REVISTA DE LA
societat musical GUADASSUAR número 16
juliol-agost-setembre 2001 www.usuarios.iponet.es/enric/musica/revista
ESTIU 2001 Orquestra de Cambra, Sant Mateu (Catelló) 28 de juliol (foto S. Colomer) Banda Jove, Guadassuar, Plaça Major 29 de juliol (foto S. Colomer) Banda de Música, Corciano (Itàlia) 9 d’agost (foto JB Boils) Concert de Sant Roc 16 d’agost (foto cedida per Carrillo Fotógrafos)
REVISTA DE LA
societat musical
Segona edició de la Gala de la Música Valenciana Francisco Gimeno i Mario Bou entre els premiats Monrabal, exdirectiu de la Federació i primer president de la Confederació Espanyola de Societats Musicals per la seua dedicació de molts anys al món de les Societats Musicals. Entre les institucions es premià a Ràdio 9 per la seua labor en la difusió de la música valenciana pel programa “Les nostres bandes”. Es premià als ajuntaments de Torrevieja, Navajas i Gavarda i a la Diputació de Castelló per la contribució que fan a la música. Per últim, s’atorgà un premi especial a SM la Reina d’Espanya, Na Sofia de Grècia, per la seua contribució i recolzament a la cultura Musical espanyola. SC
Organitzada per la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana es celebrà a València el passat 14 de juliol 2a Gala de la Música Valenciana. En ella es va fer entrega per segona vegada dels premis Euterpe, instituïts per a homenatjar a persones i institucions que s’hagen distingit per la seua llavor en pro de la música valenciana i a tots aquells músics que l’any anterior aconseguiren el premi extraordinari de fi de Grau Superior en qualsevol dels Conservatoris valencians. Entre els premiats es trobaven Mario Bou per haver aconseguit l’any 2000 el premi fi de Grau Superior al Conservatori de Castellò en l’especialitat de clarinet, i per segon any consecutiu Francisco Gimeno, premi de fi de grau Superior pel Conservatori de València en l’especialitat de trombó. L’acompanyaren en aquesta categoria, músics dels Conservatoris de Castelló, València i Alacant i pertanyents a Societats Musicals d’Agost, Altea, Cocentaina, Muro, Sax, Salinas (Alacant), Altura, Betxí, la Vall d’Uixó, (Castelló), Llíria, Albalat de la Ribera, Alboraia, Almàssera, Benimaclet, Benimàmet, Catarroja, Gandia, L’Eliana, Montcada (València). També es va distingir a Juan Bautista Tormo Serrano, d’Atzeneta d’Albaida (València), premi al música amateur dedicat tota una vida a la Música Valencian, al compositor, molt conegut per tots nosaltres per haver interpretat moltes de les seues obres, Amando Blanquer, a Vicente Ruiz
REVISTA DE LA
SOCIETAT MUSICAL
SUMARI
GUADASSUAR
EDITA: Societat Unió Musical Santa Cecília.
Segona Gala de la Música Valenciana ..... 2 Escola de Música ...................................... 3 Nous músics 2001 ...................................... 7 Discografia ................................................ 7 Activitats .................................................... 8 Notícies Musicals .........................................9 Corciano 2001 ........................................... 10 Records 1991 ............................................. 12 Faristol ...................................................... 14 Consultori Musical ..................................... 15 Recull de premsa ..................................... 16 El fosquibrut desafinat .............................. 18 Âlbum ....................................................... 20
Carrer Pare Vicent 10 CP 46610 Telèfon 962570719 COORDINACIÓ: Salvador Colomer TEXTOS: Salvador Colomer, Juan
Bta. Boils, Dolores
Calatayud
FOTOS:
Salvador Colomer, Juan Bta. Boils, Carrillo Fotógrafos, Fina Gimeno, Adelina Boils, Jose Javier Jornet, Silvana Bataller, Angel Alonso, Julio Roig, Camilo Ortega, Vicent Ribera, Reyes Gimeno
CÒMIC: Avi Edició internet: Enric Garcia Imprimeix: Impremta Nostra, Algemesí 525 exemplars
2
REVISTA DE LA
societat musical
ESCOLA DE MÚSICA DE LA SOCIETAT MUSICAL INFORMACIÓ PER AL CURS 2.001-2.002 •
• •
• • •
CLASES ESPECIALS PER A ADULTS. Aquest curs volem animar a la gent que ganes d’aprendre música i no ha tingut la possibilitat de fer-ho fins ara. També volem animar a alguns pares d’alumnes per a que aprenguen música tal com ho fan els seua fills. I no parlem solament de solfeig, que també estan a temps d’aprendre a tocar un instrument. Es posarà un horari adaptat a les seues necessitats.
•
•
Els pares que han inscrit als seus fills seran considerats socis de la Societat Musical Santa Cecília de Guadassuar, havent d’abonar la corresponent quota.
•
L’alumne ja matriculat que al llarg del curs desitge donar-se de baixa en qualsevol de les assignatures, deurà formalitzar la mateixa al final del trimestre en que es trobe, abonant les mensualitats pendents de cada una d’elles.
