REVISTA DE LA
societat musical GUADASSUAR número 18 www.musicaguadassuar
gener-febrer-març 2002 0 euros
REVISTA DE LA
societat musical
músics de Guadassuar pel món L’Orquestra de València a Guadassuar.
A la catedral d’Oriola es va portar a cap
Baix la direcció de José Miguel Rodilla ens oferí un memorable concert en la seua primera visita al nostre Auditori. En ell poguérem gaudir de les magnífiques interpretacions dels nostres amics Luisa Domingo a l’arpa (Introducció i Allegro per a arpa i orquestra, de Ravel) i a Rubén Marqués a la trompeta (Concert per a trompeta i orquestra de corda, de J.B. Neruda). Davant un públic entregat els dos instrumentistes es lluïren més encara, si cap, interpretant a duo, i fora de programa, l’obra Misty del compositor . En la segona part i ja amb l’Orquestra al complet ens oferiren la Simfinia n. 8 en sol major de Dvorák i com a bis ens oferiren la Dansa hongaresa n, 5 de Brahms. Entre els intèrprets també es trobaven Luis Osca, violinista de la nostra orquestra, i Esther Vidal, filla de l’anterior director de la nostra banda i component de la mateixa durant molts anys. Esperem que no tarde en repetir-se l’experiència de veure de nou l’Orquestra de València al nostre poble.
el passat 2 de novembre un concert amb composicions del disc de Ginés Pérez que es feia referència a la revista núm 17. En eixe concert participaren Xavi Boïls al cornetto i Ximo Osca (Ximo fagot) amb el baixó, que aprofità per a passar uns dies pel poble.
Al Taller d’Òpera que s’ha organitzat al Palau de València en desembre i gener han format part de l’orquestra diversos músics de la nostra Societat Musical, Paula i Luis al violí, Paco al trombó, Rubén a la trompeta i Luis a la percussió. Com a anècdota, un assaig que hagueren de començar tard “perquè no havien arribat els de Guadassuar” a causa del trànsit; un grup “nombrós” dins la no massa ampla orquestra. Interpretaren La somnàmbula de Bellini en el 2n centenari del seu naixement.
Diversos membres de l’Orquestra de Cambra de la nostra Societat Musical han format part
El passat 12 de novembre el violoncelista de la nostra Societat Musical Gustavo
de La Dispersione, una agrupació de nova creació que intenta apropar-se a la interpretació de la música antiga amb procediments, criteris... de l’època corresponent (tingueren que posar cordes de budell, baixar, l’afinació, etc.). L’actuació fou a Meliana el passat 28 d’octubre.
Canet va aconseguir el premi final de carrera al conservatori on ha estudiat els últims anys de la mateixa (que consta de 10), a Còrdova.
Un cas verídic (i quin cas!!) que ens han contat és que Paco Gimeno fill, amb el seu trombó, ha estat tocant la segon quinzena de gener a la Banda Municipal de Madrid. La primera cosa que va fer Paquito només arribar al primer assaig fou anar a saludar a Jesús Osca, músic de la nostra societat que te la plaça a eixa agrupació des de fa anys. I succeí que Xuso no el va reconéixer. Despiste o falta de vindre més pel poble? Salutacions Xuso i família.
Tomás Colomina també està a Mallorca impartint classes de música. En l’anterior revista, per un oblit involuntari no ens férem ressò de que el clarinetista de la nostra Societat també ha navegat cap a les illes per a exercir la seua vocació musical. Amb ell ja son mitja dotzena els músics que tenim allí.
REVISTA DE LA
SUMARI
SOCIETAT MUSICAL GUADASSUAR
Músics de Guadassuar, pel món ............... 2 Activitats de la Societat Musical ............... 3 Notícies Musicals ....................................... 5 Discografia ................................................ 5 Santa Cecília 2001 .................................... 6 Carrers musicals: Carrer Virgílio Beltrán .......................... 8 Faristol València, de Padilla ............................ 9 Tirant lo Blanch ........................................ 10 Recull de premsa ..................................... 12 Fitxer 2001 ................................................ 13 El fosquibrut desafinat .............................. 14
EDITA: Societat Unió Musical Santa Cecília. Carrer Pare Vicent 10 CP 46610 Telèfon 962570719 COORDINACIÓ: Salvador Colomer TEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boils, Javi Boïls, Agustín Roig FOTOS: Salvador Colomer, Adelina Boïls, M. Àngeles Gimeno, Enric García, Foto Estudi CRISTINA CÒMIC: Avi Edició internet: Enric Garcia.
525 exemplars
Imprimeix: Impremta Nostra, Algemesí
2
REVISTA DE LA
societat musical
activitats · activitats · activitats NOVEMBRE-DESEMBRE 2001 • CONCERT DE LA BANDA AL PALAU. Diumenge 4 de novembre, Palau de la Música de València, 11.30 h. Per quarta vegada la Banda actuava al Palau amb un programa de molta dificultat. L’ocasió ho requeria. El concert formava part del tercer cicle de concerts de Radio Nacional de España. Pròximament serà emés íntegrament per RNE Radio Clásica (Ràdio 2), i alguna de les obres interpretades formarà part del tercer CD que el segell RTVE Música ve editant sobre les bandes de música valencianes. (foto en portada)
• CONCERT DE L’ORQUESTRA. Dijous 22 de novembre, Auditori 20 h.
• CONCERT DE LA BANDA JOVE. Dissabte 10 de novembre, Auditori 19.30 h.
