Revista Tall 118

Page 1

Tall

3XEOLFDFLy RILFLDO GH 3XEOLFDFLy RILFLDO GH

/D UHYLVWD GHO *UHPL G¶(PSUHVDULV &DUQLVVHUV L ;DUFXWHUV GH %DUFHORQD L 3URYtQFLD

01-32 Portada-Contra.indd Port rtada-Contra.ind .indd d 1

Núm. 118 5(9,67$ 75,0(675$/

$%5,/ -81< '(

LA CUINA AL MÓN

TENDÈNCIES

CARNISSERS D’HONOR

/D FXOWXUD MXHYD

7DQW GH JXVW

5DPyQ 3UDW L 0DQXHO 3pUH]

08/ 8/0 /07/ 7/2 /2013 013 10:20:18 10:20:18

02-03 Sumario y editorial.ind orial.indd d 2

04/07/2013 04/ 4/0 /07/2013 7/2 7/ /2013 9:54:53

EDITORIAL Noves formes de vendre

SUMARI

E

04 NOTĂ?CIES

stan succeint coses noves, innovadores, que estan trencant amb la monotonia i presentant noves formes de venda, de fer comerç, sense grans trasbalsos ni grans inversions que podrien destarotar o hipotecar a un botiguer per la resta de la seva vida comercial. Hem refereixo primer de tot a les xarxes socials: Facebook, Twitter... on els comerciants, en aquest cas els carnissers, comparteixen experiències culinĂ ries i presenten els seus productes o mostradors amb la simple finalitat de compartir idees que afavoreixin i enriqueixin els nostres negocis. El Gremi col¡labora activament fent de lligam entre tots, donant peu a uns i altres perquè hi participin. Jo, personalment, he tret molt de profit: noves combinacions d’hamburgueses i botifarres, presentacions, elaborats... És una manera d’obrir-se a l’exterior, sortir de la closca i adonar-nos que hi ha altres maneres de treballar la carn, i que al mateix temps ens motiva per seguir innovant, cosa que tant li convĂŠ al nostre sector. TambĂŠ s’estan veient sortides de comerç al carrer, esdeveniments als Mercats, l’obertura de mercats el dissabte a la tarda fins altes hores de la nit (shopping night), amb parades transformades, que donen un pas cap a la degustaciĂł. EstĂ sent un èxit rotund que ratifica la necessitat d’un canvi en la manera de vendre els nostres productes. Potser ja no ĂŠs suficient amb fer hamburgueses de colors, sinĂł que cal vendre-les ja fetes i acompanyades de vi i festa!!! És una manera de donar a conèixer el teu negoci al teu barri, als altres...

Tall

Les principals novetats i notĂ­cies del sector carni.

08 UNA MIRADA AL PASSAT Els carnissers a la Barcelona de l’Edat Mitjana.

10 ABANS DEL TAULELL “Si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya anirĂ a Mahomaâ€?. AixĂ­, si el pĂşblic que consumeix es troba passejant pel barri el dissabte a la tarda o el diumenge al matĂ­, per què no convidar-lo i oferir-li no nomĂŠs qualitat, cortesia i preu, sinĂł tambĂŠ innovaciĂł, originalitat i degustaciĂł. No cal cada dia, però per què no un cop al mes? Estic segur que pot funcionar... No tenim res a perdre! És un canvi tan radical que fa por... Però a Londres els mercats funcionen aixĂ­, i on mĂŠs èxit tenen ĂŠs amb la degustaciĂł. Aquests canvis i altres que aniran sorgint tan sols sĂłn fruit de l’optimisme i les ganes que tingueu de vendre, que no han de fallar mai. No ens hem de deixar arrossegar pel pessimisme, i per sortir endavant, nomĂŠs hem de veure què fan els que tenen èxit e imitar-los. Des del Gremi us volem motivar perquè us enganxeu a aquestes noves corrents i us animen a participar en els cursos sobre noves tecnologies i tècniques de venda, programats al Gremi. Segur que us ajudaran!!! Xavier Gallifa President del Gremi d’Empresaris Carnissers i Xarcuters de Barcelona i ProvĂ­ncia

La propietat de la revista Tall pertany al Gremi d’Empresaris Carnissers i Xarcuters de Barcelona i Província i les tasques d’edició executiva són desenvolupades per l’empresa IDEAS EDITORIALES 3003, S.L.

IDEAS EDITORIALES 3003, S.L. Redacció: Celia López (tall@ideaseditoriales.com) Publicitat: comercial@ideaseditoriales.com Administració: info@ideaseditoriales.com $ 5BSSBHPOB � ‹ t #BSDFMPOB t 5FM

El carnisser/a feliç (primera part).

12 CUINA DEL MĂ“N Com preparen la carn els jueus?

14 SEGURETAT ALIMENTĂ€RIA La maduraciĂł de les carns.

16 TENDĂˆNCIES Tant de gust: Nous temps, noves idees.

18 ASSESSORIA JURĂ?DICA Lloguer de locals i habitatges.

20 CARNISSERS D’HONOR Ramón Prat Targarona i Manuel PÊrez Låzaro.

22 EL GREMI INFORMA InformaciĂł d’interès per als agremiats.

28 VENDA/TRASPĂ€S 29 RECEPTA El cabrit de la Sra. Paquita.

JUNTA DIRECTIVA GREMIAL PRESIDENT: Xavier Gallifa i Gil VICEPRESIDENT: Sr. Vicenç Mor i Sinobas SECRETĂ€RIA: Sra. Araceli HernĂĄndez i Nayach TRESORER: Sr. Antoni Fabregat i Fabregat VOCAL: Sr. Francesc VelĂĄzquez i Riera VOCAL: Sr. Mario Batllori i LĂłpez VOCAL: Sr. Eugenio Sanz i Alonso VOCAL PROVINCIAL: Sr. Josep MÂŞ Viaplana i SellĂŠs VOCAL PROVINCIAL: Sr. Manuel PĂŠrez i LĂĄzaro

GREMI D’EMPRESARIS CARNISSERS I XARCUTERS DE BARCELONA I PROVĂ?NCIA President 9BWJFS (BMMJGB J (JM t Coordinador: Vicenç Mor i Sinobas $ $PNUF #PSSFMM t #BSDFMPOB 5FM t 'BY JOGP!HSFNJDBSOJTTFST DPN t XXX HSFNJDBSOJTTFST DPN Horari d’oficina: 9 a 14 i 16 a 19 h. Visites als assessors jurĂ­dics: 16 a 19 h.

Aquesta publicació es distribueix únicament entre els afiliats al Gremi d’Empresaris Carnissers i Xarcuters de Barcelona i Província amb carà cter gratuït. Les opinions, així com els anuncis expressats a la revista Tall, són idees i judicis personals dels seus autors i no comprometen la revista, ni els seus dirigents.

IMPRIMEIX: *NQSFNUB 1BH¡T t DEPĂ’SIT LEGAL: #

QUEDA AUTORITZADA LA REPRODUCCIĂ“ PARCIAL O TOTAL, ESMENTANT LA SEVA PROCEDĂˆNCIA.

EDITORIAL-SUMARI TALL

02-03 Sumario y editorial.indd ditorial.indd 3

3

04/07/2013 04/ 4/0 /07/ 7/2 /2013 9:55:05 :55:05

´

NOTICIES DEL SECTOR FIRA GASTRONÒMICA I NIT DEL COMERÇ

La nit més comercial d’Horta, tot un èxit El passat 6 d’abril, el barri barceloní d’Horta va celebrar la seva primera Nit del Comerç i Fira Gastronòmica, esdeveniment que va resultar tot un èxit, superant les millors expectatives i deixant el magatzem de moltes botigues buit. De la mà de l’Eix Comercial Cor Horta i Mercat, el Mercat Municipal d’Horta es va transformar, des de les sis de la tarda fins la mitjanit, en un multiespai de comerç, oci i gastronomia. Es tractava del primer cop que un mercat municipal obria a la nit per acollir una iniciativa d’aquest tipus. Per a l’ocasió es van obrir les parades del mercat en un horari gens convencional i els comerciants amb establiment

al carrer van disposar d’espais especials a l’interior del mercat per mostrar també els seus productes. A les 21 h, els tiquets de cinc degustacions -1.500 tiquets-, estaven ja esgotats i els comerciants van decidir seguir servint a preus molt populars, amb el risc, com en algun cas ha passat, de quedar-se sense productes per als primers dies de la setmana. Entre els visitants es van sortejar 150 € en vals de compra i es van organitzar activitats lúdiques amb un gran final de festa a càrrec del grup hortenc The Lito, autors de la cançó ‘Compra a Horta’, que es va popularitzar gràcies al vídeo protagonitzat pels propis comerciants del barri que l’any

La Nit del Comerç i Fira Gastronòmica d’Horta va transformar el Mercat Municipal en un espai de comerç, oci i gastronomia.

passat es van posar davant dels micros i càmeres per cantar, ballar i convidar a tothom a comprar al barri. No hi van faltar a la cita el president del Gremi, Xavier Gallifa, ni autoritats com la regidora del Districte HortaGuinardó, Francina Vila; el president del Districte, Jordi Martí; el gerent de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, Jordi Torrades; el regidor de Comerç,

Consum i Mercat de l’Ajuntament de Barcelona, Raimond Blasi; la consellera de Comerç del Districte, Lina Huélamo, i el president de la Fundació Barcelona Comerç, Vicenç Gasca, a més de representants dels diferents grups del consistori barceloní i presidents d’altres mercats municipals de dins i fora de Barcelona, gremis i d’altres eixos comercials. www.corhorta.com

MAINCA

Model MH-55 per fer hamburgueses de 55 mm

Les hamburgueseres Mainca estan a mig camí entre la fabricació a mà i l’automàtica i compten amb plats intercanviables.

4

El fabricant de maquinària per a la indústria càrnia Mainca ens presenta la seva hamburguesera MH-55, que equipa un plat per fer tres minihamburgueses de 55 mm de diàmetre. En la sèrie MH també trobem els models MH-100, MH-120 i MH-130, per elaborar hamburgueses de 100, 120 i 130 mm de diàmetre, respectivament. A més, Mainca ofereix la línia MA, que pot incorporar plat per a cinc mandonguilles de 38 mm o 10 croquetes de 25 mm.

