Treball de síntesi projecte modernisme by grup2Atreballdesíntesi

ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ 1.1. Expectatives del treball de síntesi 1.2. Activitats de socials 1.3. Activitats de francès (Art Nouveau) 1.4. Activitats de naturals 2. SAGRADA FAMÍLIA 2.1. Resum visita i activitats de matemàtiques 2.2. Biografia Josep Puig i Cadafalch 2.3. Casa Macaya 2.4. Casa de les Punxes 2.5. Palau de la Música 2.6. Activitats de música 2.7. Edifici dels Quatre Gats 2.8. Mercat de la Boqueria 3. HOSPITAL DE SANT PAU 3.1. Biografia de Lluís Domènech i Montaner 3.2. Resum de la visita 3.3. L’exposició universal 3.4. Arc de Triomf 3.5. Passeig monumental de Sant Joan 3.6. Monument a Rius i Taulet 3.7. Castell dels Tres dragons 3.8. Umbracle 3.9. El Parlament 4. LA PEDRERA 4.1. Resum de la visita i activitats de matemàtiques 4.2. Pla Cerdà i biografia Ildefons Cerdà 4.3. Quadrat d’or 4.4. Passatge Permanyer 4.5. Torre de les Aigües 4.6. Illa de la Discòrdia 4.7. Les cases de l’Illa de la Discòrdia 5. COLÒNIA GÜELL 5.1. Resum de la visita 6. VALORACIÓ 6.1. Text argumentatiu de català

3 7 11 12 18 22 23 24 25 27 32 33 36 41 44 45 46 46 47 48 49 51 56 58 58 58 59 59 69 67

QUÈ ENS ESPEREM DEL TREBALL DE SÍNTESI...

urant aquest setmana, els alumnes de 3r realitzarem el treball de síntesi relacionat

amb

modernisme.

Visitarem diferents obres d’aquest moviment i podrem realitzar visites guiades de llocs com la Sagrada Família o l’hospital de Sant Pau. Ens hem dividit en itineraris i cadascun explicarà alguns dels llocs per on passarem. Respecte al modernisme, m’agradaria poder arribar a entendre més el perquè utilitzaven i com van arribar a aquestes figures i formes tan rebuscades. També poder visitar aquests importants monuments de Barcelona que tot i sent la ciutat on visc no he visitat mai. Personalment, m’agradaria poder treballar equitativament tot el grup i d’una manera més dinàmica. Saber-nos organitzar i repartir la feina entre tots i poder acabar amb un molt bon resultat. Al treballar sobre un suport digital, sempre hi ha la possibilitat que alguna cosa es pugui espatllar o que no es guardi del tot bé. Per aquest motiu, crec que hem de ser curosos i aprendre a utilitzar d’una manera més ràpida l’ordinador. En aquest treball de síntesi, clarament es treballa l’autonomia, el treball en grup i la organització del treball. Crec que es important aprendre a moure’s per la ciutat i conèixer els carrers d’aquesta per així poder arribar millor als llocs. La puntualitat també es molt important i per ser puntual has de saber calcular bé els temps i els transports que hagis d’agafar. El treball en grup també es un aspecte que s’ha de saber aplicar ja que a la vida al final no t’ho pots carregar tot tu i has d’aprendre a ajudar i a ser ajudat. Per acabar, saber-se organitzar la feina es vital ja que n’hi ha molta i si no s’organitza adequadament, pot resultar un treball inacabat. Mar de Carreras, Editora de la revista Descobrint.

quest treball consisteix en elaborar una revista sobre el modernisme a base de la creació de les diferents notícies que

elaborarem a traves de diferents itineraris modernistes. Concretament visitarem la colònia güell, la sagrada família, la Pedrera i l’hospital de sant pau com a més importants. D’aquest treball espero profunditza més en aquest temes; com per exemple les biografies de gaudir, Lluís Domènech i Montaner…, l’historia de l’edifici dels Quatre Gats… M’agradaria saber més de tot això perquè trobo que es molt interessant l’arquitectura modernista del segle XX que recobreix la ciutat de Barcelona, ja que ho tenim molt a prop però mai ens hem parat a pensar tot el que tenim al nostre davant, sense pensar tot el valor que tenen tots aquest monuments tant mundialment reconeguts i estimats a tot arreu del món. Gràcies això és un dels motius per el qual la ciutat de Barcelona viu del turisme. La manera ideal de realitzar aquest treball trobo que seria que tothom pugues i s’hi interesses per totes les activitats i feines que hem de fer en el treball, així tots podríem aportar el seu granet de sorra i la seva opinió. Però com que aquesta metodologia requereix molt treball i esforç, i a més costa que tothom es posi d’acord. Hem assignat un organitzador en cada petit apartat per poder revisar cada una de les feines. Un dels objectius del treball es desenvolupar l’autonomia, es a dir saber ubicar-se millor per la teva pròpia ciutat, trobar-se en situacions anormals i saber trobar-hi solucions… També durant el crèdit es bol millorar el treball en grup i la cooperativitat, que son dos aspectes molt importants en el futur.

Maria Piferrer, Dissenyadora de la revista.

l treball de síntesis d’aquest any és un treball que té com a finalitat que nosaltres sapiguem

més sobre la Barcelona Modernista, això ho farem ha traves de visites guiades als llocs més importants de la Barcelona Modernista, aquestes visites estaran fetes per guies i també pels companys de grup. A mi personalment el Modernisme no és un tema que m’atregui, però si que és veritat que vivim en una de les ciutats més impactada en aquests moviments i pràcticament no en sabem res. Així que la meva conclusió és que espero aprendre una mica més de la meva ciutat i el perquè son de la manera que son la majoria de monuments de Barcelona. En quant el grup sempre és difícil saber si serà bo o dolent ja que hi ha moltes variables. Però jo confio en que el meu grup serà un bon grup. Jo crec que he tingut molta sort en el grup, ja que som gent força dispersa en quan a matèries i al que no se li dona bé una cosa sempre hi ha un altre que la podrà fer, i aquesta dinàmica d’ajudar-nos entre nosaltres és molt positiva i crec que ens dona la possibilitat de fer un treball molt ben fet. Un dels problemes que també passa molt en els grups és el tema de dividir el treball, però crec que en el nostre cas no passarà. En general espero que tot el que he explicat és compleixi, i que per molt que sigui un dels treballs de síntesis més difícils de la ESO (per no dir el més), pugui junt el meu grup fer les coses bé, però no només el dossier o la revista també l’actitud, las presentacions, els vídeos... tots aquells treballs interns a la revista i externs a la revista. I també espero que no passi res amb la puntualitat que sembla un xorrada, però al final et pot baixar molt la nota. I per finalitzar espero poder aprendre molt més sobre la ciutat en la que visc.

Pau Rami,

Realitzador dels elements gràfics de la revista.

l treball de síntesi de 3r d’ESO es centre en el Modernisme i els seus arquitectes i les seves

construccions. Es tracta de buscar informació per crear una revista de lo més original amb aquests monuments.

En aquest itinerari visitarem diferents catedrals, com la Sagrada Família i cases històriques com la Pedrera o la casa Batlló. Ens centrarem amb les seves històriques construccions i com van cridar l’atenció i es van fer famoses arreu del món. Ens hem separat les tres classes en itineraris diferents per poder desplaçar-nos per Barcelona amb més agilitat. A mi personalment el grup que m’ha tocat m’agrada molt ja que hem poden ajudar en temes d’ordinador i repartir-nos la feina perquè tothom faci la mateixa quantitat. Aquest treball és molt extens i ens hem repartit la feina pensant en qui se li dóna fer millor cada tema. Es un grup molt variat, i això esta molt bé ja que ens podem ajudar entre tots. Jo espero i crec que el grup i jo ens hem organitzat prou bé per treure bona nota final, també no ens atabalarem amb la feina ja que està ben repartida i tenim tota una setmana per elaborar-la. Aquest treball requereix molt d’esforç i dedicació perquè surti com nosaltres volem ja que és el que té més contingut de tots els cursos de la ESO. En un futur ens ajudarà a tenir millor coneixement general sobre la nostra ciutat, i poder explicar-la a la gent de fora. En conclusió, la puntualitat no és un fort meu pro l’actitud de treball i el treball en grup el podré complir perfectament. A demes amb la tutora que m’ha tocat estic satisfeta perquè ens guiarà i estic segura de que el treball sortirà d’excel·lent.

Martina Castelló, Escriptora de la revista.

EL MODERNISME COM A MOVIMENT CULTURAL Activitats de Socials Austríac El modernisme català va ser un moviment

cultural

que

volia

transformar la societat catalana de finals del XIX i principi del XX. Aquest

moviment

coincidir

amb

cultural

moviment

intel·lectual del renaixement que tenia

uns

semblants

objectius com

per

molts exemple

canviar la societat a partir del art. Amb

creació

nova

eixample a partir del Pla Cerdà va suposar

l’oportunitat

per

als

arquitectes modernistes per fer realitat les seves obres . Si

parlem

del

modernisme

internacional podem destacar el modernisme Alemany anomenat Jugendstil destacant l’edifici Otto Wullff amb al seva decoració zoológica,

modernisme

anomenat

Sezession

caracteritzat per el trencament amb

les

institucions

tradicionalistes amb obre com el pavelló de sezession a Viena, el modernista

angles

anomenat

Modern Style i el modernisme Francès Nouveau

anomenat

Art

destacant artistes de

la Belle Epoque. Un dels opositors més grans al principi del modernisme va ser l’església qui estava en contra del canvi de mentalitat per la por que li suposava perdre el poder que havia tingut fins ara que havia mantenint durant tant de temps. A més a més, en alguns països el modernisme va servir d’excusa

per

remetre

contra

l’església i contra tot allò que significava.

D’altra

banda

Barcelona va ser tot el contrari, ja que la majoria dels artistes eren

creients i no volien que l’església

que la ciutat millores en conjunt

perdés poder, per aquest motiu

creant llocs de treball, millorant

incloïen

l'aspecte físic de la ciutat i

símbols

missatges

religiosos en les seves obres.

involucrant-se en política per a que el canvi fos profund i arribes

Un dels barris modernistes més

a tothom.

importants va ser l’Eixample, com hem dit abans, ja que era el

Parlant de la burgesia també es

lloc ideal per a la construcció de

molt

nous edificis i per la creació d’un

estava situada i perquè en aquell

nou barri que comuniques la

lloc en concret, aquest lloc era la

ciutat cèntrica de Barcelona amb

Eixample,

els barris més allunyats que en

noves construccions en un lloc

aquell moment no pertanyien a

molt ben situat que comunicava

Barcelona.

amb varis llocs…

Bàsicament el que va triomfar

L’objectiu de la burgesia era fer

mes van ser les tècniques i l’art

cases diferents ja que així podien

aplicat de la època, gracies a que

causar

eren molt ostentoses i boniques

bàsicament per la gent de fora i

per a la vista a més a més perquè

donar mes fama els arquitectes,

estava impulsada no nomes per

com:

l’arquitectura sinó també per

Domènech i Montaner,...

important

anomenar

oportunitat

mes

Antoni

fer

impressió,

Gaudí,

Lluís

altres arts i pensem que tenien l’objectiu de modernitza i millorar

Respecte Barcelona modernista

estèticament la ciutat.

va tenir un gran impacte al món, va ser molt importat i no només

burgesia

catalana

basava

les

tendències

Barcelona que eren els petis

artístiques sinó que va arrelar

propietaris que s'havien enriquit

molt en la classe burgesa. Això es

amb la industrialització i tenien

degut

la intenció de millorar la qualitat

modernisme també significava el

de vida de la gent i per tant fer

recuperant

que

a de

Barcelona la

cultura

catalana, el retorn a les arrels

Les obres la Pedrera troglodita i

que suposarien un millorament

palau de la quincalleria catalana,

de la ciutat i de la qualitat de vida

van ser objectius despòtics.

de la classe burgesa, qui tenia tant

poder

econòmic

com

polític.

L’artista Salvador Dalí, va ser el darrer

fer

una

defensa

aferrissada del Modernisme, ja Eugeni d’Ors va dur a terme un

que era l’únic home que va

nou art, ell va proposava un art

defensar

completament

modernisme

contrari

gaudir en

general,

ell

modernisme on el que es buscava

estava molt interessat hi ha favor

era la pulcritud, lo intel·lectual

de tot això, no com el senyor

allunyant-se

Josep Pla que estava totalment

bohemi,

del

sentiment

improvisació,

imperfecció del la natura, va ser

en conta, ja que pensava que tot això era coses de bojos.

el seu objectiu. Després de la guerra civil, es va Dins de tot això hi havia una

produir la destrucció sistemàtica

arquitectura que defensava el

de l’arquitectura del

modernisme, va ser la inspiració

Modernisme, va ser una gran

en la naturalesa i l'ús profús

catàstrofe,

d'elements d'origen natural. L'ús

cultura i moltes coses més. Les

de la línia corbada i la asimetria,

tres

tant en les plantes i alçats dels

impactar més van ser aquestes;

edificis com en la decoració.

la Casa Trinxet (1904-1967) ,

vam

perdre

destruccions

molta

que

van

Casa Sitja (1902-anys 40), de la Quan van haver-hi els atacs

Casa Llorach (1904- anys 50).

noucentismes

Les

capa

causes

d’aquestes

l’arquitectura modernista, el que

destruccions, van ser, causes

va ser mes atacat van resultar ser

externes,

la casa Milà

fugida

abandonaments de

per

dictadura,

ensorraments per reformes en edificis propers.