Dins un dia molt indicat (el dia Santa Cecília), l’Orquestra interpretà un programa de música del segle XX (sense cap obra barroca, que ja és estrany). Es pogué escoltar al poble el difícil concert per a timbals de Thärichen (Luis triomfà), encara que per a no massa públic. Torna a ser notícia un solo de paper de caramel. Fou al concert de l’orquestra el passat 22 de novembre, i la solista esperà estratègicament a la cadència dels timbals. (foto en portada)
Un programa format només per passos dobles, cosa que s’havia parlat moltes voltes de fer i que mai s’havia portat a cap. Debutaren com a directors Paco Gimeno (fill) i Salvador Oriola (fill). Molt de públic com és habitual en els concerts de la Banda Jove. A destacar el final del concert amb un pas doble dirigit a sis mans.
• CONCERT DE PERCUSSIÓ. CICLE DE CAMBRA, XXVI CONCERT. Dissabte 1 de desembre, Auditori 19.30 h. Els percussionistes de la Societat Musical, 11 en total, baix el nom de “Totstrop percussió” i molts assajos,
3
REVISTA DE LA
societat musical
• CONCERT DE CAMBRA. Dimecres 26 de desembre, Catòlic 20 h.
oferiren un dels concerts amb més èxit dels últims temps. Era un muntatge d’aquells que es feren fa uns anys: joc de llums, efectes, sorolls... El públic ja està esperant-ne un altre al aire lliure per a l’estiu.
Ja quasi tan tradicional com el concert d’any nou a Viena, el concert de Nadal del Catòlic comptà enguany amb guitarra i flauta, clarinets, percussió, altres clarinets i metall. Un dubte es quedà en l’aire: estava preparada la interrupció del grup de metalls? La resposta està en el vent, com diria aquell...
• CONCERT DE LA BANDA HOMENATGE AL SOCI. Dissabte 15 de desembre, Auditori 19.30 h. Enguany, encara que no era sarsuela, el concert dedicat als socis tenia altres alicients: escoltar a Paco Gimeno un concert de trombó (premis final de carrera de bombardí 1999 i de trombó 2000), l’estrena d’una marxa mora composta per Salvador Oriola (el pare, el metge), o celebrar els 25 anys de la mort de Britten (el 4 de desembre). Ara, el que més èxit va tindre fou escoltar cantar a un muntó de xiquets de l’Escola de Música una selecció de cançons i de nadales.
• FELICITACIÓ NADALENCA. Dimarts 25 de desembre, Plaça Major 13 h. Enguany en la felicitació de la banda del dia Nadal a la plaça Major es va poder escoltar un pas doble “clàssic”, Camino de rosas, una selecció de nadales tradicionals, i la Marxa Radetzki. Per a altres anys, almenys si fa el mateix fred que enguany, els músics sol·liciten tocar uns metres més avant, al sol, on estava tot el públic. Espectadors d’excepció foren Ximo Osca, fagot a de la nostra societat i habitualment en Granada, i els seus tres fills, molt atents a la música.
4
REVISTA DE LA
societat musical
notícies musicals
deficiències que això comporta però no deixen de ser curioses. Altres, per exemple les actuacions al Palau de la Música, són de molt millor qualitat. Concretament les gravacions pertànyen als concerts dels dies: 4-1-89 + 2812-90, 23-12-91, 4-1-94, 6-7-95, 9-12-95, 28-12-95, 19-1096, 27-4-97, 29-11-98, 31-1-99 + 28-3-99, 25-3-00, 12-700, 6-12-00, 24-12-00 i 8-4-01 (Podeu trobar les obres que s’interpretaren a la revista extra dels 10 anys o a altres revistes). Qui tinga interés per copiar-se’n algun que es pose en contacte amb algun membre de l’Orquestra, ja que hi haurà una còpia disponible (per a tornar-la després) al Musical.
GRAVACIONS La Banda ha sigut requerida per a gravar un nou CD. Es tracta d’un disc per a l’editorial de música “Piles”, amb el qual presenta les novetats editorials d’enguany. La gravació es portarà a cap pròximament, abans de l’estiu. El disc estarà present a la Fira de Frankfurt on l’editorial presentarà totes les seues novetats. (Després de tants anys, la Banda anirà a Alemanya encara que siga en CD).
El programa de Ràdio 9 “Matí de bandes” ens va dedicar una hora en la seua edició del
S’ha confeccionat un CD Rom amb més de 500 fotos del viatge a Itàlia del passat estiu. Hi
passat diumenge 27 de gener. En ella entrevistaren al director i al president i ens oferiren el pasdoble “Societat Unió Musical” de Francesc Zacarés, en una gravació del festival de Xàtiva d’agost de 1999 i Abstraccions Eufòniques, del disc del Musicat d’Algemesí.
ha possibilitat de fer-se còpies per a vore-ho a l’ordinador i guardar-ho després com a record.
ALTRES ACTUACIONS MUSICALS A GUADASSUAR
Alguns membres de l’Orquestra de Cambra (Perfecto al cap) han dedicat algunes hores
Coral Mestre Llorenç Ruiz: Concert de Nadal,
dels últims mesos a passar a CD tots els concerts de l’Orquestra que han localitzat gravats (17 en total). Alguns d’ells són de baixa qualitat en estar gravats en cassette fa prou anys. Són tot actuacions en directe amb totes les
23 de desembre, 13 hores, Esglèsia Parroquial
Rondalla Vicente Perales: Concert de Nadal
discografia
2001. 23 de desembre, 19 hores, Auditori Municipal.
IOCUNDUM Música Militar del Gran Ducat de Luxemburg Director: Major André Reichling Bronsheim Muziekuitgeverij, Brunssum, 1999 Al igual que el disc que la nostra banda va a gravar per a servir com a catàleg de les últimes publicacions d’una editorial valenciana de música, l’editorial que publica en Holanda les obres del nostre director Francesc Zacarés ha editat diversos discs. En el que presentem en trobem dos obres molt conegudes per nosaltres: el pasdoble “En el albero” (Juan Reus entre nosaltres) i l’obra que dona títol al disc “Iocundum”. L’acompanyen tres obres més: “Composition VIII”, de Leon Vliex i “Symphonieta for band” i “Prae monitio” de Marco Plitz.
