PLA ESPECIAL URBANÍSTIC INTEGRAL PER A LA REGULACIÓ DE L’EQUIPAMENT, NOU MERCAT MUNICIPAL DE SANT ANDREU, SITUAT A LA PLAÇA DEL MERCADAL. DISTRICTE DE SANT ANDREU REDACTORA DEL PLA: CRISTINA PUJOL PRECIADO PROMOTOR DEL PLA: INSTITUT MUNICIPAL DE MERCATS DE BARCELONA
JUNY 2018
ÍNDEX GENERAL MEMÒRIA
D_1
NORMES REGULADORES
D_2
DOCUMENTACIÓ GRÀFICA
D_3
MOBILITAT SOSTENIBLE
D_4
INFORME AMBIENTAL
D_5
ANNEXES
D_6
MEMÒRIA D_1 PLA ESPECIAL URBANÍSTIC INTEGRAL PER A LA REGULACIÓ DE L’EQUIPAMENT, NOU MERCAT MUNICIPAL DE SANT ANDREU, SITUAT A LA PLAÇA DEL MERCADAL. DISTRICTE DE SANT ANDREU
ÍNDEX
D_1. MEMÒRIA 0. Introducció 1. Objecte 2. Iniciativa del Planejament 3. Àmbit 4. Titularitat del sòl 5. Estat actual 6. Planejament urbanístic 7. Proposta 8. Quadres del sòl i sostre 9. Criteris de gestió i desenvolupament 10. Avaluació econòmica i financera 11. Pressupost 12. Pla d’Etapes 13. Justificació jurídica
0. INTRODUCCIÓ Antecedents històrics
1. OBJECTE El present Pla Especial Urbanístic Integral (PEUI) té per objecte definir les condicions d’ordenació de l’edificació del Mercat de Sant Andreu emplaçat a la Plaça del Mercadal núm. 41 i Plaça del Mercadal
El 1849, l’arquitecte barceloní Josep Mas i Vila, presenta la proposta de la nova Plaça del Mercat de
núm. 9 dins del terme municipal de Barcelona, concretament al barri de Sant Andreu al Districte de
Sant Andreu, la Plaça del Mercadal, una Plaça porticada amb un gran espai central situada entre els
Sant Andreu, amb l’objectiu d’oferir millors condicions per als usuaris del centre.
carrers de Vintró, Montpeller, Mercat, Arc del Mercat i Mateu Ferran. La Plaça del Mercadal, que es
En concret aquestes millores es tradueixen en adaptar el nou volum i el volum existent edificat als nous
comença a edificar l’any 1851, és una de les places neoclàssiques porxades creades per ubicar-hi l’ús del Mercat de Sant Andreu, a l’interior del seu nucli vell, a fi de traslladar el mercat existent a la Plaça Orfila. L’activitat del Mercat es plantejava amb la verdura, la fruita i la volateria viva sota els porxos i al centre de la plaça i es va construir, el que actualment és l’edifici del local de vendes per acollir la carn i
requeriments funcionals. El present Pla defineix els paràmetres d’ordenació i condicions d’edificació que garanteixen tant la funcionalitat del nou Mercat de Sant Andreu com la seva integració en el seu entorn immediat.
el peix.
2. INICIATIVA DEL PLANEJAMENT
La Plaça té unes dimensions d’uns 60,40 x 41,90 m essent un rectangle irregular, amb cap angles
La iniciativa del planejament d’aquest àmbit d’actuació és de caràcter públic i es realitza a través de
ortogonal i a on només són paral·lels els costats Nord i Sud. L’amplada dels porxos és de 5,80 m i les
l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, amb domicili al carrer Gran de Sant Andreu núm. 200 de
arcades estan ritmades cada 4,60 m deixant un pas de 3,60 m d’altura. L’altura de l’edificació és de
Barcelona.
14,60 m que es reparteix amb els porxos de doble alçada (planta baixa i planta entresòl) i dues plantes pis. De la plaça es va construir inicialment els porxos, així com uns quants edificis. La Plaça està ben relacionada amb l’entorn mitjançant els diferents carrers i passatges d’accés com són el carrer de Vintró, que és l’únic que travessa la Plaça comunicant el carrer Pons i Gallarza amb el carrer de Rubén Dario, el carrer de Montpeller que comunica amb el carrer de Bascònia, el carrer del Mercat que comunica amb el carrer Gran de Sant Andreu i el carrer de l’Arc del Mercat que comunica amb el
3. ÀMBIT L’àmbit d’aquest Pla Especial Urbanístic Integral (PEUI) està situat al barri de Sant Andreu al districte de Sant Andreu. L’àmbit discontinu se situa a la Plaça del Mercadal. L’àmbit comprèn la totalitat de la parcel.la situada al mig de la Plaça del Mercadal i la totalitat de la parcel.la delimitada per la Plaça del Mercadal, al nord, i pel carrer de Rubén Darío al Sud. L’àmbit correspon a la part qualificada d’equipament de les parcel·les situades a la Plaça del
carrer de Mateu Ferran i amb el carrer de Pons i Gallarza. L’edifici de vendes, entès com a passatge,
Mercadal núm. 41 i a la Plaça Mercadal núm. 9.
comunica la Plaça Mercadal amb el carrer de Rubén Darío.
Les dades cadastrals de les parcel·les incloses dins l’àmbit del Pla Especial Urbanístic Integral (PEUI) són:
L’any 1903 l’Ajuntament impulsa un projecte de construcció de la Coberta a la Plaça del Mercadal. El
Illa
Parcel.la
Adreça
Referència Cadastral
Superfície parcel.la
Superfície inclosa àmbit
0993020
001
Plaça del Mercadal 41
2275601DF3827E0001GM
1.287m²
1.287m²
optant per l’estructura metàl·lica seguint el moviment de l’arquitectura del ferro de finals del s. XIX a
0993014
005
Plaça del Mercadal 9
2274505DF3827C0001LT
431 m²
431 m²
Catalunya. A l’any 1906 s’inicien les obres de Mercat fent el nucli central actual, amb tres naus, una
TOTAL SUPERFÍCIE
1.718 m²
1.718 m²
projecte inicial ocupava un lateral de la Plaça i es plantejava amb una estructura de fusta. Finalment l’any 1904 s’aprova el projecte definitiu ampliant la superfície i col·locant-lo al centre de la Plaça i
central de més alçada i dues laterals, amb pilars de fosa i encavallades. A l’any 1916 les obres és completen amb una coberta més baixa que envolta tot el perímetre i es construeixen les façanes de
La superfície total de l’àmbit del present Pla Especial Urbanístic Integral és de 1.718 m², concretada en
manera que esdevé un edifici tancat.
el plànol I.04. Emplaçament: Àmbit del Pla.
A partir del 1916 i fins a l’actualitat, l’edifici ha sigut objecte de diverses actuacions de reforma i
4. TITULARITAT DEL SÒL
ampliació, entre les quals d’estaca la construcció d’un cos en un lateral de la nau central per acollir les oficines del mercat, que sembla que va provocar l’aixecament de l’estructura de la coberta de la nau central. Concretament, l’any 1981 es realitza el Projecte de l’arquitecte Ramon Artigues que rehabilita
La totalitat dels sòls inclosos en l’àmbit del Pla Especial Urbanístic Integral són de titularitat pública, en concret de l’Ajuntament de Barcelona.
el conjunt de la Plaça, canviant el terra per un paviment continu de pedra, suprimint les línies de vorera,
5. ESTAT ACTUAL
i modernitza el Mercat i la Galeria. Es redueix el trànsit, només deixant pas pel carrer de Vintró.
L’àmbit de present Pla Especial Urbanístic Integral està ubicat en plena trama del Districte de Sant
Aquesta Plaça és un dels conjunts més valuosos de Sant Andreu, malgrat les noves edificacions de les
Andreu, al nucli antic del barri de Sant Andreu. Està ubicat a la Plaça del Mercadal, delimitada pel
últimes dècades, i que cal conservar i protegir.
carrer de Pons i Gallarza, al nord, pel carrer Gran de Sant Andreu, a l’est, pel carrer de Rubén Darío, al sud, i pel carrer de Bascònia, a l’oest. La Plaça del Mercadal, de concepció neoclàssica, és una plaça
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC INTEGRAL PER A LA REGULACIÓ DE L’EQUIPAMENT, NOU MERCAT DE SANT ANDREU, SITUAT A LA PLAÇA DEL MERCADAL AL DISTRICTE DE SANT ANDREU
Juny 2018
D_1. MEMÒRIA -1
porxada conformada per una planta amb porxo i arcs de mig punt. El porxo té doble alçada i la façana a la plaça consta de dues plantes acabades amb terrat pla, a la catalana, i balaustres amb ampit. Dintre del vuit de la plaça s’ubica el Mercat. Més concretament, l’àmbit discontinu inclou la totalitat de les parcel·les ubicades a la Plaça del Mercadal núm. 41 i a la Plaça del Mercadal núm. 9. L’actual Mercat de Sant Andreu el composen dos edificis.
6. PLANEJAMENT URBANÍSTIC 6.1. Antecedents del Planejament -El Pla General Metropolità, aprovat definitivament el 14 de Juliol de 1976. El PGM atorga a tots els sòls de l’àmbit la qualificació de 7a (Equipaments comunitaris i dotacions actuals) i 15 (Conservació de l’estructura urbana edificatòria).
L’edifici A, de Planta Baixa, se situa al mig de la Plaça del Mercadal, concretament a la Plaça del Mercadal núm. 41, i funciona com a mercat de fresc. Aquest edifici de forma rectangular ocupa la totalitat de la parcel.la, amb unes dimensions aproximades de 46 metres de llarg per 28 metres d’ample. L’edifici B, de Planta Baixa, se situa enfront d’un dels accessos del Mercat, ocupant la totalitat d’una de les parcel·les centrals de la Plaça del Mercadal. Aquest edifici va des de la Plaça del Mercadal núm. 9 fins al carrer de Rubén Darío, concretament carrer de Rubén Darío núm. 28. Aquest edifici de forma rectangular ocupa, també, la totalitat de la parcel.la, amb unes dimensions aproximades de 45 metres de llarg per 9,50 metres d’ample. Part d’aquesta edificació està catalogada amb un nivell C de protecció en el Catàleg de Patrimoni de Barcelona. Pla Especial de protecció del patrimoni arquitectònic de la ciutat de Barcelona a l’àmbit del districte de Sant Andreu (aprovació definitiva el 23 /06 /2000). Ambdós edificis formen part del Conjunt de la Plaça del Mercadal.
PGM. IX-25 I IX-26
6.2. Planejament vigent ● Pla Especial de protecció de la Plaça del Mercadal. Sant Andreu del Palomar. Barcelona (aprovació definitiva 13/03/1991). Els criteris i objectius d’aquest Pla són: 1. La protecció del conjunt urbà de la Plaça del Mercadal i el seu entorn. La conservació i protecció es planteja des de la concreció de les determinacions fixades pel PGM i amb la definició d’unes ordenances específiques que regulin i ordenin els elements definidors del paisatge característic i els paràmetres propis del sector. La protecció es defineix per la totalitat de la Plaça, entenen que el seu valor patrimonial resideix en la Plaça com conjunt i no en cada un dels diferents edificis individuals de la composen. PLA ESPECIAL URBANÍSTIC INTEGRAL PER A LA REGULACIÓ DE L’EQUIPAMENT, NOU MERCAT DE SANT ANDREU, SITUAT A LA PLAÇA DEL MERCADAL AL DISTRICTE DE SANT ANDREU
Juny 2018
D_1. MEMÒRIA -2
Es pren l’opció d’acabar la totalitat de la Plaça seguint el projecte inicial, per tal de millorar la
Aquest Pla Especial de Protecció complementa les determinacions del PGM en el seu àmbit en les
definició espaial de la mateixa. Per tant, les noves edificacions o les no integrades al conjunt, es
següents finalitats:
redefineixen seguint estrictament el model neoclàssic inicial, i fet per la repetició de pocs i estrictes elements constructius. 2. L’edificabilitat global és l’existent per als edificis que es conserven, i en els edificis no integrats s’ajusta estrictament a la determinada pel Pla General. En els solars en els que només estan construïts els porxos, l’altura del projecte inicial (Planta Baixa i entresòl més dues plantes ) i la fondària és la del Pla General. Mantenir i regularitzar les fondàries existents, millorant les condicions d’habitabilitat. 3. La protecció i extensió del centre de Sant Andreu, mitjançat el manteniment i protecció dels valors històrics, arquitectònics i urbanístics de la part vella de Sant Andreu, configurant una àmplia àrea, que ajunti la Plaça d’Orfila, el carrer de l’Ajuntament, la Plaça del Comerç, el
- Concretar allò previst en l’art. 20.2 de les NN.UU. del PGM i en l’art. 86 i següents de les Ordenances Metropolitanes d’Edificació (OME), en relació a la protecció dels valors de tipus artístic, històric, arqueològic, típic i tradicional, i específicament en relació a l’adaptació de les edificacions a l’ambient estètic del sector. - Completar a tals efectes la regulació continguda en l’art. 330 de les NN.UU. del PGM pel que fa a les condicions d’edificació en les zones de conservació de l’estructura urbana i edificatòria (15). - Identificar en l’àmbit del Pla aquells edificis i elements construïts que pel seu valor arquitectònic i històric rellevant ha d’ésser objecte d’un nivell de protecció adient a la seva conservació.
carrer Gran de Sant Andreu, el carrer de Pons i Gallarza, la Plaça del Mercadal i el carrer de Bascònia /Jorba. 4. Augmentar el sistema d’equipaments i espais lliures mitjançant el reconeixement dels actualment existents, com és la galeria comercial d’unió amb el carrer de Rubén Darío. La Galeria comercial es qualifica de sistema d’equipaments comunitaris i dotacions actuals (clau 7a). 5. Facilitar una rehabilitació global de la Plaça, que inclogués la transformació de les edificacions no integrades, la construcció de les parcel·les no edificades totalment i la rehabilitació de les cases velles existents, per tal d’augmentar el caràcter unitari de l’operació.
2. Ordenació i zonificació. Alçats interiors
2. Ordenació i zonificació.
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC INTEGRAL PER A LA REGULACIÓ DE L’EQUIPAMENT, NOU MERCAT DE SANT ANDREU, SITUAT A LA PLAÇA DEL MERCADAL AL DISTRICTE DE SANT ANDREU
Juny 2018
D_1. MEMÒRIA -3
El Pla Especial de Protecció classifica els edificis en funció del seu nivell d’integració en el conjunt protegit. Es distingeixen els següents nivells de protecció, cadascun dels quals queda regulat per ordenances específiques relatives a les condicions de substitució i nova edificació, en el seu cas, i ordenances relatives a les modificacions relatives a les modificacions admeses sobre els edificis existents. Clau (E.A.)
Edificis singulars del conjunt urbà protegit.
Clau (E.B.)
Edificis propis del conjunt urbà protegit.
Clau (E.C.)
Solars no edificats i edificis no integrats en el conjunt urbà protegit.
La classificació dels edificis en aquests nivells, i la definició d’ordenances específiques per a aquests, conformen un nivell transitori de protecció pel que fa als nivells identificats com E.A., E.B. que operarà mentrestant la revisió del Catàleg de Protecció del Patrimoni Arquitectònic-Artístic de la ciutat de Barcelona no decideixi més específicament sobre els edificis integrats d’aquets nivells de protecció. ● El Pla Especial del Patrimoni arqueològic, històric i artístic de la ciutat de Barcelona en l’àmbit del Districte de sant Andreu es va aprovar pel Consell Plenari en data 23 /06 /2000. Aquest Pla inclou les fitxes de protecció que identifiquen els bens protegits i que determinen el règim específic per a cadascun dels elements protegits. S’adjunta la Fitxa del Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Barcelona.
2. Ordenació i zonificació. Alçats
2. Ordenació i zonificació. Planta
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC INTEGRAL PER A LA REGULACIÓ DE L’EQUIPAMENT, NOU MERCAT DE SANT ANDREU, SITUAT A LA PLAÇA DEL MERCADAL AL DISTRICTE DE SANT ANDREU
Juny 2018
D_1. MEMÒRIA -4
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC INTEGRAL PER A LA REGULACIÓ DE L’EQUIPAMENT, NOU MERCAT DE SANT ANDREU, SITUAT A LA PLAÇA DEL MERCADAL AL DISTRICTE DE SANT ANDREU
Juny 2018
D_1. MEMÒRIA -5
● La Modificació del Pla General Metropolità a l’àrea del Nucli Antic del barri de Sant Andreu
● En el decurs dels anys d’aplicació de tot aquest extens conjunt de determinacions i ordenances de la
(aprovació definitiva 28/05/2013), és el document urbanístic de referència recent en la protecció del
MPGM del Nucli Antic del barri de Sant Andreu es van posar de manifest algunes mancances en la
teixit urbà del barri de Sant Andreu. Aquesta MPGM va formular com a eina fonamental de protecció
precisió d’algun dels apartats o en determinades dades de les fitxes. El Pla Especial de protecció del
tota la documentació normativa que contenia les ordenances específiques de regulació del teixit del
subàmbit “Poble Antic” i del Nucli Antic de Sant Andreu (aprovació definitiva 26/05/2017) en el cos
casc antic, les fitxes normatives dels fronts d’ordenança de protecció o.3 i les fitxes normatives de les
normatiu introdueix aquests ajustos i precisions.
zones de conservació.
● El Pla Especial d’Equipament Comercial Alimentari de Barcelona, aprovat el 27 de març de 2015,
La MPGM manté el Pla Especial de protecció de la Plaça del Mercadal. Sant Andreu del Palomar.
preveu que en els Mercats Municipals es puguin incloure establiments en règim d’autoservei.
Barcelona (aprovació definitiva 13/03/1991) i les seves determinacions normatives. Aquesta MPGM afegeix l’asterisc en totes les qualificacions que formen part de l’àmbit del Conjunt de la Plaça Mercadal. Per tant la qualificació 7a** i 7a(p) ** vigent de l’àmbit en qüestió prové d’aquesta MPGM.
7. PROPOSTA La proposta del present Pla Especial Urbanístic Integral (PEUI) per a la regulació de l’equipament, nou Mercat Municipal de Sant Andreu, situat a la Plaça del Mercadal núm. 41 i Plaça del Mercadal núm. 9 dins del terme municipal de Barcelona, concretament al barri de Sant Andreu al Districte de Sant Andreu, té per objecte definir els paràmetres d’ordenació i les condicions d’edificació que garanteixin tant la funcionalitat del Mercat Municipal de Sant Andreu com la seva integració en el seu entorn immediat, adaptar els volums existents als nous requeriments funcionals per tal d’oferir millors condicions per als usuaris del centre.
7.1. Descripció de la proposta L’actual Mercat Municipal de Sant Andreu està format per dos edificis. L’edifici principal, Edifici A, se situa al mig de la Plaça del Mercadal on es desenvolupa bàsicament el mercat alimentari. L’altre edifici, Edifici B, situat al front del Mercat, concretament a la Plaça del Mercadal, núm. 9, complementa al principal i és on s’ubiquen les parades de no-alimentari i les oficines, zona administrativa, del Mercat. Aquest edifici connecta la Plaça del Mercadal amb el carrer de Rubén Darío com si fos un passatge cobert. Tal com es descriu a l’Informe sobre l’estructura del Mercat de Sant Andreu i la seva adequació a la Normativa d’Edificació (CTE), l’estructura del Mercat existent és incompatible amb el nou model de mercat a implantar. Es decideix prendre com a premissa de projecte que el nou edifici es configuri amb una estructura metàl·lica plantejada des de l’estructura antiga incorporant elements del mercat antic que treballin solidàriament amb els elements nous. S’arriba al consens de que el nou Mercat de Sant Andreu mantindrà la memòria històrica de l’antic mercat tot i no estar catalogat, buscant una solució de consens que permeti fer compatible la demanda d’un mercat emblemàtic integrat a la Plaça del Mercadal i dotat de les instal·lacions necessàries per a adaptar-lo a les noves demandes. El nou mercat recupera l’estructura metàl·lica del mercat existent mantenint la planta baixa com a zona de venta i una nova planta soterrani com a suport logístic del mercat. Un dels punts importants és la reducció de l’impacte volumètric de l’edifici a la Plaça del Mercadal ja que l’edifici manté el perímetre en planta però redueix l’alçada per permetre la visibilitat de les plantes primeres de la plaça. La coberta es tracta com una cinquena façana del mercat amb la voluntat que integri els elements d’instal·lacions del mercat. En recuperar les encavallades existents de les dues naus laterals, descartant o.01. Qualificació proposada
la nau central i optant per una secció a mode de dents de serra que recorda les edificacions fabrils de
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC INTEGRAL PER A LA REGULACIÓ DE L’EQUIPAMENT, NOU MERCAT DE SANT ANDREU, SITUAT A LA PLAÇA DEL MERCADAL AL DISTRICTE DE SANT ANDREU
Juny 2018
D_1. MEMÒRIA -6
l’arquitectura històrica de ferro, es permet la recuperació de la llum en l’interior del mercat i la ventilació creuada. En primer pla de les façanes est-oest es recuperen els pilars de fosa existents en el mercat, reforçant la idea de retrobar elements identificadors del Mercat. La resolució de la coberta que aposta pel zenc també reforça aquesta idea. Les façanes transparents (vidre, fusta i acer) del mercat fan més permeable l’edifici respecte l’entorn i permetre aquesta continuïtat visual interior-
TIPUS D’EQUIPAMENT Edifici A i B. Aquest Pla Especial Urbanístic Integral (PEUI) manté el tipus d’equipament assignat pel planejament vigent. D’acord amb la classificació establerta en l’article 212 de les Normes Urbanístiques del PGM dins
exterior.
de l’epígraf e) el tipus d’equipament assignat és el de proveïment i subministrament.
El projecte preveu la construcció d’un nou Centre de Transformació a la planta soterrani de l’edifici
Epígraf e. “Equipaments de proveïment i subministrament. Escorxadors, mercats i altres centres de
principal que suposarà l’eliminació del Centre de Transformació que hi ha actualment soterrat davant
proveïment, sempre de titularitat pública, encara que de possible gestió privada, i àrees de servei”.
l’accés de l’Edifici B. L’Edifici B manté la seva configuració de planta baixa amb les encavallades de fusta existents i augmenta la seva volumetria en 2PP en la façana que dona a la Plaça del Mercadal per omplir el buit que hi ha actualment i acabar de definir la façana de la Plaça del Mercadal. En aquestes dues plantes és on s’ubica la zona d’administració del Mercat. L’execució de l’obra, el nou Mercat de Sant Andreu, provocarà l’excavació del subsòl. Degut a que es tracta d’una zona amb un interès patrimonial, si durant l’obra apareixen restes que calgui documentar
Edifici B. S’admet com a ús complementari les oficines del propi Mercat.
7.3. Regulació de l’edificació El present Pla determina paràmetres d’ordenació i les condicions d’edificació, del Mercat Municipal de Sant Andreu, d’acord amb les necessitats funcionals i amb les preexistències i condicionants de l’entorn.
es planificarà una intervenció arqueològica per tal de determinar la importància de les troballes i
Ambdós edificis formen part del Conjunt de la Plaça del Mercadal.
procedir a l’excavació i documentació. Per altra banda, si en el transcurs de l’obra apareixen rastres de
Tipus d’ordenació i paràmetres de l’edificació
l’existència d’un refugi antiaeri, caldrà realitzar-ne la seva documentació. L’aparició imprevista d’algun element d’interès haurà de ser comunicat al Servei d’Arqueologia.
