1
ÍNDEX Pàg.
1. INTRODUCCIÓ 1.1. Expectatives del treball de síntesi (tutoria) 1.2. Activitats de socials (vídeo) 1.3. Activitats de francès (Art Nouveau) 1.4. Activitats de naturals (cultura científica de l’època)
.... 3 .... 5 .... 8 .... 10
2. SAGRADA FAMÍLIA 2.1. Resum de la visita a la Sagrada Família 2.2. Activitats de matemàtiques (Sagrada Família) 2.3. Resum de la visita a la Casa Macaya 2.4. Resum de la visita a la Casa de les Punxes 2.5. Resum de la visita al Palau del Baró de Quadras 2.6. Resum de la visita al Palau de la Música 2.7. Activitats de música (Palau de la Música) 2.8. Resum de la visita al Mercat de la Boqueria 2.9. Resum de la visita a l'Edifici dels Quatre Gats
.... .... .... .... .... .... .... .... ....
15 17 19 19 20 21 22 26 27
.... .... .... ....
29 31 36 38
3. LA PEDRERA 3.1. Resum de la visita a la Pedrera 3.2. Activitats de matemàtiques (la Pedrera) 3.3. Resum de la visita al Pla Cerdà 3.4. Resum de la visita al Quadrat d’Or 3.5. Resum de la visita al Passatge Permanyer, Passatge de Méndez Vigo i a les Cases Cerdà 3.6. Resum de la visita a la Torre de les Aigües 3.7. Resum de la visita a l'Illa de la Discòrdia 4. HOSPITAL DE SANT PAU 4.1. Resum de la visita a l’Hospital de Sant Pau 4.2. Resum de la visita a l’Exposició universal 4.3. Resum de la visita a l’Arc de Triomf 4.4. Resum de la visita al Pg. monumental de S. Joan 4.5. Resum de la visita al Castell dels Tres dragons 4.6. Resum de la visita a l’Hivernacle 4.7. Resum de la visita a l’Umbracle 4.8. Resum de la visita a la Font de la Gran Cascada Monumental 4.9. Resum de la visita al Parlament de Catalunya
.... 39 .... 41 .... 42
.... .... .... .... .... .... ....
46 47 48 48 49 50 50
.... 51 .... 51
5. COLÒNIA GÜELL 5.1. Resum de la visita a la Colònia Güell
.... 53
6. VALORACIÓ 6.1. Text argumentatiu de català
.... 55
7. ENGLISH ADVERTISEMENT
.... 58
2
1. INTRODUCCIÓ Abans de fer les diverses visites per tota Barcelona, hem fet unes quantes activitats el primer dia de classe (dilluns, 4) per començar a introduir-nos en la setmana del Modernisme.
1.1. Expectatives del treball de síntesi (tutoria) Primer de tot, hem realitzat unes expectatives, per així preveure i opinar aproximadament, abans de començar les visites i el propi treball, sobre les diverses matèries i activitats que realitzaríem posteriorment durant la setmana. - Adrià: Les meves expectatives d'aquest treball de síntesi són diverses: Primer de tot, sé que amb aquest treball i els seus diversos apartats i activitats coneixerem Barcelona millor, tant a l'etapa del Modernisme com en saber desplaçar-nos, utilitzant els diversos mitjans de transport que hi ha i no perdre'ns. En segon lloc, el que m'agradaria aprendre d'aquest treball serien la història de les diverses obres d'art, edificis i monuments realitzats per arquitectes importants com Gaudí. Això ens ajudarà, a més de realitzar un treball en grup i a ser més autònoms (en relació al desplaçament per la ciutat), a tenir una cultura general i bàsica de la nostra ciutat: Barcelona. Com utilitzarem diversos suports per realitzar el nostre treball (dossier, bloc, revista digital, aplicacions per al "smartphone", etc.), a més de fomentar el treball escrit, es fomentarà sobretot el treball amb les noves tecnologies i això afavorirà molts conceptes com la comoditat, la rapidesa, l'accessibilitat a diversos continguts... I, com a mi m'encanten els temes informàtics (ordinadors, smartphones, tauletes, etc.), sé que gaudiré molt del treball, tant amb els seus continguts com amb el suport amb que treballarem. Finalment, pel que fa a la metodologia, jo crec que, encara que sigui un treball diferent al dels anteriors anys, serà molt interessant i divertit per tots els aspectes anomenats!
Adrià Tercero
3
- David: En aquest treball de síntesi de tercer treballarem el modernisme de Barcelona. A mi, aquest tema no m’emociona gaire, com totes les coses relacionades amb la història i les socials, però espero que aquestes visites em sorprenguin. Primer de tot, visitarem la Sagrada Família, la qual no he visitat mai i en tinc moltes ganes. També desitjo veure la Pedrera i la resta d’edificis de Gaudí perquè he sentit parlar molt bé d’aquests. D’altra banda, també espero millorar el treball en equip i aprendre a moure’m per Barcelona, gràcies a la realització dels itineraris fotogràfics. Finalment, m’agradaria dominar una mica més l’apartat tecnològic elaborant la revista modernista.
David Milián
- Gerard: Les meves expectatives d’aquest treball són molt bones perquè, jo crec que és un petit avenç l’ús de la tecnologia per fer el treball en grup ja que nosaltres ens movem perfecte amb ordinador, tauletes, mòbils, etc. Bé, crec que farem un bon treball en grup i ens ho passarem d’allò més bé. Espero que cada un dels membres del grup faci una bona aportació al treball. També, jo penso que és molt millor que fer classe, perquè serà un treball totalment pràctic, ja que en el treball sortirem del col·legi, visitarem monuments molt importants per la història de la nostra ciutat com la Sagrada Família, la Pedrera (Casa Milà), la Casa Batlló...
4
També crec que aprendré moltes coses que no sabia. Una de les millors activitats que hi haurà, jo crec, serà treballar en grup a la sala d’informàtica amb l’EDULOC.
Gerard Prieto
1.2. Activitats de socials (vídeo) En l'àmbit de la matèria de socials, ens han passat un vídeo explicatiu que parla de la història del Modernisme a Barcelona i què va canviar i produir i en què va influir. L’arquitectura de l’Eixample era banal, repetitiva, adotzenada, vulgar i avorrida, per tant, el Modernisme va suposar, pel Pla Cerdà, el trencament de la monotonia, amb un alt valor artístic. Després d’una llarga decadència, sobretot a Espanya, a Catalunya comença una època de renaixement. El Modernisme va coincidir amb el moviment de la Renaixença. A Europa, aquest moviment modernista, va tenir diversos noms: a Alemanya s’anomenà "Jugendstil", a Àustria "Sezessionstil", a Itàlia "Liberty", a Anglaterra els "snobs" l'anomenaven "Art Nouveau" i a França els "snobs" li deien "Modern Style". Aquest art, va espantar a l’església catòlica, doncs era un art molt revolucionari i van topar. Pius X va condemnar el Modernisme, en canvi a Catalunya, com s’integren imatges catòliques, va tenir una millor acceptació. Inicialment, aquest Modernisme, dintre de la ciutat de Barcelona, s'ubicà dins del casc antic, com en el cas del Palau de la Música, el Palau Güell o l’esgrafiat de Jújol en una façana a prop del Palau de la Música. Aquesta ubicació suposava que no hi hagués perspectiva per observar la seva magnificència, produint una manca d’exhibició i espectacularitat. Definitivament, aquesta arquitectura, a Barcelona, esclatà quan es van començar a construir edificis a l’Eixample.
5
Les arts aplicades amb el Modernisme, van triomfar gràcies a l’artesania dels obradors que treballaven amb els arquitectes (treball en equip). Es va produir un esclat de colors sense precedents. La burgesia de Barcelona, era de procedències molt variades: uns fugien ofegats de la seva vida a Ciutat Vella, altres venien enriquits de “fer les Amèriques” i altres fugien de les Guerres Carlines que arrasaven Catalunya i buscaven pau i seguretat a Barcelona. La burgesia va establir-se a l’Eixample perquè era l’escenari perfecte per lluir i mostrar-se. El fet de fer cases diferents es va convertir en l’objectiu de la burgesia i dels arquitectes perquè es va encetar una competència enriquidora. Calia presumir amb la casa més gran, més alta, més ornamentada, més bonica o més provocadora. Hi havia competència entre els arquitectes, per fer cases diferents que cridin l’atenció. La Barcelona Modernista va ser important al món, pel filòsof alemany Walter Benjamin, als anys 30, que va elogiar l’Eixample de Barcelona com el barri d’Europa amb més quantitat i qualitat d’arquitectura modernista. Es va produir un oblit del Modernisme català perquè es va comparar l’estètica de Gaudí amb la de les balenes i la casa Milà com una pedrera troglodítica. En el seu rebuig, destacà principalment el moviment Noucentista que va iniciar al 1906 una campanya contra el Modernisme, encapçalat per Eugeni d’Ors. Era qualificat com un art estranger, irracional, importat de les terres nòrdiques i bàrbar. El Noucentisme proposat per Eugeni d’Ors era un art més civil, seriós, seriat i més institucionalitzat. L’arquitectura que defensaven els modernistes era de la renaixença, de la Catalunya nova i amb certs nivells d’independència. Les obres modernistes que van ser els objectius dels atacs més descarnats del Noucentisme, van ser els fanals de l’Eixample de l’arquitecte Falqués, la casa Milà de Gaudí i el Palau de la Música. A aquestes dues obres, van donar adjectius despòtics: de la Casa Milà deien que era una mona gegantina i el poble la va batejar com la pedrera. I del Palau de la Música deien que era el palau de la quincalleria catalana i que era una obra “alocada y delirante”. El darrer artista en fer una defensa aferrissada del Modernisme català va ser Dalí, que residia a París.
