REVISTA DE LA
societat musical GUADASSUAR número 27 setembre-octubre-novembre-desembre 2004 0 euros
LA BANDA DE GUADASSUAR GUANYA EL PRIMER PREMI AL CERTAMEN DE CAMPO DE CRIPTANA
ES CELEBRA AMB GRAN ÈXIT EL II CURS DE MÚSICA ANTIGA
REVISTA DE LA
societat musical
NOUSMÚSICS 2004
30412
Com d’habitual, volem donar la benvinguda als nous músics que s’incorporaren el dia del Cristo tant a la Banda com a l’Orquestra en les seues agrupacions joves. Esperem que estudien molt i perseveren i axí poder veure’ls col·laborant en futurs triomfs en certàmens per tot el món. Són els següents: Isabel Boïls Bernat i Núria Ferrer Añó (clarinets), Andrés Oliver Camarasa i Mario Ribes Boils (bombardins), Eliseo Escribà Arlandis (trombó), Maria Vallés Pastor, Antoni Añó Ribera, Francisco Martínez Gimeno, Guillem Gimeno Alabau i Maria Jesús Biosca Tello (percussió), Lídia Úbeda Torres i Núria Medes Cléries (violí). No volem oblidar a Kristin King (clarinet) que els dies que va estar al poble va participar en totes les activitats de la banda, com pasacarrers, processons, concerts, esmorzars, sopars tant de la Banda com de la Banda Jove i a qui li desitgem que torne el proper estiu.
Loteria de Nadal de la Música. No et quedes sense ella.
Foto cedida per Mario Ribes
SUMARI
REVISTA DE LA
SOCIETAT MUSICAL EDITA:
Nous Músics .............................................. 2 Programa Santa Cecília ........................... 3 Activitats .................................................... 4 Certamen de Campo de Criptana ............. 5 Curs de Música antiga .............................. 8 1979-2004, 25 anys .................................... 9 Notícies ...................................................... 10 La Banda de Música als anys 40 .............. 12 Faristol ...................................................... 16 Escola de Música ...................................... 18 Recull de premsa ..................................... 21 Fitxer 1984 ................................................ 24 Biblioteca Municipal ................................. 25 Llibres per a regalar ................................ 25 El Fosquibrut Desafinat ............................ 26
GUADASSUAR
Societat Unió Musical Santa Cecília Carrer Pare Vicent 10 CP 46610 Telèfon: 962570719 guadamusical@hotmail.com COORDINACIÓ: Salvador Colomer TEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boïls, Ino Signes, Agustín Roig FOTOS: Josep Ribes, Salvador Colomer, Salvador Ribes, Antonio Noguera, Reyes Gimeno, Javi Boïls, Mario Ribes, Vicent Sais. 525 exemplars Edició internet: Enric Garcia. Imprimeix: Impremta Nostra, Algemesí
2
REVISTA DE LA
societat musical
FESTES DE LA MÚSICA 2004 FESTIVITAT DE SANTA CECÍLIA PROGRAMA D’ACTES DISSABTE, 20 DE NOVEMBRE
BANDA DE MÚSICA Concert de Santa Cecília 19’30 hores AUDITORI MUNICIPAL DILLUNS, 22 DE NOVEMBRE
DIA DE SANTA CECÍLIA 19 HORES: Missa a l’Església en record dels músics, socis i amants de la música difunts.
DISSABTE, 27 DE NOVEMBRE
FESTA DE SANTA CECÍLIA 18’15 HORES: Cercavila 18’45 HORES: Trasllat de la imatge de la nostra patrona a l’Ermita. 19 HORES: Missa a l’Ermita de Sant Roc en honor de Santa Cecília. A continuació processó des de l’ermita al Musical. 22 HORES: Sopar de germanor per a tots els músics. DISSABTE, 11 DE DESEMBRE
Concert Homenatge als socis BANDA DE MÚSICA 19’30 hores AUDITORI MUNICIPAL DIUMENGE, 26 DE DESEMBRE
CONCERT DE NADAL PATROCINAT PER LA COOPERATIVA CRIST DE LA PENYA 23 hores CATÒLIC DATA SENSE DETERMINAR
Concert de solistes ORQUESTRA DE CAMBRA QUALSEVOL MODIFICACIÓ EN DATES I HORARIS S’ANUNCIARÀ ALS LLOCS DE COSTUM
3
REVISTA DE LA
societat musical
activitats · activitats · activitats JULIOL-AGOST-SETEMBRE-OCTUBRE 2004 •
CONCERT DE LA BANDA. Diumenge 18 de juliol, Pati antic Col·legi Balmes, 22.30 h.
•
CONCERT DEL CRIST. Dijous 5 d’agost, Plaça Major, 23 h.
Com a preparació del certamen de Campo de Criptana, un concert monogràfic amb les obres que s’havien d’interpretar allà i que el públic aguantà d’allò més bé.
Un concert de festes amb regust encara del certamen de Campo de Criptana.
•
•
CERTAMEN A CAMPO DE CRIPTANA. Dissabte 24 de juliol, Auditori «El Ferial», 23 h.
El concert de la banda amb major audiència de l’any on festers, i també festeres, ho passen d’allò més bé. Es va tocar La boda de Luis Alonso, del mateix autor que l’obligada del certamen, potser per a deixar bon gust de boca, o potser per a anunciar subliminarment el que passà divendres de danses.
La Banda participà i guanyà en el «XXXI Certamen Nacional de Bandas de Música» celebrat a esta població manxega.
•
CONCERT DE TOTSTROPERCUSSIÓ. Divendres 30 de juliol, Carrer Major, 23.30 h.
Organitzat pel pub Capri, i per a continuar el costum iniciat el passat any amb un grup de trombons, el grup de percussió de la nostra Societat oferí un ambientat concert d’estiu.
•
•
CONCERT DE TOTSTROPERCUSSIÓ A BENIFAIRÓ DE LES VALLS. Diumenge 5 de setembre, Casa de Cultura 19.30 h.
Totstrop tornà de nou al mateix poble on actuà el passat maig, senyal d’haver triomfat, però ara a un altre lloc i amb altre tipus de programa a més de l’aire que feia, no massa adequat per a cap tipus d’actuació.
CONCERT DE LA BANDA JOVE. Diumenge 1 d’agost, Plaça Major, 22.30 h.
Potser el concert més internacional de la Banda Jove, on tocaven dos residents a França, una d’EEUU i dos de Benifaió.
•
CONCERT DE SANT ROC. Dilluns 16 d’agost, Plaça Major 23.30 h.
CONCERT DE TOTSTROPERCUSSIÓ A CAUDETE DE LAS FUENTES. Dimecres 4 d’agost, Casa de Cultura 19 h.
Continuant amb els concerts fora del nostre poble, n’oferiren un quasi al límit de la Comunitat Valenciana, on acudí un nombrós grup de guadassuarencs. Com podeu vore en la foto i tal com ens tenen acostumats, oferiren un gran espectacle. Per això els contracten ara tan a sovint. Foto Josep Ribes.
4
REVISTA DE LA
societat musical
LA NOSTRA BANDA DE MÚSICA GUANYA EL CERTAMEN DE CAMPO DE CRIPTANA De nou els nostres músics han donat la talla. L’esforç s’ha vist recompensat. Després de molts dies d’assajos al musical i al pati del Balmes vell hem tornat a triomfar a un Certamen. Sent els preparatius al certamen com foren (sopar o torrà de carn entre els assajos de la vesprada i de la nit) el resultat final no podia fallar: Primer Premi. Menció d’Honor per que no n’hi havia. Tots els músics que han participat estan citats en les pàgines següents, però volem ressaltar l’esforç de aquells que deixant a la família s’han desplaçat del seu lloc de residència per a posar el seu granet. També el d’aquells que feia temps que no col·laboraven i ara han trobat ocasió per a fer-ho. Sempre seran benvinguts tots aquells que vulguen arrimar el muscle. Tot això sense oblidar que alguns músics, volent fer-ho, no han pogut participar per motius professionals o familiars i que sabem que podrem comptar amb ells en properes ocasions. Gràcies a tots.
