REVISTA DE LA
societat musical GUADASSUAR nĂşmero 20
juliol-agost-setembre 2002 0 euros
REVISTA DE LA
societat musical
ESCOLA DE MÚSICA de la SOCIETAT MUSICAL
NOTÍCIES BREUS El passat 10 juliol moria el nostre paisà i músic Vicent Beltran. Per a molts, especialment
Iniciem un nou curs escolar, i ja en son més de 20. Tots aquestos anys de funcionament com a escola de música ha deixat entre el habitants Guadassuar, i també de fora, una empremta més que notable. Per una part una formació musical bàsica a una nombrosa quantitat de persones que han passat per alguna de les seccions de la Societat Musical (Banda, Orquestra de Cambra...) amb un nivell musical més que acceptable i que els ha permés disfrutar de forma amateur de la interpretació de la música. Per altra banda també ha donat una excel·lent formació de base que ha permés, als qui ho desitgen, continuar amb l’estudi professional de la música. Prova d’això són els més de 50 guadassuarencs que actualment viuen d’ella. Eixe camí es pot iniciar al nostre poble, evitant desplaçaments innecessaris a altres escoles d’altres localitats amb classes de llenguatge musical i individuals de tots els instruments, a més de les col·lectives de Conjunt Coral, Jove Orquestra, Banda Jove i xicotets grups de cambra o percussió que es formen per a les audicions. Per tot açò, i des de la creació de l’escola el 1980 hem mantingut una idea molt clara: buscar per al nostre
els més joves era un gran desconegut a pesar de el ser el músic nascut al nostre poble que més graduació aconseguí com a militar (estava a punt de ser ascendit a tinent coronel) a més de com a músic. Recordem que dirigí la banda en algunes ocasions i que va compondre una marxa per a la presentació de la reina de les festes de fira, que aquell any fou Vicenta Esteve, flautista de la banda i filla del que era president de la Societat Musical, Vicent Esteve. Com a homenatge, li hem volgut dedicar un record en les pàgines de la nostra revista com podreu llegir en les pàgines següents.
Certamen de Múrcia. La nostra banda de música ha estat seleccionada per a participar el proper més de novembre al Certamen de Múrcia. Els músics ja estan preparant les obres que han d’interpretar i esperen aconseguir un gran èxit per al nostre poble. Informarem exhaustivament a la propera revista. El disc de Ràdio Nacional en el que participa la nostra banda amb gravacions realitzades al Palau de la Música pareix que ja està a la venda. El passat dia 10 de setembre ja sentírem en la ràdio i promocionant el disc, l’obra «Gloses II», interpretada per la nostra banda. A més la revista de Ràdio Clàssica del més de setembre l’anuncia en la seua contraportada. Seguirem informant.
alumnat al millor professorat, doncs li donarà la millor qualitat en la seua formació.
Enguany hem reforçat l’oferta amb classes per als més menuts (3, 4 i 5 anys), donant resposta a una demanda que havíem tingut els últims anys. A més volem recordar que des de l’any passat funciona un grup d’adults en horari especial.
REVISTA DE LA
SOCIETAT MUSICAL GUADASSUAR EDITA: Societat Unió Musical Santa Cecília. Carrer Pare Vicent 10 CP 46610 Telèfon 962570719
SUMARI
COORDINACIÓ: Salvador Colomer Escola de música ........................... 2 Notícies breus ................................ 2 Activitats ......................................... 3 Vicente Beltrán Vidal .................... 4 Notícies ........................................... 7 Fitxer 1982 ..................................... 9 Discografia ..................................... 9 El Fosquibrut desafinat .................. 10 Àlbum ............................................ 12
TEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boils, Agustín Roig, Nicolás Bay FOTOS: Salvador Colomer, família Beltrán Vidal, Salva Oriola CÒMIC: Avi Edició internet: Enric Garcia. Imprimeix: Impremta Nostra, Algemesí 525 exemplars
2
REVISTA DE LA
societat musical
activitats · activitats · activitats JUNY-JULIOL-AGOST 2002 • AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA.
