EL MODERNISME
PABLO JOVER
3 ESO
CLARA DUEÑAS
RICARD BOSCH
MAIG 2015
i
ÍNDEX PORTADA DE LA REVISTA
Expectatives del treball de síntesi (tutoria) ....................... Pag.3 Activitats de socials (vídeo) .............................................. Pag.4 Activitats de francès (Art Nouveau) .................................. Pag.5 Activitats de naturals (cultura científica de l’època) ......... Pag.6 1. SAGRADA FAMÍLIA ................................................................................ Pag.7 1.1 Resum visita .............................................................................. Pag.7 1.2 activitats de matemàtiques ....................................................... Pag.8 1.3 casa Macaya .............................................................................. Pag.9 1.4 casa de les punxes .................................................................... Pag.10 1.5 Palau del Baró de Quadras ....................................................... Pag.11 1.6 Palau de la Música .................................................................... Pag.12 i 13 1.7 Entrevistes de música ............................................................... Pag.14 1.8 Mercat de la Boqueria ............................................................... Pag.15 1.9 Edifici dels Quatre Gats ............................................................ Pag.16 2. HOSPITAL DE SANT PAU ................................................................. Pag.17 2.1. Resum de la visita .................................................................... Pag.17 2.2. L’Exposició universal ................................................................ Pag.18 2.3. Arc de Triomf ............................................................................ Pag.19 2.4. Passeig monumental de Sant Joan .......................................... Pag.20 2.5. Castell dels Tres dragons ......................................................... Pag.21 2.6. Hivernacle ................................................................................. Pag.22 2.7. Umbracle ................................................................................... Pag.23 2.8. Font de la Gran Cascada Monumental ..................................... Pag.24 3. LA PEDRERA ...................................................................................... Pag.25 3.1. Resum de la visita .................................................................... Pag.25 3.2. Activitats de matemàtiques ...................................................... Pag.27 3.3. Pla Cerdà ................................................................................... Pag.28 3.4. Quadrat d’or ............................................................................... Pag.28 3.5. Passatge Permanyer .................................................................. Pag.29 3.6. Torre de les Aigües ..................................................................... Pag.29 3.7. Illa de la Discòrdia ...................................................................... Pag.30 4. COLÒNIA GÜELL ................................................................................. Pag.31 i 32 5.1. Resum de la visita ....................................................................... Pag.31 i 32 5. VALORACIÓ .......................................................................................... Pag.33 i 34 6.1. Text argumentatiu de català ........................................................ Pag.33 i 34
2
S E C C IÓN 1
Expectatives Durant aquest treball de síntesi anirem per tot Barcelona, i visitarem alguns dels monu-‐ ments més importants del modernisme a Barcelona. Visitarem la Pedrera, la Sagrada Família, L’hospital de Sant Pau, i finalment la colònia Güell que no està dins de la ciu-‐ tat, però a prop. Ens aquests quatre edificis o instal·∙lacions, ens faran una visita guiada També veurem altres cases i palaus moder-‐ nistes de Barcelona, des de fora, i els pre-‐ sentarem una mica per sobre fent una pre-‐ sentació cap a la resta del grup.
Pel que se i ens han explicat, aquest treball de síntesi és presenta molt ric culturalment, ja que descobrirem el modernisme a Barce-‐ lona, i ens ajudarà també a conèixer i valo-‐ rar més de prop la nostra ciutat . He senLt parlar que el treball de síntesi de tercer, és un dels més diXcils i un dels més feixucs a nivell de treball, però Lnc una gran il·∙lusió en veure i experimentar tots els grans mo-‐ numents que sempre he apreciat per fora, però mai he Lngut la curiositat de descobrir quina historia hi tenien darrere, monu-‐ Sobre el conLngut del treball en si, espero ments com la Sagrada Família o la Pedrera. aprendre molt sobre el moviment arMsLc i social del modernisme a principis de segles Espero aprendre moltes coses, Lnc ganes XX. També m’agradaria comprendre com es de saber més sobre la meva ciutat, ja que fa vivia en aquella època, ja que s’hi dugueren 14 anys que hi resideixo, i la veritat és que a terme molts avenços, tant en invents tec-‐ els meus coneixements sobre Barcelona nològics, descobriments cienMfics, com en són pèssims. Si no m’equivoco, haurem noves maneres de veure el món, tal i com de fer bastants viatges en transport públic i sols quan fem els iLneraris fotogràfics, un es reflecteix en l’arquitectura modernista. dels objecLus secundaris però no menys Espero poder treballar bé en grup, de mane-‐ importants, a nivell personal, seria millorar ra igualada, que cada membre del grup posi la meva poca orientació i assolir una mica de la seva part, i així fer que el resultat final de independència per mourem per Barcelo-‐ sigui una bona revista. Vull aprendre a tre-‐ na . ballar amb persones que sense aquest crèdit no hagués treballat mai amb elles, i Ricard Bosch Solé veure nous aspectes del treball en grup.
El Modernisme és un moviment cultural que es crea a Europa a
Escriba para introducir para introducir finals del Escriba segle XIX. A Catalunya es té un interès especial pel texto
En general, espero fer un bon treball, millo-‐ rar el mètode de treball en grup, passar-‐ m’ho bé amb els companys, i el més impor-‐ tant, acabar amb una bona experiència.
texto
Modernisme que fa que a ciutats com Barcelona encara es pu-‐ gui gaudir d’edificis amb una arquitectura modernista. Així ma-‐ teix, l’etapa del Modernisme va significar un creixement econòmic per Catalunya que va facilitar posar en marxa el pla Cerdà, un pla de reforma i eixample de la ciutat on les persones adinerades es van poder traslladar a viure. En aquest treball m’agradaria aprendre les principals caracterísLques del Moder-‐ nisme i els arquitectes que es van deixar influir per aquesta co-‐ rrent. Aquest treball el realitzarem un grup de tres persones i jo intentaré esforçar-‐me al màxim per conèixer tot allò que més m’interessa del Modernisme alhora que treballo amb als meus companys per ajudar a elaborar el treball final. Crec que el meu treball estarà ben fet i serà original. Els treball ens el dividirem de manera equitaLva per asse-‐ gurar que cadascú faci la mateixa feina alhora que es té en compte allò que més li agrada o que millor realitza. D’aquesta manera, espero que tots els membres del grup s’esforcin en fer aquesta feina mentre ens diverLm i ens ho passem bé aprenent. Quan finalitzem la setmana del crèdit de síntesi, els meus companys i jo ens reunirem per elaborar el dossier de manera col·∙lecLva. Una de les expectaLves més importants que Lnc amb aquest treball és poder demostrar la nostra autonomia realitzant-‐lo amb la menor supervisió del tutor. M’agrada-‐ ria aprendre a dividir tasques, buscar informació i redac-‐
Clara Dueñas Cuatrecasas
tar el treball amb iniciaLva i resolent les diverses dificul-‐ tats que ens sorgeixin. Així mateix, espero que en els iLne-‐ raris fotogràfics surL tot bé, ja que serà l’acLvitat on menys ajuda rebrem per part dels mestres i així demostra-‐ rem que som responsables i podem fer-‐ho sols. Pablo Jover Salada
Escriba para introducir texto 3
CA PÍ TU LO 2
Socials 1. El desenvolupament d’aquest plà i l’enbelliment dels edificis. Els primers edificis que es van fer al plà cerdà eren molt simples i sense cap Lpus de ornamentació. 2. Fhgegfv 3. França: art nouveau, Àustria: secesion, Anglaterra: modern style i Alemanya: Juguenstyle 4. Per l’esglesia era una mica pagà, i per tant ofensiu. A Catalunya l’esglesia va tenir sort perquè Gaudí era una persona creient. 5. A l’Eixample com per exemple la Mansana de la discòrdia i puntualment a Ciutat vella com per exemp-‐ le palau de la música, palau Güell,... 6. La relació amb la classe social alta. 7. Cap a l’any 1890-‐1900 8. Perquè era la única mandra en que els arquitectes podien portar a terme les seves ideas. 9. Eren les classes nobles, industrials i del comerç. 10. Es van establir per Lndre més espai i llum i en molts casos hi establien el negoci. 11. Eren cases diferents per diferenciar-‐se entre ells. 12. Al uLlitzar el modernisme als edificis de vivendes n’hi ha molt i es molt extensa i la seva importància al món es la qualitat i la quanLtat. 13. El moviment modern (arquitectura a parLr de l’any 1930), que consideren al modernisme una arqui-‐ tectura excessivament ornamental i poc funcional. Persona: Eugeni d’Ors. El qualificava com una ar-‐ quitectura degenerada. 14. El NoucenLsme 15. Formalment rica i ornamental 16. La primera la Pedrera i després la Sagrada Família 17. 18. Subirachs?? 25. Es va anar destruint i venen. 26. Eugeni d’Ors. 27. 19... .
4
S E C C IÓN 1
Francès Biographie:
L'Art Nouveau est situé en 1r moité 19 siége. Le professeur définit l’Art Nou-
Hector Guimard est né le 10 mars 1867
veau comme une petite revolution archi-
en Lyon (France). Il a étudié à l’école na-
tectuel et il décrit l’architecture bourgeoi-
tionale de Beaux-arts à Paris. Il a été un
se du début du XIX siècle comme consti-
architecte et décorateur considérées com-
pée, opulante, loundinge et pompeuse.
me le principal représentant de l’art nou-
Aussi le professeur décrit l’entrée du Me-
veau en France était de ses études d’ar-
tropolitain comme il i a de la fantasie, un
chitecture, qui est sensibilisé (comme
cocktail inspire en la nature. Les deux
Gaudi) avec les théories d’Eugène Emma-
principaux matériaux utilisés son la pie-
nuel Viollet-Duc-Qui ont établi des ba-
rre et le fer. Le principaul élémente de
ses. De 1863 les futurs principiés structu-
l’Art Nouveau est la nature. París, à l’épo-
res de l’art nouveau la conversion du sty-
que était pollue, sale et triste. Le pro-
le Guimard a eu lieu de façon sporadique
fesseur dit Guimard et l'architecture sont
et un voyage à Bruxelles, où il visité Hor-
une innovation exceptionelle pour l’épo-
ta Hôtel Tassel, et deux autres voyages
que.
en Italie (Rome) et l'Angleterre. Le 19 Juillet 1900, Hector Guimard construit le métro de Paris. Les Parisiens voulaient unes entrées de métros originaux. Pour ce faire, métro métropolitain est bien connu pour sa forme de dinosaure. L’art Nouveau était considéré démodé en les années 1960 – 1962. Le mouvement créatif a suivi l’Art Nouveau s’appelle Art Déco.
5
S E C C IÓN 2
Naturals La Dentina Cañizares parla de realitzar un canvi en l’estat dels nens, canviant en ells, ulls ullerosos i cares pàl·lides per a cares alegres y nois ben robusts .
Antics Articles de ciència, grans descobriments: Durant els primers anys del segle XX, varen sortir moltes noticies sobre descobriments, avanços i gent posteriorment molt famosa en l'àrea de la ciència i que la gent d’avui en dia encara en sent parlar.
Comparable a dia d’avui, es podria comparar amb alguna vitamina, com podria ser la vitamina C, que el que fa és aportar energia al cos i prevenir malalties com encostipats o bé podríem comparar-ho amb el famós Dalsy, un xarop només per nens que baixa la febre i combat encostipats.
Hi ha bastants exemples d'aquests als diaris de la Vanguardia. Un primer exemple surt a l'any 1903, on parla de la parella Curie, i els grans descobriments que van fer sobre el mineral Radio, els seus electrons, la radioactivitat, i algunes altres qualitats. Aquesta famosa parella, després d'aquests descobriments va ser presentada als Premis Nobel. Ens podem fer una idea de com era la parella, els pentinats i la roba que portaven ja que just al costat hi ha un dibuix que sembla bastant fiable per l’època.
L‘anunci es bastant diferent dels d’avui en dia, ja que en aquest surt més reforçada la imatge dels resultats de la gent, posant sobretot en remarca el bon estat de la gent al acabar la medicació, garantint uns bons resultats.
Al 1906 surt a un costat, només ocupant una columna, de manera molt més discreta un petit article que parla de la mort de Pierre Curie, marit de Marie Curie. En fa un molt breu resum de la seva vida i la vida amb la seva parella, molt important per a la ciència.
La Somatose, és un producte mèdic que vam trobar anunciat a la Vanguardia, en una edició aproximadament entre el 1907-1910, pel que fa aquest medicament, produeix ganes de menjar en un principi a un pacient que ha perdut la gana per qualsevol fet, com debilitat física, nutrició deficient, víctimes del raquitisme i desganats.
Un altre article d'uns anys més tard, al 1910 estretament relacionat amb la vida de la mateixa investigadora, surt un article sobre ella després de guanyar el Premi Nobel en que havia estat nominada. Explica els descobriments fets, de gran importància per posar una solució a la radioactivitat, i la investigació dels elements, sobretot radioactius.
Els resultats d’aquest producte són molt peculiars ja que el que fan és fer venir gana al pacient, actualment no se’n produeixen,perquè avui en dia seria una raresa crea aquest medicament, no s’entén del tot la funció d’ aquest .
Tres anys després de la primera noticia, al 1904, surt una noticia que anuncia la mort del descobridor Henry Morton Stanley. Aquest fou un explorador gal·lès que va recórrer Àfrica, a la recerca d’un missioner anomenat Livingstone i també explorà al riu Congo i els voltants.
A la biblioteca dels Arcs vam trobar un anunci publicat el 1910 que fa referència a unes pastilles que serveixen per combatre la tos i refredats que es venen a les botigues i magatzems medicinals Aquest anunci seria com un actual mucolític, serveix per vèncer els símptomes del encostipat, actualment podríem comparar-ho amb un xarop anomenat Cinfatos que la seva funció és la mateixa, o bé amb un hibuprofeno, que sempre va bé per alleujar les sensacions de malestar en qualsevol part del cos.
