem representar amb el nostre projecte en relació a Escaravox era el fet de crear una estructura on la gent pugui realitzar diferents activitats, com per exemple ballar. En cas d’Escaravox l’estructura és movil però noslatres l’hem fet fixa al terra perquè ens semblava molt més interessant i coherent pel projecte. Un altre element significatiu és que els arcs que hi ha a l’estructura simbolitzen totes les parts de ferro que hi ha al Parc de la Ciutadella, com l’hivernacle. Per nosaltres Escaravox és un molt bon referent, que hem tingut present desde el primer moment.
En aquest cas, el nostre referent fa servir pals de fusta per aguantar l’estructura. Nosaltres hem volgut fer servir el mateix sistema, utilitzant un pal central per agunatar l’estructura i la tela que fa de sostre de la carpa. En aquest pal de fusta estarien colocades les llums per il·luminar l’interior de la carpa i on es col·locarien també els altaveus per posar la música per ballar.
Els referents de l’obra de Radic es caracteritzen per provenir de mons molt diferents però sempre relacionats amb obres casuals i populars, que quotidianament passen inadvertides i que, majoritàriament, estan abandonades. Es tracta de construccions que són vestigis d’un passat cultural xilè. Són aquestes “construccions fràgils”, com Radic les anomena, les que són utilitzades com a estratègies, no com intimació i menys com collage. A la habitació, la imatge de lleugeresa està relacionada amb el teixit fràgil de l’estructura artesanal de fusta reticulada i el vel de vidre de les seves façanes, els que envolten tot el refugi, generant una prolongació espacial de l’interior cap a l’exterior. Tot
aquest volum s’aixeca de el terreny mitjançant estaques, produint una sensació de lleugeresa, a l’igual que les cases palafits de Chiloé. La coberta de la casa està conformada per una membrana que té la forma d’una gran carpa, inspirada en l’imaginari del circ. Es tracta d’una doble membrana amb una capa interior impermeable i una altra exterior, translúcida, a l’igual que la casa CR, situada a Santiago de Xile, projecte en el qual Radic “... volia rescatar la sensació de fragilitat que es produeix en el gran ambient únic de la membrana. Per a l’arquitecte, aquest material proposa una certa informalitat lluminosa que genera un espai diferent, a el qual cal aprendre a habitar i que porta a realitzar un
esforç inesperat. “Es tracta d’un material resistent, remet a una idea nòmada de futilitat i fragilitat que m’interessava explorar” Nosaltres el que hem volgut representar amb la nostre maqueta és la tela que fa de sostre d’aquesta carpa on la gent pot ballar passar-s’ho bé. Utilitzar aquest material com el que fa servir l’arquitecte en aquesta obra que veiem aqui al costat. “Es tracta d’una doble membrana amb una capa interior impermeable i una altra exterior, translúcida, volia rescatar la sensació de fragilitat que es produeix en el gran ambient únic de la membrana”.
Faig formes que fusionen aspectes físics de l’arquitectura, la indústria i la natura. Prenc indicacions d’estructures de tracció, on una membrana flexible es recolza i es forma amb cables que apliquen tensió. Utilitzant el mokume shibori, una tècnica de tenyit resistent a la forma, transformo l’organza de seda blanca en una membrana elàstica, translúcida i amb patrons. Aquesta pell està lligada a estructures que construeixo amb fusta, bambú i filferro i adopta la seva forma escultòrica en resposta a l’estirament i el lligam. El treball actual s’inspira en fenòmens efímers: núvols, temps, fum i aigua que flueix. Les forces complexes determinen les seves formes d’un moment a un altre: moviment de l’aire, massificació de molècules d’aigua, canvi de temperatura, evaporació, gravetat o trans-
formació química. Gaudeixo de la ironia d’ancorar aquestes formes dinàmiques i convido els espectadors a reflexionar sobre allò que és passatger, potser en perill, en aquests temps.
“M’agrada treballar amb arquitectures modestes, refugis molt senzills, formes refinades”, comenta l’artsita, que també és dissenyadora d’interiors. Part del gravat, Isabelle Bonte es troba amb el metall a Belles Arts. Avui juga amb les matèries primeres: filferro, tarlatan, fil de cotó. “Aquestes escultures semblen fràgils, però com que estan fetes de matwerials locals, completament a mà,es poden repara fàcilment, almenys segons la idea, in situ”: Del gravat, encara conserva aquestes delicades línies dibuixades a la paret per l’ombra projectada per les obres.
Cartell publicitari d’un tipus de ball, en aquest cas el swing
Cartell per donar a conèixer la nova carpa del Parc de la Ciutadella. El nom d’aquesta carpa és Carpafest.
Alรงat A
Secciรณ
Alรงat B
Planta