Aquestes màquines estan fabricades en alumini anticorrosiu, tenen dispensador de paper i els seus plats són intercanviables entre els diferents models. El preu de la màquina amb el plat de tres minihamburgueses és de 875 € + IVA. Si l’usuari ja disposa d’una hamburguesera Mainca amb un altre tipus de plat i només vol el de tres unitats, aquest té un cost de 382 € + IVA. Els associats al Gremi tenen un 10% de descompte sobre aquests preus. www.mainca.com

TALL ACTUALITAT

04-07 Noticiess secttor.ind tor.indd d 4

04/07/2013 4/0 4/ /07/ 7/2 /2013 9:48:4 9:48 9:48:47 :47 7

MERCABARNA

OS SISTEMES I COMUNICACIONS

Les donacions d’aliments augmentaran en un 35%

Pagaments més segurs amb Cash Keeper

Mercabarna i les empreses majoristes han arribat a un acord per donar resposta a la crida del Banc dels Aliments i s’han compromès a fer donacions de producte fresc de forma regular i continuada, i no només quan tenen aliments excedentaris. Amb aquesta iniciativa, s’espera incrementar en un 35% la recaptació d’aliments frescos, garantint així que el Banc dels Aliments disposi cada dia d’una quantitat fixa i segura de productes frescos

OS Sistemes i Comunicacions presenta un nou sistema de pagament pensat per garantir al màxim la seguretat en les compres: Cash Keeper. El procediment a seguir amb aquest sistema és senzill: es fa la venda amb balança, es passa el tiquet pel TPV-POS, es cobra el tiquet i el client paga en el Cash Keeper. Amb aquesta senzilla fórmula, ningú toca els diners, de manera que no hi ha errors en el canvi, els diners mai estan a la vista i ningú sap quina quantitat

per repartir entre les entitats socials beneficiàries. En total, des de Mercabarna s’aportaran a l’any uns 750.000 kg de productes frescos. www.mercabarna.es

Bosses de plàstic totes mides Papers (plastificats, parafinats...) Bosses per retractilar Bosses per a fer el buit Productes Químics-Higiene Safates de tot tipus i mides

de caixa s’ha fet. Cash Keeper garanteix així la seguretat en les compres i facilita la rotació de personal, ja que no és necessari l’arqueig entre torns. www.ossistemes.com

Oueres (cartró i plàstic) Film per envasar Alumini (rotllos i safates) Cel·lofana per hamburgueses Rotllos per balances ... i molts productes més

Oferim tota mena de bosses de plàstic degradable Col·laborem amb el medi ambient · PER UN MÓN MÉS NET · PAPERS - BOSSES - PLÀSTICS - CEL·LULOSES - IMPRESOS Carrer Can Magí, 11-13 - Polígon Industrial Santiga 08210 - Barberà del Vallès (Barcelona) Telf. 937 180 312 - Fax 937 291 465 salvi@papelessalvi.es - www.papelessalvi.es

04-07 Noticies sector.indd cttor.indd 5

04/07/2013 04/ 4/0 /07/ 7/2 /2013 9:48:52 :48:52

I.G.P. TERNASCO DE ARAGÓN

Novena edició del Concurs d’Entrepans Les tres capitals aragoneses han gaudit de la novena edició del Concurs d’Entrepans de Ternasco de Aragón entre el 9 de maig i el 2 de juny. El recorregut del certamen gastronòmic, que anima als hostalers aragonesos a “reinventar” el Ternasco de Aragón, ha mantingut el següent calendari: Del 9 al 19 de maig a Osca, del 16 al 26 de maig a Terol, i del 23 de maig al 2 de juny a Saragossa. Durant una mica més de tres setmanes de celebració del certamen, s’han consumit més d’11.000 entrepans que entraven a concurs. Una xifra que s’ha repartit entre els 104 establiments hostalers que han participat en l’edició

2013 (53 a Saragossa, 28 a Osca i 23 a Terol). El president del Consell Regulador de la I.G.P. Ternasco de Aragón, Juan Carlos Brun, ha recordat en el transcurs del lliurament de premis que “molts no entenien aquest atreviment en les primeres edicions del concurs. Pensaven que era una gosadia reptar a la imaginació dels nostres hostalers per fer petites obres d’art amb Ternasco de Aragón entre dues llesques de pa“. Com ha indicat el president del Jurat, Ángel de Uña, la puntuació s’ha realitzat tenint en compte aspectes com la presentació i originalitat dels entrepans, la interacció

‘Mollete Pantorrillas’: Làmines de Ternasco de Aragón desossat i en el seu suc, amb barreja de bolets, ceba en dues textures, espàrrecs de marge i crema de formatge d’Albarracín. Elaborat pel Restaurante Ángela Torres (Terol).

‘Pistachín’: Festucs, pa artesà d’oli d’oliva d’Alcanyís, carbassó i alfàbrega, i Ternasco de Aragón arrebossat a l’estil Cuéntame. Elaborat per Bocateria Cuéntame, d’Utebo (Saragossa).

dels sabors dels diferents ingredients, i per descomptat, la qualitat i el tractament del Ternasco de Aragón. Els millors entrepans són: ‘Pistachín’, de Bocateria Cuéntame (Utebo, Saragossa);

‘Mollete Pantorillas’, del Restaurante Ángela Torres (Terol) i ‘Ternaskito’, del restaurant Biloba Cafè (Osca). Més informació i fotografies dels entrepans participants a www.ternascodearagon.es

‘Ternaskito’: Un pagès rústic de cercle de cama de Ternasco de Aragón, amb alfàbrega fresca, toffee salat i tomàquet natural, acompanyat d’una crema gelada casolana d’alfàbrega fresca i pols d’or. Restaurant Biloba Cafè (Osca).

FIRA MODERNISTA

El comerç de l’Eixample surt al carrer El comerç de l’Eixample va sortir al carrer el primer cap de setmana de juny i, com ja és tradició, ho va fer amb un eix temàtic clar: el modernisme. En aquesta novena edició hi ha hagut 120 parades, entre les del Mercat de la Concepció, els comerços de la zona i les associacions. D’aquesta manera, els establiments vo-

6

len donar un impuls al comerç de proximitat i acostar els seus productes al públic, al mateix temps que converteixen els carrers en un espai lúdic i festiu. La fira està organitzada per l’Associació de comerciants i professionals CorEixample i l’Institut Municipal del Paisatge Urbà, amb el suport del districte de l’Eixample.

Carnisseria Cinta va participar un any més a la Fira Modernista de l’Eixample i ens van comentar que va ser tot un èxit.

TALL ACTUALITAT

04-07 Noticies s sect sector.ind sector.indd tor.indd d 6

04/07/2013 04/ 4/0 /07/ 7/2 /2013 9:49 9:49:15 :15

DISTRIBUIDA A BARCELONA PER GENERAL CÀRNIA

Pirinat, carn ecològica criada al Ripollès Pirinat és la marca sota la qual es comercialitza carn ecològica criada al Ripollès. Es tracta de productors i elaboradors compromesos amb el respecte pels animals i el medi ambient, tenint sempre en compte les bones pràctiques agràries i ramaderes, i és per aquest motiu que s’han encarat a la producció agroalimentària ecològica. Des de Pirinat se seleccionen els animals acuradament per poder servir una carn que, a part de ser certificada ecològica, es diferencia de la resta per les típiques qualitats de la vedella del Pirineu de Girona, amb un gust i una tendresa característiques. Les vedelles pasturen lliurement per les muntanyes del Ripollès, alimentant-se exclusivament a base de llet i herba

durant sis mesos, i finalitzen amb un procés d’engreix a base de cereal ecològic durant uns tres o quatre mesos per aconseguir la qualitat i tendresa requerides. Les vedelles se sacrifiquen quan tenen un pes que va dels 180 als 200 kg/canal, aproximadament. CARACTERÍSTIQUES La vedella ecològica no conté cap mena de residu ni cap producte nociu per la salut, com ara antibiòtics, pesticides, transgènics… Té més contingut en àcids grassos insaturats, més cardiosaludables, i menys contingut en grasses saturades. A més a més, aporta proteïnes d’alta qualitat, minerals i vitamines excel·lents que ajuden a prevenir anèmies i altres malalties.

Sota la marca Pirinat es comercialitza carn ecològica criada al Ripollès.

DISTRIBUCIÓ Per poder oferir un bon servei a les carnisseries, Companyia General Càrnia és l’encarregada de distribuir la vedella Pirinat a les comarques de Barcelona.

Per tal de diferenciar el producte al taulell de les carnisseries, Pirinat facilita separadors i portapreus amb totes les marques i segells. www.pirinat.cat www.cgcarnia.cat

C O M PA N Y I A

G E N E RAL C A` R N I A `

M E RC A BA R NA PLATAFORMA CÀRNIA AL SERVEI DE LA DISTRIBUCIÓ Canals, especejament, porcionat preembalat i preparats carnis DIVISIÓ RESTAURACIÓ

DIVISIÓ MAJOR-EXPORT

Tel: 93 335 87 99

Tel: 93 336 40 55

Web: cgcarnia.com 04-07 Noticies sector.in sector.indd cttor.indd dd 7

04/07/2013 04/ 4/0 /07/ 7/2 /2013 9:49:16 :16

Una mirada al passat LA CORONELA DE BARCELONA

Història dels carnissers a Barcelona

B

arcelona, a més de ser la capital de Catalunya, durant bona part de l’Edat Mitjana va ser la capital econòmica de la Corona d’Aragó i una de les urbs econòmiques i polítiques més importants de la Mediterrània Occidental, el que va fer que es convertís, en molts casos, en un model de gestió. El municipi de Barcelona va néixer oficialment amb el privilegi recognoverunt proceres, atorgat pel rei Pere el Gran (1283-1284), després de diverses temptatives portades a terme pel seu pare Jaume I. Segons aquest privilegi, a la ciutat, el poder legislatiu l’exercien cinc consellers escollits anualment el dia de Sant Andreu per 12 prohoms sortits del Consell de Cent. Els consellers compartien el poder amb el Consell de Cent, que era escollit pels cinc con-

sellers entrants i que, com ells, ocupaven el càrrec durant un any. Aquest sistema va canviar ràpidament, ja que el 1325 es va crear el Consell de 25, que després es diria Trentenari, perquè va passar de 25 a 30 membres. Aquest consell era triat pels consellers d’entre els prohoms del Consell de Cent i va ser l’autèntic consell legislatiu, ja que era qui, conjuntament amb els cinc consellers, redactava les ordinacions municipals. Per la seva part, el consell de Cent quedava, per una banda, com a òrgan ratificador de decisions preses pel Trentenari i els consellers, i per l’altra banda, com a cos elector. El poder executiu i judicial el mantenien els dos oficials reials, el Veguer i el Batlle. Aquests dos oficials reials exercien la jurisdicció del rei en l’àmbit local català. En el cas

LA CORONELA DE BARCELONA (1705-1714) De la mà de Rafael Dalmau Editor ens arriba el llibre La Coronela de Barcelona (1705-1714), de Francesc Riart, F. Xavier Hernàndez i Xavier Rubio, centrat en aquesta milícia urbana. La publicació també la pots adquirir a les instal·lacions del Gremi d’Empresaris Carnissers i Xarcuters de Barcelona i Província. El seu preu és de 38 € i té 385 pàgines.