5
REVISTA DE LA
societat musical
SANTA CECÍLIA 2001 Com tots els anys, la celebració de la patrona de la música consta, a més dels concerts corresponents, ja comentats en altres pàgines de la revista, d’altre tipus d’activitats prou més lúdiques. Començàvem ja el pont de principi de novembre amb el concert al Palau de la Musica de València i totes les activitats pre i post concert. Teníem una assignatura pendent. Després de la “tortura” mentre fèiem este estiu el concert a Corciano amb el continu olor a xulles torrades, el divendres 2 de novembre, entre l’assaig de la vesprada i de la nit, els músics de la banda soparen xulles torrades. No en va quedar ni una. El diumenge 4 de novembre, després del concert hi hagué una tranquil·la paella per als músics al carrer Joan XXIII. Una paella “semi-gegant” de Galbis per a reposar forces i recompensar als músics el gran esforç en la preparació del concert. Havia sigut un cap de setmanapont amb molts assajos, inclòs primer divendres vesprada i nit (amb un soparet curt enmig). Per segon any consecutiu, el 21 de novembre celebràrem la vespra de santa Cecília amb un sopar alternatiu a l’oficial al Catòlic: 27 assistents (6 xiques, un 50% més que l’any passat). En acabar de sopar, enguany s’optà per la modalitat de processó (en lloc de passacarrer) amb ciris encesos fins el carrer de la Societat Musical on es cantà l’himne i els gojos. El divendres 23, en acabar l’assaig de la banda, es va projectar amb gran èxit de públic el muntatge de les fotos del viatge a Itàlia de l’estiu passat (“currada” de Colo). Es va entregar també el número especial de la revista referida exclusivament a Itàlia (per això no es va repartir als socis). En la projecció hi havia qui eixia molt (Reyes, Gemma Pérez, Mª José Vidal...) i en canvi a altres no els se va vore per quasi cap racó (per exemple Paco el president, Perfecto, Judith... ni tampoc a Andrés). A destacar l’originalitat de les fotos de Julio, a més de la de Quique amb les ensaimades o la de Ximo al llit. Frases cèlebres durant la projecció: “des d’on passa Colo les diapositives?” (autor: Oriola; la projecció era per ordinador), o “taxi xan?” (també Oriola, quan a la projecció posava “taxan taxan!!”); “Justament és la número 69” (Boils, que es fixa en tot).
Pàgina 6: Paella de Galbis després del concert al Palau (4 de novembre). Celebració alternativa de la vespra de Santa Cecília (21 de novembre), a punt d’eixir la processó del Musical i cantant al carrer de la música. Pàgina 7: Sopar de Santa Cecília (24 de novembre), animació dels xics, animació de les xiques (les muses romanes) i karaoke tots junts. Assistents a la paella de la banda jove (4 de gener)
El dissabte 24, celebràrem oficialment el dia de Santa Cecília amb passacarrer, processó i missa en honor a la patrona. Cal destacar el debut d’Ino dirigint l’himne i gojos
6
REVISTA DE LA
societat musical
de manera “legal” després la missa davant la impossibilitat de fer-ho el tio Domingo, com venia sent tradicional des de fa molts anys. Aquest debut d’Ino dirigint l’himne i gojos ha sigut fruit de tanta pràctica i insistència en sopars, despedides..., una premonició en eixir de portada a l’anterior revista?. Després sopar “de cova” amb karaoke fins a avançades hores i final de festa a casa Paco, llar oficial de les celebracions musicals guadassuarenques. Al sopar va assistir Irene, violinista de València i complidora número 1 a assajos, i també ara a combois; creguem que sí que li va agradar prou això del sopar. Gran incògnita: molts preguntaven qui era eixa xica nova que ve als assajos de la banda a tocar el clarinet i també al sopar de Sta. Cecília i... Continuant amb el sopar, no es tardarà molt en declarar-lo “espectacle d’interés turístic”; enguany hi hagué molt de “diàleg” entre els diferents fondos, els clàssics, els nous, els espontanis, etc (“fondo petardo”, “fondo piú mosso”, “fondo cocoliso” (o algo així)...). I la part més destacable de la nit fou l’aparició, amb la sala a obscures, d’una colla de muses romanes vestides de blanc (les portarem d’Itàlia en els maleters de l’autobús), al mateix temps que un efusiu i emocionat narrador, des de dalt la xemeneia, quasi rebentava el sistema de megafonia i posava la pell de gallina a tots els presents. Per als que esperen saber quin era el licor d’enguany, Colo ens ha informat que es tractava d’un aiguardent d’orujo de Albariño (Galícia), collita del 95. Per primera vegada no es va acabar. També tinguérem el ja tradicional sopar “Homenatge als socis” a la Sala Rex el dia 15 de desembre on es repetiren els habituals tornejos entre fondos i el ja habitual “volem güisqui”, que no sabem que significa perquè no sol tindre resposta satisfactòria. Això si, com sempre hi havia ball, on alguns i algunes pogueren demostrar les seues dots com a ballarins. Per últim, felicitar Paco el presi, Leo i Colo, que no se’n perden ni una: ni el sopar del dia 21 de novembre (això és ser músic amb totes les conseqüències).
Ah, se’ns oblidava! El passat 4 de gener tingué lloc el ”I Torneig de Futbet de la Banda Jove”. Aquesta sorprenent competició en la que participaren deu equips sorgits només de la Banda Jove. Cal ressaltar que els equips eren mixtes (xics i xiques) i que el torneig comptà amb una organització perfecta (àrbitre, marcadors...) i moltissima emoció. L’equip guanyador fou “Matagols” en una emocionantíssima final que esva resoldre a penaltis. Després, clar, tots junts de paella, com no podia ser menys a casa Paco.