6
La destrucció sistemàtica de l’arquitectura del Modernisme es va produir després de la Guerra Civil. Alguns exemples de la destrucció arquitectònica que es va produir després de la Guerra Civil són: la Casa Trinxet (1904 - 1967) al carrer Còrsega, 268 ; la Casa Sitjà (1902 - anys 40) a l’avinguda Diagonal, 415; la Casa Llorach (1904 anys 50) al carrer Muntaner, 263; la Casa Juncadella (1899-1942) a la Rambla Catalunya, 26 i el Palau Simón (1886-1970) al carrer Pau Claris, 164. Les causes d’aquesta destrucció, van ser les següents: Es volia una imatge diferent, com a la casa Lleó Morera, que van fer una reforma per fer una botiga de moda. Una altre causa és que no es reparava el que es feia malbé, com Casa Ramona, que la va utilitzar la Policia com a quadra per als cavalls. Fins i tot i havia qui volia desmuntar obres per portar-les a altres països (espoli), com es va intentar amb el Palau Güell. La “solución vertical" era una ordenança municipal que va donar permís per afegir dos pisos més als edificis, fent malbé la façana i el coronament. Es va crear a causa de la crisi econòmica, doncs els propietaris volien augmentar els lloguers. El govern de la dictadura no ho va acceptar, però sí va permetre aixecar més pisos sobre els edificis existents (les remuntes). El Modernisme es va reivindicar novament a Barcelona al 1963, quan la companyia elèctrica Enher va comprar la casa Fuster de l’arquitecte Domènech i Muntaner, per enderrocar-la i construir un gratacels (la Torre Barcelona). El fet que va fer canviar d’opinió la població va ser que un grup d’arquitectes, encapçalat per Oriol Bohigues, van fer una carta de protesta i una publicació d’arquitectura, reivindicant el Modernisme. A Barcelona, l’any 1950, hi havia més de 1.200 espais modernistes, tot i la gran campanya de desprestigi: hotels, restaurants, botigues, etc. Molta part del mobiliari modernista (obres d’art), es va cremar en les fogueres de Sant Joan. També es venien als Encants. Amb els vitralls, es trencaven els vidres i es venien el plom a pes. L’autèntic destructor del Modernisme, tot i que es sospitava que la culpa era del Franquisme, va ser el Noucentisme, que per necessitats d’un canvi generacional, calia destruir les obres anteriors, per fer uns edificis més funcionals i econòmics (sense tants artesans). Es va produir un canvi de mentalitat internacional sobre el Modernisme a l’any 1952, que es va fer una exposició de Gaudí a Nova York, donant fama i projecció internacional al Modernisme català.
7
1.3. Activitats de francès (Art Nouveau) Parlem ara del "Modernisme francès" o Art Nouveau, que hem fet unes quantes activitats generals i la biografia del arquitecte més representatiu: le jeudi avant et les mardi après de la semaine du travail de Síntesis nous avons fait unes activités de l'Art Nouveau (jeudi) pour entendre le Modernisme à la France (à Paris) et nous avons répondu unes questions de la biographie du Hector Guimard, l'arquitecte plus important de ce mouvement.
L’Art Nouveau se situe à l'époque de la Première moitié du XIX siècle. L’Art Nouveau c'est comme une petite révolution architecturale. L’architecture bourgeoise du début du XIX siècle était une architecture opulente, constipé et lourdingue. À l’entrée du Métropolitain il y a de la fantaisie et de la légèreté. C'est un mélange bizarre (à l'époque) et fort. Les deux principaux matériaux utilisés sont le verre et la fonte. L’élément principal de l’Art Nouveau c'est la nature. À l’époque, Paris était pollué, sale et triste. Un adjectif pour décrire cette architecture c'est "innovation exceptionnelle".
8
(Entrée du métropolitain de Paris, Guimard, 1901) Avec cette information qu'ont obtenu: Il est né le 10 mars, 1867. À Lyon (dans une famille bourgeoise). Il a étudié à l'école de Beaux-Arts de Paris. Il a fait beaucoup de voyages: à Rome, Angleterre, Belgique et, finalement, reviens à Paris. Le Métro de Paris a été construit en 1900 - 1901. L’accueil du public en général a été qu'ils aiment l'édicule mais quelque personne disait qu'il était comme un dinosaure. L’Art Nouveau était considéré démodé À partir de le période des années 30. Le mouvement créatif qui a suivi l’Art nouveau était l'art Déco. Nous avons fait une petite biographie d'Hector Guimard: Hector Guimard est né à Lyon au 10 mars 1867. Il avait une famille bourgeoise. Il a étudié à l'école de Beaux-Arts de Paris. Inspiré par les nouvelles théories artistiques, en particulier, les idées de l'architecte Viollet-le-Duc. Il a fait beaucoup de voyages: à Rome, Angleterre et Belgique. Il a dessiné et crée les entrées du métro de Paris " Le Métropolitain"; elles sont un fabuleux exemple de l'Art Nouveau.
9
1.4. Activitats de naturals (cultura científica de l'època) Article de Ciència i Medicina
10
Revisant diaris (La Vanguardia) de l'època (aproximadament del 1890 al 1915), hem trobat cinc fets, a nivell català, espanyol o mundial, que van ser notícia i que tenien relació amb la Ciència o la Medicina. A nivell d'investigació relacionada amb la Medicina, el primer d'ells, "El càncer es pot curar" " (1904), parla d'un doctor francès, anomenat M. Leredde, que utilitza els raigs X per curar el càncer de pell i que s'ha de tenir molta cura amb aquests raigs, perquè només són bons per curar la zona afectada. En la mateixa línia, l'article "Marie Curie investiga la radioactivitat" (1910), ens explica com la Doctora Marie Curie, junt amb el se ajudant M. Debierne continua investigant, després de guanyar un Nobel, sobre la solució de la radioactivitat. En canvi, l'article "Epidèmia de tifus a Barcelona" (1914), relata la crònica d'un fet que va ocórrer a Barcelona, on hi va haver una epidèmia de tifus a causa del contacte amb l'aigua. El Governador Civil manifesta que es prendran tot tipus de mesures que calguin, per evitar més contagis entre la població, tot i que no s'arribarà a tancar les escoles, doncs continuaran en funcionament. Des d'un punt de vista més científic, és molt interessant l'article sobre el cometa Halley (1904), on parla de que l'apocalíptic cometa Halley no impressiona ja a ningú, sinó que la gent fa bromes d'aquest i el miren com si fos un fenomen molt natural i normal. Del mateix caire, l'article "Espectacular eclipsi de Sol a Europa" (1905), relata que el 31 d'Agost d'aquell any hi va haver un espectacular eclipsi de sol, que va afectar a tota Europa, no obstant, aquest era diferent als altres, ja que es podien veure diversos planetes com Venus i altres de menor grandària com Siri, Espiga, Càstor, Règul... Va ser un fenomen molt espectacular.
11
A nivell de conclusió, els articles dels diaris de l'època, narraven tant les notícies que passaven a Catalunya i altres llocs, com l'article que parla de l'epidèmia de tifus, el de l'eclipsi, etc., però també hi ha articles de divulgació científica, com ara els que parlen dels descobriments que s'estaven produint en aquella època, com els de Marie Curie o el del doctor Leredde.
Article dels medicaments i altres productes químics
12
Pel que fa als articles relacionats amb els medicaments o altres productes químics, com el del "Midó REMX" (1901), es nota l'antiguitat d'aquest producte ja que la mare que parla en aquest diu que "és el millor del món". Com en aquella època no hi havia tanta informació com ara, tampoc es podia demostrar si de veritat ho era o no, i es feia servir aquesta frase com a impacte comercial, per que la gent el comprés. Una altre cosa que crida l'atenció, és que apareixen els llocs on es pot comprar aquest producte (drogueries, botigues de queviures...), cosa que actualment no cal dir-ho, doncs es dóna per sabut que qualsevol producte que s'anuncia al diari, es pot trobar a qualsevol supermercat. En quant a l'article del medicament "Les pastilles Géraudel" (1905), explica que aquestes pastilles poden curar qualsevol tipus de bronquitis, refredats, constipats, malalties de gola i del pit, recents o cròniques i que gràcies a elles moltes persones del món han estat curades. Respecte a aquesta última anotació, actualment es posen exemples de gent (incisos, anotacions...) que està satisfeta amb aquest producte, per donar més veracitat als resultats "miraculosos". És curiós perquè té un format molt actual, doncs inclús també diu "exigir les vertaderes pastilles Géraudel", doncs sembla que també s'han intentat copiar les pastilles, com succeeix avui en dia. Per últim, l'article titulat "Píndoles contra la obesitat" (1911), del Dr. SanderParís, explica que fan unes píndoles (pastilles) que, principalment, van dirigides a dones, ja que a la foto es veu una dona grassa (abans de prendre-les) i una molt prima (després), i diu que només prenent-te-les, deixaràs d'estar obesa. Això, actualment, també es diu, encara que normalment no és veritat: si et vols aprimar i et prens aquestes pastilles, no t'aprimaràs de cop, també hauràs de fer un esforç (fer dieta, esport...); no ho podràs aconseguir tan fàcilment ja que sinó tothom les hauria utilitzat i ningú faria dieta ni patiria. És molt curiós com fa més de cent anys, els fabricants ja intentaven vendre els seus productes dient que eren els millors del món, posant "evidències" de que funcionaven segur, de que eren "miraculosos" i no calia esforçar-se massa i de que els que feia la seva competència, no eren gens bons. Evidentment, totes aquestes tècniques, només tenien un objectiu: vendre el màxim possible. Article de la naturalesa reflectida en el Modernisme En el moviment del Modernisme, una de les principals característiques va ser que es volia reflectir la natura tant a l'exterior (a les façanes), com a l'interior (columnes, decoració, mobles, vitralls...) de les cases. Tot i que l'efecte final era molt més atractiu i exclusiu (no n'hi havien dues iguals), això requeria la participació en les obres de molts artesans, doncs aquestes formes no es poden industrialitzar i cal fer-les a mà, per els artesans de les diferents disciplines, com la forja del ferro, la ceràmica, els vitralls de colors, les escultures, la pintura, el disseny dels mobles, etc.