•
assistir a tots els assajos de la Banda Jove. Els alumnes amb instruments de corda fregada deuran assistir a tots els assajos de l’Orquestra Jove. Els alumnes de piano i guitarra segons la legislació no cursen l’assignatura d’orquestra. Al final de cadascuna de las Avaluacions del curs, se’ls lliurarà a cada alumne/a un Butlletí de Notes en el qual es reflectiran las qualificacions obtingudes. Deuran retornar-se, amb la màxima brevetat als professors de instrument, sempre signats pels pares o tutors de l’alumne/a. Les audicions d’alumnes es realitzaran quan el professor/a d’instrument ho crega convenient. Aquestes audicions s’anunciaran prèviament. Aquells alumnes que desitgen pertànyer a la Banda Jove o Orquestra Jove, deuran tindre aprovat el tercer curs d’instrument en juny del 2.002. Si el professor creu convenient que l’alumne no entre a la banda s’esperarà al curs següent.
REUNIONS DE PARES. Al llarg del mes de juny del 2.002 es citarà als pares per a tractar els següents temes: 1. Elecció d’instrument per als alumnes que hagen aprovat el primer curs de llenguatge musical i no l’agafaren el curs anterior. 2. Ingrés en la Banda Jove o Orquestra Jove per a aquells alumnes que hagen superat en juny el tercer curs d’instrument i el professor ho recomane. 3. Informació per als que hagen finalitzat el grau elemental o algun dels cicles del grau mitjà.
Per a cursar les distintes especialitats d’Instrument es deuran estar realitzant els cursos de Llenguatge Musical en aquesta Escola de Música. La Societat Musical facilita la adquisició dels instruments següents: Trompa, Trombó de Vares, Bombardí, Tuba, Violí i Viola. Els alumnes de vent-fusta, vent-metall i percussió que els corresponga cursar l’assignatura d’orquestra deuran
INFORMACIÓ PER ALS ALUMNES DEL PLA L.O.G.S.E. QUE FINALITZEN ELS ESTUDIS DEL GRAU ELEMENTAL bre de cursos, donat que molts alumnes no poden accedir als conservatoris, no pel nivell exigit sinó, com ja hem dit abans, pel reduït nombre d’alumnes que admeten. Els cursos que hem ampliat corresponen al Primer Cicle de Grau Mitjà. 3. Donar per acabats els estudis, sent el professor d’instrument l’encarregat de decidir si l’alumne està capacitat per a formar part de qualsevol de les diferents agrupacions de la Societat (Banda, Banda Jove, Orquestra, Orquestra Jove).
Els alumnes son preparats segons els objectius assenyalats pel nou sistema d’ensenyament musical. Per tant al finalitzar els estudis corresponents al grau elemental tindran varies opcions: 1. Presentar-se a la prova de pas de grau en qualsevol conservatori. Deuen tindre en compte que al presentar-se a aquesta prova l’alumne podria aprovar i no ser admès al conservatori per ser molt limitades les places. 2. Continuar els seus estudis en la nostra escola. Per al present curs hem considerat oportú ampliar el nom-
3
REVISTA DE LA
SOCIETAT MUSICAL
CALENDARI ESCOLAR CURS 2001-2002 Inici del curs.............................. 1 d’Octubre del 2001 Últim dia de classe.................... 28 de Juny del 2.002 Audicions............................... última setmana de juny
AVALUACIONS (entrega de butlletins)
FESTIVITATS
1a Avaluació: del 17 al 22 de desembre del 2001 2a Avaluació: del 20 al 23 de març del 2.002 3a Avaluació: del 17 al 22 de juny de 2.002 Les mateixes que als col·legis del poble, afegint el dia de Santa Cecília (22 de novembre) que no hi haurà classe.