Un cinquè i últim exemple d’article que reflecteix una gran importància científica és un que anuncia que el Premi Nobel de medicina de l’any va ser per al biòleg Ramon Cajal, pels seus grans estudis sobre el cos humà i sistema nerviós en especial. En aquest article també hi apareix una foto del biòleg al seu laboratori, i es pot veure la maquinària que va fer servir per fer aquells descobriments, molt més rudimentària que la actual.
Amb aquest 3r exemple es pot veure ben clar que en els anuncis actuals comparats amb els antics no hi ha tanta diferencia, doncs com s’ ha vist els anuncis de fa un segle, remarquen exageradament l’eficàcia del producte, gairebé com avui en dia, l’única diferencia que es pot presenciar és l’important detall de posar en el medicament tots els productes que el componen, molt important per gent que té al·lèrgies en segons quins components.
Així doncs, en general, el format i la manera de fer els articles és la mateixa que la actual, i es pot comprovar com durant aquells anys de principi de segle, varen haver-hi molts canvis i avenços en l’àera de la ciència i la tecnologia.
6
Als edificis modernistes, la natura es reflecteix amb les seves formes orgàniques, els seus materials de construcció, la seva decoració, la singularitat de les seves finestres i balcons. A les baranes dels balcons, fetes amb ferro, es forgen figures que representen diferents objectes de la naturalesa. Als vitralls dels finestrals de la façana principal, estaven formats per mosaics de vidres de diferents colors i formes, amb els quals es representaven peixos, animals, arbres... La ceràmica, amb l’ús del maó, va ser un material molt utilitzat en la construcció per decorar façanes, el qual, pel seu color, representava el marró dels troncs dels arbres o del terra. A les parets interiors, es feia servir la tècnica del trencadís. Aquesta tècnica aprofitava la irregularitat o línies curves, ( mai rectes ), per representar la naturalesa, a on no hi han gaires línies rectes, i jugava també amb els seus colors vius, a on els més utilitzats eren el verd, el marró, el blau i el groc.
7
Sagrada Família
Està situada en ple Plà Cerdà, la construcció comença al 1882 però Gaudí s´hi posa el 1883 i no la va deixar fins la seva mort al 1926. Es un temple únic ja que té molt interès arqui-‐ tectònic, amb molta llum natural que entra a travès dels grans finestrals. La seva funció com a església va començar al 1889, i a díes d’ara se-‐ gueix en construcció, però darrerament la cons-‐ trucció avança ràpidament. El Papa la va pujar de Església a Basílica al 2010. Tot i que esLgui construïda un quaranta per cent, està en ús i es pot visitar. Des del seu orígen, va ser un temple pagat amb els diners de donaLus de parLculars. En aquest moment, els diners es treuen de les entrades que venen (unes 9.000 de mitja al dia) i hi po-‐ den arribar a visitar-‐la uns 3.000.000 de perso-‐ nes a l´any. La façana més important és la façana del Naixement, i la primera que es va acavar. L’altre és la Façana de la Passió on hi han escultures fetes per Josep María Subirachs, però estan dissenyades per Gaudí. També es pot trobar un criptograma on es poden trobar més de 300 combinacions on sumant els núme-‐ ros consecuLvament sempre et donarà 33. L´interior està decorat d´una manera en la qual et pots arri-‐ bar ha senLr com en la naturalesa ja que les columnes representen el tronc d´una palmera, també te unes bombolles al sostre de cristall que deixen passar la llum natural per il·∙luminar l´interior de la esglé-‐ sia. La úlLma torre de totes es la de Déu que farà 174m com Montjuic ja que la ma de l´home no ha de passar la de Déu. 8
CA PÍ TU LO 4
Mates
Aquest matí, han aparegut uns nombres en forma de quadrat a la Sagrada Família mentre es feien unes tasques de restauració de la façana principal de l´edifici. Tots els turistes que visitaven la Sagrada Família s’han quedat bocabadats, ja que al retirar les grues, les pintades han quedat immediatament al descobert. Durant el matí, han començat a arribar diversos historiadors d’arreu del món encuriosits per aquest descobriment. Segons les primeres informacions que han donat a la premsa, es podria tractar d’un quadrat màgic perfecte, ja que sumant els seus nombres sempre donen trenta tres. El seu material es de pissarra i tot i que en l’actualitat es troba bastant malmès, es creu que en el seu origen els nombres es van pintar de color blanc. Es
9
creu que aquest quadrat podria porta allà des de que es va construir la façana principal de la Sagrada Família i que el podria haver fet Gaudí. L’objectiu de Gaudí podria haver estat cridar l’atenció de les persones i aconseguir que es paressin, ho veiessin i poguessin quedar-se pensant el perquè pot tindre més de 300 combinacions un quadrat amb 16 números i que sempre doni 33.
Casa Macaya
Aquesta casa està situada al Passeig Sant Joan 108, just a sobre de l’Avinguda Diagonal. Construïda al 1901 per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch.
l’ornamentació va participar Eusebi Arnau i Alfons Jujol. A la porta hi ha una representació d’una persona en bicicleta, que rememora al propi arquitecte, que anava sempre en aquest mitjà de transport.
És un encàrrec de Ramón Macaya Gibert, d’estil modernista neogòtic. La façana està decorada d’estucat blanc, adornada amb escultures i adorns de forja, fetes per un forjador anomenat Manuel Ballarín. En 10
CA PÍ TU LO 6
La Casa De Les Punxes O Casa Terrades
La casa està situada entre el c/Rosselló, c/Bruc i Avinguda Diagonal i va ser un encàrrec de les germanes Terrades a Josep Puig i Cadafalch al 1905 per unificar i restaurar tres immobles de la propietat Terrades.
ta de maó ja que era molt resistent i mantenia molt bé la temperatura. Els decoratius modernistes de la façana sòn els dibuixos florals de tribunes, els balcons i la teulada de doble vessant, però l´element més important és el plafó de Sant Jordi a on hi ha un text que posa “Sant Patró de Catalunya, torneu-nos la llibertat”.
La casa té un estil modernista amb un toc medieval i elements que recorden al gòtic europeu. Les seves sis torres estàn coronades per sengles amb agulles en forma cònica, d’aquí el seu nom. Josep Puig i Cadafalch també va fer la fàbrica Caramona fe11
Palau Del Baró De Quadras
Aquesta casa està situada al Passeig Sant Joan 108, just a sobre de l’Avinguda Diagonal. Construïda al 1901 per l’arqui-‐ tecte Josep Puig i Cadafalch. És un encàrrec de Ramón Macaya Gibert, d’estil modernista
Situat a la Avgda. Diagonal 373, però la seva façana posterior dona directament al carrer Rosselló. Feta per Josep Puig i Cadafalch al 1904 – 1906. Va ser un encàrrec del Baró de Quadres. Té un estil modernista i gòtic. La forja excepcional de l’entrada està feta pel propi Cadafalch i els escultors són els mateixos de la Casa Macaya, ( Arnau i Jujol).