13
Un exemple molt clar és l'interior de la Sagrada Família, que les seves columnes representen arbres i el sostre les fulles, per tant, Gaudí (un dels arquitectes més icònics del Modernisme), va voler fer que semblés un bosc. També ho va aconseguir amb els vitralls a les parets de l'edifici, que depenent de l'hora del dia, el sol il·luminava d'una manera o d'una altre, produint l'efecte de diversos colors. Un altre bon exemple és la Casa Batlló, feta per Antoni Gaudí, que per construir-la, es va inspirar en la natura i en diversos elements orgànics, com per exemple la primera fila de finestres, que tenen forma de ratpenat, les columnes, que estan inspirades en articulacions d'animals, la part de dalt, en que Gaudí es va inspirar en la muntanya de Montserrat (crestes) i l'escala, que és molt original, doncs imita la columna vertebral d'un dinosaure. És indubtable que incorporar tot aquests elements de la natura en una construcció, feien que l'obra trigués més temps a acabar-se i era molt més cara que si es fes un tipus de construcció com la que reclamaven els Noucentistes, però està clar que el resultat és molt més original i exclusiu, doncs no hi ha en tota la ciutat, ni en tot el mon, dues cases Modernistes iguals (cadascuna té característiques diferents) i això té un valor artístic incalculable.
14
2. SAGRADA FAMÍLIA El primer dia de visita (dimarts, 5), hem anat a la Sagrada Família, pel matí, i després, a la Casa Macaya, a la Casa de les Punxes, al Palau del Baró de Quadras, al Palau de la Música, al Mercat de la Boqueria i a l'edifici dels Quatre Gats.
2.1. Resum de la visita a la Sagrada Família
La visita a la Sagrada Família ha estat la primera visita de la setmana del Treball de Síntesi (dimarts) i, per nosaltres, una de les visites més espectaculars i interessants, ja que és el monument més important i representatiu de Barcelona. Per començar, vam anar a una petita escola situada al costat del Temple on vam fer una xerrada amb una guia. El primer que ens va dir, i el més important, és que l'arquitecte fou l'Antoni Gaudí. Com sap tothom, la Sagrada Família no està acabada. El que sí que no sabíem, és que és un temple construït amb donatius populars. Es tracta d'una obra Modernista (col·loquialment anomenada "gaudinista"). A nivell constructiu, les dues portes són de diferents arquitectes: una de Gaudí i l'altre de Subirachs. En quant a la seva ubicació dins de la ciutat, és equidistant a la muntanya i al mar, per això Gaudí pensava que era un terreny de Déu. Altres aspectes
15
importants són la llum que entra pels vitralls i que il·lumina el seu interior, la forma de creu llatina de la seva planta i l'absis rodó on hi ha l'altar. L'escola, també va ser dissenyada per Gaudí, perquè els nens tinguessin formació. La van pagar i escollir els professors, doncs en aquella època només els nens rics podien anar-hi, tot i que durant la Guerra Civil va ser destruïda. Es pensa que la Sagrada Família estarà acabada al 2026, ja que serà el centenari de la mort de Gaudí (1926). Les columnes són de granit, basalt i pedra sorrenca de Montjuïc, i tenen forma d'arbre, amb fulles a la part superior, fent l'efecte com si fos un bosc. Gràcies a això i als vitralls, la seva sonoritat és molt bona. La porta d'en Subirachs és de bronze, amb el parenostre en català i amb una frase que està en més de cinquanta idiomes. A l'interior, hi ha una tela amb una projecció de la porta, on a sobre hi ha una figura de Sant Jordi. Per tot això, la Sagrada Família és patrimoni mundial de la UNESCO. Entre altres detalls, hi ha decoracions de fruites de primavera com peres, prunes i préssecs i blat. Hi ha un taller de maquetistes, que és on feien antigament les maquetes de totes les parts de la construcció, tot i que actualment es fa amb ordinadors i amb impressores 3D. Malauradament Gaudí va morir tres dies després de ser atropellat per un tramvia.
16
2.2. Activitats de matemàtiques En acabar la visita, hem redactat una notícia que portés el titular "Apareixen uns nombres intrigants a la Sagrada Família” i que inclogués la informació obtinguda amb les activitats de matemàtiques realitzades. APAREIXEN UNS NOMBRES INTRIGANTS A LA SAGRADA FAMÍLIA
Observant la portada de la Passió de la Sagrada Família, obra de l’escultor Antoni Subirachs, al costat esquerre de la porta principal, es pot veure un quadrat quadriculat, amb diversos nombres dins de cada casella.
1 11 8 13
14 7 10 2
14 6 10 3
4 9 5 15
Per la seva aparença, els matemàtics asseguren que es tracta d'un quadrat màgic normal que segons la seva definició, és una taula quadrada formada per nombres consecutius i diferents començant pel número 1, col·locats ordenadament per files i columnes, de manera que el resultat de sumar els nombres d’una mateixa fila, o d’una mateixa columna és constant (s’anomena el nombre màgic). Si, a més a més, s’obté aquesta mateixa suma sumant els nombres en cada diagonal, aleshores el quadrat màgic es diu que és perfecte. Per comprovar-ho, si sumem les seves files, les seves columnes i les diagonals, sempre dóna el nombre 33. Aquest nombre no és casual, doncs són els anys que tenia Jesús quan va morir.
17
No obstant, no es pot assegurar categòricament que es tracta d'un quadrat màgic tal i com diu la definició, doncs encara que les files, les columnes i les diagonals sumen sempre el mateix nombre (33), hi ha nombres que es repeteixen (el 14 i el 10) i altres que no hi són, com el 12 i el 16. Repassant altres quadrats màgics que s'han fet al llarg de la història, hi ha una gran similitud amb el gravat que va dibuixar Alberto Durero, al segle XVI, titulat "La Melancolía", en què apareix un quadrat màgic d’ordre 4.
En aquest quadrat màgic, a més a més apareix l’any en què va ser dibuixat, doncs si agafem el valor de les dues caselles del mig de la fila inferior, es pot llegir l'any 1514. El número màgic d'aquest gravat és el número 34, que també s'obté sumant qualsevol de les files, columnes o diagonals. No obstant, no es tracta d'un quadrat màgic perfecte, doncs la suma dels seus divisors propis (1,2,17; excepte 34), no dóna 34 (1 + 2 + 17 = 20 ≠ 34). Realment hi ha una relació entre els dos quadrats màgics, doncs el de Subirachs és el de Durero, però amb algunes modificacions. Per començar, està girat 180 graus i s'ha modificat un nombre de cada fila perquè el número màgic resulti 33 (l'edat de Jesús quan el van matar), en contes de 34. Per últim, per aquelles persones interessades en els quadrats màgics normals, tenint en compte que la suma de tots els nombres és igual al número de files, multiplicat per la suma d'una fila, a continuació es representa la fórmula matemàtica per esbrinar el nombre màgic, per exemple, d'un quadrat màgic d'ordre 5: Σ nombres = n · (n + 1) / 2 Σ nombres = 25 · (25 + 1) / 2 = 325 325 = 5x 325 / 5 = x 65 = x
18
2.3. Resum de la visita a la Casa Macaya
Després de visitar la Sagrada Família, hem anat a la Casa Macaya, al Passeig de Sant Joan. Construïda al 1901 per Josep Puig i Cadafalch, se situa al Passeig de Sant Joan, 108. Encarregada per Romà Macaya, doncs volia una casa senyorial per a la seva família. Després de la Guerra Civil, la va vendre a "la Caixa". La paret, decorada per Joan Paradís, està decorada amb un estucat blanc i unes serigrafies ocres, ressaltant el treball de la pedra. Hi ha una tribuna a la dreta on es veu una simetria molt marcada. El balcó té ferro treballat de forja, feta per Manuel Ballarín i la ornamentació està feta per Eusebi Arnau i Alfons Jújol. A la porta destaca un home en bicicleta (fet per Eusebio i Alfons), en honor a Josep Puig i Cadafalch, que anava molt en bicicleta.
2.4. Resum de la visita a la Casa de les Punxes
19
La tercera visita del dia ha estat a la Casa de les Punxes, al carrer Rosselló, tocant l'Avinguda Diagonal. Construïda per Josep Puig i Cadafalch al 1905, va ser encarregada per els germans Terrades. És una casa d'estil Modernista i Neogòtic, que està ubicada al carrer Rosselló, 260. Hi ha un mosaic dedicat a Sant Jordi i destaca per la seva construcció amb maons. L'estil és mig medieval i mig gòtic, pels balcons i per les seves torres (tipus castell medieval). Les baranes dels balcons estan fetes amb forja i té tres entrades perquè hi ha unificats tres immobles. Les vidrieres són cromades i hi ha decoracions florals.
2.5. Resum de la visita al Palau del Baró de Quadras
Finalitzada la visita de la Casa de les Punxes, creuant l'Avinguda Diagonal, hem anat al Palau del Baró de Quadras. És un edifici Modernista d'estil Neogòtic, construït per Josep Puig i Cadafalch, entre els anys 1904 i el 1906. Es troba a l'Avinguda Diagonal, 273. Actualment s'hi troba l'Institut Ramon Llull. El Baró de Quadras va encarregar la seva construcció, després d'acabar el seu palau a Massanes al 1900. Es tracta del mateix arquitecte i època que el Palau Macaya, així com la porta i la forja que estan fetes per Manuel Ballarí.
20
Les dues façanes són diferents degut a les reformes. La primera es troba a l'Avinguda Diagonal i la segona, reformada i menys coneguda, al carrer Rosselló. Les finestres són d'estil gòtic (del Nord d'Europa) i a l'interior hi ha colors vius i variats. Aquesta casa està declarada un bé cultural i d'interès nacional.
2.6. Resum de la visita al Palau de la Música
En acabar la visita del Palau del Baró de Quadras, hem anat al carrer Sant Pere Més Alt a visitar el famós Palau de la Música. Està situat al carrer Sant Pere Més Alt, 11 i es tracta d'un edifici Modernista, construït en tres anys, entre el 1905 i el 1908. L'arquitecte va ser Lluis Domènech i Montaner i l'obra va ser finançada per industrials i financers catalans, per 600.000 pessetes aproximadament, doncs els hi agradava molt la música. Van prendre dues decisions a nivell constructiu: la primera, respecte a la distribució de la sala, fou que el pati tingués una distribució simètrica i amb una bona il·luminació. La segona, va ser posar l'auditori a la primera planta i usar la planta baixa com a oficines de l'Orfeó. Està fet d'uns maons vermells molt vistosos, amb els balcons de ferro forjat i les cornises i els capitells esculpits.
21
Destaca la gran quantitat de mosaics, obra de Lluis Bru, de ceràmiques, de Josep Orriols i Modest Sunyol, de vitralls, de la casa Rigalt i Granell i el paviment, de la casa Escofet. A més a més, en la seva construcció i decoració, van participar els artesans Miquel Blai, Eusebi Arnau, Dídac Massana i Pau Gargallo. La construcció del Palau va ser destinada a la interpretació de la música coral, orquestral i musical. Hi ha diferent arts aplicades, com les forges, els capitells, cornises i escultures, com "La cançó popular catalana", de Miquel Blai. Sant Jordi se situa a dalt del palau, per protegir el poble. També apareix la Creu de Sant Jordi. A nivell constructiu, hi ha diferents tipus d'arcs, com el de mig punt, ogivals de contrast i de carpanell. Les columnes també són de maó vermell, amb sanefes florals de ceràmica i hi ha quatre busts, fets per Eusebi Arnau, representant les ments més brillants del món de la música: Wagner, Beethoven, Bach i Pierluigi. A dalt de tot hi ha un mosaic de Lluis Bru i la senyera catalana, i la reina representada va amb una filosa, en reconeixement a Joan Alcové i Masponç.
2.7. Activitats de Música A partir d'aquests tres textos de Josep Anselm Clavé, Enric Morera i l’Orfeó Català, hem elaborat tres entrevistes dirigides a ells, per preguntar-los sobre informació de la seva vida o les seves obres.
22
JOSEP ANSELM CLAVÉ I CAMPS
Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 21 d'abril de 1824 – 24 de febrer de 1874) fou un polític, compositor i escriptor català, fundador del moviment coral a Catalunya i impulsor del moviment associatiu.
"Les societats corals són una eina per difondre la cultura entre el moviment obrer" Quin és el primer cor que va fundar? El primer cor que vaig formar va ser l’Aurora, que va cantar per al Carnestoltes de Barcelona de 1846 i després se’l va anomenar Euterpe. Quines són les dues obres més importants que ha creat? N'hi ha moltes, però les dues obres que més m’agraden són "Les flors de maig", creada al 1858 i "Lo pom de flors", al 1859. Que és el wagnerisme? És un corrent musical que s’estengué per Europa cap a finals del segle XIX. Aquest corrent va difondre l’obra de Richard Wagner, que fins aquell moment havia estat poc acceptat en els cercles musicals. Perquè el moviment nacionalista català s’identificà amb la filosofia i l’obra de Wagner? Possiblement perquè el món germànic tenia un gran prestigi entre els modernistes catalans. Com va culturitzar els obrers? Aplegant-los en societats corals. Quins són els personatges amb els que tens més amistat? Amb Narcís Monturiol i Valentí Almirall.
23
ENRIC MORERA I VIURÀ
Enric Morera i Viurà (Barcelona, 22 de maig de 1865 12 de març de 1942) fou un compositor català que va escriure òperes, música escènica, obres simfòniques, corals, concerts i una Missa de rèquiem, però sobretot és conegut per les seves sardanes corals com l Les fulles seques, La sardana de les monges i L'Empordà. La seva obra s'adscriu a l'estètica neoromàntica al nacionalisme musical català.
"He tingut la sort de conèixer gent molt interessant" Quants anys va estudiar amb P.Gilson i F.Fiève? Hi vaig estudiar 5 anys amb ells, doncs vam coincidir al conservatori. Allà vaig aprendre molta tècnica. Què va fer en el seu retorn a Barcelona? Vaig vincular el grup de l’Avenç i els ideals modernistes. També vaig escriure música per a obres d’Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol i per a les Festes Modernistes de Sitges. Quin succés important va fer al 1895? Vaig fundar la Societat Coral Catalunya Nova i la vaig dirigir fins el 1900. Quantes obres va crear, aproximadament? Vaig crear aproximadament 800 obres, entre òperes, música escènica, obres simfòniques, corals, concerts, sardanes corals i instrumentals i fins i tot una Missa de rèquiem. Quines són les seves obres més conegudes? Unes de les meves obres més conegudes són "La Santa Espina", amb text d’Àngel Guimerà, "La Cançó nostra", "Al mar llatí", "L’Empordà", amb text de Joan Maragall, "Cançó dels catalans" i "La Sardana de la pàtria".
24
Amb quins personatges coneguts va tenir amistat? Amb Isaac Albéniz, Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol... He tingut la sort de conèixer gent molt interessant.
L’ORFEÓ CATALÀ (LLUÍS MILLET)
Lluís Millet i Pagès va néixer a el Masnou el dia 18 d'abril de 1867 i va morir a Barcelona el 7 de desembre de 1941. Va ser músic i fundador de l'Orfeó Català, juntament amb Amadeu Vives, al qual va consagrar la seva vida i va dirigir en l'estrena d'una gran quantitat d'obres capdavanteres de la música universal. El seu fill i, posteriorment el seu nét, van heretar la direcció de l’Orfeó Català.
"L'Orfeó ha visitat diverses ciutats europees, on ha agradat molt" Què és l’Orfeó Català? Quan es va fundar? L’Orfeó català és una societat coral que vam fundar el meu company Amadeu Vives i jo, l’any 1891 a Barcelona. Què va suposar la creació de l’Orfeó? Gràcies a la creació de l’Orfeó, aquest va aconseguir ser el capdavanter del moviment orfeonístic català. Com van ser els inicis de l’Orfeó? Al principi, l’Orfeó era bastant diferent del que és en el dia d’avui, perquè abans només disposàvem d’un cor masculí, en canvi, ara també tenim un cor infantil i un altre de femení. Per quines seus ha passat al llarg de la història aquesta institució de la música catalana? El primer local fix de l’Orfeó va ser al carrer de Lledó, però després es va instal·lar al Palau de la Música Catalana, que s’havia acabat de construir.
25
De què està format el repertori de cançons de l’Orfeó Català? Ha tingut prou èxit? L’Orfeó ha format el seu repertori bàsicament amb cançons populars catalanes i amb grans obres de J.S. Bach, Händel, Haydn, Mendelssohn i Beethoven, que sempre ha interpretat amb el text en versió catalana. D’èxit n’ha tingut bastant i fins i tot ha visitat diverses ciutats europees, on ha agradat molt. Al llarg de la seva història, ha tingut algun problema conflictiu? Sí, durant el període de la Dictadura de Primo de Rivera, l’Orfeó va ser clausurat durant uns mesos. Passant per alt això, l’Orfeó no ha tingut cap més conflicte important amb ningú. Actualment, quines activitats realitza l’Orfeó català? L’Orfeó, ara per ara, manté l’ensenyament musical de nens i nenes i té una rica biblioteca per a l’ús dels seus socis. També ha enregistrat diverses gravacions.
2.8. Resum de la visita al Mercat de la Boqueria
Abans d'acabar la jornada, hem visitat el Mercat de la Boqueria a La Rambla. És el Mercat municipal més conegut de Barcelona i està considerat el millor Mercat del món. Va ser inaugurat a l'any 1836 i es troba al carrer La Rambla, 91. Originalment eren unes tendes en una plaça, on abans hi havia el Convent de Sant Josep, de monges, que va ser cremat a l'any 1835.
26
Per demostrar la futura riquesa del mercat, el dia de la seva inauguració, el dia de Sant Josep, es va posar or sota d'una pedra. No és un edifici, sinó un porxo recobert de ferro, perquè si plou els aliments no es facin malbé. Les parades estan posades estratègicament. Originalment estava fora de les muralles per facilitar l'intercanvi entre els comerciants. L'arquitecte que va fer el Mercat, Josep Mas i Vilà, que tenia un alt càrrec a l'Ajuntament, va fer altres obres com el canvi de la façana de l'Ajuntament de Barcelona per un d'estil Neoclàssic, el cementiri vell del Poblenou i les reformes del Mercat de Santa Caterina. Com a anècdota, el nom de la Boqueria ve de quan la gent el veia per primera vegada, que es quedaven "bocabadats".
2.9. Resum de la visita a l'edifici dels Quatre Gats
Finalment hem visitat l'edifici (actualment restaurant) dels Quatre Gats al carrer de Montsió. Cerveseria/salaret inaugurada al 1897 a Barcelona, al carrer Montsió, a un lloc residencial Modernista, de Josep Puig i Cadafalch. L'ambient era agradable i el menjar era barat. Era un edifici antic amb decoracions antigues. Els artistes venien a trobar-se, com Picasso. L'estil és Neomedieval, Neogòtic i Modernista i hi destaquen els finestrals ogivals amb vidrieres policromades. L'exterior és de ferro forjat i estàtues. A la cantonada es pot veure l'estàtua de Sant Josep, de Josep Llimona, en canvi, no es conserva l'interior degut a les reformes.
27
Segurament el més característic és el quadre de Ramon Cases i Tomeu en un tàndem. Actualment funciona com a bar i restaurant, i es conserva part de la decoració i altres parts de l'època. El maó representa la terra catalana i per això es posa a la vista.
28
3. LA PEDRERA El segon dia (dimecres, 6), hem parlat del Passatge Permanyer i del Quadrat d'Or i hem anat a visitar el Passatge Permanyer i el de Méndez Vigo (a les Cases Cerdà no hem pogut), la Torre de les Aigües, l'Illa de la Discòrdia (Casa Batlló, Casa Ametller i Casa Lleó Morera) i, finalment, la Pedrera.