CURSOS QUE ES PODEN REALITZAR EN LA NOSTRA ESCOLA DE MÚSICA ASSIGNATURES \ GRAU INICIACIÓ MUSICAL SOLFEIF PER A ADULTS LLENGUATGE MUSICAL INSTRUMENT COR
ELEMENTAL NENS DE 6 I 7 ANYS NENS DE 15 A 99 ANYS 1r 2n 3r 4t 1r 2n 3r 4t 1r 2n
ASSIGNATURES / GRAU LLENGUATGE MUSICAL INSTRUMENT ORQUESTRA MÚSICA DE CAMBRA HARMONÍA FORMES MUSICALS PIANO COMPLEMENTARI
MITJÀ 1r 1r 1r
4
2n 2n 2n
3r 3r 1r 1r 1r 1r
4t 4t 2n 2n 2n
REVISTA DE LA
SOCIETAT MUSICAL
ESCOLA DE MÚSICA SOCIETAT MUSICAL DE GUADASSUAR CURS 2001-2002 HORARIS ASSIGNATURA
CURS
DIES
HORARI
AULA
PROFESSOR/A
INICIACIÓ 6-7 ANYS LLENGUATGE MUSICAL LLENGUATGE MUSICAL LLENGUATGE MUSICAL LLENGUATGE MUSICAL LLENGUATGE MUSICAL LLENGUATGE MUSICAL LLENGUATGE MUSICAL LLENGUATGE MUSICAL LLENGUATGE MUSICAL LLENGUATGE MUSICAL FORMES I HARMONIA CONJUNT CORAL CONJUNT CORAL
0
DIMARTS I DIVENDRES
DE 17:30 A 18:30
2
ASUN BARRIOS
1r A
DILLUNS I DIJOUS
DE 17:30 A 18:30
1
LUIS ALAPONT
1r B
DILLUNS I DIJOUS
DE 18:30 A 19:30
1
LUIS ALAPONT
2n A
DILLUNS I DIJOUS
DE 17:30 A 18:30
2
2n B
DILLUNS I DIJOUS
DE 18:30 A 19:30
2
3r A
DIMARTS I DIVENDRES
DE 17:30 A 18:30
7
JOSEP RIBES
3r B
DIMARTS I DIVENDRES
DE 18:30 A 19:30
7
JOSEP RIBES
4t
DIMARTS I DIVENDRES
DE 19:30 A 20:30
7
JOSEP RIBES
5é
DIMARTS I DIVENDRES
DE 20:30 A 21:30
7
JOSEP RIBES
6é
DIMARTS I DIJOUS
DE 18:30 A 19:30
2 SALA GRAN
PERFECTO OSCA
DIMARTS I DIVENDRES
DE 17:30 A 18:30
1
PACO ZACARES
DIMARTS I DIVENDRES
DE 18:30 A 21:00
1
PACO ZACARES
1r
DILLUNS
DE 17:30 A 18:30
AULA GRAN
LURDES CASTELLS
2n
DILLUNS
DE 18:30 A 19:30
AULA GRAN
LURDES CASTELLS
7é
5
REVISTA DE LA
SOCIETAT MUSICAL
ASSIGNATURA
CURS
DIES
HORARI
AULA
PROFESSOR/A
VIOLI
TOTS
DISSABTE
DE 10:30 A 12:00
1
JOSEP RIBES
DE 16:00 A 20:00 DE 9:00 A 12:00
3
ALEJANDRO ABAD
VIOLONCEL
TOTS DIVENDRES I DISSABTE
CONTRABAIX
TOTS
DILLUNS
DE 16:30 A 19:30
3
PACO LLUCH
SAXOFON
TOTS
DIMECRES
DE 16:00 A 20:00 DE 17:30 A 21:00 DE 17:30 A 20:00 DE 17:30 A 21:30 DE 17:30 A 21:00 DE 17:30 A 21:00 DE 17:30 A 21:00 DE 17:30 A 21:00
3
VICENT BOILS
8
M. DOLORES CALATAYUD M. TERESA RIBERA JUAN JOSÉ CHORNET VÍCTOR ESTARELLES MARIO BOU
DE 17:30 A 20:00 DE 17:30 A 21:30 DE 18:30 A 21:30 DE 17:30 A 21:00 DE 12 A 14
8
FLAUTA
TOTS DIVENDRES
OBOÈ
TOTS
DIMARTS
FAGOT
TOTS
DILLUNS
CLARINET
TOTS
CLARINET TROMPA
DILLUNS I DIJOUS TOTS DILLUNS I DIJOUS TOTS DIVENDRES
BOMBARDÍ, TROMBÓ I TUBA TROMPETA
TOTS
DILLUNS I DIJOUS
TOTS
PERCUSSIÓ
TOTS
DILLUNS I DIMECRES DIMARTS
GUITARRA
TOTS
PIANO CONJUNT INSTRUMENTAL (BANDA JOVE)
DIMARTS I DIVENDRES TOTS DIJOUS DISSABTE
8 4 5 6 4 7 3
M. AMPARO OLIVER VICENT OSCA RUBÉN MARQUES LUIS OSCA
AULA GRAN 5
ASUN BARRIOS
7
OLGA PEIROTEN
AULA GRAN
MARIO BOU PERFECTO OSCA
QUALSEVOL MODIFICACIÓ ALS HORARIS S’AVISARÀ AL TAULER D’ANUNCIS DEL MUSICAL
6
REVISTA DE LA
societat musical
nous músics 2001 Des de les pàgines de la nostra revista donem la benvinguda a tots els xiquets i xiquetes, que com ja és tradicional entraren el passat 6 d’agost a formar part de la nostra Banda Jove i de l’Orquestra Jove. Són els següents: Enrique Añó Montalvà (trompeta) Marcos Boils Olivares (trompeta) Altea Martínez Navarro (flauta) Jaime Pérez Garcés (saxo) Adrián Ribes Machí (trompeta) Héctor Pastor Cervera (bombardí) Elia Sais Ibiza (clarinet) Judith Añó Masip (violoncel) Marta Roig Barrios (violoncel) Francisco Cleries Diaz (contrabaix) Joaquín Jornet Jornet (contrabaix)
discografia CANTS DE LA TERRA Xirimiters de Castelló de la Ribera Cambra Records. Real de Montroi El segon CD dels Xirimiters de Castellò de la Ribera, dedicat a tots els llauradors, compta entre les dèsset peces de música tradicional valenciana de que consta, amb un arranjament del Danseret tradicional de Guadassuar, fet pel dolçainer Xavier Richart. Amb el disc podrem apreciar el treball de recerca i recuperació de la música tradicional valenciana d’aquest grup que últimament sol animar les nostres festes d’hivern. Comença amb unes cançons de batre, homenatge als nostre llauradors, seguides de músiques tradicionals del Genovés, de Callosa d’En Sarrià, Xàtiva, Tavernes de la Valldigna, Bihar, Bocairent, Almedijar i d’altres tradicionals valencianes. Culmina amb la Muixeranga d’Algemesí. Com diu al disc, amb grups com aquests, la tradició musical valenciana no desapareixerà mai.
