REVISTA DE LA
societat musical GUADASSUAR número 19
abril-maig-juny 2002 0 euros
Concert de la Banda Jove Dissabte 22 de març
REVISTA DE LA
societat musical
ELS 5 MANAMENTS DEL CARRER Segur que recordeu la cara de pocs amics d’aquesta senyoreta. Ens va aparèixer a la portada de la revista número 6 donant al públic dels concerts unes normes de comportament. Allò va surtir molt efecte i des d’eixe moment hi ha molt més silenci als concerts. Per això ara ens torna a visitar per a recordar alguns detalls als músics de la Banda i de la Banda Jove, normes, clar és, per a quan es desfila pel carrer en passacarrers o processons.
1.- En tot moment s’haurà de caminar en files, intentant completar-les totes fins el final (evitant les incompletes que es tallen al 2n o 3r músic). Eixes files seran d’una persona, no de dos pegades. En definitiva es tracta d’evitar forats pel mig la Banda i també bolics i aglomeracions.
4.- Per a que sone millor la Banda convé que els instruments iguals estiguen ben agrupats i no escampats, així com ordenats de davant arrere segons la costum.
2.- Els músics que més temps porten a la Banda s’hauran de col·locar a les vores i els que menys, a les files interiors.
5.- Quan es deixa de tocar i la caixa fa marxa, no s’han de trencar les files, i menys encara xarrar.
3.- S’haurà de portar la carpeta i el faristol de carrer corresponent, així es podran tocar peces noves. Quan es canvia el paper que s’acaba de tocar, s’ha de passar la veu enrere de la nova peça que es va a tocar.
CLÀUSULA FINAL: Puntualitat màxima.
REVISTA DE LA
SUMARI
SOCIETAT MUSICAL GUADASSUAR
Els cinc manaments del carrer ................. 2 Activitats .................................................... 3 Notícies ...................................................... 4 Discografia ................................................ 6 Carrers musicals: el carrer Mestre Cuevas ............................ 7 El mestre Cuevas ...................................... 8 Consultori .................................................. 9 Fitxert 1992 ............................................... 10 Faristol ...................................................... 12 El fosquibrut desafinat .............................. 14
EDITA: Societat Unió Musical Santa Cecília. Carrer Pare Vicent 10 CP 46610 Telèfon 962570719 COORDINACIÓ: Salvador Colomer TEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boils, Agustín Roig FOTOS: Salvador Colomer, Ino Signes, Gustavo Canet, Leopoldo Vidal, M. José Vidal, Jordi Bou PORTADA I CÒMIC: Avi Edició internet: Enric Garcia. Imprimeix: Impremta Nostra, Algemesí 525 exemplars
2
REVISTA DE LA
societat musical
activitats · activitats · activitats FEBRER-MARÇ-ABRIL-MAIG 2002 GRAVACIÓ PER A L’EDITORIAL PILES. Divendres 8 de febrer a l’Auditori.
CONCERT DE LA BANDA JOVE. Dissabte 22 de març, Auditori Municipal19.30 h.
Es tractava de gravar fragments de les últimes partitures per a banda que ha publicat l’editorial Piles. Entre elles hi havien diversos pasdobles, En la quinta del sordo i Amunt València. Estigué present el propietari de l’editorial que donà les gràcies als músics en acabar la gravació. Cal recordar que l’obra En la qinta del sordo la interpretàrem com a obra obligada en la secció Especial B al certàmen de València l’any 1990, guanyant el primer premi i menció d’honor amb Joaquín Vidal de director
Un atractiu cóctel de programa: 3 directors que interpretaren, 3 passos-dobles dels clàssics, abundant música de pel·lícules, una mica de jazz, Haydn adobat amb una mica de teatre (els músics anaven eixint de l’escenari poc a poc), i de postre una marxa mora.
CONCERT DE PRIMAVERA. Diumenge 28 d’abril, Auditori, 12 h. Entre altres, s’interpretà Vitalian, l’última obra de Paco premiada a Castro Urdiales (vore l’apartat de Notícies), i un pasdoble dedicat a Joaquim Urquizú Castellà, persona molt lligada a la nostra Societat Musical des de fa anys, i que es trobava present a l’Auditori. Una curiositat: l’inici de la melodia que apareix al trio d’eixe pasdoble és idèntica al del trio de Nuestra bandera de Virgilio Beltran (no es tracta de cap plagi).
CONCERT DE LA BANDA A AMPOSTA. Dissabte 23 de febrer, Auditori-Cine de la Societat Musical “La Lira Ampostina”, 22.30 h. Un dels concerts del cicle “Amposta de banda a banda” casualment al mateix temps que es jugava el València-Barça. En el cicle també han participat altres bandes valencianes (Alzira, Albalat...). Ens va sorprendre com ens reben de bé i com ens valoren en una ciutat tan allunyada.
Amposta 23 de febrer. Foto Leolpoldo Vidal.
3
REVISTA DE LA
societat musical
CONCERT DE LA BANDA JOVE A CASTALLA. Diumenge 5 de maig, Casa de Cultura 12 h.
CONCERT DE CORPUS. Diumenge 2 de juny, Plaça Major 20.45 h.
Concert compartit amb la Banda Jove de la localitat, actuant la nostra en la segona part. Fora de programa, en terra de festes de moros i cristians, oferiren la marxa mora “Als berebers”. Després del concert foren convidats a dinar.
