JACQUES-HENRY LARTIGUE I ELLEN AUERBACH per Marta Quismondo
Treball final Mòdul d’Història de la fotografia Curs General de fotografia I GrisArt-Escola Superior de fotografia
Jacques-Henry Lartigue i Ellen Auerbach 2 Treball final d’història. Anàlisi comparatiu
Índex Introducció ............................................................................................................................................. 3
Context històric, artístic i biografia............................................................................................... 5 Jacques-Henry Lartigue..................................................................................................................... 5 Ellen Auerbach................................................................................................................................... 10
Anàlisi comparatiu ........................................................................................................................... 18 Exemples .............................................................................................................................................. 19
Conclusió.............................................................................................................................................. 21
Bibliografia .......................................................................................................................................... 22
Annexes ................................................................................................................................................ 23 Vídeos interessants .......................................................................................................................... 23 Walter Peterhans .............................................................................................................................. 23 Grete Stern........................................................................................................................................... 24
Jacques-Henry Lartigue i Ellen Auerbach 3 Treball final d’història. Anàlisi comparatiu
Introducció El treball final d’història consisteix amb la comparació de dos artistes, on un d’ells ha d’haver estat fotògraf, els quals han hagut de ser escollits amb la fi de demostrar que la seva obra presenta una sèrie de similituds. Prèviament a la realització del treball, s’havia d’escriure una proposta explicant les raons de la tria dels autors a analitzar. Com ja vaig fer saber al meu professor, els fotògrafs escollits per aquest treballs són: de l francès Jacques-Henry Lartigue i la alemanya Ellen Auerbach. Vaig conèixer l’obra d’aquests autors gràcies a les exposicions que duen a terme l’obra Social la Caixa a Tarragona. I el que realment em va marcar va ser la capacitat de captar la velocitat en el moment adequat de Lartigue i els autoretrats de Auerbach en les seves diferents etapes de vida. En aquest treball em vull centrar en comparar les fotografies de Lartigue on la gravetat sembla que no afecti a les persones que ell retrata i la sèrie de Auerbach de la ballarina Renate Schottelius a Nova York. “Podré fotografiar-ho tot. Tot. Ara potser ja no estaré trist de tornar a París perquè m’hi podré endur tots els retrats del camp. Des de petit, Tinc una mena de malaltia: totes les coses que em meravellen marxen sense poder-les guardar a la memòria.” Lartigue , 19011 La vida de Lartigue com a fotògraf va durar poc de seguida es va dedicar a la pintura i quasi tota la seva obra fotogràfica es compren a les primeres dècades de segle XX i de forma amateur. Inevitablement associes el seu treball amb vitalitat i felicitat, cada fotografia es un esclat de ganes de gaudir. Fins al 1962 no va ser considerat fotògraf i va començar a publicar la seva obra i fer exposicions. És un fotògraf reconegut per la seva vitalitat i la seva gran obsessió per poder emmagatzemar per sempre els seus records feliços.
“En la fotografia he intentat expressar allò que m’agradaria expressar en tot el que faig. Vull que la imatge insinuï allò que va més enllà del seu contingut. El fons diví, que diria el mestre Eckhart. La bellesa d’un rostre “lleig”. L’essència de les coses. [...] M’agradaria que en el tema més insignificant, més corrent i més pobre es traslluïssin la dignitat i l’esperança que amaga.” Ellen Auerbach, 18952
1
Obra Social “la Caixa”, Un món flotant. Fotografíes de Jacques Henri Lartigue (1894-1986) SHIMER/MOSEL, Das dritte Auge. Leben und Werk der Fotografin Ellen Auerbach. (El tercer ull. Vida i obra de la fotografa Ellen Auerbach) 2
Jacques-Henry Lartigue i Ellen Auerbach 4 Treball final d’història. Anàlisi comparatiu
En canvi Auerbach es va dedicar a la fotografia professionalment, especialitzada amb fotografia publicitària i retrats, i no la va abandonar fins al final de la seva vida. Tot hi així de la seva obra destacaria el seu estil propi i únic d’obrir-se a la càmera de poder superar els obstacles que li venien al damunt. Era una dona en un món d’homes, jueva en un moment històric on al seu país no era benvinguda. Va ser redescoberta al 1970 com altres fotògrafs de les avantguardes europees de la Republica de Weimar, (1919-1933) i sobretot pel treball que va fer per ensenyar una nova dona.