7.2. Paràmetres urbanístics Aquest Pla Especial Urbanístic Integral (PEUI) manté la qualificació de sòl establertes pel planejament vigent. Per tant la qualificació inclosa dins de l’àmbit és la de: Edifici A. Equipament comunitari i dotacions actuals. Conjunt Plaça Mercadal, Clau 7a**, amb una superfície de 1.287 m². Edifici B. Equipament comunitari i dotacions actuals. Conjunt Plaça Mercadal. Protegit, Clau 7a(p)**, amb una superfície de 431 m². Es manté la catalogació amb nivell C de protecció en el Catàleg de Patrimoni de Barcelona. Pla
El tipus d’ordenació de l’equipament és el de volumetria específica. Aquesta ordenació ve definida per uns gàlibs màxims dins dels quals s’ha d’inscriure l’edificació, concretament es determinen un perímetre i perfil regulador en relació a la cota de referència de la planta baixa. El tipus d’ordenació ve definit per aquestes normes, que contenen tots els paràmetres urbanístics, en funció del tipus d’ordenació de que es tracta. Aquests paràmetres s’expressen gràficament en els corresponents plànols d’ordenació. Els paràmetres específics d’aquest tipus d’ordenació són: SOSTRE EDIFICABLE El present Pla li assigna un sostre de 2.000 m² a ambdós edificis (A + B) del Mercat de Sant Andreu, situats a la Plaça del Mercadal. PERÍMETRE REGULADOR
Especial de protecció del patrimoni arquitectònic de la ciutat de Barcelona a l’àmbit del districte de
El perímetre regulador es defineix com la figura dins la qual s’ha d’inscriure en planta l’edifici.
Sant Andreu (aprovació definitiva el 23 /06 /2000). Ambdós edificis formen part del Conjunt de la Plaça
Aquest perímetre regulador ve definit en el plànol de proposta P02. Ordenació proposada.
Mercadal.
Perímetre regulador. Planta.
Aquesta es troba gràficament expressada en el plànol normatiu P01.Planejament proposat.
Edifici A
Qualificacions.
L’edifici A se situa al mig de la Plaça del Mercadal i és de forma rectangular. Aquest edifici que
TITULARITAT
acull el Mercat Municipal de Sant Andreu és la part del mercat que funciona com a mercat de
Es manté la titularitat pública de l’equipament.
fresc. Aquest edifici s’emplaça en el mateix punt on s’ubica l’actual Mercat Municipal de Sant Andreu, s’enderroca el mercat existent desmuntant l’estructura metàl·lica (les encavallades i els pilars de fosa) que es recupera. El nou mercat manté el perímetre en planta.
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC INTEGRAL PER A LA REGULACIÓ DE L’EQUIPAMENT, NOU MERCAT DE SANT ANDREU, SITUAT A LA PLAÇA DEL MERCADAL AL DISTRICTE DE SANT ANDREU
Juny 2018
D_1. MEMÒRIA -7
Edifici B
Edifici B
L’edifici B se situa enfrontat a l’edifici A en un punt central de la Plaça del Mercadal entre
Aquest edifici manté la seva configuració de nau mantenint les encavallades de fusta existents
mitgeres. És també de forma rectangular, però més estret que l’anterior. Aquest edifici és la part
que creua des de la Plaça del Mercadal fins al carrer de Rubén Darío. En aquesta part l’edifici
del mercat que funciona com sala de vendes de producte no alimentari i la zona
manté la seva alçada original de Planta Baixa (PB).
d’administració, en la part de l’edifici no catalogada que dona façana a la Plaça del Mercadal. Aquest edifici s’emplaça en el mateix punt on s’ubica l’actual edifici de venda amb parades de producte no alimentari del Mercat Municipal de Sant Andreu. Es manté la seva configuració de nau mantenint les encavallades de fusta existents que creua des de la Plaça Mercadal fins al carrer de Rubén Darío. Aquesta part de l’edificació, juntament amb la zona porxada que dóna accés a l’edifici des de la Plaça del Mercadal està catalogada amb un nivell C de protecció en el Catàleg de Patrimoni de Barcelona. Pla Especial de protecció del patrimoni arquitectònic de la ciutat de Barcelona a l’àmbit del districte de Sant Andreu (aprovació definitiva el 23 /06 /2000). PERFIL REGULADOR El perfil regulador és la figura que defineix l’envolupant màxima del volum de l’edificació definit en el plànol de proposta P03.Ordenació proposada. Perfil regulador. Seccions, P04.Ordenació proposada. Perfil regulador. Seccions i P05.Ordenació proposada. Perfil regulador. Seccions Edifici A El nou edifici es configura des de la reproducció de les tres naus actuals recuperant les
En la part de l’edifici no catalogada que dona façana a la Plaça del Mercadal és on s’ubica la zona d’administració. Aquesta part de l’edifici augmenta la seva alçada en dos plantes i la planta que dona accés a coberta. Aquesta part de l’edifici té una alçada de Porxo + 2PP i de PB + 3PP en cos que no queda per sobre de la zona porxada, catalogada, respecte a la cota de referència Cr B.1. Aquesta part de l’edificació en la façana a la Plaça del Mercadal s’haurà d’alinear a les construccions existents. Per sobre de l’alçada màxima només es permet la coberta definitiva de l’edifici (badalot per accedir a la coberta, caixes d’escala, cambra de màquines dels ascensors i volums destinats a elements tècnics de les instal·lacions). Aquestes construccions se separaran del pla de façana un mínim de 3m, el seu volum serà amb un pendent inferior al 30% i les seves arrencades seran línies horitzontals paral·leles als paraments exteriors de les façanes situades a una alçada no superior a la màxima i el vol màxim no superi el dels ràfecs. La coberta d’aquest cos serà plana amb un acabat amb paviment de rajola ceràmica tipus rassilla. A la coberta només s’admetran elements superficials d’instal·lacions que quedin integrats en el projecte arquitectònic i es permet que sobresurtin els elements puntuals tècnics, com poden ser conductes de ventilació i de fums, antenes, etc.
encavallades existents de les dues naus laterals del Mercat, descartant la nau central degut a la
Cossos i elements sortints
seva alçada desproporcionada respecte a la plaça. D’aquesta manera l’edifici adopta una
Es podran admetre cossos oberts en forma de balcó sempre i quan això no comporti introduir
secció de dent de serra a banda de recordar les edificacions fabrils permet l’entrada de llum i la
indiscriminadament elements distorsionadors del pla de façana i de la visió del conjunt protegit.
ventilació creuada. El nou mercat redueix l’alçada de l’edificació per permetre, d’una banda la
El vol màxim del balcó serà 1/10 de l’ample de carrer en aquell punt, amb un màxim de 60 cm i
visibilitat de les plantes primeres de la plaça i d’altra la reducció de l’impacte volumètric de
amb un gruix de llosa no superior a 15 cm.
l’edifici a la Plaça.
Nivells de protecció
El nou Mercat té una alçada màxima de 7,10 m (PB) respecte de la cota de referència Cr A que
L’edifici B, pertany als edificis singulars del conjunt urbà protegit (Clau E.A) en la part catalogada
correspon a una Planta Baixa de venda i una petita planta sotacoberta on s’ubiquen les instal·lacions i l’accés a la coberta. Fora d’aquest perímetre regulador i en relació directa amb el Mercat , s’admeten elements de protecció solar de fins a 0,30 m paral·lels a les façanes. A la coberta només s’admetran elements superficials d’instal·lacions que quedin integrats en el projecte arquitectònic. Per tal de reduir els efectes mediambientals negatius de consum energètic i aconseguir una major eficiència energètica de l’edifici, aquest disposa de vidres solars fotovoltaics per a la producció d’energia elèctrica de fonts renovables i l’aportació de llum natural.
de l’edifici, definit en el plànol de proposta P07. Projecte vinculant. Planta i secció, i als solars no edificats i edificats no integrats en el conjunt urbà protegit (Clau E.C.). Clau E.A. Tenen aquesta consideració les crugies corresponents al porxo original de la plaça i als arcs d’entrada dels carrers, tant en la part baixa amb les arcades i les façanes interiors al porxo com en les dues plantes superiors que mantenen la façana unitària del projecte inicial. -Es mantindran íntegrament tots els elements que composen les diferents façanes, amb els acabats, textures i colors originals. -Es conservarà l’estructura tipològica dels edificis, la qual comprèn la disposició dels elements estructurals, els accessos i espais comuns, els patis de llum i ventilació i la coberta.
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC INTEGRAL PER A LA REGULACIÓ DE L’EQUIPAMENT, NOU MERCAT DE SANT ANDREU, SITUAT A LA PLAÇA DEL MERCADAL AL DISTRICTE DE SANT ANDREU
Juny 2018
D_1. MEMÒRIA -8
-Les actuacions de rehabilitació i restauració conservaran els elements originals tant de
Fusteria. En cas de que vagin pintades s’utilitzaran colors més foscos de la gama
façana com els espais comuns interiors com ara relleus, pintures, esgrafiats, estucs,
cromàtica de verds i marrons. Entre les referències següents:
ceràmiques artístiques, vitralls i elements de serralleria. -Els edificis singulars del conjunt urbà protegit no es poden enderrocar amb l’excepció dels supòsits legalment regulats de l’estat de ruïna i amb prevalença en tot cas dels valors de salvaguarda total, o parcial en el seu cas, de l’edifici. Clau E.C.
Serralleria. La serralleria es podrà cromatitzar amb els colors següents:
Tenen aquesta consideració tant les edificacions de nova planta com en els edificis no integrats en el conjunt urbà protegit i es regiran per les següents regles: La composició de la façana a la plaça es farà o mantindrà en base al mòdul unitari del projecte original de la plaça, així com els diferents elements que composen tals basaments, pilars, arcs, balcons, finestres, lloses i baranes, cornises i remats, amb les mides, materials, acabats i colors característics. Els paraments s’arrebossaran i pintaran, o bé s’estucaran, reproduint els colors originals o en el
COTA DE REFERÈNCIA DE LA PLANTA BAIXA
seu cas els colors que es relacionen tot seguit, utilitzant sempre un mateix color en un tram mínim
La cota de referència (Cr) de la planta baixa fixa la base de mesura de l’alçada reguladora
de façana de dos arcs:
màxima del perfil regulador i ve definida en els plànol de proposta P02. Ordenació proposada.
Paraments. Corresponen als colors dominants de la façana ja sigui amb acabats estucats o pintats. S’admeten, del cercle cromàtic els que vagin dels terrossos als ocres passant
Perímetre regulador. Planta, P03. Ordenació proposada. Perfil regulador. Seccions, P04. Ordenació proposada. Perfil regulador. Seccions i P05. Ordenació proposada. Perfil regulador.
pels ataronjats i els blancs a la calç. Els colors de referència són C,D,E i F amb una
Seccions.
saturació de color entre 10 i 30 i una lluminositat de color entre el 55 i el 70 (segons codis
El present Pla situa la cota de referència a efectes de mesurar l’alçada màxima reguladora de
de referència ACC). A tall orientatiu s’indiquen els següents exemples:
l’edificació. L’edifici A. La cota de referència, CrA, se situa en el punt mig de la façana sud, ja que és un dels accessos al Mercat. La planta baixa se situarà entre 0,60 metres per sobre i per sota de la seva cota de referència CrA. L’edifici B. Aquest edifici salva el desnivell de 1,18 m entre la Plaça del Mercadal i el carrer de Rubén Darío a través d’una rampa. S’estableixen dues cotes de referència, una per cada carrer. En la façana de l’edifici que dona a la Plaça del Mercadal, la cota de referència, CrB.1, se situa
Complements. Situacions de reproducció de pedra en sòcols o per tal de cromatitzar emmarcaments, brancals, balcons i cornises. Tindran unes tonalitats més intenses i harmòniques en relació als paraments i sempre diferents a aquests. Els colors de
al punt mig d’aquesta façana. En el cas de la façana de l’edifici que dona al carrer de Rubén Darío, la cota de referència, CrB.2, se situa al punt mig d’aquesta façana. La planta baixa se situarà entre 0,60 metres per sobre i per sota de la seva cota de referència
referència són els F i G, amb una saturació de color entre 05 i 15 i una lluminositat de
CrB1 i CrB2.
color entre 60 i 80 (segons codis de referència ACC). A tall orientatiu s’indiquen els
7.4. Regulació del subsòl
següents exemples:
El Pla Especial Urbanístic Integral determina l’ocupació del subsòl amb una planta soterrani amb la logística del Mercat, recintes d’instal·lacions, Centre de Transformació i l’Arxiu Municipal de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB). El Centre de Transformació suposarà l’eliminació de l’actual Centre de Transformació que es troba actualment enterrat davant l’Edifici B. L’àmbit que ocupa el subsòl ve definit en el plànol de proposta P06. Ordenació proposada. Ocupació del subsòl.
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC INTEGRAL PER A LA REGULACIÓ DE L’EQUIPAMENT, NOU MERCAT DE SANT ANDREU, SITUAT A LA PLAÇA DEL MERCADAL AL DISTRICTE DE SANT ANDREU
Juny 2018
D_1. MEMÒRIA -9
D’acord amb el que disposa l’article 226 de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità (PGM), en el punt 2.a. “El soterrani ha d’estar situat dins la projecció de l’edifici que per la seva situació defineix com a planta baixa la situada immediatament pel seu damunt, haurà de tenir el seu sostre situat, pel que fa a la cota natural del terreny, amb una variació absoluta de més-menys un metre.”
8. QUADRES DELS SÒLS I SOSTRE
13. JUSTIFICACIÓ JURÍDICA L’objecte i l’abast de les determinacions contingudes de la present proposta comporten la necessitat de tramitar un Pla Especial Urbanístic Integral. El Pla Especial Urbanístic i Integral s’ajusta als objectius dels plans especials urbanístics, definits en l’article 67 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’Agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei
PLANEJAMENT VIGENT
PLANEJAMENT PROPOSAT
DIFERÈNCIA
EMPLAÇAMENT
QUALIFICACIÓ
SÒL(m²)
QUALIFICACIÓ
SÒL(m²)
SÒL(m²)
Mercat Municipal
7a**
1.287 m²
7a**
1.287 m²
0 m²
de Sant Andreu
d’Urbanisme, segons la nova redacció que li dóna la Llei 3/2012, del 22 de febrer, i a les previsions de l’article 92 del Reglament d’Urbanisme, ja que té com a finalitat el desenvolupament d’un sistema d’equipament comunitari. Concretament, s’adequa al que preveu l’apartat d) de l’article 67.1 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, segons la redacció que li dóna la Llei
7a(p)** TOTAL
431 m²
7a(p)**
1.718 m²
431 m²
0 m²
1.718 m²
0 m²
El Pla concreta un total de 2.000 m²/st màxim edificable sobre rasant al Mercat Municipal de Sant
2012, de 22 de febrer, ja que concreta la titularitat i l’ús de l’equipament. Així mateix, es redacta en compliment de les previsions de desenvolupament dels equipaments comunitaris contingudes en els articles 211 a 217 de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità, ajustant-se al procediment, contingut i finalitat expressades a l’article 215. L’article 217 de
Andreu.
les Normes Urbanístiques determina que l’edificació en les àrees d’equipament s’ajustarà a les
9. CRITERIS DE GESTIÓ I DESENVOLUPAMENT
respectar i a la integració en el sector en què s’ubiquin. Tots els requeriments es compleixen en el
necessitats funcionals de l’equipament, al paisatge i a les condicions ambientals que haurà de
La titularitat dels sòls és pública, en concret de l’Ajuntament de Barcelona, i per tant el present Pla no
present cas.
requereix de gestió urbanística prèvia a l’execució de les obres, de manera que es permet l’actuació
A més, la figura de planejament participa de la naturalesa dels plans especials integrals. La Carta
directa a partir de l’executivitat d’aquest Pla.
Municipal de Barcelona, en l’article 67, preveu que es puguin aprovar plans especials integrals, entesos
10. AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA
com a plans especials que defineixen i comprenen operacions desenvolupades a escala de projecte
La viabilitat econòmica i financera queda garantida per l’ interès de l’Ajuntament de Barcelona en la seva realització a través de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona. No es preveu nova urbanització de zones verdes i/o vials en l’àmbit de planejament per aquest motiu no hi ha càrregues urbanístiques que hagin de ser contemplades en l’avaluació econòmica de l’actuació.
11. PRESSUPOST La viabilitat econòmica i financera queda garantida per l’interès de l’Ajuntament de Barcelona en la seva realització. El present Pla incorpora la valoració econòmica de 4.847.465,00 € (iva exclòs) que queda recollida en el corresponent projecte d’edificació.
12. PLA D’ETAPES Per a l’execució de les obres del Mercat de Sant Andreu es preveu una única fase i s’estima la finalització de les obres en 4 anys de l’executivitat definitiva del Pla.
arquitectònic i també de la regulació d’usos en operacions de rehabilitació integral. El Pla Especial Urbanístic i Integral conté les determinacions pròpies de la seva naturalesa i finalitat, degudament justificades i desenvolupades en els estudis, plànols i normes corresponents. En relació a la documentació que requereix l’article 69.1 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, i l’article 94 del Reglament de la Llei d’urbanisme, el present planejament conté: Memòria explicativa i justificativa; plànols d’informació i d’ordenació; normes reguladores dels paràmetres d’ús i d’edificació del sòl; avaluació econòmica de la promoció; pla d’etapes; informació mediambiental i de mobilitat. Les referències a les Normes Urbanístiques (NN.UU.) del Pla General Metropolità ho són al PGM aprovat definitivament per acord de la Corporació Metropolitana de Barcelona adoptat en sessió de data 14 de juliol de 1976, amb les seves successives modificacions. Les determinacions de la normativa urbanística del present document s’aplicaran en el seu àmbit de forma prevalent a qualsevol altra disposició municipal que reguli l’ús i ordenació física del sector. Tanmateix, en tot allò no previst expressament per aquesta proposta seran d’aplicació les NN.UU. del PGM, les Ordenances Metropolitanes d’Edificació (OME), així com la normativa vigent en matèria d’activitats, estètica i medi ambient.
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC INTEGRAL PER A LA REGULACIÓ DE L’EQUIPAMENT, NOU MERCAT DE SANT ANDREU, SITUAT A LA PLAÇA DEL MERCADAL AL DISTRICTE DE SANT ANDREU
Juny 2018
D_1. MEMÒRIA -10
NORMES REGULADORES D_2 PLA ESPECIAL URBANÍSTIC INTEGRAL PER A LA REGULACIÓ DE L’EQUIPAMENT, NOU MERCAT MUNICIPAL DE SANT ANDREU, SITUAT A LA PLAÇA DEL MERCADAL. DISTRICTE DE SANT ANDREU
ÍNDEX
D_2. NORMES REGULADORES CAPÍTOL 1. Disposicions de caràcter general Art. 1 Objecte Art. 2 Àmbit Art. 3 Marc legal Art. 4 Contingut Art. 5 Interpretació i aplicació de la normativa Art. 6 Titularitat del sòl Art. 7 Qualificació del sòl CAPÍTOL 2. Regulació del sistema d’equipaments Art. 8 Titularitat de l’equipament Art. 9 Tipus d’equipament Art. 10 Tipus d’ordenació i paràmetres reguladors de l’edificació CAPÍTOL 3. Regulació del subsòl Art. 11 Subsòl Art. 12 Arqueologia
CAPÍTOL 1. DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL Article 1. Objecte El present Pla Especial Urbanístic Integral (PEUI) té per objecte definir les condicions d’ordenació de l’edificació del Mercat de Sant Andreu emplaçat a la Plaça del Mercadal núm. 41 i Plaça del Mercadal núm. 9 dins del terme municipal de Barcelona, concretament al barri de Sant Andreu al Districte de Sant Andreu, amb l’objectiu d’oferir millors condicions per als usuaris del centre. En concret aquestes millores es tradueixen en adaptar el nou volum i el volum existent edificat als nous requeriments funcionals. El present Pla defineix els paràmetres d’ordenació i condicions d’edificació que garanteixen tant la funcionalitat del nou Mercat de Sant Andreu com la seva integració en el seu entorn immediat.
Article 2. Àmbit L’àmbit d’aquest Pla Especial Urbanístic Integral (PEUI) està situat al barri de Sant Andreu al districte de Sant Andreu. L’àmbit discontinu se situa a la Plaça del Mercadal. L’àmbit comprèn la totalitat de la parcel.la situada al mig de la Plaça del Mercadal i la totalitat de la parcel.la delimitada per la Plaça del Mercadal, al nord, i pel carrer de Rubén Darío al Sud. L’àmbit correspon a la part qualificada d’equipament de les parcel·les situades a la Plaça del
5. Informe ambiental 6. Annexes Annex 1. Reportatge fotogràfic Annex 2. Informe d’Impacte sobre el Patrimoni Arqueològic de la Remodelació del Mercat de Sant Andreu Annex 3. Programa funcional. Mercat de Sant Andreu Annex 4. Serveis existents Annex 5. Projecte Bàsic de remodelació del Mercat de Sant Andreu de Barcelona (Projecte vinculant en la part catalogada) Tenen vinculació normativa les Normes Reguladores i els plànols de proposta: P.01. Planejament proposat: Qualificacions P.02. Ordenació proposada: Perímetre regulador. Planta P.03. Ordenació proposada: Perfil regulador. Seccions P.04. Ordenació proposada: Perfil regulador. Seccions P.05. Ordenació proposada: Perfil regulador. Seccions P.06. Ordenació proposada: Ocupació del subsòl P.07. Projecte vinculant. Planta i secció
Article 5. Interpretació i aplicació de la normativa
Mercadal núm. 41 i a la Plaça Mercadal núm. 9.
Les normes del present Pla Especial Urbanístic Integral (PEUI) s’han d’interpretar atenent al seu contingut
L’àmbit té una superfície de 1.718 m².
i d’acord amb l’objectiu i finalitat del present instrument de planejament derivat. Són d’aplicació els
Article 3. Marc legal El present Pla es redacta i tramita d’acord amb el que estableix l’ordenament urbanístic vigent, i més específicament amb el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la llei d’urbanisme (TRLU), modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, el Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de Llei d’urbanisme, les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità i les seves modificacions successives i la Llei 22/1998, de 30 de Desembre, de la Carta Municipal de Barcelona. Per tot allò no especificat en aquest pla, serà d’aplicació el que estableixin les vigents Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità.
Article 4. Contingut
criteris d’interpretació establerts a l’article 10 (Regles d’interpretació del planejament urbanístic) del Text Refós de la Llei d’Urbanisme (TRLU). En tots aquells aspectes no determinats per les presents normes seran d’aplicació les Normes Urbanístiques (NN.UU) del Pla General Metropolità (PGM) així com les Ordenances Metropolitanes d’Edificació (OME).
Article 6. Titularitat del sòl La totalitat dels sòls inclosos en l’àmbit del Pla Especial Urbanístic Integral (PEUI) són de titularitat pública, en concret de l’Ajuntament de Barcelona.
Article 7. Qualificació del sòl Aquest Pla Especial Urbanístic Integral (PEUI) manté la qualificació de sòl establertes pel planejament
El Pla Especial Urbanístic Integral (PEUI), en virtut d’allò establert pel Decret Legislatiu 1/2010, a l’article
vigent. Per tant la qualificació inclosa dins de l’àmbit és la de:
69.1, pel que fa als Plans Especials Urbanístics, està integrat pels següents documents:
Edifici A. Equipament comunitari i dotacions actuals. Conjunt Plaça Mercadal, Clau 7a**, amb una
1. Memòria 2. Normes Reguladores 3. Documentació gràfica: Plànols d’informació i proposta
superfície de 1.287 m². Edifici B. Equipament comunitari i dotacions actuals. Conjunt Plaça Mercadal. Protegit, Clau 7a(p)**, amb una superfície de 431 m².
4. Mobilitat sostenible PLA ESPECIAL URBANÍSTIC INTEGRAL PER A LA REGULACIÓ DE L’EQUIPAMENT, NOU MERCAT DE SANT ANDREU, SITUAT A LA PLAÇA DEL MERCADAL AL DISTRICTE DE SANT ANDREU
Juny 2018
D_2. NORMATIVA -1
Es manté la catalogació amb nivell C de protecció en el Catàleg de Patrimoni de Barcelona. Pla
Edifici B
Especial de protecció del patrimoni arquitectònic de la ciutat de Barcelona a l’àmbit del districte de
L’edifici B se situa enfrontat a l’edifici A en un punt central de la Plaça del Mercadal entre
Sant Andreu (aprovació definitiva el 23 /06 /2000). Ambdós edificis formen part del Conjunt de la Plaça del Mercadal.
mitgeres. És també de forma rectangular. Aquest edifici s’emplaça en el mateix punt on s’ubica l’actual edifici de venda amb parades de producte no alimentari del Mercat Municipal de Sant
Aquesta es troba gràficament expressada en el plànol normatiu P01.Planejament proposat.
Andreu.
Qualificacions.
Aquesta part de l’edificació, juntament amb la zona porxada que dóna accés a l’edifici des de
CAPÍTOL 2. REGULACIÓ DEL SISTEMA D’EQUIPAMENTS
la Plaça del Mercadal està catalogada amb un nivell C de protecció en el Catàleg de Patrimoni de Barcelona. Pla Especial de protecció del patrimoni arquitectònic de la ciutat de
Article 8. Titularitat de l’equipament
Barcelona a l’àmbit del districte de Sant Andreu (aprovació definitiva el 23 /06 /2000).
La titularitat de l’equipament és pública.
PERFIL REGULADOR
Article 9. Tipus d’equipament
El perfil regulador és la figura que defineix l’envolupant màxima del volum de l’edificació definit en el plànol de proposta P03.Ordenació proposada. Perfil regulador. Seccions, P04.Ordenació
Edifici A i B.
proposada. Perfil regulador. Seccions i P05.Ordenació proposada. Perfil regulador. Seccions
Aquest Pla Especial Urbanístic Integral (PEUI) manté el tipus d’equipament assignat pel planejament
Edifici A
vigent. D’acord amb la classificació establerta en l’article 212 de les Normes Urbanístiques del PGM dins de l’epígraf e) el tipus d’equipament assignat és el de proveïment i subministrament. Edifici B. S’admet com a ús complementari les oficines del propi Mercat.
Article 10. Tipus d’ordenació i paràmetres reguladors de l’edificació El tipus d’ordenació establert per l’edifici destinat a equipament és el de volumetria específica, que ve definida per uns gàlibs màxims dins dels quals s’inscriu l’edificació objecte de regulació. Els paràmetres
El nou Mercat té una alçada màxima de 7,10 m (PB) respecte de la cota de referència Cr A que correspon a una Planta Baixa de venda i una petita planta sotacoberta on s’ubiquen les instal·lacions i l’accés a la coberta. Fora d’aquest perímetre regulador i en relació directa amb el Mercat, s’admeten elements de protecció solar de fins a 0,30 m paral·lels a les façanes. A la coberta només s’admetran elements superficials d’instal·lacions que quedin integrats en el projecte arquitectònic. Per tal de reduir els efectes mediambientals negatius de consum energètic i aconseguir una major eficiència energètica de l’edifici, aquest disposa de vidres solars fotovoltaics per a la producció d’energia elèctrica de fonts renovables i per a l’aportació
específics corresponents a aquesta configuració s’expressen gràficament en els plànols d’ordenació i
de llum natural.
es defineixen a continuació:
Edifici B
SOSTRE EDIFICABLE El present Pla li assigna un sostre de 2.000 m² a ambdós edificis (A + B) del Mercat de Sant Andreu, situats a la Plaça del Mercadal. PERÍMETRE REGULADOR
Aquest edifici, en la part catalogada, manté la seva configuració de nau mantenint les encavallades de fusta existents que creua des de la Plaça del Mercadal fins al carrer de Rubén Darío. En aquesta part l’edifici manté la seva alçada original de Planta Baixa (PB). La part de l’edifici no catalogada té una alçada de Porxo + 2PP i de PB + 3PP en cos que no queda per sobre de la zona porxada (catalogada) respecte a la cota de referència Cr B.1.
El perímetre regulador es defineix com la figura dins la qual s’ha d’inscriure en planta l’edifici.
Aquesta part de l’edificació, en la façana a la Plaça del Mercadal, s’haurà d’alinear a les
Aquest perímetre regulador ve definit en el plànol de proposta P02. Ordenació proposada.
construccions existents.
Perímetre regulador. Planta.
Per sobre de l’alçada màxima només es permet la coberta definitiva de l’edifici (badalot per
Edifici A
accedir a la coberta, caixes d’escala, cambra de màquines dels ascensors i volums destinats a
L’edifici A se situa al mig de la Plaça del Mercadal i és de forma rectangular. Aquest edifici s’emplaça en el mateix punt on s’ubica l’actual Mercat Municipal de Sant Andreu. El nou mercat manté el perímetre en planta.
elements tècnics de les instal·lacions). Aquestes construccions se separaran del pla de façana un mínim de 3m, el seu volum serà amb pendent inferior al 30% i les seves arrencades seran línies horitzontals paral·leles als paraments exteriors de les façanes situades a una alçada que no superior a la màxima i el vol màxim no superi el dels ràfecs. La coberta d’aquest cos serà plana amb un acabat amb paviment de rajola ceràmica tipus rassilla.
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC INTEGRAL PER A LA REGULACIÓ DE L’EQUIPAMENT, NOU MERCAT DE SANT ANDREU, SITUAT A LA PLAÇA DEL MERCADAL AL DISTRICTE DE SANT ANDREU
Juny 2018
D_2. NORMATIVA -2
A la coberta només s’admetran elements superficials d’instal·lacions que quedin integrats en el
Paraments. Els colors de referència són C,D,E i F amb una saturació de color entre 10 i 30 i
projecte arquitectònic i es permet que sobresurtin els elements puntuals tècnics, com poden ser
una lluminositat de color entre el 55 i el 70 (segons codis de referència ACC). A tall
conductes de ventilació i de fums, antenes, etc.
orientatiu s’indiquen els següents exemples:
Cossos i elements sortints
1: C8.30.40 (mangra)
2: E0.30.60 (ocre vermell)
Es podran admetre cossos oberts en forma de balcó sempre i quan això no comporti introduir
3: E0.40.60 (ocre roig)
4: E8.20.70 (siena)
5: F0.30.70 (ocre grog)
6: F2.20.60 (ombra)
7: F0.10.85 (blanc calç)
8: J0.10.70 (verd)
indiscriminadament elements distorsionadors del pla de façana i de la visió del conjunt protegit. El vol màxim del balcó serà 1/10 de l’ample de carrer en aquell punt, amb un màxim de 60 cm i amb un gruix de llosa no superior a 15 cm. Nivells de protecció
Complements. Els colors de referència són els F i G, amb una saturació de color entre 05 i
L’edifici B, pertany als edificis singulars del conjunt urbà protegit (Clau E.A) en la part catalogada
15 i una lluminositat de color entre 60 i 80 (segons codis de referència ACC). A tall
de l’edifici, definit en el plànol de proposta P07. Projecte vinculant. Planta i secció, i als solars no
orientatiu s’indiquen els següents exemples:
edificats i edificats no integrats en el conjunt urbà protegit (Clau E.C.).
9: F2.10.70 (gres)
Clau E.A.
10: F2.15.65 (pedra)
11: F6.10.80 (pedra clara)
Tenen aquesta consideració les crugies corresponents al porxo original de la plaça i als arcs d’entrada dels carrers, tant en la part baixa amb les arcades i les façanes interiors al porxo com
Fusteria. Les fusteries i proteccions solars s’acabaran preferentment entre les referències
en les dues plantes superiors que mantenen la façana unitària del projecte inicial.
següents:
-Es mantindran íntegrament tots els elements que composen les diferents façanes amb els acabats, textures i colors originals. -Es conservarà l’estructura tipològica dels edificis, la qual comprèn la disposició dels elements estructurals, els accessos i espais comuns, els patis de llum i ventilació i la
12: RAL 6011 (verd clar)
13: RAL 6028 (verd profund)
14: RAL 8012 (marró roig)
15: RAL 8014 (marró tabac)
Serralleria. La serralleria es podrà cromatitzar amb els colors següents:
coberta. -Les actuacions de rehabilitació i restauració conservaran els elements originals tant de
16: RAL 6015 (verd fosc)
17: RAL 7023 (gris clar)
18:RAL 8017 (òxid marró)
façana com els espais comuns interiors com ara relleus, pintures, esgrafiats, estucs, ceràmiques artístiques, vitralls i elements de serralleria. -Els edificis singulars del conjunt urbà protegit no es poden enderrocar amb l’excepció
COTA DE REFERÈNCIA DE LA PLANTA BAIXA
dels supòsits legalment regulats de l’estat de ruïna i amb prevalença en tot cas dels
La cota de referència (Cr) de la planta baixa fixa la base de mesura de l’alçada reguladora
valors de salvaguarda total, o parcial en el seu cas, de l’edifici.
màxima del perfil regulador i ve definida en els plànol de proposta P02. Ordenació proposada.
Clau E.C. Tenen aquesta consideració tant les edificacions de nova planta com en els edificis no integrats en el conjunt urbà protegit i es regiran per les següents regles: La composició de la façana a la plaça es farà o mantindrà en base al mòdul unitari del projecte
Perímetre regulador. Planta, P03. Ordenació proposada. Perfil regulador. Seccions, P04. Ordenació proposada. Perfil regulador. Seccions i P05. Ordenació proposada. Perfil regulador. Seccions. El present Pla situa la cota de referència a efectes de mesurar l’alçada màxima reguladora de
original de la plaça, així com els diferents elements que composen tals basaments, pilars, arcs,
l’edificació.
balcons, finestres, lloses i baranes, cornises i remats, amb les mides, materials, acabats i colors
L’edifici A. La cota de referència, CrA, se situa en el punt mig de la façana sud, ja que és un dels
característics.
accessos al Mercat.
Els paraments s’arrebossaran i pintaran, o bé s’estucaran, reproduint els colors originals o en el
La planta baixa se situarà entre 0,60 metres per sobre i per sota de la seva cota de referència
seu cas els colors que es relacionen tot seguit, utilitzant sempre un mateix color en un tram mínim
CrA.
de façana de dos arcs:
L’edifici B. Aquest edifici salva el desnivell de 1,18 m entre la Plaça del Mercadal i el carrer de Rubén Darío a través d’una rampa. S’estableixen dues cotes de referència, una per cada carrer.
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC INTEGRAL PER A LA REGULACIÓ DE L’EQUIPAMENT, NOU MERCAT DE SANT ANDREU, SITUAT A LA PLAÇA DEL MERCADAL AL DISTRICTE DE SANT ANDREU
Juny 2018
D_2. NORMATIVA -3
En la façana de l’edifici que dona a la Plaça del Mercadal, la cota de referència, CrB.1, se situa al punt mig d’aquesta façana. En el cas de la façana de l’edifici que dona al carrer de Rubén Darío, la cota de referència, CrB.2, se situa al punt mig d’aquesta façana.
CAPÍTOL 3. REGULACIÓ DEL SUBSÒL Article 11. Subsòl
La planta baixa se situarà entre 0,60 metres per sobre i per sota de la seva cota de referència
El Pla Especial Urbanístic Integral determina l’ocupació del subsòl amb una planta soterrani amb la
CrB1 i CrB2.
logística del Mercat, recintes d’instal·lacions, Centre de Transformació i l’Arxiu Municipal de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB). El Centre de Transformació suposarà l’eliminació de l’actual Centre de Transformació que es troba actualment enterrat davant l’edifici B. L’àmbit que ocupa el subsòl ve definit en el plànol de proposta P06. Ordenació proposada. Ocupació del subsòl. D’acord amb el que disposa l’article 226 de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità (PGM), en el punt 2.a. “El soterrani ha d’estar situat dins la projecció de l’edifici que per la seva situació defineix com a planta baixa la situada immediatament pel seu damunt, haurà de tenir el seu sostre situat, pel que fa a la cota natural del terreny, amb una variació absoluta de més-menys un metre.”
Article 12. Arqueologia S’haurà de dur a terme un control arqueològic durant la fase d’execució de l’obra. Si durant l’obra apareixen restes que calgui documentar es planificarà una intervenció arqueològica per tal de determinar la importància de les troballes i procedir a l’excavació i documentació. Per altra banda, si en el transcurs de l’obra apareixen rastres de l’existència d’un refugi antiaeri caldrà realitzar-ne la seva documentació. L’aparició imprevista d’algun element d’interès haurà de ser comunicat al Servei d’Arqueologia.
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC INTEGRAL PER A LA REGULACIÓ DE L’EQUIPAMENT, NOU MERCAT DE SANT ANDREU, SITUAT A LA PLAÇA DEL MERCADAL AL DISTRICTE DE SANT ANDREU
Juny 2018
D_2. NORMATIVA -4
DOCUMENTACIÓ GRÀFICA D_3 PLA ESPECIAL URBANÍSTIC INTEGRAL PER A LA REGULACIÓ DE L’EQUIPAMENT, NOU MERCAT MUNICIPAL DE SANT ANDREU, SITUAT A LA PLAÇA DEL MERCADAL. DISTRICTE DE SANT ANDREU
ÍNDEX
D_3. DOCUMENTACIÓ GRÀFICA PLÀNOLS INFORMATIUS I.01. Situació
E: 1/50.000
I.02. Emplaçament: Mercat de Sant Andreu al Districte de
E: 1/20.000
Sant Andreu I.03. Emplaçament: Mercats Municipals actuals
E: 1/20.000
I.04. Emplaçament: Àmbit del Pla
E: 1/2.500
I.05. Estat actual: Fotoplànol
E: 1/1.000
I.06. Estat actual: Parcel·lari
E: 1/1.000
I.07. Estat actual: Edificació
E: 1/1.000
I.08. Estat actual: Topografia
E: 1/400
I.09. Planejament vigent: Qualificacions
E: 1/1.000
PLÀNOLS PROPOSTA P.01. Planejament proposat: Qualificacions
E: 1/1.000
P.02. Ordenació proposada: Planta Baixa
E: 1/500
P.03. Ordenació proposada: Seccions
E: 1/250
P.04. Ordenació proposada: Seccions
E: 1/250
P.05. Ordenació proposada: Seccions
E: 1/250
P.06. Ordenació proposada: Ocupació subsòl
E: 1/500
P.07. Projecte vinculant. Planta i secció.
E: 1/500 1/250
la Trinitat Vella
Sant Andreu MERCAT MUNICIPAL DE SANT ANDREU
els Indians el Bon Pastor
la Sagrera Navas
Ajuntament de Barcelona
0
5
10
20
REDACTOR DEL PLA CRISTINA PUJOL PRECIADO, arquitecte
DISTICTE DE SANT ANDREU
JUNY DE 2018
MERCAT DE SANT ANDREU
ORIGINALS
DIN A3
ESCALA
1:20.000
I.02
la Trinitat Vella
Sant Andreu
MERCAT MUNICIPAL DE SANT ANDREU
els Indians el Bon Pastor MERCAT de FELIP II la Sagrera MERCAT del BON PASTOR
Navas
MERCATS MUNICIPALS EXISTENTS: . Mercat del Bon Pastor . Mercat de Felip II NOU MERCAT DE SANT ANDREU
Ajuntament de Barcelona
0
5
10
20
REDACTOR DEL PLA CRISTINA PUJOL PRECIADO, arquitecte
DISTICTE DE SANT ANDREU
JUNY DE 2018
MERCATS MUNICIPALS. DISTRICTE DE SANT ANDREU
ORIGINALS
DIN A3
ESCALA
1:20.000
I.03
DE
GRAN DE SANT ANDR EU
CARRER CARRER
JORBA
0993130
DE GORDI
CARRER DE PONS I GALLARZA
CARRER DE PONS I GALLARZA
CARRER DE
R
ANT AN D
MONTPELLER DE
MONTPELLER
REU
CARRER
0993020
CARRER
CARRER
DEL
MERCAT
DE JORBA
0997470 0993150
0993015
DE TA
0993014 ND RE U
0992711
0992860 C
REU
ARRER DEL P ARE SE CC
RIE RA DE
SAN
TA
ND
REU
HI
RIERA
RD
CARRE
MONTS
E LES M
D EL
CARRER
DEL
MONTS
REU
CARRE R
0992700
ONGE S
EC
EC
CCHI
DEL PA RE SE
Ajuntament de Barcelona
SANT ANDREU
SANT AND
CARRE RD
0992720
CHI
EL PAR E SEC
CARRE R
DE
CARRER G RAN DE
0992712 0992850
D'OTGER
SA N
CARRER
CARR E R G RAN DE SANT AN D
RI E RA
0
5
10
20
REDACTOR DEL PLA CRISTINA PUJOL PRECIADO, arquitecte
DISTICTE DE SANT ANDREU
JUNY DE 2018
ESTAT ACTUAL
ORIGINALS
DIN A3
PARCEL.LARI
ESCALA
1:1.000
ALA
RI I
D'OTGER
DEL MERCAT
DEL MERCADAL
0993160
DO CTO
CARRER
0993013
CARRER DE L'ARC
DE
L
CARRER GRAN D ES
CARRER DE
DE
RRE
RB
MATEU FERRAN
0993011
JORBA
CARRER
CA
DE
0993140
0993170
L
C
CARRER
JORBA
CARDENAL CISNEROS
DE
ER
R AR
DEL
CARRER DE PONS I GAL LARZA
0993012
T
EN
TAM
UN 'AJ
I.06
JO
VA
NY
DE
GRAN DE SANT ANDR EU
CARRER
CARRER
JORBA
0993130
DE GORDI
CARRER DE PONS I GALLARZA
CARRER DE PONS I GALLARZA
CARRER DE
R
ANT AN D
MONTPELLER DE
MONTPELLER
REU
CARRER
0993020
CARRER
CARRER
DEL
MERCAT
DE JORBA
0997470 0993150
0993015
DE TA
0993014 ND RE U
0992711
0992860 C ARRER DEL P ARE SE CC
DE
REU
RIE RA SAN
TA
ND
REU
HI
RIERA
RD
CARRE
MONTS
E LES M
D EL
CARRE R
CARRER
DEL
0992700
ONGE S
EC
MONTS
EC
CCHI
DEL PA RE SE
Ajuntament de Barcelona
SANT ANDREU
SANT AND REU
CARRE RD
0992720
CHI
EL PAR E SEC
CARRE R
DE
CARRER G RAN DE
0992712 0992850
D'OTGER
SA N
CARRER
CARR E R G RAN DE SANT AN D
RI E RA
0
5
10
20
REDACTOR DEL PLA CRISTINA PUJOL PRECIADO, arquitecte
ESTAT ACTUAL
DISTICTE DE SANT ANDREU
JUNY DE 2018
ORIGINALS
DIN A3
ESCALA
1:1.000
ALA
RI I
D'OTGER
DEL MERCAT
DEL MERCADAL
0993160
DO CTO
CARRER
0993013
CARRER DE L'ARC
DE
L
CARRER GRAN D ES
CARRER DE
DE
RRE
RB
MATEU FERRAN
0993011
JORBA
CARRER
CA
DE
0993140
0993170
L
C
CARRER
JORBA
CARDENAL CISNEROS
DE
ER
R AR
DEL
CARRER DE PONS I GAL LARZA
0993012
T
EN
TAM
UN 'AJ
I.07
JO
VA
NY
28,01
468
27,85 513
P.
27,67 534
471
AP
433
27.62
27,64
16 18 17
428
536
27,62 539 25
27,70 668 AP 667 27,68 Gas 27,67 27,68
533
27.58
436
27.59
27.63
545 27,63
27,6213 11 1512 14 540 27,62
27.65 P. 439 440 P. 27.64443 444 P.27.73 441 27.65 P.27.60447 P.27.51 445 AP 449 446 27.56 27.56 27.52 P. 451 442 Gas AP 450 448 27.48 27.51 27.52 AP Gas 27.49 27.48
438
33,27 33,27 480 479 478 477 476 33,27
AP
739
27,55
27.54
425
27,52
27,49
740
27.50
482 424
741
27.47
423
27,46742
760
27.38
32
P.
27,52 27,54658
27,59 543
32,79
659
27,48 718 717 27,56654
653
27,37 745
562 623 620 617
Gas
28,12 28,13 618
616
619
28,02
54
592 27,99
27,67
548 635 27,48 27,44
Reixa
Aparador
35 662
576
27,67
27,60
10
633
P.
Gas
27,53578
27,43629
579
59
27,52
27,66663
27,41 27,51
664
27,59
P.
27,49 583
27.56 27.57
31,677
584
27,49
P.
1
226
Gas
2
227
27,50585
27,43868 186
185 184
27.47 27,47
27.50182
27.48 27.54
4
865 5 27,45 27,44 859
6
858
27,32
Clav.
54
7 27,44
8
856 866
9 27,41
855 27,42
27,42 857 27,32
27,39
850
210
852
27,26
31,85
27,33870 27.39
27.58
154
P.
152
27.50
27.77
156 27.47
153
158
27.54
27.55
P.
27.46
192 27.45 27.45
157 155
151
27.52
27.61
194
P.
159
27.43 27.43
148
18
27,32 837
27,32 27,22
27.29 357 828
27.45 200
P.
128
27.54
94 93
363 829
19 27,33 836
20
27,31 835 27,21
27,25
27,31 832
364 830
27,31
259
27.33
253 27.40
27.40
252
250
27.39
P.
33.40
354 27,30 833 27,20
Gas
27.09
293
304
299 26.81
302 26.70
AP
27.01
294 295 26.95 27.06
P.
26.85 300
301
P. 26.92
26.62 CARR ER DEL MERCAT
303 26.72
P.
27.28 265
27,26 826
876
878
788
27,26
27,28
273
27.26
27.32 AP 27.31 272 271 P. 27.30
P. 264
270
27.31
27.29
27,29
278
27.32
260
261
33.41 27.30
277 276
27.29
Gas
27.36 246
33.39 247 279 27.37
248 27.38
P.
P.
27.56 92
33.00 33.52
245
AP
27.36
27.34 241 244
P. 27.41
Galeries
130129
AP164 27.85 27.75 165 P. 27.79
291
274
269
262
27.31
263
27.29
27.29
AP
27.52
27.56 91
163
289
27.27
292 27.01
290
281
27.31 356 827 27,18 27,28 27,30 831 355 27.2983427.19
877
249 Gas 27.38 27.39 251
139
27.52
305
26.70
26.86 296 26.91
27.41284 Cobert
27.23 33.20
P. M4
127
33.45
Aparador
27.13 288 27.20
P.
266 280
26.80 26.79
875 258
53
27.84
282
Subt.
27.68 162 AP 27.69 161
27.74 552 27,78
17 27,33
27,30
257
215 27.41 216 218 EP 27.41 217 27.41 27.41 27.41 217 255 27.41220219 27.41 95 27.41 Armari 254140 27.41
150
149
285 27.27286 27.28
283
27.26
27.23
33.20
AP
27.43 201
P.
27.67
27.61160
27,19
27,30
309
26.90 298 26.91
27.25287
27.24 27,22
308
310
297
353 824
825
26.89 306
307
Gas
AP 26.99 26.84 26.98
311
352
27.15
27.39 214
27.41 205 204 AP 27.42 Gas 203202 195 196 27.49 197 27.44 198 199 27.44 27.46 P. 27.63 27.43 P. 27.49 P.
312
TC
27,16
362 816
39
314
27.05 27.02313
27.12315
317
27.25
96
LAVABOS HOMES
41 M
849
838 839
27,22
27,54
27.27
27.25
Baixant
16
AP
193 27.46
359 817
P. 27.31 316
318 228
27.25 351
874
27,35 256 213 27.37 215
214
27.41 206
AP
27.21349 27.22
350 823
27.29
873 212
55-56
P.
15 27,35 840 27,34
42 M
P.
27.22 27.27319
361 815
731 94 27,52
27,53 95
43 M
848
27.35
Gas
348
27.25360 27.15
37
Reg.
27,55
27,25
AP
27.41
27.45
168
320
27.27
27.25
27,55
44
871
27,36 27.38211
210
814
358
Clav.
842
27.30 27.27321 P. Gas
Clav.
27,19
810
47
9727,53
27,32 841 27,22
P. 27.28323 322
Gas
125
93
27,54
14
27.34
813 27,30 811 27,26 27,16
730
27,27
27.37
191
27.53
169
13 27,36 847
27,30
27,38 209 27.39
208
12 27,36 843
872
869
27.38
11212
27,35 27,25
844
324
AP
124
48
45 27,38 846 27,38845
27,39 851
27,29 853 27,29
27,21
27,29
27,59
326
27.28 P.
27.22
38
92
27.27
Gas
27,29
126
27,60 121
51
329
Gas
27.21
805 807
81
27,55
27.25
330
27.25 27.26327 328 27.29 27.27
347
77
27,54 85 27,5386 89 27,53 27,52 90 LAVABO HABITACLE LAVABO MINUSV. ELECT.
BR
27.21
822
159
27,56
123
27,60
27,51 84
209 211P. 208
10
854
331
161
729
96
82
76
91
82 27,55 83 27,53
172
171 27.59
53 27,54
95
27,60 120
27.16
335
346
821
27,17
27,30 190 29,16 163 808 27,54162 27,37 80927,30812
27,56 160
122
27,62 119
383
P.
27.26334 333 27.26 Gas
27,29 806 27,27804 27,17
27,59
27,63
118
27.24
325
728
27,62 128
27,14
27,29
36
27,65 27,66 52 8727,55 88 27,54 Reg.
67
27,55
7327,55
27,64
130
384 27.13
382 27.16
381
Apar.
27,13
27,64 129
27,64
380 27.15
Apar.
27.29
27.26
27,19
819
801
141 140
131
27,66 75
66
27,36
221
116
Apar.
803
27,24
27,59157
Terrassa Bar
Apar.
374
27.23
802
156
32,6873572727,59
P.
27,67
71
1 bis
2
113 155
27,62
27,65
11427,65 117 115
27,56
27,57 72 3
27.36 207
27,45
DM 55
71
27,57
27.42
551
AP 27.5527.54 170
70 65
115 114
27,56
144
366 27.12
373 27.16
385
P.
27,15
795 796
345
27,29 42
27.21
27,28
27,56
Reg.
112
70
27,20
27,30
27,65
122
132
27,64 113
27,61 69
74
818 344
27,16
AP 332
27,30
799
165
27,59
27,56 703
120
123
27,66
27,63
27,59
27,57
27.43 190
AP BR
133
27,59
79
27,51 76
64
4
86027,44 27,34
173
P.
5
27,47 861
187 27.45 18827.44 189 27.43 27.42
183
59
27,58 69
3 27,48
867
60
27,57
864
27.41
Pivots
17727.53 176 27.54 AP P. 175 27.53 27.56 174
124
132
27,67
68
Reg.
121
56
6827,58
6
27,50
223 27,48 862 222 27.39 27.38
550
27,45
27.62 178
65
630 863
78
27,56
67
63
27,52 27.50 224
179
61
27,56
8M
7M
27.50
225
27.40
Gas AP 27.77 181 180 Gas
62
6227,57
27,63
125
133 134
7727,54
66
81
666
P.
99
27,64 98
64
689 686
581
85
126
134 724 131 37,46
150
92
86
27,65 146 712 71432,71 713 34,20 147 149 36,63 148
130
75
61
27,53 6
27,49
91
27,66 27,64
27,60103
63
27,50
135
168166
27,58 167
142
27,65
372
DEL27.03MERCAT
AP 337 27.36 27.24 336 P. 27.24
P.
138
127
375 27.13
27.18 371
27.08
377
P.
27,22
173 CAIXA
116
376
386
27.00 Clav.26.96 Llambo rdes
27.02
CARR27.05ER DE L'ARC
339
AP
27.07
27.19 Llambordes
27.23 27.23
387
794 793
27,30 27,28
154
119 DM 31,67 143 27,65
128
129
27,61 60
27,57
580
582
49
27,59
631
27,51
136
145
117
27.04 27.08
389
378
388
27.05
Gas338
797 798
27,63
27,66 145
136
144 34,21 151
27,66 146
27,62
711 105
102
9M
27,46 549
AP
27,59
P.
27,54632
628
665
27,59687
27,56
27,56 577
90
57
27,6980
118 152
34,18 721 27,67 736
27.22340
27.22
390
27.09 379
341
AP
27,17 791 820 197 31,62 27,27789 27,20 27,28 79227,15 27,25
172
173
369
27.22
343
27.25391
368
27.18
32,50 342 27.23
486
27,21 752
27,31 790
702 27,57 171
171
27,60
27,66
137 137
135
88 87
Reg.
27,60 58
27,54
139 138
27,65
143
48
27,65 27,63 50
89
140
27,68 150 149
152
101
688
11
Gas
27,56
570
AP
102
27,62
27,57 634
AP
27,85 27,68588 58727,65 27,54 575 27,59 572 589 571 590 591 27,56 27,90 573 661 574 27,52 AP 33 27,63 27,94 34 27,58
141
27,66
27.36
243
AP
Gas
27.32 237 236Gas 27.32 238 33.23275 27.31 235 234 27.32
240 27.33 23927.33
242 27.34
P.
P.
P.
27.36
P.
27.32268 267 27.32
AP
P.
27.32 231 Gas 232 27.32 27.32 233 229 27.31230 P.27.35
P.
126 32.34
125
33.41
P. 27.86147 144 27.61
27.88 166
27.96 146
167
27.95
27.60141 220222 221 142
28.30 28.30 28.30
52
AP
143 89
32.53
P.
90
27.98 223
131
28.02
145
87
28,03 553
88
28.30
28.30
27-26-25
594 28,18 28,15593
27,68
108
M10
27,63 51
53 27,62
107
416
27.34
28,84 392
27.13
27.20 27.18
Gas
370
27,23750
27,24
27,38 784
27,57 701 172
27,69174 153
100 101
27.35415 27.34
751
28
27,60 700
27,60 175
168 37,45
132
32.64124
Baix.
Baix. 86
28.30 85
133 104
32.63
28.30 32.59123
30-29-28
32.41
134 103 102
28,40 554
Baix.
32.50122
Baix.
28.3484 83
28.34
135 101
32.60
34-33-32-31
595 28,39
142 151
27,67
27,66
417 749
27,24
800
167 725
710 709
27,66 47
555 643 9
166
153
27,65
4
27,56 636 27,53 566
605
165
27,65
154
51
600 28,64 AP Gas 59959728,56 28,59 598 596 28,53 28,76
Llambordes
604
155
27.27
753
27,58
27,58 699
27,60 156
786
27
27,57
27,58 32,14 698 720
111
109
157
396
Gas
485 418
169
697
27,67 104
27,68
27.26
AP
27.23
27,26748
193
27,60 696
46
27,40 780 27,38
26
705 179
27,57
Galeries
32.57121 105
136 99100
32.59
28,73 555
82 117
28.38
116
137 98
120 106
115
Baix.
32.62
81
Baix.
28.38
108 109 110
111
38-37-36-35
28,38
603
27,58
779 27,43
25
50
602
28,54
27,59
48-49
28,45 601
28,16
565
27,54
27.31
27,31747
27,23782 27,33 783 27,35 P.Bicis 27,36 785
P.
704
P. 26.92458 207
395394 27.22 Gas 27.20367 27.18
Gas
393
43
Clav.
AP
P.
615 627 27,93 27,77 609 614 608 27,62 613 626 27,85 61127,67 27,64 BR 625 Gas 28,00 Reg AP 610 27,60 612 27,72 27,58 607 60627,65 27,78 27,65
178
27,48
CAMBRA 108 107
46-47
621 28,35
27.31
397
399
457
27.35
27,32746
27,27781 27,37
27,45 27,47 27,46 776 195 194 196
774
27,53
23
22
185
13
27,31 27,41
44-45
28,49
21 106
41-42
CARRER DE MON TPELLER
28,27
622
27.30
Gas
754
778
773 719
177
20
32.60119
112 113 114
32.52 556
28,90
46
97
P.28.9747
28.85
P.
48
28.78
M1
Clav.
1
28.76
28.74
2
28.67
49
Gas
45 28.80
28,86
3
28.64
P.28.88 51
53
50
AP 28.73
28.74
28.68 52
4
54 P.28.85 55 AP
28.58
231
28.50 28.6540
Gas 43
28.8342 41 28.80 P.28.90P.38
Ajuntament de Barcelona
28.47
107
32.65
59 230
118
28.58
60
61
28.51
28.51
28.54 67
9
39
28.41
11
28.38
28.56 34
Contenid or
62
28.45
28.48 69
P. 28.56 63
P.
AP
28.38
28.45
70
71
37
28.74
28.59 P.
68
10
28.44
28.62 28.75
224
P.
58
28.60
7 8
28.69 44 28.82
28.4180
28.42
138
28.67 28.62 57
6
28.54
79
56
28.70
5
28.60
39-40
28,57
15
27,51 AP 12-13 BR 27,75 27,59 646 640 639 10 105 106 637 12 27,59 645 27,46 716 2 Reg27,61 27,64690 71532,14 104 103 638 27,58 36 32,72 641 3 27,59644 37 642 27,63 27,58 AP 27,64 27,58 Reg. P. 27,63 52
27,56
403
398 27.31
Font
777
27,47 27,49
27,52
770
691
648
27,51 647
27,57 563 564 27,56
27,55 769
27,62 695
27,56649 27,48
27,53
27.31
P.
27.38 400
402
32,55 419
27,29
27,35 771 27,45
27,61
43
651
547
P.
27.43401
404
AP 27.34 Gas 27.39
P.
P.
P.
405
27.37
484 420
755
772
768
18 19 CAMBRA
27,66 692
27,48652 65027,49
560
27,57
27,43 27,53
767
27,59
27,62
29,45 17
14
27,59 561
BR 678 27,63 27,64 680 AP P. 27,64 681 27,64
406
27,33
27,39
4427,65
27,50
679
56
765
45
27,64
1
27,58
P. 407
Clav.
756
27,44 766
27,46 27,56
Contenidors
ASSOCIACIO DE VENEDORS 16
27,54 655
546
557
27,65 P. 675 AP 27,65 676 677 27,65 33,45 685 684 27,65 68333,34 33,48682 33,35
764
656 762 27,53 27,58
27,54
27,60 559 558 27,58
27,64
673
27,47763
657
Clav.
674
28,67 624
27,46
27,59
27,65
27.40 P. 408 27.35
409
757
660
542 672
27,52
27,52 761
31,68 8
26.70463 AP 26.71 462 P. 26.69461 459 460 26.75 26.97
26.93
P.
27.51 410 Reixa 27.52 27.41
Gas
27.23 421
24-23-22-21
27,60 541
411 412
32,66
27.42
27,39
744
59
AP
27,67
AP
422
483
27.43
27,43 743
758
671
413
32,32
32,63
27,54
27,53 759
P.
27.56
27.27
481 426
27,58
738
30,99
669
27,72 670
456
27.42
27.43
P.
414
27.45
AP 27.43
27.50
27.57 427
487
475
26.86
474
P.
455 453 454
452
27.45
32,59 27.61
BR
26.81 472 26.79
473
33,41 33,41
537
27,64 538
27,68 531532 AP 27,69
P. 437
AP
27.65 430 27.64 429
P.
P. 27.66435
434
27.63
AP
431
Asfalt
P.
535
27,70
P.
489
27,65 488 491 432 27,66 27.65
27,65
27,65
530
26.73
Llambordes 49027,71 27,67 492
507 27,66 27,65
510
27,67
470
Apar. AP 49327,84
509 526
27,67
P.
P.
27,79 494
Contenidor Roba
P.
27,81 528 527 27,71 27,70 529
26.67
26.88
AP
511 508
26.54
26.56 26.47
469
514 515
27,78 27,80 AP P. 27,72 512
26.61
464
27,82
516
544
28.28 28.47
72
28.40
74
64 65
AP
P.
28.35
73 28.37
28.28 28.32
28.30
77
0
5
10
20
REDACTOR DEL PLA CRISTINA PUJOL PRECIADO, arquitecte
ESTAT ACTUAL
DISTICTE DE SANT ANDREU
JUNY DE 2018
ORIGINALS
DIN A3
ESCALA
1:400
I.08
DE MATEU FERRAN
PLANEJAMENT PROPOSAT
5 MERCAT DE SANT ANDREU
1.718 m2 7a**
15(p)**
Equipament s comunitaris i
1.287 m2
dotacions actuals.
dotacions actuals.
Tipus d'equipament:
CARRER DE L'ARC DEL MERCAT
EDIFICI A
12sa
EDIFICI B
431 m2
SANT AN
DEL MERCADAL
CARRER GRAN D E
7a**(p) Equipaments comunitaris i
15(p)**
DREU
CARRER
DE
15(p)**
7a**
MONTPELLER
Cb: Cota de planta baixa Planta baixa
PB AMR=7,10m
o per sota de la Cr de la planta baixa). EDIFICI A i EDIFICI B o per sota de la Cr de la planta baixa). EDIFICI B
CARRER
DEL
MERCAT
+0,00m PB
CrA=0,00 m
L/2 L/2
L/2
AMR=P+2PP
15(p)**
Perfil regulador
L/2
CrB.1=0,00 m
AMR=PB+3PP
i perfil regulador
EDIFICI CATALOGAT NIVELL C PROJECTE VINCULANT
Projecte vinculant
15(p)**
7a(p)** 5
EDIFICINCATALOGAT NIVELL C PROJECTE VINCULANT
12sa
CrB.2=0,00 m L/2
ANDREU
5
C A R R E R GRAN D E SANT
12sa
L/2
15 RIE RA DE
SAN TA ND REU
Ajuntament de Barcelona
0
5
10
20
REDACTOR DEL PLA CRISTINA PUJOL PRECIADO, arquitecte
DISTICTE DE SANT ANDREU
JUNY DE 2018
ORIGINALS
DIN A3
ESCALA
1:500
P.02
PLANEJAMENT PROPOSAT
MERCAT DE SANT ANDREU
1.718 m2 7a**
Equipament s comunitaris i
1.287 m2
dotacions actuals. 7a**(p) Equipaments comunitaris i
431 m2
dotacions actuals.
Tipus d'equipament:
EDIFICI A EDIFICI B
Cb: Cota de planta baixa Planta baixa
CrA=0,00 m
o per sota de la Cr de la planta baixa). EDIFICI A i EDIFICI B o per sota de la Cr de la planta baixa). EDIFICI B +0,00m PB
Perfil regulador
i perfil regulador Projecte vinculant
07
03
AMR=+7,10m
+34.55 02 +31.65 01 06
CrA=0,00 m
04
05
Ajuntament de Barcelona
0
5
10
20
REDACTOR DEL PLA CRISTINA PUJOL PRECIADO, arquitecte
DISTICTE DE SANT ANDREU
JUNY DE 2018
PERFIL REGULADOR. SECCIONS
ORIGINALS
DIN A3
ESCALA
1:250
P.03
AMR= PORXO+2PP
AMR=+7,10m
+34.55
+31.65
CrA=0,00 m
Ajuntament de Barcelona
0
5
10
20
REDACTOR DEL PLA CRISTINA PUJOL PRECIADO, arquitecte
DISTICTE DE SANT ANDREU
JUNY DE 2018
PERFIL REGULADOR. SECCIONS
ORIGINALS
DIN A3
ESCALA
1:250
P.04
PLANEJAMENT PROPOSAT
MERCAT DE SANT ANDREU
1.718 m2 7a**
Equipament s comunitaris i
1.287 m2
dotacions actuals. 7a**(p) Equipaments comunitaris i
431 m2
dotacions actuals.
Tipus d'equipament:
EDIFICI A EDIFICI B
Cb: Cota de planta baixa Planta baixa o per sota de la Cr de la planta baixa). EDIFICI A i EDIFICI B o per sota de la Cr de la planta baixa). EDIFICI B +0,00m PB
Perfil regulador
i perfil regulador Projecte vinculant
07
AMR= PORXO+2PP
03
02 AMR=+7,10m
+34.55
01
+31.65
06
CrA=0,00 m 04
05
Ajuntament de Barcelona
0
5
10
20
REDACTOR DEL PLA CRISTINA PUJOL PRECIADO, arquitecte
DISTICTE DE SANT ANDREU
JUNY DE 2018
PERFIL REGULADOR. SECCIONS
ORIGINALS
DIN A3
ESCALA
1:250
P.05
MOBILITAT SOSTENIBLE D_4 PLA ESPECIAL URBANÍSTIC INTEGRAL PER A LA REGULACIÓ DE L’EQUIPAMENT, NOU MERCAT MUNICIPAL DE SANT ANDREU, SITUAT A LA PLAÇA DEL MERCADAL. DISTRICTE DE SANT ANDREU
ÍNDEX
D_4. MOBILITAT SOSTENIBLE
MOBILITAT SOSTENIBLE El present Estudi de la mobilitat del present Pla Especial Urbanístic Integral (PEUI) es redacta segons l’article 69 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, que determina que s’aplica als plans especials urbanístics el que estableixen els articles 65 i 66 per als plans parcials urbanístics. En aquest sentit, l’article 66.1.h del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, que preveu la justificació del compliment de les determinacions del planejament urbanístic general sobre mobilitat sostenible. El Decret 344/2006, de 19 de desembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, contempla en el seu article 3, apartat 3.1.c, les actuacions que suposin la implantació de nous usos i activitats. Atès que aquesta actuació manté un ús existent no és necessari incloure l’estudi d’avaluació de mobilitat generada. La proposta del Pla Especial Urbanístic Integral, que es tradueix en una actuació edificatòria d’interès públic, desenvolupa en un solar situat en plena trama urbana consolidada sense alterar el model ja vigent, no té cap incidència des del punt de vista de la mobilitat que faci necessària una especial justificació en relació al que s’estableix a l’article 66.1.h del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, que
Metro:
preveu la justificació del compliment de les determinacions del planejament urbanístic general sobre
Línia 1. Estació SANT ANDREU
mobilitat sostenible.
Línia 1. Estació FABRA I PUIG
El Pla Especial Urbanístic Integral incideix en una trama urbana ja consolidada del municipi, en el Districte de Sant Andreu, en el que existeixen els mitjans de transport necessaris i convenients que proporcionen una variada oferta i facilitat d’accés a l’equipament previst. La proposta no comporta un increment significatiu en el número de desplaçaments ja generats en l’actualitat en aquest emplaçament. Tampoc es considera que modifiqui la mobilitat generada en l’entorn. L’àmbit d’aquest Pla Especial Urbanístic Integral (PEUI) està situat al barri de Sant Andreu al districte de Sant Andreu. L’àmbit discontinu se situa a la Plaça del Mercadal delimitada pel carrer de Pons i Gallarza, al nord, pel carrer Gran de Sant Andreu, a l’est, pel carrer de Rubén Darío, al sud, i pel carrer de Bascònia, a l’oest. Més concretament, l’àmbit discontinu inclou la totalitat de les parcel·les ubicades a la Plaça del Mercadal núm. 41 i a la Plaça del Mercadal núm. 9. L’actual Mercat de Sant Andreu el composen dos edificis. La mobilitat queda plenament garantida per la pròpia xarxa de transport públic existent. Els gràfics que es reprodueixen a continuació il·lustren la situació dels diferents serveis públics existents: Tren. Rodalies de Catalunya: Sant Andreu Comtal
Sant Andreu Arenal
Línia R2. Castelldefels – Granollers Centre
Línia R3. L’Hospitalet de Llobregat – Puigcerdà
Línia R2N. Aeroport – Maçanet-Massanes
Línia R4. Sant Vicenç de Calders – Manresa
Línia R11. Barcelona Sants – Portbou
Línia R7. Barcelona Sant Andreu Arenal – Cerdanyola Universitat Línia R12. L’Hospitalet de Llobregat – Lleida
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC INTEGRAL PER A LA REGULACIÓ DE L’EQUIPAMENT, NOU MERCAT DE SANT ANDREU, SITUAT A LA PLAÇA DEL MERCADAL AL DISTRICTE DE SANT ANDREU
Juny 2018
D_4 MOBILITAT SOSTENIBLE -1
Autobús: Línia 11. Roquetes/ Trinitat Vella Línia 62. Ciutat Meridiana / Pl. Catalunya Línia 96. Montcada i Reixac / La Sagrera Línia 97. Vallbona / Pg. Fabra i Puig Línia 104. Cementiri de Collserola / Fabra i Puig Línia 126. La Sagrera / Trinitat Vella Línia 132. Prosperitat / Torre Llobeta
Estacions de Bicing:
Estacions de Bicing elèctric:
Estació Bicing 256. Malats 28
-
Estació Bicing 257. Sant Adrià 2 Estació Bicing 260. Plaça de l’Estació 6 Estació Bicing 272. Concepció Arenal 281 Estació Bicing 285. Malats 98 Estació Bicing 296. Carrer de Rosselló i Porcel 1
Línia B23. “Metro Fondo” / Av. Itàlia Línia N3. Rambla dels Països Catalans / Pl. Espanya Línia N9. Edith Llaurador / Av. Joan Garí Línia H4. Bon Pastor / Zona Universitària Línia H8. La Maquinista / Camp Nou Línia V31. Trinitat Vella / Mar Bella
Punts d’ancoratge per a bicicletes: Marcats al plànol Aparcaments amb places per a bicicletes: -
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC INTEGRAL PER A LA REGULACIÓ DE L’EQUIPAMENT, NOU MERCAT DE SANT ANDREU, SITUAT A LA PLAÇA DEL MERCADAL AL DISTRICTE DE SANT ANDREU
Juny 2018
D_4 MOBILITAT SOSTENIBLE -2
Parades de Taxi: Av. Meridiana 400 Av. Meridiana 424
Aparcaments: Aparcament Núñez i Navarro * Pons i Gallarza. C/ Pons i Gallarza 33 Aparcament Vinci Park España * Segre. C/ Segre 24 Aparcament Garatge Gallar. C/ Monges 50
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC INTEGRAL PER A LA REGULACIÓ DE L’EQUIPAMENT, NOU MERCAT DE SANT ANDREU, SITUAT A LA PLAÇA DEL MERCADAL AL DISTRICTE DE SANT ANDREU
Juny 2018
D_4 MOBILITAT SOSTENIBLE -3
INFORME AMBIENTAL D_5 PLA ESPECIAL URBANÍSTIC INTEGRAL PER A LA REGULACIÓ DE L’EQUIPAMENT, NOU MERCAT MUNICIPAL DE SANT ANDREU, SITUAT A LA PLAÇA DEL MERCADAL. DISTRICTE DE SANT ANDREU
ÍNDEX
D_5. INFORME AMBIENTAL 1. Context de l’Informe Ambiental, marc de referència, i plans i programes de referència 2. Informe ambiental 2.1. Àmbit 2.2. Paràmetres bàsics de la proposta 2.3. Diagnosi, repercussions previsibles, valoració i mesures d’ambientalització de la proposta 2.4. Objectius ambientals específics 2.5. Justificació ambiental de l’ordenació 2.6. Conclusions ambientals de l’ordenació
1. CONTEXT DE L’INFORME AMBIENTAL, MARC DE REFERÈNCIA I PLANS I PROGRAMES DE REFERÈNCIA INTRODUCCIÓ El present informe té per objecte fer una anàlisi des del punt de vista ambiental de les ordenacions plantejades al PEUI per a la regulació de l’equipament, nou Mercat Municipal de Sant Andreu, situat a
−
Objectius del Marc 2030: 40% de reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, 27% de quota d’energies renovables, 27 de millora de l’eficiència energètica.
−
Directiva 2008/98/CE, de 19 de novembre de 2008, sobre residus i per la que es deroguen determinades Directives.
−
Directiva 2008/50/CE relativa a la qualitat de l'aire ambient i a una atmosfera més neta a Europa
la Plaça del Mercadal dins del terme municipal de Barcelona, concretament al Districte de Sant
Àmbit estatal
Andreu. L’àmbit de present Pla Especial Urbanístic Integral està ubicat en plena trama del Districte de
−
Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental.
−
Reial Decret 235/2013, de 5 d’abril, pel qual s’aprova el procediment bàsic per a la certificació de
Sant Andreu, al nucli antic del barri de Sant Andreu. Està ubicat a la Plaça del Mercadal, delimitada pel carrer de Pons i Gallarza, al nord, pel carrer Gran de Sant Andreu, a l’est, pel carrer de Rubén Darío, al
l’eficiència energètica dels edificis.
sud, i pel carrer de Bascònia, a l’oest. Més concretament, l’àmbit discontinu inclou la totalitat de les parcel·les ubicades a la Plaça del Mercadal núm. 41 i a la Plaça del Mercadal núm. 9. L’actual Mercat
−
Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats.
de Sant Andreu el composen dos edificis.
−
Reial Decret 102/2011de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l'aire.
L’informe ambiental s’ha d’entendre com un apartat clau per donar impuls a un nou model de
−
Ordre FOM/1635/2013, de 10 de setembre, per la qual s'actualitza el Document bàsic DB-HE «Estalvi
planificació orientat a la sostenibilitat, i és on s’exposen tots aquells paràmetres ambientals que s’han tingut en compte a l’hora de definir el planejament.
d'Energia», del Codi Tècnic de l' Edificació, aprovat pel Reial Decret 314/2006, de 17 de març −
Reial Decret 1371/2007, de 19 d’octubre, de modificació parcial del Codi Tècnic de l’Edificació.
programes, i a la Llei 21/2013 d’avaluació ambiental estratègica no és necessari sotmetre el present pla
−
Reial Decret 314/2006, de 17 de març, que aprova el Codi Tècnic de l’Edificació.
a avaluació ambiental. De tota manera, la legislació urbanística, obliga que els plans urbanístics
−
Reial Decret 9/2005, de 14 de gener, segons el qual s’estableix la relació d’activitats potencialment
Segons allò establert a l’annex 1 de la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i
continguin un informe ambiental. Per aquells plans que no estan sotmesos a avaluació ambiental estratègica, la normativa vigent no estableix els continguts de la documentació ambiental, però, de tota manera, aquest informe ambiental es formula inspirant-se en l’article 70 del Reglament de la Llei d’Urbanisme Decret legislatiu
contaminants del sòl, els criteris i els estàndards per a la declaració de sòls contaminats. −
Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll.
−
Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’aigües.
305/2006, de 18 de juliol, que determina l’objecte i contingut de la documentació ambiental de les
Àmbit autonòmic:
modificacions de planejament general. Per aquest PEU, s’ha adaptat el contingut de l’informe
−
ambiental establert en aquest article a l’abast del PEU i a la realitat del medi afectat.
Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d'impuls de l'activitat econòmica. La disposició addicional vuitena d’aquesta llei estableix les regles aplicables fins que la Llei 6/2009 de 28 d’abril,
REFERENTS NORMATIUS D’àmbit europeu Clima i energia −
Directiva 2012/27/UE, de 25 d’octubre de 2012, relativa a l’eficiència energètica.
−
Decisió de repartiment d’esforços (2013-2020)
−
Directiva 2009/29/CE, de 23 d’abril de 2009, per la que es modifica la Directiva 2003/87/CE per
−
Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l'activitat administrativa de l'Administració de la
d’avaluació ambiental de plans i programes s’adapti a la Llei de l’Estat 21/2013. −
Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes (alguns preceptes ja no són aplicables).
−
Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus.
−
Decret 152/2007, de 10 de juliol, d’aprovació del Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de
perfeccionar i ampliar el règim comunitari de comerç de drets d’emissió de gasos amb efecte
l’aire als municipis declarats zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric mitjançant el
hivernacle.
Decret 226/2006, de 23 de maig.
Directiva 2009/28/CE, de 23 d’abril de 2009, relativa al foment de l’ús d’energia procedent de fonts
−
Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme.
renovables.
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC INTEGRAL PER A LA REGULACIÓ DE L’EQUIPAMENT, NOU MERCAT DE SANT ANDREU, SITUAT A LA PLAÇA DEL MERCADAL AL DISTRICTE DE SANT ANDREU
Juny 2018
D_5 INFORME AMBIENTAL -1
−
Decret 226/2006, de 23 de maig, pel qual es declaren zones de protecció especial de l’àmbit atmosfèric diversos municipis de les comarques metropolitanes per a contaminant diòxid de nitrogen i partícules.
−
Ordenança del medi ambient de Barcelona, de 25 de febrer de 2011.
Mesures de govern: −
Mesura de govern per a impulsar terrats vius i cobertes verdes a Barcelona (octubre de 2014)
d’ecoeficiència.
−
Omplim de vida els carrers, la implantació de les Super illes a Barcelona (maig 2016)
−
Llei d’Urbanisme vigent, el text refós de la qual s’aprova pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost.
−
Resiliència urbana (febrer 2016)
−
Llei 12/2004, de 27 de desembre, de mesures financeres, que modifica el Decret legislatiu 3/2003, de
−
Transició cap a la Sobirania energètica (juliol de 2016)
4 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya
−
Programa de mesures contra la contaminació atmosfèrica (novembre 2016)
−
Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i
que deroga la LOGTA i altres disposicions. −
Llei 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés d'adequació de les activitats d'incidència ambiental al que estableix la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental.
−
MARC GLOBAL L’objectiu de l’informe ambiental és garantir el desenvolupament sostenible de la ciutat de Barcelona, mitjançant l’anàlisi de tots els vectors ambientals implicats. En el marc global és a l’informe Brundtland (1987) on es va definir el concepte de desenvolupament sostenible, per primera vegada, com aquell
Decret 143/2003, de 10 de juny, de modificació del Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual
desenvolupament capaç de satisfer les necessitats del present sense comprometre’n les de les
s'aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció
generacions futures.
integral de l'administració ambiental, i se n'adapten els annexos.
Des d’aleshores s’han anat succeint una sèrie d’esdeveniments internacionals que són referència per
−
Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric.
establir els diferents objectius ambientals a considerar entre els que destaquen, per ser més recents, els
−
Decret 226/2006, de 23 de maig, tant per al contaminant de diòxid de nitrogen com per a les
següents:
partícules en suspensió.
-
−
Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica.
−
Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de
desenvolupament sostenible. D’aquesta convenció en surten diversos criteris: usar els recursos renovables per sota de la seva taxa de regeneració; usar els recursos no renovables amb taxes de consum inferiors a les taxes de desenvolupament de recursos substitutius renovables; i limitar l’emissió
juny, de protecció contra la contaminació acústica −
Decret 245/2005, pel qual es fixen els criteris per a l'elaboració dels mapes de capacitat acústica, modificat pel Decret 176/2009
−
−
-
Protocol de Kyoto 2002. Té com a finalitat assolir els compromisos fixats en el Conveni sobre el canvi climàtic: l’estabilització de les concentracions de gasos amb efecte hivernacle a l’atmosfera a un nivell que impedeixi interferències antropogèniques perilloses en el sistema climàtic.
-
Conferència de l’ONU sobre Desenvolupament Sostenible (Rio +20) celebrada al juny del 2012, per
Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el reglament de desenvolupament de la llei
a revisar i actualitzar la implementació del concepte de desenvolupament sostenible, i també per
anterior.
reviure "l'esperit de Rio" d'integració, d'unitat i d'ambició. Mostra de la vigència i la capacitat
−
Decret 93/1999, de 6 d'abril, sobre procediments de gestió de residus.
−
Decret 47/1988, d’11 de febrer, sobre declaració d’arbres d’interès comarcal i local.
−
Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de Protecció de l'Ambient Atmosfèric.
−
al medi ambient de contaminants per sota de la capacitat d’absorció i de regeneració del medi.
Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.
Convenció de Rio de Janeiro 1992. Es comença a utilitzar àmpliament el concepte de
Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric.
Àmbit municipal: Legislació:
d'incidència del desenvolupament sostenible a escala internacional i permet consolidar el desplegament de les polítiques vers una economia ecoeficient. Finalment, però no menys important, Rio+20 representa una nova oportunitat per enfortir el rol dels governs locals i regionals en polítiques de desenvolupament sostenible, tal com ho va ser la Cimera de la Terra l'any 1992. -
Acord de París pel canvi climàtic 2015. 195 països van arribar per consens a un pacte global, a la COP de París, per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle per no superar el 2ºC i fer tot el possible per mantenir l’escalfament global per sota de 1,5ºC. S’estableixen mesures per a la reducció de les emissions a partir de l’any 2020, no obstant, no fixa objectius a mitjà ni a llarg termini. Tindrà efectes sobre els objectius europeus.
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC INTEGRAL PER A LA REGULACIÓ DE L’EQUIPAMENT, NOU MERCAT DE SANT ANDREU, SITUAT A LA PLAÇA DEL MERCADAL AL DISTRICTE DE SANT ANDREU
Juny 2018
D_5 INFORME AMBIENTAL -2
-
Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses per l’energia i el clima 2015. Integra el Pacte d’Alcaldes i el Pacte
global informació sobre els diferents àmbits d’activitat, tot detectant les principals dades i tendències.
per l’Adaptació. Impulsat per la Comissió Europea, aplega les autoritats locals i regionals, que es
Són els següents:
comprometen voluntàriament a millorar en relació a eficiència energètica i en l’ús d’energia sostenible i l’avanç en les polítiques d’adaptació al canvi climàtic. Tenen la missió de complir i superar l’objectiu de la Unió Europea de reduir les emissions de CO2 en un 40% per al 2030.
Objectiu 1. Biodiversitat
Compromís ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022 L’any 1995 l’Ajuntament de Barcelona va aprovar l’adhesió a la Carta d’Aalborg. La decisió implicava
2. Espai públic i mobilitat
treballar d’acord amb els principis del desenvolupament sostenible i era el primer pas per dotar la ciutat 3. Qualitat ambiental i salut
problemes ambientals del planeta tenen el seu origen en les grans àrees urbanes. Després d’un extens Sostenibilitat 2002-2012, un document àmpliament consensuat que definia principis, objectius i línies
4. Ciutat eficient, productiva i d'emissions zero
2.2 Seguretat viària
3.2 Qualitat acústica
4.2 Consum d'aigua 4.3 Penetració de les TIC a les llars
implicades, el document ha marcat el full de ruta de la ciutat. El desembre del 2012, seguint la 2012-2022, un nou document consensuat, amb nous objectius i reptes:
2.1 Ecomobilitat
4.1 Renovació del parc d'habitatges
d’acció per conduir la ciutat cap a la sostenibilitat. Després de 10 anys i més de 800 organitzacions dinàmica de consens i de procés participatiu, es presenta el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat
1.2 Biodiversitat de les aus
3.3 Qualitat de l'aigua de consum humà
accions per afrontar els reptes socioambientals del segle XXI, tenint en compte que molts dels procés participatiu, Barcelona va concretar la seva Agenda 21 en el Compromís Ciutadà per la
1.1 Superfície verda
3.1 Qualitat de l'aire
d’una Agenda 21 Local. L’Agenda 21 Local és una resposta de la ciutat de Barcelona a la invitació que es va formular des de la Cimera de Rio de les Nacions Unides, per tal que les ciutats elaboressin plans i
Indicador
5.1 Consum responsable 5. Ús racional dels recursos
5.2 Generació de residus municipals 5.3 Recollida selectiva de residus
1.
Biodiversitat: del verd urbà a la renaturalització de la ciutat
5.4 Destí dels residus municipals
2.
Espai públic i mobilitat: del carrer per circular al carrer per viure-hi
3.
Qualitat ambiental i salut: dels estàndards a l’excel·lència
6.1 Despesa municipal en els àmbits ambiental i social
4.
Ciutat eficient, productiva i d’emissions zero: de la Barcelona tecnològica a la Barcelona
6. Bon govern i responsabilitat social
6.3 Certificacions en l’àmbit de la sostenibilitat
intel·ligent 5.
Ús racional dels recursos: de la societat del consum al consum responsable
6.
Bon govern i responsabilitat social: de la intervenció sectorial a la coordinació efectiva
7.
Benestar de les persones: de la ciutat acollidora a la societat cohesionada
8.
Progrés i desenvolupament: de la preocupació per la sostenibilitat a una economia que s’hi fonamenti
9.
Educació i acció ciutadana: de la conscienciació a la corresponsabilització amb coneixement de causa
10. Resiliència i responsabilitat planetària: de la resposta puntual a l’acció global
6.2 Endeutament del Govern municipal
7.1 Esperança de vida en néixer 7.2 Accessibilitat a l'habitatge 7. Benestar de les persones
7.3 Nivells d’ocupació 7.4 Distribució de la renda 7.5 Accés a l'oferta cultural 7.6 Satisfacció ciutadana
8. Progrés i desenvolupament
8.1 Innovació
9. Educació i acció ciutadana
9.1 Nivells d'estudis
10. Resiliència i responsabilitat planetària
10.1 Canvi climàtic 10.2 Autosuficiència energètica
Indicadors de sostenibilitat de l’Ajuntament de Barcelona 2012-2022: Els indicadors de sostenibilitat volen ser un instrument de coneixement dels progressos de la ciutat des de la perspectiva del desenvolupament sostenible, atès que permeten recopilar de manera sintètica i
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC INTEGRAL PER A LA REGULACIÓ DE L’EQUIPAMENT, NOU MERCAT DE SANT ANDREU, SITUAT A LA PLAÇA DEL MERCADAL AL DISTRICTE DE SANT ANDREU
Juny 2018
D_5 INFORME AMBIENTAL -3
Pla d’Energia, canvi climàtic i qualitat de l’aire de Barcelona 2011-2020 (PECQ)
a) “La utilització del sòl atenent a la seva naturalesa de recurs natural no renovable, el que comporta la configuració de models d’ocupació del sòl que:
Aquest pla fa especial èmfasi en la reducció de la contaminació atmosfèrica i marca les següents línies
1. Afavoreixin la compactació urbana, evitant la dispersió de la urbanització i les edificacions en el
estratègiques:
territori mitjançant la previsió dels creixements en continuïtat amb el teixit urbà existent, i
Programa Ciutat: -
considerin la conservació, la rehabilitació i la recuperació de les trames urbanes i del parc
Incidir sobre la relació entre el comportament de les persones, el comportament social i el
immobiliari.
comportament organitzacional amb el consum energètic. -
2. Fomentin la implantació de sistemes de transport col·lectiu i la mobilitat sostenible en general.
Introduir la necessitat d’aplicar principis d’eficiència energètica en la rehabilitació d’edificis i en la
3. Afavoreixin la preservació i millora dels sistemes de vida tradicional a les àrees rurals, i comportin
reforma d’habitatges. -
Continuar prioritzant l’ús dels principals recursos renovables dels que disposa la ciutat i incorporar
una gestió adequada del sòl no urbanitzable i, particularment del sòl agrari, que reconegui les
tecnologies d’alta eficiència.
seves funcions productives, territorials i paisatgístiques.
Reduir la presència de la mobilitat privada a Barcelona, responsable d’un dels principals problemes
4. Afavoreixin la preservació i consolidació de la identitat del territori.
de salut pública de la ciutat, com és la contaminació de l’aire. -
5. Consolidin un model de territori globalment eficient.
Reduir l’impacte ambiental de grans infraestructures i actors econòmics de la ciutat com la indústria, el port i l’aeroport.
b) L’atenció a les necessitats socials d’accés a l’habitatge, la previsió i modernització de les
Programa municipal:
infraestructures, la millora dels equipaments existents així com la previsió de nous equipaments de
-
Reduir l’impacte de la mobilitat municipal.
-
Racionalitzar l’ús de l’energia en equipaments, tant en els nous com en els ja existents.
-
Rebaixar la proporció d’energia primària d’origen fòssil consumida pels serveis municipals.
Criteris de sostenibilitat fixats a la legislació urbanística:
manera que hi hagi una oferta adequada quantitativament i espacialment amb relació als habitatges; el desenvolupament del sistema productiu, i el foment de la diversitat econòmica i de la capacitat per a fer front als canvis socials i les innovacions tecnològiques. c) La cohesió social, mitjançant la regulació de l’ús del sòl de forma que es fomenti la mescla equilibrada de grups socials, usos i activitats i es garanteixi el dret dels ciutadans i ciutadanes a gaudir d’un habitatge digne i adequat.
El present PEU és congruent amb els principis generals de sostenibilitat tinguts en consideració i s’ajusta al concepte de desenvolupament urbanístic sostenible definit en l’article 3 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme i desenvolupat pel seu Reglament (Decret 305/2006). L’article 3 del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, defineix el concepte de desenvolupament urbanístic sostenible en els següents termes:
d) La cohesió territorial, amb l’objecte d’afavorir l’accés equitatiu de la ciutadania a les rendes i serveis bàsics amb independència del lloc de residència. e) La protecció i gestió adequada del medi ambient i del patrimoni natural, mitjançant la preservació de les funcions ecològiques del sòl, la millora de la qualitat ambiental, la gestió del paisatge per tal
1. “El desenvolupament urbanístic sostenible es defineix com la utilització racional del territori i el medi
de preservar-ne els valors, la utilització racional dels recursos naturals i el foment de la eficiència
ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos
energètica mitjançant l’elecció dels emplaçaments i l’ordenació de manera que tinguin en
naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida
consideració les condicions geogràfiques i climàtiques que poden influir en l’estalvi energètic i el
de les generacions presents i futures. 2. El desenvolupament urbanístic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat, comporta també la configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la
millor manteniment de les edificacions. f)
urbans rellevants, dels elements i tipologies arquitectòniques singulars, dels paisatges de valor
cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenguin la preservació i la
cultural i històric i de les formes tradicionals d’ocupació humana del sòl.”
millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient. 3. L’exercici de les competències urbanístiques ha de garantir, d’acord amb l’ordenació territorial, l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible.”
La protecció del patrimoni cultural, mitjançant la conservació, recuperació i millora dels espais
Criteris de sostenibilitat fixats al marc normatiu de Barcelona: Barcelona disposa de l’Ordenança general del medi ambient de Barcelona, aprovada el 25 de febrer de 2011 pel consell Plenari i que modifica la que era vigent fins aleshores, de l’any 1999. Conté els
L’article 3 del Decret legislatiu 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la llei
següents apartats:
d’Urbanisme, concreta els següents aspectes:
-
Títol 1. Disposicions generals: on es detallen els principis generals de les polítiques municipals en matèria de medi ambient, així com el règim jurídic de la inspecció, de les ordres o manaments
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC INTEGRAL PER A LA REGULACIÓ DE L’EQUIPAMENT, NOU MERCAT DE SANT ANDREU, SITUAT A LA PLAÇA DEL MERCADAL AL DISTRICTE DE SANT ANDREU
Juny 2018
D_5 INFORME AMBIENTAL -4
d’execució, de les mesures cautelars o provisionals i de l’execució forçosa i el règim sancionador general. -
Títol 2. Protecció de l’atmosfera: s’adequa al títol I de la Llei estatal 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera; incorpora aspectes conceptuals, procedimentals i tècnics imprescindibles per al correcte exercici de les tasques per adaptar la regulació als actuals models d’actuació i gestió.
-
Títol 3. Contaminació tèrmica i radiacions ionitzants: s’adequa a les noves disposicions del Reglament sobre instal·lacions nuclears i radioactives, aprovat pel RD 1836/1999, un cop modificat pel RD 35/2008.
-
Títol 4. Contaminació acústica: s’adequa a les exigències sobre la matèria imposades per la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica i la Llei estatal 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, així com la normativa que les desenvolupa i d’altres més específiques.
-
Títol 5. Gestió d’aigües: unifica els capítols de captació, distribució i consum d’aigua potable amb els de sanejament d’aigües residuals i pluvials, que en l’anterior ordenança estaven separats; i s’adequa a les disposicions del RD 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà.
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC INTEGRAL PER A LA REGULACIÓ DE L’EQUIPAMENT, NOU MERCAT DE SANT ANDREU, SITUAT A LA PLAÇA DEL MERCADAL AL DISTRICTE DE SANT ANDREU
Juny 2018
D_5 INFORME AMBIENTAL -5
2.INFORME AMBIENTAL
2.2 PARÀMETRES BÀSICS DE LA PROPOSTA
2.1 ÀMBIT
PARÀMETRES
SITUACIÓ: Plaça del Mercadal núm. 41, districte de Sant Andreu, barri del Sant Andreu, Barcelona. DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT: L’àmbit de present està ubicat en plena trama del Districte de Sant Andreu, al nucli antic del barri de Sant Andreu. Està ubicat a la Plaça del Mercadal, delimitada pel carrer de Pons i Gallarza, al nord, pel carrer Gran de Sant Andreu, a l’est, pel carrer de Rubén Darío, al sud, i pel carrer de Bascònia, a l’oest. Més concretament, l’àmbit discontinu inclou la totalitat de les parcel·les ubicades a la Plaça del Mercadal núm. 41 i a la Plaça del Mercadal núm. 9. L’actual Mercat de Sant Andreu el composen dos edificis de forma rectangular. La superfície estimada de l’àmbit és de 1.718,00 m2.
DADA
Número màxim de plantes (alçada reguladora màxima)
EDIFICI A. AMR -= 7,10 m (PB) EDIFICI B. PORXO+2PP (Façana Plaça del Mercadal) PB+3PP (Façana Plaça del Mercadal) PB. ALÇADA EXISTENT (Façana Rubén Darío)
Ocupació del sòl
100%
Sostre edificable sobre rasant (m2/st)
2.000 m2/st
Espais reservats per viari en superfície (m2)
0,00 m2
Superfície total de l’àmbit (m2)
1.718,00 m2
Orientació de l’edificació
Nord / Sud / Est / Oest
2.3 DIAGNOSI, REPERCUSSIONS PREVISIBLES, VALORACIÓ I MESURES D’AMBIENTALITZACIÓ DE LA PROPOSTA a) MODEL URBÀ:
Vista aèria de l’àmbit
DIAGNOSI
REPERCUSSIONS PREVISIBLES, VALORACIÓ I MESURES
Context urbà: l’àmbit està ubicat en plena trama
La proposta s’integra urbanísticament en l’entorn, ja
urbana, dins del barri de Sant Andreu al districte de
que contribueix:
Sant Andreu de Barcelona. L’element de l’entorn
D’AMBIENTALITZACIÓ DE LA PROPOSTA
−
immediat a destacar és la seu del Consell Municipal del Districte de Sant Andreu, situada a la Plaça
Crear transparències entre l’interior del Mercat i la Plaça del Mercadal
−
d’Orfila.
Reducció de l’impacte volumètric de l’edifici a la Plaça, mantenint el perímetre en planta però acotant l’alçada de l’edificació per permetre la visibilitat de les plantes primeres de la plaça, així com suprimir el vol existent de la coberta.
− Vistes de l’àmbit
Reurbanització
de
plaça
en
forma
de
plataforma única amb continuïtat per l’interior del mercat. No es preveuen repercussions ambientals negatives en relació amb aquest paràmetre i de cara als efectes ambientals, es considera una actuació positiva respecte el model d’ordenació.
Valoració de l’impacte: positiu
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC INTEGRAL PER A LA REGULACIÓ DE L’EQUIPAMENT, NOU MERCAT DE SANT ANDREU, SITUAT A LA PLAÇA DEL MERCADAL AL DISTRICTE DE SANT ANDREU
Juny 2018
D_5 INFORME AMBIENTAL -6
Usos:
majoritàriament
La construcció del nou mercat i la reurbanització de
consolidades per edificis residencials i les qualificacions
l’àmbit de la Plaça del Mercadal donen resposta a
de la zona són:
les necessitats del barri.
−
Les
parcel·les
veïnes
són
Zona de conservació de l’estructura urbana i
El local de Vendes presenta un desnivell topogràfic entre la Plaça del Mercadal i del carrer de Rubén Darío de 1.18 m.
La diferència de desnivell no és modifica, és l’existent i es manté la rampa que connecta els dos carrers. Valoració de l’impacte: positiu
edificatòria, conjunt plaça Mercadal. Protegit (clau 15(p)) −
Zona de Casc Antic de Sant Andreu (clau 12sa)
−
Zona de Casc
Antic de Sant
b) RISCOS NATURALS I ECOLÒGICS:
Andreu amb
REPERCUSSIONS PREVISIBLES,
DIAGNOSI
protecció (clau 12sa(p))
VALORACIÓ I MESURES D’AMBIENTALITZACIÓ DE LA
Valoració de l’impacte: positiu
PROPOSTA Incendis: L’àmbit no es troba pròxim a cap punt de risc
La remodelació del Mercat Municipal de Sant
d’incendis ja que se situa en un entorn urbà allunyat de
Andreu no impliquen cap canvi en relació al risc
grans masses arbrades. Segons el Mapa de Risc Estàtic
contra incendis existent.
d’incendis forestals del Departament de Territori i Sostenibilitat, l’àmbit es troba dins l’àrea de Risc Baix i
Valoració de l’impacte: compatible
al seu voltant no hi ha cap zona de risc elevat.