Com és tradicional, el primer concert d’estiu a la Plaça, abans de sopar, amb els recents olors que deixa la processó de Corpus, i acabant quasi a fosques.
JBB
notícies NECROLÒGIQUES
Nuestras fiestas, del diari Levante-EMV.
Recentment ens han deixat dos músics “majors” que han escrit moltes pàgines de la historia de la nostra Banda. El 19 de març el tio Vicentet, a qui els majors recorden tocant (i de quina manera!!) els plats, o a la porta de casa el dia Sant Vicent, on parava tots els anys la banda en el passacarrer del matí per a felicitar-lo. Per altra part, el 31 de maig també ens abandonava l’ex-clarinetista Arturo Tobina.
A finals del mes de febrer era comentari general en el poble la música que s’utilitzà a diverses cadenes de ràdio i de televisió per a anunciar la col·lecció de videos “Nuestras Fiestas” de diari Levante-EMV. Sí, era el passacarrer de les Danses de Guadassuar interpretat pels músics de la nostra Societat Musical i ho havien extret de CD de les Danses de la Fonoteca de Materials. Era el “ganxo” de la falca publicitària. Altres fragments d’eixe CD de les Danses s’han utilitzat també per a il·lustrar imatges de diversos vídeos (foren de la comarca que foren), encara que a hora del vídeo corresponent a la Ribera Alta... no trauen res de les Danses!! Increible.
Curiositats després del concert d’Amposta. Curiosament, si fem un repàs de les actuacions de la Banda fora de la Comunitat Valenciana al llarg de la seua història, trobem, que llevat les dos actuacions recents a l’estranger (Avinyó 25-7-98 i Corciano 9-8-01), només ha actuat dos vegades a Moralzarzal (299-96 i 28-9-97) i altres 5 al voltant de la zona d’Amposta. Concretament dos vegades a Alcanar (x-x-85? i 11-10-87), una a La Selva del Camp (2-12-90), i les dos ja nomenades a la mateixa Amposta (13-9-97 i 23-2-02). Només província de Madrid i província de Tarragona entre les 7 ocasions.
ALTRES ACTUACIONS MUSICALS A GUADASSUAR Ensemble Stadler, quartet de corda, actuà a l’Auditori Municipal el passat 3 de maig.
Un ull anònim va vore el dia Sant Vicent
La Coral Lorenzo Ruiz oferí el seu Concert de
uns músics dalt el tren de la bruixa i recordà la foto que apareix a la revista número 10 (gener-febrer-març de 2000) en la que una colla de músics es retrataren al tren de la fira en gener de l’any 1968 Llàstima que ara no portaren cap càmera! De segur l’haguérem publicat.
Primavera el passat divendres 7 de juny, també a l’Auditori Municipal.
El dissabte 16 de març Radio Clásica de RNE va emetre el concert que la Banda va realitzar al Palau de la Música el passat 4 de novembre. Emeteren tot el concert excepte Respighiana, segurament per que no cabia en una hora de programa. Els que ho escoltaren afirmen que sonava molt bé.
4
REVISTA DE LA
notícies
societat musical
BUSQUEM FOTOS
La Dispersione, l’agrupació amb instruments històrics
Problemes informàtics a l’ordinador del coordinador de la revista han provocat que l’arxiu de fotos pendents de publicar que tenia guardades s’hagen perdut. Tots aquells que vulguen poden aportar-ne de nou. Ens valen fotos antigues per a l’última pàgina, fotos de quan entràreu a la banda... Al mateix també s’han perdut les adreces de correu dels músics que viuen fora del poble i als que puntualment enviàvem les revistes, la qual cosa explica el que hagen deixat de rebre-les. Per la mateixa raó aquesta revista arriba més tard de l’habitual a les vostres mans. Esperem poder resoldre aquestos problemes per a properes edicions.
en la que participen diversos músics de la nostra Societat Musical, ha realitzat un altre concert. Ara ha sigut a Dénia, dijous sant (28 març) interpretant tres cantates de J. S. Bach.
MÚSICS DE GUADASSUAR PEL MÓN
UN PREMI MÉS PER A PACO ZACARÉS
Luis Osca (el del violí)
En este cas no sabíem si incloure la notícia en l’apartat del Fosquibrut, que bé ho mereix. La qüestió (verídica), és que Paco envià fa uns mesos una composició per a un concurs de composició que s’havia convocat a la població de Castro Urdiales (Cantàbria), un premi dotat amb 6000 euros (1 milió de pts.), quantitat gens habitual per a un premi. El cas és que a principis d’any se li comunica a Paco que havia guanyat el premi, però que els diners se’ls havien gastat quasi tots pagant les dietes dels membres del tribunal, i que no podia sobrepassar-se la quantitat pressupostada. Així que per a guanyador no li va quedar quasi res.
Paella a Mallorca.
Segons el corresponsal de la Societat Musical traslladat a Palma el 13 i 14 d’abril per a retransmetre el partit de futbol València-Mallorca, ens comunicà que va tindre lloc una multitudinària paella de la “colònia” de guadassuarencs a les illes. Participaren 22 persones entre els que alli treballen, i els que havien anat al futbol (músics i no músics).
aprovà les oposicions celebrades els passats 25 a 27 febrer i aconseguí la plaça (més que merescuda) que venia ocupant de manera interina com a violí a l’Orquestra de València.