3.1. Resum de la visita a la Pedrera
Al migdia, hem anat a visitar la Pedrera o Casa Milà. Construïda entre els anys 1906-1912 per Antoni Gaudí, encara que els dos últims anys Gaudí no hi ha va ser-hi. La casa no va agradar gens a la ciutadania i va ser motiu de burles i desqualificacions de tot tipus. Curiosament, les famílies Milà i Batlló eren amigues. Abans, el terreny d'aquesta, era un aeroport de zepelins. També l'anomenaven "la mona de pasqua" i la "bacallaneria". Gaudí es va saltar el pressupost acordat, per que "anava a la seva", va ocupar una mica de la vorera i va fer l'edifici més alt (35 metres aproximadament).
29
Les pintures interiors són d'arrels clàssiques, a diferència del Modernisme, doncs la senyora Milà així les va encarregar. Té dos patits interiors i quatre pisos per planta, dels qual dos pisos eren de lloguer. Els Milà es van quedar la primera planta, de 1300 metres quadrats, amb serveis de cuina, neteja, etc. No tenien fills. Cada pis té aproximadament tres portes: una del propi pis i dues per als serveis. Hi ha sis pisos més les golfes (entresol, principal, 1er, 2n, 3er, 4art i golfes). Una de les curiositats són les finestres, més grans a dalt i més petites a baix, per compensar l'entrada de la llum. El soterrani té una rampa cap al garatge per guardar els vehicles i les tres portes (dos petites i una gran), simulen les cèl·lules. A dalt són més grans per que no es trenquen tant i entra més llum. Les de baix són més petites: probabilitat més gran de trencar-se en obrir i tancar les portes. Al terrat hi ha els famosos "Guerrers", que realment són xemeneies helicoïdals (com la forma del fum quan surt d'una xemeneia). Hi ha dues torres de ventilació i sis badalots, per pujar al terrat (quatre amb trencadís i dos sense). Les baranes són de metall, per seguretat i així no caure al pati. No estan fetes per Gaudí. El terrat de la zona de mar, és com les onades, en canvi la zona de muntanya, simula les muntanyes. A l'edifici, els elements de suport són les columnes, i a les golfes, són els arcs catenaris. A la paret hi ha gravat "Ave Maria gracia plena dominus decum" i hi ha una M (ema majúscula) de "Maria" i una flor. En quant als mobles dels pisos, alguns són Modernistes i d'altres de l'època.
30
3.2. Activitats de matemàtiques (la Pedrera) Finalment, en acabar el dia, hem fet un reportatge "matemàtic" de la Pedrera amb informació obtinguda de les activitats de matemàtiques. La forma d’una catenària és similar a la d’una paràbola, tal com es pot veure a la figura següent:
Tal i com diu la definició, la catenària és la corba que descriu una cadena suspesa pels seus extrems i que es troba sotmesa a un camp gravitatori uniforme. Molts arquitectes com ara Gaudí han utilitzat aquest arc en les seves construccions. Sovint, l’arc catenari es confon amb l’arc parabòlic per la seva gran semblança. De fet, a ull nu, resulten indistingibles. A la casa Milà, l’estructura de l’àtic la constitueix una successió de 270 arcs catenaris de diferents altures, que serveixen per distribuir el pes de l’ondulant terrat. Per comprovar aquesta semblança, a la següent imatge s'han superposat uns eixos cartesians a l’arc, que es veu sencer en primer pla, fent coincidir l’eix d’abscisses amb la base de l’arc, i l’eix d’ordenades amb el seu eix de simetria.
31
Tal com s’han situat els eixos de coordenades, la corba que descriu l’arc es pot aproximar per la paràbola d’equació y = ax2+c, on “a” i “c” són nombres reals que cal trobar, de manera que la paràbola i l’arc tinguin en comú els punts de tall amb els eixos. Seguint aquests passos, les coordenades dels punt de tall de l’arc amb l’eix d’abscisses són (2,0) i (-2,0). Les coordenades del punt de tall de l’arc amb l’eix d’ordenades són (0,5). Segons l'equació, el valor de "a" determina si la paràbola és còncava o convexa i el valor de "c", determina el punt de tall amb l'eix OY, que en aquest cas és 5. Per trobar el valor del coeficient "a", cal aplicar l'equació següent: y = ax2 + c 0 = a · (-2)2 + 5 0=a·4+5 0 = 4a + 5 -5 = 4a -5 / 4 = a Com el valor és negatiu, la paràbola és convexa. Un cop obtingut el valor de a, ja es pot escriu l’expressió algebraica de la funció quadràtica que busquem: y = ax2 + c y = (-5 / 4)x2 + 5
32
Amb aquesta funció quadràtica, ja es pot completar una taula de valors i es pot representar sobre els eixos de la fotografia: x
-3
-2,5
-2
-1,5
-1
-0,5
0
0,5
1
1,5
2
2,5
3
y
-6,25
-2,81
0
2,18 3,75 4,68
5
4,68 3,75 2,18
0
-2,81
-6,25
Com es pot observar en la imatge, els quatre valors negatius de "y", quedarien per sota del nivell del terra de la vivenda. Uns altres arcs catenaris que es troben a la casa Milà, són els que es veuen a la imatge:
33
Aquest arc
La fórmula de la paràbola que s'aproxima a l’arc que està en primer pla és: y = -3,35x2+2,75 Les mesures estan expressades en metres, d’acord amb les mides reals, per tant, l’alçada de l’arc és el valor de "c", que són 2,75 m. Encara es poden calcular més dades com, per exemple, l’amplada del terra del passadís, seguint uns quants passos. Primer de tot, cal calcular el punt de tall de la paràbola amb l’eix d’abscisses, això vol dir que el valor de "y" és igual a 0: 0 = -3,35x2 + 2,75 3,35x2 = 2,75 x2 = 2,75 / 3,35 x2 = 0,82 x= 0,82 x = ± 0,91 m Com l'arc no és sencer (queda tallat per una paret a l'esquerra), sabent que l’arc a la part esquerra surt de la paret a una alçada de 2,15 m, cal calcular quina és la seva abscissa (valor de "x") en aquest punt, aplicant la funció següent: y = -3,35 x2 + 2,75 2,15 = -3,35 x2 + 2,75
34
2,15 - 2,75 = -3,35 x2 -0,6 / -3,35 = x2 x= 0,179 x = ± 0,42 m Així doncs, sumant aquests dos valors, es pot obtenir l’amplada total del terra del passadís de la imatge: 0,91 m + 0,42 m = 1,33 m Per últim, a la casa Milà, penjada del sostre, trobem una reproducció de la maqueta a gran escala (1:10), del projecte que va fer Antoni Gaudí per a l’església de la Colònia Güell:
Aquestes són les representacions de tres de les corbes catenàries que hi ha a la maqueta: 1.
2.
3.
x
y
x
x
y
y
La fórmula associada a cada corba és: Figura 1 y = 6x2 – 3,8 Figura 2 y = x2 - 2,1
35
Figura 3
y = 2x2 - 2,8
Com que les unitats de les fórmules estan expressades en metres, d’acord amb les mesures reals de la maqueta, al tractar-se de maquetes a escala 1:10, la mida real que haurien tingut cadascuna d’aquestes torres a la realitat, seria la següent: Figura 1 Figura 2 Figura 3
3,8 m · 10 = 38 m 2,1 m · 10 = 21 m 2,8 m · 10 = 28 m
3.3. Resum de la visita al Pla Cerdà En arribar a la Torre de les Aigües, hem parlat sobre el Pla Cerdà. Abans de l'any 1850 a Barcelona hi vivien 190.000 habitants i estava delimitada per unes muralles que envoltaven la ciutat i feien impossible la seva expansió. Si la ciutat volia créixer, només ho podia fer en alçada. En aquella Barcelona de carrerons estrets i traçats laberíntics faltava espai i infraestructures. Les cases no tenien ventilació i les condicions higièniques eren pèssimes. Principalment, els ciutadans es negaven a tirar a terra les muralles perquè tenien una obsessió defensiva molt forta, però després es van adonar gràcies a una sèrie d'articles publicats per Jaume Balmes sobre l'espai a la ciutat, que era millor destruir-les. Finalment, després d'una gran campanya a favor de la destrucció de les muralles, una Reial Ordre del Govern de Madrid ho va autoritzar. A finals del 1858 el Ministeri de Guerra va prendre la decisió de deixar de considerar a Barcelona com a plaça forta i la defensa va deixar de ser una prioritat. Poc després, l'Ajuntament va constituir una comissió amb l'objectiu de treure el projecte de la reestructuració de la ciutat a concurs públic. Però només tres dies després, el Ministeri de Foment va encarregar a Ildefons Cerdà el Pla de Reforma i Eixample de Barcelona. A partir d'aquest moment les dues institucions van estar molt enfrontades. El 7 de juny de 1859, el Ministeri va publicar una Reial Ordre en que es deia que Cerdà estava autoritzat per a començar amb el pla de reforma de la ciutat. L'Ajuntament però, va declarar l'arquitecte Antoni Rovira Trias com a guanyador del concurs públic de projectes. Durant els mesos posteriors, el Consistori va pressionar perquè el pla d'Antoni Rovira i Trias substituís al de Cerdà. Però poc després, el Ministeri de Foment va tancar la qüestió mitjançant un Reial Decret pel qual aprovava definitivament el Pla Cerdà. Per aquest mateix motiu, Cerdà va patir una campanya de desprestigi farcida de mentides i
36
llegendes. Els ciutadans també l'acusaven d'antijeràrquic, racionalista. El seu pla, també va ser acusat de monòton.
igualitari
i
I per últim, la burgesia de la ciutat també estava en contra d'Ildefons Cerdà, ja que preferien tenir com a referent de nova ciutat París o Washington amb una arquitectura més particular. Domènech i Montaner assegurava que l'amplada dels carrers produiria uns corrents d'aire que impedirien una vida confortable. En el següent gràfic es pot veure com va evolucionar el pla Cerdà:
El primer canvi va ser produït perquè com que els carrers tenien 20 metres d'ample, es va augmentar la fondària dels edificis a aquesta mateixa mesura. Posteriorment, es va ocupar la zona central de les illes de cases amb edificacions baixes, destinades en la majoria dels casos a tallers i petites indústries familiars, desapareixent amb això la major part dels jardins centrals, amb la qual cosa com a darrer recurs per augmentar el sòl construït, es van unir els dos laterals ja construïts amb edificis que els unien, tancant per complet les illes de cases. Si els carrers tenien 20 metres d'ample, no hi hauria d'haver inconvenient en què els edificis tinguessin una alçada de 20 metres en lloc dels 16 metres projectats, ja que l'augment d'alçada, estant el sol a 45 graus, il·luminaria qualsevol edifici en la seva totalitat sense que cap edifici veí li fes ombra; aquest argument unit a la construcció de sostres més baixos va donar com a resultat que es guanyessin dos pisos d'alçada. Les dues vies més valorades van ser el Passeig de Gràcia i la Gran Via, amb els nombrosos edificis d’arquitectes famosos que s’hi van edificar com per exemple: la Casa Lleó Morera (1905), la Casa Ametller (1900), i la Casa Batlló, les Cases Rocamora, la Pedrera, d’Antoni Gaudí (1905-10), i la Casa Fuster
37
(1908-10), de Lluís Domènech i Montaner. Al Passeig de Gràcia. El monumental cinema Coliseum i l’edifici de L’Or del Rin, a la Gran Via.