Jacques-Henry Lartigue i Ellen Auerbach 5 Treball final d’història. Anàlisi comparatiu
Context històric, artístic i biografia
Jacques-Henry Lartigue (Courbevoie, París, Juny 1894 – Niça Setembre 1986) Lartigue Mentre encara tinc ombra. Opio,182 Lartigue era fill d’una família privilegida,. El seu estudi cap a la fotografia comença de molt petit, quan el seu pare li regla una càmera quan fa el 8 anys. El seu principal desig era captar l’instant, perdurar-lo fins la posteritat. Tenir una càmera el feia feliç per que podria emmagatzemar tots els seus records, de seguida per acompanyar les imatges comença un diari, on explica totes les seves vivències, el qual ja no pararà d’escriure.
“A la cambra obscura, sota una petita bombeta vermella, veig com les mans del pare posen la gran placa verda, gairebé blanca, a la cubeta. Esperem, i de sobte, la cosa comença: veiem com apareix la imatge! El pare no deixa de moure la cubeta per remenar el líquid [...] després posem la placa a la cubeta del mig, després a la tercera cubeta [...] i esperem a les fosques sense fer res” Lartigue 19013 A França a finals des s.XIX i principis del s.XX, l’estil predominant era el pictorialisme. La fotografia volia ser un art, el qual ho intentava fent tot el que era possible perq semblés una pintura. Feien servir tècniques de desenfoc, i fins i tot alguns càmeres estenopeiques. També molts fotògrafs aprofitaven la goma bicromatada com a procés de copiat, perquè al utilitzar pinzell deixava unes marques molts semblants a les pinzellades d’un quadre, tot hi així hi havia altres fotogrs que preferien el fotogravat, la plantinotipa o processos amb carbó. 3
Fragment del Diari, Pont-de-l’Arche, 1901 de Lartigue
Jacques-Henry Lartigue i Ellen Auerbach 6 Treball final d’història. Anàlisi comparatiu
Ell i el seu germà eren aficionats als esports de l’època, automòbils, aviació i fins i tot d’adult acaba participant amb esports d’elit com l’esqui, el patinatge, el tennis i el golf. El fet de ser esportista o de ser un nen potser el va a dur a produir aquella mena de fotografies. Ell només volia produir imatges que representessin la felicitat, la vitalitat dels esports, i sobretot poder-ho recordar per la posteritat. El seu estil era molt lluny del que en aquell moment estava de moda, es podria arribar a dir quer el seu estil era un procedent del famós “moment decisiu” de Henri Cartier-Bresson.
Lartigue Automòbil Delage Gran premi de l’ACE, 1912
Jacques-Henry Lartigue i Ellen Auerbach 7 Treball final d’història. Anàlisi comparatiu
Jacques-Henry Lartigue i Ellen Auerbach 8 Treball final d’història. Anàlisi comparatiu
Encara que de les seves fotografies el més a destacar era la capacitat de captar la velocitat, també s’ha de nombrar una gran tècnica amb la composició. En tota la seva obra es por veure com Lartigue tenia una obsessió amb la fragilitat del moment, la por del temps.
Lartigue Bibi i jo (al mirall). Viatge a la lluna de mel a l’Hôtel des Alpes Chamonix 1920 Però realment el que ell es volia dedicar era a la pintura. Al 1915 va començar els estudis de pintura a l’Académie Julian i va deixar molt abandonada la fotografia. Al 1922 va exposar les seves pintures a la galeria Georges Petit de París.
Lartigue Tempesta a Niça Niça 1925 Molts anys després, al 1963, va ser reconegut, descobert, per primera vegada com a fotògraf quan al MoMA (Museum of Modern Art) 4de Nova York va exposar el seu 4
En aquell moment l’encarregat del departament de fotografia del MoMA era: John Szarkowski.
Jacques-Henry Lartigue i Ellen Auerbach 9 Treball final d’història. Anàlisi comparatiu album amateur. A més el mateix any la revista Life li publica un article de la seva exposició. Al 1975 li van fer la primera retrospectiva al “Musée des Arts Décoratifs” a Paris. Després Lartigue prefereix donar-ho tot a l’estat i a l’Associació d’Amics de Jacques Henri Lartigue, la qual disposa d’un ampli material, de fotos pintures, escrits, negatius... Al 1980 es va inaugurar el museu “Bonjour Monsieru Lartigue”. A Espanya també es va fer una retrospectiva itinerant de 230 peces sota el nom de: Un món flotant. Fotografies de Jacques Henri Lartigue (1894-1986).
Lartigue A l’alba Hyères 1929
Jacques-Henry Lartigue i Ellen Auerbach 10 Treball final d’història. Anàlisi comparatiu
Ellen Auerbach (Karlsruhe, Alemanya, Maig 1906- New York EEUU, juny 2004) Autoretrat Nova York 1962 Ella va néixer amb el nom de Ellen Rosenberg i ja acabada la secundaria apareix el seu interès pel món de l’art, comença els estudis d’escultura primer a l’escola d’art de la seva ciutat natal i després a la Acadèmia d’art de Stuttgart. Però els abandona al cap de tres anys quan el seu oncle li regala una càmera de 9x12 cm, al adonar-se que de la fotografia s’hi podria dedicar professionalment guanyant-se la vida millor que d’escultora. En aquell moment, just acabada la Primera Guerra Mundial (1914-1918) a Europa es produïen molts moments canvis: polítics i artístics. A Alemanya sofrien molta inestabilitat política des de la derrota de la Gran Guerra aquella època es modifica la constitució i s’anomena República de Weimar fins que Hitler puja al poder. A conseqüència d’aquella inestabilitat i la gran crisis que envoltava Europa després de la guerra es desenvolupen moviments artístics avantguardistes5. Al 1929 Auerbach es trasllada a Berlín en busca de una ciutat més lliberal, més oberta a la cultura i per estudiar fotografia amb el professor Walter Peterhans6 el qual havia estat recomanat per un dels seus amics per les seves fotografies. Paterhans accepta fer-li classes al seu estudi, i allí coneixerà a Grete Stern una altra alumna de Paterhans. Però aquesta època va ser molt curta ja que Paterhans es trasllada a Dessau per ser professor de fotografia a la Bauhaus.
5
Avantguardisme: en el món de l’art és quan un artista o corrent és innovador, s’allunya de les tradicions. Es coneix aquest nom com a genèric dels corrents artístics produïts a principis del s.XX a Europa. 6 Walter Peterhans: Va ser el professor alemany de fotografia més reconegut a la Bauhaus durant el 1930 fins 1933. Més informació a l’apartat Annexes.
Jacques-Henry Lartigue i Ellen Auerbach 11 Treball final d’història. Anàlisi comparatiu
Després de la Gran guerra a Weimar és inaugurada l’escola d’art i disseny més innovadora i avantguardista anomenada Bauhaus “Casa en construcció” per Walter Gropius. La seva principal raó de ser era crear art que fos pràctic pel consum que canvies els idees preestablertes per la societat burgesa. Unia totes les arts plàstiques i visuals en busca d’un front comú. Com a bona escola innovadora de l’art era practicant de les corrents artístiques avantguardistes, per la seva ideologia la seva ensenyança tenia trets dadaistes, constructivistes, i de la nova objectivitat. “Arquitectos, escultores, pintores,... debemos regresar al trabajo manual... Establezcamos, por lo tanto, una nueva cofradía de artesanos, libres de esa arrogancia que dividí a las clases sociales y que busca erigir una barrera infranqueable entre los artesanos y los artistas” Walter Gropius Després va ser traslladada a Dessau durant els anys 1925-1932 on va obtenir el major reconeixement i finalment a Berlin fins al 1933. Quan va pujar al poder la política nazi la escola es va veure obligada a tancar. Quasi tots els professors van haver d’emigrar i se’n van anar a els EEUU on al cap de 4 anys van obrir la Nova Bauhaus. Després que Peterhans marxés Stern i Auerbach hereten el seu material fotogràfic i decideixen formar un estudi de fotografia anomenat Ring + Pit dedicat sobretot a la fotografia publicitària, bodegons i retrats. El nom de l’estudi es creat a partir dels sobrenoms de quan eren petites, Ringl era Stern i Pit, Auerbarch amb l’avantatge de que el nom no mostrava cap mena d’opinió personal, gènere, o ètnia de les fotògrafes. El seu estil es podria catalogar dins del surrealisme7, el dadaisme8 i la Nova Visió9, una mica de tots però sense destacar cap en particular. Es distingien clarament els dos estils del estudi: Grete Stern 10 més experimental i interessada amb els aspectes del disseny i Auerbach que finalment desenvolupa un estil propi encarat als aspectes formals de la fotografia d’una forma subtil, irònica i humorística. Als anys trenta la publicitat moderna estava en els seus inicis, i Ring + Pit ho va aprofitar al màxim per desenvolupar la seva creativitat i noves tècniques. El caràcter que desenvolupava la seva publicitat era una nova forma de veure la dona, una dona dominant lluny de les tradicions culturals. Utilitzaven la tècnica cut-up11 o fotocollage molt típica del dadaisme, amb la combinació d’objectes, manquis, guants, barrets... 7
Surrealisme: moviment artístic que proposa l’automatisme psíquic que pretén expressar el funcionalment real del pensament; es basa en els somnis i el subconscient. 8Dadaisme: moviment més radical, no significa res, fora de qualsevol lògica pur atzar amb la creació. 9 Nova visió: relacionat directament amb la fotografia, la defensa com un art. Grans quantitats de picats i contrapicats. Seria una barreja entre el constructivisme rus i la nova objectivitat alemanya. 10 Grete Stern: companya de Auerbach a l’estudi Ringl+pit. Més informació a l’apartat annexes. 11 Cut-up o de retalls: tècnica aleatòria a la qual es retallen objectes a l’atzar i per crear-ne de nous.