Si es compara l’estructura de la casa Macaya amb aquesta, s’observa que la façana té moltes similituds ornamentals, sobre tot a les balconeres gòtiques. Es diu que l’interior és una caixa de bombons o de sorpreses per que té molts elements escultòrics goticistes, fets amb l’ús de la ceràmica de colors, de l’arquitectura de l’islam. L’estil interior és heterogòtic.
12
Palau De La Música
Es tracta d’un teatre per escoltar música d’esLl mo-‐
L’edifici tenia dues funcions, ser un auditori, i ubicar a
dernista. Es va construir al Desembre del 1997, i el
la planta baixa les oficines de l’Orfeó Català.
seu arquitete va ser Lluís Domenech i Montaner. Es
Per aconseguir superar la limitació de la manca de
va pagar per l’aportació econòmica d’una única perso-‐
llum per culpa dels carrers estrets de la zona, va cons-‐
na. S’ubica al carrer Palau de la Música 46.
truir un dels paLs de 3m. D’amplada, a la mitgera del
L’arquitecte va fer una planta lliure ( sense murs de
solar amb l’església del costat, i l’altre al carrer d’Ama-‐
càrrega), suportada per una estructura de ferro, i tan-‐
deu Vives.
cada a façana per vidre decorat. Va integrar molt bé
Le arts aplicades es van incorporar a l’exterior de l’edi-‐
les arts aplicades a l’arquitectura de l’edifici, combi-‐
fici amb elements escultòrics que fan al.lusió al mòn
nant molt bé la ceràmica i el vidre.
de la música de Lpus modernista barroc, com per
L’artesà Lluís Bru, va ser qui va realitzar el trencadís
exemple l’anLga taquilla ubicada dintre d’una colum-‐
de les diverses ornamentacions.
na amb trencadís. 13
L’element decoraLu més destacat de la façana s’anomena La Canço Popular Catalana, de Miquel Blay. Es tracta d’una figura fe-‐ menina en una cantonada com en un gran mascaró de proa. El personatge que es troba a la part superior del grup escultòric és Sant Jordi, que protegeix al poble que l’envolta. És una al.legoría de la música. Els altres personatges representen mariners, campe-‐ rols, la gent gran i els nens. Als peus del conjunt hi ha un escut de la Creu de Sant Jordi o l’es-‐ cut de Barcelona, que representa la signatura de Blay. L’al.legoria representada a la bandera de Sant Jordi és la coneguda cançó po-‐ pular “El noi de la mare”. Exteriorment es poden veure escultures, mosaics, vitralls i forjes. Al segon pis, hi han dues al.legories que representen la música culta i la música popular amb dues escultures molt grans.
14
CA PÍ TU LO 9
Música ENTREVISTA A LLUÍS MILLET
ENTREVISTA A ENRIC MORERA
Avui, ens acompanya, Josep Anselm Clavé i Camps, és un important músic i polí8c republicà, compositor bàsicament d’obres romàn8ques i també fundador del moviment coral a Catalunya.
-‐Bona tarda senyor Millet, és un honor tenir-‐lo aquí amb nosaltres , si no li fa res començarem ja amb l’entrevista:
Avui, estem reunits amb el senyor Morera, un excel·∙lent compositor català representaLu de l’esLl modernista, caracteritzat també per ser un gran pedagog. A conL-‐ nuació começarem amb l’entrevista:
-‐ Bon dia senyor Clavé, començarem aquesta entrevista preguntant-‐li pel fet que va marcar la seva infància. El fet de perdre parcialment la vista va canviar la seva vida? -‐ Doncs la veritat és que sí, i molt. Vaig haver de deixar els estudis per una infec-‐ ció, ja que només m´hi podia veure per l’ull dret. Això també influí en la meva vi-‐ da laboral, perquè vaig començar a treba-‐ llar als sis anys de torner massa jove. -‐ Va ser treballant on descobrí la vostra sensibilitat per a les arts? -‐ No, vaig trobar la meva sensibilitat junt amb la meva mare, que també li agrada-‐ ven molt, i més endavant vaig estudiar música i poesia per la meva conta. Des-‐ prés em vaig formar en el món de la litera-‐ tura, i en el pensament social francès, que després em serví molt per a la meva carre-‐ ra polí8ca. -‐ Ja que va estudiar música, va arribar mai a tocar algun instrument professionalment? -‐ (Mmm...) bé, professionalment no, però tocava la guitarra i me’n sor8a prou bé. Vaig arribar a tocar a un munt de cafès, tavernes i altres locals d’esbarjo, sovint plens de gent. -‐ I què me’n pot dir sobre la vostra influèn-‐ cia en les societats de cant coral? -‐ Vaig ser convençut per uns amics per dirigir una societat orquestrina anomena-‐ da LA Aurora, formada per una vintena e músics que tocaven instruments populars com guitarres, triangles o panderetes. Aquests grups van anar guanyant populari-‐ tat i van ser la base de les societats corals posteriors, a par8r del 1850. I d’aquesta manera vaig començar a apropar-‐me a la música i la cultura de la classe treballado-‐ ra. -‐ A què es deu la detenció de 1856 ? -‐ Va ser degut a les tensions sociopolí8ques i la crisi que hi va haver un any abans. Vaig ser deportat a les Illes Balears, però un cop en llibertat, vaig recuperar la feina que ja havia començat avans. -‐ Agraïm que hagueu compar8t aquesta estona amb nosaltres. I aquí finalitza aquesta entrevista amb Josep An-‐ selm Clavé i Camps.
-‐Perfecte doncs, comencem!
ENTREVISTA A JOSEP ANSELM CLAVÉ I CAMPS
-‐Ens podria oferir una breu presen-‐ tació del Orfeó Català ?
-‐Senyor Morera no sé com agrair-‐li la vostra presència avui, és un gran honor comparM aquesta entrevista amb vostè. Bé, primer voldria saber en quins llocs considera que ha aprés més musicalment parlant:
-‐Sí i tant, miri l’Orfeó va ser creat el 1891 per Amadeu Vives i jo, amb la principal idea de crear una societat coral, principalment influenciada per cançons populars catalanes i grans obres de J.S Bach, Beetho-‐ ven, Händel etc.
-‐ No m’agraeixi res home, l’honor és meu! (Ah...) bé, és una pregunta diXcil ja que a tots llocs he anat aprenent una cosa diferent, per exemple, a Barcelona vaig apren-‐ dre l’art del piano i el de l’harmònica gràcies als senyors Vidiella i Perdell , però si hagués de triar el lloc on opi-‐ no que he evolucionat més com ha dit vostè, musical-‐ ment parlant , diria que va ser a Brussel·∙les on vaig estu-‐ diar-‐hi cinc anys i vaig evolucionar molt tècnicament.