3.4. Resum de la visita al Quadrat d’Or Després de parlar del Pla Cerdà, hem concretat una mica més la ubicació històrica principal del Modernisme barceloní: el Quadrat d'Or. A la dècada del 1870 es va produir un progrés notable, ja que els inversors hi van veure una gran oportunitat de negoci. El retorn dels indians amb el final de les colònies aportava capitals importants que s'havien d'invertir i van trobar a l'eixample el seu millor destí. Començà el període de la Febre d'Or. Però el gran interès va acabar sent perjudicial per al pla inicial, i la febre constructora va contribuir a la progressiva reducció dels espais verds i dels equipaments. Finalment es van construir els quatre costats de les illes de cases. L'Exposició Universal de l'any 1888 va significar un nou impuls que va permetre la renovació d'algunes zones i la creació de serveis públics. Però seria el gran desenvolupament de finals del segle XIX amb el Modernisme i el suport de la burgesia, que invertia en edificis per dedicar-los a lloguer, el que faria créixer l'Eixample de tal manera que l'any 1897 Barcelona va integrar els municipis de Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals Moltes famílies, cansades de les insurreccions, van decidir tornar de Cuba (finals segle XIX) i amb els diners que van portar, van construir les primeres cases a l'Eixample. Després de la Guerra Civil, molts propietaris rurals cansats dels saqueigs i la inseguretat a les comarques, es van traslladar a Barcelona i van invertir els seus diners en pisos a l'Eixample. Els primers grans pisos es van fer al costat del Passeig de Gràcia. L'embranzida per a la urbanització de Barcelona, va ser produïda perquè totes les vivendes estaven concentrades al barri gòtic i van pensar de construir fora les muralles per poder-se expandir, ja que hi havia prats El pla a nivell urbanístic estava format per carrers perpendiculars, fent quadricules amb les cantonades aixamfranades i al centre de les quadricules, on estan les cases edificades, estaven buides. Seguint el Pla Cerdà, les illes de cases eren, octogonals amb els vèrtexs convertits en cantonades de 15 metres de llargada perquè en el futur, quan la gent tingués "locomotores particulars", segons Cerdà (cotxes), poguessin veure si venien pels costats i aturar-se abans. Les cases d'aquestes estaven decorades a l’interior amb materials molt diversos com fusta, ceràmica, vidre o ferro. El seus exteriors tenien decoracions florals, detalls neogòtics o vidrieres. La mida de les illes de cases és de més o menys 1 Ha (o sigui, 10.000 m2),
38
que equival aproximadament a les mides d'un camp de futbol. Els carrers, a més a més, tenen 20 metres d'amplada. Era previst que hi visquessin els burgesos de Barcelona, ja que era una zona amb edificis de classe alta fets per grans arquitectes catalans, com Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch, Lluis Domènech i Montaner, etc. Geogràficament, es preveia l'expansió de l'antiga Barcelona (actual casc antic) cap al nord (fins arribar a la muntanya) i cap a l'est, per ocupar tota una immensa superfície, que havia estat lliure de construccions, pel fet d'haver estat considerada zona militar estratègica. El principi social pel qual es regia aquest pla, era el de que hi visqués una nova classe social present en la revolució industrial (sobretot la tèxtil): la burgesia. Aquesta, que era una classe social caracteritzada per tenir un alt poder econòmic, necessitava per viure immobles d'acord a la seva classe social. El Quadrat d'Or és la zona de Barcelona, concretament al centre de l'Eixample, on la burgesia barcelonina s'instal·là per viure en pisos dissenyats pels millors arquitectes del moment com Gaudí, Josep Puig i Cadafalch o Lluís Domènech i Montaner. És la zona de l'Eixample de Barcelona situada al voltant del Passeig de Gràcia i delimitada entre el carrer Aribau i Passeig de Sant Joan, i des de les rondes de Sant Pere i Universitat fins a la Diagonal en la part superior.
3.5. Resum de la visita al Passatge Permanyer, al Passatge de Méndez Vigo i a les Cases Cerdà Tot seguit de fer la primera visita (Torre de les Aigües) hem anat al Passatge Permanyer (entre els carrers Pau Claris, Roger de Llúria, Diputació i Consell de Cent) i al Passatge de Méndez Vigo (un carrer més amunt). Passatge Permanyer
39
El Passatge Permanyer és un passatge situat entre el carrer Pau Claris (esquerra), Roger de Llúria (dreta), Diputació (a baix) i Consell de Cent (a dalt); format per un conjunt de casetes de tipus anglès, construïdes a l'any 1864. Tenen un semisoterrani i una planta baixa, amb un petit jardinet al davant. Amb un estil eclèctic, incorporen elements de tipus clàssic i altres de caràcter àrab. Les cases dels extrems, tenen un pis més, de tipus golfa. Segons Josep Cerdà, el Passatge Permanyer era la base del tipus de cases que volia posar a tot l'Eixample (tenia pensat que fos la zona més verda de Barcelona).
Passatge de Méndez Vigo
Al Passatge de Méndez Vigo (construït al 1868), la tipologia dels edificis és més variada, amb cases unifamiliars en forma de petit palau i sense parets mitgeres. Actualment està ocupat per algunes institucions italianes, per la qual cosa és conegut com “Passatge dels Italians”. En aquest passatge podem trobar un arbre: un pebrer rosa, un dels arbres més antics de Barcelona.
40
Cases Cerdà
Les Cases Cerdà són unes cases que segueixen unes mateixes directrius, tant en el seu esquema constructiu, com en els elements de decoració. La tradició barcelonina de les cases senyorials del s. XVIII es manté en la decoració de les façanes, concretament, en les pintures de l'italià Bellamini. A la façana interior d'aquestes cases no hi han galeries com en altres edificacions sinó balcons amb una barana metàl·lica. A les façanes, es procurava amagar el maó amb revestiments decoratius d'estucs o pedra a l'exterior, i de guix a l'interior.
3.6. Resum de la visita a la Torre de les Aigües
41
Aquesta construcció d'us públic, està situada al carrer Roger de Llúria, 56. Al 1862, Josep Cerdà va demanar permís per edificar una de les primeres cases al nou barri de l'Eixample, però encara que fos una zona amb recursos aqüífers, l'Ajuntament no tenia resolta la distribució d'aigua potable a tots els habitatges. Això va fer que els propietaris s'organitzessin per trobar solucions. El mateix any, l'Ajuntament de Barcelona va concedir un terreny perquè l'arquitecte Josep Oriol Mestres construís una torre prou gran, per garantir l'abastiment d'aigua potable a la zona. El projecte original era una construcció d'una torre hexagonal de 24 metres d'alçada, amb capacitat per a emmagatzemar 730 m3 d'aigua, però l'arquitecte municipal no va aprovar el projecte perquè sobrepassava els 20 metres d'alçada màxima permesos a l'eixample. L'any 1867, l'Ajuntament de Barcelona va donar permís per poder realitzar el dipòsit de 24 metres, després de considerar que no es podia garantir el subministrament d'aigua en els edificis alts, si el punt més elevat de la torre mesurava el mateix. En un edifici al costat es va instal·lar una màquina de vapor per fer pujar l'aigua del pou a la part superior de la torre, al dipòsit. Amb la construcció acabada, es va iniciar la xarxa de canonades per repartir l'aigua a les zones properes. L'any 1870, la torre va ser elevada un pis més per poder augmentar la pressió de l'aigua. Finalment a l'any 1987, l'Ajuntament de Barcelona es va quedar amb els terrenys per deutes i un any més tard, van ser reconvertits en el primer interior d'illa recuperat com a espai públic de l'Eixample.
3.7. Resum de la visita a l'Illa de la Discòrdia La penúltima visita ha estat al conjunt de cases de l'Illa de la Discòrdia (al Passeig de Gràcia): la Casa Batlló, la Casa Ametller i la Casa Lleó Morera.
