2 minute read

L’ORFEO VERSIÓ

Next Article
LICEU APROPA

LICEU APROPA

Concert

El mite d’Orfeu és un dels més obscurs i més plens de simbolisme de tota la mitologia hel·lènica. D’orígens antiquíssims, Orfeu és el cantant per excel·lència, el músic i el poeta. D’ell es deia que sabia cantar i tocar uns cants tan delicats que les bèsties salvatges el seguien, el regne vegetal s’inclinava cap a ell i els homes més ferotges es calmaven totalment.

D’altra banda, amb motiu de les noces de Maria de Mèdici i Enric IV, rei de França, a la Florència dels Mèdici de l’any 1600, Jacopo Peri i Giulio Caccini havien estrenat la seva Euridice, considerada la primera òpera (avui tristament desapareguda). En oposició a aquest esdeveniment, Vicenç Gonzaga, duc de Màntua i fervent amant de les arts, va voler contraatacar amb l’encàrrec i estrena d’una nova òpera. Un moviment ar tístic, però també polític. Així naixia de Claudio Monteverdi.

L’Orfeo, favola in musica, estrenada el 24 de febrer del 1607 en una petita sala del Palau Ducal de Màntua, és gairebé la primera òpe ra o, en tot cas, la més antiga conservada completa. Era l’inici d’una nova era: l’ della musica posava en pràctica el llenguat ge experimental que ja utilitzava als seus darrers madrigals, tot desenvolupant un nou llenguatge sonor que representaria la transi ció entre el Renaixement i el barroc. El text literari assumia una perfecta comunió amb la música, i va esdevenir un entreteniment cortesà d’enorme interès i de possibilitats il·limitades.

Al podi, René Jacobs, coneixedor únic d’aquests repertoris, clou el retrat-encàrrec fet pel Teatre de revisar tres Orfeus operístics: Telemann, Gluck i Monteverdi. Jacobs, aclamat com un dels directors predilectes del públic en aquest període musical, ens endinsarà en els misteris d’aquesta partitura, que conserva tota la seva modernitat tot i tenir més de 400 anys de vida.

Raffaele Pe

Contratenor. Amb el seu disc Giulio Cesare. A Baroque Hero va rebre el premi Abbiati 2019 de la crítica musical italiana al millor àlbum. Col·labora habitualment amb directors i directors d’escena com Jordi Savall, John Eliot Gardiner, William Christie, Giovanni Antonini, Graham Vick, Claus Guth, Pierluigi Pizzi i Damiano Michieletto. Debuta al Gran Teatre del Liceu.

Yannick Debus

Baríton. Nascut a Hamburg, va formar-se a l’Acadèmia de música de Lübeck on va cursar una doble titulació tant en veu amb Michael Gehrke com en teoria musical i formació auditiva amb Oliver Korte i Holger Best. Entre els seus compromisos recents trobem la seva col·laboració amb René Jacobs a l’oratori Israel in Egypt de Händel i interpretant Apollo (Apollo e Dafne). Debuta al Gran Teatre del Liceu.

Neal Davies

Baríton. Va estudiar al King’s College de Londres i a la Royal Academy of Music, i va guanyar el premi Lieder al Cardiff Singer of the World Competition del 1991. Ha actuat amb l’Oslo Philharmonic Orchestra amb direcció de Mariss Jansons, BBC Symphony Orchestra amb Pierre Boulez, les orquestres de Cleveland i Philharmonia amb Christoph von Dohnányi i Chamber Orchestra of Europe amb Nikolaus Harnoncourt, entre d’altres. És convidat habitual del Festival d’Edimburg i BBC Proms. Debuta al Gran Teatre del Liceu.

Ren Jacobs

Director. Amb més de 260 gravacions a les seves espatlles, a més d’una carrera com a cantant, director i acadèmic, ha esdevingut un dels noms més destacats en el camp de la música barroca i vocal. Inicià la seva formació musical com a membre del cor de la catedral de Sant Bavó a Gant, la seva ciutat natal. Poc després inicià la seva carrera com a contratenor, i això va despertar el seu interès per la música barroca. Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 2021/22 amb Orpheus en versió concert.

This article is from: