Neus banque nyam nyam by Grup Complex

Catala

~ ~ ~

Castellano

~ ~ >

Núrñ.1 120121

·s o m educació Ensenyar i aprendre als museus i centres de ciencia: una·proposta de model didactic

Coordinadors

J.Bonil R. Gómez L. Pejó P. Viladot

ÍNDEX Presentació .............................................................................................................................................. 7 Proleg .................................... ........................................ ............................................................................ 9 lntroducció ................................................................................................................................... ......... 11 1. Educar als museus i centres de ciencia .. ...... ......................... ..... .................................. .. . 13 Els centres de ciencia coma institucions educatives .... ........... .............. ........ .............. ...... ..... 15 Un model didactrc per als centres de ciencia ............................................ ..... .................. ..... ... 17 El projecte educatiu d"un muse u o centre de ciencia transformador: ...................................... 21 Com creiem que s·ensenyen i aprenen les ciencies? ................................................... ............ 3 1 Una reflexió perdonar pasa !"experiencia ................................................................................ 35

2. Fer bones practiques als museus i centres de ciencia .................................................. 37 Entrar al niu per sortir-ne volant ............................................... ............ .................................. 39 Nyam, nyam ... que hi ha per berenar? ................................. .............. ......... ..................... ...... ... 47 Una ploma d"argua ............................................................ ....................... ....... ............... ............... 55 Atrape m el so? La funció de relació en el món animal ........... ............................ ...................... 65 La memoria de l"argua ................................................... ............... .................................... ............ 73 T"ho esperaves? La natura productora de novetat... ..... ................ ...... ....................... ...... .. ........ 81 Tecnica humana ... ........ ............. .. ...... ......... ........................ ....... .................................................... 91 Missatges o missatgers? ....... .............................................. ........ ............... ....... ............... ........ .. 101

3. Investigar sobre la practica ............................................................................................. 109 Sabem pera que vcncn? ................................................................... ,.... ...................... ........ .... 111 Suite d'emocions. La mrrada d"un equip educatiu ..................... .............................................. 121 Analisi del procés d"innovació de les activitats educatives d" un muse u de ciencia transformador.............................................. ..... ......... . ................... 129 Caracterització de la funció de les preguntes en la proposta drdactica de !"Escota del Consum de Catalunya: el cas Missatges o mrssatgers? ............. .................. 139

4. Formar equips educatius ................................................................................................. 149 De mamut a modelen quatre rdees ....... .......... ................ ...... ................ ..... .. ............... ............. 151 Ucrania del nostre terreny ......... .. ...... ......... ................................ .............................. ,................ 159

Els autors .......... ........ .. ................................... .. .................. .... .............................................................. 171 Castellano .......... ...... ....................................... ....... .. .............. .. ............................. ........ ....... ......... ......... 175 Bibliografia .. ........ .............................................................................. ................................................... 327

Nyam, nyam ... que hi ha per berenar? El berenar, l'alimentació i el consum Neus Banqué Martínez [nbanqueragenca t. cat] Ruth Gómez Gimeno [rgom ezgfagencat.cat]

lnstitució Activitat Públic Ratio Educadors Durada

---l

Escola del Consum de Catalunya (ECC) 5 Nyam, nyam ... que hi ha per berenar? escolar. Cicle inicial d'educació primaria (6 a 8 anys) grup aula dos 1 h 30 min

1 1

L..:activitat gira al voltant de la reflexió sobre un acte quotidia: el berenar. Es prenen coma referencia la identitat i les característiques personals per decidir quina dasse d'aliments es consumeixen, alhora que s'exploren els diversos elements que intervenen en un acte de consum. A partir d'eines didactiques com les dinamiques individuals i col·lectives, l'expressió corporal, la dramatització o el dialeg entre punts de vista, es desenvolupa una experiencia educativa que permet a l'alumnat aprofundir en el fenomen del berenar, a la vegada que permet submergir-se en un escenari de dramatització on un personatge imaginari explicara una historia vinculada al consum.

- - - -- - - - - - - - - - - - - - - - - -- - - És d1lluns. Són les 8:45 del m atí 1l'Anton1 1JO so m a la porta d'una escalad' educació primaria. Ens esperen per ter l'activitat Nyam, Nyam ... que hi ha per berenar? Hi entrem . D1 ns es respira malta pau . no hi ha sorolls. End1nsar-se en una escala 1ter act1vitats a l'aula ens faci lita la connexió amb alumnes i professors. Som al seu terre ny. M. Carmen . la tutora de segon. ens dóna la benvinguda. "Sou els educadors de l'Escola del Consum de Catalunya?" Amb ella concretem l'horari i l'organització. Tot rutlla. Falten 1Om inuts perq ué arribin els alumnes. Preparem espais a l'aula. Taules 1cadires distribu'(des en s1s grups. En un tres i no res. transformarem l'aula en l'escenari de l'acc1ó. En un racó de l'aula ens espera el material del matí: "Maletes i carpetest" L..:Antoni obre la maleta. treu el matenal: fitxes Din A3 peral treball cooper3tiu. dossier amb imatges, matenals plast1f1cats 1el vestuan del personatge del matí: Menjamí Son Profi t. El material és un element 1mprescind1ble peral matí d'avut. Quan l'aula es converteix en un escenari. el matenal passa a ser atrezzo. "Antoni. vols ter tu de personatge?" L..:Antoni accepta i es caracteritza com el personatge fantastic creat per a aquesta act1vrtat. Educadors polivalents. avu i tu 1 dema jo. En MenJa mí

5 Per a més mformac1ó, consulteu http ://consum.cat/escola de consum/mdex html

Bon Profit és un venedor jove que acaba d'obrir la botiga Mitja Tarda , especialitzada en berenars. Té un toe especial: no s'hi pot parlar amb para u les, sinó que s'ha de fer amb moviments del cos. Els seus clients no tenen altre remei que utilitzar elllenguatge corporal si valen compra r. Alllarg del matí la creació d'u n escenari didactic i la dramatització ens facilitaran treballar un fenomen de consum com el berenar i el s criteris que entren en joc en l'acte de comprar-lo. Mentrestant aprofito per lliurar a la M. Ca rmen la carpeta institucional. Li explico el contingut: "Oíptics informatius de la institució,6 una guia d'activitats a posteriori per poder ampliar contingu ts i el qüestionari de valoració de l'activitat que et demanarem al final." Tot preparat. Sortim de l'aula per deixar pas als alumnes que estan a punt d'arribar. 9 del matí. Ri iiinnnn nnnggggggggggggggl Sana el sorollós timbre. L'escola pren vida. Tots els engranatges comencen a funcionar. Tornem a entrar a l'aula : s'alc;:a el tetó i comenc;:a la funció! Tatatatxan tatxannnnl

Primer moviment del matí. Un salt; bra<;os i carnes oberts La posada en escena de Menjamí és fascinant. Jo, coma educadora, saludo els alumnes, els explico el que farem i compartim les primeres sensacions del matí. En Menjamí no para. Sal ts i més salts, brac;:os obert s amunt i avall. Veig ca res de desconcert que busquen una explicació. És un moment clau del ma tí. En pocs m inuts haurem d'aconseguir connectar el personatge i l'alumnat per garantir el desenvolupa m ent de l'activitat. Oec ideixo situar els alumnes. Els explico qui és en Menjamí i perqué fa gestos sense parar. Apoca poc, les cares de desconcert es transformen en tímids somriures. "Que creieu que us esta dient en Menjamí amb aquest moviment?" Pluja desordenada d'idees, pero han captat el m issatge: és el moviment de "Bon dia !". Missatge desxifratl, s'aixequen i imiten en Menjamí. Es percep en les seves cares aquella il·lusió: "Quina enveja l". Hem aconseguit crear un ambienta l'aula que facilitara l'expressió d'emocions i d'idees. L'Antoni i jo hem de mantenir el fil del taller sense oblidar-nos dels continguts propis de l'activitat.

Segon moviment. Cap mirant amunt, ma aixecada i tancada en direcció a la boca i acció de xarrupar algun aliment que s'enrotlla Tornen les cares de desconcert. És el meu torn. Plantejo la pregunta que titula l'activitat: Nyam , nyam .. . que hi ha per berenar? 1 explico que en Menjamí esta gesticulant els berenars que ofereix a la seva bo tiga: "Algú s'atreveix a esbrinar el que deu vendre en Menjamí?" Escolto comentaris en veu baixa. "Espaguetis?", xiu xiueja la Carla. En Menjamí, euforic, salta d'alegria, l'ha encertat. Segueix representan t més berena rs. La funció va com estava prevista i els alumnes estan atents per descobrir secrets: es creu un expert en berenars pero no en té ni idea. Oesprés de la con textualització, propaso ajudar en Menjamí a descobrir que és un berenar, a la vegada que dono per presentada la tematica que vull treballar: el berenar i la diversitat de criteris que entren en joc en l'acte de comprar-lo.

Tercer moviment. Dit índex assenyalant un alumne, un altre, un altre, un altre ... tots. Mans que indiquen menjar. Espatlles arronsades i cara de dubte

citat que han captat el que en Menjamí els pregunta : "1 vosaltres que bereneu?" Resposta massiva i desordenada d'idees que intento recollir en una pissarra: "Brio ixeria , entrepa, pastís, iogurt. llet amb cereals, fruita, xocolata, llaminadures, suc .. .... La intenció de la pregunta ha donat resultat. Hem detectat els coneixements previs de l'alumnat amb re lació al berenar i la concepció que en tenen. Aquest punt de partida ens servira per situar la introducció de nous continguts. En marxa l Passo a l'acció i dectdeixo amb ells com organitzar tates les seves respostes, mentre en Menjamí intenta comunicar-se per no perdre el protagonisme. Coincidim que el berenar és un acte de nutrició que fem a diari, perJ arribem a la conclusió que ha de ser variada i diversa, jaque els aliments difere nts ens aporten diferen ts propietats nutricionals. o·acord amb aquesta idea , organitzem les respostes en dues columnes: els berenars habituals i els berenars especials. 1 per als berenars que no sabem com situar, decidim fer una tercera columna: els complements del berenar. Sembla que el grup segueix i esta motivat. Té moltes ganes de participar i de compartir les seves opinions. M' encanta! Tot i així, intento mantenir les rutines del grup perqué la fantasía i la imag inació de l'escenari didactic no ens condueixin al desordre. L'Antoni i jo som els gestors de l'activttat i tenir en compte aquests aspectes és un factor clau peral bon desenvolupament.

Quart moviment. Dit índex assenyalant-nos a tots. Mans que indiquen menjar, a la vegada que assenyalen els dies de la setmana al calendari de l'aula Uns segons de silenci. Sembla que ningú no s'atreveix a trencar el gel. "Ens ho ha posat difícil, ::>i?" És el meu moment. Entre l'Antoni i jo fingim una conversa gesticulada. lntercanvi de preguntes i respostes. Crits d'emoció dels alumnes. Riures de la M. Carmen que ens observa des del fans de la classe. Gest de complicitat entre l'Antoni i jo. Explico que en Menjamí ens planteja si 'Tots berenem el mateix?" 1 els alumnes, amb cara de sorpresa. respo nen que no. Per calmar aquest moment d'emoció, propaso una activitat de treball en petits grups en la qual han de relacionar diferents personatges, diferents contextos i els han d'assignar un berenar a partir de les seves propietats. Abans de comenc;:ar plantejo algunes preguntes per orientar l'activitat: "Que ens aporta un got de llet?". "Per que va bé prendre fruita?", "1 un entrepa?" Respostes atrevides: "La fruita ens aporta vitaminesl", respon en Miguel. "La llet ens va bé per als ossosl" , explica la Marta, "1 té calci!", complementa la Carla. Entre tots arri bem a l'acord que els aliments són necessaris pera la funció de nutrició. Ara sí. Repartim el material entre els sis grups i comenc;:a el treball. En Menjamí, amb els seus moviments, i jo, ambles meves paraules, assessorem als grups: fem preguntes i orientem el deba t. Quan els grups han acabat, demano silenci. Escoltem la justificació que fa cada grup. M'interessa detectar qu ins elements de la iden titat del berenar apareixen en les seves tdees. Hem detectat que l'alimentació d'una persona pot canviar en funció del seu creixement. A la vegada, el berenar té unes característiques i propietats que ['identifiquen, pero hi ha elements que el fan canviar com, per exemple, el context en que es pren.

Els moviments d'en Menjamí em donaran peu per introduir les preguntes que orienten l'activitat. El miro a ell i miro el grup d'alumnes. Sembla queja hem establert tal compli -

Cinque moviment. Espatlles arronsades i cara de dubte. Voltes sobre si mateix. Mans que indiquen menja r

---------------------------

L'experiencia em diu que aquest moviment no és tan obvi. 1 les cares dels alumnes confirmen la meva sosp 1ta. Oemanem a en Menjamí que escrigui a la pissarra la pregunta "Que necess1tem per berenar?" 1 de nou es repeteix el cinque moviment. No para! Per resoldre aquesta pregunta reparte1xo entre els grups una lamina Oin A4 plastificada amb

6 Agenc1a Catalana del Consum del Departament d'Empresa i Ocupac1ó de la Generalitat de Catalunya 48

diferents elements que es poden considerar en la preparació del berenar. Cada alumne ha de negociar i justificar el seu punt de vista per escollir i marcar conjuntament aquells tres elements que considera prioritaris. Aquesta activitat ens permet introduir els elements que intervenen en la preparació :iel berenar centrant-nos en aspectes propis del consum [producte, establiment, persona consumidora i forma de pagamentl. Aquesta dinam1ca ens ajuda a posar en joc les idees de cada alumne per fer emergir una opinió conjunta . fruit del treball cooperatiu.

Sise moviment. Moviments rapids, curses per l'aula, salts i voltes. Un moviment de llavis que transmet en silenci la para ula "idea", a la vega da que es posa la ma sobre el cap i obre el palmell "En Menjamí ha tingut una ideal" Tots els alumnes estan nerviosos. Demano silenci. Els ulls dels alumnes s'obren com plats. Mov1ments controlats que són entesos a la perfecció. Mans, brac;:os, caps, peus ... tot el cos en acció per fer-nos una proposta molt suggerent. "Síííí, anem-hi!", "Ens esta convidant a anar a la seva botigal" , criden els alumnes. Enrenou controlat. En Menjamí continua la seva escena i aconsegueix que els alumnes fac in casa les seves consignes: tanquen els ulls. pleguen els brac;:os i ... silenci. Comenc;:o el relat del viatge imaginari cap a la botiga Mitja Tarda: "Són les cinc de la tarda, acabeu de sortir de l'escola. A la sortida us espera un autocar, el conductor us convida a pujar-hi i, després d' un recorregut desconeg ut, arribeu davant de la botiga Mitja Tarda. ll·lusionats hi entreu i ... Nyam , nyam ... que hi ha per berena r ?" Callo i els alumnes a poca poc obren els ulls. Sor presa! Descobreixen que les seves taules s'han transformat en les de la botiga.

Sete (i primer) moviment. Un salt i bra~os i carnes oberts Ara síl La classe s'aixeca i saluda en Menjamí. Han entes la consigna : "A la botiga d'en Menjamí no es poden utilitzar les paraules, només moviments del cos, de manera que... Sssst! i cosen acció". Soma la recta final de l'activitat. Em toca gestionar els moviments i la il·lusió desbordant que transmeten els alLmnes. Els explico el que farem a la botiga: "S1mularem la compra del berenar... És moment de posar en joc els continguts treballats. No podem perdre de vista que darrere de l'escenari que hem creat hi ha la finalitat de proporcionar als alumnes ei nes útils per saber actuar en els seus actes de consum quotidians.

Vuite moviment. Passos petits, cos dret, mirada endavant i palmell de la ma cap amunt a l'al~ada del pit Explico com comprarem. El primer element clau: "la safatal" [per fer la co manda ]. El segon: 'la carta!" [per escollir el berenarl. l. per acabar. uns elements que determina l'atzar: context, persona i pressupost. A partir d'aquestes consignes, cada taula plan ificara la seva comanda. En Menjamí reparteix el material. "Uaaaala! , que original!", crida en Joel. "Sssstl", gestiono el silenci. Carta d'imatges amb velero, safata plástificada amb velero per enganxar, monedes que simulen les de veritat... il·lusió in crescendo. Miro els alumnes i estan tan submergits en l' acció que no es recorden ni de parlar. 1 aixo que debatre en grup, amb moviments del cos, no és facill Cartes tancades. Comandes a punt. En Menjamí en acció. El seu cos explica els moviments necessaris per fer les comandes. A la vegada repassa els passos del procés de compra: salutació, tanda, ter la comanda, pagar, el canvi, el tiquet i el producte. 50

Nove moviment. Dit que assenyala una taula, l'altra ... les sis. Cara d'acció. Puny tancat i b ra~ aixecat. Dit polze aixecat (un), dit índex aixecat (dos) i dit del mig (i tres!) Tots s'aixequen. Tatatatxaanl Moviments de sa lutació. Grans salts pe r als berenars energetics, cares de sorpresa per als berenars especials, balanceig per als complements de berenar... lncre'fblel Genial! La M. Carmen sembla no creure·s el que acaba de veure.

Dese moviment. Bra ~os aixecats, mans obertes i gir ades En Menjamí els aplaudeix, i ells, desbordats d'emoció, també aplaudeixen. Simula haver-ho entes tot, va taula per taula a tornar el canvi, repartir els tiquets i qüestionar alguna comanda que no veu gaire clara. Barreja d'alegria, sorpresa, nervis, il·lusió... Coctel d'emocions en estat pur. De mica en mica intento salpebrar la situac1ó amb un pessic de raó. Demano silenci. Una pausa. Dono les gracies als alumnes i ells també ens les donen. Desmuntem l'escenari, recollim el material i. abans d'abaixar el teló, en Menjamí pronuncia un: "Adéu i moltes graciesl" 1 surt corrents de !'aula. Quan ens allunyem de !'aula escoltem: "Ha parlat!", "Era ell l" Comen tota bona obra, un final inesperat. Després d'una hora i mitja, estem una mica esgotats pero encantats amb el grup que acabem de tenir. Tots dos recuperem els nostres papers. Ha estat una activitat intensa pero molt gratificant. La M. Carmen surt de !'aula a buscar-nos i ens entrega el fu ll de valoració de l'activitat. "Enhorabona nois. bona fe ina !" 1 comentem amb ella el desenvolupament del matí. Sortim del centre. Pugem al cotxe . De tornada a l'Escola del Co nsum, repassem els moments clau de l matí. 1 discutim si els indicadors conceptua ls, metodologics i institucionals que donen rigor a l'activitat s'han desenvolupat amb coherencia. Motors engegats. lnici de la re flexió.

Eixos dialogics Continguts- competencies "És moment de posar en joc els continguts treballats. No podem perdre de vista que darrere de l'escenari que hem creat hi ha la finalitat de proporcionar als alumnes eines útils per saber actua r en els seus actes de consum quotidians ... Capacitar l'alumnat per a l'acció comporta ajudar-lo a elaborar la seva propia estrategia d'acció posant en contacte els objectius conceptuals que orienten el taller i la perspectiva competencia! que el proJecta en el context. Conceptual i competencia[ constitueixen un bucle en el qual el concepte orienta l'acció sobre el medi i la competencia pren sentit més enlla de l'activisme per fonamenta r-se en la reflexió conceptual. El berenar constitueix una oportunitat didactica per abordar la re lació conceptual-com petencia[. Identificar els elements que entren en joc en el moment de decidir els aliments que configuren el berenar, discutir sobre les diferents tipologies de berenar, vincular el t1pus de berenar als estils de vida , i fins i tot poder trencar la norma , permet dotar els alumnes d'eines perque prenguin les decisions personals que es poden justificar incorporant-hi el ngor conceptual. 51

Raó-emoció

Coneixements previs-nous coneixements

"Ba rreja d'alegria , sorpresa, nervis, il·lusió... Coctel d'emocions en estat pur. De mica en mica inten to salpebrar la situació amb un pessic de raó." Un acte de consum s'explica majont~mament pel dialeg entre raó i emoció. La presa de decisions no deixa de ser el resultat de posar en contacte les característiques del producte i els mi tes que ens evoca. Més que entrar en el joc, els dos aspectes sovint entren en lluita i el consumidor es converteix en camp de batalla. Abordar el berenar coma fenomen de treball permet conn ectar els gustos personals, els colors preferits, les textures que ens agraden i les que ens provoquen rebuig ... amb els límits economics, els aspectes legals que regulen l'activitat dels establiments, les necessitats nutric ionals de ls individus ... El berenar es converteix en un reflex del consum, on és tan important l'emoció dels consumidors com el dret a la regulació del m erca t i la responsabi litat d'actuar sobre aquesta regulac ió.

"Hem detectat els coneixements previs de l'alumnat amb relac ió al berenar i la concepció que en tenen. Aquest punt de partida ens servira per situar la introducció de nous contin guts. " El taller es constitueix com una plataforma que posa en contacte l'experiencia respecte al berenar que aporten els participants i la nova manera de veure el fenomen que presenta l'activitat. El bagatge que aporten els participants és fonamental coma punt de partida de l'activitat, pero adquireix sentit si s'enriqueix amb els nous continguts que aporta l'experiencia de l'activitat. Coneixer que pensa l'alumnat del berenar, quines experiencies té al respecte, quins habits han canviat alllarg de la seva vida és una informació privileg iada per poder introdu ir noves variables que ajuden a interpretar el fe nomen de l berenar. L.: educador es converteix en un eng inyer que construeix de form a rapida ponts que permeten als alumnes transitar entre el berenar coma activitat quotidiana i els nous significats que aporta l'activitat.

Ver t ical-hor itzontal "Té moltes ganes de participar i de compartir les seves opinions. M' encanta! Malgrat tot, intento mantenir les rutines del grup perque la fantasia i la imaginació de l'escenari didactic no ens condueixin al desordre. L.Antoni i jo som els gestors de l'activitat i tenir en compte aquests aspectes és clau peral bon desenvolupament." El rol que pren l'educador en el desenvolupament d'una activitat reflecteix la relac1ó entre la perspectiva ver tical i l'horitzontal. La verticalitat suportada en el paper d' expert de l'educador pren sentit quan coincideix amb l'horitzontalitat del que sap escoltar, donar el protagonisme al pú blic i aprendre de les aportacions dels altres. Vertical i horitzontal es retroalimenten en un ca nvi de rol continu del que és expert alllarg de l'activitat. lntercanviar opinions respecte al be renar. defensar el propi punt de vista, arribar a consensos col·lectius o reconeixer la diferencia són aspectes que faciliten el bon funcionament de l'activitat. Al ca p i a la fi. tots els participants en l'activitat hem viscut l' experiencia del be renar, i així tots en som experts. Es tracta d'enriquir la nostra experiencia ambla interacció amb els altres sense perdre de vista el reconeixement de la verticalitat que represen ta l'equip educatiu.

Artístic-tematic "Allla rg del ma tí, la creació d'un escenari didactic i la dramatització ens facil itara n treballar un fenomen de consum com el berenar i els crite ris que entren en joc en l'acte de co mprar... La dimensió estetica del taller és un element clau del desenvolupament. L.:estetica va més enlla de dissenyar un eix artístic potent proxim a un centre d'interes per establir connexions clares de l'eix artístic amb el tema clau que s'esta treballant. L.:art, coma ambit delconeixem ent, pren protagonisme coma element regulador del tema de treball, alhora que la tematica no planteja l'eix ar tístic com un recurs més, sinó com un element clau perdonar dimensió esteti ca a l'activitat. lntrodu ir un personatge comen Menjamí, transformar l'aula en un esta bliment de berenars, uti litzar l'expressió corporal coma llenguatge de comunicació... és m és que vn centre d'interes. Ens permet aprofund ir en el fenomen des de la diversitat de dimensions qu e l'expliq uen, afavorir la connexió dels participants de l'activitat amb el fenomen d'estudi. Alguns hi connectaran des d'una perspectiva única . d'altres des de diverses perspectives. Sigui com sigui, la connexió sera més rica i, per tant, fara més possible l' apre nentatge.

Disse.nyar l'activitat a partir dels indicadors conceptuals, metodologics i institucio-

~als es una aposta per desenvolupar una practica educativa innovadora que capa-

citi l'alumnat per pensar, comunicar i actuar. A parti r de : • Facilitar l'expressió de les opinions i emocions de l'alumnat. Oissenyar els processos d'ensenyament-aprenentatge des d'aquesta perspectiva facilita posarse en ellloc de l'altre i entendre que el berenar es pot tenir en compte des de diversos punts de vista. • Consider ar l'alumnat com a constructor del seu propi aprenentatge. Prendre com a punt de partida les seves concepcions i els seus coneixements permet constru ir un nou coneixement sobre els habits alimentaris i el berenar. Afavoreix que els alumnes tingu in un paper protagonista en la regulació del propi aprenentatge. • Formular preguntes significatives per situar-se davant d'un fenomen com raete del berenar. Utilitzar les preguntes coma eina didactica és una oportunitat de dialeg entre els diferents models explicatius i de poder definir la propia forma de situar -se i qüestionar-se el món. • Apostar per una educació que incorpori diversitat de llenguatges. Treballar des d'aquest plantejament ofereix l'oportunitat de crear espais de dialeg entre el saber tecnic [funció de nutrició) i el saber artístic [expressió corporal), alhora que permet desenvolupar competencies per buscar noves formes de comprendre i comunicar els fenomens del món. La confluencia d'aq uests elements converteix l'activitat en un espai que planteja una aproximació oberta i complexa al fenomen del berenar. La relació entre la salut i els estils de vida, o entre la compra i la regulació dels actes de consum, es converteix en una oportunitat per afavorir la presencia de l'educació del consumen el cu r rículum educa tiu.