1963 amb la construcció de la Es van inventar una solució,

torre

anomenada

reivindicar

“Solució

vertical”,

Barcelona,

cop

altre

que consisteix en la construcció

Modernisme, gracies a aquets fet.

d’edificis alts que tapaven la

El 1950 hi havien mes de 1200

visibilitat ja que el nombre de

espais modernistes, creats per

persones que es mudava a les

grans arquitectes famosos de tot

ciutats anava augmentat i no hi

tipus. el modernisme va ser una

havia cases suficients per a tots

gran etapa, a sigut un gran fet

ni espai per a construir.

històric, i molt important.

Mosaic modernista

L’ART NOVEAU Activitats de francès L’art Noveau ’Art Noveau se situe à la fin

nature et un peu fou. L’entée du

du XIX siècle.

Métropolitain de Paris c’est

Anteriorement il y avait un

originale, legerté et les achitectes

architecture burgoise assez

décrit-il comme un còctel un peu

opulente, pompeux,

forte.

constipé et loure. L’art Noveau c’est une petite révolution de l’architecture qui utilise le verre et le fonte comme les deux principaux matériaux utilisés. C’est un Art qui s’inspire de la Entrada del metro de Paris

Hector Guimard

ector Guimard est né en 1867 à Lyon, France. Il est parti à Paris et là, il a étudié à l’école des beaux-arts. Plus tard, il

a voyagé en Angleterre, Belgique et finalement, il est revenu à Paris. Il a été le constructeur du Métro de Paris le 1899 qui été

réussi pour le public en général. Guimard et son architecture sont décrits comme fou.

NOTÍCIES I MÉS NOTÍCIES Activitats de ciències naturals

NOTÍCIES I MÉS NOTÍCIES Marie Curie investiga la radioactivitat

l 21 de Març de 1910 sortia al diari la noticia que explicava que Marie Curie i el seu cooperador acabaven de presentar a

l’acadèmia de ciències de Paris, els resultats de les seves investigacions sobre la radioactivitat. En l’article explica que va aconseguir extreure d’unes tonelades d’òxid d’urani la dècima part d’un mil·ligram d’una substancia auto lluminosa, la va denominar “polonium” en record de la seva pàtria. El “apocalíptico” Halley ya no impresiona a nadie També es parlava molt del cometa “Halley” i es va convertir en un motiu de riures i bromes. Un periodista va expandir “rumors alarmistes” sobre la possibilitat de que acabes amb l’apocalipsi. Aquests rumors es van desmentir i la gent va començar a parlar del cometa lliurament.

Grave epidemia de tifus en Barcelona Un altre fet rellevant va ser la epidèmia de tifus a Barcelona. Segons la opinió dels tècnics, la causa del brot era la contaminació de les aigües de la ciutat. Explica que es prendrien les mesures que fessin falta per acabar amb la malaltia. Com a precaució, explica que estan disposats a tancar les escoles si es necessaris tot i que no cal ja que només es traspassa per l’aigua. La peste reaparece en Marsella L’11 de setembre es van trobar unes casos de pesta bubònica a Marsella. Els morts són efectivament causa de la pesta i han rebut telegrames de la ciutat que deien que s’havia procedit immediatament a la desinfecció del lloc on hi van haver els primers símptomes de la malaltia. El govern va començar a adoptar algunes mesures preservadores. Els efectes del Radi impressionen als científics La última notícia que hem escollit parla del descobriments del “radium” de la parella Curie. Aquesta parella van ser proposats pel premi Nobel pel seu descobriment. Els científics es mostraven al·lucinats amb el descobriment de la nova substancia. Es tracte sense dubte d’un dels major descobriments d’aquella època.

COM EREN ELS ANUNCIS A PRICIPIS DEL SEGLE XX? Empastes porosos ALLCOCK En un dels articles, trobem en l’apartat de política, l’anunci d’un medicament anomenat Allcock. Bàsicament, aquest medicament funciona a base de “parches” que calmen el dolor de les articulacions. Aquest anunci està exposat de forma simple, ja que està en blanc i negre, dibuixos simples i sense color. En aquella època no hi havia televisió, així que el seu mètode de publicitat era bàsicament el paper, així que havien de reduir espai i tinta.

Pastilles VALDA En canvi, en aquest article hem trobat un anunci molt més ben treballat, ja que el dibuix està més elaborat, però tot i així continua sense haver-hi color. La lletra en el pas del temps ha anat evolucionant. El “molesto dolor de cabeza” En aquest anunci trobem que el medicament que anuncia, ja fa un segle que s’utilitza. El producte ha anat evolucionant poc a poc. Observant que el dibuix no posa com a protagonista a les pastilles que anuncia, sinó a el problema que està causant.

ON TROBEM LA NATURA EN L’ARQUITECTURA?

ntre 1890 i 1910 va

Antoni Gaudí sempre va dir que

difondre’s per Europa

la seva principal font d'inspiració

un nou moviment

era la natura.

artístic molt original: el modernisme o art nouveau, que va tenir l’expressió més important en el camp de l’arquitectura, però també va influir moltíssim en la decoració, i en un moment determinat va arribar a inspirar d'una o altra manera totes les manifestacions artístiques.

Ara, per primer cop, un lloc reuneix totes les condicions per ser l' indret que l'hauria inspirat. Es tracta del coll de la Desenrocada, situat entre els municipis de l'Argentera i Vilanova d'Escornalbou. Aquí, des d'un mateix punt, és possible contemplar multitud de roques que tenen una gran

Els artistes, trencant amb la

similitud amb els elements més

tradició, van deixar anar la seva

emblemàtics de l'obra

fantasia. Les formes ondulades i

gaudiniana, com ara la façana,

els entrellaçaments, que tenien

les portes i les xemeneies de la

com a font d’inspiració la

Pedrera; el drac i els pilars del

naturalesa, dominarien totes les

Parc Güell, o els balcons i la

obres modernistes, per això

gran balconada de la Casa

podem dir que són

Batlló.

construccions orgàniques, formes artificials construïdes a imitació de les formes naturals. Sovint sorgien temes vegetals, amb tiges enfiladisses molt llargues. La trilogia essencial i definitòria del moviment seria: fantasia, corba i natura.

Les seves construccions contenien colors de la natura com el verd dels arbres, el blau del cel o el vermell de la sang. Tot el que dissenyava tenia un reflex de "l'obra de Déu". No volia que les seves obres fossin més

altes de les que havia dissenyat

arbres amb branques. Els

la naturalesa, ja que considerava

vitralls de l'esquerre són els del

a Déu com el seu mestre.

naixement (el blau) i els de la

Les formes, les estructures, els balcons, les finestres, les façanes, els terrats tot té un significat amb els animals marins, els de terra, els boscos, el cel, l'aigua... Les columnes de l'interior de la

dreta els de la mort i la resurrecció de Jesús. Així, com la façana principal representa la tristor de Déu, com el maten i de com és la mort i la façana del darrere, representa harmonia i felicitat. Cal destacar que les cases modernistes i esglésies tenien el sostre ovalat o amb petites muntanyes representen el drac de la casa Batlló. Per això es tant important la inspiració que van tenir amb la natura, perquè van destacar amb notorietat, ja que era fora del comú en aquella època.

Sagrada Família representen

Un clar exemple és l’edifici de Gaudí en el que hi va representar un drac.

Diferents parts de la Sagrada Família que representen la natural.

ELS SECRETS DE LA SAGRADA FAMÍLIA Visita Guiada i activitats de matemàtiques

Descobrim els secrets de la Sagrada Família...

a Sagrada Família és

acabar-se l’any 2026 com a

indubtablement un dels

celebració del centenari de la mort

edificis més emblemàtics i

de l’arquitecte (1852-1926). La

famosos de la ciutat de Barcelona.

primera de les quatre façanes que

Està situat al bell mig de l’actual

es va construir va ser la façana del

ciutat i quan s’acabi serà l’edifici

naixement situada a la part est de

més gran de tota la ciutat.

l’edifici per una simple raó de màrqueting. Aquesta façana és la

És va començar a construir l’any

més alegre ja que simbolitza la vida

1882 amb la idea d’un bibliotecari

i el principi de la vida i al ser la més

de la ciutat que va decidir construir

treballada, l’arquitecte pretenia

una església dedicada a la sagrada

atreure als que feien donatius per

família amb la ajuda econòmica

que la seguissin subvencionant.

dels seus amics. El primer arquitecte va ser Francisco de Paula del Villar i Lozano però al cap de poc temps passa a Antoni Gaudí. Va comprar un terreny d’unes 12.800 m on només hi havia 2

camps i llocs de cultiu ja que estava a les afores de la ciutat. Està programada per

Impresionants columnes de la Sagrada Família.

La Sagrada Família es divideix en

la banda del naixement de colors

quatre façanes, de les quals només

verds, blaus que indiquen vida i a

estan construïdes tres. A la banda

la banda de la mort vermells, grocs

est es troba la façana del naixement

i taronges. Tot i això, a la banda del

on hi podem trobar elements amb

naixement i veiem uns tocs

un punt alegre, tres columnes amb

vermells que simbolitzen el moment

els noms de la sagrada família

en el que va succeir la matança dels

(Josep, Maria i Jesús), els reis mags

innocents, quan Herodes va voler

i dues tortugues a les parts baixes

matar a tots els nadons per matar a

de les columnes una de terra a la

Jesús, i a la banda de la mort tocs

banda muntanya i una de mar a la

verds, el color de l’esperança que

banda mar. Molts dels elements

simbolitzen la resurrecció. Al sostre

estan relacionats amb la natura ja

hi ha uns forats en forma de

que com sabem és una cosa que

rellotge de sol que permeten que la

Gaudí sempre tenia molt present. A

llum no entri tan directa, per tant

la banda contraria, a l’est, hi ha la

s’hagin de tancar els ulls i no es

façana de la passió o la de la amb

vegi a deu, o massa poca, i que no

tot d’escultures de l’últim sopar, els

es pugui veure a déu.

soldats romans i moltes més

Es diu que l’arquitecte va provar i

escenes que evoquen tristesa al

provar per aconseguir el disseny

contrari de l’altre façana. L’última

que es té avui en dia i va fer fins a 4

façana que es construirà serà la

maquetes de guix. A més a més va

façana de la glòria, la que serà

crear una maqueta invertida amb

l’entrada principal situada a la

cordes i pesos que simbolitzaven les

banda sud.

columnes.

L’edifici no te gairebé ninguna paret ni línia recte, excepte a la façana de la passió. Gaudí sempre deia “No hi ha ni una línia recta a la natura, tot és ondulat” i per aquest motiu, les seves parets i sostres són sempre amb ondulacions. Les columnes també són torçades seguint una forma catenària. A l’interior podem veure tot de finestres amb vitralls, a

Imatge de la Sagrada Família on hi podem apreciar la façana de la passió.

Només entrar, et dóna una sensació

més alt de Barcelona tot i que no

de pau, de grandiositat i de

superarà la muntanya de Montjuic,

tranquil·litat que no es fàcil

premissa que va posar Gaudí a

expressar amb paraules. Quan

l’hora de dissenyar-la.

estigui acabada del tot, serà l’edifici

I sí, també hi trobem matemàtiques a la Sagrada Família...

la Sagrada Família, a la

exactament l’edat que tenia Jesús

façana de la Passió (la més

durant la Passió. Aquest quadrat

nova), hi podem observar

màgic tothom el reconeix com un

una quadricula amb números dins,

quadrat màgic però en veritat tal i

això és un antic joc matemàtic i

com diu la definició d’un quadrat

aquell quadrat s’anomena quadrat

màgic els números han de ser

normal, un quadrat màgic és una

diferents i en aquest cas no és

taula quadrada formada per

compleix.

nombres consecutius i diferents començant pel número 1, els nombres estan col·locats ordenadament per files i columnes, de manera que el resultat de sumar els nombres de les files i columnes siguin el mateix, el nombre que surt és el nombre màgic. Si a més a més s’obté el mateix nombre a les diagonals s’anomena quadrat màgic perfecta.

Però no creïs que això només passa a la sagrada família perquè per exemple en el quadre anomenat La Melancolia dibuixat per Albert Duero al S.XVI. El nombre màgic d’aquest quadre màgic és 34 i si que és un quadrat màgic perfecte perquè si sumes totes les columnes, files i diagonals donen 34. Una curiositat d’aquest quadre màgic és que apareix el any en el que és va

En el quadre màgic de la Sagrada

construir, l’any 1514. Una

Família si sumes les files, les

característica que és igual per els

columnes i les diagonals donen 33.

dos és que els dos són quadrats

I una dada molt interessant és que

4x4.

el nombre 33 no és un nombre que van escollir a l’atzar, no és

21 Molta gent es pregunta quin ha de

Nm (la suma)” i per últim aïllem

ser el nombre màgic d’ordre 5.

“325/5=Nm=65”. I el 65 és el

Primer hem de saber que “suma de

nombre màgic i amb aquesta norma

tots els nombres=nº de files x

pots fer-ho amb qualsevol quadra

suma”, gracies a aquesta formula

màgic d’ordre x.

podrem esbrinar el nombre màgic. Primer tindrem que substituir els nombres a la formula “325(suma de tots els nombres)=5(nº de files) x

Quadrat màgic que trobem a la façana de la passió.