Jacques-Henry Lartigue i Ellen Auerbach 12 Treball final d’història. Anàlisi comparatiu
Ringl + pit Cap i guants Berlín 1930
A part del món professional també es dedicaven a retratar els seus amics que coneixen a traves dels cercles bohemis que es creaven a la ciutat com ara: Claire Eckstein ballarina i el seu amic Edwin Denby, el poeta Marieluise Fleißer i escenògraf, Walter Auerbach. Al 1931 van rebre critiques positives a la revista Gebrauchsgraphik i a l’any 1933 van rebre el premi Deuxième Exposition Internationale de la Photographie et du Cinéma de Brussel·les per la foto publicitària de tint capil·lar Komol.
Ring + Pit Komol Berlín 1932
Jacques-Henry Lartigue i Ellen Auerbach 13 Treball final d’història. Anàlisi comparatiu
Durant aquells anys Auerbach també proba de fer curts en banc i negre. En dirigeix dos : • Heiterer Tag auf Rügen : “dia xafogós a l’illa de Rügen” una pel·lícula experimental barreja de element naturals amb visites d’amics. • Gretchen hat Ausgang: “Gretchen té èxit” dramàtic i mut. Els actors són Stern i el seu futur espòs Horaccio Coppola. Al 1933 les dos fotògrafes van renunciar a l’estudi i van emigrar al estranger a causa de que Hitler va pujar al poder. Dos dones jueves i amb ideologies d’esquerres no tenien cap possible futur en aquell moment a Alemanya. “En un país con los campos de concentración, no se puede vivir” Ellen Auerbach Després de desfer Ringl + Pit Stern se’n va anar a Londres a fundar un altre estudi de fotografia i Auerbach a Palestina. Auerbach al arribar a Tel Aviv li van fer fer una pel·lícula en blanc i negre de 16mm sobre el desenvolupament de la ciutat per l’organització WIZO12. Però Auerbach promocionar una Palestina jueva no li interessava, estava molt lluny de la seu àmbit artístic. Al 1934 al arribar Walter Auerbach a Tel Aviv amb ella obren l’estudi de fotografia especialitzat en retrats a nens amb el nom de Ishon “La nena dels meus ulls”. A part de les fotografies d’estudi també es dedica a retratar els nens al carrer i pobles i la seva nova vida quotidiana a Palestina. Això l’aporta a viure de primera mà la relació, convivència, entre àrabs i jueus.
Ellen Auerbach Noi àrab a Jaffa Jaffa 1934
12
Organització WIZO: Women’s International Zionist Organization, organització que es dedica a l’àmbit social, la millorat del status de la dona i l’educació jueva.