8

IL·LUSTRACIÓ: DAVID PARCERISA I UNGÉ

Creada per assegurar la defensa de la ciutat en el marc de la Guerra de Successió, la Coronela de Barcelona, formada per ciutadans militaritzats dels gremis d’oficis, fou un exemple d’organització i eficàcia. Tres segles més tard, una associació cultural recrea els usos i costums d’aquesta milícia urbana i ens aporta informació sobre els inicis dels carnissers a Barcelona, que anirem publicant en els propers números de la revista.

de Barcelona, tant el veguer com el batlle van acabar tenint només funcions executives, ja que aplicaven la legislació creada pels consellers i era part de la seva obligació prendre jurament als nous consellers i donar el seu en les mans d’ells. EL MOSTASSAF El 1339, es va crear el càrrec de mostassaf a Barcelona, a partir del model que ja funcionava a València. Aquest oficial es dedicava a la inspecció i el control dels mercats i era triat també la diada de Sant Andreu (30 de novembre). Aquest mostassaf també tenia a les seves ordres els pesadors, que anaven de dos en dos i feien sortides regulars per inspeccionar les mesures dels mercats i el seu sou es basava en un percentatge de les multes que imposava (a Barcelona, 1/3 del total). El 1560 es van començar a fer recopilacions de les ordinacions de l’ofici de mostassaf (Llibre de les Ordinacions fetes sobre lo offici de Mostaçaf), que comencen a partir del segle XIV. En aquestes

ordinacions, venen indicades les anàlisis de la higiene i la qualitat de les carns de l’època, ja que tant els habitants de Barcelona i el Consell de Cent, reclamaven aquestes normes. Al llarg dels segles XIV i XV, els consellers establiren una sèrie de carns de primera, altres estaven relegades a certes carnisseries considerades de segona, i finalment, algunes només es podien vendre a les taules que es trobaven fora de la ciutat. Aquesta classificació de les taules es feia segons la jerarquia de preus de les carns, ja que no totes valien igual (el moltó adult valia més que l’anyell; l’anyell valia molt menys que el cabrit, o l’ovella era molt més barata que el moltó). Tot això es feia seguint les mentalitats de l’època i els costums, que consideraven la carn una medecina, establint la legislació de l’època que les carns de primera eren considerades saludables pels metges (com a curiositat, per evitar la pesta es recomanava consumir carn de cabrit, ja que és de lleugera digestió). Ń

TALL UNA MIRADA AL PASSAT

08-09 -09 A fons.indd fons.indd 8

04/07/2013 04/ 4/0 /07/ 7/2 /2013 013 9:57:12

Fàbrica i Comercial: Josep Bastús i Planas, 7 · Pol. Ind. Fontsanta 08970 SANT JOAN DESPÍ (Barcelona) Tel. 93 477 05 00 · Fax 93 477 03 76 montier@decomerca.com www.decomerca.com

Posi la reforma del seu establiment en mans d’uns professionals

Fabricació pròpia en acer inoxidable, fusta i polièster 08-09 A fons.indd .indd 9

04/07/2013 04/ 4/0 /07/ 7/2 /2013 013 9:57:4 9:57:42 2

abans del taulell LA IMPORTÀNCIA DE L’EDUCACIÓ

El carnisser/a feliç (1a. part) Vicenç Mor Vicepresident del Gremi d’Empresaris Carnissers i Xarcuters de Barcelona i Província

E

ls temps que corren no són precisament un bon aliat per l’optimisme. Només cal sentir els mitjans de comunicació o parlar amb qualsevol persona per adonar-nos del pessimisme general i arribar a la conclusió que han fallat i segueixen fallant moltes coses al nostre sistema. Ja som uns quants els que volem anar a les arrels de tot això, i els que sentim i preveiem una revolució en tots els àmbits. Parlo d’un canvi de normes per valors, de concrecions i coneixements per sentiments i emocions.

LES ARRELS Sabeu on crec que és l’origen de tot això? Al sistema educatiu. Una educació obsoleta basada en el triomf material i la competitivitat personal, plena de matèries i de continguts sense coneixement, farcida de lletres i nombres. Comencem a entendre per què tenim el tipus de societat i els dirigents i gestors que tenim? L’educació que hem rebut de petits ens condiciona el comportament social i moral tota la nostra vida. No és culpa dels pares, ni dels professors, ni dels nens. Si sou pares sabeu de què parlo: d’un estat de conflicte permanent per estar allunyats de les emocions i els sentiments dels nostres fills degut a la pressió educativa. Ens convertim en els seus enemics, no

10

els comprenem i ells a nosaltres tampoc, perquè no entenen que aquesta pressió és pel seu futur (?). Resultats de tot això: professors que pateixen depressions i ansietats, pares patint, conflictes matrimonials, incomprensions dels fills, i fills que han d’anar a recuperacions, a pedagogs o a psicòlegs perquè tenen defectes cognitius o de comportament, que es passen la seva infantessa patint uns estudis basats en la memòria i la imposició de matèria per sobre de la comprensió del que és veritablement essencial. A la fi, un desastre emocional que, malauradament, la majoria arrossegarem ja per sempre. ESTÍMULS EMOCIONALS Els experts parlen de la importància que té aquest desenvolupament emocional entre els dos i els vuit anys. És tan important una abraçada, un petó, la música, el joc, el sentit de companyerisme, la comprensió i l’acceptació de la diferència, fer entendre l’odi i les sensacions negatives, estimular l’autoestima pels coneixements i no pels resultats, fer sentir els efectes de la bondat, la comprensió, la solidaritat, l’honestedat, ensenyar a parlar, discutir, escoltar els sentiments d’altres, sentir empatia... Hem d’educar el cor de les persones. La finalitat és que se sentin estimulats per aprendre coneixements la resta de la seva vida, que sentin quan abans millor que són els responsables dels seus actes, que els beneficien o perjudiquen a ells, no a nosaltres. L’autoestima que senten quan aprenen

i la sensació de llibertat que dóna el saber, la relació que té el fet de donar i de rebre, i que tot allò que emets ho reps, que treballar des de l’optimisme dóna més optimisme perquè les emocions de totes les persones estan connectades, i és l’idioma universal... Llavors, em pregunto si és necessari obligar a sumar 2+2 als sis anys; saber els dies de la setmana als set, o les comarques als vuit. Comencem a treballar amb els estímuls emocionals que els faran voler aprendre. No ho faran per competir ni per aprovar o passar de curs o tenir un títol; ho faran des de l’essència més íntima, per ser millors persones, per aprendre i gaudir del coneixement i poder així aplicar-ho des de les emocions i compartir-ho amb els seus. Qui de nosaltres aprovaria ara mateix un examen de 1er de BUP? I un gran directiu d’una multinacional de 50 anys? Fins quin nivell acadèmic creieu que arribaria ara mateix? I quin és el seu equilibri emocional? Segur que pateix els mateixos problemes emocionals que un nen de deu anys. Està comprovat que actualment està íntimament relacionat el grau de mala llet amb l’escala empresarial com el factor més determinant per assolir grans càrrecs... Això ha de canviar. ENSENYAR A ESTIMAR Els pares i mestres hem d’ensenyar primer de tot a estimar, a escoltar els sentiments, a donar energies des de factors estimulants que vinguin del cor i l’ànima i no tant de l’intel·lecte.

La primera lliçó serà estimarlos sense condicions... Les ganes d’aprendre vindran a poc a poc perquè se’ls ha estimulat i se’ls ha reconegut i perquè no tenen pors i han après a aprendre des de l’admiració als seus mestres i els seus valors humans i no des de la quantitat de continguts memoritzats i oblidats a les dues setmanes. Per fi tindran referències positives dels mestres i pares. SER AMIC DELS FILLS Qui diu que no es pot ser amic dels fills? Tothom pot ser amic nostre menys el nostre fill? Quina barbaritat!! Quina regla més antinatural. El teu fill és una persona com tu i com la resta, amb les mateixes pors i inseguretats que tenies tu a la seva edat. Pensa-hi, estima’l, aprofita la millor virtut que tingui, i des del que és ara, no des del que ha fet malament o ha deixat de fer. Ofereix-li una comprensió incondicional. Tu et pots convertir en la seva referència, senzillament pel teu control emocional. Amb paciència formaràs una gran persona. El nou sistema ha de contemplar l’educació de les emocions i els sentiments i la capacitat social, és a dir, la connexió dels diferents cervells que té l’ésser humà. Sabeu què tenim en comú tots els humans? No són els coneixements... Són les emocions, les sensacions i els estímuls que ens donen l’alegria, l’odi, l’amor, la solidaritat, la comprensió, la ràbia... Això és la veritable força i el motor de tot el que fem a la vida i que necessitem per treballar i per a estudiar i aprendre.

TALL ABANS DEL TAULELL

10-11_Abans del taulell_1 pag.indd pag.ind g.indd d 10

04/ 4/0 /07/ 7/2 /2013 013 10:0 10:06 6:0 :07 7

TRES TIPUS DE CERVELL Sabeu que tenim tres tipus de cervell? I que estan condicionats entre si però que compleixen diferents funcions? El més bàsic és d’origen reptilià i s’encarrega de les funcions més vitals, d’aquelles que no cal que pensem, com respirar o fer la digestió. És el de respostes automàtiques, l’instintiu. Un altre és el límbic, el de les emocions i sentiments. I el tercer és el còrtex, el del coneixement, la memòria i les dades, el que reflexiona i fa les correccions per dirigir els comportaments socials. Actualment, només s’aplica el desenvolupament acadèmic d’aquest últim i no s’ensenya a ser feliç ni a estimar. Es valora

10-11_Abans del taulell_1 ulell_1 pag.ind pag.indd d 11

el contingut de dades dins del cervell en un moment determinat, aproves o suspens la memòria del còrtex. Està científicament provat que la gestió i educació de les emocions són la base de la felicitat i afecta directament al desenvolupament intel·lectual perquè els tres cervells estan connectats. El còrtex necessita les sensacions i l’estímul del límbic, i aquest està més tranquil quan rep recompenses i sensacions cognitives del còrtex. Els nens han d’aprendre continguts, però abans han d’aprendre a estimar-se, a relacionar el que senten des de les seves diferències i afinitats. Han d’aprendre això perquè són ells qui han de sentir la

necessitat d’evolucionar, i per això necessiten que al seu entorn se’ls eduquin els estímuls emocionals des de la positivitat i les fortaleses de l’individu i no des dels seus defectes. L’essència del factor estímul no són els diners ni els títols, sinó les ganes d’aprendre i de treballar per fer quelcom útil, imaginatiu, ple de projectes i millores constants, de treballar en equip per assolir reptes. Els experts l’anomenen L’ELEMENT i és allò que et fa vibrar. No anar en contra de ningú, sinó a favor d’un mateix. Sabeu que una investigació recent a nivell mundial diu que el quocient d’èxit d’un individu depèn en un 23% de la capacitat intel·lectual i en un 77% de

les aptituds emocionals? Aquests fills nostres un dia seran pares, dirigents, treballadors o polítics, i hem d’evitar que tornin a caure en les mateixes trampes que depara el sistema. Un sistema que no vol que siguem feliços, només vol productivitat, competitivitat i resultats. En altres paraules més lligades a nosaltres, no volen oficis, volen negocis que paguin impostos; no volen mestres, sinó treballadors que siguin esclaus del sistema, ben controlats i amb funcions molt concretes per poder substituir-los com a peces. Hem de dir prou. La felicitat és a la sala d’espera. La felicitat apareix quan es busca i no tant quan es troba. Ń

04/ 4/0 /07/ 7/2 /2013 10:06 6:1 :11 1

´ LA CUINA AL MON PLATS I TRADICIONS DE LA GASTRONOMIA JUEVA

Com cuinen la carn els jueus? Albert Campoy Col·laborador del Gremi

WWW.JEWISHCULTURE.INFO

E

n aquest nou article de La cuina de la carn al món no parlarem d’un país en concret, sinó d’una cultura mil·lenària que ha estat present en molts països diferents: la jueva. La gastronomia jueva, de la mateixa manera que la seva cultura, té una història molt rica i complexa fruit d’un poble exiliat i emigrant que ha anat integrant i adaptant a la seva pròpia cuina ingredients i receptes d’arreu. La pràctica religiosa la trobem molt present en el seu receptari, ja que ha estat dictaminada per les lleis dietètiques del kashrut, que determinen què està permès (kosher) i què està prohibit (teferah). Referent a la carn,