JBB 7
REVISTA DE LA
societat musical
CARRERS MUSICALS CARRER DEL MÚSIC VIRGILI0 BELTRAN. El carrer del Músic Virgilio Beltran enlaça, en línea recta, amb el carrer Nou, i s’estén des del carrer del Mestre Cuevas fins al carrer del Venerable. Les primeres cases es construïren en la dècada dels anys 1920 i en el transcurs del temps ha tingut distintes denominacions, com s’exposa tot seguit:
Àngel Garcia Hernández junt a Fermín i Galán, capitans de l’exercit espanyol, van estar compromesos en l’alçament de Jaca contra la Monarquia, el 12 de desembre de 1930, sublevant el Regiment de Galícia i el Batalló de la Victòria. Jutjats sumariamente van ser condemnats a l’última pena.
Calle del Padre Montalban. El 5 de juny de 1920, l’Ajuntament acordà retolar amb el títol de Calle del Padre Montalban la via pública projectada a l’esquena del carrer Major. Per donar obertura a aquest carrer, calgué demolir, segons acord municipal del 18 d’agost de 1926, la casa núm. 10 del carrer del Mestre Cuevas, frontal al carrer Nou i que tamponava la nova via. En la façana d’aquesta casa hi havia un retaule dedicat a la Mare de Déu Dels Desemparats, Sant Josep i Sant Roc, on es celebrava una festa anual a Nª Sª dels Desemparats, a la que seguien danses i vaquetes, organitzat per la Concòrdia de Veïns dels carrers Nou i Mestres Cuevas. Després de la demolició quedà en el cantó de la dreta la fàbrica de gasoses i sifons “La Paloma“ de Francisco Peris Dolz. Fra Vicent Montalban de Guadassuar. (1554-1626) Fou un religiós jeroni. nascut a Guadassuar. L’historiador Gaspar Escolano (segle XVII) l’enalteix com “hombre de eminente cultura y prendas, dexando renombre de santo“. Va ser prior dels monestirs de la Murta d’Alzira i Sant Miquel dels Reis de València, on emprengué importants obres de reforma i ampliació, com la construcció de la capella dels Reis, la porxada principal, l’esplèndida escala principal, i el claustre, també principal.. Elegit dues vegades general de l’orde, en un temps de gran influència i esplendor dels frares jeronis A L’Escorial hi ha documentació firmada pel Pare Montalban. Morí l’any 1626 en el convent de Sant Bartomeu de Lupiana. (Guadalajara). En la sagristia de l’església de Guadassuar es guardava el seu retrat
Calle de Calvo Sotelo. En la sessió municipal de 3 de juny de 1939 el títol de Calle de Garcia Hernández es canvià pel de Calle de Calvo Sotelo. José Calvo Sotelo (1803-1936) va ser polític i jurista, ministre d’Hisenda de la Dictadura de Primo de Rivera i cap del partit monàrquic Renovació Espanyola durant la República. El seu assassinat, al juliol de 1936, fou preludi de la guerra civil. Carrer del Músic Virgilio Beltran. Títol vigent.en l’actualitat. La Corporació Municipal, en sessió de 28 de setembre de 1991, presidida per l’alcalde En Vicent Roig Llobell, acordà, per unanimitat, dedicar la via pública on havia residit el mestre Beltran amb el títol de Carrer del Músic Virgilio Beltran. El 9 d’octubre següent, amb motiu de la celebració del dia de la Comunitat Valenciana, es procedí al descobriment de la làpida, acte a què assistí la Societat Unió Musical Santa Cecília, la qual interpretà el pasdoble Guadasuarense, compost pel mestre Beltran. A Don Virgilio(1904-1983) se li deu molt del que és actualment la Societat Musical (fou director de la Banda durant 38 anys, de 1939 a 1977, quan la situació era molt diferent a l’actual i passejà ben passejat el nom del nostre poble (per exemple, estrenà com a trompetista El amor brujo dirigida per l’autor Manuel de Falla), i a més, ens deixà un legat d’obres que diuen molt per als habitants de Guadassuar. Només cal recordar Guadasuarense (en l’actualitat himne oficial del nostre poble), l’Himne i Gojos a Sta. Cecília, St. Vicent Màrtir, Nuestra bandera... o la commovedora marxa fúnebre Pasión. Va deixar escrit al testament que totes aquestes composicions només foren interpretades per la Banda de Guadassuar. Tots recordareu el disc que gravà la nostra banda i en el que podeu llegir la seua biografia i, a més dels articles que li dedicàrem en sengles revistes.
Calle de García Hernández L’11 de juny de 1931, poc després de la proclamació de la II República, l’Ajuntament acordà canviar noms de places i vies públiques i el carrer del Pare Montalban s’intitulà Calle de Garcia Hernández. Es descobrí el nou rètol el 14 d’abril de 1932, primer aniversari de la proclamació de la República.
Agustín Roig Barrios
8
REVISTA DE LA
societat musical
Faristol València, de Padilla
Meller, que havia divulgat la música de Padilla, representava una cupletista, Mercedes Seràs, que anava a presentarse en l’Olympia de París estrenant en el seu debut un trage de valenciana, per la qual cosa volia una peça al·lusiva a la terra del vestit. Padilla va acceptar l’encàrrec, i, com hi havia en el començament de l’obra estrenada en el teatre barceloní un cor de mariners que podia aplicar-se, va demanar al seu company José Andrés de Prada que “a monstruo”, que així s’anomenen els versos fets a peu obligat d’una música ja existent, escriguera una lletra apropiada. I l’autor de la lletra va redactar allò que ja quedaria per a sempre, i que comença: “Valencia, es la tierra de las flores, de la luz y del amor...” L’èxit de la Serós en l’Olympia de París va ser enorme. però més encara quan la mundialment famosa Mistinguette la va presentar en el Moulin Rouge. Encara que parega estrany, el triomf va acréixer encara més el renom de Padilla, que ja era figura per haver interpretat els seus compassos gents com Maurice Chevalier, Marcos Redondo, Celia Gámez, Josephine Baker i tantes i tantes estrelles mundials del passat segle. El curiós és que la cèlebre marxa, o pasdoble, ha tingut ja sis lletres en la seua llarga història: la primera, de la sarsuela estrenada a Barcelona; la segona, la dedicada a València en castellà, que és la més coneguda; dos en francés “Valencia, je suis fille étrange, je viens du pays de l’oranger...” i “Valencia, terre exquise, où la brise effeuille les fleurs d’oranger...”; una quinta en anglés, que va difondre Concha Piquer a Amèrica del Nord; i la sexta, en valencià, que va compondre allà per 1955 el poeta de Russafa Germà Roig, que es va estrenar quan a José Padilla se li van concedir tots els honors en la ciutat que tant cantà, perquè se li va concedir el “bunyol d’or”, se’l va anomenar fill adoptiu i es va retolar un carrer amb el seu nom en el barri de Russafa de València.
José Padilla (Almeria, 1889 - Madrid, 1960) començà els seus estudis musicals a la seua ciutat natal de la mà del director de la Banda Municipal. Amb catorze anys ja va dirigir la seua primera composició. Continuà a Madrid els seus estudis on coneix a compositors com Tomás Bretón, Jerónimo Jiménez i Amadeo Vives i composa la seua primera sarsuela. Resideix també a Barcelona on es relaciona amb Picasso. Als 23 anys es treballa com a director a Buenos Aires. De nou a Barcelona composa “La Violetera”, inclosa més tard en la pel·lícula de Charles Chaplin “Llums a la ciutat”, la seua primera pel·lícula sonora, i “El Relicario”, interpretada por Sara Montiel. En Paris es relaciona amb Carlos Gardel y Maurice Chevalier. Les seues obres s’interpretaven al Casino, el Folies Bergere y el Moulin Rouge. La seua obra està present en trenta-cinc pel·lícules i tracta géneres com el religiós, la revista, la sarsuela o l’opereta. El curiós naixement de “València.” La veritat és que este home, que va llançar cents i centenars de cançons, va compondre cuplés, música per a desenes d’òperes, altres peces teatrals i pel·lícules, ha aconseguit la major popularitat amb la seua marxa dedicada a València, que amb ritme de pasdoble tanca els balls de qualsevol vetllada i que ha fet que en nombrosos països taral·legen eixos compassos quan senten el nom de la nostra terra, convertint-se d’eixa manera en una de les cançons espanyoles més universals. Però recordarem com va nàixer esta música i esta lletra, doncs es va tractar d’una rara curiositat. Corria l’any 1924, i el mestre José Padilla alternava la seua vida professional entre Barcelona i París, amb freqüents incursions a Madrid, on tenia als seus pares. Va estrenar en Barcelona una sarsuela titulada “La bien amada”, amb lletra de José Andrés de Prada; però no va tindre èxit, i a penes si va superar les quaranta representacions. Passats uns mesos, un escriptor que havia sigut espòs de la famosa Raquel
Extret de: Rafael Brines, LEVANTE, 5-11-2001 www.ideal.es/almerienses/jose_padilla.html www.geocities.com/zarzuela_2000/padilla1.htm
9
REVISTA DE LA
societat musical
i la música (part II) -TIRANT I L’ERMITÀCAPÍTOL XXXVI Com desagraduen los cavallers
`
Responen los reis d’armes: “No és pas veritat, que ans és aquell mal cavaller vilà qui ha poc estimat l’orde de cavalleria.” Dien los capellans: “Posem-li nom!” Dien los trompetes: “¿Com haurà nom?” Respon lo Rei: “Sia ab gran vituperi llançat e bandejat de tots nostres regnes e terres lo mal cavaller qui ha volgut desestimar l’alt orde de cavalleria.”
autor del Tirant lo Blanch, Joanot Martorell, naix el 1405-1410 a la Ciutat de València, la ciutat més poblada de la península ibèrica al segle XV. Al 1433 ja era cavaller. L’any 1435 per la mort del seu pare passa a ser el cap de família i a ocupar-se dels seus germans. Els Martorell pertanyien a la mitjana noblesa valenciana, molt afeccionada a les bregues i a les bandositats personals al llarg del s. XV, afecció que ja devia configurar el caràcter de Joanot Martorell des de la seva joventut, ja que molts membres de la seua família s’havien vist embolicats en més d’una baralla cavalleresca. Així, per exemple, va tenir un conflicte amb Ausiàs March, a propòsit del dot que havia aportat al matrimoni la primera esposa del poeta, Isabel Martorell, germana de Joanot. Al llarg de la seua vida va tindre nombrosos litigis, desafiaments i reptes, desafiant-lo a mort molts cavallers. De fet, però, cap d’aquests afers cavallerescos no es va concretar en una batalla real sinó que tots es van solucionar mitjançant altres fórmules. De tots aquests duels amb altres cavallers ens deixà una interessant col·lecció de «lletres de batalla», cartes on s’exposaven els motius del desafiament i s’especificaven les seves condicions. Aquestes cartes després les va incorporar a la seva novel·la Tirant lo Blanc. Va residir a Londres, Portugal í Nàpols. El 2 de gener de 1460 va començar a escriure el Tirant. Va morir entre el març i l’abril de 1465, solter i sense descendència. Durant molt de temps es va creure que Martorell havia mort abans de completar l’obra i que aquesta havia estat acabada per Martí Joan de Galba, del qual sabem que era valencià i que va morir el 1490, tot just uns mesos abans que el Tirant s’acabara d’imprimir. Actualment, segons Martí de Riquer i Lola Badia es creu que Martorell no va morir abans d’acabar el seu llibre i que la intervenció de Martí de Galba va consistir només en dur el manuscrit a la impremta i, en tot cas, a fer-hi alguna xicoteta rectificació. Per tant, Martorell és l’únic autor del Tirant lo Blanc.