Jacques-Henry Lartigue i Ellen Auerbach 14 Treball final d’història. Anàlisi comparatiu
Durant els anys 1932-1935 Gran Bretanya ajuda a entrar més de 150.000 jueus a Palestina exiliats per la política nazi de les seves cases en contra del àrabs. Al 1936 hi ha la primera insurrecció la qual acaba una Vaga general indefinida fins que Londres acceptés una sèrie de peticions (govern nacional palestí, suspensió de la immigració, prohibició de la venta de terres dels àrabs als jueus). Després de la sèrie de disturbis del 1936 Gran Bretanya posa mesures estrictes, declara l’estat sota la Llei Marcial, a més utilitza voluntaris jueus per la repressió contra els àrabs. Tot hi que els àrabs encara estaven més descontents per aquests esdeveniment a l’octubre es va acabar la insurrecció amb més de 1000 morts sota les tropes britàniques. Al 1936 amb la sèrie de revolucions i moviments a Palestina, els senyors Auerbach decideixen marxar a Londres amb Stern. Allí tornen a treballar juntes i per últim cop, tenen pocs encàrrecs un dels es sobre un Hospital de maternitat. Va fer un altre curtmetratge, ella llegint poesia de Bertolt Brecht13, l’irònic d’aquest curt era que era mut.
Ellen Auerbach Bertolt Brecht Londres 1935
Ara mateix l’estil de Auerbach havia canviat, ja no l’importava la tècnica ja no buscava la perfecció amb la composició, tot el contrari de Stern que no havia canviat gens des de les classes de Peterhans. Stern va emigrar a Argentina i Auerbach es va intentar quedar amb l’estudi a Londres però al no aconseguir els papers de residència i treball se’n va anar a EEUU. 1937 ella i el seus espòs Walter vivien a Filadèlfia, on va continuar guanyant-se la vida retratant nens. Al 1938 van utilitzar una fotografia seva per la portada del segon aniversari de la revista Life14. Durant els anys 1939-42 documenta l’obra de Lessing-Rosenwald, 13 Bertolt Brecht (1898-1956): dramaturg poeta alemany, un dels més influents durant el s.XX, creador del anomenat teatre èpic 14 Life: Revista fundada al 1936 a EEUU per Henry Luce. Pretenia informar al lector setmanalment de successos actuals donant un gran èmfasis al fotoperiodisme.
Jacques-Henry Lartigue i Ellen Auerbach 15 Treball final d’història. Anàlisi comparatiu recol·lector d’obres d’art i llibres poc comuns, i experimenta amb la llum violeta i la impressió amb carbó. Mentre ella viva a EEUU els seus pares van ser internats al camp de concentració Nazi de Gurs a França, finalment alliberats al 1943 pels nord-americans. Just acabada la Segona Guerra Mundial i completament allunyats del crack del 29 Amèrica es començava a despertar. Això fa que la gent vegi d’una altre manera el món que els envolta, “Another american way of life”. En aquells moments Amèrica ,i més concretament a Nova York, havien arribat des de Europa molts exiliats per la guerra, i havia diversitat cultural i sobretot moltes diferencies socials. Aquest fet fa que es creí un nou moviment fotogràfic : the street photography. La seva gran característica són els grans contrasts i la gran duresa visual, amb un propòsit de denuncia sobre la societat, la gran majoria de les fotografies ho mostraven amb un to irònic.
Ellen Auerbach Murray Pomade Nova York 1938
Ellen Auerbach Aparador Nova York 1938
Jacques-Henry Lartigue i Ellen Auerbach 16 Treball final d’història. Anàlisi comparatiu
Al 1940 el matrimoni es trasllada a Nova York. Allí segueix amb el seu negoci de rentratar nens, tot i que ja no li agradava gens. Coneix artistes, com ara Willem Kooning, Fairfield Porter, que la introdueixen al cercle de l’anomenada Escola de Nova York. Gràcies a Porter visita l’illa de Great Spruce Head, la qual la torna a introduir al món de l’art. Fotografia amb llum natural, retrata quotidianitats lluny del estil d’estudi de Berlin. A partir d’aquell moment diferencia molt la fotografia pel client a la que fa per ella, la qual considera art.
Ellen Auerbach Gott’s Island Gott’s Island, Maine 1947 Fins entrada els anys setanta es podia veure clarament la influencia del street photography amb alguna semblança a Diane Arbus, Robert Frank... Tot aquest estil es veu en Auerbach amb el seu treball de viatges, pels carrers de Nova York, en tot el seu treball no remunerat. No es limita a cap tema, sobre amb paisatge, retrat, naturalesa, interiors, urbà... però el que més l’interessava era captar el moment precís d’un detall quotidià, ensenyar la seva escènica. Aquesta forma de fer, ella l’anomenava: “el tercer ull”.