Manolo estigué amb Luur Metalls a la Fira de la Música de Frankfurt on va poder vore el CD amb els fragments que havia gravat la Banda el 8 de febrer per a l’editorial Piles. Els responsables de la mateixa es trobaven molt satisfets per la gravació. Ja de tornada a casa, Luur Metalls han participat entre el 18 i el 28 de juny al Festival Spanish Brass d’Alzira. Entre els conferenciants també hem reconegut a Rafa Polanco.
GRANS PAELLES Diumenge 10 febrer tingué lloc una paella de grans proporcions feta pels cuiners de la Societat Musical. Molt bona per a ser la primera vegada. L’acte era patrocinar per Salvador Oriola agraint l’estrena de la seua marxa mora. No faltà el café licor de postre, com a bon oriünd de la muntanya del’AlcoiàComtat. I també el 28 d’abril, després del concert de la banda, una altra gran paella. Hi ha que cuidar les bones costums.
Han estat al Japó del 8 al 24 de maig tres membres de la nostra Societat Musical, fent diversos concerts amb l’orquestra “Joaquín Rodrigo”. Paula, Luis (violí) i Gustavo tornaren d’allò més sorpresos de l’experiència. I per si fora poc, Paula va enllaçar el viatge i se’n anà a Nova York amb l’Orquestra de Castella i Lleó, amb la que ve col·laborant.
5
REVISTA DE LA
societat musical
discografia CANTS DE L’AURORA FONOTECA DE MATERIALS Recopilació sonora de música tradicional valenciana. Volums 28, 29 i 30. Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura i Educació. Institut Valencià de la Música. 2001 Per fi, quasi 2 anys després de la seua gravació (almenys la part que correspon a Guadassuar) ha aparegut el CD de la Fonoteca de Materials dedicat als cants de l’Aurora. Millor dit, són 3 discos de llarga durada que recullen 120 peces procedents de 38 poblacions que pertanyen a 20 comarques diferents de tota la Comunitat Valenciàna. De Guadassuar han inclòs la Despertà de la Divina Aurora i la salve “Ya que tú eres la llave”. Dels nombrosos exemples en trobem alguns coincidents bé amb lletra semblant o amb música semblant al de la nostra població. Aquest triple disc també s’ha publicat en format de llibre on es recullen uns interessants estudis sobre el tema i les lletres de les cançons. Per als interessats, un exemplar del llibret aquest el tindreu a la Biblioteca Municipal (ara a les Monges).
SPANISH BRASS LUUR METALLS & FRIENDS SPANISH BRASS LUUR METALLS CASCAVELLE Altre disc dels nostres amics de Luur Metalls, com el seu títol indica, acompanyats dels seus amics. Concretament els acompanyen dos grans instrumentistes francesos Eric Aubier, trompetista, i Michel Becquet, trombonista. En concret interpreten “Four sketches” del nordamericà Anthony Plog, “Sonatine” del compositor polonés Tadeusz Kassatti, “Nabra”, del francés David Walter, “La pittura” de Stanley Friedman i “Brass quintet” de l’anglés Malcolm Arnold. I també fer notar, que la gravació està feta als auditoris municipals de Guadassuar i Torrent.
6
REVISTA DE LA
societat musical
CARRERS MUSICALS: CARRER DEL MESTRE CUEVAS
aprueba, colocar las mismas con la mayor solemnidad el día seis de Agosto próximo por la mañana, en cuyo día se celebra en esta Villa la festividad del Stmo. Cristo de la Peña”. El dia 6 d’agost de 1920, després de la missa major, l’ajuntament, clero i poble en general, acompanyats per la Banda Municipal Societat Filharmònica Victòria, procediren al descobriment de les tres plaques citades. En el carrer del Mestre Cuevas es cantà, per la capella musical de la parròquia, un motet d’aquest compositor, acompanyat per la banda i dirigit pel mestre i organista de la parròquia José Beltrán Osca. Calle de Pablo Iglesias. Durant la II República, amb els canvis de noms de places i vies públiques que acordà l’Ajuntament el 11 de juny de 1931, el carrer del Mestre Cuevas es reemplaçà per Calle de Pablo Iglesias, títol que romangué fins a les següents mutacions el 3 de juny de 1939, en que tornà a dedicar-se al compositor. Pablo Iglesias (El Ferrol 1850Madrid 1925) va ser un polític espanyol. Obrer tipogràfic en la seua joventut. Fundador de la Federació Internacional de Treballadors d’Espanya. Secretari de la Unió General de Treballadors, fundà el PSOE, la direcció del qual exercí i pel que va ser el primer diputat socialista a Corts.