-‐Inicialment l’Orfeó Català no es situava al Palau de la Música Catala-‐ na . on era? I a que es deu aquest canvi?
-‐Després de Brussel·∙les, va retornar a Barcelona, veri-‐ tat? En el seu retorn a Barcelona vostè va fer un gir en la seva carrera i podríem dir que és per aquest gir, que va fer un salt important en el món de la música. Expli-‐ qui’ns-‐ho
-‐Es situava al carrer Lledó, una edifi-‐ cació molt bonica a nivell arquitec-‐ tònic, simplement vam canviar de local per pur significat cultural. -‐Que va passar durant l’època de dictadura de Primo de Rivera? -‐ Eren temps dikcils per la cultura catalana, el senyor de Rivera que diguem no era un home molt demo-‐ crà8c, i per tant sense sen8t va tan-‐ car L’Orfeó Català durant uns me-‐ sos -‐Estem molt agraïts de que hagi
-‐Sí, ho podríem dir així, ja que en aquest període vaig començar a comprendre per persones com : Àngel Gui-‐ merà, SanLago Rusiñol i vaig compondre música també per les festes modernistes de Sitges -‐ Vostè com tothom sap, va dirigir la coral Catalunya Nova , quan va començar a dirigir-‐la? I quan va finalitzar aquest periode de direcció? -‐EfecLvament, vaig començar exactament l’any 1985 i vaig deixar-‐ho el 1900. -‐Em podria dir quines obres creu que són les més impor-‐ tants que ha composat al llarg de la seva carrera? -‐Bé, és una pregunta molt diXcil, per mi totes les compo-‐ sicions són importants, al llarg de la meva vida he com-‐ posat música i cada composició depenia del meu estat d’ànim , i totes les obres per mi són bones. Però si ha-‐ gués d’escollir, escolliria les més populars ja que això vol dir que han agradat al públic com La Santa Espina, La cançó nostra, Al mar llaM, L’Empordà, la Cançó dels catalans i La Sardana de la pàtria. -‐Moltes gràcies sr. Morera per concedir-‐nos aquest va-‐ luós temps, ha sigut una entrevista molt enriquidora! -‐ De res home, tot un plaer, ja ho pot ben dir, ben enri-‐ quidora!
15
Mercat De La Boqueria
Es tracta d’un edifici comercial d’interès turísLc. S’ubi-‐
a construir i inaugurar el mercat de la mà de l’arqui-‐
ca tocant a la Rambla de les Flors. Als seus orígens es
tecte Josep Mas Vilà.
tractava d’un hort d’un convent, l’Hort de Sant Josep.
Fins a l’any 1914 no es va inaugurar el mercat amb la
Anteriorment s’ubicava a un portal de la Ciutat, el por-‐
coberta metàl·∙lica, que va millorar sanitàriament i
tal de la Boquería, que al ser enderrocat al 1777, obli-‐
estèLcament el Mercat. Tot i així, els locals han estat
ga a reubicar-‐se als carnissers primer a la Rambla de
enderrocats vàries vegades....
Sant Josep i anys més tard, a l’actual ubicació.
Aquest arquitecte va construir també altres edificis
A l’any 1835 es va destruir el convent de Sant Josep, i
rellevants de Barcelona, com el Mercat de Santa Cate-‐
es va construir una plaça molt semblant a la Plaça
rina, el Palau Moja i el més important, la façana prin-‐
Reial, envoltada de pòrLcs que hauria d’haver-‐se ano-‐
cipal de l’Ajuntament de Barcelona ( 1847).
menat Plaça del Treball. A l’any 1940 es va començar 16
Edifici Dels Quatre Gats
Es tracta del primer edifici modernista i neogòLc de Jo-‐
aquest local es reunien sovint arLstes com Ramon Casas,
sep Puig i Cadafalch a Barcelona. Va ser construït a l’any
SanLago Rusiñol, Enric Granados i Pablo Picasso.
1896 i s’ubica al Carrer Montsió 3 amb cantonada al Pas-‐
Té un esLl amb làmpares circulars i mobiliari medieval. A
satge del Patriarca. Es coneix com Casa MarM, ja que va
la Casa de les Punxes i al Palau Macaya es poden veure
ser encarregat per una família d’industrials tèxLls.
elements similars.
A la planta baixa d’aquest edifici hi ha la taberna Els Qua-‐
A l’exterior, es poden veure escultures d’Eusebi Arnau,
tre Gats, que va ser un dels centres culturals i arMsLcs
ferros forjats de Manuel Ballarín i a la cantonada,
més importants de principis del segle XX.
l’estàtua de Sant Josep de Josep Llimona.
El local estava promogut per Pere Romeu, el qual surt pin-‐ tat amb el propi pintor, en Ramon Cases en un conegut dibuix que surten tots dos en una bicicleta tàndem. En 17
Hospital De Sant Pau
L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és un con-‐
La construcció de l'hospital de la Santa Creu i Sant
junt modernista situat a Barcelona i construit per
Pau va permetre allotjar els serveis de l'hospital
l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Va ser
de la Santa Creu, una insLtució hospitalària crea-‐
construït entre 1902 i 1930
da al segle XV que disposava d'unes instal·∙lacions precàries per a les condicions sanitàries exigides a
I va ser anomenat com a Patrimoni de la Humani-‐
finals del segle XIX. La seva construcció, però, no
tat per la UNESCO l'any 1997.
fou deguda a aquesta necessitat de renovació, si-‐ nó a una decisió de Pau Gil i Serra
Edificat com a un centre hospitalari modern i inno-‐ vador, al cap de cent anys ha deixat de complir
Pau Gil i Serra, nascut a Barcelona el era un home
amb aquestes funcions
de negocis de gran presLgi entre la burgesia. Pau Gil havia fet créixer la seva fortuna amb acLvitats comercials a Espanya. 18
L´exposicició Universal Una exposició universal és una exposició de gran envergadura que serveix per ex-‐ posar els punts forts d’un país a tot el món, A Barcelona s’han realitzat dos ex-‐ posicions universals, la primera molt exi-‐ tosa a nivell de públic (400.000 perso-‐ nes) i a nivell econòmic, va ajudar a revi-‐ talitzar el sector de la construcció, i el nombre de visitants va proporcionar grans ingressos a tots els sectors de la ciutat. La segona va començar el dia 20 de maig del 1929 i va acabar el 15 de ge-‐ ner de 1930.
El parc de la ciutadella va ser diguem la seu de la exposició universal, creat es-‐ pecialment per la exposició, urbanitzat sota la vella ciutadella de Barcelona construïda per Felip V per tenir la ciutat sota control, a encàrrec del alcalde Francisco de Paula Rius y Taulet i a càrrec de Josep Fontserè. La ciutadella anLga no agradava un pèl a la població catalana i van viure amb alegria la de-‐ rrumbació i construcció del parc. 19
Arc De Triomf
La porta principal d’entrada de l’exposició universal de Barcelona era l’Arc de Triomf, cons-‐ truït per Josep Vilaseca i Casanovas. AnLgament a Roma els arcs es duien a terme per ho-‐ menatjar als sergents més presLgiosos ja caiguts, la diferència arquitectònica entre l’arc de Triomf i els romans és que el romà no té punxes a la part superior de la edificació en canvi el de Triomf si.
