SACRE (LA CONSAGRACIÓ DE LA PRIMAVERA)

SASHA WALTZ & GUESTS

Basat en el paganisme rus amb coreografia original de Vatslav Nijinski

Estrena absoluta: 28/05/1913 al Théâtre des Champs-Élysées de París

Estrena a Barcelona: 22/03/1928 al Gran Teatre del Liceu (versió concert)

Darrera representació al Liceu: 10/09/2008

Total de representacions al Liceu: 18

Sasha Waltz

Direcció i coreografia

Ígor Stravinski

Le Sacre du Printemps

Música

Bernd Skodzig

Vestuari

Pia Maier Schriever

Sasha Waltz

Escenografia

Thilo Reuther

Il·luminació

Antonio Ruz

Coreografia dels assaigs

Sasha Waltz & Guests

Coreografia

Teatre Mariïnski de Sant Petersburg i Théâtre Royal de La Monnaie de Brussel·les

Coproducció

Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu

Josep Pons Director

Més de cent anys després de l’estrena, el 1913, al Théâtre des Champs-Elysées de París, a càrrec dels Ballets Russos de Diàghilev, La consagració de la primavera d’Ígor Stravinski ja és considerada com una de les obres clau de la història de la música.

El Teatre Mariïnski de Sant Petersburg va convidar Sasha Waltz a ocupar aquesta extraordinària partitura, tan simbòlica en la història de la dansa. Una composició arcaica, carregada de tensió i que es caracteritza per un accentuat ritme i multiplicitat de textures i motius musicals obstinats. Les seves dissonàncies han fet de l’obra una de les peces musicals més famoses de l’avantguarda moderna i més representatives del segle xx.

LOEWE FUNDACIÓN

Benefactor del Cercle de la Dansa

SACRE (LA CONSAGRACIÓ DE LA PRIMAVERA)

Sasha Waltz, que ja havia fet treball d’investigació sobre els ritus i la dinàmica de grup amb obres com Medea (2007) o Continu (2010), es capbussa a Sacre amb aquesta reflexió: «Durant molt de temps, m’han interessat els mites arcaics que conjuren el poder i el gran ordre de la natura. En el món altament tecnologitzat d’avui, les forces de la natura s’han reduït a aparèixer gairebé exclusivament en forma de catàstrofe. Els rituals, d’altra banda, mostren l’estructura cíclica de la natura i aborden la relació de la humanitat amb els seus orígens. La creença i la connexió en un ordre superior es veuen reforçades; l’individu se sacrifica a ell mateix pel bé de la comunitat. La coreografia de Sacre de Stravinski em dona l’oportunitat de dedicar tota una peça a aquest material».

La proposta per a Sacre és feroç, carnal, vigorosa, caòtica i talment magnètica: una explosió

Conversaciones con Ígor Stravinsky, de Robert Craft amb 28 ballarins de totes les edats que generen una enorme turbulència sobre l’escenari. Celebren l’arribada de la primavera, quan una jove és escollida com a víctima a sacrificar i ha de ballar fins a la mort. Alarmisme, inquietud, por…, un drama que manté el públic atent davant de la nuesa de la víctima, que balla agònica fins que les forces l’abandonen. Una dansa macabra que no pot sanar les impertorbables esquerdes vitals de la decisió de la comunitat.

Sacre es presenta al Gran Teatre del Liceu com una sessió en tres parts: després de l’angoixa i l’ansietat recreades a Sacre, trobarem amb Faune la serenitat de L’après-midi d’un faune de Claude Debussy, i la pau tranquil·la i amorosa de Scène d’amour del Roméo et Juliette d’Hector Berlioz. Tres creacions ben contrastades que mostren múltiples facetes de la naturalesa humana i que revelen les llums i ombres de la humanitat.

La veu

Salpen els mots cap a crepuscles àrtics, i el temps és una boira que els retarda. Digueu-me on soc, planures atziagues d’onades frèvoles i vidres breus, on és el canvi de la veu llaurada que en terra es lignifica sense arrels? Amunt, amunt cap al no-res m’inflamo perquè en la flor extingida sigui encens.