42
Casa Batlló
Feta per Antoni Gaudí, encarregada per la família Batlló, concretament per Josep Batlló Casanovas que es dedicava al comerç tèxtil, es troba al Passeig de Gràcia, 43. Està formada per un mosaic de pedra, cristall i ceràmica i Gaudí, per construirla, es va inspirar en la natura i en diversos elements orgànics, com per exemple la primera fila de finestres, que tenen forma de ratpenat, les columnes, que estan inspirades en articulacions d'animals, etc. A la part de dalt, Gaudí es va inspirar en la muntanya de Montserrat (crestes) i a l'interior, la làmpada està inspirada en l'espai. L'escala principal és molt original, doncs imita la columna d'una animal prehistòric (dinosaure). Un altre dels elements de la casa, el rebedor, porta a la sala d'estar amb una llar de foc molt característica. Actualment està oberta al públic i a la façana es projecten vídeos per que la gent vagi a mirar-ho. Desgraciadament, la casa és víctima de la "solución vertical", ja que a la casa del costat van aixecar més pisos i la van tapar considerablement. La Casa Batlló forma part de la illa de la discòrdia. El sostre, té forma de la columna vertebral d'un drac, amb una espasa clavada (empunyadura) de Sant Jordi. Gaudí va voler que la casa, construïda entre els anys 1905 i 1907, fos més acollidora pintant-la per dins de color blau i amb moltes finestres (trenta dues)
43
per que entrés més llum. La seva decoració és plena de línies corbes (Gaudí odiava les línies rectes) i els balcons són de ferro forjat. Casa Ametller
Construïda entre els anys 1898 i 1900 per Josep Puig i Cadafalch. Encarregada per Antoni Ametller, empresari català molt ric (xocolater) que va comprar al 1875 una fàbrica de xocolata. Volia fer una casa que destaqués i que fos important a Barcelona. La façana té un acabament esglaonat, molt típic de les cases dels Països Baixos, tot i que hi ha qui diu que recorda a una tauleta de xocolata. Les escultures que hi ha al voltant de les portes, estan fetes per Eusebi Arnau. Alfons Jújol va ser el responsable de fer els balcons. Les creus que hi ha sota les finestres són simètriques i també incorporen figures esculpides. La planta principal, la planta baixa, és d'estil senyorial i hi havia molt espai, amb mobles, etc. Casa Lleó Morera
Anomenada també Casa Rocamora, va ser construïda per l'arquitecte Lluis Domènech i Montaner. És d'estil neogòtic i està situada al Passeig de Gràcia,
44
35. El projecte va ser encarregat per Francesc Morera i Ortiz al 1902, per reformar l'antiga Casa Rocamora. Francesc Morera i Ortiz va heretar la casa del seu oncle i va morir abans de veure-la acabada. El seu fill, Albert Lleó i Morera va donar el nom a la casa. La façana té flors, el drac de Sant Jordi i altres temes naturals. Podem trobar treballs artesanals, referències a la família i símbols d'invents del segle XX. Destaca un interior molt conservat, amb vitralls, marbres, fusta, etc. El van ajudar l'escultor Eusebi Arnau, el mosaïcista Mario Maraglio (mosaics) i l'ebenista Gaspar Homar. Al 1943 l'arquitecte Raimon Duran i Reinals va signar un projecte amb la casa de productes de luxe Loewe, per que estigués la tenda a una part a la casa. Els noucentistes van trencar les finestres i escultures modernistes, tot i que els caps que es van conservar, es van posar al mur del Teatre-Museu de Figueres. A aquesta casa hi ha més pedra, a diferència d'altres cases Modernistes, doncs l'arquitecte es volia lluir a l'interior i no a l'exterior.
45
4. HOSPITAL DE SANT PAU El tercer dia (dijous, 7) de les sortides per les rutes modernistes hem visitat l'Hospital de Sant Pau, pel matí, hem parlat de l'Exposició Universal, hem anat a l'Arc de Triomf, al Passeig Monumental de Sant Joan, al Castell dels Tres Dragons, a l'Hivernacle, a l'Umbracle, a la font de la Gran Cascada Monumental i al Parlament de Catalunya.
4.1. Resum de la visita a l’Hospital de Sant Pau
Pel matí, hem anat a l'Hospital de Sant Pau. L’hospital de Sant Pau es va construir a principis del segle XX, concretament entre els anys 1902 i 1930. Aquest projecte el va dirigir i dissenyar l’arquitecte
46
Lluís Domènech i Montaner, però el va continuar el seu fill, a causa de la seva mort abans de l’enllestiment dels edificis, per tant, els darrers pavellons són més simples i amb menys decoració. La construcció es va realitzar gràcies a Pau Gil i Serra, perquè abans de morir va deixar al seu testament 3 milions de pessetes per fer un hospital a Barcelona. L’edifici es va construir orientat cap el sud per aprofitar les màximes hores de Sol possibles i d’esquena a l’Eixample, pel fet que Domènech i Montaner estava en contra del Pla Cerdà. L’hospital està format principalment per pavellons que es dividien entre homes i dones. Cada pavelló estava connectat a través de túnels subterranis. Hi havia cinc pavellons de dones (Montserrat, Mercè, Carme, Puríssima Concepció i Santa Apolònia) els quals estaven decorats amb santes i verges sobre els edificis, i uns altres cinc d’homes (Sant Manel, Sant Rafael, Sant Leopold, Sant Salvador i sant Jordi) que tenien a sobre les escultures d’aquests sants. Al mig del recinte es troba la sala d’operacions recoberta de vidres per veure millor amb la llum natural. En tots aquests pavellons, en el seu interior, hi havia colors tranquil·litzadors com el blau i el verd clar. També destaquen les gàrgoles, els colors vius, les ceràmiques i els mosaics. L’hospital també tenia la sala hipòstila on a l’antiguitat la gent aparcava els carruatges, en canvi, els últims anys es va adaptar com a sala d’urgències. Per últim també forma part del recinte, un gran jardí que es va fer per facilitar la recuperació dels malalts gràcies als fruiters i a les plantes aromàtiques. Els monjos s’encarregaven de fer les misses d’enterrament dels pacients morts, en canvi, les monges es dedicaven a fer d’infermeres. L’hospital va deixar de funcionar com a tal l’octubre de 2009 quan es trasllada tot el cos hospitalari justament darrere del vell.
4.2. Resum de la visita a l’Exposició universal Tot seguit, al migdia hem parlat de l'Exposició Universal. L’exposició universal es una exposició de gran dimensió que s’ha anat celebrant arreu del món des de mitjans del segle XIX. L’any 1888 es va inaugurar a la ciutat de Barcelona i van assistir-hi 400.000 visitants que en aquella època era una gran quantitat, a causa de la falta de comunicacions i transports. Aquest esdeveniment es va allargar des del 8 d’abril fins el 9 de desembre. Es diu que va ser triada Barcelona, perquè era la ciutat més avançada industrialment. En aquesta exposició es presenten els millors productes naturals, tecnològics i folklòrics que pot oferir la ciutat en qüestió. Es va ocupar el terreny del Parc de la Ciutadella, l’avinguda que ocupa l’Arc de Triomf, el Zoo, la Zona Franca i bona part de la Barceloneta. A l’hora d’iniciar l’exposició encara hi havia edificis en construcció, per tant, es va haver de endarrerir l’obertura d’aquesta. Va ser una exposició molt important, perquè la ciutat de Barcelona s’exposava durant uns mesos al món sencer.
47
4.3. Resum de la visita a l’Arc de Triomf
En acabar de parlar de l'Exposició Universal, hem visitat l'Arc de Triomf. Aquesta construcció la va dissenyar l’arquitecte Josep Vilaseca i Casanoves l’any 1888 en motiu de l’exposició universal i se li va donar la funció de porta d’entrada al recinte firal d’aquesta exposició. Tot i això, en general un arc solia tenir la funció de celebrar les victòries de les batalles i festejar al governant. L’Arc de Triomf està construït principalment a base de maó, ceràmica majòlica i pedra artificial. Aquest està decorat amb elements del japonisme i de l’art mudèjar. També hi apareixen al·legories de la indústria, el comerç, l’arquitectura, l’art i la ciència. També està adornat amb 12 escultures femenines (4 a la part frontal i 4 a la de darrere, i 2 a cada costat de l’estructura). Està considerat una estructura protomodernista.
4.4. Resum de la visita al Passeig monumental de Sant Joan
48
Al mateix Arc de Triomf hem vist també (i hem passejat) el Passeig monumental de Sant Joan. Aquest passeig s’inicia a l’extrem sud de l’Arc de Triomf i creua l’Eixample i Gràcia. Dins del Pla Cerdà el Passeig de St. Joan té molta importància. Dins d’aquest passeig es troba el Palau de Justícia que es va construir en deu anys, entre el 1887 i el 1897. Aquest edifici combina el romànic, el gòtic i el classicisme. També té un caràcter monumentalista i sobri. La seva façana està construïda amb pedra de Montjuïc.
4.5. Resum de la visita al Castell dels Tres dragons
En entrar a la Ciutadella, el primer que hem visitat, ha estat el Castell dels Tres Dragons. Aquest edifici es troba al Passeig Picasso número 5 i el va construir Lluís Domènech i Montaner entre els anys 1887 i 1888. El castell dels tres dracs es va fer per fer-lo servir de cafè i restaurant durant l’exposició universal, però finalment no va poder ser, perquè no es va acabar de construir fins la finalització de l’exposició universal. Es va construir amb maó i ferro laminat i té forma de castell decorat amb merlets. És una construcció de planta quadrada amb quatre torres. El vitrall principal de la façana va ser destruït durant la guerra civil. Al mig de la construcció, Domènech i Montaner va tenir un conflicte amb l’alcalde i es va negar a acabar-lo de fer, aleshores el va finalitzar Josep Porteza. L’any 1891 l’alcalde demana a Domènech que adapti l’edifici com a museu d’història.
49
4.6. Resum de la visita a l’Hivernacle
Al costat del Castell dels Tres Dragons, hi ha l'Hivernacle. L’hivernacle és una construcció que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d’època. La paraula “hivernacle” significa el lloc on passen l’hivern les plantes. La seva funció a la ciutat de Barcelona era el cultiu i exposició de plantes d’origen tropical que pel clima no podrien viure en aquesta ciutat. El va construir Josep Amargós i Samaranch l’any 1884 com a complement de l’exposició universal. L’hivernacle mesura 250m² dividit en 3 naus i està construït amb ferro i vidre.
4.7. Resum de la visita a l’Umbracle
50
Després de visitar l'Hivernacle, hem anat a l'Umbracle. Un umbracle serveix bàsicament per jugar amb l’ombra que necessita cada planta. L’umbracle de Barcelona va ser ideat per part de Josep Fontserè i el va construir Josep Amargós durant els anys 1883 i 1887 i està compost de pilars i bigues de ferro. També té portes de fusta amb escletxes que deixa passar els raigs de llum. En el seu interior hi ha cinc arcs; un de central i els altres quatre laterals.