Via pública que va des del carrer Major a la Gran Via. És coneguda, des de molt antic per Carrer de la Mola. Era l’única eixida del casc urbà, per la part Nord, des del carrer de l’Hort fins al carrer de l’Ermita, degut a que els actuals carrers de Vicente Pellicer, Venerable i Virgilio Beltrán estaven tapats per cases i el final del carrer Nou tancat per un mur. En el transcurs del temps ha rebut les següents denominacions oficials: Carrer de la Mola. S’anomenava així per la roda de molí que hi havia a la vora del camí de l’Alter, en un sequer d’Encarnació Añó Montalvà, prop de la població. Aquesta mola romangué fins a principis del segle XX. Amb aquest nom ja es troba documentat des del l’any 1609: “carrer dit de la Mola”, “perque per allí s’accedia al molí de l’Alter”.1 Calle del Mestre Cuevas. El 15 de febrer de 1916 el ple de l’Ajuntament de Guadassuar, presidit per Enrique Tortosa Rossell,2 acordà retolar l’antic carrer de la Mola “con la venia de los vecinos de la misma”, per Calle del Maestro Cuevas. El mestre Juan Cuevas i Perales, eminent compositor de música sacra, tingué una magnífica vivenda en aquest carrer, cantó amb el carrer Nou de Dalt, hui carrer de Sant Roc. Ho confirma el “Libro Padrón de las Haciendas” en 1841. Encara que ha desaparegut el foli de les propietats del mestre, es conserva el del veí, el qual li confronta la casa per l’esquerra, on diu: “Joaquin Montalvá y Gonzalvez. Calle Muela, una casa lindante con Ramón Perales y D. Juan Cuevas”. La retolació del carrer es demorà quatre anys a causa de la inestabilitat política i es reprengué l’any 1920, quan la societat “Cultura i Patria de Guadassuar” 3 instà a l’Ajuntament a que complira els acords de dedicar carrers als fills il·lustres de la vila. Acord del Ple de l’Ajuntament de 5 de juny de 1920 presidit per Bernardino Cerdà Martín: ”Por la propia presidencia se manifiesta que esta Corporación adquirió seis placas rotuladoras para las calles hoy sin nombre y que han de denominarse, del Maestro Cuevas, del Venerable Fray Agustín Pascual y del Padre Montalván, hijos preclaros de esta Villa, que por sus virtudes y para memoria de las generaciones venideras se les hace tal distinción, proponiendo el Ayuntamiento, que por unaminidad lo
Agustín Roig
1 JOAN V. PUCHOL I PÉREZ - JOSEP ENRIC MUT I RUIZ.. “Toponimia urbana de Guadasusar” Materials de Toponímia 1995. 2 L’alcalde Enrique Tortosa Rosell fundà la primera Banda de Música Municipal de Guadassuar. 3 Formaven la Societat “Cultura i Patria”: Silverio Montañana Añó, Vicente Alonso Gil, Agustín Roig Cerveró, Antonio Barberá Sentamans, Vicente Cerveró Esteve, Vicente Barrios Añó, Salvador Mahiques Montalvá, Enrique Mut Sentamans, Purificación Cabrera Cabrera, Salvador Perales Cleries, José Osca Pellicer, Enrique Morant Aliaga, Joaquin Barberá Barberà i Eduardo Castany Ribes.
7
REVISTA DE LA
societat musical
JUAN V. CUEVAS: EL MESTRE CUEVAS Quan Cuevas mor el 1855, Mariano Reig encara era mestre de capella a Màlaga. Curiosament de les 41 fonts bibliogràfiques on es cita a Cuevas, les 12 que diuen que exercí a Màlaga són dels anys 70 o posteriors. També a Màlaga hi ha una composició on diu: “Maestro de Capilla de San Martín” i datat el 1799, encara que de moment no s’ha pogut averiguar res més. El càrrec de mestre de capella d’una catedral o d’una cort (el qual no s’ha de confondre amb el d’organista) era el més important per a un músic. Havia de compondre música “nova” per a les ocasions, celebracions... Era l’encarregat d’instruir als xiquets, i a més, coordinar i dirigir tots els músics que formaven la capella: organista, cor, xiquets cantors, ministrers (instrumentistes), etc. Segons la importància i recursos de la catedral o cort la capella la constituien més o menys membres. En el treball d’investigació s’han trobat documents referents a ell a l’Arxiu Capitular de la Catedral de Tortosa, l’Arxiu de la Col·legiata de Xàtiva, l’Arxiu i Biblioteca Capitulars de la Catedral Primada de Toledo, Arxiu de la Catedral Metropolitana de València i l’Arxiu Biblioteca de Palacio Real de Madrid.
Va nàixer a Guadassuar el divendres 8 de febrer de 1782. Fou batejat a l’Església de la Santa Creu de València amb els noms de Juan, Vicente Antonio i Constantino. A l’arxiu parroquial de Guadassuar i a l’esmentada església de València no es conserva cap document. Ho sabem per l’expedient de neteja de sang que hi existeix a la Catedral de Toledo. Es va formar a la Catedral de València. Mor a aquesta ciutat el 20 de desembre de 1855. Al llarg de la seua vida va exercir de mestre de capella a les següents ciutats: • Tortosa, on se li va concedir la plaça el 15 febrer de 1817. • Xàtiva, elegit el de 9 gener de 1818. • Toledo. El capítol de la Catedral li comunicà el nomenament el 30 de juliol de 1825 i existeix constància de que el 30 desembre 1826 va anunciar que deixava el càrrec. • Còrdova, on pren possessió el 5 de febrer de 1827 i abandona el càrrec el 7 de desembre de 1833. • València, des de desembre de 1833 fins la seua mort el 20 desembre de 1855.