La gastronomia jueva sempre ha tingut molt present les festivitats, ja que en aquestes es feien els plats més especials i elaborats. El Sabat, un clar exemple, és el dia de descans i alegria, on tenen prohibit treballar i, per tant, també cuinar.

tan sols poden menjar animals remugants que tinguin la peülla partida, és a dir, que no puguin agafar preses i que, per tant, no siguin carnívors. La resta, inclosos el porc, el conill, el cavall i animals de presa, es-

tan prohibits, a més d’aquells que hagin mort per causes naturals o per malaltia. Els animals han de sacrificar-se segons el shehitah, un ritual on el shohet (el responsable del sacrifici) realitza un

tall a la tràquea i a la jugular causant el menor mal possible i alhora traient la màxima sang, ja que aquesta està prohibida. En l’especejament, els quarts del darrere no són aptes per al consum, a no ser

Cholent (estofat del Sabat) INGREDIENTS 1 kg de vedella grassa, rodó, pit o costella 3 cullerades d’oli vegetal 2 cebes, tallades a rodanxes 3-5 dents d’all sencers pelats 2 molls 1 kg de patates pelades (senceres si són petites) 250 g de mongetes blanques 100 g d’ordi perlat o espellofat PREPARACIÓ En una olla gran, amb una tapa que encaixi bé, es marca la carn amb oli calent. La retirem i fem un sofregit amb les cebes fins que estiguin toves. S’incorpora l’all i es fregeix fins que desprengui l’aroma. Es torna a posar la carn a l’olla amb

12

els molls i es distribueixen les patates, les mongetes i l’ordi al voltant, salpebrant cada capa. Es cobreix amb aigua i es porta a ebullició. Es retira l’espuma, es tapa i es cou al forn a temperatura molt baixa (110ºC) durant tota la nit. Es destapa al servir-ho a la taula.

TALL LA CUINA AL MÓN

12-13 cuina al mon.indd mon.indd 12

04/ 4/0 /07/2013 7/2 /2013 10:37:4 10:37:41 1

com, per exemple, fer coccions llargues o utilitzar carn picada. A partir del mandat bíblic “No cuinaràs el fill en la llet de la mare”, tenen l’obligació de mantenir separades la carn i la llet en totes les fases, des de l’emmagatzematge i la cocció fins a la ingesta. Per tant, no poden cuinar-la amb mantegues o formatges ni beure llet després d’haver menjat carn si no han passat certes hores. La gastronomia jueva sempre ha tingut molt present les festivitats, ja que en aquestes es feien els plats més especials i elaborats. El Sabat, un clar exemple, és el dia de descans i alegria, on tenen prohibit treballar i, per tant, també cuinar. Com que comença el divendres per la nit i acaba la nit del dia següent, les famílies han de preparar totes les elaboracions abans que comenci

ECAMP

que el carnisser aconsegueixi extreure curosament el nervi i els tendons. Aquesta prohibició és en memòria d’una lluita que va mantenir Jacob, en la qual va resultar ferit de la cuixa i es va quedar coix. Tampoc es pot menjar el greix que hi ha a sota de l’abdomen, ja que antigament se sacrificava en l’altar. Un cop fet l’especejament, s’ha d’eliminar qualsevol rastre de sang perquè la carn sigui kosherr i per això la posen en remull durant mitja hora. Seguidament, la deixen amb sal grossa durant una altra hora i després la renten tres cops amb aigua freda. Aquesta s’ha de consumir durant les 72 hores posteriors al sacrifici i, per tant, no dóna temps a deixar-la reposar per a que sigui tendre. Per aconseguir-ho apliquen determinades pràctiques culinàries,

La pràctica religiosa la trobem molt present en el receptari jueu, ja que ha estat dictaminada per les lleis dietètiques del kashrut.

tal festa, i per això molts plats són de consum fred. Tot i així, però, també en tenen de calents, com per exemple el guisat que deixen coure durant tota la nit del divendres per dinar el dissabte. Aquest plat, segons el grup jueu que sigui, rep un nom o un altre; als païï sos mediterranis, d’Orient Pròxim i asiàtics (sefardites) es coneix com a Dafina, i pel que

fa al grup de l’Europa oriental i occidental (asquenazís) es coneix com a Cholent. Per últim, esmentar la gran varietat de productes de xarcuteria que tenen, ja que sempre han tingut la necessitat de conservar la carn. Alguns exemples serien el corned beeff o pickelfleisch (carn salada), llengua encurtida i el pastrami. Ń

Amb la nova reforma laboral s’estableix un contracte bonificat per a empreses que tenen menys de 50 treballadors.

ASSESSORIA JURÍDICA TALL

12-13 cuina al mon.indd mon.indd 13

13

04/ 4/0 /07/ 7/2 /2013 013 10:3 10:37:46 7:46

SEGURETAT

´ ALIMENTARIA

TÈCNIQUES VARIADES

La maduració de les carns Carolina Cucurella Departament tècnic de la Asociación Nacional de Almacenes Frigoríficos de Carnes y Salas de Despiece (ANAFRICGREMSA), la Asociación Nacional de Industrias Cárnicas de Ovino-Caprino (ANICOC) i la Asociación Nacional de Ganaderos-Recriadores de Ganado Ovino de Carne (OVICEBO)

L

a maduració de les carns forma part de tot el procés degradador dels músculs esquelètics dels animals de renda, des de la seva mort al moment del sacrifici, fins que es limita aquest procés mitjançant la preparació culinària i consum de la carn. Aquest procés implica una sèrie de canvis bioquímics, com ara la glicòlisi post mortem, canvis de pH, proteòlisi, etc. Si no aturéssim els canvis en el punt de tendresa i aroma desitjat en la carn, la duríem a altres canvis degeneratius, com la degradació bacteriana

o desnaturalització intensa de les proteïnes, la qual cosa faria que aquestes carns deixin de ser comestibles. Hi ha una sèrie de factors que afecten la correcta maduració de les carns: t Espècie animal i/o part de l’animal: No totes les espècies necessiten el mateix temps de maduració. Per exemple, la carn d’aviram no tolera sota cap concepte el temps de maduració que necessita la carn de vedella. t Temperatura: És clau una òptima temperatura per assolir una correcta maduració. En línies generals, parlem de temperatures just per damunt de la temperatura de congelació. Si la carn es congela, no es duran a terme aquells processos bioquímics i, per tant, no hi ha maduració; en canvi, si la temperatura és excessivament alta, afavorirem l’acceleració de processos indesitjats, com ara la degradació bacteriana. t Temps: Cada carn té el seu temps de maduració en les

L’envasat al buit permet extraure tot l’aire que envolta la peça de carn, una manera de reduir o minimitzar el creixement de bacteris aerobis.

14

La maduració de les carns pot ser en sec o al buit. Depenent de la destinació de la carn, es deixarà madurar amb os o sense ell.

condicions concretes de temperatura, mètode d’emmagatzematge i segons espècie. t Tipus de maduració: Pot ser en sec o al buit, però també es pot deixar madurar la carn amb o sense os. En línies generals, podem dir que en condicions correctes d’emmagatzematge i temperatura, i sempre que les condicions d’higiene del procés de sacrifici hagin estat idònies, les carns de boví necessiten un temps òptim de 21 dies (mínim de 7 a 14 dies), i que mai s’ha de passar dels 120 dies de maduració. Pel que fa la carn d’oví, segons bibliografia anglosaxona, es parla de temps de maduració mínim de 7 dies, i òptim de 10, però en el cas del xai que consumim a la Península Ibèrica, més lleuger i de degradació més ràpida, els temps de maduració òptima poden ser més curts. MADURAR LA CARN AMB OS O SENSE OS? Depèn de la destinació que els industrials o carnissers vulguin donar a la carn.

Per exemple, per aquells talls que han de servir per ser cuinats a la brasa o a la planxa, es valora més la carn madurada amb os, ja que es considera que aquesta conserva un sabor més gustós. En canvi, pot ser més pràctic desossar aquelles peces que es destinin a fer carns picades, daus per estofar o per madurar la carn al buit. La maduració de la carn desossada prèviament a la maduració permet optimitzar l’espai de les cambres frigorífiques, i facilitar la maduració al buit, ja que no és necessari utilitzar materials altament resistents a perforacions. ENVASAR AL BUIT O MADURAR EN SEC? L’envasat al buit és una tècnica que permet extraure tot l’aire que envolta la peça de carn, una manera de reduir o minimitzar el creixement de bacteris aerobis, i per tant, alentir el procés de degradació per causes bacterianes. Però no només es tracta d’un mètode de conservació dels aliments en general i de les carns, sinó que tam-

TALL SEGURETAT ALIMENTÀRIA

14-15 Seguretat Alimentaria Alimentaria.indd aria.ind .indd d 14

08/ 8/0 /07/ 7/2 /2013 10:23 10:23:03 :03

bĂŠ permet madurar les carns, minimitzant les pèrdues d’aigua. Val a dir que si el que es vol ĂŠs madurar la carn al buit, la temperatura no ha de superar mai els 3°C, i que el procĂŠs d’envasat s’ha de fer al cap de molts pocs dies del sacrifici de l’animal. Però la tècnica d’envasat al buit, a mĂŠs, permet perllongar la vida Ăştil de la carn, ja que la manca d’oxigen permet evitar l’oxidaciĂł dels greixos i, per tant, l’apariciĂł de sabors indesitjats. El temps de durada de la vida Ăştil de la carn envasada al buit dependrĂ de la temperatura en què s’emmagatzemi, però tambĂŠ del tipus de material utilitzat. En fun-

ció del nivell d’impermeabilitat del material, la vida útil del producte pot ser mÊs o menys llarga. Ara bÊ, segons estudis de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentà ries (IRTA), la maduració de carn envasada al buit durant períodes llargs (14 a 21 dies) disminueix la vida útil del producte quan aquest Ês envasat posteriorment en atmosfera modificada (80% O2; 20% CO2) i exposada en vitrines comercials, i que es recomana que per la venda de carn filetejada i envasada en aquest tipus d’envà s, la maduració al buit no superi els 6-8 dies. D’aquesta manera es pot millorar la tendresa de la carn

sense comprometre la vida comercial del producte. Aquest estudi determina que les maduracions de 21 dies al buit són recomanables per carns destinades al canal HORECA, ja que no requereix exposició comercial, i s’assoleix un major grau de tendresa de la carn i millor acceptació del consumidor.