• CONCERT DE L’ORQUESTRA. Dilluns
CICLE DE CAMBRA, CONCERT XXVII. Dimecres 18 de juny, 18.30 h., Musical.
29 de juliol, Auditori Municipal, 22.30 h. Molt de públic (encertar el dia i hora per a fer un concert és tot un misteri), amb un programa d’allò més variat: Rameau, Britten, Purcell i el triomf del concert per a dos fagots de Vanhal.
Per a iniciar les audicions d’enguany, els alumnes de conjunt coral actuaren al “hall” del músical.
• AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA.
• CONCERT DEL CRIST. Dilluns 5 d’agost,
CICLE DE CAMBRA, CONCERT XXVIII. Dijous 27 de juny, Auditori Municipal, 19 h.
Plaça Major, 23 h. El “Concert de Festes”, o almenys és l’acte que inicia les festes d’agost. S’observa una presència d’autors rusos en el programa, seguint la línia des del 98 (casualitat?) i interrompuda l’any passat per obres que s’anaven a interpretar a Itàlia.
Actuà la Jove Orquestra, guitarres, flautes, fagots, pianos, bombardins, trombons i alguns clarinets.
• AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA. CICLE DE CAMBRA, CONCERT XIX. Divendres 28 de juny, Auditori Municipal, 19 h.
• CONCERT DE SANT ROC. Divendres 16
El torn de saxos, trompetes, més clarinets, grup de metalls i percussió, que sempre són els del final.
Un concert de llarga duració, un dels més esperats de l’any. I curiosament en esta ocasió no deixà al públic amb gana de més.
d’agost, Plaça Major, 23 h.
• CONCERT DE LA BANDA JOVE A MURO. Dissabte 20 de juliol, Plaça de l’Esglèsia, 20’30 h Una nova actuació de la Banda Jove fora del poble en aquesta ocasió per a participar al segon Festival de Bandes Joves que es celebrava allí. Actuaren, a més de la nostra Banda Jove, les de les Societats Musicals del Campello, Nova d’Alcoi i evidentment la de Muro. Dirigí la nostra banda Salva Oriola, que triomfà al poble de son pare.
16 d’agost de 2002. Concert de Sant Roc. Foto cedida per Fotos Carrillo
3
REVISTA DE LA
societat musical
VICENTE BELTRÁN VIDAL (1950-2002) Director de la Banda de Música de la Marina a San Fernando, compositor, virtuós del clarinet, catedràtic i director d’Orquestra i Cors. El passat 10 de juliol ens sorprengué als veïns de Guadassuar la trista notícia del decés del nostre il·lustre paisà Vicente Beltrán, un enamorat de la música, l’esforç del qual per abastar amplis horitzons en l’estudi d’este sublim art, és un exemple i estímul per a la joventut. Va ser un músic vocacional que proclamava, parafrasejant a Bach, que la seua vida era “Déu, la Família i la Música”.
SEMBLANÇA BIOGRÀFICA Vicente Beltrán Vidal nasqué a Guadassuar el 16 de juliol de 1950, festivitat de la Mare de Déu del Carme, advocació de la Verge declarada patrona de l’Armada on Beltrán exerciria després la seua professió. Són els seus pares Joaquin Beltrán Cleries i Josefa Vidal Roig. Este xiquet caigué en la salsa d’una família d’arrelada tradició musical. El pare i el germà Joaquin eren músics saxofonistes de la Banda Unió Musical Santa Cecília que dirigia l’oncle Virgilio Beltrán Cleries, trompeta solista de l’Orquestra Municipal de València i inspirat compositor. Va ser batejat amb el nom de l’avi Vicente Beltrán Osca, que cantava en el cor parroquial. També es deia així el besiaio Vicente Beltrán Jornet, conegut per “el rei de la trompeta de la Ribera“ pel seu virtuosisme en la interpretació d’este instrument. Altres músics de la família foren José Beltran Osca, germà de l’avi, director de la Banda Municipal a principis del segle XX, i els oncles JoséMaria, músic de la banda i Carlos director d’una Banda de Cornetes i Tambors. Formació musical. De xiquet va ser educat en ambient de treball agrícola. Acòlit als set anys de l’església, el rector Salvador Cotanda Mateu, estimant les seues qualitats per al cant, l’animà a seguir la tradició musical de la família. A partir de 1960 inicia estudis de solfeig i després requint en l’Escola de Música de la Banda Unió Musical Santa Cecília, a càrrec del seu oncle Virgilio Beltrán Cleries, director de la banda i del clarinetista Arturo Pastor Noguera. Als onze anys, en 1961, ingressa en l’esmentada banda com a requint, on prompte destaca i actua com a solista de requint i clarinet en diverses bandes de música valencianes.