ELS PALAUS DE LA DIAGONAL Al llarg de tota la Diagonal trobem diferents cases modernistes. Uns clars exemples són la casa Macaya i la Casa de les punxes

L’ARQUITECTE CATALANISTE, JOSEP PUIG I CADAFALCH Josep Puig i Cadafalch va ser un molt bo i molt conegut artista modernista, també va ser polític i per últim va ser historiador. Va néixer a Mataró dins d’una família adinerada i per tant amb certa cultura. Va arribar a ser president de la mancomunitat i Retrat de Josep Puig i Cadafalch

regidor d’Espanya. En quant a la seva carrera arquitectònica, va

començar sent l'arquitecte municipal de Mataró. La seva dona Àngels Massià i Monserdà era una escriptora feminista molt important d’aquell moment, era filla de Dolors Monserdà. Ell desenvolupa la xarxa de clavegueram a Barcelona. Va fer moltes obres internacionals, entre les més importants: Casa Macaya, Casa Atmetller, casa de les punxes i fabrica casa Ramona. Quan primo de Rivera puja al poder ell s’exilia a França. Era un catalanista molt important.

LA CASA MACAYA La Casa o Palau Macaya és un

considerable obra d'escultura en

edifici modernista construït per

pedra que dóna riquesa a les

Josep Puig i Cadafalch el 1901

finestres i especialment al balcó i

al Passeig de Sant Joan (núm.

la asimètrica tribuna de la

108) de Barcelona. Va ser

planta baixa. Tot l'interior de la

declarat bé cultural d'interès

casa va ser dotat d'una

nacional el 9 de gener de 1976.

ornamentació molt rica que

La façana és bàsicament

encara es pot observar en el

decorada amb estucat blanc,

vestíbul i el pati interior del que

encara que hi figura una

neix una magnífica escalinata.

Exterior (esquerra) interior (dreta) de la Casa Macaya al passeig Sant Joan.

LA CASA DE LES PUNXES La casa de les punxes o casa

era un maó vermell. Façana

terrades va ser construïda

de diferents colors dirigits a

l’any

Sant Jordi, en ella hi ha

1905

per

Puig

Cadafalch, la casa era per

inscrit

“Sant

les 3 germanes de Bartomeu

Catalunya

Terrades, per això la casa té

llibertat”.

patró

torneu-nos

de la

3 portals un bloc per casa germana. Una característica d’aquesta

casa

és

que

s’assemblava a un castell per les seves 6 torres (dos per

cada

Aquesta materials

germana).

casa

utilitzava

diferents

corrents arquitectòniques. El material més utilitzat Casa de les punxes a l’avinguda diagonal

EL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA El palau de la música porta acollint a grans músics des del 1908

ON LA MÚSICA NEIX I ES REPRODUEIX, EL PALAU DE LA MÚSICA El palau de la música catalana és

Amadeu Vives, perquè fos la seva

un edifici modernista situat al

seu.

barri de Sant Pere de Barcelona que va ser construït entre l’any 1905 i 1908 i dissenyat per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner.

L'edifici

ser

encarregat per l'Orfeó Català, fundat el 1891 per Lluís Millet i Façana del Palau.

Per a la seva construcció van utilitzar nous perfils laminats, una estructura central metàl·lica estabilitzada

pel

sistema

contraforts i voltes perimetrals d'inspiració gòtica. També conté murs de vidre i integra totes les arts aplicades: escultura, vitrall, mosaic i forja. Entre els escultors trobem a Miquel Blay, Eusebi Arnau, Dídac Massana i Pau Gargallo.A la part inferior de l’edifici hi trobem un seguit de columnes fetes de maó vermell i ceràmica. Al primer pis hi trobem un altre seguit de 14 columnes

corínties que estan decorades

música de Catalunya. La sala de

amb diferents mosaics, totes amb

concerts està il·luminada amb

dibuix diferent. Al segon pis hi

una gran claraboia que cau des

trobem 4 bustos de diferents

del sostre feta de vitralls i és

compositors; el primer és el de

realment

Palestrina

Habitualment,

que

representa

impressionant. les

les

parts

concerts

que

Barroc,

inferiors dels edificis però en

Bethoven que és el Romanticisme

aquest cas és diferent. Com la

i per últim Wagner també del

localització feia que el palau

Romanticisme. A la part de sobre

quedes totalment amagat entre

dels bustos també hi podem

edificis que quedaven molt a prop

trobar

que

a causa dels petits carrers del

representen a 4 dames i l’escut

barri de Sant Pere, van situar-la

del orfeó que representa la cançó

catalana.

d’aquesta manera la llum pogués

diferents

mosaics

El palau està ple de simbolismes

part

pels

Renaixement, el segon es Bach, representa

estan

sales

superior

perquè

entrar pel sostre.

per tota la façana. Hi trobem un

Una altra sala molt important és

grup escultòric anomenat “La

la sala Lluís Millet. Situada al

cançó popular catalana” feta per

primer pis, davant de la sala de

Miquel Blay. També un Sant

concerts, i dedicada al mestre

Jordi om a símbol de protecció

Millet,

sobre el poble i al peu de la

l'Orfeó

columna de la cantonada la creu

s'anomena una sala d'espera o

d’aquest. A sobre del patró de

descans

Catalunya

trobem

una

al·legoria al noi de la mare. La gent gran es representada com a transmissors de cultura molt importants. L’interior no es queda curt i hi trobem la sala més important de

músic Català, amb

fundador és una

de que

imponent

làmpada modernista de ferro;

i involucrant-se en tots els

també

treballs de forja durant les

Domènech

aquest i

sentit

Montaner

obres del Palau.

demostrava un gran domini en el seu aspecte teòric donant autèntiques lliçons als artesans

PARLEM AMB TRES GRANS DE LA MÚSICA... JOSEP ANSELM CLAVÉ I CAMPS Josep

Anslem

A veure, per començar jo els sis

Clavé i Camps

anys malauradament vaig perdre

la visió d’un ull a causa d’una

infecció i per a quests motius vaig

d'abril de 1824 i va

deixar l’escola. A causa de tot

morir

això

néixer

Barcelona,

Retrat de Josep Anselm Clavé i Camps

febrer de 1874 fou un

polític,

compositor escriptor

català,

moviment

coral

fundador a

Catalunya

hem vaig haver de posar a

treballar. Quan deixar

vaig haver de

feina

per

mals

del

d’esquena a les hores en aquests

moment de la meva vida va ser

impulsor del moviment associatiu.

quan

Era amic de Narcís Monturiol i de

interessar per la musica i la

Valentí Almirall.

poesia, degut a que hem vaig

Primer de tot, vostè com es va

començar

començar a interessar-se per

l’art de la musica? Es a dir

distraurem. I veia que a la meva

com va succeir aquest interès i

mare li agradava

en quin moment de la seva

sempre estava parlant d’ella i

vida?

tal…(tot satisfet diu…), com que

hem

vaig

començar

quedar

casa

necessitava alguna cosa per

vaig

començar

musica,

veure

que

m’agradava, vaig voler fer una

Mira si et soc sincer, jo trobo que

formació.

son

Més

endavant

vaig

totes

precioses

(diu

tot

començar a tocar la guitarra i

rient…), però per el public i tot, jo

se’m

crec que les mes inspiratives i

darrerament vaig anar seguint.

que agraden més son dos; la de

Per això dono suport a tothom en

Les flors de maig que aquesta

que segueixi fent el que li agrada

crec que la vaig compondre i

i tiri endavant.

donarà public cap a l’any 1858, i

donava

bastant

bé,

l’altre que trobo que va tenir Quin va ser el seu primer cor, es a dir el primer que va crear

de flors que també va ser capa l’any 1859, bàsicament un any

vostè? Mira,

bastant èxit va ser la de Lo pom

explicaré,

tot

més tard.

començar a l’any 1846 quan ja havia començat a formar un cor,

ENRIC MORERA

que l’havia anomenat L’aurora, quest nom es va triar ja que a mi

Enric

les veus de corals hem recorden a

Morera

l’aurora que per a mi son uns

també

sentiments únics i forts. Aquest

projecte hem va anar molt be ja

modernistes

carnestoltes de la nostre ciutat, Barcelona. A l’any 1875 que el anomenar

Euterpe.

bàsicament aquesta el la meva petita historia de la primera coral dirigida per a mi.

dels

compositors

que el barem fer actuar per el

van

era

Retrat de Enric Morera

català

l’època.

Ell

va néixer a Barcelona,

22 de maig de 1865 i va morir el 12 de març de 1942, fou un compositor català prolífic, que va

Quines obres trobes que son les

escriure

més populars i boniques a

partitures

l’hora de sentir-les?

nombroses obres simfòniques i

mig per

centenar a

l'escena,

poemes corals, concerts i una

A que es vincula el seu retorna

missa de rèquiem, encara que

a qui a Barcelona?

sobretot és conegut per les seves

Jo vaig tornar a qui a Barcelona,

sardanes, cinquanta-sis per a

ja que les meves idees personals

cobla i un nombre més reduït,

eren molt semblants a les idees a

però d'un caràcter encara més

les modernistes. I ames volia

personal, per a cor, entre les

aportar el meu granet de sorra en

quals La Santa Espina, Les fulles

el abans modernista de la ciutat.

seques,

les

També el diari l’Avenç hem va

monges i L'Empordà. La seva obra

convèncer a que compartís les

s'adscriu

l'estètica

meves obres amb ells i amb el

neoromàntica del nacionalisme

public ja que deien que eren molt

musical català.

maques i especials.

Avera, per començar aquesta

Per

breu entrevista, expliquem una

composar?

mica la teva vida, com va

Jo, he composat per a diferents

començar tot.

obres i senyors, com per exemple

Dons, mira, jo de petit vivia a

Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol

l’Argentina amb els meus pare.

Però des de l’any 1883 la meva

modernistes de Sitges. El 1895

família i jo ens vam traslladar a

vaig fundà

qui Barcelona “centre”, a les

Catalunya Nova i la vaig dirigir

hores en allà vaig conèixer a

fins a l’ant 1900. Bàsicament la

Isaac encara

sardana a

Albéniz

conservo,

quines

també

per la

obres

les

Societat

vas

festes Coral

amic

que

vaig deixar de dirigir per temes

també

vaig

personals.

conèixer a C. Vidiella i a Felip Pedrell a unes classes de piano on vam coincidir, i ens vam fer bastant amics.

Com

era

producció

morera? Aquesta producció va ser de les més extenses que he fet ja que consta d’unes 800 obres, de

temes com; la opera, música

Per començar a quin any es

escènica,

va fundar questa societat

obres

simfòniques,

corals, concerts, sardanes corals

coral?

i instrumentals i fins i tot una

(explica A. Vives....) Dons mira

Missa de rèquiem, es una de les obres mes llargues que he fet. Però tot el que he dit eren temes, però d’obres no te ne dit cap, així que una d’elles seria; La cançó

tot això va començar a l'any 1891 a Barcelona, quan ell i jo ja feia un temps que ens coneixíem.

Principalment

nostre, Al mar llatí i Empordà. Hi

aquesta coral només estava

han moltes més però aquestes

formada per homes, es a dir un

són

cor masculí. (ara afegeix L.

les

que

considero

és

importants.

Millet...) A les hores un temps més tard vam pensar d'afegir

L'ORFEÒ CATALÀ

una secció de cor infantil, i així va ser.

estat

vostres

situada

les

escoles

fundacions? Retrats de Lluís Millet i Amadeu Vives.

aquesta

Mira, el primer local fix de tots va estar al de l'Orfeó que estava situada el carrer de

entrevista el que farem es

Lledó, però desprès el vam

entrevistar a dues persones

traslladar en el Palau de la

molt importants, que seran:

Música Catalana, que era just

Lluís Millet i el senyor Amadeu

acabat de construir, en va fer

Vives. Que van ser els creadors

molta il·lusió ja que era una

d'aquesta societat.

palau únic i impressionant.

L'ORFEÓN (musica)

CATALÀ

En aquesta entrevista el que

estat

situada

les

farem es entrevistarà dues

vostres

persones molt importants, que

fundacions?

seran: Lluís Millet i el senyor

Mira, el primer local fix de

Amadeu Vives. Que van ser els

totes va estar al de l'Orfeó que

creadors d'aquesta societat.

estava situada el carrer de

escoles

Lledó, però després el vam Per començar a quin any es

traslladar

Palau

va fundar questa societat

Música Catalana, que era just

coral?

acabat de construir, ens va fer

(explica A. Vives....) Dons mira

molta il·lusió ja que era una

tot això va començarà a l'any

palau únic i impressionant.

1891 a Barcelona, quan ell i jo

emocionant.

ja feia un temps que ens coneixíem.

Principalment

A quin any vau fer l’estrena

aquesta coral només estava

europea

formada per homes, es a dir un

Pessebre?

cor masculí. (ara afegeix L.

Dons, tot això va ser a l’any 1962,

Millet...) A les hores un temps més tard vam pensar d'afegir una secció de cor infantil, i així va ser.

quan

l’Orfeó

l’estrena

l’oratori

Català

europea

com

del

fer vostè

anteriorment m’ha dit, de Pau Casals.