7
REVISTA DE LA
societat musical
notícies musicals MÚSICS DE GUADASSUAR PEL MÓN - Com ja anunciàvem el passat número de la revista el dia 3 de juliol Juanba Boïls va llegir a la Facultat de Filosofia de la Universitat de València la tesina titulada “El mestre de capella Juan Cuevas”. Igual que havia ocorregut amb Rafa Polanco també va obtindre la qualificació d’excel·lent. No estaria de més que escriviren cadascun d’ells un article per a la revista sobre el tema. - Gustavo també aconseguí un excel·lent en 10é de violoncel. Fou al Conservatori de Còrdova on ha estudiat (i ha fet molts quilòmetres) els últims anys amb el professor Álvaro Campos. - Els dies 15 de juliol i 1 d’agost es produïren dos mà a mà entre les bandes de Piles i Polinyà, en les respectives poblacions. Les dos bandes són dirigides per músics de Guadassuar, Samuel Pérez i Nicolàs Esteve. - Dimecres 11 de juliol al concert commemoratiu dels 150 anys de Teatre Real de Madrid emés per TVE poguérem veure en un primer plànol a Luis tocant els timbals amb l’orquestra del mateix teatre. - Quina sorpresa es va emportar Manolo quan arribaren a Olot a principis d’estiu per a fer un concert amb Luur Metalls. En arribar i pegar-li una ullada al llibre del festival es va trobar un article sobre el grup que li sonava (l’havia escrit ell). L’havien tret d’internet, de la pàgina de la revista de la Societat Musical (número 9, octubre-novembre-desembre 1999). Ni molt més ha sigut el lloc més lluny on han actuat durant l’estiu, han estat a Caracas (Veneçuela), França, Suïssa, Portugal, Finlàndia i altres llocs d’Espanya.
NOTÍCIES BREUS - La Banda de la nostra Societat Musical ha sigut requerida per a gravar, la pròxima tardor, i junt a altres bandes, el tercer volum de música per a banda que edita el segell discogràfic RTVE Música. Possiblement el concert i gravació serà el dia 4 de novembre al Palau de la Música de València. Ja seguirem informant. - Exemple a seguir. Alguns membres de la Societat Musical (de la secció de metalls) han optat molts dies del mes de juliol per anar a estudiar col·lectivament al musical. Tot el matí pegant-li de valent. - Ens faltà comentar a l’anterior revista una curiositat quan parlàvem de les audicions de l’Escola de Música. Per primera vegada actuà un fill de dos músics de la banda (en aquell moment), d’una de les primeres parelles que sorgiren a la banda després que deixaren entrar també a xiques. Després n’han sorgit moltíssims més d’estos “romanços”, alguns han acabat bé i altres no tant bé, però volem destacar que el fill de Bernat i M. José ha sigut el primer. - En plena recuperació i reestructuració, el Fondo Fairy (en secret) va anar a la platja el 18 de juliol. Seguim esperant ja fa anys les fotos. - Es casen! Per si alguna persona no s’havia assabentat encara, Tere i Perfecto es casen en desembre. Pareix ser que la festa serà grossa. Continuarem informant. - Els embarassos de Ino i Colo continuen sense entrebancs (perdó els embarassos de Susana i Susi). Promte serem tios de nou. Pareix ser que son xiquet i xiqueta. O xiqueta i xiquet. Ja aclarirem.
ALTRES ACTUACIONS MUSICALS A GUADASSUAR
NECROLÒGICA El passat diumenge 19 d’agost moria Perfecto García Chornet, un notabilíssim pianista de la nostra comarca (de Carlet) i professor del Conservatori Superior de Música de València (professor d’alguns pianistes de Guadassuar). El recordem ací, entre altres raons, per l’amistat que l’unia a moltes persones del nostre poble (músics i no músics). Sense anar més lluny, va assistir al passat concert de Nadal de la nostra orquestra.
Salvo error, als mesos de juliol, agost i setembre hem pogut gaudir de les següents actuacions musicals a Guadassuar: - Agrupació de Veterans de la Ribera Alta, 21 de juliol Auditori Municipal. Festival Internacional de Música i Dansa Tradicional, Plaça Major. Patrocinat per la Diputació de València i l’Ajuntament de Guadassuar: ballet Podilla d’Ucraïna (18 d’agost), ballet San Luis Potosí de Mèxic (18 d’agost) i ballet Ambakaila de Isla Antigua (26 d’agost).