20
Passeig Monumental De Sant Joan La importància que tenia el pas-‐ seig de Sant Joan en el Pla Cerdà era clau, ja que tenia una gran funció, el Pla estava dividit en illes quadrades i només uns quants carrers de forma ample tallaven amb aquesta forma tan ordenada, com la Diagonal, El Paral·∙lel o la Meridiana. L’autor d’aquest passeig va ser Josep Vilaseca i Casanovas.
El Palau de la JusMcia va ser dissenyat per Josep Domenech i Estapà i Enric Sagnier i es con-‐ sidera un palau amb aires mo-‐ dernistes expressant detalls provinents de la natura.
21
Castell Dels Tres Dragons
El nom d’aquest Castell prové d’una obra de teatre
La decoració ceràmica està localitzada als merlets i
escrita per SeraX Pitarra.
als plafons en forma d'escut de la part alta, que es-‐ tan fetes en blau sobre blanc, un programa naturalis-‐
Durant la construcció del castell un retard a les
ta de plantes i animals, els vitralls, desapareguts en
obres i la disputa amb el amo del cafè varen provo-‐
part, són obra d'Antoni Rigalt, el que ocupava tota
car l'abandonament de l'obra per part de
la façana principal va ser destruït en un bombardeig
Domènech el 12 de juny de 1888 i la seva subsLtu-‐ ció per Josep Forteza que l'acabarà a l'agost, quan ja
a la guerra civil.
restava poc per acabar l'exposició. Quan acabà l'exposició l'edifici restà abandonat i el
Està construït amb maó i ferro , és un edifici en for-‐
1891 l'alcalde, Joan Coll i Pujol, demanà a
ma de castell . És de planta pràcLcament quadrada,
Domènech que acabés l'obra tot adaptant-‐la per
amb quatre torres als angles i passadissos perime-‐
acollir un "Museu de la Història".
trals que travessen tot l’interior. 22
Hivernacle
Un hivernacle és una construcció que pot ser permanent o movil que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. Aprofiten la calor del sol o cremant gas o oli per calentar el recinte i regular la seva temperatura obrint i tancant unes comportes. Soleixen estar fets de plastics o de vidre. L´Hivernacle de Barcelona es va crear al 1888 per Josep Amargós i Samarach per l´Exposició Universal És una estructura metàl·lica i tancament de vidre, amb tres naus.
23
Umbracle
Un Umbracle es un peti jardí públic que es com un hivernacle però es més simple ja que costa més regular la temperatura. El de Barcelona es va fer al 1883 per Josep Fontseré. Els seus materials són la fusta, la pedra i el ferro.
24
Font De La Gran Cascada Monumental Durant molt de temps va ser considerada un símbol d'opressió per part de la pobla-‐ ció barcelonina, fins que la Junta de Vi-‐ gilància ho manà enderrocar el 1841, Lla-‐ vors va sorgir la idea de converLr aquell espai en un parc públic, i el 1872 es va or-‐ ganitzar un concurs que va guanyar el mes-‐ tre d'obres Josep Fontserè, el qual va pro-‐ jectar uns amplis jardins per l’odi dels ciu-‐ tadans, sota el lema «els jardins són a les ciutats el que els pulmons al cos humà» Va ser construït entre 1875 i 1888 general-‐ ment dissenyat per Josep Fontserè, tot i que el projecte hidràulic va ser obra d'An-‐ toni Gaudí, i en els seus elements escul-‐ tòrics van intervenir Rossend Nobas, Ve-‐ nanci Vallmitjana, Eduard B. Alentorn, Francesc Pagès i Serratosa, Josep Gamot, Manuel Fuxà etc.
Palau del Parlament En un principi el palau va ser construït com a arsenal de la ciutadella, tot i que al 1889 va ser reformat com a palau reial per l’Ajuntament de Barcelona i el 1932 l’Ajuntament va donar el permís perquè esdevingués el Parlament de Catalunya.
25
La Pedrera
Foto de la Pedrera feta des del Passeig de Gràcia La casa Milà, popularment coneguda com la Pedrera, va ser encarregada per la parella Milà l’any 1905, i construïda entre els anys 1906 i 1912, pel famós arquitecte modernista Antoni Gaudí. Va rebre el nom de Pedrera de manera despecLva durant l’època en que es va construir. El nom venia dels grans blocs de pedra que es transporta-‐ ven des de Montjuïc. Aquest edifici no estava gaire ben vist durant aquella època ja que era molt revolucionari i trencava tots els esquemes fets fins llavors. Ara la casa és visitable, i es pot veure un paL interior, un pis, les golfes, i el més esperat, conegut, i el que a la gent agrada més per la seva singulari-‐ tat, la teulada. Des del paL interior es pot veure la planta baixa, que era per als conserges de la casa i la gent que es dedicava als serveis de la casa. Al primer pis hi vivia la parella Milà, i és la planta més ben decorada, amb més luxes i també la més gran, aproximadament de 1300m quadrats. La resta de plantes, de la 3 a la 6, anaven dedicats al lloguer, i encara hi ha certes persones que viuen en algun d’aquests pisos. A cada planta, hi ha 4 pisos de lloguer. Les persones on vivien a la casa Milà, eren de famílies riques o burgeses. Un d’aquests pisos es pot visitar actualment, i està decorat com ho deuria estar al segle XX. Es poden veure les decoracions, rèpliques molt similars d’objectes de l’època, i mobles també anLcs. Si es puja a les golfes, s’hi troba una exposició amb maquetes, dibuixos i algunes fotos de l’època. Aquest espai era on anLgament les persones que es dedicaven als serveis rentaven la roba. És un espai fresc a l’esLu, tot i que a l’hivern no es refreda molt, per tant no té un gran canvi de temperatu-‐ res, tenint en compte l’exterior. Finalment, també es pot visitar la teulada. Aquesta és una figura única del modernisme. Les xemeneies es cargolen com ho fa el fum que surt per elles, també recorden a cavallers, Fins i tot hi ha 4 tancs per recollir l’aigua de la pluja decorats de manera que no semblen tancs. A més a més, des de la terrassa, es veu tota Barcelona, i es pot disLngir la obra mestra de Gaudí, la Sagrada Família. 26
S E C C IÓN 1
Matemàtiques Catenària és la corba que descriu una cadena suspesa pels seus extrems i que es troba sotmesa a un camp gravitatori uniforme. La paraula deriva del llatí catenarĭus, propi de la cadena. És la corba que, per exemple, formen els cables de l'estesa elèctrica d'alta tensió entre dues torres de suport. Per extensió, en matemàtiques es denomina catenària la corba que adopta una cadena, corda o cable ideal perfectament flexible, amb la massa distribuïda uniformement per unitat de longitud, suspesa pels seus extrems i sotmesa a l'acció d'un camp gravitatori uniforme. La involuta de la catenària és la tractriu. Gaudí la va utilitzar per fer els arcs de les golfes de la Pedrera.
27
Pla Cerdà I Quadrat D´or
Abans que es construís la casa Milà, l’any 1850, Barcelona encara estava envoltada de muralles, i la població creixia, de manera que s’havia de fer alguna cosa ja que també hi havia malalLes. Així aquell any, l’ajuntament va fer un concurs sobre possibles reformes, i es decidí enderrocar la muralla i donar pas al projecte conegut com a Pla Cerdà. Pas-‐ cual Mandó va donar el visLplau al projecte, que contenia un bosc, un cemenLri, un es-‐ corxador, entre molts llocs per viure-‐hi i altres serveis. Es distribuí tot en forma de qua-‐ drícula. No va ser un projecte ben vist entre els burgesos, ja que no tenia res d’especial ni que es disLngís de la resta. Alguns arquitectes com Muntaner el criLcaren per l’amplada dels carrers. Després d’a-‐ questes críLques, es va millorar posant-‐hi carrers molt més amples, i d’aquesta manera també la grandària dels edificis. Dins mateix del Pla Cerdà, hi ha una part coneguda com el quadrat d’or, situat entre el Passieg de Gràcia, la Plaça Universitat, Aribau i les Ram-‐ bles a l’altura de Plaça Catalunya. Aquest espai rep el nom de quadrat d’or ja que rebia llum natural de manera única, els carrers eren i són molt amples, i s’hi van instal·∙lar mol-‐ tes famílies riques. 28
Torre De Les Aigües I Passatge Permanyer Una mica més amunt s’hi troba la torre de les aigües. Està situa-‐ da al carrer Roger de Llúria 56, en un gran paL interior, anome-‐ nat jardins de la Torre d’aigües. Aquesta és una estructura crea-‐ da per Josep Oriol Mestres, que es feia servir, tal i com diu el
Prop del Passeig de Gràcia i de l’illa de la Discòrdia, hi ha un ca-‐ rreró conegut com a Passatge Permanyer, on hi ha unes cases molt parLculars. L’originalitat d’aquestes cases, és que són iguals que les cases angleses. Tenen un jardinet davant , són cases més aviat baixes, i tenen
29
Illa De La Discòrdia
Molt a prop de la casa Milà, també al Passeig de Gràcia, hi ha una sèrie de cases, una al costat de l’altre, amb una gran im-‐ portància en el camp del modernisme. El conjunt de cases i palaus es diu illa de la discòrdia. Rep aquest nom ja que era on s’instal·∙laren persones importants, i van voler ensenyar i demostrar els diners construint cases molt singulars. La primera d’aquestes és la casa Batlló. Aquesta es troba al número 43 dels mateix passeig. La casa ja exisLa abans, però va ser remo-‐ delada de manera modernista entre els anys 1904 i 1906 per Gaudí. És una casa amb molta singularitat, ja que la façana és recoberta de línies corbes a la teulada, recordant el drac de sant Jordi, les columnes als ossos i l’escala interior a la columna vertebral, tot reflecLt amb esperit naturalista. Els materials uLlitzats són bastant diversos, ceràmica vidriada a la façana, pedra de Montjuïc i molts mosaics a l’interior. Just a conLnuació, al costat de la casa Batlló, hi ha la casa Ametller, al número 41. Aquesta la construí Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1898 i 1900. S’inspirà en el Palau GòLc, i a la façana hi ha les portes, que són asimètriques, i la part de dalt de tot, hi ha formes triangulars, on hi hauria la teulada. La tercera i úlLma casa de l’illa de la discòrdia és la casa Lleó Morera. Aquesta està al número 35 del Passeig de Gràcia, i fa cantonada amb consell de Cent. Lluis Domènech i Muntaner va ser la persona que remodelà la casa, l’any 1902. La façana està decorada amb moLus florals i naturalistes. La façana hi ha una tribuna cilíndrica amb balcons i finestrals. També hi han escultures relacionades amb els avenços tecnològics de la època com l’electricitat, la càmera fotogràfica o el fonògraf. A la base de les columnes, hi havia unes fades, escultures fantàsLques, ara desaparegudes. L’interior també està ricament deco-‐ rat, sobretot la planta noble, amb vitralls i mosaics. 30
Colònia Güell
A principis de segle XX, a principis del moviment modernista, la majoria de la població treballava en fàbriques. La major
la vida quoLdiana. Un exemple d’aquestes colònies és la Colònia Güell. Les cases són simples, fetes de maó i ferro,
part d’aquestes, anaven amb màquines de vapor, per tant el combusLble era el carbó provinent d’Anglaterra. Aquesta era una de les raons per la qual Aquests edificis solien estar si-‐
d’entre 60 a 140 metres quadrats, amb un peLt jardí a la part de davant de la casa. Allí tenien una escola per nens i una per a nenes. A cada esco-‐ la ensenyaven matèries diferents, per exemple a la de nens
tuats als ports o als voltants dels rius. Aquesta feina, com avui en dia ens podem imaginar, va era executada en condicions precàries. Els treballadors no tenien un sou mínim, cobraven molt poc, la feina era molt bruta, perillosa, i a més treballa-‐
matemàLques, dibuix tècnic, llegir i escriure, mentre que a l’escola de noies, també aprenien a llegir i escriure, però posa-‐ ven preferència a altres matèries com cosir o fer feines de ca-‐ sa. A més els mestres vivien just al costat de l’escola. Per un costat, en el cas de l’escola de nens, vivien a una casa al ma-‐
ven molMssimes hores al dia. Totes aquestes raons en gene-‐ ral, van provocar revoltes a tot Catalunya, cosa que més enda-‐ vant va portar a una crisi econòmica i social. La solució que es trobà fou la de construir colònies.