“It’s a zen question. I think that to make a photograph, the way I liked to, you have to be so completely absorbed in what you are photographing that you forget yourself, and become what you photograph. And not stand there and say: ‘now I’m making a photograph’.” She continues, “If you photograph something that you are forced to photograph, it cannot go over. You have to feel great enthusiasm or pity or whatever it is for what you are doing—and then it seems to transmit this in all kinds of shapes. Sometime I don’t even understand why I photograph something. And when it has that effect on people, I think, at least inside of me, I must have felt the same way.” Ellen Auerbach, 1992
Jacques-Henry Lartigue i Ellen Auerbach 17 Treball final d’història. Anàlisi comparatiu
Durant els anys 1955-56 Auerbach va fer un viatge a Méxic amb Eliot Porter15, germà de Fairfield Porter. Es van dedicar a retratar esglésies amb llum natural o fins i tot amb llum d’espelmes, la gran majoria amb color. Es van publica dos llibres: Esglésies mexicanes al 1987 i Celebració mexicana al 1990. Després de fer aquest últim treball Auerbach va voler deixar la fotografia i es va dedica a ser terapeuta infantil per nens amb dificultat d’aprenentatge.
Ellen Auerbach Cuiapan Altar amb Mare de Déu Mèxic 1955-1956
15
Eliot Porter: Fotògraf, va coneixer l’obra de Ansel Adams i va preparar exposicions per Stieglitz. Principalment naturalesa amb blanc i negre
Jacques-Henry Lartigue i Ellen Auerbach 18 Treball final d’història. Anàlisi comparatiu
Anàlisi comparatiu Són dos fotògrafs amb vides molt diferents, un de classe privilegiada el qual vivia la vida sense preocupar-se molt com guanyar diners per sobreviure, i l’altre havent de traslladar-se constantment per raons polítiques i dependent econòmicament del seu ofici. Lartigue que pràcticament va deixar la fotografia al posar-se a estudiar pintura als seus 20 anys i Auerbach que quan va fer els 20 va començar l’estudi de la fotografia i després es va dedicar professionalment. Un que només vol fer una capsa de fotografies perquè perdurin amb el temps, i l’altre que vol veure l’art amb les coses quotidianes. Els estils que tenen un i l’altre són molt diferents. • Lartigue és podria dir que no s’ha influenciat per cap fotògraf i encara que s’associa com el precedent del “moment decisiu” de Cartier-bresson, realment tampoc el va poder influenciar en res, ja que Lartigue no es va donar a conèixer fins els anys 60. • Auerbach en canvi al llarg de la seva vida pots anar veient com creix i va provant estils nous des de el dadaisme passant per el street photography fins acaba arribant a un estil propi, més romàntic i nostàlgic, sobre la vida que l’envolta. Aquest últim estil molts el comparen o creuen que te una semblança amb l’humanisme i ”l’instant decisiu” d’Europa de després de les avantguardes. En resum, tenen vides diferents, les raons per fotografiar són molt diverses i els objectius que volen aconseguir amb elles no tenen res a veure a part dels estils que utilitzen per fer-ho. Però tot hi així, crec que els dos fotògrafs tenen una sèrie de fotografies que té molt en comú. A les dos s’expressa vida, felicitat, el món de l’esport, i la gran capacitat de captar el moment precís. • La sèrie de Lartigue és: una part de la col·lecció que té sobre la velocitat, concretament les fotografies on es veuen els esportistes practicant el tenis i el patinatge artístic i l’altre part de la col·lecció volar. • La sèrie de Auerbach és: el treball de fotografies sobre la ballarina Renate Schottelius a Nova York i Argentina a finals dels anys 40 i principis dels 50.