RESTAURANT ELS 4 GATS constituïa la imatge viva Exterior del restaurant.

del

local

que

havia

treballat com a cambrer al cabaret Le

Chat

Noir de París.

Romeu

decidir crear un local amb ambient avantguardista i Els

Quatre

Gats fou

una cerveseria cabaret inaugurat a Barcelona el 14 de juny de 1897, situat al carrer de Montsió, als baixos de la Casa

Martí,

bohemi a Barcelona. Els inversors foren el pintor Ramon Casas, el drapaire enriquit Maties Ardèniz

banquer Manuel

Girona.[2]

edifici modernista de Josep Puig i

Ràpidament va ser adoptat com a

Cadafalch (1896). Durant els sis

lloc

anys en què va romandre actiu,

personatges insòlits. En foren

fins al 1903, esdevingué un dels

impulsors

nuclis

artistes Santiago

principals

Va ser creat i regit per Pere un

personatge

trobada i

Rusiñol, Ramon

del Modernisme.

Romeu,

d'una

fesomia molt característica que

Utrillo i

d'artistes

habituals

els

Casas i Miquel

músics

Granados, Isaac

com Enric

Albéniz o Lluís

Millet. Els Quatre Gats s'inscriu en una llarga tradició de tertúlies,

Interior del restaurant dels 4 Gats

cenacles i caus d'art barcelonins.

rent o Picasso, les dues primeres

Al local s'hi realitzaren vetllades

individuals del qual tingueren

literàries, espectacles de titelles i

lloc al local el febrer i el juliol

d'ombres,

del 1900.

musicals

informals a

vetllades

càrrec

Durant

l'any 1899 es

Granados, Malats, Albéniz, Darío

publicar

de Regoyos —que a part de pintor

revista Quatre Gats.

era guitarrista amateur—, Miquel Llobet, etc., lectures poètiques i sobretot exposicions d'art del mateix Regoyos, Nonell, Pichot, Gosé, To

números

van de

Actualment torna a funcionar com a bar i restaurant, i conserva la

decoració

múltiples

fotografies i gravats de l'època.

EL MERCAT DEL POBLE, LA BOQUERIA El mercat de Sant Josep, conegut

rambla a la mateixa ciutat de

popularment com la Boqueria, va

Barcelona, el centre.

ser projectat per Josep Mas i Vila, un senyor que es va dedicar i es

El senyor Josep Mas i Vila va

reconegut

gracies

néixer a l’any 1779 i va morir

també

feia

amb 75/76 any es a dir a l’any

projectes d’edificacions o espais

1855, tota la seva vida la va

urbans com es un gran exemple

passar aquí Barcelona ja que era

la Boqueria, que esta situada a la

una família que no tenia gaires

l’arquitectura,

dines. Abans del mercat de Sant Josep hi havia el convent, del mateix nom, es a dir, Entrada al mercat de la boqueria.

Sant

Josep.

carmelites

1585

descalços

anomenats "els josepets" per ser

be a dir la coberta metàl·lica de

els difusors de l'advocació de

l’entrada.

Sant Josep funden el convent de

El senyor Antoni de Falguera i

Sant Josep a l'indret on avui hi

Sivilla, va ser l’encarregat de

ha el mercat. A mesura que la

demanar el disseny i de portar a

Rambla

cap totes les obres que requeria

anant

prenent

importància com a passeig urbà a

l’any 1840. Amb la destrucció del

esperava molta feina.

convent, es va construir una

El que va ser més important de

plaça

columnes

les reformes van ser les vidrieres

voltada de porxos, que havia de

de l’entrada de la Rambla i els

ser la més gran de Barcelona. Es

ferros forjats de la coberta.

va decidir traslladar-hi el mercat,

Antoni F. V. va ser deixeble de

Antoni Gaudí, Puig i Cadafalch i

amb

manera

grans

temporal

seu

interior, però finalment en va ser definitiu. A l’any 1914 es va començar a reformar tot el sostre i el que es

Interior del mercat.

Boqueria,

que

Domènech i Montaner.

els

LA VIDA DEL MESTRE DE MOLTS, LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER Lluís

Domènech

Montaner (Barcelona, 21

desembre de 1850 – 27

desembre de 1923)

de fou

un arquitecte, historiador, humanista i polític català, dissenyador de tipografies i enquadernacions de llibres i il·lustrador. Fou un dels principals protagonistes del Modernisme català. Com a arquitecte, es va avançar

Retrat de Lluís Domènech i Montaner

a les propostes arquitectòniques europees, amb un llenguatge innovador i una arquitectura fonamentada en

nou

integrador

Algunes de les són Patrimoni Humanitat. Des

formar deixebles com Gaudí, Puig

“Fou un arquitecte, historiador, h umanista i polític català, dissenyador de tipografies i enquadernacions de llibres i il·lustrador. Fou un dels principals protagonistes del Modernisme català.” i

concepte totes

les

seves

arts. obres

docència,

Cadafalch, Raspall, Oms, Falguera o Juyol.

Compromès políticament amb el catalanisme va ser un impulsor polític del catalanisme, ja que impulsà la Lliga Regionalista que seria en pocs anys força hegemònica a Catalunya. Alhora arribà a ser diputat a les corts espanyoles amb la candidatura dels quatre presidents en uns moments molt complexos derivats del marasme polític espanyol vora el 1898. Va combinar la seva professió amb els estudis d'heràldica i art romànic, estudis que realitzà en gran part als darrers anys de la seva vida al seu estudi de la Masia Rocosa, antic mas del segle XVII, propietat de la família Montaner i situada al costat de la Casa Domènech, residència familiar dels Domènech i Montaner a la vila de Canet de Mar i actual seu de la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner.

Nascut al carrer Avinyó de Barcelona, era el segon fill de Pere Domènech i Saló, un editor i enquadernador de prestigi i de Maria Montaner Vila, que pertanyia a una família acomodada de Canet de Mar, població on va residir

freqüentment

seva

casa-estudi

avui

convertida

museu. Després d'estudiar ciències fisicomatemàtiques, va estudiar la carrera d'arquitectura a Barcelona i a l'escola d'arquitectura de la Real Acadèmia de Belles Artes de San Fernando de Madrid, on es titulà el 13 de desembre de 1873. El 1875, només crear-se l'escola d'arquitectura de Barcelona, s'hi incorporà, junt amb el seu amic Josep Vilaseca, com a professor de topografia i mineralogia. El 1877 va obtenir la càtedra de "Coneixement de materials i aplicació de les ciències fisicoquímiques a l'arquitectura". El 1899 fou nomenat catedràtic de "Composició d'edificis" i professor de projectes. El 1900 fou director de l'escola d'arquitectura, i entre 19011905 fou substituït per Joan Torras i Guardiola, període en què Domènech va estar a Madrid com a diputat. Va tornar a ocupar el càrrec entre 1905-1920. La seva tasca docent va durar 45 anys, des d'on va exercir una influència considerable sobre com havia de ser el modernisme a Catalunya. Amb el seu company Antoni Maria Gallissà hi instal·là després un taller de perfeccionament de les arts decoratives aplicades a l'arquitectura. Un dels passadissos interiors del Hospital de Sant Pau amb grans finestrals.

Va escriure un article titulat

«En

d'una

arquitectura

nacional»,

busca publicat

el 28

febrer de 1878 a

revista La Renaixença,

que

marca el camí per una

arquitectura

moderna i nacional

catalana. En aquest article reivindicà la importància del fet particular context

global.

Políticament s'inicià de

molt

jove

el 1870 participà en la

fundació

la Jove

Catalunya i

del Centre grup

del

Castell dels tres dragons obra de Domènech i Montaner.

Català, qual

separà el 1887. Com a arquitecte, Domènech i Montaner va realitzar edificis en els quals es combina una racionalitat estructural amb elements ornamentals extraordinaris, inspirats en els corrents arquitectònics hispanoàrabs i en les línies corbes pròpies del modernisme. Els seus edificis es van anticipar als corrents arquitectònics del seu temps, com l'ús d'estructures de ferro i la utilització total del maó vist, incorporant una profusió de mosaics, ceràmiques i vidres policromats, disposats amb exquisida harmonia, que els confereixen un aspecte grandiós. Des de la seva posició de director de l'Escola d'Arquitectura va impulsar un estil que hi adaptaren molts dels seus alumnes. Puig i Cadafalch el considerava "l'home d'un període i una escola artística, que ha estat el ressò de desenvolupaments artístics d'altres països adaptant-los amb un caràcter especial propi, amb un caràcter innovador". Amb el pas del temps, i contràriament al que feien altres arquitectes del modernisme, Domènech i Montaner va tendir a realitzar edificis més lleugers,

eliminant

material

les

estructures

l'ornamentació com a element de primer ordre.

però

mantenint

Amb motiu de l'Exposició Universal de 1888 rep diversos encàrrecs fruit de la bona amistat amb Elies Rogent, director de l'Escola d'arquitectura i de les obres de l'exposició. Domènech va ser vocal de la comissió de mineria, arquitecte director de la secció cinquena dedicada a obres de millora del Parc de la Ciutadella, va fer la reforma de la Casa de la Ciutat per poder hostatjar la família reial durant el certamen i, sens dubte els més coneguts, foren la construcció del desaparegut Hotel Internacional realitzat en un temps rècord de 53 diesi el cafè-restaurant conegut com el Castell dels Tres Dragons (actual Museu de Zoologia de Barcelona). És l'edifici que millor expressa les noves tendències i és considerat com el començament de l'etapa modernista. L'edifici té una volumetria clara amb uns paraments nets i unes obertures ben compostes. Amb un aire industrial en l'ús dels materials, Domènech fa servir maó vist amb formes aristades. Fa servir el ferro també vist, en una estructura contundent i compacta, en la implantació de l'edifici i àgil i transparent en la part alta en forma de baranes i una coberta amb agulla. L'interior és un espai obert amb dos arcs que suporten una coberta esglaonada simètrica. Domènech incorporà les millors arts aplicades i solucions ornamentals que esdevindran permanents, com les corones florejades dels capitells. En la plenitud de la seva carrera professional, Domènech i Montaner afronta les obres més grans, elaborades i reconegudes. Solapades en el seu

procés

realització, Domènech

treu

profit de les pròpies experiències. part

Bona dels

coneixements

innovacions Casa Lleó Morera obra també del mateix arquitecte.

tècniques del restaurant

l'Exposició (Castell

dels Tres Dragons) els va utilitzar al disseny i construcció del Palau de la Música i, els conceptes avantguardistes aplicats al Pere Mata, van ser seguits i millorats a l'hospital de Sant Pau. Pel que fa al reconeixement, el Palau de la Música Catalana i l'hospital de Sant Pau van ser premiats al Concurs anual d'edificis artístics de l'Ajuntament Posteriorment,

Barcelona dels

la UNESCO els

anys 1905 i 1913, catalogar

respectivament.

com Patrimoni

Humanitat. Va estar casat i va tenir vuit fills amb Maria Roura Carnesoltes, filla de Canet de Mar i de la burgesia marítima. Un dels seus fills, Pere Domènech i Roura, batejat pel seu amic Jacint Verdaguer,[23]va ser deixeble seu i continuador d'algunes de les seves obres. La seva filla Dolors es va casar amb el seu col·laborador Francesc Guàrdia i Vial. Domènech i Montaner va morir a Barcelona l'any 1923 als 73 anys d'un càncer d'estómac del qual havia estat operat pel Dr. Ribas i Ribas. A causa d'aquesta malaltia, estava pràcticament retirat a la seva casa de Canet de Mar, allunyat de la vida política i delegant la seva activitat professional en el seu fill Pere i el seu gendre Francesc Guàrdia i Vial. Dedicà els seus darrers anys a completar els seus manuscrits sobre història de Catalunya i heràldica catalana, així com a tenir cura de la seva esposa, que patia demència senil. El palau de la música, obra també del arquitecte.ateix arquitecte.

L’HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU “Un petit oasis a la trista i bruta Barcelona antiga”

L’hospital de Santa Creu i Sant

banquer Pau Gil va fer una

Pau va estar construït entre el

donació que va fer possible l’inici

1902 i el 1930, creat per Lluís

de la construcció (1902).

Domènech

és

Lluís Domènech a l’hospital li

molt

deia; “ciutat dins una ciutat”. Ell

important de l’evolució de la

li deia així ja que el va construir

medicina

seguint una trama urbanística

testimoni

Montaner

d’una i

par la

vida

dels

Barcelonins.

pròpia, diferent de l’Eixample, ja

Aquest conjunt modernista va ser

que la seva distribució era d’un

declarat Patrimoni Mundial per la

altre arquitecte “Pla Cerdà”. De la

UNESCO l’any 1997. El

origen

l’hospital

Façana principal del Hospital de Sant Pau.

començar el 1401, quan el Consell de Cent

(antic

Ajuntament)

Capítol va

Catedralici

fusionar

sis

hospitals

superfície que depenia era mes

de Barcelona i van encarregar la construcció

l’hospital.

principis del segle XX, el llegat del

145m petita però tot i així va fer 2

una gran obre d’art. El objectiu

de L. Domènech era construir

quaranta-

vuit pavellons, però si va quedar amb vint-iset, dels que només setze són modernistes. Després de més de 80 anys com a seu de Interior de la part antiga del hospital.

l’hospital de Sant Pau, el Recinte Modernista

revestiments

s’ha transformat en un centre de

cobertes i plafons decoratius que

coneixement i recerca amb la

recorren

ubicació

d’organismes

exteriors i interiors; el mosaic

internacionals capdavanters, que

ceràmic, la fusta i el marbre, el

treballen en el àmbits de la salut,

vidre, el metall i el ferro. Totes les

la sostenibilitat i l’educació, tots

cobertes

son

tres

poblades

coherents

amb

fins

fundacionals de la institució. Els

materials

construcció

escollits del

cúpules,

omplen

dues

espais

aigües,

xemeneies

ventilació. Les cúpules recobertes la

Recinte

d’escames

monocromes.