teix paL que ara està en restauració i es fa servir com a magat-‐ zem. En canvi les mestres de l’escola de noies eren monges,
Les colònies eren pobles construïts expressament al voltant d’una fàbrica on hi vivien tots els treballadors i les seves famí-‐
que vivien en un convent que ara és la biblioteca de la colònia. En el convent es cuidaven els nens i nenes peLts que
lies corresponents. Allí tenien tots els serveis necessaris per a 31
encara no anaven a escola. Ara aquest edifici és una residèn-‐ cia per a gent gran. A conLnuació hi havia la casa del secretari. Aquest s’ocupava de les relacions de la colònia amb l’exterior, i a més feia de moderador entre la gent de la colònia. L’edifici té un balcó amb una creu de sant Jordi centrada i dues senyeres a banda i banda. A la façana, sobre el balcó s’hi pot veure un ratpenat que simbolitza la família Güell. Avui en dia, aquest edifici és el centre d’atenció primària de la colònia (CAP). El lloc més important de la colònia és la cripta. Aquesta va ser dissenyada per Gaudí l’any 1898, i es començà a construir l’oc-‐ tubre de l’any 1908. A la cripta en un principi hi havia d’haver dues esglésies de diferents mides, per a la missa de cada dia, o per a celebracions més importants. La torre més gran havia d’arribar a ser gairebé tan alta com la xemeneia de la fàbrica, i gràcies als plànols i dibuixos recuperats, es pot comprovar com Gaudí ja va començar allà mateix a inspirar-‐se en la seva obra mestra, la sagrada família. La cripta no està acabada, però si que es veu com Gaudí hi deixà una gran obra arquitec-‐ tònica, Es pot veure com Gaudí es basava en tres pilars bàsics, la natura, molt important per a la forma, la religió indispensa-‐ ble per al significat que Gaudí abocava a totes les obres, i Ca-‐ talunya, on sovint s’hi veuen reflecLdes senyeres i altres sím-‐ bols catalans. Finalment l’úlLm lloc important de la colònia és la plaça princi-‐ pal, plaça Joan Güell. Era un punt on els treballadors es troba-‐ ven a la cafeteria, només per als homes, i el teatre per a to-‐ thom. També hi ha una escultura de d’Eusebi Güell.
32
CA PÍ TU LO 25
Valoració Al llarg de tota la setmana hem estat movent-‐nos per tot Barcelona, visi-‐ tant els monuments i edificis modernistes que molts coneixíem, però potser no havíem visitat mai per dins. Hem visitat la Pedrera, la Sagrada Família, l’Hospital de Sant Pau, i finalment, el divendres, la Colònia Güell, tots amb visites guiades. El primer dia, vàrem anar a la Pedrera, a conLnuació Sant Pau, la Sagrada Família i finalment l’úlLm dia a la colònia Güell. Vam tenir una visita guia-‐ da sobre cada edifici, on ens el presentaven i n’explicaven curiositats. Per-‐ sonalment vaig aprendre molt sobre aquestes cases, l’època en quan van ser construïdes, i el moviment social de principis de segle. A conLnuació tots els alumnes de classe vam fer unes presentacions orals al carrer ma-‐ teix, sobre l’illa de la discòrdia, el passatge Permanyer i el Pla Cerdà entre molts altres edificis. Personalment, crec que tots vam aprendre molt ja que només coneixíem les cases més famoses i els arquitectes més cone-‐ guts. Crec que aquesta manera va ser una bona manera d’avaluar-‐nos oralment, en forma d’exposició on la mateixa persona que la fa també aprèn sobre el que exposa. Valoro molt posiLvament l’horari establert. El fet que acabéssim abans de les cinc, de manera que teníem temps per fer els iLneraris fotogràfics amb facilitat, i a més poder quedar per anar fent el treball o si més no reparLr-‐nos la feina. A més a més, començar a les deu en comtes de a les nou, també va ser un aspecte molt posiLu crec que per a tothom. Sobre el treball en grups, crec que hi havia molta feina, però no excessiva si tots els membres del grup treballen igualadament. També crec que el meu grup hauríem d’haver quedat abans per no fer el treball l’úlLm cap de setmana.
Segons el meu punt de vista aquesta setmana ha resultat molt profitosa i interessant a nivell personal, ja que he aprés molt culturalment, les visites han estat molt encer-‐ tades perquè són les més populars i més amenes per gent de la nostra edat. En referència a les explicacions guiades, no Lnc gairebé cap queixa, excepte que en algunes ocasions la informa-‐ ció era explicada massa ràpid i era diXcil apuntar tot allò que explicaven amb detall. La parLcipació que ens ofe-‐ rien els guies en aquestes visites no ha estat molt notòria, ja que anàvem a gran velocitat. A nivell de grup, el interès mostrat és molt bo, doncs la gent estava atenta perquè la feina del treball ho reque-‐ ria, la acLtud almenys en el meu grup era correcta, mos-‐ trant amb ganes dur a terme el treball correctament . Personalment , m’agradaria expressar la meva bona expe-‐ riència viscuda aquests dies , les meves expectaLves s’han realitzat.
Ricard Bosch Solé
Respecten la sorLda a la colònia Güell, crec que va estar molt bé poder estar tot 3r al mateix lloc, ja que els altres dies estàvem separats. En esto-‐ nes lliures vam poder estar amb amics i amigues, cosa molt posiLva, ja que altres dies estàvem separats per grups. Un altre punt fort del crèdit crec que ha estat el fet de poder moure’ns sols per Barcelona, sense anar acompanyats dels professors o pares, de manera que hem fet servir molt el transport públic. En general, crec que ha estat un bon crèdit, i he complert bastant els meus objecLus tan de treball en grup, de coses apreses, d’orientació i de mobilitat amb transport públic per la ciutat. Clara Dueñas Cuatrecasas
33
S E C C IÓN 1
Valoració En els dies compresos entre el 5 i el 8 de maig del 2015, hem realitzat el crèdit de síntesi, un treball organitzat per l’escola que ens ha sembla molt interessant i en el que hem après molt. Durant aquests dies hem anat a la Pedrera, a l’Hospital de Sant Pau, a la Sagrada Família i a la Colònia Güell. En les diverses visites ens han mostrat els edificis més importants de les rodalies, com el Pla Cerdà, l’Arc de Triomf, el mercat de la Boqueria i l’església de la Colònia Güell. Les diverses visites realitzades han estat interessants pel que fa al contingut i allò que hem vist. Entre d’altres, en la visita a la Sagrada Família, m’ha impressionat que els sostres fossin tan alts, que la il·luminació fos natural i que la seva arquitectura tingués característiques diferents en comparació amb els altres edificis modernistes. A la visita de l’Hospital de Sant Pau, m’ha agradat i sorprès lo gran que podia haver estat i la bona organització que tenia. També m’ha semblat molt interessant la visita a la Colònia Güell degut a que la ruta era més curta i a l’aire lliure. Per altra banda, no m’ha agradat que a la Sagrada Família i a la Pedrera hagués tanta gent, ja que impedia poder observar l’arquitectura amb tranquil·litat. En relació a les explicacions del guia, en general ens han donat molta informació, de manera clara i aconseguint la nostra atenció. També han realitzat activitats per motivar-nos, i en general, ens han donat informació extra per complementar el treball, com per exemple, en la visita de la Colònia Güell, ens han explicat el motiu de la distribució de l’església. L’actitud del meu grup ha estat bona ja que hem estat atents i agafant tots els apunts necessaris pel treball. Tots hem col·laborat, ens hem ajudat i, alhora, ens ho hem passat bé. En conclusió ha esta divertit, ja que totes les visites realitzades amb el crèdit de síntesi han estat interessants, hem après molt sobre la zona modernista de Barcelona, els guies que hem tingut s’explicaven bé, eren simpàtics i a més, l‘actitud del grup ha estat col·laboradora. Pablo Jover Salada
34