Jacques-Henry Lartigue i Ellen Auerbach 19 Treball final d’història. Anàlisi comparatiu
Exemples
Lartigue Francis Pigueron
Ellen Auerbach Renate Schottelius
Chamonix 1918
Argentina 1946
La primera fotografia, Lartigue, pertany a la col·lecció velocitat. És de les poques fotografies de Lartigue amb format rodo. Aquesta fotografia és un retrat de “plano entero” d’un sol home al centre de la imatge al qual podem veure que està fent patinatge sobre gel. Amb la informació del peu de lletra i per les vistes dedueixo que les muntanyes del darrere són els Alps i deu ser hivern. El motiu principal de la imatge era captar el sal en el moment àlgid fent un espècie de pirueta, no està mira a càmera se’l veu concentrat amb el seu entrenament. La fotografia té poca profunditat de camp i esta lleugerament contrapicada, dedueixo que és per mostrar millor el salt. La segona fotografia, en canvi, no sabríem absolutament res des d’on s’ha fet sense l’ajuda del peu de lletra, té molt poca informació, és podria arribà a dir que està feta amb un fondo neutre. Però com la foto de Lartigue el motiu principal es retratar l’esportista, en aquest cas una ballarina, a l’aire fent una pirueta. També és una fotografia de “plano entero”, d’una dona al centre de la imatge. Al igual que la primera tampoc mira càmera. Aquesta fotografia també té molt poca profunditat de camp però bastant més contrapicada que la primera. En les dos fotografies jo les associació involuntàriament perquè em transmeten el mateix. Dos persones àgils que gaudeixen del esport que ho fan amb elegància (sobretot la ballarina) i amb molta agilitat. Fan que sembli fàcil i divertit practicar l’esport. A part, crec que la agilitat que desprenen les persones és dignificada per
Jacques-Henry Lartigue i Ellen Auerbach 20 Treball final d’història. Anàlisi comparatiu la clau alta i perquè la imatge té molt poc contrast, el poc pes que produeixen els colors clars ajuden a eleva el personatge.
Lartigue Entrenament de Suzzanne Lenglen
Ellen Auerbach Renate Schottelius a Nova York
Niça 1915
Nova York 1947
Les dos fotografies són verticals amb un format 9x12 de càmera de plaques. En les dos imatges podem observar una noia al centre al mig d’un salt. Són fotografies de “plano entero” on podem intuir alguna cosa gràcies el context de la imatge. A la primera podem veure un camp de tenis, a diferencia de Auerbach, Lartigue en aquesta fotografia, el personatge està entrenant i gens pendent de la càmera, es podria arribar a dir que és un: “robado”. L’horitzó de la imatge cau una mica cap a la dreta però amb la postura de la tenista queda completament compensada la imatge, fan dos línies molt fortes visualment. La fotografia de Auerbach, seguint amb la seva sèrie de la ballarina, fa una fotografia frontal lleugerament contrapicada. La seva intenció és descriure el moviment de Renate Schottelius quan balla. La ballarina en aquest cas esta fent un moviment de ballet expressament perquè li facin la fotografia. Pel context de la imatge podem deduir que està a dalt d’un terrat, d’un edifici de Nova York. El fet de que la tenista vagi de blanc sembla que el salt sigui més elevant, pràcticament tant com el de la ballarina, que només l’ajuda el contrapicat per potenciar-ho. En les quatre fotografies es pot observar la gran capacitats dels dos fotògrafs en captar el moment adequat per fer la imatge, els han retratat perquè es quedin “penjant” a l’aire per sempre. Han retratat esportistes fent moviments atípics, que realment sense el peu de foto o el context els podries arribar a prendre per
Jacques-Henry Lartigue i Ellen Auerbach 21 Treball final d’història. Anàlisi comparatiu persones estranyes fent el “burro”, però que realment per elles són moviments completament quotidians.
Conclusió Com ja havia explicat a la introducció jo havia conegut l’obra dels dos fotògrafs gràcies a les exposicions de la Fundació “la Caixa” però no ha sigut fins després que he entès el seu treball. El que he trobat curiós és el que per Lartigue va començar com un àlbum familiar de records ha acabat sent tan ben valorat i exposat, fins i tot al MoMA. El moment que Lartigue decideix presentar la seva obra als quasi 70 anys al món, m’agradaria saber què li passa pel cap en aquell moment per canviar la forma d’actuar. M’hagués agradat veure més obra fotogràfica de Lartigue després de que estudies pintura, sobretot la evolució crec que haurien pogut sortir fotografies molt innovadores i creatives. Penso això, perquè si ja de nen no seguia cap corrent, no imitava lo que li envoltava, la