L’ARTISTA RESIDENT

Mirar cap al futur 2.0

El fil conductor d’aquest any són les esquerdes irreversibles. I la veritat és que fa dies que hi penso i se m’acuden un munt d’idees… Esquerda (en general) com a principi de crisi d’allò que és antic i necessita ser restaurat o… demolit. Esquerda (en una paret) com aquella escletxa que ens permet veure, o intuir, el que hi ha al darrere, que és, al capdavall, la funció de l’art. Esquerda (en una placa tectònica) que és el principi de la deriva dels continents que fa que, al cap del temps, aparegui un nou món amb una natura que ha evolucionat de manera imaginativa i sorprenent. Esquerda (en el temps) com a sorgiment d’una nova etapa…

Crec que és en aquestes esquerdes on s’ha desenvolupat la tasca del Consell Artístic del Gran Teatre del Liceu des que m’hi vaig incorporar. En la presentació de la primera temporada, 202021, vaig titular el meu text Mirar cap al futur, i rellegint-lo ara se m’acut que l’actual hauria de titular-se igual, però amb un 2.0, que és el que es fa amb les versions de software quan es milloren.

Perquè crec que és això el que ha passat amb tots els reptes que ens vam posar: educar els nens, provocar l’interès dels joves, atraure el públic de 20 i 30 anys, i ampliar els gustos del públic adult. I això gràcies a una programació oberta a tothom, amb estils molt diversos, amb una presència notable de dones creado- res i apostant pels joves talents —Òh!pera—, o fent la labor social —La gata perduda, amb la integració de ciutadans del Raval—, o la tasca educativa —El monstre del laberint, òpera participativa per a joves d’institut i centres educatius— o buscant els més petits —La torre de Nadal va sortir a la plaça de Catalunya. Estem treballant en projectes per a joves ballarins vinculats a l’Institut del Teatre i la ciutat de Barcelona. I cal no oblidar l’èxit de l’Under35, que esgota les entrades amb un públic jove i entusiasta, espectadors futurs d’aquesta casa. I l’agermanament del Liceu amb les diferents arts, que ha fet que tot tipus d’artistes utilitzin els espais del teatre.

Es pot demanar més!? És clar que sí! I, de fet, tots els que treballem en aquest projecte que es diu Gran Teatre del Liceu mirem ja cap al futur pensant en la versió 3.0. Però, de moment, vull destacar la feina ja feta i la gran dedicació de tots els equips del Teatre. I, des del meu punt de vista, estic especialment il·lusionat amb la presència, a la temporada 2023-24, de noms meravellosos de la direcció escènica com Christof Loy, Elkhanah Pulitzer, Núria Espert, Calixto Bieito, Graham Vick, Bob Wilson, Emma Dante, David McVicar i, en el terreny de la coreografia, Alexander Ekman, Sidi Larbi Cherkaoui i Sasha Waltz.

Al capdavall, tots vivim perpètuament en una esquerda del temps.

Àlex Ollé

Director d’escena

Barcelona, febrer de 2023