Mobilitat: Gràcies a la varietat de serveis de transport
La proposta del present Pla és d’enderrocar l’edifici
públic
de mercat existent i la construcció d’un nou mercat
existents
a
la
zona,
la
mobilitat
queda
plenament garantida.
en el mateix emplaçament, pel que no s’altera el model de mobilitat previst pel planejament vigent. Es preveu: −
El pas obert per vehicles pel carrer de Vintró
−
Accés restringit per càrrega i descàrrega dins un horari i veïns per la resta de carrers que envolten el mercat, regulat amb pilones extraïbles amb clau.
Valoració de l’impacte: compatible. Mesures correctores: •
Preveure espai per aparcament de bicicletes
•
Fomentar la mobilitat sostenible.
proper a l’edifici de l’equipament.
Relleu: La Plaça del Mercadal presenta actualment
La proposta és la de crear una plataforma única que
desnivells topogràfics mínims tant a l’interior de la
tingui continuïtat de paviment entre l’interior de
plaça com entre l’interior i les voreres perimetrals.
l’edifici del mercat i l’àmbit perimetral de la plaça Mercadal.
Geològics: Segons la cartografia de SITXELL de la diputació de Barcelona, l’àmbit es troba en una zona de sediments incoherents molt poc o no cimentats: graves, sorres, argiles. (Quaternari). Les formacions
En el cas dels riscos geològics, l’actuació no incrementarà els riscos presents en l’àmbit. Valoració de l’impacte: compatible
geològiques superficials són tipus col·luvial i peu de mont.
Es
troba
en
una
zona
d’erosionabilitat
inapreciable. No existeix risc geològic gravitatori
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC INTEGRAL PER A LA REGULACIÓ DE L’EQUIPAMENT, NOU MERCAT DE SANT ANDREU, SITUAT A LA PLAÇA DEL MERCADAL AL DISTRICTE DE SANT ANDREU
Juny 2018
D_5 INFORME AMBIENTAL -7
c) AMBIENT ATMOSFÈRIC:
potencial.
DIAGNOSI
REPERCUSSIONS PREVISIBLES, VALORACIÓ I MESURES D’AMBIENTALITZACIÓ DE LA PROPOSTA
Qualitat de l’aire: Segons l’anàlisi anual dels models de
Com que la proposta no generarà un increment
qualitat de l’aire del Departament de Territori i
destacat de la mobilitat, no es considera un
Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, ens
augment
trobem en una zona de contaminació mitja deguda
contaminants.
principalment a les emissions contaminants dels cotxes
Tampoc suposa un augment de la contaminació
i motos. Els valors superiors a 40µg/m3 representen una
l’ampliació de l’edificació proposada.
superació del valor límit anual.
Sòls contaminats: No es preveu que n’hi hagi, ja que
No hi haurà cap modificació pel que fa a la
no hi havia activitat contaminant prèviament en
contaminació de sòls.
aquest sòl.
en
les
emissions
de
Valoració de l’impacte: compatible
Valoració de l’impacte: compatible
Inundacions: Segons la cartografia de SITXELL de la
No hi haurà cap modificació pel que fa al risc
diputació de Barcelona, la vulnerabilitat d’unitats
d’inundacions.
hidrogeològiques és mitjana.
significatiu
Valoració de l’impacte: compatible MN152 – Vulnerabilitat unitats hidrogeològiques Mar, embassaments Molt alta Alta Mitjana Mitjana a baixa Baixa Molt baixa
Modelització de la mitjana anual de PM10 a les ZQA 1 i 2 2015. 25-30 µg/m3. Segons l’anàlisi diari de l’Ajuntament de Barcelona (Medi Ambient i Sostenibilitat) de l’estat de la qualitat
Tecnològics: L’àmbit no es situa en zona amb riscos
No hi haurà cap modificació pel que fa als riscos
tecnològics.
tecnològics.
de l’aire a la ciutat de Barcelona ens trobem en una zona qualificada com moderada.
Valoració de l’impacte: compatible
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC INTEGRAL PER A LA REGULACIÓ DE L’EQUIPAMENT, NOU MERCAT DE SANT ANDREU, SITUAT A LA PLAÇA DEL MERCADAL AL DISTRICTE DE SANT ANDREU
Juny 2018
D_5 INFORME AMBIENTAL -8
Qualitat del cel nocturn: Segons el mapa de qualitat
La proposta de construcció del nou mercat és
del cel nocturn a Catalunya del Departament de
compatible amb la classificació E3 existent a la zona.
Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya,
D’altra banda la normativa evitarà que el nou edifici
l’emplaçament es troba a la Zona E3 (Protecció
incrementi l’impacte lumínic sobre el cel nocturn.
moderada) de protecció envers la contaminació lluminosa.
Zonificació acústica: Segons el mapa estratègic de soroll de Barcelona els valors límits d’immissió obtinguts a l’exterior i segons franges horàries són de Ld=60-65dB, Le=60-65dB i Ln=55-60dB a la Plaça del Mercadal. Per tant es donen valors moderats de soroll. L’àmbit es troba en la zona de sensibilitat acústica alta A4 que es correspon a les àrees del territori amb predomini d’ús residencial.
Valoració de l’impacte: compatible
Els resultats donen, per tant, que aquest emplaçament es troba dins dels límits permesos en les diferents franges horàries. Els usuaris de l’edifici no estaran exposats a nivells elevats de soroll en l’interior dels espais.
Protecció envers la contaminació lluminosa. Zona E3
Valoració de l’impacte: compatible Mesures correctores: -
Aïllament acústic de l’edifici que garanteixi la normativa de soroll en el seu interior.
d) ENERGIA I ECOEFICIÈNCIA:
DIAGNOSI
REPERCUSSIONS PREVISIBLES, VALORACIÓ I MESURES D’AMBIENTALITZACIÓ DE LA PROPOSTA
Serveis existents: L’àmbit es troba en una zona ja consolidada amb els subministraments assegurats.
No es preveuen limitacions en les xarxes per poder abastir la demanda de la construcció de l’edifici del nou mercat. Valoració de l’impacte: compatible
Assolellament: Ens trobem en el marc d’una zona de densitat urbana. La
Plaça
del
Mercadal
presenta
actualment
edificacions perimetrals en totes les orientacions N, S,
La volumetria de la nova edificació no modifica les condicions d’assolellament existents. Valoració de l’impacte: compatible
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC INTEGRAL PER A LA REGULACIÓ DE L’EQUIPAMENT, NOU MERCAT DE SANT ANDREU, SITUAT A LA PLAÇA DEL MERCADAL AL DISTRICTE DE SANT ANDREU
Juny 2018
D_5 INFORME AMBIENTAL -9
E, O, que produeixen ombres en la Plaça i en
de l’aigua.
Valoració de l’impacte: moderat
l’edificació del mercat. L’enderroc i posterior construcció del nou mercat es
Mesures correctores:
produeix en el mateix lloc. Aquesta nova edificació no provocarà
canvis
substancials
en
quant
a
-
l’assolellament.
Instal·lar aparells de minimització del consum d’aigua en l’edifici. Reutilització de l’aigua de pluja.
Eficiència energètica: Segons Ordre FOM/1635/2013, de 10 de setembre, per la qual s’actualitza el Document Bàsic DB-HE “Ahorro de Energía”, del Codi Tècnic de l’Edificació, aprovat per Reial Decret 314/2006, de 17 de març, en edificis nous o ampliacions d’edificis existents d’usos diferents
Caldrà que el projecte incorpori totes les condicions
Clavegueram:
necessàries per tal de garantir l’eficiència energètica
clavegueram pel fet que l’àmbit es troba en una zona
de l’equipament d’acord amb la normativa vigent.
ja consolidada.
L’àmbit
disposa
de
xarxa
de
Valoració de l’impacte: compatible Mesura d’ambientalització: -
Valoració de l’impacte: compatible
del Residencial privat, la qualificació energètica per a
Reutilització de les aigües grises en els edificis. Assegurar la correcta evacuació d’aigües residuals a través de la connexió a la xarxa.
l’indicador consum energètic d’energia primària dels dos edificis ha de ser d’una eficiència igual o superior
f) GESTIÓ DE RESIDUS:
a la classe B, segons el procediment basic per a la certificació de l’eficiència energètica dels edificis aprovat mitjançant el Reial Decret 235/2013, de 5
DIAGNOSI
d’abril.
REPERCUSSIONS PREVISIBLES, VALORACIÓ I MESURES D’AMBIENTALITZACIÓ DE LA PROPOSTA
Així mateix I d’acord amb la Llei 16/2017 del canvi climàtic, a partir de l’1 de gener de 2018, tots els
Infraestructures:
edificis públics hauran de tenir un consum d’energia
El sistema actual de recollida en l’àmbit, és el sistema
quasi nul (nZEB).
tradicional que fa servir contenidors amb recollida selectiva de paper i cartró (blau), vidre (verd), envasos
e) CICLE DE L’AIGUA:
de plàstic, brics i llaunes (groc), matèria orgànica (marró) i rebuig (gris). Aquest sistema fa servir DIAGNOSI
REPERCUSSIONS PREVISIBLES, VALORACIÓ I MESURES D’AMBIENTALITZACIÓ DE LA PROPOSTA
contenidors diferents adaptats a la configuració de l’espai actual, situats en la seva majoria adossats a la façana nord de l’edifici o en la part posterior dels pilars de la plaça porxada.
Impermeabilització de sòl: Actualment la Plaça del Mercadal presenta una superfície completament pavimentada.
La reurbanització de la Plaça del Mercadal no implica modificacions en la impermeabilització del sòl.
Tant l’edificació del mercat proposada com la reurbanització del perímetre en forma de plataforma única no augmentarà la permeabilitat del sòl.
Valoració de l’impacte: compatible
La proposta del nou edifici del mercat preveu la recollida de residus per a ús exclusiu del Mercat: ubicat a la planta soterrani de l’edifici i proper al nucli
El nou edifici del mercat i la reurbanització del seu entorn no afectaran la capacitat de l’actual sistema de recollida de residus es disposa d’uns espais específics per a ús exclusiu del mercat. Valoració de l’impacte: positiu. Mesura d’ambientalització: En el projecte de l’edifici, tenir en compte el que estableixi l’entitat gestora de la recollida de residus i si s’escau preveure un espai per a la recollida de RSU. Dissenyar els espais interiors pensant en llocs per a la separació de residus.
de comunicacions vertical. Al carrer de Rubén Darío, davant del Local de Vendes, hi ha dos contenidors de recollida selectiva (un d’orgànica i un de rebuig).
Abastament:
Els
recursos
hídrics
dels
que
l’emplaçament disposa d’abastament d’aigua són d’origen superficial a través de la xarxa d’ AGBAR. La nova edificació implicarà un augment del consum
S’estima
un
consum
(incloent parades).
anual
de
20.700
m3/any
Es desconeix l’actual rati d’habitants / contenidor, com
a
referència,
es
considera
correcta
una
proporció de l’entorn de 500 habitants/contenidor a Barcelona.
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC INTEGRAL PER A LA REGULACIÓ DE L’EQUIPAMENT, NOU MERCAT DE SANT ANDREU, SITUAT A LA PLAÇA DEL MERCADAL AL DISTRICTE DE SANT ANDREU
Juny 2018
D_5 INFORME AMBIENTAL -10
h) QUALITAT DEL PAISATGE:
g) BIODIVERSITAT I PERMEABILITAT:
DIAGNOSI
REPERCUSSIONS PREVISIBLES, VALORACIÓ I MESURES
DIAGNOSI
REPERCUSSIONS PREVISIBLES, VALORACIÓ I MESURES
D’AMBIENTALITZACIÓ DE LA PROPOSTA
D’AMBIENTALITZACIÓ DE LA PROPOSTA
Vegetació: L’àmbit no es troba pròxim a cap massa
En la Plaça del Mercadal el projecte preveu la
Visual i elements del paisatge: L’emplaçament es situa
L’actuació és una substitució d’un edifici ja existent.
arbòria ni arbustiva rellevant. La vegetació actual és a
retirada de les jardineres existents.
al mig de la trama urbana. L’edifici del mercat i la
L’alçada dels dos edificis del Mercat es modifiquen i
Plaça del Mercadal tenen exposició visual des dels
la
carrers adjacents a l’àmbit.
l’edificació existent.
base
d’arbustos
col·locats
en
jardineres
perimetralment a l’edifici del mercat.
Al carrer de Rubén Darío es respectarà al màxim la vegetació existent.
proposta
s’integra
en
major
mesura
que
Valoració de l’impacte: compatible
Valoració de l’impacte: moderat Elements de valor patrimonial: Hi ha elements del
Mesures d’ambientalització:
Valoració de l’impacte: compatible
Patrimoni artístic, cultural i arquitectònic rellevants dins
- Maximitzar la biodiversitat del lloc permetent la
l’àmbit.
instal·lació de vegetació en murs i espais verds
Concretament l’edifici situat a la Plaça del Mercadal
que afavoreixin la presència de fauna d’interès.
núm. 9. Aquest edifici va des de la Plaça del Mercadal
- Permetre adaptar l’edifici per acollir espècies d’avifauna (caixes niu d’ocells i rat penats).
fins al carrer de Rubén Darío, concretament carrer de Rubén Darío núm. 28. Part d’aquesta edificació està catalogada amb un nivell C de protecció en el
- Evitar tancaments de vidre.
Catàleg de Patrimoni de Barcelona. Pla Especial de protecció del patrimoni arquitectònic de la ciutat de
Corredors verds: L’àmbit de la Plaça del Mercadal no es troba dins l’àrea d’influència de cap corredor verd urbà. S’adjunta imatge del “Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2012-2020” de l’àrea d’ecologia urbana.
La proposta no afecta l’espai lliure associat al corredor.
d’ambientalització: Procurar
(aprovació definitiva el 23 /06 /2000). Tant l’edifici del Mercat de Sant Andreu, ubicat a la
Valoració de l’impacte: compatible Mesura
Barcelona a l’àmbit del districte de Sant Andreu
Plaça del Mercadal núm. 41 com el Local de Vendes, mantenir
el
màxim possible de superfícies permeables o semi-
ubicat a la Plaça del Mercadal núm. 9 formen part del Conjunt de la Plaça del Mercadal.
permeables que permetin la instal·lació de verd.
Per altra banda, l’informe d’auscultació exposa que:
Procurar que les espècies que s’hi instal·lin siguin
“Es detecten zones amb possibles galeries enterrades
autòctones i diverses, de baix consum hídric i que
als accessos de la Plaça del carrer Vintró i pel carrer
afavoreixin la presència de fauna.
Mateu Ferran. Tanmateix, a l’interior del recinte del Mercat, tant sols es detecten reflectors puntuals, probablement a causa de la presència de pous soterrats. No s’ha detectat una continuïtat entre ells, amb lo qual aquests pous estaries aïllats, sense indicis que aquests estiguin connectats entre ells”. Tot i així, si en el transcurs de l’excavació apareixen rastres d’un refugi antiaeri caldrà tenir-lo en comte, realitzar la seva documentació i preservar-lo.
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC INTEGRAL PER A LA REGULACIÓ DE L’EQUIPAMENT, NOU MERCAT DE SANT ANDREU, SITUAT A LA PLAÇA DEL MERCADAL AL DISTRICTE DE SANT ANDREU
Juny 2018
D_5 INFORME AMBIENTAL -11
i) CANVI CLIMÀTIC:
- Instal·lació fotovoltaica: A la coberta de l’edifici del Mercat s’integraran uns vidres fotovoltaics que tindran una doble funció, aportació de llum natural i producció d’energia elèctrica per DIAGNOSI
autoconsum.
REPERCUSSIONS PREVISIBLES, VALORACIÓ I MESURES
- Sistema d’aprofitament de la llum natural: Sistema controlat per una sonda fotoelèctrica que
D’AMBIENTALITZACIÓ DE LA PROPOSTA
mantindrà apagat l’enllumenat dels passadissos del mercat en cas d’aportació de llum natural suficient. A mesura que la sonda detecti que la llum deixa de ser suficient, els llums s’aniran
Emissions associades: No es preveu un augment
encenent en vàries fases.
Valoració de l’impacte: moderat
significatiu de les emissions associades a l’ús de
- Sistema mixt de ventilació i climatització en la PB del Mercat: El sistema de ventilació es farà
l’àmbit.
mitjançant l’aportació d’aire de les façanes del mercat i una extracció de l’aire a través de les
Conseqüències del canvi climàtic: El canvi climàtic
Mesures d’ambientalització (Adaptació al canvi
provocarà increment de la temperatura i major
climàtic):
demanda
energètica,
sequera,
increment
dels
fenòmens torrencials de pluja i episodis extrems de temperatures altes, possible increment de plagues en la vegetació, efectes sobre la salut, etc.
reixes instal·lades a la coberta. Sistema de ventilació creuada motoritzat i controlats per sensors de temperatura i pluja. Quan les condicions no siguin favorables, el sistema de ventilació es tancarà i es posarà en marxa el sistema de climatització.
Les xarxes de drenatge de pluvials han de tenir en
- Aprofitament de la llum natural: Sistema que estarà controlat per una sonda fotoelèctrica que
compte episodis torrencials de precipitació.
mantindrà apagat l’enllumenat dels passadissos del mercat en cas d’aportació de llum natural
Instal·lar terreny permeable per tal d’alleugerir de
suficient. A mesura que la sonda detecti que la llum deixa de ser suficient, els llums s’aniran
càrrega la xarxa de pluvials.
encenent en vàries fases.
La vegetació que s’hi instal·li, prioritàriament que sigui de poca demanda hídrica i autòctona. Les
mesures
d’ecoeficiència
que
tendeixen
a
l’autosuficiència energètica de l’edifici són també
2.5 JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ORDENACIÓ En aquest àmbit, la proposta d’ordenació estableix un conjunt de paràmetres que responen als objectius: -
d’adaptació al canvi climàtic.
Mercat de Sant Andreu, situats a la Plaça del Mercadal. -
Sant Andreu. El nou mercat manté el perímetre en planta.
La proposta es considera compatible amb els aspectes ambientalment rellevants, sobretot partint de la
El nou Mercat té una alçada de 7,10 m (PB) que correspon a una Planta Baixa i una petita
base que l’àmbit ja està qualificat com a equipament.
planta sotacoberta, en compliment de la normativa urbanística que afecta la parcel.la del
No hi ha impactes ambientals destacats en aquest àmbit ja que el nou Mercat Municipal de Sant no generarà cap canvi destacable en el medi ambient.
L’edifici A, Mercat de Sant Andreu, se situa al mig de la Plaça del Mercadal i és de forma rectangular. Aquest edifici s’emplaça en el mateix punt on s’ubica l’actual Mercat Municipal de
VALORACIÓ PRELIMINAR DE L’IMPACTE:
Andreu s’integra perfectament dins la trama urbana ja consolidada, i l’activitat que s’hi desenvoluparà
El present Pla li assigna un sostre de 2.000 m² a l’edifici del Mercat i al del Local de Vendes del
present PEUI. -
L’edifici B, se situa enfrontat a l’edifici A en un punt central de la Plaça del Mercadal entre mitgeres. És també de forma rectangular. Aquesta part de l’edificació, juntament amb la zona
2.4 OBJECTIUS AMBIENTALS ESPECÍFICS
porxada que dóna accés a l’edifici des de la Plaça del Mercadal està catalogada amb un nivell
Els objectius ambientals que es proposen com a especialment rellevants per aquest emplaçament són:
C de protecció en el Catàleg de Patrimoni de Barcelona. Pla Especial de protecció del patrimoni
- Integrar el nou equipament dins de la trama urbana. Reducció de l’impacte volumètric de l’edifici a la Plaça. A nivell compositiu el nou edifici opta
arquitectònic de la ciutat de Barcelona a l’àmbit del districte de Sant Andreu (aprovació definitiva el 23 /06 /2000).
per una secció a mode de dent de serra que permet l’aprofitament de la llum natural i la
Aquest edifici, en la part catalogada, manté la seva configuració de nau mantenint les
ventilació creuada.
encavallades de fusta existents que creua des de la Plaça del Mercadal fins al carrer de Rubén
- Tipologia de les instal·lacions per aconseguir la major eficiència energètica i reduir el consum energètic. - Simplicitat en la instal·lació per facilitar el manteniment i utilització. - Sistema de recuperació de calor amb la instal·lació dels compressors de fred industrial de les cambres de refrigeració per a la producció d’ACS dels serveis comuns del Mercat.
Darío. En aquesta part l’edifici manté la seva alçada original de Planta Baixa (PB), en compliment de la normativa urbanística que afecta la parcel.la del present PEUI. La part de l’edifici no catalogada té una alçada de Porxo + 2PP i de PB + 3PP en cos que no queda per sobre de la zona porxada, catalogada. Aquesta part de l’edificació en la façana a
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC INTEGRAL PER A LA REGULACIÓ DE L’EQUIPAMENT, NOU MERCAT DE SANT ANDREU, SITUAT A LA PLAÇA DEL MERCADAL AL DISTRICTE DE SANT ANDREU
Juny 2018
D_5 INFORME AMBIENTAL -12
-
la Plaça del Mercadal s’haurà d’alinear a les construccions existents, en compliment de la
- Les xarxes de drenatge de pluvials han de tenir en compte episodis torrencials
normativa urbanística que afecta la parcel.la del present PEUI.
de precipitació
Els materials constructius que s’utilitzaran per a l’edificació del Mercat de Sant Andreu seran el màxim de coherents amb els elements de l’entorn per tal d’adaptar el volum edificatori amb la Plaça i amb la resta d’edificacions properes que formen part del Conjunt de la Plaça Mercadal.
- Instal·lar terreny permeable per tal d’alleugerir de càrrega la xarxa de pluvials, la vegetació que s’hi instal·li, prioritàriament que sigui de poca demanda hídrica i autòctona.
2.6 CONCLUSIONS AMBIENTALS DE L’ORDENACIÓ Gran part dels impactes s’enfronten mitjançant mesures proposades amb caràcter general per a tots els emplaçaments. Es considera que la proposta respon a les necessitats específiques per tal d’aproximar-la als objectius ambientals de sostenibilitat, de manera que es minimitzen els diferents impactes sobre l’emplaçament i entorns. En l’apartat general es mostra el grau de compliment de la proposta d’aquest emplaçament de cada un dels objectius. Per tal de minimitzar els impactes més rellevants es proposen una sèrie de mesures correctores que el projecte derivat hauria de tenir en compte: - Preveure/mantenir espai per aparcament de bicicletes a l’entrada o dins de l’edifici. - Ecoeficència en la plaça, l’edifici i en la urbanització. - Reduir la demanda energètica de l’edifici a través del disseny passiu i la generació d’energia renovable. - Instal·lació de vegetació tant en els espais exteriors com en l’edifici. - Aïllament acústic dels edificis que garanteixi la normativa de soroll en el seu interior. - Procurar mantenir el màxim de superfície permeable, i si no és possible, semipermeable, per permetre la instal·lació de vegetació de port mitjà o petit que requereixi menys gruix de sòl. - Instal·lar aparells de minimització del consum d’aigua en l’edifici. Reutilització de l’aigua de pluja. Terrats blaus. - Evitar tancaments de vidre. - Permetre que l’enderroc de superfícies dures i pavimentades originin el màxim possible de superfícies permeables o semi-permeables i que permetin la instal·lació de verd. Procurar que les espècies que s’hi instal·lin que siguin autòctones, de baix consum hídric i que afavoreixin la presència de fauna. - Mitigació del canvi climàtic: - Dissenyar els edificis pensant en minimitzar la contribució a l’illa de calor (coberta enjardinada, colors clars –IRS > 80%) i en permetre l’ecoeficiència i altres pròpies de l’arquitectura bioclimàtica per evitar emissions (proteccions solars, ventilació, aïllament passiu). Procurar l’horitzó NZEB. - Fomentar la mobilitat sostenible. Incorporar totes les propostes de l’Estudi de Mobilitat orientades a millorar la xarxa per a vianants, bicicletes i per al transport públic i col·lectiu. -
Adaptació al canvi climàtic:
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC INTEGRAL PER A LA REGULACIÓ DE L’EQUIPAMENT, NOU MERCAT DE SANT ANDREU, SITUAT A LA PLAÇA DEL MERCADAL AL DISTRICTE DE SANT ANDREU
Juny 2018
D_5 INFORME AMBIENTAL -13
ANNEXES D_6 PLA ESPECIAL URBANÍSTIC INTEGRAL PER A LA REGULACIÓ DE L’EQUIPAMENT, NOU MERCAT MUNICIPAL DE SANT ANDREU, SITUAT A LA PLAÇA DEL MERCADAL. DISTRICTE DE SANT ANDREU
ÍNDEX
D_6. ANNEXES ANNEX 1.