4.8. Resum de la visita a la Font de la Gran Cascada Monumental
Al costat del Parlament de Catalunya, hem visitat la Font de la Gran Cascada Monumental. La font la va construir durant els anys 1885 i 1888 el mateix arquitecte que va elaborar l’umbracle, Josep Fontserè el qual volia imitar la porta de Brandemburg. Estava feta de pedra calcària, marbre i metall. En canvi, l’estructura hidràulica de la font la va dissenyar Antoni Gaudí. A dalt de tot, es pot apreciar Juli Cèsar amb el seu cavall. L’any 1550, Aquesta font va ser ocupada per Felip V i la va fer servir com a arsenal d’armes i d’instrucció de batalla.
4.9. Resum de la visita al Parlament de Catalunya
51
En acabar, hem vist el Parlament de Catalunya. Primerament, el Parlament de Catalunya, en l’any 1500 va servir com a arsenal d’armes del rei Felip V. Després de molts anys, el 1900 va esdevenir museu municipal d’art i es va quedar petit per poder seguir fent aquesta funció. Aleshores el Parlament es va eixamplar amb dos naus laterals fetes amb rajola vermella i pedra de Montjuïc. Actualment està compost d’una cúpula central amb una creu al mig d’aquesta, 2 porxos i d’un auditori fet de vidre i ferro forjat En l’any 1927 s’hi va instal·lar a davant del Parlament una gran font en motiu de la restauració del parc de la Ciutadella. Abans, Falquers havia reformat el Parlament.
52
5. COLÒNIA GÜELL El quart dia de les visites i últim de la setmana, hem anat tot tercer a la Colònia Güell tot el dia.
5.1. Resum de la visita a la Colònia Güell
La família Güell va comprar una masia amb molt de terreny com a segona residència. L’any 1890 Güell va tancar la fàbrica tèxtil de Sants i la va instal·lar al costat de la seva segona residència juntament amb una colònia. Una colònia estava formada per les cases dels treballadors i per tots els locals que puguin satisfer les seves necessitats. L’avantatge que tenia per l’amo formar una colònia era que els treballadors no es podien queixar de res, perquè si ho feien els podien enviar al carrer i quedar-se sense res. La colònia Güell (declarada be històric d’interès cultural) estava formada pels edificis següents: - Ca l’Ordal: era la casa on hi vivien els pagesos. Aquests es dedicaven a l’agricultura i al conreu de les collites de la colònia. - La cooperativa de consum: era la botiga d’aliments de la colònia.
53
- La Casa del secretari: era on hi vivia el representant del municipi de la colònia, Santa Coloma de Cervelló. Allà s’hi realitzaven totes les tasques administratives. En aquest edifici, en canvi de banderes, com a tots els edificis institucionals, aquestes estaven pintades a la seva façana. - L’Ateneu i el teatre: eren els llocs d’oci dels vilatans. La família Güell va fer aquests locals, perquè estiguessin ben entretinguts i no s’escapessin de la colònia. A més, també hi havia l’escola de nens (Francesc Berenguer i Mestres) i la de nenes (Sant Lluís) i una plaça principal on lluïa la estàtua de Joan Güell, fundador de la colònia. A la fàbrica hi treballaven uns 800 treballadors i els infants començaven a ferho a mitja jornada des dels set anys, perquè fins als catorze, encara havien d’anar a l’escola. Els carrers de la colònia eren amples per evitar la propagació de les malalties, tal i com passava a les ciutats de l’època. Les cases dels treballadors tenien entre 60 i 140 metres quadrats, eren baixes i amb jardí a davant i a darrere de l’edifici. L’any 1898 Güell demana a Gaudí que construeixi una església i al cap de deu anys ell s’hi va posar. El dia 4 d’octubre de 1908 es posa la primera pedra de l’església i Gaudí volia arribar a construir una torre de 45 metres d’alçada. Però tot aquest projecte, finalment es va quedar en una petita cripta, perquè Antoni Gaudí va decidir abandonar el projecte. La construcció d’aquesta cripta li va servir per fer provatures i experiments per després, si li agradaven, projectar-los en gran a la Sagrada Família, la seva gran obra. La cripta està plena de detalls que demostren l’estil clar de Gaudí el qual es basa en els aspectes següents: la natura, Déu i la religió i Catalunya. Entre aquests detalls destaquen un munt de triangles de tota mida arreu de la cripta els quals representen el pare, el fill i l’esperit sant. La cripta està feta de maó, tot i que hi ha moltes zones cobertes de trencadís. Al seu interior es poden apreciar com les columnes estan bastant inclinades per repartir millor el pes i la pressió de tota l’estructura. L’any 2005 es considera aquesta construcció patrimoni de la humanitat per part de la UNESCO.
54
6. VALORACIÓ Al llarg de la setmana, hem tingut bones experiències i d'altres no tant, per això, a continuació escrivim aquestes cartes al Director, per expressar les nostres opinions i per ajudar a millorar el Treball de Síntesi de cara als alumnes de l'any vinent.
6.1. Text argumentatiu de català - David Milián: Durant tota la setmana del treball de síntesi he estat voltant per tota la ciutat de Barcelona, per visitar i conèixer millor les diverses construccions modernistes que hi podem trobar en aquesta ciutat. És per això que m’he pogut fixar en bastants defectes del lloc on vivim. Una de les coses que més m’ha cridat l’atenció ha sigut l’increïble diferència de preus que podem trobar entre un barri humil, Sant Andreu, i un barri benestant, com pot ser el de Sarrià o Sant Gervasi. El dimarts per la tarda, mentre estava fent l’itinerari fotogràfic per l’Avinguda Tibidabo, vaig parar a fer un descans juntament amb els altres dos companys de grup i em va venir de gust menjar-me un gelat. El problema de la qüestió era que el preu d’aquell gelat era una mica exagerat: 3,20 €! Des d’aleshores, em vaig adonar que a cada lloc que comprava alguna cosa per menjar, em costava un ull de la cara. La meva queixa és aquesta. Jo entenc que encareixin una mica el preu, perquè es troben en una zona en que el lloguer d’una botiga deu ser bastant car, però, en canvi, tinc la sensació de que els propietaris dels diferents bars i restaurants es volen aprofitar dels turistes i ciutadans amb un bon nivell de vida. Per tant, m’agradaria que els preus de qualsevol aliment o souvenir fossin els mateixos a tota Barcelona i que procuressin no enganyar ni abusar dels estrangers que venen a visitar la nostra ciutat. - Adrià: En general, les diverses visites que hem fet al llarg de tota la setmana del treball de síntesi han estat molt bé, perquè hem après molt sobre els orígens de la nostra ciutat i amb l'actitud participativa de tots els grups, guies professionals, els "guies-alumnes" que feien les exposicions i els nostres tutors, ho han fet tot més interessant i divertit.
55
En la meva opinió, només trobo una pega, alhora d'entregar el treball i és que ho hem de fer amb diversos suports (imprès, amb revista digital i amb bloc) i ens ha costat aclarir quines parts del treball hem de posar a cada suport. Estic d'acord en que aquest treball és nou i, per tant, cal millorar coses, principalment, simplificant tot allò que cal entregar, en els diferents formats. Amb alguna aplicació ens ha mancat una mica més de pràctica, tot i que penso que ha estat molt útil el vídeo a Youtube per utilitzar la web Eduloc, ja que no l'havíem usat mai. La pàgina web d'Eduloc és fàcil d'utilitzar però poc intuïtiva. Reconec que encara està en desenvolupament, però, a més, va molt lenta, es penja constantment i, degut a això, has de tornar a repetir el treball que has fet anteriorment ja que no es guarda la informació mig editada. Recomanaria que, o bé, s'utilitzés una altra web més intuïtiva o que es millorés la pròpia d'Eduloc. A més, la seva aplicació per a mòbil, no és gaire fàcil d'utilitzar, ja que alguns punts de l'itinerari no apareixen o apareixen separats dels que els hi toca. A part d'això, la tecnologia de geolocalització per trobar el teu següent destí, trobo que és un molt bon punt d'aquesta app. En la meva opinió, la condició de que haguem de saber editar un bloc sense explicació prèvia (encara que sigui curta), és una mica injust per la gent que no ho ha fet mai. En el meu cas, tinc sort ja que a la matèria optativa del segon trimestre (Matemàtiques avançades), vam fer-ne uns quants, però per als companys que no ho han fet mai, poden patir problemes de compatibilitat entre documents del seu ordinador, no saber com inserir un codi "embed" de la revista digital a aquest, etc. En resum, totes aquestes apreciacions no són una crítica envers el treball sinó que són recomanacions i consells per que el proper curs es pugui millorar amb aquests aspectes i, per tant, millorar l'experiència i el treball. - Gerard: En general, el procés de fer el treball de Síntesi m'ha agradat molt, perquè està basat en la pràctica més que en la teoria i així les coses s’aprenen millor. El que vull és donar unes idees perquè els treballs que es facin els anys vinents encara siguin millor. La primera cosa que voldria proposar es que el passeig que vam fer per l’Eixample visitant el Quadrat d’Or, La Pedrera, etc. es podria fer amb
56
"Segways", ja que això faria els desplaçaments més ràpids i que, aleshores, hi hagués més temps per visitar altres llocs. També crec que seria molt interessant que el divendres que al acabar la setmana es pogués anar a veure l’exposició del Modernisme al costat del Parc Güell, per acabar veient una pel·lícula en 3D en la que es pot veure com es van formant molts dels edificis creats per Gaudí. Una altre tema que es pot millorar, es el mitjà de transport, ja que si es fa en autocar tot el grup pot anar junt i els professors poden aprofitar, durant el trajecte, per anar-nos explicant coses del que veurem. L’únic punt negatiu que hem trobat ha estat la visita a l’Hospital de Sant Pau, ja que va ser massa llarga i la majoria dels companys van anar perdent l’interès a mida que passava el temps.
Malgrat aquestes “crítiques”, volem destacar que la opinió general ha estat molt positiva.
57
7. ENGLISH ADVERTISEMENT
58