Els

cupulins recoberts de teules.

Modernista van ser els millors i

els més perdurables i adequats

denominador en el Recinte. Els

per a la fundació hospitalària,

pavellons

sense

els

voltant de dos carrers o eixos

aspectes artística, a fi de crear un

principals de 500 metres de

entorn natural i agradable per al

longitud

malalt. Entre aquests materials

També

es troben el maó vermell; la

adjacents

pedra,

els

pavellons s’anaven a separar a la

amb

banda est els homes i a la oest les

decorativa i en

dones. Van veure que aquest

deixar

utilitzada

detalls

relleus

ceràmica,

tots

arquitectònics

responsabilitat els

banda

l’escultura;

per

articular

els

simetria

projecte

és

distribueixen

per hi

comú

d’amplada. uns

carrers

Inicialment

funcionava

els

finalment van acabar separant

els pavellons per especialització

el dolor dels malalts i familiars i

mèdica.

els ajudés a trobar-se millor. La

vegetació influïa sobre el clima,

convent de les Germanes es van

protegia l’espai contra el vent,

concebre

conservava la humitat i evitava la

marcaven el camí o l’eix principal

dessecació. Els malalts podien

del recinte. El pavelló del convent

passejar pel jardí lliurement en

és molt més auster per una

contacte amb l’aire i oblidar que

simple qüestió econòmica ja que

estaven tan malalts. Però tot i

Els

pavellons

l’administració,

operacions

amb

més

alçada

Pati i jardí interior.

va ser dels últims a construir-se i

això, fins al 2009, la seva funció

els

era més de pàrquing que no de

recursos

eren

els

mateixos.

jardí per la manca d’espai però

Un dels principals objectius de

quan es va restaurar tot l’hospital

l’arquitecte va ser donar un caire

per convertir-lo en museu, es va

alegre, optimista, que alleugerís

restaurar com estava abans.

LA RENTADA DE CARA DE BARCELONA, L’EXPOSICIÓ UNIVERSAL DE 1888 Una exposició universal és una

Serrano. Davant la impossibilitat de

exposició de gran envergadura

Serrano de dur a terme

celebrada des de la segona meitat del

l'esdeveniment en solitari, va

segle XIX en localitzacions arreu del món. L'organització que s'ocupa oficialment de nomenar les ciutats organitzadores d'aquest tipus d'esdeveniments és el Bureau

assumir el projecte l'alcalde de Barcelona Francesc Rius i Taulet, que es va envoltar d'un grup d'empresaris de la ciutat que, al

International des Expositions (BIE).

costat de l'alcalde, van formar

L'Exposició Universal de 1888 es va

l'anomenat "Comitè dels vuit".

celebrar a la ciutat de Barcelona entre

L'exposició es va desenvolupar en

el 8 d'abril i el 9 de desembre de 1888,

una superfície de 380.000 metres

i va rebre un total de 400.000 visitants

quadrats que tenia l'Arc del Triomf,

procedents de tot el món. Va ser la

obra de Josep Vilaseca i Casanovas,

primera de les dues exposicions universals que se celebraren a Barcelona

com a porta d'entrada. El recinte s'estenia pel Parc de la Ciutadella, el zoològic, i part de l'actual Estació de França fins al lloc on avui s'ubica l'Hospital del Mar, en la Barceloneta. L'Exposició Universal es va considerar un èxit, tant pel nombre de visitants com pel rendiment

Font construïda per Josep Fontserè per a l’exposició universal de 1888.

econòmic (tot i acabar amb un dèficit de 6 milions de pessetes), i la projecció internacional que li va

La idea inicial d'organitzar una

donar a Barcelona. A més, va

Exposició Universal a Barcelona la

ajudar a urbanitzar una gran zona

va tenir un empresari, Eugenio

de la ciutat.

EDIFICIS DE L’EXPOSICIÓ UNIVERSAL Barcelona va remodelar moltes parts del recinte principal (el parc de la ciutadella) però també de moltes altres parts de la ciutat.

1.Arc de triomf

’arc de triomf és una estructura que la va fer Josep Vilaseca i Casanoves. Es va construir com a entrada a la exposició universal, no com els arcs de triomf de roma que és construïen

per commemorar les batalles. Aquest arc de triomf té referències a l’industria, l’arquitectura, el comerç i l’art. Cada referència estava feta per diferents arquitectes. Antoni Vilanova va construir la part dreta, on

Arc de Triomf

se situa l’agricultura i el comerç. I a la part esquerra fa un homenatge a les ciències i les arts. A dalt de tot hi ha esculpit un escut amb la bander de Catalunya gravat i el va construir Josep Reines. També hi ha esculpides 12 dones que representen la Gloria de la ciutat.

2. Passeig de Sant Joan

l passeig monumental

importància en el seu dia ja que

de Sant Joan és un

és ample i va ser pensat per

carrer de la ciutat de

facilitar la comunicació.

Barcelona que passa pels barris

El passeig s'inicia, en l'extrem

de Gràcia i l’eixample. Era un

sud, a l'Arc de Triomf de

dels laterals del pla de

Barcelona. En el número 108 del

urbanització realitzat per

passeig hi ha la Casa Macaya,

Ildefons Cerdà. Rep aquest nom

edifici modernista projectat per

en record de l’antic passeig de

Josep Puig i Cadafalch el 1901.

Sant Joan o passeig Nou

Passeig de Sant Joan.

començat l’any 1795 i acabat l’any 1802. Aquest passeig vorejava els glacis de la Fortalesa de la Ciutadella que més tard va desaparèixer. Aquest carrer va tenir molta

3. Rius i Taulet

l monument a Rius i

Aquesta escultura es

Taulet situat al passeig

considerada bé cultural d’interès

Lluís Companys de

local.

Barcelona, la continuació del passeig de Sant Joan un cop passat l’arc de triomf, va ser construït entre el 1897 i el 1901. Aquest monument es dedicat a Francesc de Paula Rius i Taulet, alcalde de Barcelona en aquell moment.

Estàtua a Rius i Taulet.

El monument consisteix d’un

genis que simbolitzen l’Art, la

bust de bronze de Rius i Taulet a

Ciència i la indústria.

la part de davant i una figura

Eusebi Arnau va ser l’autor

metafòrica que s’ha d’interpretar

d’aquest monument i va contar

com la ciutat que ret homenatge

com a arquitecte amb Pere

a l’alcalde.

Falqués i com a escultor amb

A la part de darrera hi ha una

Manuel Fuxà.

imatge alada de la fama i tres

4. El castell dels tres dragons

Castell dels tres dragons.

n cop dins del recinte del

parc

l’actual

troba

Museu

Zoologia que es va construir com a restaurant de l’Exposició de 1888. Popularment rebia el nom de El castell dels tres Dragons en

L’arquitecte

honor a una obra de teatre que va

Domènech i Montaner però va

escriure Frederic Soler i Hubert

abandonar el projecte uns mesos

conegut també per pseudònim de

abans

Serafí Pitarra.

problemes amb retards de les

És va construir com a cafè

obres i el va reemplaçar Josep

restaurant

Forteza.

per

l’exposició

principal

d’inaugurar-lo

ser

per

universal de Barcelona de 1888.

Hi podem veure la decoració

La gent comença a dir-li per

ceràmica –feta amb col·laboració

aquest nom ja que de forma

sembla un castell i te uns gravats

localitzada als merlets que son

d’uns dragons. més tard van

com les puntes del castell i als

canviar el nom i van col·locar una

plafons en forma d'escut que es

font amb tres dracs a davant.

veu en blau sobre blanc, un

varis

artesans–

està

programa naturalista de plantes i animals, incloent-hi bon nombre de begudes i licors.

Font de davant del castell amb tres dragons

5.Umbracle

retornar-li l’aspecte i les funcions originals. L’estructura de l’umbracle està feta amb pilars de foneria i bigues corbades de ferro lligades

Imatge exterior del Umbracle.

per jàsseres, també de ferro. La

Un umbracle és “un lloc disposat

coberta és una volta de cinc

de manera que, tot donant pas a

arcades amb llistons de fusta

l’aire, resguardi dels raigs de sol

transversals. La volta central és

les

més gran i més alta, i a banda i

plantes

que

s’hi

posen.

L’umbracle va ser construït entre

banda n’hi ha dues de més

els anys 1883 i 1887 per Josep

petites, l’una més baixa que

Amargós a partir d’un projecte de

l’altra. Tot plegat fa un joc de

Josep

Fontserè.

Poc

llums i ombres que recrea força

però,

cara

després,

l’Exposició

bé les condicions dels boscos on

Universal del 1888, la qual va

creixen les espècies que hi ha

tenir com a recinte central el parc

plantades.

de la Ciutadella, va ser reformat per convertir-lo en sala de festes i

conferències.

Acabat

l’esdeveniment, el mateix Josep Amargós, guiatge

aleshores d’Elies

sota

Rogent,

el va

Imatge interior del Umbracle.

6.El parlament El Palau del Parlament de

aigües i els bancs-fanals del

Catalunya és un edifici situat al

passeig de gràcia tot i que sovint

Parc de la Ciutadella a

s’atribueix a Gaudí.

Barcelona, seu del Parlament de

En aquest edifici hi predomina

Catalunya des del 1932.Obra de

l’estil Neoclassicista i en les

Joris Prosper Van Verboom, va

parets i a dins hi podem trobar

ser construït al segle XVIII com a

columnes i grans finestrals. Cal

arsenal de la Ciutadella militar

destacar que el sostre és de

de Barcelona.

barroc.

El 1889 va ser reformat com a

Aquesta obra es una copia de la

palau reial per l'Ajuntament de

obra el desconsol d’autor Josep

Barcelona i el 1932 aquest el va

de llimona ja que la de veritat

cedir perquè esdevingués la seu

està al mnac, Montjuic.

parlamentària de Catalunya.

Representa la perfecta factura de

l’any 1900, la Comissió

l’anatomia del cos femení i la

Municipal de Governació

seva actitud melangiosa i casta

proposà de destinar-lo a Museu

que contribueixen a potenciar la

Municipal d'Art.

seva adscripció al simbolisme.

La reforma la va fer Pere Falquès autor també de la torre de les Altres obres d ela remodelació de

l’umbracle i el castell dels tres

la ciutadella son l’hivernacle,

dragons.

Imatge exterior del Parlament.

LA PEDRERA Visita guiada i activitats de matemàtiques

LA TAN CRITICADA CASA MILÀ (PEDRERA) La pedrera

La Pedrera o casa Milà és un

pedra, que la va pujar amb un

edifici modernista construït per

camió de vapor des de el port i per

Antoni Gaudí que està situat al

això li van posar el sobrenom de

passeig

“La pedrera”.

Gracia.

construir a principis del S.XX al mateix temps que la Eixample. Aquesta casa va ser encarregada per el senyor Pere Milà casat amb Roser Segimon. Per construir la casa va haver d’utilitzar molta

Aquesta casa són 2 blocs de pisos units per la façana. La façana va ser molt criticada ja que era abstracta, ondulada, asimètrica i impactant.

excessivament

general

era

innovadora. En

quan els blocs de pisos tenen 8

les columnes hi han creus i són

patis entre patis de llums i patis

badalots que és on estaven les

de ventilació grans. S’acaba el

escales. Hi han unes estructures

1912 però al 1910 Gaudí va

amb forats que són els conductes

deixar la casa per que hi havia

una mala relació entre els Milà i

construccions que representen

Gaudí. Dins de la casa tot està

uns cascs que són les xemeneies.

relacionat amb la natura. En la

A la terrassa hi ha un tret

Pedrera Gaudí va construir el

important

primer pàrquing subterrani de

desapercebut,

cotxes de tota Barcelona. Els

emmarcaven dos edificis molt

pisos són semicirculars, però hi

importants

havia una planta sencera que

Sagrada Família i el Tibidabo.

nomes era per la família Milà. Una de les grans innovacions que va fer Gaudí dins d’aquesta casa va ser separar les escales de l’ascensor, que en part és el primer

concepte

l’escala

d’emergència.

ventilació.

que

han

pot

uns per

unes

passar

arcs

que

Gaudí,

La façana és autoportant que vol dir

que

estructuralment

importa, es a dir, que tu podries treure la façana i l’edifici no és cauria. L’edifici s’aguanta per 70 columnes i pilars. Les golfes estan fetes per més de 270 arcs

El terrat era molt important, però

centenaris. S’aprofitaven com a

una característica que estranya

bugaderia

molt és que està molt decorat

finestres per que s’eixugués la

però ningú pujava allà. A dalt de

roba. Més tard s’aprofiten per fer

aprofitaven

unes

més apartaments. El terra del servei tenia rajoles de forma hexagonal i el de l’habitació dels nens també ja que

els

nens

dormien

menjaven amb el servei fins que tenien 12 anys. Terrat de la casa Milà

Avui entendrem les catenàries que sostenen a la pedrera...