Reportatge fotogràfic
ANNEX 2.
Informe d’Impacte sobre el Patrimoni Arqueològic de la Remodelació del Mercat de Sant Andreu
ANNEX 3.
Programa funcional. Mercat de Sant Andreu
ANNEX 4.
Serveis existents
ANNEX 5.
Projecte Bàsic de remodelació del Mercat Municipal de Sant Andreu de Barcelona. (Projecte vinculant en la part catalogada)
ANNEX 1. REPORTATGE FOTOGRÀFIC
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC INTEGRAL PER A LA REGULACIÓ DE L’EQUIPAMENT, NOU MERCAT MUNICIPAL DE SANT ANDREU, SITUAT A LA PLAÇA DEL MERCADAL. DISTRICTE DE SANT ANDREU
DE
GRAN DE SANT ANDR EU
CARRER
CARRER
JORBA
0993130
DE GORDI
CARRER DE PONS I GALLARZA
CARRER DE PONS I GALLARZA
CARRER DE
CARRER DE L'ARC
DEL MERCAT
ANT AN D
DEL MERCADAL
DE
MONTPELLER
04
REU
CARRER
0993020
0993160 CARRER DE
CARRER
DEL
MERCAT
06
JORBA
05 09
0993150
0997470
07
08
0993015
DE
0993014 ND RE U
E SANT
DE
0992711
ANDREU
C ARRER DEL P ARE SE CC
LLBELL
CASTE
11
0992860
RIE RA DE
SAN
TA
ND
REU
HI
RIERA
RD
CARRE
CARRE
MONTS
EC
CARRER
0992841
DEL
MONTS EC
CCHI
DEL PA RE SE
Ajuntament de Barcelona
U
CARRE R
0992700
GES
S MON
D EL
SANT ANDREU
NT ANDRE
R DE LE
CHI
EL PAR E SEC
0992720
DE
CARRER G RAN DE SA
0992712 0992850
D'OTGER
C ARRER
TA
CARRER
CARRER GRAN D
10 RI E RA SA N
0
5
10
20
REDACTOR DEL PLA CRISTINA PUJOL PRECIADO, arquitecte
DISTICTE DE SANT ANDREU
DO CTO
JUNY DE 2018
ORIGINALS
DIN A3
ESCALA
1:1.000
ALA
RI I
D'OTGER
01
DE
L
CARRER
02
MONTPELLER
CARRE R
R
CARRER GRAN D ES
DE
0993013
03
JORBA
CARRER
RRE
RB
MATEU FERRAN
0993011
CARRER DE
0993170
L
CA
DE
0993140
T
CA
CARRER
JORBA
CARDENAL CISNEROS
DE
ER RR
DEL
CARRER DE PONS I GAL LARZA
0993012
EN
TAM
UN 'AJ
JO
VA
NY
01
02
03
04
05
Ajuntament de Barcelona
06 0
5
10
20
REDACTOR DEL PLA CRISTINA PUJOL PRECIADO, arquitecte
ORIGINALS
DISTICTE DE SANT ANDREU
JUNY DE 2018
ESCALA
DIN A3
07
08
01
09
10
11
imatge interior mercat
Ajuntament de Barcelona
imatge interior mercat 0
5
10
20
REDACTOR DEL PLA CRISTINA PUJOL PRECIADO, arquitecte
ORIGINALS
DISTICTE DE SANT ANDREU
JUNY DE 2018
ESCALA
DIN A3
ANNEX 2. INFORME D’IMPACTE SOBRE EL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC de la REMODELACIÓ del MERCAT MUNICIPAL DE SANT ANDREU
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC INTEGRAL PER A LA REGULACIÓ DE L’EQUIPAMENT, NOU MERCAT MUNICIPAL DE SANT ANDREU, SITUAT A LA PLAÇA DEL MERCADAL. DISTRICTE DE SANT ANDREU
REMODELACIÓ DEL MERCAT DE SANT ANDREU (IPAOBR-2064)
INFORME D’IMPACTE SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC
DISTRICTE DE SANT ANDREU OBRES
IPAOBR-20642 Abril 2016
SERVEI D’ARQUEOLOGIA – ICUB Àrea de Documentació Carrer Comercial, 5 – 08003 Barcelona Tel. (+34) 93 256 41 93
INFORME D’IMPACTE SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC OBRES
Núm. Informe: Data: Pàgina:
IPAOBR-2064 7 d’abril de 2016 1 de 8
SOL·LICITANT:
Sara Arguedas Martínez Àrea Metropolitana de Barcelona Ajuntament de Barcelona
OBJECTE:
PROJECTE DE REMODELACIÓ DEL MERCAT DE SANT ANDREU (Districte de Sant Andreu, Barcelona)
DATA DEL PROJECTE:
En fase de redacció
EMPLAÇAMENT
Projecte que proposa la remodelació del mercat de Sant Andreu localitzat a la plaça del Mercadal DISTRICTE DE SANT ANDREU
ÀMBIT DE L’OBRA: L’àrea del present projecte es centra en l’espai ocupat per l’actual mercat de Sant Andreu localitzat a la plaça del Mercadal, al districte de Sant Andreu.
INFORME D’IMPACTE SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC OBRES
Núm. Informe: Data:
IPAOBR-2064 7 d’abril de 2016
Pàgina:
DESCRIPCIÓ DE LES OBRES A REALITZAR:
dels assentaments rurals, encara que poden trobar-se restes de masies i d’altres estructures més agrícoles en el seu origen.
El projecte presentat es correspon al Projecte de remodelació del mercat de Sant Andreu (plaça del Mercadal), al districte de Sant Andreu, on s’informa de l’afectació del subsòl en una gran àrea corresponent al Barri de Sant Andreu. L’escassa documentació rebuda només indica l’espai afectat, sense informar de cap dada més, ja sigui seccions, plantes o els treballs a realitzar. El recorregut en planta d’aquest projecte s’indica en l’annex 1.
1
2. Carrer Gran de Sant Andreu, 227 : Troballa arqueològica situada entorn al número 227 del carrer Gran de Sant Andreu, en una zona completament urbanitzada, en el districte de Sant Andreu. L’any 1973, en fer-se les fonamentacions de la casa del solar número 227 es va observar restes de material romà, fragments de dos àmfores Dressel 1 i carreus d’aparença romana. Per la tipologia de les àmfores el jaciment estaria en activitat a mitjan segle I aC.
REVISIÓ DEL PROJECTE: Com s’ha dit a l’apartat anterior la documentació rebuda no permet aprofundir en la magnitud dels treballs a realitzar. En tot cas, com que l’execució de l’obra provocarà una excavació del subsòl en una àrea molt extensa, caldrà tenir en compte les possibles afectacions del subsòl que es detallen a l’apartat següent. POSSIBLES AFECTACIONS: Els treballs a realitzar a l’espai delimitat pels carrers suara esmentats, transcorren per un sector on és coneguda l’existència de troballes arqueològiques ja que tant en la cartografia antiga com en les intervencions realitzades a la zona en els darrers anys es documenten diferents elements patrimonials a tenir en compte. Tot seguit descriurem els diferents jaciments arqueològics o béns històrics afectats per aquest projecte: 1. Conjunt del carrer de Pons i Gallarza: el tram de carrer inclòs dins d’aquest conjunt es centra entre els números del 1 al 103, i del 2 al 94. Es tracte d’un carrer d’uns 400m de llargada que té el seu origen en el camí vell de Sant Andreu a Horta, anomenat també carrer de Sant Llorenç, que conjuntament amb el carrer Gran, i la implantació del Mercat (1850) configuren i estructuren el barri. Es tenen notícies de la seva existència des del segle XII. El seu traçat irregular és la fidel resposta d’aquest origen. S’assenten en les seves vores gran varietat d’edificacions, sent en major nombre cases unifamiliars sobres parcel·les de 4,5m a 6m d’amplada, característiques
2 de 8
La localització d’aquests elements patrimonials s’indica en l’annex 1. En el cas del jaciment romà del Carrer Gran de Sant Andreu, 227, atès el desconeixement que es té de les seves dimensions reals i la seva entitat, i donada la seva proximitat, malgrat no es trobi afectat directament, caldrà tenir en compte la seva afectació pel present projecte. Pel que respecte al conjunt del carrer de Pons i Gallarza, atesa la seva proximitat al projecte, caldrà tenir també en compte la seva afectació. Defensa passiva: Cal assenyalar l’existència en determinats punts de la ciutat d’alguns refugis antiaeris, que van ser construïts en el context de la Guerra Civil i dels quals majoritàriament només se’n coneix la seva ubicació aproximada i alguna part dels seus recorreguts. Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes. Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre
1
Carta arqueològica de Barcelona (http://cartaarqueologica.bcn.cat/2950)
INFORME D’IMPACTE SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC OBRES
Núm. Informe: Data: Pàgina:
de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic. A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents. Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos. La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els fonaments dels edificis, com per exemple a les places públiques. Segons la informació recollida a l’Arxiu Administratiu de l’Ajuntament de Barcelona propers a la zona del projecte s’hi localitza el següent: 2
1. Refugi núm. 0439 (2582) Carrer Cisneros D’aquest refugi, afortunadament, se’n té referència, a més de per la seva inclusió en un llistat de refugis existents a la ciutat de Barcelona, també es disposa de documentació relativa al seu recorregut, als seus accessos i altres dades referents a la seva construcció. La singularitat d’aquest refugi són les seves extraordinàries dimensions, que permetien encabir fins a 4300 persones, el qual s’estenia pels carrers Bascònia, Pons i Gallarza, Montpeller, Jorba, Cardenal Cisneros, Vintró, Mateu Ferran i plaça del Mercadal.
2
Carta arqueològica de Barcelona (http://cartaarqueologica.bcn.cat/2582)
IPAOBR-2064 7 d’abril de 2016 3 de 8
En l’annex 2 es mostra la planimetria d’aquest refugi, i el seu recorregut, el qual queda afectat directament per l’actual projecte.
Barcelona, 11 d’abril de 2016
Xavier Maese Fidalgo Arqueòleg Servei d’Arqueologia de Barcelona Institut de Cultura de Barcelona
INFORME D’IMPACTE SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC OBRES
Núm. Informe: Data:
IPAOBR-2064 7 d’abril de 2016
Pàgina:
MESURES A APLICAR:
PREVISIONS PRESSUPOSTÀRIES:
Segons la legislació vigent en matèria patrimonial i d’estudis d’impacte ambiental, caldrà que en el moment de redactar o executar qualsevol projecte d’intervenció a la zona es contempli que si hi ha moviments de terra i remocions en el subsòl, sigui del tipus que sigui, es tingui en compte i es valori la importància patrimonial de la zona, preveient al llarg de tota la intervenció un control arqueològic.
Pressupost orientatiu
Degut a que es tracta d’una zona amb un interès patrimonial i on podrien aparèixer restes arqueològiques durant l’execució de les obres, considerem que aquestes es poden dur a terme amb el seguiment d’un tècnic especialitzat en arqueologia i sense cap tipus d’estudi previ. En tot cas l’aparició imprevista d’algun element d’interès haurà de ser comunicat al Servei d’Arqueologia l’Institut de Cultura de Barcelona. (93 256 41 97 / 93 256 41 90). Si durant l’obra apareixen restes que calgui documentar es planificarà una intervenció arqueològica per tal de determinar la importància de les troballes i procedir a la seva excavació i documentació. Si en el transcurs de les obres apareixen rastres de l’existència d’un refugi antiaeri caldrà realitzar-ne la seva documentació que constarà d’una descripció exhaustiva de la troballa, realització d’un aixecament planimètric i topogràfic amb plantes i seccions a escala, documentació fotogràfica, documentació dels elements mobles que puguin existir i, a més de la documentació en escàner 3D dels refugis o trams de refugis afectats pel present projecte.
4 de 8
Aquesta valoració pressupostària contempla únicament els preus vigents per hora i dia dels treballs de seguiment i identificació de troballes arqueològiques subsidiàries del projecte que s’especifica. Caldrà valorar, en cas d’aparició de restes arqueològiques, quina incidència tenen en l’obra, quines mesures correctores cal aplicar i quina serà la intensitat i característiques dels treballs posteriors a realitzar Partida 01. Arqueologia CONCEPTE
COST/ UNITATS/TEMPS/
COST PREVIST/DIA
1 Arqueòleg director
26,00 € / hora x 8 hores diàries
208,00 € / dia
1 Oficial d’arqueologia
17,00 € / hora x 8 hores diàries
136,00 € / dia
1 Peonada / auxiliars
15,00 € / hora x 8 hores diàries
120,00 € / dia
1 Topògraf/dibuixant
22,00 € / hora
176,00 € / dia
Memòria preceptiva
26,00 € / hora x (50% del temps 104,00 € /dia de treball de camp)
Tot el treball de documentació haurà de ser supervisat per un arqueòleg i caldrà presentar la documentació relacionada al Servei d’Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona.
Partida 02. Ajuts a l’arqueologia
Per a la confecció del Projecte d’Intervenció Arqueològica corresponent, o bé per ampliar les informacions de caire tècnic o administratiu caldrà contactar amb un mes (30 dies) d’antelació a l’inici de l’obra amb el Servei d’Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona. (93 256 41 97 / 93 256 41 90).
La partida d’ajuts a l’arqueologia es justifica pels treballs d’obra civil associats a la intervenció: moviment de terres amb maquinària, trasllat de maquinària i terres, reposicions, tancament de l’accés a la zona de treball, materials i accions de protecció, ... Partida 03. Altres En el corresponent Projecte d’Intervenció Arqueològica s’especificaran els Plecs de Condicions Tècniques de necessari acompliment corresponents a l’actuació
INFORME D’IMPACTE SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC OBRES
Núm. Informe: Data: Pàgina:
arqueològica a fer, així com tots aquells apartats i accions normatives derivades de l’aplicació del Decret 78/2002 que regula els treballs. En qualsevol cas, caldrà preveure partides alçades, a justificar, per a totes aquelles tasques relacionades amb la neteja, consolidació i tractament de restes arqueològiques que hi puguin aparèixer, així com pels estudis i analítiques necessàries. D’acord amb l’article 4.4 del Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic (DOGC núm. 3594 – 13/03/2002): “En el cas d’intervencions que es facin en el subsòl d’edificis o en solars que confinin amb edificis o amb obres públiques, hi ha de participar un/a arquitecte/a, a qui correspon de vetllar perquè els treballs arqueològics no afectin l’estabilitat de l’estructura dels edificis o les obres públiques”. La promoció haurà de vetllar per l’acompliment d’aquest article.
-
DOCUMENTACIÓ QUE S’ADJUNTA: ANNEX 1:
Des de l’endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat va entrar en vigor la Llei 2/24, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic (DOGC, núm. 6551, 30.01.2014). A l’article 43 s’estableix la “Taxa per la tramitació de sol•licituds d’autorització d’intervencions arqueològiques i paleontològiques preventives o integrades en un projecte d’investigació” (20€).
Barcelona, 11 d’abril de 2016
LEGISLACIÓ D’OBLIGAT COMPLIMENT: Reial decret legislatiu 1/2008, de 11 de gener, que ha estat modificat per la Llei
7 d’abril de 2016 5 de 8
6/2010, de 24 de març, que modifica el text refós de la Llei d'impacte ambiental de projectes. Llei 9/1993, de 30 setembre, del Patrimoni Cultural Català. (DOGC núm. 1807, d’11-10-1993). Tal i com disposa el Capítol IV “Normes específiques de protecció del Patrimoni Arqueològic”, article 46.3, en la tramitació d’obres, instal·lacions o activitats que s’hagin de sotmetre al procediment d’impacte ambiental, s’ha de sol·licitar informe al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic. (DOGC núm. 3594, de 13-3-2002) (Correcció d’errades DOGC núm. 3915, d’1-7-2003), segons estableix l’article 36.2, les declaracions d’impacte ambiental de projectes que afectin restes arqueològiques o paleontològiques requereixen un informe previ de la Direcció General del Patrimoni Cultural. El Decret 308/2011, de 5 d'abril, deroga el Decret 114/1988, de 7 d'abril, d'avaluació d'impacte ambiental.
D’acord amb els articles 16.3, 30, 31 i 32 del Decret 78/2002 de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic (DOGC núm. 3594 – 13/03/2002), cal valorar l’afectació de l’obra sobre les restes localitzades. En tots els supòsits (conservació in situ, rebliment definitiu, trasllat o eliminació d’estructures) caldrà actuar d’acord a una proposta d’intervenció, la supervisió d’un arqueòleg i, si s’escau, la intervenció d’un equip de treball. En darrera instància, haurà de ser la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya qui aprovi definitivament la proposta.
Llei 2/2015, d’11 de març, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2015 que preveu un increment d’un 5% de les taxes (DOGC 6830 de 13.03.2015). Actualment la taxa és de 21€.
-
-
IPAOBR-2064
PLÀNOL DE L’ÀMBIT 1 I SUPERPOSICIÓ AMB ELS ELEMENTS PATRIMONIALS I ARQUEOLÒGICS CONEGUTS
ANNEX 2: DOCUMENTACIÓ GRÀFICA DEL REFUGI ANTIAERI NÚM. 0439
Carme Miró i Alaix Responsable del Pla d’Arqueologia Urbana
INFORME D’IMPACTE SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC OBRES
Núm. Informe: Data: Pàgina:
ANNEXOS
IPAOBR-2064 7 d’abril de 2016 6 de 8
INFORME D’IMPACTE SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC OBRES
Núm. Informe: Data:
IPAOBR-2064 7 d’abril de 2016
Pàgina:
LLISTAT DE JACIMENTS ARQUEOLÒGICS I REFUGIS ANTIAERIS:
ANNEX 1: PLÀNOL DE L’ÀMBIT 1 I SUPERPOSICIÓ AMB ELS ELEMENTS PATRIMONIALS I ARQUEOLÒGICS CONEGUTS
1. Conjunt del carrer de Pons i Gallarza (medieval) 2. Carrer de Gran de Sant Andreu, 227 (romà) 3. Refugi antiaeri núm. 0439 Carrer del Cardenal Cisneros
1 3
7 de 8
3
1
3
3 3
3
2
OBSERVACIONS:
INFORME D’IMPACTE SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC OBRES
Núm. Informe: Data:
IPAOBR-2064 11 d’abril de 2016
Pàgina:
ANNEX 2: DOCUMENTACIÓ GRÀFICA DE REFUGIS ANTIAERIS. PLANIMETRIES I SECCIONS. REFUGI NÚM. 0439
8 de 8
LLEGENDA
Refugi núm. 0439 Carrer de Cisneros Planimetria. Setembre 1937 Font: Arxiu Municipal Contemporani
ANNEX 3. PROGRAMA FUNCIONAL. MERCAT MUNICIPAL de SANT ANDREU
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC INTEGRAL PER A LA REGULACIÓ DE L’EQUIPAMENT, NOU MERCAT MUNICIPAL DE SANT ANDREU, SITUAT A LA PLAÇA DEL MERCADAL. DISTRICTE DE SANT ANDREU
PROGRAMA FUNCIONAL. NOU MERCAT DE SANT ANDREU L’actual mercat està format per un edifici principal col·locat al mig de la Plaça Mercadal on es desenvolupa bàsicament el mercat alimentari, i un Local de Vendes amb parades de no-alimentari que es percep com un passatge cobert entre la Plaça Mercadal i el carrer de Rubén Darío. L’edifici principal de l’actual mercat, d’estructura metàl·lica i acabats de fusta i obra de fàbrica presenta una composició típica dels mercats de finals del S. XIX principis del S. XX i, més enllà de la voluntat del manteniment de la memòria històrica del barri, no té reconegut cap valor a nivell patrimonial. L’estructura del Mercat existent és incompatible amb el nou model de mercat a implantar. Malgrat tot, la propietat, després de recollir totes les demandes de les diferents entitats del barri a través les reunions realitzades previ a la redacció del projecte, es compromet que el projecte definitiu del nou mercat de Sant Andreu mantindrà la memòria històrica de l’antic mercat, buscant una solució de consens que permeti fer compatible aquesta demanda amb la proposta d’un nou mercat emblemàtic integrat en una plaça del centre del barri de Sant Andreu amb un valor patrimonial i dotat de les instal·lacions necessàries per les noves exigències comercials actuals. Així, l’equip redactor del projecte, després d’analitzar tots els elements que configuren el mercat existent, decideixen prendre com a premissa de projecte que el nou edifici es configuri amb una estructura metàl·lica plantejada des de l’estructura antiga, incorporant elements del mercat antic que treballin solidàriament amb els elements nous. A banda el projecte es planteja també des de les següents premisses :
propis de les instal·lacions del mercat que s’han de col·locar en façana. En els punts on no s’accedeix, es proposa un sòcol de la mateixa pedra que el paviment exterior per protegir les fusteries. Aquest recurs possibilita generar un banc a l’interior del mercat. El mercat té diferents accessos per les quatre façanes, els accessos principals es col·loquen un enfrontat amb el carrer del Mercat i té continuïtat per un ample passadís interior cap a l’accés de la façana oposada que desemboca al carrer de Montpeller. Un altre accés principal s’ubica davant de la sortida del Local de Vendes cap a la Plaça, per compartir sinèrgies entre els dos espais del mercat. A banda, a la façana nord hi ha tres accessos de menor dimensió enfrontats amb els passadissos interiors i hi ha un accés més de serveis, proper a la cantonada amb Vintró on s’ubiquen els muntacàrregues que connecten directament amb els recintes de brossa del mercat ubicats en planta soterrani. L’edifici té una espai en sotacoberta per accedir la maquinària de la climatització. Local de vendes: Respecte el local de venda, la seva configuració en planta baixa com un passatge cobert que acull les parades de no-alimentari es manté, sota una coberta amb les encavallades de fusta existents, i es planteja una remunta en el cos de primer pla de la plaça per omplir el buit que hi ha actualment i acabar de definir aquesta façana, incloent en aquestes dues plantes la zona d’administració del mercat. Per la configuració d’aquest nou volum s’ha tingut en compte els paràmetres urbanístics definits al PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DE LA PLAÇA MERCADAL esmentat anteriorment. El projecte inclou també la re-urbanització de l’àmbit de la Plaça Mercadal entre façanes, apostant per una plaça en plataforma única que tingui continuïtat per l’interior del mercat. A nivell de mobilitat es preveu el pas obert per vehicles pel carrer de Vintró i l’accés restringit per càrrega i descàrrega dins un horari i veïns per la resta de carrers que envolten el mercat, regulat amb pilones extraïbles amb clau.
Construcció d'un nou mercat que consta d’un edifici principal que enderroca el mercat existent recuperant part de l’estructura metàl·lica original, i proposa un edifici amb una nova volumetria amb una planta baixa com a planta de venda i una planta soterrani amb la logística del mercat. I remodelant l’anomenat local de vendes mantenint-lo en planta baixa com a espai de venda amb parades de no-alimentari i proposant una remunta de dues plantes de la part que dona a la Plaça Mercadal per omplir el buit que hi ha actualment, per encabir la zona d’administració del mercat.
Aquests arranjament de la pell de la plaça es perllonga als sota-porxos de la Plaça, per oferir un projecte sencer de la Plaça. A banda es renova l’enllumenat públic, el mobiliari urbà, es substitueixen els tendals que hi ha actualment entre els arcs de les façanes est i oest de la plaça i s’elimina l’antic centre de transformació situat davant de l’accés al local de vendes, que es substitueix pel nou Centre de Transformació a la planta soterrani de l’edifici principal del mercat.