-LES FESTES D’ANGLATERRACAPÍTOL XLII Com lo Rei isqué de la ciutat ab gran professó, ab tots los estats e ab tot lo clero. Aprés d’elles venien totes les dones de la terça regla, no menys vestides de drap de seda burella que les monges, e cascuna portava en la mà un estadal1 , cantant totes lo Magnificat. (...). “Aprés venien totes les dones públiques e les qui vivien enamorades, e ab tots los rufians qui anaven ab elles, e cascuna portava en lo cap una garlanda de flors o de murta perquè fossen conegudes; e si n’hi havia neguna casada que se’n fos anada del marit havia portar en la mà una petita bandera. E anaven ballant ab tamborinos. CAPÍTOL XLIV De les festes que foren fetes lo dia de les bodes des rei d’Anglaterra. En la forma que dit he a la senyoria vostra, anam tots per orde fins a una milla prop de la ciutat. E com fon en mig d’una gran praderia, trobam moltes tendes parades, e molts ministres e altres iverses maneres d’esturments que contínuament sonaven. CAPÍTOL XLV Los capítols de les armes que es podien fer en aquelles festes. Primerament lo diumenge, qui és dia de benedicció, fossen fetes danses tot aquell dia per tots los estats, així per los órdens com per los menestrals; e qualsevulla orde que gràcia a parer dels jutges, que guanyassen vint marcs d’argent e tot lo que costaven
10
REVISTA DE LA
societat musical monsenyor Sant Jordi, e allí sia dita missa cantada ab solemne sermó de les cavalleries de Tirant lo Blanc que ha fetes.
los entramesos; e tot aquell dia no s’hi tenis de fer sinó danses o momos 2 , o entramesos o coses semblants que fossen d’alegria.
CAPÍTOL LIX Lo jurament que lo rei d’Anglaterra feia fer als gentilshòmens aprés que eren examinats, ans que els donàs l’ordre de cavalleria.
CAPÍTOL LII D’això mateix. E dites vespres, lo Rei ab tots los estats de continent ab molts ministres anam on estaven los vint-e-sis cavallers elets per fer les armes, que distaven de l’alleujament de l’estat del Rei un tir de ballesta. (...). “Aprés la col·lació feta, lo Rei isqué en la praderia e aquí començaren de dansar. (...). e portava-les escrites en un paper vermell, e venir acompanyat ab tots los del seu estat e no hi anava negú dels altres estats, e venia en mig de dues donzelles d’honor o dones, segons sa voluntat era, acompanyat de molts ministres que li anaven davant;
“Com les gents foren assossegades e los papallons trets fora del camp, les trompetes sonaren e los herauts digueren ab alta veu no fos home ni dona gosàs parlar, senyalar, tossir ne fer-se senyal negú sots pena de la vida.” CAPÍTOL LX Les paraules que Tirant dix al cavaller que es combatia, com lo tingué vençut. Senyor, aquesta bella Agnés portava aquell dia en los pits un molt gentil fermall. E en presència del Rei e de la Reina e de tots los cavallers, fetes les danses, Tirant s’acostà a la gentil dama, e donant del genoll en la dura terra féu principi a un tal parlar:
CAPÍTOL LIV De la suplicació que la Reina féu al déu d’Amor.
CAPÍTOL LXXIb De les paraules que contenia l’albarà del quart cavaller.
...Lo cel era tot cobert de draps de brocat blau, e alt, sobre los draps de ras, havia entorn naies3 on se mostraven àngels tots vestits de blanc, ab ses diademes d’or al cap, sonant diverses maneres d’estruments, e altres cantant per art de singular música, que los oints estaven quasi alienats d’oir semblant melodia.
“Com los escuts foren acabats de pintar, Tirant ajustà totes les donzelles e les més galanes e de major dignitat, e donà a cascuna un escut. E ajustà l’estat des cavallers, e ab moltes trompetes e ministres passam davant l’estat des Rei. Com lo Rei veu los quatre escuts demanà de qui eren; dix un heraut: (...) E ab tot aquell triümfo anam fins a les tendes dels cavallers. “Com ells sentiren les trompetes e venir tanta gent, estigueren molt admirats com tan prest havien trobat lo que cercaven, car no era passat sinó un dia natural del dia que eren arribats. (...). La Bella sens par tenia los cabells molt rossos e molt llargs: donà-li una pinta tota d’or l’altre cavaller, e no de menys estima que les altres joies. E als reis d’armes, herauts e porsavants, e trompetes e ministres, mil nobles a cascú. (...). “Com Tirant aplegà, trobà un cavaller al cap de la tela, e rebut Tirant per los fels, tancaren la porta de la lliça5 , e posaren-lo a l’altre cap de la tela. Com la trompeta sonà, los cavallers feriren los cavalls dels esperons e feren moltes carreres e de molt bells encontres.