8
REVISTA DE LA
societat musical
activitats · activitats · activitats JULIOL - AGOST - SETEMBRE 2001 ¾ CONCERT A CORCIANO (ITÀLIA). Dijous 9 d’agost, Piazza Corciano 21.30 h.
¾ CONCERT DE L’ORQUESTRA A SANT MATEU. Dissabte 28 de juliol, Plaça de l’Ermitori de Déu dels Àngels 23 h.
Per segona vegada la Banda actuava a l’estranger. S’interpretaren quatre obres premiades al concurs de composició d’eixa localitat. És curiós que porten més de 30 anys amb aquest concurs i donant premis en tres seccions però mai les escolten. El lloc era “de postal”, i encara que el públic no era molt nombrós, si que hi havien de molt entesos, com el jurat dels premis d’enguany procedent de diversos països d’Europa.
De nou l’orquestra actuà a esta població de l’interior de Castelló ara a l’aire lliure. De destacar fou, a més del lloc (l’exterior d’una ermita dalt una muntanya), el concert per a dos violoncels, el de dos trompetes i sobretot el difícil concert per a timbals que va interpretar Luis.
¾ CONCERT DE LA BANDA JOVE. Diumenge 29 de juliol, Plaça Major 22.30 h.
¾ CONCERT DE SANT ROC. Dijous 16 d’agost, Plaça Major 23.30 h. Per primera vegada en els últims anys la Banda Jove no va participar per qüestions d’organització i assajos: la Banda gran ha hagut de preparar els tres concerts de l’estiu a la vegada. Molts festers amb garrots envoltant la banda. I molt de públic, com tots els anys.
En esta ocasió dirigiren Perfecto i el debutant, com a director, Mario Bou. Alguns observadors ja s’han adonat que enguany no s’ha fet cap concert a meitat de juliol (ni la Banda ni la Banda Jove) per no haver-se celebrat ja la processó de St. Cristòfol.
¾ CONCERT DEL CRIST. Diumenge 5 d’agost, Plaça Major 23.30 h. S’interpretaren algunes obres que uns dies més tard s’interpretarien a Itàlia, més un homenatge a Verdi en el seu centenari amb una selecció instrumental de l’òpera Aida.
Concert de Sant Roc, 16 d’agost (foto cedida per Carrillo Fotógrafos)
9
REVISTA DE LA
societat musical
CORCIANO 20
VIATGE DE LA BANDA DEL 7 AL 1 Per segona vegada la Banda de Música de la Societat Musical de Guadassuar ha actuat fora de territori espanyol. En aquesta ocasió ha estat a la localitat italiana de Corciano on el passat 9 d’agost i amb motiu de la celebració del “Agosto Corcianesse” oferí un concert amb vàries de les obres premiades al Concurs Internacional de Composició per a Bandes de Música és celebra des de fa molts anys. Com tots sabeu l’any passat el nostre director Francesc Zacarés guanyà aquest concurs, en la primera secció, amb l’obra Respighiana, motiu pel qual enguany formava part del jurat del concurs. Al concert interpretàrem amb gran èxit diferents obres premiades els últims anys i contàrem amb la presència de Mario Somadossi, que quedà admirat de la interpretació que va oir de la seua obra “Via della Terra”’ (2n premi de la segona secció 2000). També interpretàrem Reminiscencia Gitana, d’André Waignein (1r premi de la primera secció 1993), Comic Obertura, de Ferrer Ferrán (3r premi de la
Columna esquerra: Florència, Santa Maria la Major (foto Adelina Boils), concert a Corciano (foto Salvador Colomer), Roma, plaça de Sant Pere (foto Silvana Bataller) Foto central: concert a Corciano (foto Salvador Colomer) Columna dreta: Roma, Plaça Venezia (foto JB Boils), Pisa (foto José Javier Jornet), Niza (foto Salvador Colomer)
10
REVISTA DE LA
societat musical
001
A DE MÚSICA A ITÀLIA 3 D’AGOST segona secció 2000). Entre el públic, contàrem també amb la presència de membres de vàries nacionalitats del jurat del concurs de composició. En Corciano poguérem apreciar la perfecta conservació dels edificis d’eixa xicoteta localitat de l’Umbria italiana, mostrant un espectacular aspecte medieval. El seu centre històric, ofereix al llarg de l’any nombroses manifestacions culturals. També poguérem apreciar la gran quantitat d’exposicions i galeries d’art que s’acumulen als seus carrers. En el viatge, en el que participàrem noranta-cinc persones entre músics i acompanyants, es visitaren els principals monuments de les ciutats de Florència, Roma, Pisa i Niza. El gran èxit del viatge entre els músics, ens augura que prompte podrem eixir de nou. A portar-se bé i a assajar. RSM
11
REVISTA DE LA
societat musical
records 1991
Ha estat la celebració més sonada que s’havia fet fins ara. El grup de músics que entraren a la banda, en agost ha fet 10 anys, ho celebraren de valent. Passacarrer ells sols abans del de la banda, simulació... camiseta, foto (la de baix)... Però aquell any qui va entrar en la banda? Entrà algun músic de corda? Solament entraren xics? Ací tenim les respostes. En 1991 tinguérem dos tandes d’incorporacions de músics. El dia de Sant Vicent n’entraren dotze (foto de dalt esquerra). Son els següents: Ramón Canet (viola) Teresa Barberà (violí) Mario Bou (clarinet) Paula Marqués (violí) Victor Estarelles (clarinet) Susi Santamans (viola)
Angel Alonso (saxo) Maria Pérez Ortega (violí) Sabina Olmos (violí) Estefania Añó (violí) Teresa Gimeno (violí)
I el dia del Cristo (foto de dalt dreta) foren els següents: Moises Boils (trompeta) José Masip (clarinet) Vicente Osca (trombó) Nicolás Bay (flauta) Paco Gimeno (bombardí) Julio Roig (saxo) Pepe Gimeno (trompeta) Josefa Olmos (percussió) Bernat Sentamans (percussió) No va ser mala collita la d’aquell any, doncs la majoria continuen lligats a la música després d’aquestos deu anys. Que perseveren. Fotos cedides per Angel Alonso (gener 1991), Julio Roig (agost 1991) i Salvador Colomer (agost 2001)
12
··· FITXER 1991 ··· Del 1991 assenyalem unes poques curiositats. És la primera vegada que es celebra el 9 d’octubre amb un concert de la Banda. Amb un acord de l’Ajuntament del 28 de novembre, Guadasuarense de Virgilio Beltrán passa a ser l’himne del nostre poble. I en agost la Banda fa un concert a Torreblanca, casualment a
escassos metres d’on soparen els músics al tornar d’Itàlia el passat 13 d’agost. I tardàrem anys i anys i anys en cobrar aquell concert. JBB
Divendres 12 d’abril / Patronato 22.30 h. Traner 5a Simfonia (II?, III i IV movs.) (Beethoven)
Hary Janos València
Diumenge 2 de juny / Plaça, 23 h. / Concert de Corpus XII Retrobem la Nostra Música Marxa burlesca Danses alacantines bis: Fiesta de las trompetas
Valencianeta Rapsòdia valenciana (Fayos) Paisatges de la Reconquesta
Diumenge 30 de juny / Plaça, 22.30 h. Semíramis La Bruja València
Monóvar La Dolorosa L’Arlesienne
Diumenge 14 de juliol / Plaça, 23 h. La corte de Granada Rienzi València
Moreno La reina mora En las estepas del Asia Central Bocetos del Cáucaso
Dilluns 5 d’agost / Plaça, 23 h. / Concert del Crist Capricho español Hary Janos València
Gallito Oberon Gran Fantasía Española Poema del foc
Diumenge 18 d’agost / Pista Jardí Lux (Torreblanca, Castelló), 22.30 h. / III Setmana Cultural Maram Las dos comadres Poema del foc
Gallito Oberon Czardas El sitio de Zaragoza Capricho español
Dimecres 9 d’octubre / Patronato, 20 h. / Concert del 9 d’octubre Gran Fantasía Española Maram Guadasuarense
Traner Oberon Homenatge a Sorolla
Divendres 8 de novembre / Patronato, 22 h. / XII Retrobem la nostra Música Festívoles Estigia València
Blai Torres Cançons de mare Danses valencianes (Adam Ferrero)
Divendres 6 de desembre / Patronato, 19.30 h. / Concert de Santa Cecília (ORQUESTRA DE CAMBRA de la SOCIETAT MUSICAL)
Pepita Greus La italiana en Argel Serenata àrab Danses Fantàstiques El caçador furtiu Himne de Guadassuar (Guadasuarense)
Torrent va tindre lloc a la Plaça de les Corts Valencianes. Així ja tenim la informació completa.
ACLARIMENT: En el Fitxer que apareixia a la revista núm. 13 (de l’any 1990), el concert del 28 de juliol a
13
REVISTA DE LA
societat musical
Faristol BANDA DE MÚSICA: AIDA (selecció) Giuseppe Verdi (1813-1901) En l’any del centenari de la seua mort, el compositor italià Giusseppe Verdi està sent recordat per tot arreu amb interpretacions de gran part de les seues obres. La nostra banda s’ha sumat a la commemoració interpretant una fantasia de la seua òpera Aida en dos concerts, el celebrat a la Plaça Major del nostre poble el passat 5 d’agost, i el celebrat a Corciano, en el seu pais natal. Fill d’una família molt modesta, aconseguí amb grans dificultats estudiar música a Milà. Als 26 anys va escriure la seua primera òpera, Oberto, amb la que obtingué l’èxit suficient com per a continuar amb la seua carrera de compositor. Després de composar la partitura de Nabucco, es va convertir en un mite italià, donant-se el cas de que el famós cor d’esclaus és considerat encara en l’actualitat com el segon himne d’Itàlia. Al llarg de la segona meitat del segle XIX, es duu a terme la unitat d’Itàlia, abans fragmentada en diversos estats i amb algunes zones baix la influència de països estrangers. La seua música va ser considerada patriòtica pels nacionalistes italians i el crit de “Viva Verdi” arribà a tindre un clar valor polític en la lluita contra la dominació austríaca. El seu significat era “Viva V(ittorio) E(mmanuelle) R(e) D(d’) I(tàlia)”. Les aclamacions amb aquest crit que al final de les representacions de les seues òperes es feien a Milà, territori aleshores baix el poder d’Austria, de vegades eren reprimides per la policia com a subversives. Entre 1851 i 1853, en la plenitud de la seua glòria escriu Rigoletto, El Trobador i La Traviata. Ja amjor va composar Otelo i Falstaff.
14
L’ÒPERA Una producció excepcional fou Aida, escrita per a commemorar la inauguració del Canal de Suez en 1871 i per la qual va percebre la fabulosa quantitat, per a l’època, de 100.000 francs. L’òpera va ser estrenada en El Caire (Egipte) en 1871 amb gran fastuositat, amb decorats portats de França i un atrezzo amb autèntiques corones d’or i armes de planta, per no parlar del luxe del vestuari. Entusiasmà al públic per la solemnitat de les seues marxes i cors i per l’intens lirisme de les seues aries. Situada l’acció a l’antic Egipte dels faraons i les piràmides, comptà entre els seus col·laboradors amb egiptòlegs que l’ajudaren a ambientar-la. Conta la tràgica història d’amor d’Amneris, la filla del faraò, Radamés, un triomfador general egipci i Aida, una esclava etiop.
REVISTA DE LA
societat musical
ORQUESTRA DE CAMBRA: SOSARME (selecció) G. F Haendel (1685-1759) El compositor alemany, encara que naturalitzat anglés, George Frideric Haendel compta, junt a Bach i a Tellemann, entre els compositors més importants de l’època barroca, destacant principalment al camp de la música teatral. Gran organista i intèrpret de clave, a més de dominar el violí i l’oboé, fou un prolífic compositor del que destacarem entre les més conegudes l’oratori “El Messies” i les obres per a orquestra “Música aquàtica” i “Música per als reials focs artificials”.
Sosarme D’aquesta opera el que va a interpretar l’orquestra són només les parts instrumentals. La més important d’elles és l’obertura, amb una introducció lenta molt poc usual (en quan a tonalitat i frasseig), que enllaça en un allegro fugat. Els altres fragments de menor entitat corresponen a enllaços de l’acció en els diferents actes (en té tres); cal destacar la intervenció de les trompetes en un d’ells o el protagonisme de oboès i fagot en altre.
Es va estrenar el el King’s Theatre de Londres el 25 de febrer de 1732. Dramàticament és una de les menys logrades de Haendel, però musicalment conté moments dels més bells escrits per ell. El llibret és de Matteo Noris, basat en una obra seua Alfonso primo.
consultori musical - En relació a una pregunta de l’anterior “Consultori”, per què de vegades trobem el terme Banda simfònica o Orquestra simfònica?
- Després de llegir l’article referit al clavicèmbal em quedà el dubte de si en el segle XX no s’ha utilitzat.
- Podríeu incloure de quan en quan en la secció de “Consultori” alguna curiositat o anècdota verídica de món de la música.
Orquestra simfònica significa una orquestra amb molts components (no hi ha un número fix), a diferència d’orquestra de cambra. Així ha passat a aplicar-se el terme a les bandes més grans.
El seu ús decaigué notablement al segle XIX en favor del piano. En el segle XX s’ha usat en alguns casos molt aïllats, com per exemple en el Concierto para clave y 5 instrumentos o El retablo de Maese Pedro, les dos de Manuel de Falla.
Acceptat. Comencem pel “maleït” número 9 de simfonies. Casualment diversos compositors de simfonies del romanticisme, tots ells de certa rellevància, es quedaren en el número 9. Per exemple Beethoven (existeixen uns apunts de la 10a), Schubert, Dvorak o Mahler (la 10a la va començar). Bruckner en té 9 numerades més altres dos sense numerar (una d’elles apareix de vegades com a “Simfonia núm. 0”).
- Què és la Musicologia? - I també Filharmònica?
què
significa
Etimològicament vol dir amistat, gust... cap a la música, però no implica res més en quan a components, qualitat, etc. Es sol aplicar a orquestres, bandes, agrupacions, associacions, etc.
És la disciplina que s’ocupa de la investigació musical, siga en l’aspecte o rama que siga. Existeixen dos “opcions” diferents per a realitzar el seus estudis (dos titulacions distintes): per mig de la Universitat (lligat a les Facultats d’Història) o pel Conservatori (més tècnic).
15
JBB
REVISTA DE LA
societat musical
recull de premsa
16
REVISTA DE LA
societat musical
recull de premsa LAS PROVINCIAS 10-9-2001
LAS PROVINCIAS, 17-9-2001
17
REVISTA DE LA
societat musical
El Fosquibrut
Taaanina taninaaa, tanina ninaaa ninaa...
desafinat
Taninaninà ni na ni naa ninaa ninaaaa...
Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.
DANSES 2001: VISCA LA FALLERA MAJOR!
Com ja és quasi una tradició ineludible, la participació dels músics al divendres de danses va ser d’allò més divertida. Junt a festers i altres animadors de la festa, organitzaren una animada comissió fallera, amb allò del canvi de sexe en la vestimenta. Com podrieu apreciar, feren servir el seu ingeni per a confeccionar els seus vestits amb materials de diverses procedències, incloent ensaimades...
JEROGLÍFICS
2
Il·lustració de Fina Rifà. MÉS MÚSICA, MESTRE!, Miquel Desclot Ed. la Galera.
Ya sabe lo ocurrido?
Solució:
Está enteraDO
Estas malalt. Com estaràs demà?
Solució:
Esta RE millor
REVISTA DE LA
societat musical
EL CABINISTA
962570719
(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)
(CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)
§ A que no sabies que el dia del Crist no és el dia que més
§ No hi ha pubs a Sant Mateu. Ni falta que ens feren.
músics replega la Banda? És el dia de les comunions; quan arriba a l’església du el doble de músics que quan ix del Convent.
§ Felicitacions. Un grup de músics (no el fondo fairy precisament) vol felicitar a la xica de la foto del musical (la del costat de la tarima) que este estiu ha complit tres anys des de que entrà a la banda (i a la orquestra, i a la banda jove i...). En tant poc de temps s’ha convertit en la persona que més assajos ha assistit.
§ A Sant Mateu (Castelló) no hi ha polis, segons informen els membres de l’orquestra. Si n’hi hagueren, haurien perseguit músics de Guadassuar cert dia del juliol passat.
§ I ens pensàvem que els músics només tiraven aire
§ Pillat. Els detectius secrets de la banda han detectat
cap a fora!! Això de aspirar cap a dins també li va prou bé a més d’un, sobretot si hi ha algun flam davant. (Comprovat durant el convit del dia de l’Assumpció).
durant les festes d’estiu un clarinetista, que també sol tocar el clarinet baix als concerts, amb un cinturó de color taronja. És un membre de protecció civil infiltrat?
§ La Filharmònica de Berlín busca desesperadament a la solista de clarinet del Tio Ramón del segon dia de comunions i que respon a les inicials de R. G. A.
§ Volem botifarretes amb mel. Xaua. § Ara sí, sobretot el fondo fairy (més especialista en temes
§ El lago rosa. Cal admirar-lo, val la pena. Molt bonic el paisatge.
de “marujeo”), vol saber alguna cosa sobre allò de “Tócala otra vez Sam”. Fa molt de temps però no ho oblidem.
§ Multimúsic. Algunes persones presents al Catòlic el
§ Siameses. Al passacarrer del passat 6 d’agost (dia del Crist)
dia del Crist pensen des d’eixe dia que tocar un instrument és d’allò més fàcil després de vore a un músic fer el solo de En er mundo amb tots i cadascun dels instruments de metall, a més del bombo i els plats (!!).
tres joves músiques de la banda entraren al llibre Guiness dels rècords en fer el passacarrer (una hora i 15 minuts) pegades pel muscle sense separar-se en cap moment mentre tocaven. Això que feia calor. Ja reben el nom de “les siameses”. Han afirmat que intentaran superar el rècord el dia Sant Vicent. En un futur pròxim també tenen previst fer un passacarrer pel carrer Sant Roc amb 32 músics pegats pels muscles. Ho aconseguiran?
§ Classes particulars de relaxació. Riqui i Xaua s’ofereixen a donar classes de relaxació de gola. Diferents modalitats. § Salutacions. El Fondo Fairy li envia salutacions a una de les membres més destacades, a Carol Ibiza que es troba per a uns mesos a l’altra part del “xarco”.
§ La cama se ha roto y no hemos hecho nada. § AVIS: Quan eixiu de viatge, cal portar tòniques i gots de
§ Nou esport. Una delegació del Comité Olímpic Interna-
plàstic. Per a les emergències.
cional s’ha traslladat fa unes setmanes a Guadassuar per a buscar un dels millor exponents, diuen, de la nova especialitat olímpica: el llançament de plat ple d’ensalada. La seua millor actuació fou a Alzira, durant les falles.
§ AVÍS: Tots els músics que hagen anat al viatge d’Itàlia que sàpiguen que poden continuar assistint als assajos (el de dimarts i el de divendres) així com als passacarrers i processons.
3
danses danses danses
àlbum
José Ortega, fill de Camilo i pare d’Andrés, tots ells percussionistes. (25-8-68, foto Camilo Ortega)
Carlos Beltrán al saxo tenor, Vicent Ribera a la trompeta i Vicentet Ribera (futur trompetista en aquells moments) a la maneta de son pare (25-8-72, foto Vicent Ribera)
A les danses de 1984 els músics es disfressaren per primera vegada. Podeu intentar descobrir la identitat dels pallassos-músics. (foto Reyes Gimeno)