En resum, el procÊs de maduració de les carns es pot dur a terme de moltes maneres en funció de la demanda que tinguin els consumidors, de la finalitat i manera de comercialitzar els productes i de la tecnologia de la qual es disposa, amb la finalitat d’obtenir una carn tendra, gustosa i segura. Ƚ

REFERĂˆNCIES t &#-&9 Datos tĂŠcnicos 1. Proceso de maduraciĂłn para obtener una mejor carne de ternera y codero. t -BXSJF 3 " Ciencia de la Carne &EJUPSJBM "DSJCJB 4 " 5FSDFSB &EJDJĂ•O t 1ĂŒSF[ +VBO . FU BM Efecto de la maduraciĂłn en la vida Ăştil de la carne de vacuno envasada en atmĂłsfera modiďŹ cada &VSPDBSOF OÂ? KVMJP EF

Servei integral per al professional de la carn /GUENGU FĹ?GURĂ‚EKGU K RTGRCTCVU Ĺ– /CTKPCFGU Ĺ– +PITGFKGPVU K CFFKVKWU Ĺ– 'UVTKU Ĺ– 'SWKRCOGPV RTQHGUUKQPCN Ĺ– 2GVKVC OCSWKP´TKC C/ PotosĂ­, 28-30 – 08030 Barcelona. Sortida 30 de la Ronda Litoral (al costat de La Maquinista) *QTCTK &G FKNNWPU C FKLQWU FG C J &KXGPFTGU FG C J #RCTECOGPV RGT CNU PQUVTGU ENKGPVU Tel: 93 360 09 70 pratsnadal@pratsnadal.com www.pratsnadal.com

14-15 Seguretat Alimentaria.indd aria.indd 15

04/ 4/0 /07/ 7/2 /2013 11:13:33

´ TENDENCIES TANT DE GUST

Nous temps, noves idees

T

ant de Gust va néixer com a resposta a la jubilació de l’antic propietari de la Carnisseria del carrer Olivera 37 de Barcelona per part d’una de les treballadores, qui va iniciar un nou projecte quedant-se amb la idea de negoci conjuntament amb totes les empleades. Per una part, s’assegurava no tancar una botiga més de comerç tradicional i de barri, com han fet tantes aquests últims anys, i al mateix temps, es mantenien uns llocs de treball. D’aquesta manera, fa un any i escaig va obrir les seves portes Tant de Gust. La Sílvia va fer uns petits canvis a la botiga, més acords amb els temps que corren, tot plantejant-se què esperaria trobar com a compradora quan entrés en la botiga. Un bon tracte, un producte de qualitat, una amplia varietat de productes, un ambient agradable? Aquests pensaments es van traduir en instal·lar diverses pantalles de televisió, on de manera origi-

nal donen a conèixer els seus productes. Utilitzen també les parets com a pissarres, on la Sílvia escriu cada dia tot el que venen o quins elaborats fan cada dia. Per fer més entretinguda l’estona, reprodueixen música a la botiga, amb cançons que poden escollir els propis clients d’acord als seus gustos. A més, fan ús de les xarxes socials per explicar els seus nous productes i els elaborats que tenen al taulell. La qualitat és un punt importantíssim, i per això porten carns de primera qualitat i tots els elaborats surten cada matí del seu propi obrador. A Tant de Gust tenen una àmplia gamma de carn, vedella, xai, bou, porc, aviram i xarcuteria. A més, han introduït com a novetat al barri la vedella gallega o el poltre, els quals han tingut molt bona acceptació per part de la seva clientela. Però el més important per ells, i amb el que han aconseguit diferenciar-se de la resta de carnisseries del barri, són

Per a Tant de Gust, la qualitat és un punt importantíssim, i per això venen carns de primera qualitat i tots els elaborats surten cada dia del seu obrador.

els seus elaborats. Fan una àmplia gamma d’hamburgueses de tot tipus, i ara han incorporat també les minihamburgueses, les quals estan rebent molt bones crítiques per part dels clients. Elaboren també botifarres de tota mena: farcides de bolets, de calçots, d’escalivada, de poma amb curri, de rocafort, etc. No ens podem oblidar tampoc dels seus arrebossats, fets com a casa amb pa ratllat de la fleca: Llibrets, Flamenquins, San Jacobos, Delícies de

Pollastres i, en especial, el seu Pastís de Carn. Sabem que corren temps difícils, però, amb alegria i sobretot amb molta il·lusió, es poden fer grans coses, i això és el que es valora. Un lema de la Sílvia que es repeteix ella mateixa i al seu personal és: FEM BARRI FEM TANT DE GUST. Ń TANT DE GUST Olivera, 37 - Poble Sec 08004 Barcelona Tel: 934 255 295

COMPARTEIX LES TEVES IDEES INNOVADORES Tu també has creat un nou producte o servei? Has posat en marxa alguna iniciativa per atraure clients? Has modernitzat el teu establiment i vols donar-lo a conèixer? Al Gremi volem fer-nos ressò de les últimes tendències al nostre sector, i per això t’animem a que ens expliquis el teu cas d’èxit.

A Tant de Gust elaboren una àmplia gamma d’hamburgueses, botifarres i arrebossats, fets com a casa amb pa ratllat de la fleca.

16

Envia la teva història al correu electrònic info@gremicarnissers.com i sortirà publicada en aquestes pàgines.

TALL TENDÈNCIES

16-17 Tendencies.indd .indd 16

04/ 4/0 /07/ 7/2 /2013 11:15:25

16-17 Tendencies.indd s.indd 17

04/ 4/0 /07/2013 7/2 7/ /2013 11:15:28

´

ASSESSORIA JURIDICA MODIFICACIÓ DE LA NORMATIVA

Lloguer de locals i habitatges Ricard Pell i Codina Advocat

V

oldria aprofitar aquestes línies per recordar la situació actual dels contractes de lloguer i les modificacions introduïdes per la Llei 4/2013 de 14 de juny de flexibilització i foment del mercat de lloguer d’habitatges. Però primer ens fixarem en els locals de negoci i, en especial, en els que coneixem com a indefinits, i que ho deixen de ser. La Llei d’Arrendaments Urbans de 1994 va eliminar la pròrroga forçosa i va establir un règim transitori per als contractes antics. Recordem que aquesta llei va entrar en vigor l’1 de gener de 1995. Anem a veure el text: Disposició transitòria tercera Contractes d’arrendament de local de negoci subscrits abans del 9 de maig de 1985. B) Extinció i subrogació 2. Els contractes que en la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei estan en situació de pròrroga legal queden extingits d’acord amb el que disposen els apartats 3 a 4 següents. 3. Els arrendaments l’arrendatari dels quals és una persona física s’extingeixen per la seva jubilació o mort, llevat que s’hi subrogui el seu cònjuge i continuï la mateixa activitat desenvolupada en el local. En defecte de cònjuge supervivent que continuï l’activitat o en cas que aquest s’hi

18

hagi subrogat, en jubilar-se o morir, si en aquell moment no han transcorregut vint anys a comptar de l’aprovació de la Llei, es pot subrogar en el contracte un descendent de l’arrendatari que continuï l’activitat desenvolupada en el local. En aquest cas, el contracte dura pel nombre d’anys suficient fins a completar vint anys a comptar de l’entrada en vigor de la Llei. La primera subrogació prevista en els paràgrafs anteriors no pot tenir lloc quan ja s’han produït en l’arrendament dues transmissions d’acord amb el que preveu l’article 60 del text refós de la Llei d’Arrendaments Urbans. La segona subrogació prevista no pot tenir lloc quan ja s’ha produït en l’arrendament una transmissió d’acord amb el que preveu l’esmentat article 60. .... 4. Els arrendaments de local de negoci l’arrendatari dels quals és una persona jurídica s’extingeixen d’acord amb les regles següents: 1a. Els arrendaments de locals en què es duen a terme activitats comercials, en vint anys. Es consideren activitats comercials a aquests efectes les compreses en la divisió 6 de la tarifa de l’impost sobre activitats econòmiques. Se n’exceptuen els locals la superfície dels quals és superior a 2.500 metres quadrats, cas en què l’extinció es produeix en cinc anys. Veiem doncs que el concepte indefinit desapareix i només es mantindrà per a

La nova Llei 4/2013 de 14 de juny ha introduït unes mesures en principi pensades per afavorir el lloguer d’habitatges.

les persones físiques fins a la mort o jubilació del titular. En termes generals, per la resta, la data és el 31/12/2013. Cal fer notar que els contractes entre 9/5/1985 i 1/1/1995 la majoria es troben en idèntica situació. LLOGUER D’HABITATGES Respecte a la nova Llei 4/2013 de 14 de juny, ha introduït unes mesures en principi pensades per afavorir el lloguer d’habitatges i que fonamentalment són: a) Durada mínima: Les parts poden pactar lliurement la durada dels contractes, si bé recordem que s’establia una durada mínima de cinc anys a favor del llogater i ara es redueix a tres anys. b) Aquesta durada mínima o pactada no es mantindrà si, transcorregut un any del lloguer, el propietari necessita l’habitatge per a ell o un familiar de primer grau. c) Les pròrrogues automà-

tiques seran com a molt d’un any. d) En cas d’execució hipotecària del pis, el contracte quedarà resolt. e) Es crea un Registre de Sentències fermes per impagaments de lloguers. Rellegint vàries vegades la reforma, la meva conclusió és que va dirigida a afavorir als bancs, no a propietaris ni llogaters, els quals ja venien sotmesos als pactes entre ells, i no ha solucionat els problemes existents de manca d’habitatges o impagaments continuats. Respecte a aquest últim, precaritzar la figura del llogater amb unes condicions lleonines farà que els solvents marxin si poden a la propietat. Cal d’una vegada per totes que la figura del llogater deixi d’estigmatitzar-se per tots i es vegi com una solució i no un últim recurs d’accés a l’habitatge. Quedem a la seva disposició a les oficines del Gremi. Ƚ

TALL ASSESSORIA JURÍDICA

18-19 Advocat-Notari.indd Advo ocat-Notari.ind tari.indd d 18

04/ 4/0 /07/ 7/2 /2013 11:19:42

18-19 Advocat-Notari.indd Advo ocat-Notari.indd 19

04/ 4/0 /07/ 7/2 /2013 11:19:45

carnissers d’honor CARNISSERS DE TERRASSA (BARCELONA)

Ramón Prat i Manuel Pérez

E

n aquesta ocasió, els nostres carnissers d’honor estan molt vinculats a la ciutat de Terrassa. En aquest municipi del Vallès Occidental, i més concretament al mercat de la Independència, van treballar durant gran part de la seva vida laboral Ramón Prat Targarona i Manuel Pérez Lázaro. Durant la dècada dels anys seixanta del passat segle, tots dos van participar de forma activa en l’activitat gremial dels carnissers de Terrassa, que cap als anys 70 es van integrar al Gremi d’Empresaris de Carnissers i Xarcuters de Barcelona i Província. RAMÓN PRAT TARGARONA El Sr. Ramón, de 83 anys, porta el món de la carn al gens. El primer carnisser de la família va ser el seu avi Pau Targarona, qui va arribar des de Roda de Ter i va obrir a Terrassa una carnisseria. En morir jove, va continuar amb el negoci la seva vídua, ajudada per les seves filles. Les circumstàncies familiars van fer també que en Ramón, un cop acabat el servei

Com ja és habitual, els membres de la Junta Directiva del Gremi de Carnissers i Xarcuters de Barcelona i Província van entregar un reconeixement als carnissers d’honor Manuel Pérez Lázaro i Ramón Prat Targarona.

militar, deixés de banda la seva feina anterior com a dependent i comencés a treballar amb la seva germana a la carnisseria. “En aquella època, nosaltres compràvem el bestiar i ens encarregàvem de la matança pròpia de bens, vedells i cabrits”, assenyala en Ramón, qui considera que ara és molt més fàcil, ja que “el carnisser avui dia és un dependent que, si vol, ven el producte ja preparat”. “Ara pots obrir a les set o a les vuit, però nosaltres ens haví-

Manuel Pérez i Ramón Prat van explicar-nos a les instal·lacions del Gremi interessants anècdotes de la seva vida com a carnissers.