1.-

Hem superposat uns eixos cartesians a l’arc que es veu sencer en primer

pla. Hem fet coincidir l’eix d’abscisses amb la base de l’arc, i l’eix d’ordenades amb el seu eix de simetria.

Tal com s’han situat els eixos de coordenades, la corba que descriu l’arc es pot aproximar per la paràbola d’equació y = ax2+c, on “a” i “c” són nombres reals que haurem de trobar de manera que la paràbola i l’arc tinguin en comú els punts de tall amb els eixos. Seguiu aquests passos:

a) Quines són les coordenades dels punt de tall de l’arc amb l’eix d’abscisses?

54 (-2,0) (2,0)

b) Quines són les coordenades del punt de tall de l’arc amb l’eix d’ordenades? (0,5)

c) Determina el valor de c . 5=a*0 +c → c=5

d) Troba el valor del coeficient a. 0=2 *a+5 a=-5/4 2

e) Escriu l’expressió algebraica de la funció quadràtica que busquem. y=-5/4*x +5 2

f) Completa la taula següent per a la funció que has trobat a l’apartat anterior i representa la paràbola sobre els eixos que apareixen a la fotografia. X

-3 -2,5

-2

-1,5

-1

-0,5

0,5

1,5

2,5

3 Y 4,6

6,25 -2,8 0 3,75

2,1

2,1 0

3,75 -2,8

4,6

-6,25

2.- Aquests arcs centenaris que es veuen a la imatge es troben a la casa Milà. La fórmula de la paràbola que aproxima l’arc que està en primer pla és de: y = -3,35x2+2,75. Les mesures estan expressades en metres, d’acord amb les mides reals.

Volem calcular l’amplada del terra del passadís. Per fer-ho, segueix els passos: a) Quina és l’alçada de l’arc? El punt més alt és sempre quan x és igual a 0 y=-3,35*0+2,75 → y=2,75

b) Calcula el punt de tall de la paràbola amb l’eix d’abscisses. El punt detall amb l’eix X sempre la Y a de ser igual a 0. 0=-3,35*x +2,75 2

X= (2,75/ 3,35)

1/2

c) Sabent que l’arc a la part esquerra surt de la paret a una alçada de 2,15 m, quina és la seva abscissa en aquest punt? 2,15=3,35X +2,75 2

x=(0,6/3,35)

1/2

d) Quina és l’amplada del terra del passadís? x=(0,6/3,35) +(0,6/3,35) 1/2

1/2

3.- A la casa Milà, penjada del sostre, trobem una reproducció de la maqueta a gran escala (1:10) del projecte de l’església de la Colònia Güell. Aquestes són les representacions de tres de les corbes catenàries que podem trobar en la maqueta: 1. A

2. C

3. B

a) Associa cada fórmula amb la corba corresponent (les unitats de les fórmules estan expressades en metres, d’acord amb les mesures reals de la maqueta). A. y = 6x2 – 3,8 B. y = 2x2 - 2,8 C. y = x2 - 2,1 El numero de independent correspon el vèrtex de la corba es a dir el punt on la corba talla amb el eix Y, per tant segons les imatges el que te el terme independent me negatiu es el 1, el segon mes negatiu es el 3 i l’últim es el dos. b) Quina altura haurien tingut cadascuna d’aquestes torres a la realitat? A.

y= 0x -3,8→ y=3,8*10= 38

y=0x -2,8 → y=2,8*10=28

y=0x -2,1 → y=2,1*10=21

Tot això ho hem multiplicat per deu ja que esta a escala 1:10.

EL PLÀ CERDÀ El pla de reurbanització de Barcelona, més conegut com el pla Cerdà. Cap a l’any 1850, la ciutat de

es basava en expandir de forma

Barcelona

encara

radial la ciutat continuant els

emmurallada, tenia carrers molt

carrers del casc antic i amb una

petits i la situació cada cop era

plaça central, plaça Catalunya.

més insostenible. Dins de les

Era un projecte més conservador

muralles, els problemes de salut

i agradava més als habitants de

cada cop eren més greus i també

Catalunya.

estava

es trobaven molts problemes pel fet de que la ciutat no podia

El de pla de Cerdà va resultar

créixer. Des de Barcelona volien

guanyador

tirar a terra les muralles però els

imposada per Madrid. Aquest

de Madrid deien que no. aquest

projecte

fet es creu que és perquè ja en

carrers de 20 metres d’ample, les

aquells moments, la ciutat era

més petits, 40 els mitjans i 60 els

molt cosmopolita, avançada i

grans carrers. A cada carrer hi

capdavantera internacionalment.

havia

construïa una estructura

cop

cau

muralla,

però

d’una

consistia

illes

cases

forma fer

presenten diferents projectes per a

reurbanitzar

ciutat

expandir-la. El principal objectiu era annexionar els barris que eren petits pobles fora muralles i actualment són el barris. Els dos projectes finalistes van ser el de Rovira i el de Cerdà. El de Rovira

Actual eizample de Barcelona.

els

això

quadriculada oberta i igualitària.

casa,

Les cases inicialment eren de

jardins

forma diagonal, de 16 metres

solucionar les greus problemes

però finalment van decidir fer-les

de salut de la població.

totes de 20 metres, com els carrers.

Això

comencessin

va haver

fer

que

àtics

sobreàtics. A dins de cada illa de

cerdà i

pensava

zones

posar

verdes

per

Els grans carrers principals eren la diagonal, el passeig de Gràcia i el passeig de Sant Joan.

EL GRAN ILDEFONS CERDÀ Ildefons Cerdà va néixer un 23 de Desembre de 1815 a Centelles i va morir 61 anys més tard, l’any 1876 a Besaya.

urbanista,

ésser jurista,

enginyer,

economista

polític català. Va estudiar llatí i filosofia a la universitat de Vic ja que el seu pare el volia convertir en capellà. Ell s’hi va negar i finalment va acabar estudiant a l’escola de la llotja

Barcelona.

acabar

dedicant-se a la teoria general de la urbanització i sent diputat de les Corts Espanyoles a Madrid. Es va casar amb Clotilde Boix i Carbonell (pintora) amb la que va tenir 4 filles la última

probablement

adulteració. Retrat d’Ildefons Cerdà.

fruit

d’una

- PASSATGE PERMANYER Passatge Permanyer és un carrer situat en la mançana que formen els carrers Consell de Cent, Roger de Llúria, Diputació i Pau Claris. És el passatge més antic de l’Eixample i el més ben conservat; construït l’any 1864 per crear un passeig d’ús privat que travessava l’illa de cases de forma transversal. Just a l’illa superior trobem el Passatge Méndez Vigo, entre els carres Aragó i Consell de Cent, construït l’any 1868. Al voltant d’aquests carres van construir-se deu cases de mida reduïda a cada costat.

- EL QUADRAT D’OR Quadrat d’or és la zona més

les rondes de Sant Pere i

central de l’eixample de

Universitat a la Diagonal en la

Barcelona. Està situada al

part superior, i forma un

voltant del Passeig de Gràcia i

quadrat on s’acull un ric

delimitat entre el carrer Aribau i

patrimoni arquitectònic.

passeig de Sant Joan, i des de

TORRE DE LES AIGÜES

La torre de les aigües estan

Torre de les aigües

situades per l’eixample, per ser exactes esta envoltada per els carres carrer del bruc, carrer de la ;

Diputació, carrer de Roger de Llúria i el carrer Consell de Cent. Van ser construïdes per Pere Falquès que també va ser autor de les reformes que i van haver-hi al palau del parlament del parc de la Ciutadella. Bàsicament aquestes

torres es van construir per repartir l'aigua suficient per cada casa de les illes, aquesta torre en concret esta situada a la illa de la Discòrdia, principalment el van fer de 24m, però el van tenir que aixecar dos pisos més per que sinó l'aigua no tenia la suficient pressió per escampar l'aigua a cada una de les cases de l'illa.

LA ILLA DE LA DISCÒRDIA La famosa illa més custodiada de la ciutat on s’hi reuneixen tres grans arquitectes amb tres grans edificis. La mansana de la Discòrdia o, més modernament, illa de la Discòrdia, és el nom que rep un tram del passeig de Gràcia de l'Eixample de Barcelona situat entre els carrers d'Aragó i del Imatge aèria de la illa de la discòrdia.

Consell de Cent. Conté els edificis modernistes més importants de la

ciutat construïts per els arquitectes del modernisme més celebres. Rep aquest nom a causa de la gran discòrdia i competitivitat que hi havia entre els tres edificis.

CASES DE LA ILLA DE LA DISCORDIA 1- CASA AMATLLER La casa Amatller és el tercer

el gòtic dels palauets urbans

gran monument modernista del

dels Països Baixos, en què

passeig de Gràcia, a Barcelona,

finalment són presents els típics

projectat per l'arquitecte Josep

detalls d'inspiració de l'edat

Puig i Cadafalch entre els

mitjana. El més sorprenent de

anys 1898 i 1900. A causa de la

l'edifici és l'esglaonada façana de

proximitat amb la casa Lleó

reminiscències nòrdiques, que

Morera i la casa Batlló, el lloc on

recorda una tauleta clàssica

es troben aquests tres edificis

de xocolata.

modernistes s'han conegut com

El conjunt escultòric va ser

l'Illa de la Discòrdia.

realitzat principalment

L'any 1898, l'industrial

per Eusebi Arnau, tot i que

xocolater Antoni Amatller i

també hi col·laborà Alfons Juyol.

Costa, va voler transformar un

El pis principal és un dels pocs

edifici vell del 1875, que havia

de Barcelona que encara

comprat per traslladar-s'hi.

conserven la riquesa ornamental

L'industrial va encarregar les obres a Puig i Cadafalch, que va

i l'atmosfera daurada i opulenta d'aquella burgesia de l'Eixample.

apostar per donar-li l'aparença de palau gòtic urbà, amb una façana plana i un pati central amb una escala que dóna accés a l'habitatge principal, tot i que l'immoble havia de ser habitat per diverses famílies. Puig i Cadafalch va crear la casa Amatller amb una lectura molt personal del gòtic; hi barreja influències del gòtic català amb

Casa Amatller situada al Passeig de Gràcia.

Els treballs de serralleria són

Acull les oficines de l'Institut

obra d'Esteve Andorrà i Farràs.

Amatller d'Art Hispànic.

2- CASA BATLLÓ La Casa

Batlló és

Casa Batlló, un dels edificis més importants de Barcelona.

edifici

dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí,

màxim

del modernisme

representant català,

entre

1904 i 1907. Està situat al número

del passeig

Gràcia de Barcelona,

l'ampla

avinguda que travessa el barri modernista de l'Eixample.[1] Va ser un encàrrec de Josep Batlló i Casanovas, un empresari tèxtil vinculat amb la família Godó per matrimoni. La seva part més coneguda

és

façana,

Ribó i Josep Pelegrí (realitzador

considerada una de les més

dels vitralls).[3] En

creatives i originals treballs de

l'expert

l'arquitecte;[2] combina la pedra,

Bassegoda:

el ferro

La casa Batlló és el resultat de la

forjat,

el trencadís de

paraules

Gaudí, Joan

vidre i la ceràmica policromada.

reforma total d'una antiga casa

Gaudí va comptar per a la seva

convencional

construcció amb la col·laboració

encàrrec de Lluís Sala Sánchez

dels

Maria

l'any 1875 per l'arquitecte Emili

Juyol i Joan Rubió i Bellver per

Sala i Cortés, el mateix que va

la realització de la façana, amb

construir la casa d'Emília Adrià,

els

just al costat, a la cantonada amb

Germans Badia, els fusters Casas

el carrer d'Aragó i que, amb

i Bardés, el ceramista Sebastià

modificacions,

arquitectes Josep

artesans

forja

construïda

encara

per

conserva.[31] Era un edifici sense

característiques especials dins de

quedar en herència per a les

l'eclecticisme tradicional de finals

seves filles Mercedes i Carmen.

del segle XIX.

Aquestes varen vendre l'immoble

L'any

1900

finca

ser

el 1954 a la Sociedad Iberia de

adquirida per Josep Batlló. Es

Seguros.

pensa que en aquest punt hi

d'assegurances va fer-lo servir

havia existit anteriorment una

com

masia perquè al soterrani es va

algunes restauracions.

trobar una cova feta servir com a

Poc després del canvi de propietat

fresquera i que Gaudí va voler

el 1954, la Sociedad Iberia de

conservar.

Seguros va dur a terme una

El projecte de reforma va ser

restauració

encarregat per Josep Batlló i la

En aquella ocasió es va netejar la

seva

Godó

façana

varen

elements de pedra de Montjuïc.

esposa

Amàlia

Belaunzarán, presentar

que

sol·licitud

llicència el 7 de novembre de

Aquesta seu

social

societat i

fer

entre 1960 i 1970.

principal

incloent

els

Imatge exterior de la Casa Batlló.