ANECDOTARI DEL CERTAMEN El dia 16 de juliol es pogueren vore 2 fliscorns junts en la Banda fet que no es produïa des de feia anys. Tant d’assaig feia ambient de certamen d’estiu. I ambient també després d’assajar, són les nits d’estiu. Per exemple, dijous anterior al certamen era per a vore els rotgles a la porta de l’MV: molts músics, inclús els que més lluny viuen (Ximo fagot...), els membres de Luur Metalls que es trobaven a Alzira, i els barrocs de La Dispersione que venien d’assajar. Varietat i qualitat.
Per últim i no per això menys important, cal ressaltar i agrair el gran l’esforç de les persones que durant els dies previs al certamen s’encarregaren de que les taules, la beguda, la carn els dies que tocava... estigueren sempre a punt. A ells també els correspon una part, i no xicoteta del premi aconseguit.
Uns dies abans del certamen una “comissió” formada pel tio Joaquin i Vicent el Roig es traslladaren a explorar el terreny. Bon passeig (quatre hores danada i quatre més de tornada). El dia del certamen, president, vice-president i tresorer han de moure abans, al càrrec de la furgona dels instruments de percussió i dels entrepans per arribar a la reunió prevista a l’Ajuntament de Campo de Criptana. Ells més que ningú pogueren notar la calor de la Mancha en plena vesprada. A l’hora oficial, quatre autobusos eixien només dinar. Com que sempre s’ha dit que anar a un certamen és sacrifici, Ximo Cortina s’ho prengué al peu de la lletra i portava dos tubes!! ell sol. Pareixia que anàvem a l’altra punta del món: quatre hores de viatge, parada a berenar a meitat de camí inclosa. Alguns els va
5
REVISTA DE LA
societat musical eixir més barat que a altres... i el tio Joaquín buscava desesperadament en aquell gran i modern edifici, algú que li servira un café i un conyac com Déu mana. No fou possible. En arribar, perfecta organització dels col·laboradors de la nostra banda (admiració de l’organització i dels components de les altres bandes participants que encara estan esperant un entrepà o una botelleta d’aigua per favor que fa molta calor), i un entrepà per a sopar i agafar forces. I els músics que no deixaren ni un sol paper per terra!! (Serà per a guanyar-se un pròxim viatge?). Forces molt necessàries, sobretot en vore que havíem d’anar caminant fins el centre del poble on començava el passacarrer i després tornar tocant, clar. Quan més lluny més miraculós!! Segona llarga distància després de la feta amb l’autobús. Els acompanyants de la nostra banda, després de les quatre hores d’autobús, va i els fan pagar cinc euros!! d’entrada. (Encara com que es va guanyar finalment).
sobretot quan pronuncià bebebebebebe, on es quedà com enganxat, sense saber si era com cant gregorià que havia introduït al seu repertori, o que convidava a tots a beure.
Comencen a tocar les altres dos bandes. I a escoltar en altres versions la ja famosa Cinematógrafo Nacional, preguntant-nos com es pot tocar així (d’avorrit per exemple) o com es pot una persona llepar tantes vegades el dit per a passar pàgina al llarg d’una actuació. Després, a passar el control. Als músics se’ls havia repartit un paperet amb un número... que encara estem esperant saber per a què servia (alguns preguntaven al final de la nit si ja s’havia fet la rifa). Els presentadors aguantaren d’allò més bé i pronunciaren correctament sempre el nom del nostre poble, només havien dit Llosa de Ranés, però... en una de les últimes vegades, ja amb la banda dalt l’escenari, es va oir “Guadasar” (qué difícil!). En començar a tocar, feia un aire impressionant dalt l’escenari. El pasdoble i l’obra obligada van ser dirigides per Paco quasi amb una maneta, però per a la lliure, Fina, que lliurava a la percussió, va fer de subjeta-papers sentada davant Paco (com fa anys Canut als certàmens de la Plaça de Bous). Tampoc faltà l’emoció de Zaida en oir el solo de flauta de les Metamorfosis.