QUADRE GENEALÒGIC DEL MESTRE CUEVAS Juan Perales Vicente Juan Cuevas Cortes de Arenoso
Juana Vela Almoines de Gandia b.14-2-1673
Vicente Cuevas Guadassuar 1718
Josefa Añó
Andrés Perales Guadassuar 1-7-1703
casats 21-4-1775
Vicente Renart
Jesualba Alòs
Jesualba Renart Guadassuar 11-1-1706
Mariana Perales Guadassuar 8-5-1740
Juan Vicente Cuevas 8-2-1782
Hem trobat partitures a: l’Arxiu i Biblioteca Capitulars de la Catedral Primada de Toledo, Arxiu de la Catedral Metropolitana de València, Arxiu del Reial Col·legi del Corpus Christi o del Patriarca de València, Arxiu de la Catedral de Sogorb. Al Centre de Documentació Musical d’Andalusia hi han microfitxes de les partitures de Màlaga, però res de Còrdova.
Encara que a moltes fonts trobem que va exercir també a la catedral de Màlaga, això no és veritat. Eixa creença es déu a que es conserven allà un nombre important de composicions. Encara que teòricament Cuevas no podia endur-se les composicions d’on havia treballat, segurament li les va enviar a Mariano Reig, un alumne seu de Xàtiva que s’emportà amb ell i que acabà allí de mestre de capella. A dos obres de Còrdova hi han anotacions sobre aquest.
8
REVISTA DE LA
societat musical Obres Actualment tenim localitzades 187 partitures, sense tindre en compte les que han desaparegut. Les composicions les trobem distribuïdes de la següent manera: Toledo (6), València (68), Màlaga (127), Patriarca (12), Sogorb: (10), Guadassuar (1). Només hi han dos obres “no religioses”, un “Himno cívico” i una “Canción cívica”, les dos per a celebrar un enllaç reial. Totes les composicions són vocals. Hi ha dos casos (un de dos obres i un de tres) que tenen la mateixa música però diferent lletra. Entre totes les obres només trobem 4 fragments (parts d’altra obra major) exclusivament instrumentals: tres obertures de villancets i altra, sorprenentment, d’una missa. Totes eixes composicions vocals estan acompanyades, bé per un baix o per orquestra. No hi ha cap a capella. El número de veus va des d’una, dos o tres solistes, fins a 12 veus agrupades en cors. La instrumentació que utilitza és la usual de finals del segle XVIII (corda, dos oboès i dos trompes). A més, en alguna ocasió aparéixen una o dos flautes, clarinets, fagots o trompetes. En tres casos hi ha pianoforte per al baix, un tant curiós en obres religioses. I en una composició hi ha buccen, un instrument desaparegut de la família del trombó de vares. Mai es cita cap instrument de percussió. És clar que hi han algunes obres que coincideixen en dos o fins i tot tres llocs. Als llocs on no va exercir (Patriarca i Sogorb) són còpies manuscrites de l’època. A València són quasi totes autògrafes, i a Màlaga gran part. A Tortosa i Xàtiva no se’n conserva cap, i de Còrdova no sabem si hi han més a banda de les que veiem a Màlaga. A l’arxiu de la Catedral de Màlaga hi han 15 “arranjaments” de Cuevas d’obres d’altres compositors
(reducció de veus, orquestracions...), entre els que es troben Comes, Pons, Ortells, Rabassa, etc. La relativa vigència de les composicions de Cuevas la podem comprovar en diverses fonts bibliogràfiques que parlen de la seua interpretació a València en 1950, a Xàtiva en 1903, en estar incloses dins grups de música “usual” a les catedrals. Altres curiositats Hi ha un motet (“Oh salutaris hostia”) dedicat al bisbe de Marsella “su nuevo y más inútil de sus súbditos” diu Cuevas en la dedicatòria, encara que no sabem quina relació hi havia entre ells. Dos fonts bibliogràfiques trauen dos vegades al mateix llibre a Cuevas, com a dos persones diferents. Una de 1881 (B. Saldoni: Diccionario Biográfico-Bibliográfico de Efemérides de Músicos españoles), i altra de 2000 (!!) (Diccionario de la Música Española e Iberoamericana). L’obra més antiga (de les que conserven data) és de 1799, quan tenia 17 anys, i la més tardana de 1846. La forma musical més utilitzada per Cuevas és el villancet (i més en Còrdova, en col·leccions); també, en menor quantitat salms i motets. Les cartes escrites per Cuevas al Palau Reial de Madrid per a que s’interpretaren les seues obres són contestades de no molt bona manera amb expressions com: “no me han llenado mucho, encontrando su música infinitamente rara y poco adecuada a la letra...”; o “... le participo que ha sido generalmente desaprobado de todos los Sres. Profesores Músicos, y aún entre ellos los que parecía tenían particular empeño de sostenerla se han contentado con decir que hay otros peores...”
J.B. Boïls
consultori Quina diferència hi ha entre un so i un soroll (un “ruido”)?
baríton. La classificació està en funció de la tessitura (de quina a quina nota arriben) i també al “color” (timbre). Si es vol filar més prim, a cada una d’elles també se’ls pot afegir termes com lírica, lleugera, dramàtica, coloratura...
La diferència és purament física. Els sons produeixen ones sonores regulars i els sorolls irregulars. Sobretot a partir del segle XX, el soroll també ha passat a formar part de la música. L’anomenada “música concreta” és la que major ús fa d’ell. Sorgí en la dècada dels 40 a França de la mà de P. Henry i P. Schaeffer amb composicions com “Simfonia per a un home sol” o “Simfonia per a una porta i un sospir”.
Què és un baixó? (citat a la revista núm. 18 pàg. 2) Sense entrar en discussions terminològiques (on es deia, de quina manera...), un baixó (bajón en castellà) és l’antecessor de fagot. Lògicament no tenia el joc de claus que coneixem en l’actualitat, i a més, hi havien de diversos tamanys.