CAPÍTOL LV La resposta que lo déu d’Amor féu a la Reina. “Aquell dia, senyor, tot fon de festes, e o dia següent, que era divendres, de matí, aprés la missa e l’ofici, anam a la ribera ab moltes barques, totes cobertes de drap de seda, e de brocat, e de draps de ras, cascun estat ab sa divisa; e anam per lo riu solaçant e peixcant e prenent plaer ab moltes trompetes, clarons4 e tamborinos. CAPÍTOLLVII La resposta que lo Rei féu al Conestable Tot això se pot ben fer – dix l’ermità -, mas per ço com en aquest regne és en pràtica que, com se fan imperials armes, si es compleixen de fer aquelles armes e festes, per los reis d’armes, herauts e porsavants ab trompetes e ministres publiquen-lo per millor dels vencedors;
Javi Boïls
CAPÍTOLLVIII Com Diafebus llegí a l’ermità la carta que lo rei d’Anglaterra havia feta a Tirant, donant-lo per millor cavaller de tots.
1
Estadal m. Candela prima i molt llarga que se sol tenir enrotllada amb algunes voltes perquè ocupe poc de lloc. 2 Mom m. FOLK. 1. Ball o farsa dansada que sol executar una comparsa, moixiganga, etc., en una festa o celebració. 2. Nom que rep cadascun dels set dansadors que simbolitzen els set pecats capitals i volten la moma en la processó del Corpus a València. 3 Naia f. CONSTR. 1. Passadís porticat. 2. Replà llarg que va des de l’escaló més alt d’una escala fins al portal. 4 Clarí m. MÚS. 1. Instrument de vent, de metall, de perforació cònica, sense claus ni pistons i de tub curt i caragolat una vegada o dues. 2. Trompeta medieval de fusta, aguda, recta o lleugerament corbada, amb set forats. 3. La persona, especialment el soldat, que toca el clarí. 5 Lliça f. 1. a. Camp cols on es feien les justes i els tornejos.
Volem que sia per tots los quatre cantons de les llices publicat per lo millor dels cavallers, per los reis d’armes, herauts e porsavants ab trompetes e ministres, ab consentiment meu e dels jutges del camp, representant la mia persona. Encara manam sia pujat sobre un gran cavall tot blanc, e tots los qui seran ací, hòmens com dones, vagen ab mi tots a peu, e sia feta processó general e Tirant vaja dins lo pali fins a l’església del gloriós cavaller monsenyor Sant Jordi, e allí sia dita missa cantada solemne sermó de les cavalleries de Tirant lo Blanc que ha fetes. ...e Tirant vaja dins lo pali fins a l’església del gloriós cavaller
11
REVISTA DE LA
societat musical
recull de premsa MÚSICA I POBLE, N. 109, NOVEMBRE-DESEMBRE 2001
12
REVISTA DE LA
societat musical
concerts de la banda de música Diumenge 1 d’abril / Auditori, 12 h. / Concert de Primavera 1941 Luisa Fernanda Respighiana
Reminiscencia gitana Mutanza
Dissabte 26 de maig / Auditori, 19.30 h. Adagio (Rodrigo) Concert per a piano (Grieg)
Josefina Romero Danses alacantines Valhalla
Diumenge 17 de juny / Plaça, 20.45 h. / Concert de Corpus Como las propias rosas La patria chica
Danses alacantines Es xopà hasta la Moma
Diumenge 5 d’agost / Plaça, 23.30 h. / Concert del Crist S. U. M. Sta. Cecília de Guadassuar El barberillo de Lavapiés Via della Terra
Respighiana Aida
Dijous 9 d’agost / Piazza Coragino (Corciano, Itàlia), 21.30 h. / Agosto Corcianese Comic ouverture Reminiscencia gitana Via della Terra
Respighiana Aida S. U. M. Sta. Cecília de Guadassuar bis: El gato montés, España cañí
Dijous 16 d’agost / Plaça, 23.30 h. / Concert de Sant Roc Sant Roc Reminiscencia gitana Comic ouverture Els 7 magnífics (final) Indiana Jones
Fiesta de las trompetas Moment from Morricone The best of Mancini Ximo, El gato montés, Als berebers, España cañí, En er mundo Sant Roc Guadasuarense (xaranga)
Dimarts 9 d’octubre/ Auditori, 20 h. / Concert del 9 d’octubre Torre del oro (pd) Rapsòdia valenciana La tempranica
Juan Reus Valhalla Guadasuarense Himne de la Comunitat Valenciana
Diumenge 4 de novembre / Palau de la Música (València), 11.30 h. / III Cicle de Concerts de RNE S. U. M. Sta. Cecília Valhalla Glosses II
Respighiana Till Eulenspiegel
Dissabte 15 de desembre / Auditori, 19.30 h. / Homenatge als socis Colas Breugnon (ob.) Concert per a trombó (Gröndhal) Via della Terra
El surdo Variacions sobre un tema de Purcell Sonrisas y lágrimas (do-re-mi) Pastorets i Pastoretes We wish you a merry christmas Santa Nit The first nowell Fum, fum, fum.
JBB
13
REVISTA DE LA
societat musical
El Fosquibrut
Ori-ola Oriooooola
desafinat
Ori-ola fes la ooooolaaaaaa
Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes. Músic meticulós ens ha escrit dient que falten dos premis molt importants a la revista del viatge. “A la xofer suplent: a Mari (la dona de Paco), que va traure ella sola conduint l’autobús de l’aparcament de Pisa”. I també “Al millor maquillatge a Gemma i Gemma, maquillades de pasta de dents, clar”.
En l’enquesta realitzada entre tots els músics de la banda i l’orquestra sobre quina cosa els faria més il·lusió, el 99% han declarat que aquella cosa que més il·lusió els faria seria veure a Oriola fent la ola mentres la banda toca “el surdo”. Luis Indurain, percussionista de profit, s’ofereix a equip ciclista per a guanyar el Tour, el Giro i el que faça falta. En lloc de bicicleta portarà timbals. Però ell pedalejarà molt.