En 1966 es matriculà en el Conservatori Superior de Música de València, on guanya en 1968 el primer premi de Solfeig i el guardó “Mercedes Massi” al millor expedient acadèmic. El 1970 és nomenat delegat del Cor del Conservatori. Aconsegueix, en 1971, el primer premi de Música de Cambra i en 1972 finalitza els estudis de Clarinet amb premi extraordinari de fi de carrera. Tots els premis foren concedits per unanimitat dels diferents tribunals. Obtingué beques del Ministeri d’Educació i Ciència i fundació “Santiago Lope” de València i del Ministeri de Cultura per als Cursos Internacionals de Música de Compostela i per a tres convocatòries (1978, 1979 i 1980) dels cursos “Manuel de Falla” de Granada en les especialitats de Composició i Direcció de Cors. Director de cor Beltran realitza les primeres pràctiques de direcció en el seu poble natal. Rigorós en la interpretació i colorit instrumental, dirigí diversos concerts de la banda. Va ser director de la Coral Polifònica Força Viva, la qual fundà l’any 1968 amb el seminarista Rafael Pérez Babi, després rector de Cañada i Campo de Mirra. Compost el cor de veus mixtes, reuní a jóvens músics i alumnes de l’Escola d’Educands de la Banda de Música, a més de cantors aficionats d’ambdós sexes, alguns amb coneixements de solfeig. Donà concerts, amb notable èxit, en la localitat i altres poblacions.
4
REVISTA DE LA
societat musical
Esta coral va ser pionera en el cant litúrgic que seguí la pauta marcada pel Concili Vaticà II i la primera en la parròquia de Guadassuar composta de jóvens de veus mixtes. Es dissolgué en 1973 al traslladar-se els seus promotors al destí on havien d’exercir la seua professió.
1973 a 1976, el batxiller superior, tres cursos d’acompanyament de piano les disciplines de repentització, transposició, formes musicals, acústica, dos cursos de professorat, etc. Se li concedeixen beques per a cursos magistrals de Direcció a Sevilla (1978-79); Direcció de Cors “Manuel de Falla” a Granada (1980) i Composició a Santiago de
Vida professional i estudis superiors En 1972, als 22 anys, a l’hora de complir el servici militar, es presenta a les oposicions de músic militar i obté la plaça de suboficial músic (sergent) de l’Armada destinat a la Banda de Música d’Infanteria de la Marina de guarnició a San Fernando (Cadis), on fa amistat amb el seu director Manuel Galduf, qui l’anima a ampliar estudis. En el Conservatori de Cadis inicia estudis superiors de música que després prossegueix a Sevilla. Oposita de nou en 1976 i guanya l’única plaça de clarinet solista de la Banda de Música del Ministeri de Marina amb seu a Madrid. Però ja tenia una nóvia a Cadis i l’estança madrilenya durà poc. El 26 de febrer de 1977 contrau matrimoni amb Paqui Reina López, del qual enllaç ha tingut dos filles M. Carmen i Vanessa. A finals de 1977 torna voluntàriament a la banda del Terç Sud de Sant Fernando. Reprén els estudis en el Conservatori de Sevilla i en 1979 se li