Quins tipus de veus existeixen? Les quatre veus bàsiques són soprano i contralt de dóna o xiquet, i tenor i baix d’home. En mig de les dos primeres tenim la de mezzosoprano, i entre de les dos segones el
9
REVISTA DE LA
societat musical
··· FITXER···1992··· concerts de la banda de música En l’any 1992 la Banda va participar en el cicle de concerts de “Música 92” de la Conselleria de Cultura en el grup de bandes de la màxima categoria. De manera excepcional, el concert de Corpus es va fer immediatament després de la processó i drets davant l’Ajuntament, participant només la meitat de la Banda
(ara, des de fa uns anys es fa abans de sopar....). Al concert del mes de maig s’interpretà el conte “Pere i el llop” amb un narrador procedent de Ràdio 9. I el 9 d’octubre la Banda interpretava per primera vegada una obra de Paco Zacarés, que en eixos moments era professor de l’Escola de Música. Fou Iocundum.
Dissabte 29 de febrer / Església de Sant Francesc (Xàtiva), 10.30 h. / Cicle Bandes 91 Traner Oberon El rossinyol de l’horta Gran Fantasía Española
Rienzi Homenatge a Sorolla
Dissabte 9 de maig / Patronato, 20 h. L’Arlesienne Primera Suite en Mi b (Holst) West Side Story
Pere i el llop
Diumenge 2 de juny / Plaça / Concert de Corpus La Primitiva Es xopà... hasta la Moma The Beatles in concert Las dos comadres
Dissabte 11 de juliol / Patronato, 20 h. / XIII Retrobem la Nostra Música Valencia Fruits Alma de Dios Siluetes El rossinyol de l’horta
Divertimento (Adam Ferrero) Tres Danses Valencianes (Blanquer) València
Dissabte 1 d’agost / Poliesportiu (Algímia), 23 h. / XVII Festival de Bandes (SOCIETAT JOVENTUT MUSICAL de FAURA)
Traner Bolero (Ravel) El príncep Igor
(UNIÓ MUSICAL d’ALGÍMIA)
Dimecres 5 d’agost / Plaça, 23.30 h. / Concert del Crist La Primitiva Bolero (Ravel) Tannhäuser
Guillermo Tell El Príncep Igor La Revoltosa Guadasuarense
Diumenge 16 d’agost / Plaça, 23.45 h. / Concert de Sant Roc Del Guadalquivir Pan y Toros 5 minuts amb Cole Porter West Side Story
Primera Suite en Mi b (Holst) Ciclo de ríos La Revoltosa Fiesta de las trompetas Ximo, Als berebers Guadasuarense
Divendres 4 de setembre / Plaça de la Comunitat Valenciana (Càrcer), 23 h. / Cicle cultural de Bancaixa Traner La Revoltosa La reina mora El rossinyol de l’horta
Oberon Homenatge a Sorolla
10
REVISTA DE LA
societat musical Divendres 9 d’octubre / Patronato, 20 h. / Concert del 9 d’octubre Carmencita Pastor Coplas de mi tierra Iocundum
Una noche en Granada La Torre del oro Guadasuarense
Diumenge 8 de novembre / Patronato, 12 h. / XIII Retrobem la Nostra Música L’entrà de la murta Rapsòdia valenciana Obertura Festiva
Preludi i dansa (Moreno Gans) Día de Pascua en Catarroja Guadasuarense
Dilluns 7 de desembre / Patronato, 20 h. / Concert de Santa Cecília (ORQUESTRA DE CAMBRA de la SOCIETATMUSICAL)
Luisa Martín Slava Iocundum Obertura rítmica Guadasuarense
Qui va entrar en 1992? Dia de Sant Vicent Maria José Vidal (oboé) David Martí (saxo) Enrique Garcia (bombardí) Tere Añó (clarinet) Sandra Fuertes (clarinet) Olga Peirotén (piano)
Dia del Cristo Oreto Almela (saxo) Vicenta Ginestar (clarinet) Teresa Machí (clarinet) Sonia Lacal (clarinet) Araceli Olmos (saxo) Jordi Bou (trompa) Rosa Mellado (saxo) Teresa Bonet (clarinet)
Foto: M. José Vidal
Foto: Jordi Bou
11
REVISTA DE LA
societat musical
Faristol BANDA JOVE Simfonia n. 45, de Joseph Haydn
BANDA DE MÚSICA Capritx italià, de Pyotr Ilitx Txaikovsky
Davant la curiositat de molts assistents al concert de la Banda Jove del 22 de març, anem a explicar per què els músics abandonaven l’escenari poc a poc. El que es va interpretar era un transcripció per a banda de l’últim moviment de la Simfonia número 45 de Haydn. La intenció del compositor d’anar acabant de tocar i abandonar l’escenari era per a que reivindicar davant el príncep Esterházy al qual servien ell i els músics, unes vacances després de la completa temporada i reunir-se amb les seues famílies. A banda d’aquesta anècdota, la simfonia té altres particularitats fora del normal en l’època, com per exemple tindre 5 moviments, quan era habitual 4, o la tonalitat en la que està escrita de fa# menor (segons alguns estudiosos diuen que de les al voltant de 15000 simfonies que es composaren en Europa en la segona meitat del segle XVIII és l’única en eixa tonalitat).
