REVISTA DE LA
societat musical nĂşmero 12 juliol-agost-setembre 2000
GUADASSUAR 0 euros
REVISTA DE LA
societat musical
notícies · notícies · notícies · notícies UN RECORD: DEU ANYS DE LA MORT DE VICENT ESTEVE BOU
EN PORTADA: DISC HOMENTAGE A VIRGILIO BELTRÁN
Aquest estiu ha fet ja 10 anys des que Vicent Esteve ens va deixar mentre era president de la Banda i regidor de l’Ajuntament. Ironies de la vida, enmig de les festes del poble i mentre molts músics tocaven en les Danses. Una persona que va marcar una etapa en la nostra Societat Musical. Amb ell s’adquirí el nou musical, va eixir el primer número de la revista, es creà l’Escola de Música tal com la coneguem actualment, es fundà l’Orquestra de Cambra, la Banda de Música va créixer espectacularment en quantitat i qualitat de músics, es guanyaren nombrosos premis a la plaça de bous... i la seua frase preferida “fer banda” ha arribat actualment fins on tots sabem.Des d’aquestes línies només un record, una mirada enrere.
El passat 5 d’agost, dins el tradicional concert del dia del Crist es va presentar el disc homenatge a qui durant quasi quaranta anys va ser director de la nostra Banda: Virgílio Beltràn Cleries. El disc, patrocinat per l’Ajuntament de Guadassuar i interpretat per la Banda de Música de la Societat Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar va ser gravat a l’Auditori Municipal de Guadassuar els dies 19, 20 i 21 de maig de 2000. Del total de la seua obra, s’ha escollit aquells pasdobles com Ares del Maestre (dedicat al poble on passava els estius), Trianero, Del Guadalquivir (de la seua època sevillana), Recuerdo feliz (amb motius de les danses), Edinburg (fruit d’un viatge a aquella ciutat escocesa) i les marxes de processó més populars i conegudes, ordenades segons el cicle festiu guadassuarenc: San Vicente Mártir, Viernes Santo, Pasión, Corpus Cristi, Pange Lingua, Al Santísimo Cristo de la Peña, Virgen de la Misericordia i Santa Cecília. Culmina el disc amb el pasdoble Guadasuarense, himne del nostre poble. El disc va ser presentat per la regidora de Cultura Joaqui Cléries davant la presència de la família del mestre, que va agrair l’interés demostrat per l’Ajuntament i la Societat Musical en que es fera realitat el projecte. Tots els interessats en adquirir el disc poden fer-ho a les oficines de l’Ajuntament al preu de 1000 pessetes. SC
JBB
REVISTA DE LA
SUMARI
SOCIETAT MUSICAL GUADASSUAR
UN RECORD: VICENT ESTEVE ............. 2 PRESENTACIÓ DISC ..............................2 ESCOLA DE MÚSICA ........................... 3 ACTIVITATS .......................................... 5 NOTÍCIES ............................................. 7 DIRECTORS (2) JOAQUIN VIDAL ........... 9 JOHAN SEBARTIAN BACH ................... 11 DISCOS .............................................. 13 RECULL DE PREMSA ......................... 14 RECORDS: CERTAMEN DE 1990 ......... 16 FOSQUIBRUT DESAFINAT .................. 17 IMATGES ............................................20
EDITA: Societat Unió Musical Santa Cecília. Carrer Pare Vicent 10. CP 46610. Telèfon 962570719 REDACCIÓ Coordinació: Salvador Colomer Col·laboradors: Juan Bta. Boils, Javi Boils, Dolores Calatayud, Paco Gimeno, Rafa Polanco Joaquín Gimeno, Maria Rosell, Samuel Pérez, Fotos Carrillo, Jose Javier Jornet. Edició electrònica: Enric Garcia. Imprimeix: Impremta Nostra, Algemesí
2
REVISTA DE LA
societat musical
ESCOLA DE MÚSICA DE LA SOCIETAT MUSICAL INFORMACIÓ PER AL CURS 2.000-2.001 • Inscripcions per al curs 2000/
·
·
· Els alumnes de vent-fusta, vent-metall i percussió que
2001: del 18 al 22 de Setembre del 2.000, de 19:00 h a 21:00 h. Cada alumne al inscriure’s abonarà la quantitat de 3.000 ptes en efectiu. Els pares que inscriguen als seus fills seran considerats socis de la Societat Musical Santa Cecília de Guadassuar, havent d’abonar la corresponent quota.
·
· ·
L’alumne ja matriculat que al llarg del curs desitge donar-se de baixa en qualsevol de les assignatures, deurà formalitzar la mateixa al final del trimestre en que es trobe, abonant les mensualitats pendents de cada una d’elles.
·
· Per a cursar les distintes especialitats d’Instrument es ·
deuran estar realitzant els cursos de Llenguatge Musical en aquesta Escola de Música. La Societat Musical facilita la adquisició dels instruments següents: Trompa, Trombó de Vares, Bombardí, Tuba, Violí, Viola i Contrabaix.
els corresponga cursar l’assignatura d’orquestra deuran assistir a tots els assajos de la Banda Jove. Els alumnes amb instruments de corda fregada deuran assistir a tots els assajos de l’Orquestra Jove. Els alumnes de piano i guitarra segons la legislació no cursen l’assignatura d’orquestra. Al final de cadascuna de las Avaluacions del curs, se’ls lliurarà a cada alumne/a un Butlletí de Notes en el qual es reflectiran las qualificacions obtingudes. Deuran retornar-se, amb la màxima brevetat als professors de instrument, sempre signats pels pares o tutors de l’alumne/a. Les audicions d’alumnes es realitzaran quan el professor/a d’instrument ho crega convenient. Aquestes audicions s’anunciaran prèviament. Aquells alumnes que desitgen pertànyer a la Banda Jove o Orquestra Jove, deuran tindre aprovat el tercer curs d’instrument en juny del 2.001. REUNIONS DE PARES. Al llarg del mes de juny del 2.001 es citarà als pares per a tractar els següents temes: 1. Elecció d’instrument per als alumnes que hagen aprovat el primer curs de llenguatge musical i no l’agafaren el curs anterior. 2. Ingrés en la Banda Jove o Orquestra Jove per a aquells alumnes que hagen superat en juny el tercer curs d’instrument. 3. Informació per als que hagen finalitzat el grau elemental o algun dels cicles del grau mitjà.
INFORMACIÓ PER ALS ALUMNES DEL PLA L.O.G.S.E. QUE FINALITZEN ELS ESTUDIS DEL GRAU ELEMENTAL de cursos, donat que molts alumnes no poden accedir als conservatoris, no pel nivell exigit sinó, com ja hem dit abans, pel reduït nombre d’alumnes que admeten. Els cursos que hem ampliat corresponen al Primer Cicle de Grau Mitjà. 3. Donar per acabats els estudis, sent el professor d’instrument l’encarregat de decidir si l’alumne està capacitat per a formar part de qualsevol de les diferents agrupacions de la Societat (Banda, Banda Jove, Orquestra, Orquestra Jove).
Els alumnes son preparats segons els objectius assenyalats pel nou sistema d’ensenyament musical. Per tant al finalitzar els estudis corresponents al grau elemental tindran varies opcions: 1. Presentar-se a la prova de pas de grau en qualsevol conservatori. Deuen tindre en compte que al presentar-se a aquesta prova l’alumne podria aprovar i no ser admès al conservatori per ser molt limitades les places.. 2. Continuar els seus estudis en la nostra escola. Per al present curs hem considerat oportú ampliar el nombre
3
REVISTA DE LA
SOCIETAT MUSICAL
CALENDARI ESCOLAR CURS 2000-2001 Inici del curs.............................. 2 d’Octubre del 2000 Últim dia de classe.................... 23 de Juny del 2.001 Audicions............................... última setmana de juny
1a Avaluació: del 18 al 22 de desembre del 2000 AVALUACIONS 2a Avaluació: del 26 al 31 de març del 2.001 (entrega de butlletins) 3a Avaluació: del 18 al 23 de juny de 2.001
FESTIVITATS
Les mateixes que als col·legis del poble.
CURSOS QUE ES PODEN REALITZAR EN LA NOSTRA ESCOLA DE MÚSICA ASSIGNATURES \ GRAU LLENGUATGE MUSICAL INSTRUMENT COR
1r 1r
ASSIGNATURES / GRAU LLENGUATGE MUSICAL INSTRUMENT ORQUESTRA MÚSICA DE CAMBRA HARMONÍA PIANO COMPLEMENTARI
1r 1r 1r
ELEMENTAL 2n 3r 4t 2n 3r 4t 1r 2n MITJÀ 2n 2n 3r 2n 3r 1r 1r 1r
4t 4t 2n 2n 2n
ON, COM I PER A QUÈ ESTUDIAR MÚSICA Cada tipus de centre creat després de la reforma LOGSE dels ensenyaments de música i dansa està pensat per a un tipus d’estudiant diferent, per les classes d'ensenyament, pels preus i per les diferents expectatives dels alumnes que inicien els seus estudis musicals. Aquestes són les opcions:
CONSERVATORIS Són públics i donen formació reglada. Dirigits a alumnes que vulguen dedicar-se professionalment a la música. Tenen prioritat per a l'ingrés en el grau elemental els xiquets i xiquetes de 7 i 8 anys. Són de tres tipus: elemental, professional i superior.
ESCOLES DE MUSICA L'alternativa als conservatoris. No imparteixen ensenyament reglat. Ofereixen dos tipus de formació: general, per als qui vulguen aprendre música sense dedicació professional, o específica per als que aspiren a incorporar-se en els estudis oficials i volen prepararse per a les proves dels conservatoris. Hi ha públiques i privades. Les públiques pertanyen als ajuntaments i diputacions i hi ha unes 150 en tot Espanya. Els preus, a partir de les 5.000 pessetes trimestrals per assignatura.
CENTRES AUTORITZATS Acadèmies privades adscrites a un conservatori. Donen formació reglada i tenen autorització especial per a examinar. Han de complir uns requisits d'estudis, professorat i instal·lacions. Costen en torn a les 15.000 mensuals per assignatura. CENTRES INTEGRATS Centres en què es conjuga l'ensenyament primari, secundari i batxillerat amb els estudis de música. Hi ha pocs, la majoria en fase experimental.
4
REVISTA DE LA
societat musical
activitats · activitats · activitats JUNY-JULIOL-AGOST 2000 &
AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA. CICLE DE CAMBRA, XVII CONCERT. Dissabte 24 juny, 19.30 h. Auditori Municipal.
&
De nou es va repetir la combinació del mes de març i feren mig concert la Jove Orquestra i mig el grup de percussió de la Banda Jove.
Les audicions d’enguany les tancaren les flautes, clarinets, trompes, pianos i cor. &
&
CONCERT DE CORPUS. Diumenge 25 juny, 20.45 h. Plaça Major.
Com és costum els últims anys el concert fou en acabar la missa i sense descans. Enguany no va ploure però no hi havia massa públic per coincidir amb un partit de la selecció de futbol de l’Eurocopa. &
CONCERT DE SANT CRISTÒFOL. BANDA JOVE. Diumenge 9 de juliol, 22.30 h Plaça Major.
El tradicional concert de Sant Cristòfol el va realitzar en aquesta ocasió la Banda Jove, dirigida com és habitual per Perfecto Osca i José Ribes. &
AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA. CICLE DE CAMBRA, XVIII CONCERT. Dilluns 26 juny, 20 h. Auditori Municipal.
CONCERT DE L’ORQUESTRA. Dimecres 12 juliol, 22.30 h. Auditori Municipal.
A la primera part tres concerts per a solistes: trombó alt, violoncel i clarinet. I a la segona dos per a una plantilla gran.
Actuaren trompetes, violoncels, violins i contrabaixos. &
AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA. CICLE DE CAMBRA, XX CONCERT. Dimecres 28 juny, 20 h. Auditori Municipal.
AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA. CICLE DE CAMBRA, XIX CONCERT. Dimarts 27 juny, 20 h. Auditori Municipal.
&
Fou el torn de fagots, saxos, guitarres, oboès, bombardins, trombons i tuba.
14 FESTIVAL INTERNACIONAL D’ORQUESTRES. Dimecres 19 juliol, 20 h. Palau de la Música de València.
Possiblement el concert més important, o amb més rellevància de l’Orquestra en els seus 12 anys d’existència. Fórem convidats per a actuar junt a una orquestra anglesa. Altres dies actuaren orquestres d’Hongria, Suïssa i Alemanya, el que vol dir que a eixos països arribà informació (en el llibre que edita el festival en valencià i anglés) de la nostra Orquestra i per tant el nom del poble. A més, apareixerem a molts mitjans de comunicació, inclòs a revistes especialitzades (Scherzo...). El programa que interpretarem era per a triomfar segur: dos solistes en molta forma (Ruben i Víctor) i l’Anacreón de Paco Zacarés, al mateix temps que el donarem a conèixer als estrangers. Cal resaltar el fet de que dos components de la JONDE que es trobaven concentrats a Conca vingueren expressament al concert.
Palau de la Música de València 19-7-2000. Assaig general. (Foto S. Colomer)
5
REVISTA DE LA
societat musical
activitats · activitats · activitats &
FESTIVAL DE BANDES A XÀTIVA. Dilluns 31 juliol, 23 h. Plaça del Mercat.
Actuarem entre les dos bandes locals; érem com la mescla del’entrepà. Una curiositat: entre el 2n i 3r moviment de les Glosses de Blanquer, hi ha un solo de campanes, i coincidí que mentre Javi el tocava, sonaren les 12 de la nit al campanar de la Seu que teníem a uns metres, eixint un solo un tant diferent i aleatori que va provocar somriures a autoritats, públic i músics. &
CONCERT DEL CRIST. Dissabte 5 d’agost, 23 h. Plaça Major.
Amb obres no gens fàcils es va celebrar la festa dels Crist, a més d’aprofitar-se el concert per a presentar el recentment gravat CD de D. Virgilio (més informació en la pàgina 2). &
CONCERT DE SANT ROC. Dimecres 16 agost, 23.30 h. Plaça Major.
Una altra història per a contar. Després d’estar el concert assajat i preparat, tres dies abans, Paco Zacarés rep la notícia de que li havien donat un premi de composició a Itàlia i ha d’anar a l’acte de replega eixe mateix dia 16. Així que es reparteixen per a dirigir les obres programades Xaua, Perfecto, Juanba i Sam, sense possibilitats de fer cap assaig preparatori per part dels directors. Tot una aventura que va acabar de manera molt positiva (no ho diem pel moro del final). JBB
Cercavila, 6-8-2000 (foto S. Colomer)
notícies · notícies · notícies · notícies ¾ ÈXITS ESPORTIUS
nicipal de Natzaret en València el passat mes de juny, perdent en la final davant de l’equip del Club Valencià de Natació, que revalidava el títol de campió d’Espanya. Amb posterioritat al mes de juliol aconseguiren ser campions d’Espanya, en la modalitat de raqueta pilota preolímpica, al torneig celebrat a Torrejón de Ardóz (Madrid) . En la final, amb un ajustat 2218 aconseguiren derrotar a l’equip de Club Natació Carpesa, també de València, Cal recordar que la parella ja va ser subcampiona d’Espanya en aquesta especialitat en 1998 i que Moisés va ser subcampió del món en 1999. SC
Com ja va sent costum, Moisés Boils ens ha portat a Guadassuar nous trofeus en el seu esport, el frontenis en les seues diverses especialitats. Aquest estiu ens ha sorprés, junt a la seua parella de joc Raül Esteve amb el subcampionat d’Espanya en paleta de goma i el campionat nacional de frontenis. La paleta goma argentina és, junt al frontenis raqueta preolímpica i la olímpica, una de les especialitats del frontó de 30 metres. Formant part de l’equip que presentava el Club Frontenis Guadassuar Exàgom Verd aconseguiren el subcampionat de paleta goma argentina en el torneig celebrat al poliesportiu mu-
(Informacions Levante 28-6-00, 21-7-00. Foto Levante)
6
REVISTA DE LA
societat musical
notícies · notícies · notícies · notícies NOUS MÚSICS 2000 Volem donar la benvinguda als xiquets i xiquetes, que com ja es tradicional, el passat 6 d’agost entraren a formar part com a educandos de les nostres agrupacions de Banda Jove i Orquestra Jove. Son els següents: Javier Bigorra López (violí) Natalia Blanco Colomer (trompa) Ana Bonet Ribes (clarinet) Inmaculada Cortés Colomina (oboé) Ana Garrigues Medes (oboé) Zaida Ginestar Boil (clarinet)
Ester Gonzálvez Beltrán (violí) Juan Manuel López Gonzàlez (saxo) Victoria Oliver Aguilar (flauta) Juan Enrique Vallés Pastor (trompeta) Arantxa Marqués Encinas (piano) Maria Bergaz Conesa (violí)
¾ OPOSICIONS I CONCURSOS
¾ MÚSICS DE GUADASSUAR PEL MÓN
Tres membres de la nostra Societat Musical han aprovat oposicions de professors de música este estiu. Perfecto Osca i Inno Signes en secundària a la Comunitat Valenciana i Dora Palau en primària a les Balears. El passat 24 de maig un jove músic de la nostra Societat, el fagot Fernando Oriola, va participar en la final del concurs de joves intérprets que es celebrà en el Palau de la Música de València. Es disputà el premi amb un pianista i un guitarrista, quedant ell en tercer lloc. Davant el mèrit d’haver arribat a una final d’aquesta categoria, esperem grans èxits en el futur del nostre company.
També felicitem a Manolo i a tots els components de Luur Metalls, que han quedat sorpresos ells mateix de l’èxit obtingut en la seua gira per Japó i Corea; prova d’això és que els han tornat a llogar per al mes d’octubre al Japó. Li toca felicitació a Luisa Domingo que ha actuat com a solista en la JONDE en la seua gira per Amsterdam, Hannover i Berlin, cosa per la qual renuncià a l’orquestra de Bayreuth. (informació en pàgina 14)
7
REVISTA DE LA
societat musical
notícies · notícies · notícies · notícies ¾ ACTIVITATS MUSICALS A GUADASSUAR
¾ PREMI DE COMPOSICIÓ A ZACARÉS Nou premi de composició per a Paco Zacarés. En aquesta ocasió a la ciutat italiana de Corciano, on es convocà el XXI Concurs Internacional de Composició Original per a Banda. Guanyà el primer premi de la primera categoria amb l’obra “Respighiana”. A este pas haurem de fer una secció només per als premis de Paco. Per altra part dos obres de Paco Zacarés han sigut gravades en disc per una banda de Luxemburg. es tracta de Iocundum i el pas doble “En el Albero” (Juan Reus), del qual és curiós escoltar la versió no massa torera que fan. També podem ressaltar que al Japó també es toquen obres d’ell, com un concert per a trombó del que ha rebut drets d’autor i noticies de la seua gravació per a la ràdio d’aquell país. Dels títols de les obres de Paco haurem de parlar (haurà de parlar ell) algun dia. Com en altres ocasions, l’obra per a dolçaina i banda gravada recentment ha sigut rebatejada per alguns músics (conscient o inconscientment?). Si a Anacreón li deien Agamenon o Armagedon,. ara a les Abstraccions Eufòniques hi ha qui li diu Atraccions Eufòriques.
A banda de les nostres pròpies activitats al llarg de l’estiu hem tingut notícia dels següents concerts al nostre poble: • 10 de juny Auditori Municipal: Emilio Boil Vidal (piano) i David Fons Callejón (viola) • 11 de juny Auditori Municipal: Coral Lorenzo Ruíz • 12, 14 i 16 de juny Auditori Municipal: Audicions dels alumnes de la Càtedra de Piano del professor Mario Monreal, del Conservatori de València. • 21 de juliol Auditori Municipal: Rondalla Vicent Perales • 18 i 22 d’agost Plaça Major: Festival Internacional de Folklore • 2 de setembre Auditori Municipal: Elena Nerbón Vendrell i Miguel Martínez Navarro, guitarristes
¾ CURIOSITATS VARIADES CAS VERÍDIC. Un músic de la nostra Societat fou requerit per a posar una musiqueta a un mòbil. El propietari li va demanar que li posara... Nuestro padre Jesús!!! (una marxa de processó).
¾ CAP DE DANSA Felicitar a Colo pel seu discurs com a cap de dansa de dijous; anava com a representant de la Societat Musical, i va llegir una adaptació pròpia d’una cançó de Raimon, que lamentem no poder reproduir. Estava dedicada a la música de les danses i les tradicions del nostre poble.
La nostra orquestra en anglés es diu GUADASSUAR MUSIC SOCIETY CHAMBER ORQUESTRA (així apareixia al programa del Festival en la versió anglesa). El 17 de juny es celebrà una paella per als que havien participat en les dos gravacions de la Banda. Dos coses quedaren clares, que si en època d’exàmens va poca gent a assajar, és amb raó, perque a les paelles també en va poca. I segona cosa, que el Fondo Fairy s’extingueix quasi per complet (només hi havien 3 ó 4 xiques).
¾ GRAVACIÓ DE L’AURORA El passat 12 de juny un grup de músics de la nostra Societat participaren, junt a un grup de veus del poble, en la gravació de la Despertà i Rosari de l’Aurora. Fou a la Sala Multiusos (antiga Cambra Agrària) i vingueren a portar-la a cap Vicent Torrent i Josemi Sánchez. Això formarà part d’un nou volum de la Fonoteca de Materials dedicat a les Aurores. Serà un doble CD que s’espera aparega a octubre. Seguirem informant.
Saludem també als músics que han passat durant l’estiu pel poble, més encara als que ens han felicitat per la revista, per exemple Juan A. Miñana (Jonny) que la rep a Tenerife. (Recordem que la nostra revista és enviada a tota Espanya, si a alguna persona no la rep i li interessa, que la demane, l’inclourem entre els subscriptors per correspondència)
¾ GRAVACIÓ DE L’ORQUESTRA
“Ser músic és també voler vore el partit de l’Eurocopa i estar fent un concert, i no sols anar de festa el dia del Cristo i de viatge i de...” (conversa escoltada de boca d’un músic que li ho deia a un no músic en assabentar-se de la coincidència d’horaris).
També l’Orquestra de Cambra fou requerida el 1 de juliol per a gravar el concert que en diverses ocasions havia interpretat junt al cor Cantollano de València. Es tracta d’una iniciativa de la casa d’automòbils BMV, que regalarà el CD als seus clients.
Hem rebut una carta de Josep Sanz Biosca, autor de la novel·la “Da capo, mestre” que comentàrem en l’anterior revista, donant-nos les gràcies per haver parlat d’ella i l’enhorabona per l’existència de la revista i la seua continuïtat. JBB
8
REVISTA DE LA
societat musical
1975-2000: 25 ANYS DE SOCIETAT MUSICAL DIRECTORS (2): JOAQUÍN VIDAL PEDRÓS La música era un verí que Joaquin Vidal portava en la sang abans de vore la primera llum. El seu avi Pascual Vidal i Penella, nebot del gran compositor valencià Salvador Giner, havia sigut músic aficionat tota la vida. Son pare, Lluís Vidal, també. El destí que l’aguardava pareixia inevitable. Els seus germans, alliçonats pel pare, li donaren les primeres lliçons de solfeig i, al poc de temps, el cap de família l’apuntà a l’escola de la Societat Coral “El Micalet” de la qual era soci. Però l’assistència a estes classes va durar poc. Era molta la distància des de la Creu Coberta ,on la família Vidal tenia el domicili, fins al centre de València, per a un xiquet de set o vuit anys… “Que si has de pujar al tramvia fins a la plaça de Sant Agustí, després continua a peu per l’ avinguda de l’Oest” Semblaven massa dificultats. A més, els seus companys anaven prou més endarrerits. El més convenient pareixia continuar l’aprenentatge a casa. I així va succeir. Arribat el moment de triar l’instrument, el seu pare decidí que tocaria el clarinet, com ell. Però “amb els meus llavis grossos i els dents tan grans que tenia destrossava totes les boquilles”. Allò no anava cara l’aire. S’hagué de desistir del clarinet. Però son pare no estava disposat a fracassar i pensà d’immediat en un recanvi: el
trombó. L’elecció no va ser casual: “Mon pare tocava a sovint en les rondalles que interpretaven els balls de Torrent i altres balls populars valencians, i en eixes formacions tocaven únicament un clarinet, una trompeta i un trombó com instruments de vent. Com l’home que tocava el trombó era major, degué pensar que eixa podia ser una bona opció”. Amb el nou instrument tot va anar rodat, al contrari que amb el clarinet. Les primeres classes de trombó li les donà un antic trombonista aficionat de la Creu Coberta, Visantico “el ferrer”. El jove alumne demostrava unes qualitats innates i els avanços foren ràpids. Al poc de temps ingressaria en la que seria la seua primera banda, la “Unió Musical de València”, coneguda en aquells temps per la “municipaleta”, on tocava son pare i que aleshores estava dirigida pel mestre Mariano Puig, músic de gran formació. Amb este mestre prosseguí els seus estudis musicals: “aprofitàvem el temps previ al assaig per a donar lliçó”. Com el seu pare tenia amistat amb molts músics se les arreglà per què Juan Martínez, un trombonista de Montserrat que aleshores era el trombó solista de la Banda Municipal de València, li donara classe. Seria Martínez el seu autèntic mestre de trombó, la persona amb la qual completaria la seua formació instrumental. L’any 1948 va ser el de la seua estrena en el Certamen de València, participant amb la banda de Benimaclet –agrupació amb la qual col·laborava a sovint, al ser el seu mestre, Juan Martínez, el director- i curiosament coincidí amb la banda de Guadassuar que aquell any es presentava al concurs i que, coses del destí, no tornaria a l’arena de la plaça de bous del carrer Xàtiva fins 1983, amb Joaquín Vidal com a director. A l’edat de catorze o quinze anys, actuava ja, de tant en tant, a l’Orquestra Simfònica i a l’Orquestra Clàssica. També treballava amb la orquestra dels teatres Ruzafa i Alcázar, principalment. En 1959 va ser contractat per a substituir a Valentín Puig, que s’havia jubilat com a trombó baix de l’Orquestra Municipal de València. L’any següent es celebraren les oposicions a la Banda Municipal i obtingué la plaça. Tot i això, Joaquín Vidal es mantingué com a trombó baix de l’orquestra i mai arribaria a debutar oficialment amb la banda. Les necessitats de l’orquestra així ho requerien i es va buscar una solució administrativa-
1990, el triomf del certamen (foto arxiu Societat Musical)
9
REVISTA DE LA
societat musical al ser ambdós organismes dependents de l’ajuntamentper la qual cosa es podia fer una permuta i ocupar un lloc a l’orquestra tot i ser músic de la Banda Municipal. La situació quedaria resolta més tard quan, amb l’arribada de García Navarro com a director titular de l’orquestra, a finals dels anys seixanta, es convocaren oposicions i guanyà definitivament la seua plaça. La trajectòria musical de Joaquín Vidal semblava destinada exclusivament a la interpretació. Les coses però canviarien a finals del anys seixanta i s’iniciaria per a ell una nova etapa. Li preguntem al mestre Vidal sobre esta qüestió: Cóm es va produir la seua arribada a la direcció de bandes de música? En la temporada 1969-70 es va tancar el teatre Alcázar on tocava diàriament i D. Jesús Campos, solista de flauta de l’Orquestra Municipal en aquells temps, m’oferí fer-me càrrec de la banda de Montserrat que era el seu poble. Vaig acceptar i immediatament em vaig posar en les mans del mestre Jose M. Cervera Lloret per ampliar els meus estudis d’harmonia i contrapunt. En Montserrat estiguí dos anys i d’ací vaig passar a la banda de la “Música Vella” de Xàtiva. Precisament, al poc de temps d’ingressar en la banda de Xàtiva m’arribà el nomenament oficial de professor del conservatori. La situació va canviar per a mi, tenia l’orquestra i el conservatori i anar a Xàtiva amb les carreteres d’aquella època s’hem feia un poc pesat i, finalment, m’ho vaig deixar. Va passar una temporada prou llarga fins que acceptara de nou posar-se al front d’una banda, que en aquest cas seria la banda del “Círculo Católico” de Torrent de la qual era president Ramon Hernández, al que em lligava una gran amistat. Tot i això, mai m’havia desvinculat del tot del món de les bandes per què en el temps des que vaig deixar la banda de Xàtiva fins que vaig ser nomenat director de la de Torrent, vaig continuar col·laborant amb Liberto Bonet i José Rosell, amics i companys de l’Orquestra Municipal, preparant la banda de Sumacàrcer per als certàmens de la Diputació que aleshores començaven a organitzar-se. La meua estança a la banda del “Círculo” va ser curta perquè mon pare es va posar molt mal i vaig haver d’abandonar. Com vingué a recalar a Guadassuar? Estava a Montserrat, on la banda de Guadassuar s’havia desplaçat per participar al festival que se celebrava a eixa localitat. En un descans, se m’arrimà Vicent Esteve, que era el president de la banda en aquells moments, en companyia del seu germà Pepe i em proposaren fer-me càrrec com a professor de la secció de vent-metall. Vaig donar la meua conformitat i comencí la meua activitat docent que aleshores es desenvolupava als baixos del col·legi del convent. Al cap d’un temps, corria l’any 1981, els esdeveniments es precipitaren: La banda s’havia inscrit al Certamen de Cullera i no comptava amb director per problemes que havien sorgit. En eixes circumstàncies m’oferiren dirigir la banda. Han sigut catorze anys amb la banda de Guadassuar i la labor queda ahí: un primer premi en la secció 1ª, amb la màxima puntuació de totes les
categories, al 1983; dos primers premis i menció d’honor a la secció especial B, els anys 1987 i 1990. Un segon premi a la secció d’ honor, la màxima categoria… Es, sense cap dubte, un balanç espectacular. ¿De tota esta trajectòria artística, quin moment destacaria? Aconseguirem coses molt importants. Mai cap banda en este període de temps havia passat de ser una banda de 2ª secció a participar amb 150 músics en la secció d’honor, i tot això amb el rosari d’èxits obtinguts. Això, no ha tingut parangó. Dit açò, jo estic especialment orgullós de la nostra actuació en el certamen de 1990, quan interpretarem d’obra obligada “La quinta del sordo” de Francisco Tamarit y “Homenatge a Sorolla” d‘Adam Ferrero. La banda va estar fantàstica i els autors em felicitaren efusivament, un poc incrèduls pel que havien escoltat. I qué destacaria, a nivell humà, dels seus anys en Guadassuar?
Novembre 1995, rebent l’homenatge de la seua banda (foto arxiu Societat Musical)
En Guadassuar he deixat molts amics. Estic també especialment satisfet pel planter de músics que s’han format baix la meua tutela. La meua labor pedagògica s’ ha vist reconeguda i això es molt gratificant. Cal dir que els resultats obtinguts es poden apreciar al llarg i ample del territori espanyol, amb quasi mig centenar de músics professionals repartits per tot arreu. D’ací que Joaquin Vidal considere que avuí en dia sobren directors i falten mestres. Esta és una de les causes de que moltes bandes no funcionen com deurien. El mestre Vidal em prega que deixe constància també del suport que en tot el seu itinerari ha tingut de tots els alcaldes de Guadassuar que coincidiren amb ell: Vicent Segura; Pepe Ribera i Vicent Roig. “Tots em tractaren fenomenalment i sempre estigueren oberts a qualsevol petició meua”. De veritat mestre, per acabar, ¿no ha sentit mai el cuquet en la panxa de tornar a dirigir? En absolut, considere que eixa és una etapa de la qual estic molt satisfet, però que ja ha passat. El setze d’agost de 1995, festivitat de Sant Roc, va fer el seu últim concert oficial com a director de la Banda de la Societat Unió Musical Santa Cecilia de Guadassuar, D. Joaquin Vidal i Pedrós. Rafa Polanco/Joaquín Pérez
10
REVISTA DE LA
societat musical
250 aniversari de la mort de
JOHAN SEBASTIAN BACH (1685-1750) tor musical del Príncep Leopold de Köthen. La seua esposa va morir en 1720, i un any desprès va contraure matrimoni amb Anna Magdalena Wilcken. Entre els dos matrimonis, Bach va tindre vint fills, varis dels quals van ser brillants músics. A 1723 es trasllada a Leipzig, ciutat on va escriure gran part de la seua música sacra. A aquesta ciutat passaria la resta de la seua vida, on moriria desprès d’uns anys de ceguesa a l’any 1750. L’obra de Bach, tan extensa, ha segut catalogada per Wolfang Schmieder, numerada baix les sigles BWV, B a c h - W e r k e Verzeichnis, es a dir llibres de l’obra de Bach. Si es llegeix amb deteniment la biografia de Bach s’observarà que no es una biografia amb grans esdeveniments que criden l’atenció per la seua peculiaritat. Excloent els trasllats de ciutat originats pel canvi de feina, Bach, al contrari que Händel, no va viatjar gaire i es poden contar amb la ma les vegades que Bach va eixir d’Alemanya. Un d’aquestos viatges es especialment curiós degut al caràcter anecdòtic del succés. A 1707 anava a produir-se a Dresde una de les competicions més estranyes de tots els temps. L’organista reial francés Jean Louis Marchand havia caigut en desgracia davant del rei Lluís XIV, i es dirigí a Dresden buscant la protecció del príncep August II, gran admirador de la cultura francesa. Allí Marchand va ser molt ben rebut. El mestre de concerts de la cort de Dresden coneixia un músic alemany que superava el talent de Marchand
Enguany que es compleix l’aniversari del dos-cents aniversari de la mort de Bach, son nombroses les institucions, (conservatoris, fundacions culturals, sales de concerts, emissores de radio...) arreu del mon, que amb concerts, conferències, publicacions, exposicions, i altres manifestacions estan fent homenatges al gran compositor del barroc, Johan Sebastian Bach. De totes les que s’han celebrat hi ha una que em va cridar l’atenció sobre les altres i em va parèixer especialment emotiva. Va ser a Madrid, on es va convocar a professors, alumnes, intèrprets..., i en definitiva qualsevol que volguera interpretar a Bach, per fer sonar la seua música durant vint i quatre hores ininterrompudament. Si a Bach li hagueren dit que anava a parlar-se tantíssim d’ell i del que es més important, de la seua música, dos-cents cinquanta anys desprès de la seua mort, segurament hauria posat uns ulls com plats i no s’ho hauria cregut. Perquè? dons per què a la seua vida no va buscar ni la fama ni el reconeixement públic, ell composava com encapçalava les seues obres S.D.G., Soli Deo Gloria, per a la glòria exclusiva de Deu. Nasqué a Eisennach, al sí d’una família de músics. Molt jove ja va ser nomenat organista a Arnstadt, i desprès destinat a Mülhausen, on es va casar amb Maria Bàrbara. Amb tan sol vint-i-tres anys, a 1708 va ser organista de l’església de Weimar, nucli musical molt important d’Alemanya. En 1717, va ocupar el càrrec de direc-
11
REVISTA DE LA
societat musical del contrapunt a les seues fugues. El va utilitzar de forma meravellosa com ningú ho havia fet abans. Ací resideix principalment la genialitat d’aquest modest compositor. I també al fet de que sense rebutjar la rica herència del gregorià, aprofitant- se’n dels modes, i del peculiar dibuix de la línia melòdica dels cants, va defensar una nova manera d’organitzar els tons i els semitons, es a dir, va defensar el Sistema Temperat, i la seua defensa la va posar en pràctica amb música, a una obra ben coneguda pels estudiants de piano “El Clave Ben Temperat ”. Així aconsegueix unir a la seua persona dos termes tan contradictoris com son la innovació i la tradició. Però fins i tot la seua genialitat no acaba amb això. Per a poder fer-se una idea completa de Bach no hauríem de deixar de parlar de la seua labor pedagògica, tant al clavecí com a la composició. Al clavecí tenim l’obra “L’àlbum de Anna Magdalena Bach”, obra composta expressament per a ensenyar a tocar el clavecí a la seua esposa; i a la composició l’obra “L’Art de la Fuga”, on hi ha una fuga on el subjecte esta format sobre les lletres BACH. Què més podria afegir d’una persona capaç de composar una Cantata, entre altres obres, per setmana? Tan sols recomanar efusivament que si no han escoltat a Bach, ho facen, per que al meu modest parèixer, es un dels plaers mes interessants que existeixen, i qui puga interpretar-lo que l’interprete, ja que es el millor homenatge que es pot fer a un músic, per que mentre sone la seua música, Bach continuarà viu igual que ho ha fet fins ara. Seria possible triar una obra d’entre el seu extensíssim catàleg ? Senzillament no. Son tantes les que triaria que... em quede amb totes. Maria Rosell
i preparà una competició entre ambdós per a demostrar quin dels dos mereixia ser celebrat com el màxim virtuós de l’orgue i el clavecí. La competició es va celebrar a la sala de concerts del aleshores primer ministre, el comte Flemming. El músic alemany, va arribar uns dies abans de la competició per a preparar-se bé per a la competició assajant hores i hores amb els dos instruments. La gent que escoltava al músic advertia al francès de la seua mestria, i aquest es burlava jactanciós afirmant: “quina classe de talent te que no deixa d’assajar ni un moment; no pot ser tan bo quan ni ell mateix esta segur del seu virtuosisme”. I per a demostrar la seguretat en sí mateix que tenia, no va tocar ni una tecla durant eixos dies. La vespra de la competició sigil·losament anà a espiar al seu rival, i la seua sorpresa va ser grandíssima. Quan més escoltava més convençut estava de que ell res podria fer per a competir amb aquell home. No era res al seu costat. Al dia següent la sala estava de gom a gom de convidats. Els dos clavecins blancs i daurats ocupaven el centre de la sala. Tan sols faltaven els dos artistes. Aparegué Bach i faltà el francés, que no ho va fer. De bon matí havia arreplegat les seues pertinències i se n’havia anat per a evitar tan gran derrota. D’ací ve l’expressió d’acomiadament a la francesa. No era d’estranyar que a ultima hora s’hagués rendit, si considerem que el contrincant era ni més ni menys que Johan Sebastian Bach. Aquest es sentà al clavecí i durant més de dues hores delectà al públic que es quedà fascinat davant d’aquella meravellosa música que eixia com per art de màgia dels seus dits. El geni de Bach es propagà per Alemanya i França, i quan deien que Bach era un geni ell contestava, que no, que tan sols havia treballat molt per a aconseguir-ho. A pesar de la fama que Bach va tindre en vida, a la mort del compositor la seua música va quedar oblidada, al igual que passaria amb el seu contemporani Vivaldi, (les seues composicions no van ser tornades a interpretar fins a 1939). Al cas de l’obra de Bach va ser necessari que passara un segle per a que es tornara a recuperar, i es considerara a Bach com un episodi important a la historia de la música. El 1829 va ser un any clau per al redescobriment de l’obra de Bach: Fèlix Mendelssohn reestrenà la Passió segons San Mateu, estimulant l’interès dels músics romàntics per aquest gran compositor del Barroc. Com sol ocórrer amb tots els genis, l’aportació de Bach al desenvolupament del llenguatge musical, va ser a tots els nivells: formal, harmònic, expressiu, polifònic, instrumental... Però sense restar importància als altres aspectes, caldria parlar de la relació de Bach i el contrapunt. No es que Bach inventara el contrapunt, doncs el contrapunt ja existia, sent un recurs compositiu utilitzat freqüentment pels compositors barrocs. El que va fer Bach amb el contrapunt va ser emprar-lo de forma magistral fins a durlo al cim de la composició, tenint l’aplicació més brillant
12
REVISTA DE LA
societat musical
DISCOs · DISCOs · DISCOs · discos · discos BOLLING-TOOT SUITE Vesperale Edita Discofruit SL, Sello Autorcollection València 1999
Vesperale és el títol que dona nom al grup format per el nostre amic Rubén Marqués (trompeta de la nostra Societat i de l’Orquestra de València), Ferrer Ferran (pianista, compositor i director), Javi Sapiña (contrabaix) i Jesús Salvador “Chapi” (percussió). Amb aquest grup pretenen trencar barreres i etiquetes, responent a un sincretisme estètic i social on les estructures tradicionals busquen fusionar-se amb un
llenguatge tan propi del nostre segle com és el jazz. D’aquesta manera, compaginant tècnica i sensibilitat amb un esperit innovador i creador, Vesperale pretén aconseguir una sonoritat característica de la síntesi de la música barroca i el jazz, en un intent d’abordar la música de cambra. En “Toot suite”, obra del compositor Claude Bolling, l’autor ha generat la confluència de passat, present i futur, centrant-se en la recerca del colorit harmònic i sentit de les formes, imprimint una forta emotivitat en les melodies.
MÚSICA TRADICIONAL D’ALFARB Escola de danses Edita: Produccions Musicals ML, Picassent (València) 2000
A l’estil del disc que fa uns anys es publicà de les danses de Guadassuar, l’Escola de Danses d’Alfarb ha publicat recentment una recopilació de música tradicional del seu poble, dedicant-lo als avantpassats que han llegat un tresor de música i dansa tradicionals i a les generacions futures, per a que estimen i transmeten aquest patrimoni.
L’estructura del disc segueix el cicle anual de les festes, començant pel Carnestoltes, la Pasqua, les festes majors i acabant amb el Nadal. Podrem escoltar al disc jotes, albaes, masurques, cançons, nadales... algunes tan divertides cam el “Romanç de l’albercoquer” i la “Cançò de l’orinal”. D’especial interés per la relació amb les nostres son la Dansà del Marquesat i l’Aurora de l’Aguinaldo.
13
REVISTA DE LA
societat musical
Levante,
14
REVISTA DE LA
societat musical
15
REVISTA DE LA
societat musical
reCOrds · re cords · records · records
Arxiu família Ribera Boïl
16
REVISTA DE LA
societat musical
Xauaaaaaa, Xaua de la motoooo...
El Fosquibrut desafinat
Tirateee de la motoooo, de la motoo tirateeee...
Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.
DANSES 2000 El passat 24 d’agost, dijous de danses, actuà Colo de Cap de Dansa en representació de la Societat Musical. En la foto el podem veure acompanyat dels músics que eixe dia mostraven per les danses la nova proposta d’uniformitat d’estiu per a la temporada 2001. a la foto podem contemplar l’esplèndida figura que lluïren alguns dels models. Cal destacar el model de corbata que mostraven alguns i la recuperació de la gorra com a element de la nostra indumentària. FOTOS CEDIDES PER CARRILLO FOTÓGRAFOS
El divendres de danses els músics participaren en la dansà imitant la processó del Corpus. Per primera vegada els festers reconegueren els seus mèrits amb un premi de 25.000 pts. Volem destacar que a diferència de les p r o c e s s o n s vertaderes, en aquesta ocasió els músics desfilaren molt bé.
NOTÍCIES BREUS Els embarassos de Dolo i Vicen van per bon camí, podeu estar tranquils i tranquiles. Virgílio Camarasa (clarinet) s’ha casat. Aurea es casa l’any que ve i serà una boda sonada. Seguirem informant quan tinguem més notícies. (enviat per la banda de Piles)
17
REVISTA DE LA
societat musical
la hola
SARAOS D’ESTIU DE LA SOCIETAT MUSICAL
de la societat musical
El passat ... de juny celebrarem la gravació del disc. Com no podia ser menys ho férem al voltant d’unes quantes paelles i bona cosa d’aigua llimó per a combatre la calor. El tradicional esmorzaaaaaaar del dia del Crist comptà amb la massiva assistència de músics i familiars dels nous músics que acabaven d’entrar en la Banda Jove i l’Orquestra Jove. Com ja és habitual les xiques muntaren la seua actuació sorprenent i la festa, que es prolongà fins a ben entrada la vesprada, comptà amb bona música a càrrec dels nostres companys.
EL CABINISTA
962570719
(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)
♣ Ara ja ens ho expliquem com pot ser que la banda de Guadassuar pot comprar els instruments que té i organitzar els saraos que organitza, si fins i tot atraquen bancs! (Enviat per la Banda de Piles).
(CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)
♣ Les relacions tan estretes amb les xiques i xics de la banda d’Albal portaran a algun lloc? Esperem notícies.
♣ Violinista anglesa li envia (li torna) congratulations a un tal J. J., trompetista de l’orquestra de Guadassuar.
♣ Curs de pesca organitzat per l’expert pescador de canya
♣ Poble amb índex de natalitat molt baix busca grup
i corda Xaua. Ensenya a pescar peixos i peixes aixiiiiiiiiiiiiiiiiiina de grans.
de xiquetes comunioneres per al pròxim mes de maig.
♣ Espia secret vol que es conte que feren tres membres de
♣ Construccions Guadassua. Per si en faltava alguna versió. ♣ Passejos en moto, preu i horari a convenir. Itineraris:
l’orquestra més un altre de la revista a la recepció de l’hotel València Palace el dia següent al concert del Festival.
Guadassuar-Guadassuar, Guadassuar-Albal, GuadassuarValència. Consultar altres itineraris.
♣ La Banda Jove també vol que cert director vaja a assajar disfressat de moro (o d’alguna altra cosa).
♣ Tintoreria capilar Carboni. Preus especials en color canari.
♣ La Banda Jove junt a la Banda gran i algú més
♣ Afirmació: si ja fa temps que no formem per a desfilar,
diuen que “ja li ho diran” a Sam per la trampa en la dansa hongaresa del concert de St. Roc.
l’uniforme pot ser en vaquers... quina serà la següent?
18
REVISTA DE LA
societat musical
HISTÒRIES HISTÒRIES DEL DEL PARE PARE VICENT VICENT 10 10
?
AVI AVI
CONCENTRACIÓ DE LA JORVAL EN VILA REAL
Els nostres reporters han aconseguit saber quines coses han fet els nostres amics a la JORVAL el passat mes de juliol. I després es queixen de que assagen molt i mol dur. Si fins i tot la premsa ha reflectit les seues gestes! En properes edicions esperem que demostren la seua sapiència futbolística amb l’equip de «Alfred y sus muchachos» que amb no massa dignitat representa els interessos futbolístics dels músics. Ah! i ja de pas li podrien donar un curset accelerat a Fina de xutar i marcar penaltis en una final.
19
imatges
Alguns músics ja participaren fa uns anys en la gravació d’un disc. Concretament en 1985 la banda de Cocentaina enregistrà un disc amb marxes mores i festeres, comptant amb la col·laboració de Javi Boils i Vicent Ribera (trompetes), Manolo Pérez (trompa), Josep Ribes, Eduardo Úbeda i Vicenta Navarro (clarinets).
Als bous ja hem anat. Però quan anirà la banda de Guadassuar al futbol? Eixos futbolers incurables no tindràn influències entre els responsables? Alguns han aconseguit anar amb altres i ens han enviat la prova. (Presentació temporada 1999/ 2000, banda de Muro) (Fotos: Jose Javier JornetAñó)