A les 3 hores i 11 minuts de la matinada s’eixia cap a casa. De les 4 hores de viatge, Riki només tocà durant 2 hores. Mentrestant, a l’altre autobús actuava Boils de la Noche. A la parada a meitat de camí, tots a menjar i beure, que s’ho havien guanyat. Allí ens va felicitar un saxo de Llanera de Ranes que ha vingut amb nosaltres algunes vegades, i volia canviar-se de banda. A les 7 de la matinada s’arribava a Guadassuar, i directament, “de la Mancha al Manchego”. La celebració no fou molt allà pel gran cansament dels músics i l’hora que es va fer. Altres ho comparaven amb el que li havia passat al València CF, que això de guanyar tantes vegades... ja no es celebra igual. A més, deia algú, igual que el València passeja el ventall, la Banda de Guadassuar passeja la famosa pancarta. Fotos Josep Ribes
En acabar de tocar, la diferència entre les bandes havia quedat clara, però... les coses que poden passar!. La famosa pancarta que altres vegades ens havia acompanyat també lluïa “Guadassuar, això sí que és bufar!!”. (Segon entrepà per als músics). I tan clara estava la cosa que el premi sonà ràpid, tan ràpid que pillà un grapat de músics canviant-se, feren tard, i no ho oïren en el moment, igual que passà a Múrcia, on també en pillà molts despistats. Seguidament i de manera ràpida (s’havia d’eixir cap a casa), es muntà el numeret de celebració allí mateix, alguns bevien també ràpidament, i com no, Ximo D. L. N. improvisà sorprenent de nou “a propios y extraños”,
6
REVISTA DE LA
societat musical
RELACIÓ DE MÚSICS PARTICIPANTS EN EL CERTAMEN DE CAMPO DE CRIPTANA Flauta Bay Royuela, Nicolás Boïls Ibiza, Juan Bautista Calatayud Tomás, M Dolores Gimeno Alabau, Antoni Gimeno Palop, Inmaculada Martínez Navarro, Altea Sais González, Laura Oboe Alonso Gimeno, M. Jesús Boïls Gimeno, Teresa Ribera Boïl, Teresa Vidal Bay, M. José Vidal Garcia, Leopoldo Vidal Navarro, Elvira** Corn Anglés Moltó Romero, David** Clarinet Alonso Sentamans, Pablo Añó Montalva, Gema Bataller Martínez, Silvana Bigorra López, Laura Bonet Ribes, Anna Bou Ortega, Mario Camarasa Baixauli, Elena Camarasa Cleries, Catalina Cleries Diaz, Jose Estarelles Camarasa, Víctor Fuertes Gimeno, Àurea Garcia Barrios, Enric Gimeno Añó, Jose Gimeno Añó, Reyes Ginestar Boïl, Zaida Gonzalez Monleon, Alicia Martín Esteve, Adrián Martínez Soriano,Victor* Oriola Font, Salvador Osca Barrios, Joaquín Palau Ibiza, Teodora Perez Ortega, Samuel Rubio Galán, Vicenta Sais Ibiza, Elia Signes Barbera, Inocencio Timor Pau, Remedios Requint Ribes Villalba, Josep Clarinet baix Colomer Torres, Salvador Oriola Requena, Salvador
Saxo Almerich Soldado, David** Boïls Olivares, Fernando Calatayud Esteve, Jordan Castells Salom, Eloy Garcia Añó, Daniel Pérez Garcés, Jaime Saxo tenor Boïls Sais, Vicent Ricart Navarro, Jose David* Fagot Garrigues Casanova, Mario Gimeno Torres, Enrique Masip Gimeno, Santiago Oriola Requena, Fernando Osca Pons, Joaquin Trompeta Alonso Gimeno, Joaquin Bay Royuela, Jose Miguel Boïls Gimeno, Moises Gimeno Ribes, Jose Marques Colomer, Ruben Ribera Boil, Vicente Sais Gonzalez, Jose Carlos Fliscorn Boils Ibiza, Javier Jornet Año, Jose Javier Trompa Blanco Colomer, Natàlia Boïls Gimeno, Jose Enrique Camarasa Cleries, Carlos Fuertes Raga, Joaquín Gimeno Ribes, David Jornet Alòs, Daniel Oliver Villalba, Maria Amparo Sargatal Miguel, Rafael** Trombó Esteve Andreu, Jorge Garcia Noguera, Diego Gimeno Torres, Francisco Martínez Martínez, Miguel* Osca Año, Vicent Bombardí Alòs Ibiza, Ricardo Osca Barrios, Manuel Polanco Olmos, Rafael