20

em llevat a les tres de la matinada per començar a preparar la carn”, assevera en Ramón. Precisament, el que menys li agradava del seu ofici era matinejar, tot i que això quedava compensat pel tracte amb les persones. En Ramón es va jubilar l’any 1995 i, tot i que no va continuar la quarta generació, l’administració de la carnisseria ha quedat a casa. I és que ara qui porta les regnes de la parada, encara sota el nom de Targarona, és un dels seus dependents en aquella època, en Josep Lluís Martín Medina. MANUEL PÉREZ LÁZARO Amb en Ramón va coincidir molts anys en Manuel, originari de Cetina (Saragossa), qui va arribar a Terrassa l’any 1963 i va canviar la seva feina com a teixidor de mitges per un lloc de treball com a matador a l’escorxador. Va arribar a ser el cap dels matadors i,

fins i tot, president de la Cooperativa de l’Escorxador, però finalment va dedicar els seus esforços a la carnisseria que va obrir al mercat de la Independència juntament amb la seva dona. A en Manuel, la feina de carnisser li ha agradat sempre: “El tracte amb el client és la base de tot i la millor part de l’ofici, i la pitjor és precisament el temps en què no hi ha ningú a la parada”. Això sí, per sortir endavant en aquest negoci, per a aquest carnisser és fonamental vendre productes de qualitat i tenir una clientela selecta que busqui un bon gènere. Ja fa dos anys que es va jubilar, però encara ajuda al seu fill a la carnisseria i continua com a membre de la Junta del Gremi. I és que ell li dóna molta importància a l’activitat gremial, ja que “t’ajuden a solucionar problemes, t’ofereixen formació i fan coses d’interès pels carnissers”. Ń

TALL CARNISSERS D’HONOR

20-21 Carnissers rs d'honor.indd r.indd 2 20 0

04/ 4/0 /07/ 7/2 /2013 013 11:2 11:21:4 1:47 7

20-21 Carnissers rs d'honor.indd r.indd 2 21 1

04/ 4/0 /07/ 7/2 /2013 013 11:2 11:21:5 1:54 4

EL GREMI INFORMA FORMACIÓ

Cursos d’elaboració d’hamburgueses i botifarres, cuina catalana i beneficis de la carn Al Gremi d’Empresaris Carnissers i Xarcuters de Barcelona i Província li donem molta importància a la formació i per això volem oferir als nostres agremiats un ampli programa de cursos de perfeccionament. ELABORAR HAMBURGUESES I BOTIFARRES El 22 d’abril es va celebrar un curs sobre elaboració d’hamburgueses i botifarres al qual van assistir 53 persones. Carles Sahahuja, expert en additius de l’empresa Prats Nadal, va iniciar el curs parlant de les noves normatives per a l’elaboració de preparats carnis, salsitxes i botifarres, que s’apliquen des de l’1 de juny, així com de la identificació segons la normativa del que s’anomena picada, salsitxa, preparat carni, elaborat cuit, curat i adobat. També va fer menció a les bones pràctiques de treball a l’obrador (utilització de derivats de

El 22 d’abril es va celebrar un curs sobre elaboració d’hamburgueses i botifarres que va ser un gran èxit d’assistència. Per finalitzar l’acte es va realitzar un concurs a la millor creació d’hamburgueses que va guanyar l’Andreu Marqués.

l’ou, colorants, nitrits/nitrats, manipulació de bosses del vuit, etc.) i a l’etiquetatge en el punt de venda. A continuació, Carles, Xavier Gallifa, president del Gremi, i Joan Saldaña, cuiner del Restaurant La Pera, van elaborar diferents tipus de botifarres crues i cuites, xoriç fresc,

Al curs centrat en la cuina catalana, els cuiners Albert Mor i Ramón Alcorisa van preparar delicioses propostes, que després van poder degustar.

22

xistorra i més de 20 tipus d’hamburgueses. Vicenç Mor, vicepresident del Gremi, va parlar de pràctiques correctes d’higiene i va avançar que el Gremi està preparant la Guia de pràctiques correctes d’higiene. Vam finalitzar amb el concurs a la millor creació d’ham-

burgueses, en el que van participar els assistents. Tot i que va costar decidir quina era la millor, va guanyar l’Andreu Marqués Hernández, del mercat de Sant Andreu, amb la seva creació d’Hamburguesa de vedella, botifarra blanca i llardons. I el millor... Que després les vam poder tastar.

Entre les creacions culinàries que es van preparar al curs de cuina catalana hi havia canelons de mar i muntanya, cruixents de botifarró, croquetes, etc.

TALL EL GREMI INFORMA

22-27 Gremii informa.indd informa.indd 22 22

04/ 4/0 /07/ 7/2 /2013 013 11:3 11:33 3:17

ASCEN INFORMA La XXXII Convención de ASCEN y las actividades de la Asociación en torno a Hostelco-Expolimp centran las informaciones de este número.

CUINA CATALANA – MARIDATGE DE CULTURES El 13 de maig, van ser els cuiners Albert Mor i Ramón Alcorisa qui ens van delectar amb les seves propostes culinàries, que preparen habitualment a la seva carnisseria: Wellington fred de pilota; tàrtar de vedella amb picada i rom Pujol; croquetes de rostit; cruixents de botifarró de cena i pinyons; rosbif instantani fumat; entrecot de vedella amb herbes fresques sobre cuscús de verdures, i canelons cruixents mar i muntanya. Tot ho vam poder degustar i encara ens fa venir salivera!!! Ens van donar molt bones idees i suggeriments, que més d’un assistent ens ha comentat que està aplicant. EL MÓN DE LA CARN Sabíeu que la carn porta collagen? I que la carn de cavall aporta Vitamina C? Això, i moltes més coses vam aprendre al curs sobre el món de la carn, que es va impartir el 3 de juny. Vicenç Mor ens va explicar les aplicacions culinà-

DESDE AFELÍN (página 50) La Federación de Asociaciones de Empresarios de Limpieza celebra este año su décimo aniversario y se encuentra más activa que nunca. La presencia en Hostelco-Expolimp, al detalle.

Propers cursos de formació Coaching per a carnissers. Qualitat del servei i atenció al client. El valor afegit al teu ofici. Inclou degustació. Dilluns 30 de setembre, de 16 a 20 h.

El Dr. Mariné va parlar dels beneficis dels nutrients de la carn.

ries de la carn i, seguidament, vam tenir el plaer d’escoltar al Dr. Abel Mariné, reconegut catedràtic de Nutrició i Bromatologia de la Universitat de Barcelona, qui ens va parlar d’una manera científica i entenedora dels beneficis de la carn a la nostra dieta. El Dr. Abel Mariné és un gran defensor del consum de carn dintre d’una dieta equilibrada. En la xerrada-col·loqui ens va parlar dels beneficis dels nutrients de la carn en detriment d’alguns “estudis mèdics observacionals”.

Xarxes socials 2.0 aplicades a la carnisseria. Coneix el món de Facebook, Twiter, etc. i promociona el teu establiment a les xarxes socials. Dilluns 21 d’octubre, de 16 a 20 h. Tallar pernil a mà, un art. Produeix foie artesà pels teus clients. Coneix a fons el nostre amic el porc. Inclou degustació. Dilluns 18 de novembre, de 16 a 20 h. Preu assistència per a cada curs: -30 € per persona, més un acompanyant de franc. Preu assistència per a tots els cursos: -60 € per persona, amb acompanyant de franc. Confirmeu assistència a info@gremicarnissers.com o al número de telèfon 93 323 40 19 Recordem que des del Gremi de Carnissers de Barcelona també poden fer el Curs de Manipulació d’Aliments i tramitem el Registre Sanitari.

La teva carnisseria té cjr? Ajuda’ns a ajudar! Gent gran, famílies amb tots els seus membres a l’atur, dones amb nens de menys de tres anys... Cada cop són més les persones en risc d’exclusió social, i la feina d’entitats com Càritas és fonamental per proporcionar-los una oportunitat per sortir de la pobresa, un sostre, una alimentació adequada i una educació de qualitat. Al Gremi sabem que aquests projectes necessiten impuls i nous col·laboradors, i per això hem iniciat una relació de col·laboració amb Càritas i us proposem diferents possibilitats de participació: t Aportacions econòmiques al número de compte 0081-0115-90-0001374745.

t Servir carn a les llars d’acollida. Al Gremi tenim el contacte dels coordinadors de la zona, que podrien passar a recollir la carn un cop al mes o a la setmana, el que cadascun cregui convenient. t Accions de màrqueting amb causa. Posem a la vostra disposició bosses de polièster plegables amb el logo de Càritas i el Gremi al preu d’1 €. L’import destinat a Càritas és de 0,26 € per bossa. t Oferir un lloc de treball o l’aprenentatge o el perfeccionament d’una professió a les persones ateses per Càritas. www.caritasbcn.org www.gremicarnissers.com EL GREMI INFORMA

22-27 Gremi informa.indd 23 3

04/ 4/0 /07/ 7/2 /2013 11:33:23

1 I 2 DE JUNY

El Gremi participa un any més en la degustació de carn de vedella i xai als carrers de Barcelona Seguint la política comercial de promocionar el consum de carn de vedella i xai entre el públic, el Gremi d’Empresaris Carnissers i Xarcuters de Barcelona i Província va participar en el rostit i preparació de diversos exemplars als carrers de la ciutat de Barcelona. Les degustacions van tenir lloc el primer cap de setmana del passat mes de juny. El dissabte 1 de juny, a les 18

hores, es va celebrar al carrer Girona amb Aragó, coincidint amb la Fira Modernista de CorEixample, que aquest any celebrava la seva novena edició. El diumenge 2 de juny, la festa de la Vedella al Carrer es va traslladar al barri de Sant Martí, i més concretament al carrer Guipúzcoa, cantonada amb Cantàbria. Sens dubte, tot un espectacle visual, olfactiu i gustatiu.

Els membres del Gremi van participar en la preparació i rostit de diversos exemplars de vedella, que la gent del carrer va poder degustar.

Els dies 1 i 2 de juny, el Gremi de Carnissers i Xarcuters va organitzar la festa de la Vedella al Carrer a la ciutat de Barcelona.

Amb aquesta iniciativa, el Gremi vol promocionar el consum de les carns de vedella i xai entre el públic.

PRODUCTES

La botigueta del Gremi Al Gremi de Carnissers de Barcelona podeu trobar diversos productes idonis per als nostres negocis: - Davantals. - Metacrilats traçabilitat (OBLIGATORIS). - Guants (100 uts.). - Metacrilats per als preus. - Hamburgueseres ‘mini’, per a obtenir dues hamburgueses rodones de 6,5. - Hamburgueseres per a fer hamburgueses ovalades. - Hamburgueseres d’una unitat rodona de diferents mides (des de 6,5 a 15 cm). - Motllos d’hamburgueses

24

amb diferents formes. - Davantals, samarretes i regals publicitaris amb el logo de la vostra carnisseria. LLIBRES A les nostres instal·lacions també podeu adquirir tres publicacions relacionades amb el món de la carn: - El Libro del Ternasco de Aragón, de I.G.P. Ternasco de Aragón. - El llibre de les botifarres crues, de Josep Dolcet i Francesc Reina. - Cárnicas Gráficas, de diversos autors.