concedeix el primer premi d’honor en Contrapunt i Fuga. Mencions especials el 1981, en Composició, Història i Estètica i el 1982, obté els títols de Composició, Instrumentació, direcció de Cors i Orquestra i Harmonia, Contrapunt i Fuga. De 1982 a 1986, va regentar la càtedra de Solfeig, VentFusta, Conjunt Coral i Instrumental, Història, Harmonia i Contrapunt en el Conservatori de Jerez de la Frontera i va iniciar la creació de l’Orquestra del Conservatori. Per a poder cursar els estudis superiors i amb el propòsit d’arribar a director de banda militar hagué de superar, de
Compostela (1980) i Siena (Itàlia) (1981). En 1985 guanya l’única plaça vacant existent de Director Músic de l’Armada i a l’any següent és destinat com a Tinent a la banda de Ferrol (La Corunya) del Terç Nord de la Capitania General de la Zona Marítima de Cantàbric. L’any 1988, ja com a capità, pren possessió voluntàriament de la Banda de Música del “Tercio de Levante” en Cartagena (Múrcia). En 1995 passa destinat a la Unitat de Música d’Infanteria de Marina del “Tercio Sur” a San Fernando (Cadis). Beltrán s’esforça per obtindre un òptim nivell artístic de la banda que el fa creditor a l’admiració de professionals i públic divers, rebent innumerables felicitacions de personalitats de la música, autoritats civils i militars, polítics, ambaixadors espanyols i estrangers, a més de la Casa Reial, per part de la reina Na Sofia. El 10 d’abril del 1996 és ascendit a Comandant-Director del Cos de Música Militar de l’Escala Superior d’Oficials. Estava a l’espera d’una vacant en Madrid per al seu ascens a Tinent Coronel. Professors Salvador Seguí Pérez (Solfeig i Teoria) José M. Cervera Collado i M. Teresa Oller Benlloch, (Harmonia) Luis Conejero Garcia (Clarinet) Francisco José Lleó Tello, Francisco Llácer Pla i Mariano Pérez (Conjunt
5
REVISTA DE LA
societat musical Vocal i Instrumental i Formes Musicals) Luis Blanes Arqués (Composició i instrumentació) Margarita Conte Pomar (Piano) Manuel Galduf i José Ferriz Llorens (Direcció d’Orquestra) a més de Cales, Castillo, Calvo, Carmelo Bernaola, Antonio Garcia Abril, Oriol Martorell etc.
Villalba, Lugo, La Corunya, Foz, Ordenes, Cartagena, Torrevieja, Tecla, Lorca, Barcelona. Recepció de SS. MM els Reis etc. Compositor Ha compost música de divers gènere, tant d’estil clàssic, com de cort avantguardista, eixida de l’expressionisme de Arnold Schöenberg. Entre la seua producció podem comptar amb sonates, xacones i altres peces per a piano, lieder per a piano i veu, quartets i quintets de cambra. Per a orquestra: va composar un Concert per a clarinet i corda, obres per a orquestra clàssica, simfònica moderna i orquestra i cor. Per a banda vàries transcripcions i composicions entre les que destaca una marxa majestuosa no religiosa, “Coronación Festiva”. Part de la seua obra figura en la Biblioteca d’Autors Musicals Valencians de l’Ajuntament de València que recopilà el jesuïta Pare Javier Tena.
