EL CONTE DE NADAL DE CHARLES DICKENS

Albert Guinovart

El conte de Nadal (A Christmas Carol) de Charles Dickens, publicat originalment en anglès l’any 1843, narra la història d’un home avar, egoista i ple de cicatrius aparentment irreversibles (Mr. Ebenezer Scrooge) i la seva conversió després d’una sèrie de visites de fantasmes durant la nit de Nadal. Escrita en plena època victoriana i amb un sentit melangiós cap al passat, el Nadal i els valors de fer pinya contra la cobejança, va tenir una enorme popularitat.

Amb la idea de mostrar els matisos d’aquest magistral text de Dickens, Albert Guinovart ens regala una partitura bellíssima, sensible i plena de contrastos. Una música al servei de les paraules que dibuixa tots els personatges de la narració.

Dinamitzant l’acció musical, els dibuixos de sorra de Borja González (Cia. Ytuquepintas) li donen un punt encara més poètic. Sobre una taula de llum artesanal i en total sincronia amb la música i el text, va modelant la il·lustració amb sorra per evocar les diverses escenes i els diversos personatges de la narració.

VEUS – Cor Infantil Amics de la Unió, juntament amb l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu ofereix un clàssic del nostre Nadal: art, delicadesa i precisió!

Albert Guinovart

Música i piano

David Pintó

Adaptació del text i coordinació escènica

Ana San Martín

Albert Mora

Solistes

Borja Gonzalez (Cia. Ytuquepintas)

Art amb sorra

VEUS – Cor infantil Amics de la Unió Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu

Amb la participació de músics del Conservatori del Liceu

Director Josep Vila Jover

DESEMBRE 2023

Dissabte 16 11.30 h De 10 a 29 €

Diumenge 17 11.30 h De 10 a 29 €

Durada +/-: 1 h 10 min

Guardeu-me les espines de roses ja finides al crepuscle: la nova flor que me’n faré es dessagna en dia sense llum; no haurà vist l’alba ni la verda calma dels boscos umbel·lats, però tindrà el besllum de joia germinada dins la mort.

Renúncia es dirà aquesta flor ja ungida en els umbracles: del tast del temps, la mà l’haurà arrencada amb un tallant de cel; i si voleu jardí de tanta alçada, mil vols passar d’un vol, a la vida doneu el vostre preu amb l’ànima callada.

—Susanna Rafart, La llum constant (2013)