Si necessiteu qualsevol maquinària, utensili o producte per a la vostra carnisseria, no dubteu en posar-

vos en contacte amb el Gremi i os presentarem les ofertes més atractives o us adreçarem als millors proveïdors.

TALL EL GREMI INFORMA

22-27 Gremii informa.indd informa.indd 24 24

04/ 4/0 /07/ 7/2 /2013 11:33 11:33:48 :48

CAMPANYA PUBLICITÀRIA AL ‘FRICANDÓ MATINER’ (RAC 105)

El Gremi regala xecs de 50 € per a consumir carn Amb l’objectiu de promocionar el consum de la carn i la seva compra a les carnisseries agremiades, el Gremi d’Empresaris Carnissers i Xarcuters de Barcelona i Província ha posat en marxa una campanya de publicitat al programa de ràdio Fricandó Matinerr durant els mesos

de maig, juny i juliol. Emès de dilluns a divendres, de 6 a 10 hores, a l’emissora Rac 105, és el programa despertador que més catalans escullen a l’hora de llevar-se, amb uns 182.000 oients. A més de donar informació sobre els beneficis de la carn per a la nostra salud, cada set-

El primer premi entregat del concurs de Rac 105 ha estat per l’Àngel i ho va recollir a la carnisseria Casa Coll, de Manresa.

mana es regala un xec per valor de 50 euros per a comprar en alguna de les carnisseries adherides al Gremi. Per guanyar el premi només s’ha de trucar al programa i respondre a una senzilla pregunta relacionada amb el món carni. Les carnisseries que, en el moment de tancar aques-

ta edició, havien donat premi són: Casa Coll (Manresa), Olivella (Mercat del Carmel, Barcelona), Carnisseria Anna (Mercat Poble Nou-Unió, Barcelona), Xarcuteria Moreno (Mataró), Carnisseria Olivella (Mercat d’Horta, Barcelona) i Carnisseria Merino (Fabra i Puig, Barcelona).

També la Carnisseria Anna, del Mercat de la Unió, al barri del Poblenou de Barcelona, va donar un xec de 50 €.

A RÀDIO 4

Vicenç Mor, al programa de ràdio ‘Art & Teca’ El 23 de març, Vicenç Mor, vicepresident del Gremi, va participar al programa Art & Teca, dirigit i presentat per Andreu Viñas i amb la collaboració del conegut cuiner Isma Prados, que s’emet cada dissabte de 12 a 13 h a Ràdio 4. El Vicenç va parlar sobre

la importància que tenen per als carnissers la traçabilitat, la qualitat, la transparència i la confiança. I és que, com va comentar el vicepresident del Gremi, “el primer que menja la carn és ell mateix i la seva família”. Pots tornar a escoltarlo a www.rtve.es/alacarta

Vicenç Mor va participar en el programa de ràdio Art & Teca, dirigit i presentat per Andreu Viñas i amb la col·laboració d’Isma Prados.

22-27 Gremi informa.indd 25 5

04/ 4/0 /07/ 7/2 /2013 11:34 11:34:0 4:00 0

Tractes preferents per als agremiats

A

mb el desig de donar el millor servei als nostres agremiats, estem treballant per contactar amb empreses proveïdores de productes i serveis que siguin d’interès per al nostre ofici, amb el fi d’aconseguir un tracte preferenci-

al amb descomptes, ofertes i promocions exclusives -que podeu consultar a la taula del costat- quan us identifiqueu com a agremiats. També hem reservat un espai perquè els nostres col·laboradors us puguin presentar els seus productes i serveis.

ELECTROGRAM

Ha arribat el moment d’actuar Immersos, com estem, en un sistema econòmic incert, ha arribat el moment de plantejar-nos alguna opció que no sigui queixar-nos o deprimir-nos. Per exemple, podríem pensar que el passat ja no existeix i que, si tornés, no seria en les mateixes condicions que abans. Per altre costat, el futur és, igualment, incert. Afrontem la realitat: només tenim el present i cal canviar velles maneres d’actuar. Res no canviarà si nosaltres no canviem. Cal una actitud proactiva. Cal actuar. En l’actualitat, no ens queda gaire marge comercial i ja fa temps que no tenim gaires beneficis. Arribats a aquest punt, hem de plantejar-nos racionalment preguntes clau: · Tenim totes les dades de l’empresa controlades? · Estem dintre dels marges de competitivitat? · Podem afirmar que estem

traient el màxim rendiment de la nostra empresa? Les respostes poden ser múltiples, però si donen com a resultat un “no gaire”, “gens” o, directament, “no”, cal trobar solucions. Aleshores, podríem pensar en alguna eina que ens ajudi al dia a dia a crear aquesta realitat, aquest present. Aquesta eina és la informàtica. La ciència que tracta la informació, la tècnica que farà que sapigueu els marges de benefici, els productes que teniu en estoc, la facturació que heu fet, el rànquing de vendes (per venedors, per producte, per famílies, etc.), el material que heu de demanar al proveïdor i a quin preu. Tanmateix, podreu planejar la vostra estratègia comercial a partir de la realitat i no partint de supòsits subjectius. L’eina informàtica ha de ser útil, fàcil de fer anar i econòmica per poder rendibilitzar

al màxim el nostre temps. Una eina informàtica sense quotes de manteniment, que acaben sent una sangonera constant per a una empresa, de les que, a més a més, no treus res en clar. Una eina informàtica que suposi un sistema integral que ofereixi allò que es necessita i pagant equilibradament, en proporció de com estigui el mercat. Demaneu-nos una simple visita i, sense cap compromís, vindrem a la vostra empresa,

botiga o parada. Expliqueunos què necessiteu, parlem-ne i ens entendrem. Ha arribat el moment d’actuar! El present és nostre. Prou lamentacions. Si volem, podem! Jaume Marcó ELECTROGRAM, S.C.P. Comte Borrell, 210 08029 Barcelona Tel: 93 452 17 88 902 565 498 www.electrogram.cat jaume@electrogram.cat

COVIPLA

Control i prevenció de plagues Les empreses de tractament tenim al nostre abast un ampli ventall de possibilitats per combatre les plagues, utilitzant el que es coneix com a mètodes de control integrat. Volem deixar clar que sempre és preferible fer servir mesures de control físic, biològic o etològic abans de recórrer al control químic. Dissortadament, això no bastarà per sí sol en molts els casos, per

26

la qual cosa caldrà conèixer totes les tècniques i tipus de tractaments possibles i utilitzar el més adient en cada circumstància. Aquest serà, sens dubte, el que aconsegueixi un control efectiu amb el mínim impacte ambiental i mínim risc per a les persones. L’èxit del control de plagues amb plaguicides químics depèn en darrera instància de la correcta realització dels

tractaments, de manera que cal assegurar que es realitzen correctament. COVIPLA es posa a disposició dels agremiats, per realitzar el Programa de Vigilància i Control Integrat de Plagues que correspon a les normatives vigents i que integren Desinsectació, Desratització i Desinfecció. Ens podran contactar per fer una inspecció inicial gratuïta i sense compromís.

El pressupost personalitzat cobreix des del diagnòstic de la situació fins la gestió de residus, incloent realització dels serveis, documentació i avaluació dels mètodes de control aplicats. COVIPLA Tel: 93 407 36 81 696 010 062 656 796 648 www.covipla.com info@covipla.com

TALL EL GREMI INFORMA

22-27 Gremi informa.ind informa.indd forma.indd d 26

04/ 4/0 /07/ 7/2 /2013 013 11:34 11:34:04 4:04 4

CARN

DESDE AFELÍN (página ASCEN INFORMA EMPRESA SERVEI 50) I DESCOMPTE La Federación de Asociaciones de Empresarios de Limpieza celebra La XXXII Convención de ASCEN y las actividades de la Asociación en su décimo aniversario y se encuentra más activa que nunca. torno a Hostelco-Expolimp informaciones de Balika - centran Cosalgo las Representatives S.Leste Productes carniseste D. O.año Navarra La en presencia encomanda Hostelco-Expolimp, al detalle. número. (Delegació a Barcelona). Tel: 628 47 00 80 Descompte del 5% la primera i 2% de rappel. Mont-Soliu Tel. 972 49 25 81 6T+ Tallipes Tel: 93 274 15 85

Sistemes de Tall i Pes per a la indústria alimentària. Descompte del 8% en servei tècnic, recanvis i consumibles.

Aiguavida Tel: 654 652 427

Productes d’osmosi i descalcificadors per millorar la qualitat de l’aigua per beure i cuinar. Descomptes de fins un 15%. Instal·lació i 2 anys de manteniment gratuïts.

Confeccions Isabel Tel: 93 218 62 67

Roba laboral, confecció pròpia. Descompte del 10% per als agremiats.

Calçat professional Tel: 93 229 21 09

Calçat professional i equips de protecció individual. Descompte del 10% per als agremiats.

EQUIPAMENT

Electrogram Tel: 93 452 17 88 Guayadis Tel: 93 861 89 38 Importadora Tudelana Tel: 902 225 324 Mainca Tel. 93 849 18 22 Papeles Salvi Tel: 93 718 093 12 Suministros Pemece S.L. Tel: 93 338 92 08 PratsNadal Tel: 93 360 09 70

CONSTRUCCIÓ, DISSENY I REFRIGERACIÓ

Balances, bàscules i tot per l’alimentació. Venda, servei tècnic, disseny i assessorament. Descompte del 10% per als agremiats. Maquinària per a la indústria alimentària. Descompte del 15% en l’adquisició d’equips per a l’envasat al buit i termosegellat Valko, i d’equips per a la indústria càrnia Dadaux. Distribució de productes per al sector carni. 10% de descompte (del primer preu quan hi hagi descomptes per quantitat) i ports pagats per a comandes de més de 90 €. Equipaments Carnis, Descompte del 10% per als agremiats. Embalatges per al comerç. Consultar amb el Gremi. Assessorament i solucions en higiene i desinfecció. Descompte del 5% per als agremiats. Servei integral per al professional de la carn: mescles d’espècies, preparats, marinades, ingredients i additius; estris, equipament, petita maquinària... Descompte 5%.

Rational Tel: 620 378 266 Carrosseries Barbany Tel: 93 345 79 35 Cruz S.L. Tel: 93 465 00 65 Decomerca Montier Tel: 93 477 05 00 Greenpack energy Tel: 93 395 13 90 Jandre Tel: 660 46 90 17/628 91 29 80 Ream Tel: 600 58 68 20 / Tel: 93 311 06 09 Banc Sabadell Tel: 902 383 666

SERVEIS

Agrupació de productes locals i ecològics. Descompte del 10% per als agremiats.

Forns de cocció. Descompte mínim del 20% assegurat. Isotermitzats i carrossats amb o sense equip de fred, reparacions en general i renovacions ATP. Descompte del 5% per als agremiats. Disseny i desenvolupament de negocis. Assessorament comercial i projecte tècnic i decoratiu sense càrrec per als agremiats, per a l’obertura del seu negoci. Disseny i desenvolupament de negocis. Consultar amb el Gremi. Especialistes en parades i equipaments comercials. Descompte del 5% en contractacions de botigues senceres i un 10% en cambres frigorífiques. Refrigeració i electricitat. Servei tècnic. Primer servei, desplaçament gratuït. Descompte del 10% per als agremiats. Refrigeració i condicionaments d’aire. Descomptes del 5% per als agremiats. Serveis financers. Targeta de crèdit gratuïta i altres avantatges.