Distincions En el transcurs de la seua vida militar, li van ser imposades a Beltrán les condecoracions següents: Encomanda i Creu de la Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild. Creu del Mèrit Naval de 2ª classe. Dos Creus del Mèrit Naval amb distintiu blanc. Tres mencions honorífiques. Altres activitats Conferències musicals a Cadis, T.E.A.R, Conservatori de Jerez, Jornades i exposició de música de banda militar a València . Direcció de concerts de les orquestres dels Conservatoris de Sevilla i Jerez. Actuacions amb les bandes de la Marina en Ortigueira, Lalín, Castropol, Mondoñedo,
Agustí Roig Cronista Oficial de Guadassuar
(fotos cedides per la família Beltrán)
6
REVISTA DE LA
societat musical
notícies NOUS MÚSICS ESTIU 2002 Des de les pàgines de la nostra revista volem donar la benvinguda als següents xiquets i xiquetes que el passat 6 d’agost han entrat a formar part de les nostres agrupacions joves: Germán Añó Fuertes (fagot) Gabriel Bekkouche Esteve (bombardí) Zaida Ferrero Noguera (violoncel) Paula Garcia Ribes (violoncel) Cèlia López Clèries (violoncel) Lia Pastor Giménez (clarinet) V. Emili Roselló Cervere (fagot) Paola Ferrere Perales (flauta) Elena Ferrere Perales (trompeta) Maria Sais Añó (violoncel) Esther Bataller Martínez (clarinet) David Garrigues Medes (percussió) Cal destacar que per primera vegada les càmeres de Canal 9 replegaren l’acte per a la seua emissió al programa «A la fresca» de les notícies del migdia. seleccionats entre més de dos-cents aspirants, tres companys de la nostra Societat: Moisés Boïls (trompeta), Fernando Oriola (fagot) i Nicolás Bay (violí). Moisés i Fernando, primer i segon classificats en els seus instruments, ja formen part de la plantilla i Nicolás ha quedat el primer de la reserva, formant part de l’orquestra de l’escenari. Aquesta jove orquestra te programada per a la propera temporada d’òpera del Liceu el muntatge de Don Giovanni de Mozart que es representarà als mesos de novembre, desembre i gener. Els desitgem molt d’èxit.
MÚSICS DE GUADASSUAR, PEL MÓN OPOSICIONS No hi ha hagut massa sort en les oposicions que s’han portat a cap durant este estiu. Al voltant de 20 persones lligades a la nostra Societat Musical concorrien a les mateixes bé per a primària, secundària o per a les distintes especialitats de conservatori, de les quals feia 8 anys que no se’n convocaven a la Comunitat Valenciana. Finalment han obtingut plaça Ramon Canet, en l’especialitat de viola, a Andalusia, Paco Zacarés (que es com si fora del poble) en fonaments de composició a València, i dos altres persones que estigueren lligades en el seu moment a la Societat Musical, Alfonso Cléries en primària, i Cristina Llopis en saxo a Astúries. Alguns altres arribaren fins el final però no pogué ser. Ànim a tots! La pròxima pot ser la bona.
BANDA FEDERAL La plantilla de la segona temporada de la Banda Federal, la banda de música de la Federació Valenciana de Societats Musicals, comptarà amb sis membres de la nostra Societat. Son els següents: Salvador Oriola (clarinet baix), Mario Bou (clarinet), Víctor Estarelles (clarinet), Fernando Oriola (fagot), Francisco Gimeno (trombó) i Moisés Boïls (trompeta). Oferiran tres concerts, un a cada provincia.
GUSTAVO CANET AL REINA SOFIA
ZACARÉS = PREMI
Gustavo Canet, violoncel·lista, ha sigut admés per a estudiar al centre Reina Sofia de Madrid, possiblement el centre d’estudis musicals amb més prestigi d’Espanya. Això ha sigut després de superar unes dures proves.
Quina raó va portar a Zacarés a afaitar-se la barba? No pot deixar de ser notícia? A més dels premis, per una cosa més extraordinària. A finals de juliol es va afaitar la barba i només duia un menut bigot. Costava de reconéixer. Ara ho hem sabut els redactors de la revista. A més d’haver tret les oposicions havia obtingut amb l’obra “Lucentum Simphony”, el primer premi a la VIII edició del Concurs de Composició per a Banda “Rafael Rodriguez Albert” de la Diputació d’Alacant. I van...