progressió, hauria pogut ser molt interessant. Realment, el que vull destacar més del treball de Lartigue, és que deu ser dels pocs fotògrafs que utilitza la felicitat, l’alegria com motiu fotogràfic. Desgraciadament la gran majoria de fotografies que socialment estan reconegudes com a bones tenen un sentiment nostàlgic, melancòlic o fins i tot de denuncia social, però Lartigue no, tot el contrari. Abans de començar el treball l’obra de Auerbach m’interessava, ara m’encanta. Crec que és una fotògraf excel·lent, les fotografies que fa quan ja és més gran els anys 50 per mi són les meves preferides sobretot les d’interiors. Les habitacions buides sense persones amb tots els objectes quotidians en elles, produeixen una sensació de solitud, de com si els objectes trobessin a faltar la persona, realment aconsegueix dignificar-los donant-los sentiments. Finalment l’objectiu d’aquest treball era poder trobar similituds amb les dos series de Lartigue (velocitat i volar) i amb la de la ballarina de Auerbach. Les raons dels fotògrafs al retratar-los eren diferents però realment penso que el resultat és similar com he expressat a l’apartat anàlisi comparatiu. Els dos són grans fotògrafs que no tenen dificultats en captar el moviment. “La fotografia: una mena d’esport com atrapar una papallon al vol. Cal ser ràpid. Jo he estat campió de tenis, així que estic a l’aguait” Lartigue16
“La fotografia no és un mitjà per veure, sinó un mitjà que permet plasmar en una fotografia allò que hom ha vist”
16
Obra social “la Caixa”. Un món flotant Fotografies de Jacques Henri Lartigue (1894-1986)
Jacques-Henry Lartigue i Ellen Auerbach 22 Treball final d’història. Anàlisi comparatiu Allen Auerbach17
Bibliografia Obra Social. L’ànima de “La Caixa”. Un món flotant, fotografies de Jacques-Henry Lartigue (1894-1986). Fundació “La Caixa”. Ellen Auerbach, la mirada intuïtiva SHIMER/MOSEL. Das dritte Auge. Leben und Werk der Fotografin Ellen Auerbach. Apunts del mòdul d’història de GrisArt 2012-2013 http://artsfotografica.blogspot.com.es/ http://ringlandpit.com/artistbios http://enciclopedia.cat/ http://www.cadadiaunfotografo.com/ http://bauhaus-online.de/ http://www.lartigue.org/ http://nodisparenalartista.wordpress.com/ http://www.atgetphotography.com/ http://www.fotografodigital.com/ http://thephotographersgallery.org.uk/
17
Auerbach. Memòres 1990 (inèdit)
Jacques-Henry Lartigue i Ellen Auerbach 23 Treball final d’història. Anàlisi comparatiu
Annexes Vídeos interesants Lartigue : http://www.youtube.com/watch?v=kN4TWKylHek http://www.youtube.com/watch?v=6Kd_sdaxeIo Horaccio Coppola a Ringl+pit : http://www.youtube.com/watch?v=EwRcVVMk4GE L’art de fotografiar - Grete Stern : http://www.youtube.com/watch?v=_dWeFRf5xZ4
Walter Peterhans (pàg. 3) (juny 1897-abril 1960) Va començant sent estudiant de Matemàtiques i filosofia finalment al 1926 va estudiar fotografia, tot i que la seva gran obsessió era la geometria. Al 1930 va ser traslladat a Dessau per ser professor de fotografia a l’escola d’art i disseny Bauhaus on allí va poder ensenyar el seu estil de la Nova Visió. La creació de la bellesa a partir de la ment no de la realitat, la manera de crear del no-res una obra d’art. Utilitzava les teories de Kant, Plató i Pitàgoeres. Després al 1938 va emigrà a Chicago, i al institut de Illinois de Tecnologia va fer un curs de “entrenament visual” pels estudiants d’arquitectura. Fotografiava principalment natura morta, posicionada de forma concreta jugava amb les seves formes geomètriques, les textures, la composició i la llum, això últim ho aconseguia mitjançant plaques de gelatina de plata. Ell buscava la força visual, la simetria, com deia ell: la creació de la bellesa. Al 1953 va tornar a Alemanya i va ser professor a l’Escola de Disseny de Ulm.
Jacques-Henry Lartigue i Ellen Auerbach 24 Treball final d’història. Anàlisi comparatiu
Grete Stern (pàg. 7) (Maig 1904-decembre 1999) Va començar a estudiar amb Auerbach i van crear el estudi Ringl+pit, Stern compaginava el estudi amb classes de fotografia a la Bauhaus. Desgraciadament, amb la pujada de Hitler al poder va emigra a Londres, on va formar un altre estudi amb el que seria el seu marit, el fotògraf argenti Horaccio Coppola. Al 1937 la parella es va muda a Argentina on va formar la seva majoritàriament la seva obra fotogràfica. Al 1953 li van publicar el llibre Buenos Aires. Va acaba sent professora de fotografia a la Universitat de Resistencia a la Província de Chaco. Al 1985 va deixar la fotografia per culpa de problemes oculars.
Grete Stern Autoretrat amb flor 1935