Secrets. Un grup de joves músics, després de vore la foto de la contraportada de la revista anterior, volen que el tio Joaquín Gimeno els done la recepta, el secret o... per a conservar-se igual després de 50 anys.
El mateix percussionista podria explicar què significa “un splash” (assaig 16 novembre). En el llibre de teoria de la música no ve, ni en el color taronja ni en el roig.
Emergències “Javi metal”. Servici immediat d’ambulància improvisada. Trasllats urgents a casa. Atenció especial als sopars de Sta. Cecília.
Ningú s’escapa de la Hola: anunciem que Luis i Olga (violí i piano) han decidit casar-se a finals del mes d’octubre. En què estarien pensant els que feren el programa de la Banda Jove del 10 de novembre quan apuntaren Churrumbelerías (amb doble rr). O els que feren els de la Banda del 15 de desembre que s’inventaren un nou autor: Britten de Purcell.
Primer premi i menció d’honor: José Carlos (sempre se l’emporta un debutant). Xaua, recomana fer-se poleos al MV després dels assajos. Roba usada: Mari, alies “la dona del presi”, demana per favor si podrien passar a recollir les seues pertinences tots aquells que en les celebracions d’estiu i hivern es deixen a sa casa samarretes, jerseis, caçadores, abrics i altres pertinences.
D. Joaquín Vidal ens confirma el cas de la porta i ens comunica que ha sigut objecte de nombroses telefonades preguntant-li com s’aconsegueix això. Enguany no s’han atorgat els premis que es concedeixen els últims anys per Santa Cecília donat que s’han donat els del viatge a Itàlia, molt nombrosos i merescuts. Així i tot ens han arribat dos peticions d’objectes, més que premis, que no deixarem passar i que encomanem als reis mags per que ho portaren als afortunats corresponents. Es tractava d’un telèfon sense línia per a Antonio (viola), per a que cride quan vullga sense molestar a ningú. I d’un ordinador infantil per a Salvador Colomer fill. No sabem si d’ara endavant es publicarà una revista jove per a la banda i orquestra jove, o junt a son pare faran exemplars de la revista de 500 pàgines.
Rubén Marqués voldria aconsellar als seus alumnes que estudien més o no trauran profit de la trompeta. Un beset de part de Marta Clara, que ens troba molt a faltar. Volem anar a Holanda a pel beset. Les mallorquines estan molt bones, ens han contat els nostres companys mallorquins. Les mallorquines de menjar i les que estan per a menjar-se-les. Busqueu en la foto de la pàgina 4 a Xaua entre els xiquets cantors. A que dona el pego?
Davant la insistència declarada de músics, socis i simpatitzants, Oriola ha declarat que farà la ola a la primera ocasió que se li presente.
el laberint de la Societat Musical
La direcció de la revista declara que tindrem la exclusiva de la ola de Oriola publicada en aquestes pàgines.
Imagina’t un dia d’assaig. Ajuda al músic de l’esquerra que vol anar al musical però no sap com véncer les dificultats: tinc un examen, hi ha futbol, a la tele fan una pel·li bona, tinc gosera, a casa s’està molt calentet i al carrer fa fred, encara plou, ara fa calor, aniria però total..., no trobe l’instrument després de tant de temps, on l’hauré deixat? ah! però jo era músic?, quan hi ha sopar? encara queda lluny SanMUSICAL ta Cecília... Ajuda’l a travessar el laberint que li impedeix arribar a l’assaig.
14
REVISTA DE LA
societat musical
la hola de la societat musical LA BODA DE L’ANY!!! Com podeu comprovar a les fotos exclusives, Perfecto i Tere es casaren (foto dreta, Perfecto impassible davant la pluja d’arròs) i es besaren apassionadament (foto esquerra), acompanyats d’una nodrida selecció de músics (el Fon-
do Fairy, a la foto de baix). Com sempre, des de les pàgines de la nostra revista volem desitjar-los molta felicitat en la seua nova vida.
NATALICIS Augmentem plantilla. Ens han arribat notícies que Colo i Ino ja han sigut pares. En concret Colo i Susi debutaren en la paternitat el dia de Sant Vicent a l’hora d’esmorzar amb un xiquet. Ino i Susana per la seua banda tingueren una preciosa xiqueta el dia 28 de gener. Per altra banda ens arriben notícies que Xuso (de trompa per Madrid) ha sigut pare per tercera vegada fa uns mesos. La redacció de la nostra revista està negociant amb les famílies l’exclusiva de la publicació de les fotos. Esperem arribar a un acord.
Ningú s’explicava la capacitat de Bernat per a aparéixer dalt l’escenari en totes les ocasions en que es troba davant una orquestra. Però hem trobat les proves que és un click que serveix per a qualsevol qüestió musical. La Junta està plantejant-se la possibilitat de no tornar a contractar ni orquestres ni karaokes. Bernat al poder. No sabem si tindrà relació o no amb l’anterior notícia però el cantant d’Héroes del silencio s’ha escapat. Es fa passar per Bernat; va ser vist el 7 de desembre a la Sala Rex de Guadassuar i portava una llarga espasa a la mà. Tornà a ser vist al mateix lloc el dia 15; cantant i repetint constantment “cuñao, cuñao”. Possiblement anava acompanyat d’altres dos subjectes amb perruca rosa de pel rull i barret mexicà.
15
en la fira
àlbum En esta ocasió no us ensenyem fotos antigues. Com podeu apreciar son fotos ben actuals. La primera correspon al llibre “Calendari de festes de la Comunitat Valenciana. Hivern”, editat per BANCAIXA, que en les pàgines 195 i 196 fa referència a les festes en honor a Sant Vicent, entre les quals parla de les del nostre poble. Les altres dos fotos, cedides per Foto Estudi Cristina, corresponen al dinar de Sant Vicent de l’any 2001. A veure si reconegueu a algú en elles.