Aquest compositor rus, va nàixer en Kamsko-Votinsk, el 7 de maig de 1840 y morir en Sant Petersburg, el 6 de novembre de 1893. Fill d’un inspector de mines rus i de mare francesa demostrà des de xiquet una natura plena de impulsos, somiadora i sensible. Començà molt prompte el seus estudis musicals i la música el fascinà de tal manera, que de vegades es despertava a mitjanit exclamant: No sentiu la música?. Quan tenia deu anys, son pare fou traslladat a Sant Petersburg i ell ingressà en un col·legi. El seu mestre el descrivia com un xiquet simpàtic i sensible que no demostrava disposició. Una vegada que el pare preguntà al professor de piano si el seu fill podria dedicar-se a la música, la resposta fou un rotund no. Als dènou anys aconseguí un treball al Ministeri de Justícia. El treball burocràtic li interessava molt poc. Es convertí en un assidu freqüentador dels concerts i de l’opera. Renuncià al seu destí per a ingressar en el Conservatori de Sant Petersburg. En 1866 Tschaikowsky assumí el càrrec de professor de teoria en el Conservatori de Moscou. El mateix any començà a composar la seua Primera Simfonia. Ja en 1878 i gràcies al mecenatge de Nadejda von Meck, Tchaikovsky pot dedicar-se en exclusiva a la composiciò. Una de les clàusules de l’ajuda consistia en que no debian coneixer-se mai. En la seua obra assimila elements folklòrics russos. Entre les seues obres destacarem la Simfonia Patètica, l’opera Eugene Onegin, Romeo i Julieta, 1812, interpretada en moltes ocasions per la nostra banda, els ballets El llac dels cignes, El Trencanous...
HAYDN
Capritx italià, op.45 El Capritx Italià fou composat a Roma, a principis de l’any 1880. Se li han donat els noms de suite, capriccio y fantasia, lo que dona idea de la llibertat de la forma -llibertat en la que el compositor es sentia més cómode que en la clàssica forma de sonata.
12
REVISTA DE LA
societat musical
BANDA DE MÚSICA Una nit a la muntanya pelada, de Modest Mussorgsky Un dels compositors nacionalistes russos més originals i influents del segle XIX. Va nàixer el 21 de març de 1839 en Karevo, i estudià amb professors privats i en l’Acadèmia Militar de Sant Petersburg. Als 18 anys va conéixer el cercle de compositors nacionalistes russos format per Balakirev, Borodín, César Cui i Rimsky-Kórsakov que més tard es va conéixer com el grup dels Cinc. En 1858 abandonà la carrera militar per a dedicar-se per complet a la música, encara que a partir de 1863 tingué que treballar d’administratiu. Des del punt de vista musical era un autodidacta. La seua harmonia, atrevida y poc ortodoxa basada en les escales de la música folklòrica russa, influí en altres compositors estrangers. Altres obres d’aquest compositor son l’òpera Boris Godunov, la seua obra mestra, la suite per a piano Quadres d’una exposició, orquestrada per Ravel i que hem interpretat vàries vegades en la seua versió per a banda, Musorgski faltà el 28 de març de 1881 en Sant Petersburg.
MUSSORGSKY
Una nit a la muntanya pelada TXAIKOVSKY
És un poema simfònic del que em trobat vàries versions. Trieu la que més us agrade. En la una pareix que ens descriu un aquelarre o reunió de bruixes. En la primera escena ens descriu a les bruixes que apareixen entre rialles de entre l’obscuritat de la nit de San Joan, en la Muntanya Pelada. A continuació les danses i conjurs d’alabança al dimoni en un ambient de màgia i fantasia. La tercera part descriu una dansa i festa en general. Al final s’escolten les campanes de l’esglèsia, amaneix i la nit de tenebres desapareix poc a poc com en un somni. La segona versió ens descriu una terrible tempesta nocturna en un poblet de les muntanyes, que te aterrits als seus habitants, que senten trons i llamps espantosos. A l’amanéixer, passada la tronada s’endevina un paisatge tranquil, on de sobte, es senten les llunyanes campanes d’una església i s’endevina la flauta d’un pastor que està amb el seu ramat. Aquesta partitura de tons lúgubres, fou utilitzada per Walt Disney en la pel·lícula Fantasía (la primera, de 1940) com a ambient sonor per a l’episodi de les bruixes.
13
REVISTA DE LA
societat musical
El Fosquibrut
Quí la té més llarga?
Solució: .....................
desafinat Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.
PASSATEMPS Un professor de secundària de la nostra Societat Musical ens envia un llistat d’instruments “de nova creació” els quals va conèixer després d’una tanda d’exàmens sobre el tema. Recomana imaginació: metalón arca violongel gitara pandera tuga carrilofón panderola trompó biolí contravaix orge fabot dong clavicéfalo arpa de Noé flauta de pico d’anec
ACUDITS !!! Un borratxo li diu a un altre: - Anit vaig anar a prendre unes copes a una sala de festes increïble. Quin luxe! El wàter era d’or! - No em digues, porta’m a veure-ho. Quan entren, un músic de l’orquestra li diu a un altre. - No és aquell el borratxo degenerat que va pixar en la campana del saxo? (Una altra versió del mateix acudit parla de cagar-se en la tuba, conteu la que més us agrade)
!!! Un cantant cantava tant desafinat, que una vegada es va desmaiar i en lloc de tornar en sí, va tornar en La sostingut.