ORQUESTRA JOVE DEL LICEU A les proves realitzades la setmana del 24 al 28 de juny per a formar part de la recentment creada Orquestra de l’Acadèmia del Teatre del Liceu a Barcelona, foren
7
REVISTA DE LA
societat musical
CONCERTS I RECITALS
VISITES
El passat més de juliol l’orquestra «Camerata Turiae» de València, que actua habitualment a Santa Catalina, va interpretar el llarg i difícil oratori «Les estacions» de Haydn. El concertino era Josep Ribes (Xaua). En aquest cas actuaren al claustre de la Universitat i a Gandia. Paula Marqués (violí) i Luis Osca (percussió) han participat aquest estiu al muntatge «Edipus Rex» de Stravinsky, representat a València, Bilbao i Perelada. Per la seua banda el passat 14 de juny, el nostre company Nicolás Bay acompanyat pel professor de repertori instrumental al Conservatori de València Francesc Navarro, oferiren un recital de violí i piano a l’Auditori del CIM de Mislata. El variat programa va incloure obres de Bach, Mozart, Paganini, Bruch i Turina. Aquest és el segon concert d’aquestes característiques que ofereix Nicolás, després de l’oferit al cicle Primaveres Musicals del Col·legi Major “La Asunción”, acompanyat entre d’altres per Maria Rosell, pianista de la nostra Societat. Esperem que en faça molts més.
Durant la setmana de danses ens visiten nombrosos forasters, alguns d’ells de certa rellevància. Enguany, estigué, a la dansà de divendres José M. Cervera Collado, un director d’orquestra de primera fila que possiblement sonarà a moltes persones per acompanyar a Montserrat Caballé en totes les actuacions dels últims anys.
CRÒNICA D’UNA COMPETÈNCIA El Fondo Fairy (amb algunes ex-membres, tot hi ha que dir-ho) anà a la platja el passat 25 de juliol, com tots els anys. L’1 agost, membres d’altres fondos masculins (viagra, petardo...) intentaren contraatacar programant una visita a la platja que no es portà a cap (“visita fallida”). I finalment el dia 2 el Fondo Fairy ho rematà amb una eixida a la Garrofera (“el recontratac”). Seria allí on pactaren la famosa “Llei del silenci” (de negra) que dugueren a terme el dia del Crist?
ALTRES ACTUACIONS MUSICALS A GUADASSUAR
JORNADES, CURSOS I SEMINARIS
Durant els deferents dies del mes d’agost ha tingut lloc a la nostra població diferents actuacions del el 3r Festival de Música Tradicional que organitza la Diputació de València. Amb esta interessant iniciativa s’han vist músiques tradicionals molt difícil d’escoltar en directe, músiques en alguns casos molt diferents al nostre sistema musical i cultural. De vegades han anat acompanyades de balls d’allò més espectaculars i curiosos. Així enguany han participat grups d’Indonèsia, Rússia, Grècia i Nigèria.
Del 28 al 30 de juny es va celebrar a Xàtiva les “II Jornades de Música, Estètica i Patrimoni”, amb la participació de musicòlegs de la talla de J. López-Calvo, M. C. Gómez Muntané, etc. Una de les comunicacions s’inclogueren en les jornades va estar a càrrec de Rafa Polanco, que va parlar sobre la crítica musical, tema de la tesi que porta realitzant fa algun temps. Luur Metallls no paren. Al llarg de la primera setmana de setembre han impartit un seminari dins el Festival Altaveu 2002 que es celebra tots els anys a Sant Boi de Llobregat. Per la seua banda quatre músics joves de la nostra societat han participat al primer Curs Internacional de Música Ciutat de Gandia, dirigit pel prestigiós director libano-americà George Pehlivanian. Han estat Salva Oriola i José Cléries (clarinets), Fernando Oriola (fagot) i Carina Asensi (cello).
PAELLA BANDA JOVE. El passat més de juliol la nostra Banda Jove va celebrar una paella. Ací els tenim en plena festa. Diuen que s’ho passaren d’allò més bé. (foto Salva Oriola)
PUBLICACIONS El nostre company Ximo Castells, en l’actualitat professor del Conservatori Superior de Música de Córdoba ha publicat conjuntament amb Luis Rafael Brotons, un interessant llibre titulat “Títulos y diplomas de los Conservatorios de Música. Una herramienta orientadora para el acceso al mundo laboral”. En ell fan un estudi minuciós de la situació dels ensenyaments musicals a Espanya i de totes les titulacions vigents al respecte. Per a aquells que tinguen interés en consultar-lo, disposem d’un exemplar al musical.