Car Service vehicle de substitució, S.L. Tel. 934 982 334

Servei de vehicles (furgonetes isotèrmiques i frigorífiques) de substitució. Sense cost, en cas d’accident por culpa d’un contrari.

Covipla Tel. 93 407 36 81 / 656 796 648

Control i Prevenció de Plagues i Sistemes APPCC. Descompte del 10% per als agremiats. Inspecció i Pressupost sense compromís.

FnEnergia Tel: 606 88 20 31 Grup Catalana Occident - VallèsPallàs Associats. Tel: 93 346 11 52 Pell & Associats S.L. Tel. 93 323 40 19 Teyle - Técnica y Legalización, S.L.P. Tel: 93 323 40 19

Optimització contractació elèctric i gas - gratuït. Estudi i propostes de millora energètica i implantacions. Dte. del 10 al 15 %. Formació gratuïta sobre estalvis energètics. Assegurances. Tracte preferent i el millor servei a tots als agremiats, amb l’assegurança que millor encaixi, i amb tots els descomptes i promocions del moment. Assessorament i gestió en temes laborals (nòmines, jubilacions...), fiscals (comptabilitat, impostos....), etc. Consultes gratuïtes i preus especials per a la resta de tràmits. Llicències d’obertura, d’obres i d’activitat; assessorament tècnic; projectes d’instal·lacions, plans d’emergència, etc. Per als agremiats, primera visita gratuïta.

INFORMACIÓ EL GREMIDEL INFORMA GREMI TALL

22-27 Gremi mi informa.ind inform informa.indd a.indd d 27 27

27

04/ 4/0 /07/2013 7/2 7/ /2013 11:34 11:34:17 4:17

´

VENDA/TRASPaS TRASPÀS/VENDA CARNISSERIA

TRASPÀS PARADA CARNISSERIA

CARNISSERIA EN LLOGUER

60 m de carnisseria-xarcuteria, amb obrador, cambra congel·ladora i maquinària C/Riera Blanca, Barcelona Tel: 639 352 275 Contacte: Sra. Montse

Mercat 3 Torres, Barcelona Cansaladeria-xarcuteria Per no poder atendre En ple funcionament Tel: 610 594 273 Contacte: Sr. Octavio

Situada al carrer comercial Sant Pere més Baix, 84, entre Via Laietana i Arc de Triomf, Barcelona Botiga de 31 m2, amb cambra frigorífica, obrador i maquinària Per començar a treballar Tel: 652 11 08 34

CARNISSERIA EN LLOGUER

TRASPÀS/LLOGUER CARNISSERIA/ XARCUTERIA

2

Botiga diàfana amb permís en regla de carnisseria/xarcuteria C/ València , 88, entre Rocafort i Calàbria, Barcelona Tel: 608 134 668 / 618 714 925 Contacte: Sr. Garrido

C/Aragó, 99, Barcelona Total: 75 m2 Cambra, obrador, equipament Clients fidels i excel·lents Tel: 659 726 089/93 229 26 91 Contacte: Sra. Irene

CARNISSERIA EN VENDA Parada Mercat Sagrada Família, Barcelona Reformada amb obrador nou Tel: 667 558 789 Contacte: Araceli

ES VEN ROSTIDOR ELÈCTRIC SENSE FUMS Pràcticament nou Tel: 646 46 25 66 Contacte: Sr. Andreu

TRASPÀS LLOGUER CARNISSERIA/ POLLERIA Zona Maragall - Pare Claret, Barcelona Botiga 20 m2 + 10 m2 rebotiga + 10 m2 altell En funcionament, obrador, bona clientela, motors nous Tel: 630 57 34 64 / Contacte: Juan Manuel 616 24 98 64 / Contacte: Loli

93 207 30 73 Contacte: Sra. Josefa

LLOGER/TRASPÀS PARADA CARNISSERIA Mercat de Serraparera, Cerdanyola del Vallès Parada de dos números amb quartet i cambra, aquests dos últims espais situats a la sala de zona i descàrrega del mercat Tel: 659 58 51 27 / Contacte: Laia 676 74 60 68 / Contacte: Marta

LLOGUER PLAÇA PARKING Passatge Centelles, 10 (Sagrada Família), Barcelona Tel. 93 263 36 66 Contacte: Sra. Josefina

Vols traspassar o vendre la teva carnisseria, seria, maquinària o utensilis de feina? Anuncia’t a la secció Venda/Traspàs de la revista Tall Per fer-ho, només has d’omplir la fitxa que et facilitarem al Gremi d’Empresaris Carnissers i Xarcuters de Barcelona i Província.

ES VEN

Tel: 93 323 40 19 E-mail: info@gremicarnissers.com

28

TALL VENDA/TRASPÀS

28-29 Traspassos+recepta.i Traspassos+recepta.indd dd 28

04/ 4/0 /07/ 7/2 /2013 11:37:08

recepta El cabrit de la Sra. Paquita INGREDIENTS

Cabrit Sal Pebre Mantega

Conyac Aigua Patates Ceba

PREPARACIÓ

En una safata de fang o de forn, posar un got d’aigua i el cabrit. Condimentar amb sal, pebre i dauets de mantega.

Quan quedin 10 minuts (aproximadament) perquè la carn estigui llesta, se li afegeixen les patates i la ceba, i es deixa acabar de rostir tot junt.

Col·locar al forn a foc mitjà. Quan ja comenci a rostir-se, se li afegeix un raig de conyac i es torna a posar al forn.

Llest per servir.

Mentrestant, es fregeixen en una paella les patates (si pot ser, tallades a l’ample) i la ceba.

Recepta facilitada per Carnisseries Adell (Mercat de Santa Eulàlia, parades 24-27, L’Hospitalet de Llobregat).

28-29 Traspassos+recepta.indd Traspassos+rece ssos+recepta.ind pta.indd d 29

04/ 4/0 /07/ 7/2 /2013 11:3 11:37:17 7:17

Rènting: l’eina que permet disposar sempre de bĂŠns d’última generaciĂł El rènting ĂŠs un producte que encara s’utilitza poc en el nostre mercat, malgrat la seva antiguitat sobretot fora d’Espanya. El desig de propietat, molt arrelat al nostre paĂ­s, ĂŠs un dels principals obstacles culturals per al desenvolupament del rènting, però, en realitat, un vehicle, una mĂ quina o un equip es compra, V¡XWLOLW]D L DO FDS GH SRF WHPSV HV YHQ R VH VXEVWLWXHL[ $L[t GRQFV HO EHQHĂ€FL SULQFLSDO VRUJHL[ GHO VHX ~V Hi ha alguns aspectes del producte que acostumen a ser recurrents en qualsevol consideraciĂł sobre el VHX ~V SHU SDUW GH OHV HPSUHVHV L TXH LQWHQWDUHP GHVJUDQDU DO OODUJ G¡DTXHVW DUWLFOH

Éť El rènting o arrendament de bĂŠns El rènting, per mitjĂ d’un contracte d’arrendament, permet llogar bĂŠns i serveis durant un perĂ­ode de temps determinat que oscil¡la entre dos i cinc anys de manera estĂ ndard, i s’assegura poder-ne disposar DO OODUJ GH WRW HO FRQWUDFWH $TXHVWD IyUPXOD SHUPHW QR KDYHU G¡LPPRELOLW]DU UHFXUVRV Ă€QDQFHUV L D PpV a mĂŠs, fer externa tota la gestiĂł (manteniment, assegurances, pagament d’impostos, assistència, etc.), TXH YD D FjUUHF GH O¡HQWLWDW GH UqQWLQJ /¡HPSUHVD XVXjULD QRPpV SDJDUj XQD ~QLFD TXRWD DPE WRW LQFOzV

Éť Avantatges que ofereix el rènting Ę€ Facilita l’adquisiciĂł del bĂŠ, ja que s’evita un gran desemborsament inicial. Ę€ No s’immobilitzen recursos i amb això l’immobilitzat no augmenta. Ę€ Alleugera el balanç SHUTXq HOV EpQV HQ UqQWLQJ QR V¡KL UHĂ HFWHL[HQ Ę€ L’operaciĂł no consta com a deute. Ę€ GestiĂł externa dels bĂŠns, la qual cosa permet alliberar recursos humans (gestiĂł administrativa). Ę€ EliminaciĂł de costos variables (manteniments, assistència i assegurança inclosos en la quota). Ę€ Permet una renovaciĂł constant dels bĂŠns. Ę€ Com que es tracta d’un lloguer, OD TXRWD pV Ă€VFDOPHQW GHGXwEOH. Ę€ La quota es dedueix Ă­ntegra (IVA i IRPF en el cas d’autònoms).

ɝ A Banc Sabadell canviem el criteri de propietat pel d’ús A Banc Sabadell oferim diverses modalitats de producte i ens adaptem a totes les necessitats. Per a mÊs LQIRUPDFLy R DVVHVVRUDPHQW ÀQDQFHU HV SRGHQ DGUHoDU D TXDOVHYRO RÀFLQD GH %DQF 6DEDGHOO R Ep WUXFDU al 902 030 255.

30-31 Sabadell.indd 30 0

04/ 4/0 /07/ 7/2 /2013 11:38 11:38:18 :18

SabadellAtlántico

SabadellHerrero

SabadellSolbank

SabadellGuipuzcoano

SabadellCAM

PROactiu: Posem a disposició teva una targeta de crèdit gratuïta. Ser proactiu és, per exemple, oferir-te una targeta Visa amb una assegurança d’accidents de fins a 120.000 euros i que, a més a més, sigui gratuïta. I si vols, també la pots personalitzar amb la imatge del teu col·legi. Si ets membre del Gremi d'Empresaris Carnissers i Xarcuters de Barcelona i vols promoure la teva feina, protegir els teus interessos o els teus valors professionals, amb Banc Sabadell ho pots fer. Et beneficiaràs de les solucions financeres d’un banc que treballa en PRO dels professionals. Al cap i a la fi, som el banc de les millors empreses. O el que és el mateix, el banc dels millors professionals: el teu.

Condicions revisables segons l'evolució del mercat financer..

Truca’ns al 902 383 666, organitzem una reunió i comencem a treballar. bancsabadell.com

El banc de les millors empreses. I el teu.

30-31 Sabadell.indd dell.indd 3 31 1

04/ 4/0 /07/ 7/2 /2013 11:38 11:38:2 :20 0

Tall

3XEOLFDFLy RILFLDO GH 3XEOLFDFLy RILFLDO GH

/D UHYLVWD GHO *UHPL G¶(PSUHVDULV &DUQLVVHUV L ;DUFXWHUV GH %DUFHORQD L 3URYtQFLD

01-32 Portada-Contra.indd Port rtada-Contra.ind .indd d 1

Núm. 118 5(9,67$ 75,0(675$/

$%5,/ -81,2 '(

LA CUINA AL MÓN

TENDÈNCIES

CARNISSERS D’HONOR

/D FXOWXUD MXHYD

7DQW GH JXVW

5DPyQ 3UDW L 0DQXHO 3pUH]

04/ 4/0 /07/ 7/2 /2013 10:27:16

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.