!!! Quants percussionistes fan falta per a canviar una pereta? Dos. Un per a sostindre-la i un altre per fer-li girar el taburet.
NAIXEMENTS I BODA!!! Comencem per la boda. La notícia és que la única representant femenina del metall en la nostra Societat Musical, Amparo la de la trompa, es casa l’any que ve. Seguirem informant. I continuem per els naixements dels que ja teníeu notícia però que encara no havíem arribat a un acord amb les respectives famílies per a la publicació en exclusiva de les fotos. Després de moltes negociacions i un acord que no revelarem, podem vore a Irene, filla de Susana i Ino que somriu al saber que va a eixir a la nostra revista. En la segona foto podem vore al fill de Colo acompanyat de Susi, sa mare. Ah! Li diuen Salva.
CONCERT A L’AUDITORI El passat 22 de març dins el concert que oferí la nostra Banda Jove poguérem escoltar l’última obra del gran compositor local Vicent Sord i Bufat. En concret es tracta d’una simfonia per a quatre clarinets, piano sense mans i
14
litrona sola. La gran interpretació de la litrona (en la foto, baix a l’esquerre) va entusiasmar al públic assistent.
REVISTA DE LA
societat musical
pàgina en construcció per oposicions del dissenyador
EL CABINISTA
962570719
(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)
(CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)
@ Agraïments gravació 8 de febrer: a Leo per no bufar
@ Talismà. Aficionats del València CF demanen a Salva-
mentre es gravava, i als aficionats del Barça per tocar en el “Amunt València”.
dor Colomer jr. que es pose la gorra cada vegada que l’equip jugue un partit.
@ Casting-Quelo. Pròximament tindrà lloc al Musical el
@ Spiderman ataca al Musical. Si no ho sabíeu, unes
“càsting” de Operación Quelo. Interessats preguntar per David G. (trompa).
escenes de la pel·lícula Spiderman han sigut rodades al Musical, concretament a la sala d’assajos al fons a l’esquerre i a uns quants metres d’altura. Vist últimament les dimensions que està adquirint la teranyina en qüestió (llarga i de color negre), serà oferida pròximament per si es vol rodar algun fragment de Tarzan donat que al que més es pareix actualment és a una liana de la selva.
@ Uns devots músics estan organitzant per a un dels diumenges del mes de juliol una nova processó: la processó de Montignac. Així donaran gràcies per tots els quilos que s’ha emportat al llarg del present any.
@ ”Gravant” (Rafa Polanco)
@ Records. Amb tot açò de la unificació de moneda a
@ Plantilles per als peus. Plantilles per a que sone millor
ebros, un músic de la banda que viatjà en l’estiu a Itàlia s’enrecorda amb certa preocupació del venedor de camisetes de davant el Coliseu de Roma.
l’instrument. Donarà resultat de veritat? (Nou “invent” japonés).
@ ”Bocajarro & Cía.”, papers i perfumeria.
@ ”Gravant” (Rafa Polanco)
@ Conversió a l’autèntica fe. Jove fagot ex del Barça
@ No s’oblidem. Un grapat de músics estan esperant el
s’ha convertit al València, gràcies al títol de lliga guanyat i al treball (quasi suborn) d’un requint de la banda. “Que cunda el ejemplo”.
sopar a la Sala Rex que prometeren els guanyadors de la porra del València-Barça en l’autobús cap a Amposta. Apuntar-se al quiosc del tio Fernando.
@ Repetició. Un nombrós grup de músics sol·licita que
@ Oriola, fes ja la ola!
al pròxim número de la revista torne a aparéixer en les “Històries del Pare Vicent” el mateix dibuix que en la passada revista (l’Orquestra Quevedo 19) però ara amb les cares de Ricardo tocant tots els diferents instruments que practica. També s’ho mereix.
@ S.O.S. Es busca disc dur marca Quantum Fireball de 8 Gb per a recuperar una gran quantitat de informació i fotografies que estaven preparades per a futures revistes i projeccions com la de la última Santa Cecília Està en joc el futur de la revista, i la salut de Colo. No importa esperar un temps prudencial. Es recompensarà.
@ “Tu la tens llarga?”. Frase textual de Paco Zacarés dirigida a Antoni (flauta) en l’assaig del 26 d’abril. Esperem resposta.
15
àlbum
En dues ocasions visitaren l’any 1995 els presidents de la Generalitat el nostre poble i en les dues ocasions, la banda de música els va acompanyar als actes que es realitzaren. Revisant l’arxiu de premsa hem vist les fotografies que Levante-EMV i Las Provincias publicaren en el seu moment. Ací les podeu veure. En la de dalt, podem apreciar a Joan Lerma i Vicent Roig, president de la Generalitat i alcalde de Guadassuar en aquell moment respectivament, (en la foto darrere de la campana de la tuba) que pel carrer de l’ermita acudeixen a inaugurar la Llar dels Jubilats el dimecres 29 de març de 1995 (foto Levante-EMV 30-3-95). En la de baix, pel carrer del mestre Cuevas i darrere de la fila de flautes, Eduardo Zaplana s’encamina al nou CP Balmes per a procedir a la seua inauguració el dissabte 25 de novembre del mateix any (foto Las Provincias 26-11-95). (Arxiu J.B. Boïls)