1904. L'edifici respon al model de "casa de renda" pensada per viure els amos al

principal

amb

llogaters a la resta de plantes, una fórmula que es va aplicar a bona

part

l'arquitectura

L'any 1981, en ocasió de la

d'aquesta part de la "nova ciutat"

elebració del 75è aniversari de la

a finals del segle XIX. El permís

inauguració, es van restaurar les

per a poder llogar els pisos va ser

golfes i es va recuperar l'espai

presentat

interior, que s'havien degradat

Barcelona el 13 d'octubre de

per manca d'ús, esdevingut una

1906, data que es donen per

mera cambra

acabades les obres. Quan va morir

endreços sense importància. Es

Amàlia Godó, el 1940, l'edifici va

van

l'Ajuntament

recuperar

dels les

mals formes

originals dels arcs, el seu color

d'immens gablet,

blanc i es va instal·lar una

mateix nivell que el terrat i

il·luminació

permet dissimular la sala on hi

que

realçava

les

que

està

formes i donava valor estètic a un espai creat per atendre funcions domèstiques. L'obra, acabada el març de 1981, va incloure el canvi del paviment reaprofitant peces de mosaic recuperades dels pisos a la reforma de Gaudí de 1904.

havia els dipòsits d'aigua i que

La façana mostra tres parts ben

actualment és una sala buida.

diferents

El seu perfil recorda l'esquena

tot

estar

harmònicament integrades. La

arquejada

part

mica

teules ceràmiques en serien Façana de la Casa Batlló.

enretirada de l'alineament del

les escates. El mític monstre té el

carrer,

cap a la banda dreta on una

superior, és

una

una mena

d'un drac,

les

cresta amb unes característiques

petita

peces

han

l'estructura simula el seu ull. Diu

múltiples

d'aquesta finestra li permetia a

ceràmiques

que

suscitat

finestra

triangular

interpretacions. La part central,

Gaudí

que arriba fins al darrer pis, és

Família que

simultàniament, una visió avui

tapís

multicolor

d'on

observar

la Sagrada construïa

sobresurten els balcons. La part

impossible

inferior amb la planta baixa, el

edificacions.[82] Les

pis principal i les dues galeries

reflexos metàl·lics que simulen

del primer pis estan construïts

les escates del monstre varien el

per

seu color des del verd a la banda

una

estructura

de pedra

per

les

noves

peces

amb

sorrenca de Montjuïc amb

dreta,

formes ondulades.

passant al blau intens i violaci a

La part superior de l'edifici és

la gran part central i, per últim,

un coronament,

vermellós i rosa intens al costat

una

mena

comença

cap,

esquerre. Les peces ceràmiques,

rematen l'estructura i estan fetes

col·locades encavalcades com si

de colors similars a les escates

fossin teules, estan realitzades

que cobreixen, i les altres són

amb una nova tècnica que Gaudí

teules cobertores amb forma de

i Domènech

Montaner varen

colzera d'armadura de guerrer

recuperar estudiant-les en un

que cobreixen les unions de les

obrador del País Valencià.

anteriors.

Al capdamunt de l'edifici, com

Un dels elements més destacats

simulant l'espinada del drac, es

de la façana és la torre coronada

poden observar dos tipus de

per una cuculla ceràmica que, al

peces de formes molt singulars.

seu cop, està rematada amb

Unes són teules amb forma de

una creu de

segment

orientats.

de tor

sinusoïdal que

quatre

braços

3- Casa de Lleó i Morera Francesca Morera per a reformar Casa Lleó Morera

l'antiga Casa Rocamora construïda el 1864. A la seva mort, l'any 1904, el seu fill Albert Lleó i Morera va continuar les obres i va donar nom a l'edifici. L'obra finalitzà el 10 de març de 1905. És un dels tres edificis fets per grans arquitectes modernistes La Casa Lleó i Morera és un

Gaudí, Puig i

edifici modernista de

Cadafalch, Domènech i

l'arquitecte Lluís Domènech i

Montaner- que formen part de

Montaner situat al número 35

l'anomenada Mansana de la

del Passeig de Gràcia de

Discòrdia, juntament amb

Barcelona. El projecte va ser un

la Casa Batlló i la Casa Amatller.

encàrrec fet el 1902 per

La Casa Lleó i Morera és l'única

per 285.000 pessetes i aquest el

que va aconseguir el premi

va llegar a la seva neboda

del Concurs anual d'edificis

Francesca Morera i Ortiz.

artístics atorgat per l'Ajuntament

La transmissió per herència a

de Barcelona, en concret a

Francesca Morera es va produir

l'edició de 1906.

el 16 de febrer de 1902 i estava

Es tracta d'una

valorada en 245.000 pessetes.

obra modernista que Lluís

La senyora Morera va encarregar

Permanyer qualificà com

la transformació modernista de

«un Palau de la Música

l'edifici a Lluís Domènech i

Catalana a escala reduïda».

Montaner, qui la va acabar el

El 20 de febrer de 1864 Joan

1905. Les obres es van fer en

Mumbrú i Bordas i la seva

dues fases. La primera, amb

esposa Lluïsa Sagristà i Figueras van comprar el solar de l'edifici a

“Un Palau de la Música Catalana a escala reduïda"

llicència concedida el 4 de juny de 1902, va consistir en les reformes interiors

la Sociedad de

que modificaven la

Foment del Ensanche i el 15 de

distribució. La

juliol del mateix any obtenien la

segona fase va consistir en la

llicència d'obres per a construir

reforma de la façana que la

un edifici de semisoterrani,

senyora Morera va demanar a

planta baixa i tres pisos que va realitzar el mestre d'obres Joaquim Sitjas. L'edifici era bessó del que ocupa l'altra

l'Ajuntament de Barcelona el 17 de juliol de 1903. El projecte excedia en nou metres l'alçada màxima edificable que en el cas

meitat del xamfrà amb façana al

de l'Eixample de Barcelona era

carrer Consell de Cent. Va

de 22 metres, si bé es va

passar en herència als seus fills:

acceptar aplicant una

Josep, Antònia i Joan Mumbrú i

interpretació de les ordenances

Sagristà. L'1 d'agost de 1894 fou

municipals sobre els

venut a Antonio Morera i Busó

coronaments decoratius dels edificis. Va haver-hi una

discrepància respecte al cost de

desenvolupats amb una gran

les taxes que, després de

diversitat de materials gràcies a

presentar una reclamació, es va

la intervenció de mestres i

resoldre a favor dels propietaris

artesans.

el novembre de 1904.

L'any 1992, l'afectació de la planta baixa va ser parcialment

Cal destacar la feina duta a

recuperada -columnes i

terme pels mestres i artesans

capitells- quan la botiga Loewe

que, sota la direcció

va voler fer obres a l'interior del

de Domènech i Montaner –

local i l'Ajuntament de

arquitecte- i les directrius

Barcelona les va condicionar a la

de Gaspar Homar –decorador-,

recuperació de la façana. En

van fer possible la gran riquesa

aquesta ocasió es van recuperar

interior.

els lleons i les flors de morera originals que

Interior de la Casa Lleó Morera.

decoraven l'entrada, al·lusives als cognoms dels antics propietaris. L'arquitecte decidí dissimular la asimetria entre les dues parts de la façana i situà una tribuna en el pis principal, en l'angle. A la terrassa, en el mateix eix, hi ha una torre molt ben decorada

El fet que la família en conservés

amb pedra i mosaic, sustentada

la propietat durant tres

sobre vuit pilars fins. Si l'edifici

generacions, afavorí el

original era absolutament

manteniment dels trets més

regular en la distribució i mida

distintius a l'interior de l'edifici

de les finestres, la composició de

com els delicats elements

Domènech és diferent en cada

ornamentals de línies sinuoses

pis. A la planta baixa fa grans

inspirats en la natura, que estan

obertures amb arcs

carpanell que ofereixen uns

dividit per unes columnes

aparadors amplis per al local

cilíndriques i una reixa decorada

comercial de la planta baixa.

amb unes garlandes de

Dins d'aquests buits és on

decoració floral que enllacen

l'autor va incorporar dues

totes les columnes entre si.

elegants figures femenines –unes

Al primer i segon pis disminueix

escultures d'un clar

l'amplada dels buits tot creant

perfil modernista–, i de mida

una sensació visual d'una forma

natural, que estan abraçades a

triangular a cadascuna de les

grans copes jardineres. Els

façanes. Hi ha els balcons, que

pilars sobre els quals se

són allargats en el primer pis i

sustenten els arcs estaven

arrodonits en el segon, que

decorats amb lleons i flors

presenten una decoració en

de morera.

pedra sumptuosa; en aquesta

Al pis principal se situa la

decoració es tornen a combinar

tribuna cilíndrica, que té quatre

les imatges de flors de morera i

columnes, i està rematada a la

lleons que, en aquest cas,

part superior pel balcó del

flanquegen uns escuts heràldics.

primer pis. A la base de cada

En aquesta decoració, destaquen

columna hi havia la figura

especialment les figures

d'una fada, obra d'Arnau, avui

esculpides als balcons del

desaparegudes. A cada costat,

primer pis, obra d'Arnau. Són les

s'estenen dos finestrals

quatre dames que hi ha als

corresponents als grans salons

balcons laterals i que porten

del pis principal, que queda

instruments a les seves mans.

Part superior de la casa.

LA COLÒNIA GÜELL A Catalunya hi havia aproximadament unes 100 colònies però aquesta era sense dubte la millor en molts aspectes. Cap al 1860, el lloc on avui està

demanar un canvi en la seva

situada la Colònia Güell eren

qualitat de vida a la fàbrica. La

només camps, zones de cultiu i hi

colònia

havia poques masies utilitzades

estrets i edificis molt alts que

únicament

Una

dificultaven el pas de la llum.

d’aquestes masies, la més gran i

Eren pisos plurifamiliars bruts i

important, anomenada Can Soler

foscos on els obrers i les seves

de la Torre la compra la família

famílies

Güell i la utilitza com a segona

estança.

residència quan volen escapar de

1890, va decidir tancar la fàbrica

la ciutat.

i traslladar-la a l’exterior de la

pel

conreu.

La família tenia una fàbrica tèxtil de pana i vellut al barri de sants de Barcelona. Aquesta fàbrica cap als

anys

resultar

que

unes

condicions

nefastes

tenia

constava

havien

treballadors i aquests estaven contínuament fent vagues per

Eusebi

Ho va fer per solucionar els problemes socials i construeix una colònia que cobria totes les necessitats dels treballadors.

pels

carrers

Güell,

l’any

ciutat. Ho va fer per solucionar els problemes socials i construeix

una

colònia que cobria totes necessitats

les dels

treballadors. Crea llocs de treball per

gairebé 1000 persones que vivien en unes cases unifamiliars amb jardí i un pati al interior, situades

carrers

família Bertran i Serra fins al

plantes

1973 que venen les cases als

perquè pogués passar la llum

obrers que hi vivien i tanquen la

solar. A dins de la colònia hi

fàbrica. Actualment, encara està

havia una petita botiga, una

habitada i la fàbrica està dividida

escola obligatòria fins als 14

en una part que encara s’ha de

anys, un convent i un petit únic

reformar i a l’altre hi ha oficines.

superaven

amples les

que

dues

lloc de culte adjunta a Can Soler de la Torre. En resum, tot el que necessitaven els obrers perquè no haguessin de sortir de la colònia.

Des de l’any 1990 la colònia Güell es

considerada

bé

d’interès

cultural. Des d’aquell any ha estat prohibit canviar qualsevol

Tot i això, a la fàbrica les

part externa de les cases o del

condicions seguien sent precàries

poble ja que es considera històric.

els

nens

començaven

treballar als 7 anys, les dones cobraven

meitat

que

els

homes,etc. A

Catalunya

aproximadament

Quatre anys desprès de l’inici de la construcció de la colònia, es construeix una casa anomenada com a Ca l’ordal on hi van portar

hi unes

havia 100

als

pagesos

treballessin.

per

Aquesta

què

estava

colònies però aquesta era la

dividida en tres parts on hi

millor i tothom volia treballar en

habitaven

aquesta. Més tard, es ven a la

Actualment

Plaça central de la colònia Güell.

diferents encara

famílies. estan

habitades les tres parts. Dins del

havien de sortir. L’escola dels

petit

podem

nois estava també unida a la casa

trobar cooperativa, un celler i un

dels mestres i fins fa poc era una

edifici on hi vivia un secretari del

guarderia i escola de primària.

ajuntament de Santa Coloma de

Una diferencia entre els nois i les

Cervelló ja que la colònia no tenia

noies en la escolarització era que

ajuntament. A la façana d’aquest

als nois se’ls hi oferia la opció

últim edifici hi trobem l’escut de

d’una

Catalunya, la creu de Sant Jordi

Barcelona i desprès tornar a la

i un ratpenat, un símbol molt

colònia.

poble

també

catalanista en aquella època. Un

beca

per

estudiar

Antiga escola dels nois.

altre edifici a destacar es Cal l’espinal

vivia

l’administrador que era el que controlava tot en general. Tant aquesta com la dels pagesos la va construir Joan Rubio i Vallvé. A la plaça del poble hi trobem tots els edificis de lleure com el restaurant, el local on assajava la coral, el teatre i una escultura de Eusebi Güell.

Edifici del poble on hi havia un secretari del ajuntament de Santa Coloma de Cervelló.

Les escoles estaven separades per sexe. L’actual biblioteca era l’escola de les noies i estava comunicada amb el convent on vivien les monges que també exercien de professores i així no

Mapa del poble.