8
REVISTA DE LA
societat musical
··· FITXER··· Qui va entrar en 1982? Salvo error o omissió involuntària per part de la revista, en 1982 entraren a formar part de la banda les següents persones: Vicente Domingo Sanz (percussió) Sofia Esteve Torres (oboé) Antonio Gimeno Barberà (percussió) Javier Gimeno Colomer (percussió) Cristina Llopis Gimeno (saxo) Juan Antoni Miñana Osca (percussió) Enrique Ruiz Notario (tuba) Vicente Osca Vidal (tuba) Manuel Pérez Ortega (trompa) Salvador Ribes Villalba (flauta) Vicente Ribera Boïls (trompeta) Eduardo Salcedo Peirotén (trompeta)
FOTO 1982 NO DISPONIBLE. BUSQUEU-LA ELS INTERESSATS I APAREIXERÀ EN ALTRA OCASSIÓ. SABEM QUE EXISTEIX.
RECTIFICACIONS A LA REVISTA ANTERIOR
vid Martí és clarinet, falta el nom de Carolina Barberà que és clarinet i Olga Peirotén no apareix a la foto, però si a la llista i. A la de la dreta (Dia del Crist), falta el nom de Teresa Barberà (clarinet).
Segurament el sant se’ns anà al cel ( o a l’infern) i cal corregir alguns errors respecte als que entraren en la banda l’any 1992. A la foto de l’esquerre (Dia St. Vicent), Da-
discografia RESPIGHIANA Música Militar del Gran Ducat de Luxemburg Director: Major André Reichling Bronsheim Muziekuitgeverij, Brunssum, 2001 Segon disc que aquesta editorial de música per a banda, radicada en Holanda, titula amb el nom d’una obra del nostre director Francesc Zacarés que hem interpretat alguna que altra vegada. En concret es tracta de l’obra Respighiana, que com tots recordaran va ser premiada al concurs de composició de Corciano. És l’obra que tanca el disc i està acompanyada de composicions d’autors com Guido Swelsen (Intrada 2000), Leon Vliex (Post Fata Viresco), Feike van Tuinen (Arcen Variations), Janis Medins (Aria), Jean Paul Frish (Midsommarnatten) i Christiaan Janssen (Concerto for band).
9
REVISTA DE LA
societat musical
Hola Fondo Fairy!!!!
El Fosquibrut desafinat Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.
ESTIU MUSICAL DIVERTIT Com ja va sent tradicional, en les nits danseres de dijous i divendres l’animació que protagonitzen els músics ve sent molt esperada. Enguany tampoc han defraudat amb el concert i desfilada del dijous i l’encierro de San Fermín del divendres. A les fotos els poden contemplar en ple concert (quin director, quin director) i descansant després de la carrera a corredors, bouets i bouots (no sabem si mansos o braus). Que no decaiga l’enginy per a l’any que ve!! També podem veure en l’acompanyament del dia de la Mare de Déu d’Agost a Bernat, que també pot fer d’abanderat espectacular. I amb el que pesa la bandera!!
PASSATEMPS
Dues escoltades en un curs de música: “La música antigua es como ir en carro; ¿para qué queremos ir en carro si ya se han inventado los coches?” (L. P) “Los cromornos no existen y los sacabuches ya no se fabrican” (R. F. A.)
FRASES «GENIALS» Altre professor de secundària de la nostra Societat Musical, després de veure el llistat d’instruments de l’anterior número de la revista aportat per un company seu, ens envia unes frases cèlebres per a no ser menys: “La celesta és un instrument de persuació”. “Un arc és un aparell que fa que sone algun instrument de la família de corda gràcies als crits de cavall”. P. “Quina és la veu més aguda que coneixes i qui la canta?” R. “La oreja de Bangove” Sobre la transmissió del so: “El so va per lones sonores”. “Què són les semipuses?”
