ESQUERDES (IR)REVERSIBLES

Després de 176 anys, i ara més que mai, l’òpera, sobre l’escenari del Liceu, és un mirall del món; un reflex que s’expressa en paràboles artístiques i des d’on emanen bellesa, emoció, pensament viu.

La temporada 2023-2024 presenta una sèrie de títols en què es convoquen èpoques de confusió moral i d’opressió, gestos desproporcionats i, sobretot, dispositius de manipulació contra els més febles. La destrucció mediambiental, la pobresa, el racisme, les desigualtats globals, la violència social o el repartiment asimètric dels recursos són senyals inequívocs que no hem aconseguit un “món comú”; som en un solapament de “molts mons” no equitatius que conviuen i es friccionen.

Aquestes faules existencials i recorreguts iniciàtics plens de crueltat porten l’individu i la collectivitat a la seva pròpia degradació. Aquesta galeria infinita de personatges que presenten les seves esquerdes irreversibles és, paradoxalment, des d’aquest punt de vista, on som capaços de descobrir que, al costat de la nostra increïble vulnerabilitat, també hi ha la nostra extraordinària fortalesa. Turandot, Onegin, Cleopatra, Don José, Adriana Lecouvreur o Renato, amb destins tràgics, exemplifiquen a la perfecció una fragilitat nascuda d’aquestes fissures profundes.

L’art és sens dubte un vehicle poderós a l’hora de repensar els relats dominants i un escenari sobre el qual construir criteris a partir de la desconfiança d’aquells que abracen cegament les seves certeses sense tenir en compte els interrogants, i el Liceu és un lloc de creació, però, alhora, un lloc de creació de significats.

L’artista convidat (i autor de les fotografies d’aquest llibre que teniu a les mans), Joan Fontcuberta, presenta part del seu extens treball sobre l’amnèsia de les imatges i sublima la seva idea, el mateix Liceu s’esborra i es reconstrueix a si mateix en donar cabuda a nous missatges. L’òpera, com a art viu, és la disciplina més fascinant de totes. I, per contribuir a fer més gran la rica tradició del Gran Teatre del Liceu, hi tindrem les millors veus dels món (Jonas Kaufmann, Sondra Radvanovsky, Javier Camarena, Lise Davidsen, Nadine Sierra, Sonya Yoncheva, Maria Agresta, Freddie De Tommaso, Julia Lezhneva, Michael Fabiano o Aušrinė Stundytė, entre d’altres), amb els directors d’escena més estimulants (Christof Loy, Calixto Bieito, Graham Vick, Robert Wilson, Emma Dante, David McVicar o Núria Espert) i les batutes dels més grans (Josep Pons, John Adams, Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Giovanni Antonini, Jordi Savall, René Jacobs o Alondra de la Parra), que ens mostraran alguns dels misteris més profunds de l’ànima humana.

El món posa al descobert certes condicions de la vida i ens obliga a comprendre els humans no com a entitats separades impulsades per l’interès propi, sinó com a éssers completament interdependents units a un món viu que requereix la nostra determinació col·lectiva per lluitar contra la destrucció. L’òpera, com a laboratori permanent, no pot girar l’esquena a aquest pensament.

Estimat públic, els artistes, els equips, el personal del teatre i jo mateix estem encantats de convidar-vos aquesta temporada per descobrir missatges, reconèixer les esquerdes irreparables i somniar que el coneixement, l’art i l’òpera ens ajuden a alleugerir els pesos vitals que arrosseguem.