ADRIANA LECOUVREUR

Al segle xviii, la llengua francesa tenia com a ambaixadora més important l’actriu Adrienne Lecouvreur: sobirana de les tragèdies de Voltaire, dels versos de Racine i Corneille, i de la declamació cantada de la Comédie-Française. La seva vida es va fer curta, ja que la va sobrevenir la mort als 38 anys. La seva relació amorosa amb el mariscal Maurici de Saxònia va activar la gelosia de la duquessa de Bouillon i, a continuació, es va produir un misteriós accident, en què la llegenda va voler que un ram enverinat, ofert per la seva rival, fos el causant de la seva mort. La gelosia, causada per unes fissures impossibles de curar, és el poderós vehicle que desencadena aquesta tragèdia. El rebuig de l’Església a fer-li un enterrament cristià va commoure la societat de l’època.

Ja en ple segle xix, i gràcies a l’obra teatral d’Eugène Scribe i Gabriel Legouvé, el mite es va adaptar a òpera en les mans de Francesco Cilèa. Hereu de la tradició romàntica italiana, el

—Louis-Sébastien Mercier, Du Théâtre, ou Nouvel essai sur l’art dramatique (1773) compositor calabrès va oferir al verisme musical un dels seus melodrames més emocionants, en la línia de les composicions de Mascagni, Leoncavallo i Giordano.

Conjugant veritat històrica i realisme tràgic, Adriana Lecouvreur no ha deixat d’exposar en l’escena les il·lusions teatrals més nobles, així com els sentiments de la vida real. Estrenada a Milà l’any 1902, gaudeix del privilegi del públic per la seva inventiva melòdica i l’elegància de l’escriptura orquestral.

Sonya Yoncheva i Jonas Kaufmann encarnaran la parella enamorada, mentre que la Princesa de Bouillon serà presentada per Anita Rachvelishvili, i Michonnet, per Ambrogio Maestri. Un quartet per fer justícia amb una sèrie de vetllades que prometen ser pàgines daurades a la memòria d’aquest teatre i del seu públic.

Jonas Kaufmann

Tenor. Nascut a Munic, estudià cant a la Hochschule für Musik und Theater München. Comença la seva carrera al teatre d’òpera de Saarbrücken, i poc després esdevé membre de l’òpera de Zuric. Després del seu debut a l’òpera de Nova York, l’any 2006, no ha deixat de cantar als principals teatres d’arreu del món. Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 2004/05 amb la Missa Solemnis op. 123, i hi ha tornat amb un recital (2013/14) i Andrea Chénier (2017/18).

Ambrogio Maestri

Baríton. Al llarg de la seva trajectòria ha cantat en alguns dels teatres més importants del món, com The Metropolitan Opera de Nova York, Opéra national de Paris, Royal Opera House de Londres, Wiener Staatsoper i Deutsche Oper Berlin, entre d’altres. Debutà al Gran Teatre del Liceu amb Aida la temporada 2007/08, i hi ha tornat amb Falstaff (2010/11), L’elisir d’amore (2012/13), Tosca (2013/14), Nabucco (2015/16) i Il trittico (2022/23).

Sonya Yoncheva

Soprano. Estudià piano i cant a Plóvdiv (Bulgària), la seva ciutat natal. I completà els seus estudis a Ginebra. És alumna de Le Jardin des Voix de William Christie. Al llarg de la seva carrera ha protagonitzat noves produccions de títols com Tosca i Otello. Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 2021/22 amb Norma

Anita Rachvelishvili

Mezzosoprano. Va començar a estudiar piano a l’escola Mukhran Machavariani, i finalment va centrar els seus estudis en cant al Conservatori Vano-Sarajishvili amb Manana Egadze. L’any 2007 va integrar-se a l’Acadèmia del Teatro alla Scala de Milà, i va ser allà on va cridar l’atenció de Daniel Barenboim, que l’any 2009 va convidar-la a interpretar Carmen en la nit d’inici de la temporada operística a Milà, això va donar-li visibilitat a escala internacional. Debuta al Gran Teatre del Liceu.