Eusebi Güell era el mesenes de

posar malalt, els seus fills van

Gaudí i pràcticament un dels

decidir para la obra i que no es

únics a qui li agradava la seva

construís la església superior que

obra i va fer que construís molts

havia de ser més gran.

edificis.

L’arquitecte utilitzava materials

L’església va ser construïda per

reciclats com la pedra de basalt,

Antoni Gaudí i Güell li va donar

extreta de la garrotxa ja que és

carta blanca així que va tardar

una pedra volcànica, els maons i

deu anys en dissenyar-la i l’any

les pedres. Exteriorment, la idea

1908 va començar la seva

era que sembles un pi ja que

construcció i en sis anys la

Gaudí sempre tenia presents tres

capella ja estava acabada. El

aspectes: la natura, la religió i

projecte era construir una cripta

Catalunya.

petita i a sobre una església molt més gran a sobre. Gaudí va

per l’arquitecte i té unes finestres

utilitzar aquest edifici per experimentar i buscar maneres per construir el seu gran projecte, la Sagrada Família. Per això molts elements de la església s’assemblen als de la gran Sagrada Família. Gaudí

era

artista

L’interior també va ser decorat al voltant de tota la cripta fetes de vitralls en forma de flor que en obrir-se

recorden

papallones

les

que

ales son

simètriques. Els bancs de dues persones

són

també

molt

característics i estan col·locats en molt

forma de semicercle davant del

admirat però a la vegada molt

altar. A banda i banda hi trobem

car, i encara més si utilitzava les

dos altars més un dedicat a la

construccions com a probes. El

moreneta de Montserrat i l’altre a

fet es que quan Eusebi es va

la Sagrada Família.

Exterior de la cripta.

Imatge de l’interior de la cripta.

VALORACIONS PERSONALS Activitat de Llengua Catalana

quests dies voltant per Barcelona personalment m’han servit per conèixer i visitar llocs que són internacionalment molt famosos i que els tenim tan a prop que no hi anem.

La primera visita, la de la Colònia Güell es va dividir en dues parts. La primera meitat, es va fer una mica pesada al final ja que va ser bastanta estona amunt i avall per intentar veure el màxim possible i la guia no ens va saber motivar del tot. En canvi, la segona meitat, va resultar molt interessant tant pel guia com pels continguts. No vam haver de prendre apunts i això va fer que ens centréssim més en el que ens van explicar. La visita a la Sagrada Família, em va semblar de les millors de totes. La guia ens va saber motivar des del primer moment i el combinar el prendre apunts amb realitzar unes activitats en unes “tablets” va fer que fos molt més dinàmic. Més tard vam tenir un temps lliure per poder veure sols el que no havíem vist. La visita del segon dia a la Pedrera la vam realitzar a última hora del matí. Com estàvem més cansats de caminar durant tot el matí, de que havia plogut a bots i barrals i de que havíem quedat mitja hora abans que la resta de dies, tot va fer que es fes de les més pesades i llargues. Per últim, la visita a l’hospital de Sant Pau. La majoria de nosaltres mai havíem entrat a l’hospital, la guia ens va explicar curiositats molt interessants del recinte i em va semblar molt maco, però no vam haver d’anotar gaire cosa i això va fer que ens distraguéssim amb molta facilitat. En conclusió, la setmana del treball de síntesi ha estat molt interessant i divertida amb tot el meu grup tot i que el treball és molta feina. Però a

part d’aquest aspecte, considero que he après molt sobre la meva ciutat i realment m’he quedat molt impressionada amb segons quins edificis. També valoro molt positivament el fet de que ens deixessin tant temps a la escola per poder-nos organitzar i no haver de quedar tants cops fora ja que tots fem moltes activitats i sempre és molt difícil. Mar de Carreras

quests dies hem estat rondant per Barcelona amb el nostre grup i acompanyats de la nostre tutora Begonya i els demès grups. Tot va començar el passat dimarts 9 de Maig, quan vam anar a

passar el dia a la Colònia Güell. Va ser uns dels millors dies, és dir, que vam començar bé la setmana. En aquesta excursió vam anar tot els grups, ja que només es feia un dia. Jo crec que les coses van sortir molt bé, tant per el nostre comportament com per l’interès de la visita. Allà vam fer un seguit de coses, primer de tot vam començar amb una petita explicació davant de la fàbrica, on ens feien un petit resum del que faríem del que ens explicarien més tard, un cop acabada la petita xerrada vam anar a fer una volta per el poble explicant-nos en el que consistia cada edifici i quina funció tenia en aquell moment. Seguidament després de tot això ens van portar fins al església que estava situada a dalt del poble, i un cop en allà, el guia ens va explicar en una hora la seva historia. El següent dia em va semblar molt interessant, va ser el de la Segarra família que també va ser una visita guiada. En aquesta visita va començar tot quan vam quedar, just davant de la Sagrada Família, allà va ser el punt de trobada. La visita va començar a les 10:00 h amb una explicació de la seva història i les façanes. Aquesta visita va ser diferent, ja que ens van donar com una mena d’auriculars per explicar-nos la visita encara que els auriculars no es que anessin gaire bé però em vaig aconseguir entrenar de tot i prendre apunts amb normalitat. Va ser molt bonica, encara que m'esperava que fos més gran. Només vam poder veure les façanes i la planta principal.

Una altra visita guiada que no va estar malament va ser la pedrera. En aquesta visita ens va tocar una guia molt bona. Bé, per a mi va ser molt bona ja que s'explicava molt be. Per a mi, la visita se’m va fer molt cansada però tot i així va ser molt interessant, sincerament no cada dia vaig aprendre alguna cosa, però la majoria em van servir per molt. La visita va començar per el pati interior i l'entrada que era un garatge, allà va ser on ens vam quedar més estona. Seguidament vam pujar a dalt de tot a les golfes i al terrat on també ens van fer petites intervencions on ens explicaven tot. Finalment vam anar a veure un dels pisos que estaven en lloguer, que avui en dia és exposició per a les visites. També va ser divertit ja que abans d'entrar a fer la visita a primeres hores del mati ens va començar a ploure molt i molt, això li va donar un toc molt divertit a la sortida, va estar molt bé! I per últim i la millor visita de totes va ser la de l'hospital de Sant pau, va ser espectacular. Per a mi la millor i la més bonica de totes, bàsicament em va sembla impressionant el patit que tenien allà les persones malaltes. I a més a més. que eren del poble és a dir de molt baixa categoria. Tot va començar quan la guia ens va fer entrar en una sala que era on estaven ingressats els malalts d’urgències, aquí va ser on ens van fer la primera introducció. Seguidament ens van portar per els passadissos soterrats que connectaven amb tots els pavellons de l'hospital. Va ser impressionant. Sense cap dubte la millor de totes, just també va caure en divendres, l'últim dia de exposicions i sortides. Dins el tema dels grups, jo crec que el meu grup a estat molt equilibrat i molt treballadors tots plegats. Aquets treball de síntesis em pensava que seria molt pitjor, al final m’ha agradat moltíssim i tampoc he trobat que hi hagués tanta feina ja que ho hem distribuït molt bé i de la millor manera possible. Maria Piferrer

questa setmana descobrint Barcelona ha sigut força cansada, però a la vagada més interessant del que em pensava. Era un treball molt gran i la conseqüència d’això era que havíem de

treballar molt, però per sort el nostre grup ens ho vam organitzar força bé i no hem tingut el treball tan acumulat. Ara parlaré una mica de com m’han semblat les visites guiades, que en general m’han agradat força. La primera que vàrem fer nosaltres va ser la Colònia Güell, que com a visita guiada em va semblar molt fluixa, ja que la primera part que jo vaig veure (la colònia) era força pesada i des de el meu punt de vista tampoc ens va explicar gaire sobre el modernisme. La segona part ens va explicar moltes coses i el millor de tot és que ens va introduir molt en el món del modernisme i també de Gaudí i la veritat és que m’ha anat molt bé durant la setmana. La conclusió que trec d’aquesta visita és que em va semblar interessant la part de la església, però que l’altre part em semblar totalment inútil. La segona visita va ser la Sagrada Família que va ser molt interessant i també molt espectacular. D’aquesta visita només puc dir coses bones, ja que va ser per mi la millor de totes, i segurament el millor de tot va ser l’ús de la tableta, ja que podies entendre molt millor el que deia la noia. La tercera visita va ser a La Pedrera, i la veritat és que pensava que podria haver sigut millor. El que menys em va agradar va ser que ens va dir tota la informació el principi i després només anava afegint. I el que em va disgustar més va ser que era una visita molt llarga per una casa que tampoc era tanta cosa. L’ última visita va ser l’hospital Sant Pau, jo crec que era una molt bona visita, però vam tenir molt mala sort, ja que va ser l’últim dia i tothom estava pensant en que ja s’acabava i estàvem molt distrets. També penso que el temps que vam estar a la Pedrera hauria sigut millor gastar-lo en aquesta visita ja que era més important e interessant.

En conclusió penso que ha sigut un treball de síntesi molt interessant i a la vagada difícil per tota la feina que teníem. La veritat és que el que més m’ha agradat d’aquest treball ha estat que com volia ens ha ensenyat més sobre la nostre ciutat que va ser una pionera amb aquest moviment arquitectònic. I per últim m’ha semblat molt bona idea lo de obrir les classes per la tarda, ja que eren molt útils per grups com el nostre. Pau Rami

La setmana del crèdit de síntesi ha estat bastant bé, encara que la faria al abril que no fa tanta calor i milloraria les hores de tornada perquè ens donés temps a arribar a l’escola i poder treballar el que hem fet per el matí. El primer dia vam treballar a l’escola, vam redactar noticies de l’època del modernisme. A mi em va sorprendre lo ben conservades que estaven després de 100 anys publicades. Després vam mirar un vídeo tota l’hora i prenen apunts, vaig aprendre molt sobre Modernisme. El vídeo va ser molt interesant ja que u explicaven molt bé i ensenyaven dibuixos, cosa que ho facilitava. A la tarda vam començar a elaborar la revista començant per les expectatives. Aquest temps estava molt bé ja que així avançavem i no ens quedava tanta feia per casa. El segon dia vam fer una excursió fora de Barcelona tots els grups i després ens van separar per fer la visita guiada. Jo, personalment l’hagués allargat més ja que visitàvem molts monuments . A la segona hora, vam visitar la cripta de la colònia Güell, haig de dir que aquesta visita em va encantar, principalment, perquè el guia era un senyor molt simpàtic, que va fer que la visita fos més ràpida. Ens va ensenyar l’estructura i el sostre, que semblaven branques d’un arbre, tan particular d’en Gaudí.

Vam pujar a dalt i vam veure les precioses vistes a la natura, i ens va explicar amb objectes, la teoria de que Gaudí s’inspirava amb la naturalesa, com deia ell l’obra de Déu. A continuació vam entrar a l’església i em van impressionar els vitralls en forma d’ales de papallona, i van estirar una corda i s’obrien i es tancaven. Al finalitzar la visita ens vam dirigir on estàvem al principi de la visita, on estava la Colonia Güell i ens vam posar a dinar. Desprès vam tenir 2 hores d’estona lliure, i jo considero que va ser massa llarg ja que hagués estat bé, estar tres quarts d’hora lliure i després marxar cap a l’escola. Al tercer dia vam desplaçar-nos sols aquesta vegada i les següents també sols, a la Sagrada família, a mi no em va impressionar tant, ja que l’havia vist anteriorment. L’error va ser tenir temps lliure a dins de la catedral, perquè vam perdre temps. Vam visitar la casa Avinyó i després la Boqueria. El quart dia va ser una aventura ja que la primera estona del matí ens tocava visitar la casa Batlló i altres monuments. Va ploure mentres estàvem fora, encara que després va parar. Després ens vam dirigir a la Pedrera, per mi el record més bonic que em queda del crèdit. La vaig veure per primer cop i em va enamorar. Ens van portar per l’únic pis obert al públic, que era enorme, i això que deia la monitora que era el més petit. Tot estava impecable i molt ben conservat. Vam pujar al terrat, la part més famosa de la pedrera on hi ha les xemeneies fetes de pedra en forma de cap de cavaller. Em va donar impressió quan em vaig abocar per un dels laterals, ja que no hi ha baranes. Em va agradar que després poguéssim donar una volta per mirar lo impressionant que és. Després cadascú va marxar per la seva compte, cosa que a mi no em va semblar bé, ja que ens havíem d’espavilar i ens podíem perdre o fer un embolic.

El divendres vam quedar a l’Hospital Sant Pau, un edifici modernista fet per Lluís Domènech i Montaner. Que abans era un hospital i ara un museu. La guia ho va explicar molt bé. Súper bonic i enorme. Desprès ens vam dirigir a l’arc de triomf, on ens vam sentar al terra per escoltar l’explicació. Per últim ens vam desplaçar al Parlament. Al meu grup ens va tocar fer l’exposició, i ens va encantar, ja que ho vam tenir molt fàcil, ja que érem el últims que ho fèiem. I per últim, de la meva exposició vaig aprendre molta cosa sobre el parc de la ciutadella i el parlament. En general, a estat molt interessant visitar els llocs més importants i bonics de la ciutat. I jo i el meu grup hem fet un bon treball de recerca, i hem aprés moltes coses que ens serviran en un futur.

Martina Castelló