Escoltades en l’últim concert de l’orquestra: “Què fa Olga sentada davant el piano si encara no s’ha escoltat” (P. U., des de que va acabar d’obrar l’auditori no havia entrat) “Tocar el violí no, però això de menejar els braços que fa el que hi ha ahí davant si que me podria ensenyar a fer-ho” (A. M.) “No sabia jo que Van Gal també feia obres de música” (D. C.; evidentment era Vanhal)
10
REVISTA DE LA
societat musical
ACUDITS MUSICALS En un estiu amb moltes tronades, ahí va acudit un típic de violes (aplicable a altres instruments): En què es semblen els dits d’un viola i els rellamps? En que no es sap ni on van a caure ni el mal que van a fer.
Qué tenen en comú els dits d’un viola i un llamp? Qué solament per un miracle cauen dues vegades al mateix lloc.
Qué es fa quan mor el primer viola d’una orquestra? El passen a l’últim atril.
Es veritat que les violes son més grans que els violins? No, és que els violins pareixen més xicotets per que els violinistes son més cabotons.
Cóm es fa per a que un viola toque pianissimo tremolando? Posant solo a la partitura.
Quina és l’autentica diferència entre una vola i un violí? Tarda més en cremar-se.
EL CABINISTA
Per qué els acudits de violes són més curts? Per a que el violinistes puguen entendre’ls.
962570719
(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)
(CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)
Assessoria musical i dansera. Músics amb llarga trajectòria s’ofereixen per a assessorar festers de Sant Roc en com organitzar una setmana de danses: quan s’ha de tirar el coet (si se’n té), direcció de la dansà, durada de descansos, elecció de la casa del cap de dansa.... Llarga experiència de molts anys els avala.
Hola fondo Fairy. Silenci de negra. Tertúlies i polèmica. Davant els rumors i comentaris que han circulat pel poble durant el mes de juliol de que un nombrós grup de músics prenia café a la porta de l’MV amb una tertúlia que durava molt, el portaveu dels mateixos declarà: “els de matemàtiques o d’història també estan de vacances, però es veu que no els agrada el café”.
Supergorra. A la pròxima festa de Santa Cecília es farà una col·lecta extraordinària per a subvencionar-li 100 quilòmetres de paper de fumar a Xaua. En gasta en totes les actuacions de la banda (i no en falla a cap) però des de que entrà a la banda fa quasi 20 anys no n’ha comprat.
Actuacions infantils a domicili. Anirà Clara (la de Heidi), un manso de San Fermín i el pallasso del trenet de la bruixa. Si es requereix, també poden tocar algun instrument. I de director, una gitana amb una cullera de fusta a la mà.
Hola fondo Fairy. Silenci de negra. Que booona estàaa Veróonica, Veróonica, Veróonica. Que booona estàaa Veróonica, Veróonica, Veróonica. Verónica que booona estàs.
Aclariment al número anterior. On deia: “Tu la tens llarga?” es referia a la duració de la nota. Hola fondo Fairy. Silenci de negra.
Puntualitat. Es prega al director que siga puntual als passacrrers. Intentarem ser-ho nosaltres als assajos.
Quién sabe dónde. Un grup de veïns del carrer de França ens comunica que a dia de hui, alguns veïns del carrer encara estan esperant el grup de músics que va actuar al descans de la dansà per a que deixe les cadires a seu lloc. Estigueren fins les 6 de la matinada triant-se cadascú les seues.
Ino Signes vol fer notar a la resta de músics que si el bombo no talla al final d’un pasdoble o marxa de processó cal tornar DC. Si talla no. Hola fondo Fairy. Silenci de negra.
11
danses 1968
àlbum
danses 2002
Ens trobem amb dos fotos fetes a l’altura del número 15 del carrer major amb 24 anys de diferència. 25 d’agost de 1968, dissabte de danses, hora de passacarrer: davant José Gimeno, Vicente Beltrán i José Esteve, els tres al clarinet; darrere José Gimeno (fliscorn), Antonio Noguera (bombardí), Joaquín Beltrán (saxo) i Salvador Llopis (trompeta). (foto família Beltrán). 24 d’agost de 2002, dissabte de danses: quaranta sis músics. En reconegueu algun? (foto Salvador Colomer)