2.
L’edifici principal es planteja amb una transparència de façana en planta baixa integrar l’activitat comercial de la Plaça Mercadal a l’activitat del mercat.
L’esquema d’usos del mercat existent era el següent:
3.
Voluntat de projecte emblemàtic reconeixible des de l’entramat de carrers del barri.
4.
Reducció de l’impacte volumètric de l’edifici a la Plaça, mantenint el perímetre en planta però acotant l'alçada de l'edificació per permetre la visibilitat de les plantes primeres de la plaça. Es valora també que el nou edifici ha de tenir una volumetria en què el primer pla de façana es mostri com un sòcol més baix i la volumetria de més alçada estigui reculada respecte el perímetre, suprimint però el vol actual existent actualment que redueix la percepció de la plaça a nivell de vianant.
1.
5.
Tractament de la coberta de l’edifici principal com la cinquena façana del mercat, amb la voluntat de que la seva nova configuració integri tots els elements de les instal·lacions del nou mercat.
Edifici principal: A nivell compositiu el nou edifici es configura des de la reproducció de les tres naus actuals recuperant les encavallades existents de les dues naus laterals del mercat, descartant la nau central degut a la seva alçada desproporcionada respecte la plaça i optant per una secció a mode de dent de serra que recorda les edificacions fabrils de l’arquitectura històrica del ferro i permet l’aprofitament de la llum i la ventilació creuada. Aquesta secció es percep en el tall longitudinal, rematada en els porxos dels testers que acompanyen els accessos des dels extrems de l’edifici. En primer pla d’aquestes façanes est-oest es recuperen els pilars de fosa existents en el mercat, reforçant la idea de retrobar elements identificadors de l’antic mercat. La resolució de la coberta també aposta la idea conservadorista, apostant pel zenc com a material recuperat del mercat original. El projecte planteja una definició dels diferents plans de coberta que, a través de la integració de diversos lluernaris per permetre més claror al mercat, dibuixa un entramat a la coberta que vol reduir l’impacte dels tres plans de coberta per la seva dimensió integrant-se així en el gra de teixit urbà de la resta de cobertes de l’entorn. Les façanes es presenten amb la major transparència per fer més permeable l’edifici respecte l’entorn prenent com a materials el vidre, les fusteries d’acer i la fusta per les parts cegues i les proteccions solars necessàries per evitar la incidència del sol en l’activitat del mercat. A partir d’un ritme vertical, cadascuna de les façanes integra els diferents accessos vinculats a l’entramat de carrers del voltant i a la presència del local de vendes que està enfrontat, i també integra l’accés al centre de transformació que es construeix en planta soterrani i els elements
Programa d’usos Edifici principal: PB: Sala de vendes de fresc, zona de càrrega i descàrrega i brossa. Planta Altell: Despatx de direcció Local de Vendes: PB: Sala de vendes de producte no-alimentari. La distribució dels usos futurs serà: Edifici principal: PB: Sala de vendes de fresc i parada de restauració, punt d’informació, serveis públics, recinte de neteja i accés al CT a l’exterior. PS: Magatzems parades, càmeres generals mercat (carn, peix i fruita i verdura), vestidors personal, recintes de brossa del mercat, recintes d’instal·lacions, Centre de Transformació i Arxiu Municipal de l’IMMB. Local de Vendes: PB: Sala de vendes de producte no-alimentari, serveis públics i accés a zona d’administració. P1: Zona d’administració un despatx de direcció, un segon despatx, aula de cuina, sala de reunions, magatzem i serveis de direcció. P2: Sala polivalent, serveis públics i magatzem sala polivalent.
Relació de superfícies útils i construïdes SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA EDIFICACIONS MERCAT 3.196,65 M2 TOTAL S. CONSTRUÏDA EDIFICI PRINCIPAL TOTAL S. CONSTRUÏDA LOCAL VENDES
2.517,95 M2 678.70 M2
EDIFICI PRINCIPAL MERCAT PLANTA BAIXA _______________________________________________________ S. ÚTIL INTERIOR 970.45 M2 ILLA 01 ....................................................................68.40 M2 ML PARADA 38.10 ML ILLA 02 ................................................................... 63.85 M2 ML PARADA 36.20 ML ILLA 03 ................................................................... 25.90 M2 ML PARADA 15.60 ML PARADA DE RESTAURACIÓ .............................. 100.40 M2 ML PARADA 7.00 ML ILLA 04 ................................................................... 74.05 M2 ML PARADA 36.70 ML ILLA 05 ................................................................... 45.40 M2 ML PARADA 21.10 ML SERVEIS PÚBLICS .................................................13.55 M2 RECINTE DE NETEJA ............................................. 8.65 M2 PUNT D’INFORMACIÓ .......................................... 10.40 M2 CIRCULACIONS .................................................. 559.85 M2 ________________________________________________ S. ÚTIL EXTERIOR 5.40 M2 ACCÉS C.T. ............................................................. 5.40 M2 __________________________________________________________________________
S. ÚTIL TOTAL PB MERCAT 975.85 M2 ________________________________________________ S. CONSTRUÏDA INTERIOR 1074.60 M2 S. CONSTRUÏDA EXTERIOR 236.12 M2 COMPUTABLE50% 118.06M2 ________________________________________________ S. CONSTRUÏDA TOTAL PB MERCAT 1192.65 M2 PLANTA SOTERRANI _______________________________________________________ S. ÚTIL INTERIOR 1064.50 M2 VESTIDORS PERSONAL .......................................33.50 M2 RECINTE NETEJA ....................................................3.80 M2 CENTRE DE TRANSFORMACIÓ............................52.90 M2 RECINTE ELÈCTRIC ..............................................33.60 M2 RECINTE BROSSA ................................................ 27.85 M2 RESERVA ARXIU IMMB ...................................... 159.65 M2 RECINTE INSTAL.LACIONS ILLA 1 ...................... 25.45 M2 RECINTE INSTAL.LACIONS ILLA 2 ...................... 17.75 M2 RECINTE INSTAL.LACIONS ILLA 3 ...................... 20.00 M2 RECINTE INSTAL.LACIONS ILLA 4 ...................... 18.70 M2 RECINTE INSTAL.LACIONS ILLA 5 I CLIMA ........ 37.10 M2 CÀMERA GENERAL CARN ................................... 25.15 M2
CÀMERA GENERAL PEIX ..................................... 16.15 M2 CÀMERA GENERAL FRUITA I VERDURA ........... 28.15 M2 MAGATZEM 1 ........................................................ 21.20 M2 MAGATZEM 2 ........................................................ 19.75 M2 MAGATZEM 3 ........................................................ 19.90 M2 MAGATZEM 4 ........................................................ 20.00 M2 MAGATZEM 5 ........................................................ 20.00 M2 MAGATZEM 6 ........................................................ 19.90 M2 MAGATZEM 7 ........................................................ 20.00 M2 MAGATZEM 8 ........................................................ 13.65 M2 MAGATZEM 9 ........................................................ 13.65 M2 MAGATZEM 10 ...................................................... 13.65 M2 MAGATZEM 11 ...................................................... 14.40 M2 MAGATZEM 12 ...................................................... 13.45 M2 MAGATZEM 13 ...................................................... 12.70 M2 MAGATZEM 14 ...................................................... 12.75 M2 MAGATZEM 15 ...................................................... 12.75 M2 MAGATZEM 16 ...................................................... 20.35 M2 MAGATZEM 17 ...................................................... 20.35 M2 MAGATZEM 18 ...................................................... 20.25 M2 MAGATZEM 19 ...................................................... 20.40 M2 MAGATZEM 20 ...................................................... 20.35 M2 CIRCULACIONS .................................................. 215.30 M2 ________________________________________________ S. CONSTRUÏDA TOTAL PS MERCAT 1265.75 M2 PLANTA SOTACOBERTA _______________________________________________________ S. ÚTIL TOTAL PSC MERCAT 39.00 M2 SALA CLIMA........................................................... 27.05 M2 CIRCULACIÓ ..........................................................11.95 M2 ________________________________________________ S. CONSTRUÏDA TOTAL PSC MERCAT 59.55 M2
EDIFICI LOCAL DE VENDES I ADMINISTRACIÓ MERCAT
EDIFICI LOCAL DE VENDES I ADMINISTRACIÓ MERCAT: SUPERFÍCIES TOTALS
PLANTA BAIXA _______________________________________________________ S. ÚTIL INTERIOR 319.20 M2 PARADES .............................................................170.40 M2 ML PARADA 63.50 ML SERVEIS PÚBLICS..................................................12.70 M2 CIRCULACIONS ...................................................136.10 M2 ________________________________________________ S. CONSTRUÏDA TOTAL PB LV 375.90 M2
S. ÚTIL TOTAL PB S. ÚTIL TOTAL P1 S. ÚTIL TOTAL P2
319.20 M2 111.60 M2 112.15 M2
S. CONSTRUÏDA TOTAL PB S. CONSTRUÏDA TOTAL P1 S. CONSTRUÏDA TOTAL P2 S. CONSTRUÏDA TOTAL PSC
375.90 M2 138.80 M2 138.80 M2 25.20 M2
TOTAL S. CONSTRUÏDA LOCAL VENDES
678.70 M2
PLANTA PRIMERA _______________________________________________________ S. ÚTIL INTERIOR 111.60 M2 DESPATX 01 .......................................................... 21.30 M2 DESPATX 02 .......................................................... 13.00 M2 SALA DE REUNIONS ............................................ 16.70 M2 AULA DE CUINA .................................................... 20.40 M2 SERVEIS DIRECCIÓ ............................................... 4.95 M2 CIRCULACIONS .................................................... 27.85 M2 ________________________________________________ S. CONSTRUÏDA TOTAL P1 LV 143.80 M2 PLANTA SEGONA _______________________________________________________ S. ÚTIL INTERIOR 112.15 M2 SALA POLIVALENT ................................................65.45 M2 MAGATZEM SALA POLIVALENT........................... 12.20 M2 SERVEIS PÚBLICS .................................................. 8.40 M2 FOYER ................................................................... 14.45 M2 CIRCULACIONS .................................................... 11.65 M2 ________________________________________________ S. CONSTRUÏDA TOTAL P2 LV 138.80 M2 PLANTA SOTACOBERTA _______________________________________________________ S. ÚTIL INTERIOR 11.65 M2 ________________________________________________ S. CONSTRUÏDA TOTAL PSC LV 25.20 M2 EDIFICI PRINCIPAL MERCAT: SUPERFÍCIES TOTALS S. ÚTIL TOTAL PB S. ÚTIL TOTAL PS S. ÚTIL TOTAL PSC
970.45 M2 1064.50 M2 39.00 M2
S. CONSTRUÏDA TOTAL PB S. CONSTRUÏDA TOTAL PS S. CONSTRUÏDA TOTAL PSC
1192.65 M2 1265.75 M2 59.55 M2
TOTAL S. CONSTRUÏDA EDIFICI PRINCIPAL 2.517,95 M2
ANNEX 4. SERVEIS EXISTENTS
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC INTEGRAL PER A LA REGULACIÓ DE L’EQUIPAMENT, NOU MERCAT MUNICIPAL DE SANT ANDREU, SITUAT A LA PLAÇA DEL MERCADAL. DISTRICTE DE SANT ANDREU
VINTRÓ
2 (205502)
8
4
DE
G
G
G
G
G G
237-239
DE
30
DE
28
26 24-18
S S
16-12
Cuadros de alumbrado
Tipo alimentación soporte:
Tramos de línea
A - Aérea
Soportes en fachada
G - Grapada
Soportes en suelo
S - Enterrada
Otros soportes
Z - Otros
Fecha: 4 de abril de 2016
Id. proyecto Id. punto Id. solicitud Escala: 1:500
300269 2766923
U ANDRE
219 22 1 223
225
S
RED DE ALUMBRADO
217
34-32
215
DE CARRER
28 30
S
36
31
S
37-39
43
45
47
53 48
G
29
8) CA RR SER
51
55-69 62-
36.B
S (29030
41
DARÍO
38
27
44-40
21
SRUBÉN
46
35
48
49
60-50
33
26
225.B
24
227
(364109)
15
VINTRÓ
GRCAT (208806) ME
G
S
E SANT
17-19
18
DEL
229
14
19
20
G
G
2
GRAN D
15
13
11
9
17
12-13
17
22
CARRER
21.B 22.B 22 19
10-11
15
G
G
G
6-7
G
9
7
18 16
G
4-10
3
G
G
12
CARRER
4
G
G
G
14
G
G
G
16
2
G
G
8
G
G
1
G
G
G
G G
G G
G
G
G
231
(208307)
G
G G G G
MATEU FERRAN
6
G
5
21
8
16
CARRER
MERCADAL G
G
20
G G
17-21
G
13 15
G
11
S
DELG
G
S
7-9
(219507)
G
5
G
G
39-40
MONTPELLER S S
G
G
(020S 008)
G
1-3
4-2
5
AR (2R 19ER 507) DE S
6
1-3
MONTPELLERC
8
PLAÇA 41
10
G
CA 34 -3RR 5 ER DE L'ARC DELG MERCAT
7-8
12
G
G33
11
14
G
32
G
10
16
G
31
5
18
G
G 30
1-3 4
S
20
G
G
38
24 22
G 28-29
37
26
25-26 27
G
9
24
6
G
36
G
G
3-7
7-13
23
G 1.B
14-10
G
1
6
3-5
G
300269 - 2766923
21
XARXA DE CLAVEGUERAM: GEOMETRIA Codi: 300269-6980981 BCN Mercat Sant Andreu Projecci贸 UTM. ETRS89 1/2000 (432189.81; 4587334.07) m. Coordenada centre:
LLEGENDA Data: 04-04-2016
XARXA PLANIFICADA
XARXA EXISTENT
Anti-Inundaci贸 T10 o Mixta
Xarxa Aj. Barcelona
Zona en projecte
Antiabocament
Xarxa altres organismes
Zona en obres
Anti-Inundaci贸 T>>10
Claveguer贸 longitudinal particular
Desenvolupament de la xarxa
Xarxa fora de servei
PE 40
1
PE 40 FD 100 PE 40
7
11
6
1B
4
9
7
PE 110
14 10
PE 40
PE 40
3
PE 40
Calle VINTRO
PE 40
Calle MATEU FERRAN
8
PE 40
PE 40
PE 40
2
5
6
PE 40
8
6
4 2
32
FD 100
8
PE 40
PE 40
PE 40
34
33
FD 100
35
Calle ARC DEL MERCAT
11
36
3
4
31
PE 40
PE 40
PE 40 PE 40
PE 40
PE 40
16 23
22B
30
10
9
PE 40
PE 40
37
21B
PE 40
38
10
29
1
6
PE 40 PE 40
FD 150
12
FD 100
27B
Plaza MERCADAL
Plaza MERCADAL Calle VINTRO
Calle MONTPELLER
20
14
PE 40
16
PE 40
18
21
PE 40
PE 40
PE 40
PE 40 40 PE
PE 32
PE 40
20
FD 150
26 27
41
22
25
7 8
24
PE 40
24
5
FD 150
26
PE 40
PE 40
PE 40
PE 63
13
PE 40
23
PE 40
PE 40
11
10
FD 150 8
15
PE 40
PE 40
PE 40
231
PE 32
PE 40
PE 32
PE 40
PE 40
PE 40
PE 40
227
24 18 PE 250
16
Coordenadas del centro del plano
PE 40
225B
FD 200
SANT ANDR EU
215
Escala 1:500
Calle GRAN DE
225 223
221 Fecha Entrega: 4 de abril de 2016
PE 40
PE 40
219
PE 40
28
Descripción:BCN Mercat Sant Andreu
217
Calle VINTRO
17
AO - Acero BO - Bonna FD - Fundición Ductil FG - Fundición Gris FO - Fibrocemento FP - Fundición Precis
FV - Fibra de vidrio PA - Plancha Asfaltada PB - Plomo PE -2Polietileno 6 PT - Plancha Encintada Tomas PV - Cloruro de Polivinilo ZD - Desconocido ZI - No Definido
PE 40
PE 40
PE 40
PE 40
43
PE 40
PE 40
35
41
49
PE 40
Proyecto: 300269 Punto: 2766923
3MATERIAL 4 32 30 .. - Cualquiera
CANALIZACIÓN DE GAS (Presión) Acometida Baja Media A Media B Alta A Alta B
37 9
47
PE 40
FD 200
PE 40
PE 40
PE 63
19
PE 32
**
PE 40
36 GAS NATURAL DISTRIBUCIÓN SDG, S.A.
45
53 51
PE 40
1 PE 40
PE 40
33
PE 40
55 PE 32
3
PE 40
31
PE 40
5
40
PE 40
5
7
3I
PE 40
6
9
PE 40
PE 40
6 42 8
11
PE 40
FD 200
FD 100
13
21
36B
15
PE
38
17
PE 63
40
30
44
FD 100
28
EN DARIO
26
69
46
PE 40
Calle RUB
7 PE 40
PE 40
9
21
3
PE 40
24
48
FD 200
2
229
12
4
15
22
50
PE 40 PE 63
**
39 40 1
13
10
2
18 16
Plaza MERCADAL
14
20
60
12
14
Calle MERCAT
PE 40
17
PE 40
PE 32
16
PE 110
PE 40
PE 40
NT ANDREU
PE 40
FD 150
18
PE 40 PE 40 PE 40
PE 40
PE 40
PE 40
1
Zona MERCAT SA
PE 40
3
19
PE 40
5
Calle VINTRO ADAL Plaza MERC
7
PE 40
PE 40
9
PE 40
11
40 PE40 PE
13
PE 40
15
PE 40
17
PE 40
19
4
21
PE 40
PE 40
FD 100
ETRS89 UTM 31 X: 432189.8117 Y: 4587334.0659
5 3 RAN
1
7 9
C MATEU FER
8
C VINTRO
6
4
14 12 10 6
23
8 22
24
22
25 27 26
28
21
6 5
30 31
32
33
36
21
37
20
38
1 19
14
13 12
11 10
2c. PVC 16 m. 9
8
2
6 7
5
15
3
6
8 7
2c. PVC 5 m.
16 21 19 17
1
17
4 5
39 40
18
16
1 3 CALT'ARC DE MERC L MERCAT 11 10 9
C L'ARC DEL
41
2 4 3
35 34
PL MERCADAL
26 24 22 20 18 16 14 12 10 8 C MONTPELLER 21 19 17 15 13 11 9 7
3 5 7
13 11
16
1
14
10
12
15 13
11
2
4 8 6
C MERCAT
7 9
5
3 1
4 0.4
20 227
CARRE VINTRO (CONT)
22 24 26 52 50 54
67 63 57 61 55 59 65 69
15
2c. PVC 18 m.
225 0.4
17
225
28
48 46 C RUB EN DA RIO
40 42 44
30 38 36
53
51
49
47 45 43 41
19
223 221
21
219 36
39 37
34 300269 32 -2766923 30
BCN Mercat Sant Andreu
35
EJE CANALIZACIÓN DE 12 CONDUCTOS DE P.V.C.
56 48 62 58 60 54 52 50
33 31 29
ARQUETA DE REGISTRO SUBTERRANEA Nº 1967
27
Fecha Entrega:
DIRECCIÓN CREACIÓN DE XARXA CATALUNYA Proyecto: 300269
28
26
EJE CANALIZACIÓN DE 4 CONDUCTOS DE URALITA CANALIZACIÓN EN PROYECTO
2c. PVC 8 m.
25 23
24 20 22 18
LA SITUACIÓN Y PROFUNDIDAD DE LAS INSTALACIONES REFLEJADAS EN ESTE DOCUMENTO SOLO TIENE UN VALOR ORIENTATIVO.
Punto: 2766923
EJE CANALIZACIÓN DE 8 CONDUCTOS DE CEMENTO RED ENTERRADA
12 14 16
POSTE MADERA
4 de abril de 2016
215
2c. PVC 10 m. 0.4
CÁMARA DE REGISTRO SUBTERRANEA Nº 1964 POSTE HORMIGÓN/OTROS
Escala: Coordenadas del centro del plano
217
1:500
ETRS89 UTM 31 X: 432189.8117 Y: 4587334.0659
4 6
37
51
23
29
DE
8
33
AFECTACION AT/MT
19
5
3
32
7
10
4 6
25 CARRER
30 16
255
15
34
29
27
24
33
31
253 249
CARRER DE MATEU FERRAN
49
55329
39
41
Plano: VINTRÓ
43
300269 - 6980977
1x1(0)
Ref:
245 1 243 241
CARRER DE L'ARC DEL MERCAT 26 30
22
22
18
24
14
PLAÇA
16
DEL
21
MERCADAL
6
10
20
28
21-B 12
8
MONTPELLER
38
17
21
15
7
11
13
235 14
4
CARRER DE MONTPELLER
9
41
MERCAT
DEL
CARRER 1
18
3
5
237
12
39
19
23
10
37
20 DE
239
9
36
2
17
15
13
11
231
5
7
229
16 227 3
15 40
14 22
9
10
12
38
36-B
DE RUBÉN DARÍO
73
CARRER
71 Los datos reflejados en este plano son de carácter orientativo y tienen validez de 3 meses.
223 17
32
221 219
36
unsetxunset(0)/16
217 unsetxun set(0)
28
VINTRÓ
46
225
5
DE
50
6
D
CARRER
26
225-B
4
5 36
24 48
7
8
12
30
26
18
215 Escala: 1:500
Fecha:
4/4/2016
Centro (432284 (m), 4587538 (m) , 31)
Plano: 4 6
23
29
255
15 19
6
51
5
3
253
33
7
6 6
14-10
25 30
8
245 1 243 1-3
4
CARRER
16
34
29
27
24
33
31
7-13
16 23
4
249
3-7
10
32
1.B
DE
4
8
8
CARRER DE MATEU FERRAN
37
AFECTACION BT
3-5
55329
39
41
43
49
300269 - 6980977 VINTRÓ
Ref:
241
CARRER DE L'ARC DEL MERCAT 22 22.B
10
12
MONTPELLER
8
21.B 21 20
4-2
6
14 16
CARRER DE MONTPELLER 1
4-10
12
14
MERCAT
DEL
CARRER
41
19
5
3
7
9
19
4
17-21
DE
14
15
16
18
39
13
20
235
11
22
24
38
7-9
26
237
12
39-40
11
13
28
37
5
20 30
41
MERCADAL
7-8
DEL
10
6
21
8
11
12
PLAÇA
239
9
36
38
6
10
34-35
33
10
16
32
31
30
37
21-B
20
28
28-29
27
9
14
25-26
24
36
18
24
30
22
5
22
26
15
17-19
23
21
25-27
1
18
2
17
8
9
10-11
12-13
14
16
6-7
16
15
13
11
7
229
18
227
15
14
48 26
17
32
221
DE CARRER
30
38 36.B
CARRER
219 36
217 36
34-32
12
30 30
28
26
45
51
53
55-69
71
Los datos reflejados en este plano son de carácter orientativo y tienen validez de 3 meses.
18
26 24-18
43
49
RUBÉN DARÍO
223
21
44-40
DE
71
36-B
46
47
48
225
5
19
38
60-50
73
28
28
46
50
6
17
26
225-B
4
D
24
24
7
8
5 36
15
22
22
9
10
12
VINTRÓ
40
3
20
15
231
5
Fecha:
4/4/2016
215
17
5
7
11
13
3
21
15
1
4
17
18
3
5
2
23
9
215 Escala: 1:500
Centro (432284 (m), 4587538 (m) , 31)
ANNEX 5. PROJECTE BÀSIC DE REMODELACIÓ del MERCAT MUNICIPAL DE SANT ANDREU DE BARCELONA. (PROJECTE VINCULANT EN LA PART CATALOGADA)
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC INTEGRAL PER A LA REGULACIÓ DE L’EQUIPAMENT, NOU MERCAT MUNICIPAL DE SANT ANDREU, SITUAT A LA PLAÇA DEL MERCADAL. DISTRICTE DE SANT ANDREU