7
Tuba Cortina Barbera, Joaquín Gimeno Asensi, Francisco Marco Moncho, Alejandro* Noguera Alòs, Antonio Violoncel Asensi Canet, Carina Asensi Canet, Marta Clara Canet Peirotén, Gustavo Ferrero Noguera, Zaida Garcia Asensi, Ana Garcia Ribes, Paula Roig Barrios, Marta Contrabaix Osca Añó, Perfecto Percussió Audí Gimeno, Inés Cucarella Montalva, Lídia Escrivà Arnandis, Mara Gimeno Colomer, Javier Gimeno Torres, Fina Grau Diaz, Vicent Marqués Marqués, Hector Osca Gonzalvez, Luis Ribes Mut, Salvador Sentamans Asensi, Bernat Abanderat Dolz Escribano, Ricardo
REVISTA DE LA
societat musical
II CURS DE MÚSICA ANTIGA A GUADASSUAR Com a oients al curs assistiren molts músics de la nostra Societat Musical a més d’altres de diferents poblacions. D’entre els prop de vuitanta assistents, cinquanta-sis d’ells sol·licitaren i aconseguiren un certificat de trenta hores expedit pel CEFIRE d’Alzira, molt útil per a oposicions, trasllats, etc. Acudiren alumnes, per exemple, de Xàtiva, Llíria, Alzira, Algemesí, Alcàsser, Catadau, Muro, Moncada, Quesa, Albalat de la Ribera, València, l’Olleria, Bunyol, Baena (Còrdova), Madrid, Salteras (Sevilla), Ginés (Sevilla), Barcelona, Badalona, Còrdova... Així, “per culpa” del curs, del nostre poble han parlat en tots eixos pobles a més dels més de cent enviaments a conservatoris i centres de música, les aparicions als mitjans de comunicació escrits (revistes, carteleres, periòdics...) i també a televisió (Ribera TV amb programes especials i en directe, o notícies de Canal 9). Des de la comissió organitzadora volem agrair a tots els que han col·laborat en la costosa organització del curs, especialment l’Ajuntament, la Parròquia i tots els que individualment (molts de la Societat Musical) han aportat alguna cosa, que per poca que parega han contribuït a que el curs fora un èxit a tots els nivells. Gràcies a tots. En marxa està ja la tercera edició.
Per segon any consecutiu s’ha portat a cap al nostre poble el Curs de Música Antiga. Enguany ha estat format per tres apartats. Al primer, un grup format per set sacabutxos i quatre cornetes treballaren canzones de Gabrielli amb el professor Francisco Rubio. Entre eixos set sacabutxos es trobaven Paquito Gimeno i Vicent Osca, que tingueren ocasió de tocar aquestos instruments no massa habituals, a més de vore també a Javi Boïls al corneto. El segon apartat fou un concert comentat a la Casa de Pedra on escoltarem en un ambient quasi màgic llaüts, vihuela, tiorba i guitarra barroca. I al tercer apartat, es treballà repertori d’orquestra, música “més habitual” que la anterior, amb el professor Agostino Cirillo. Els tres concerts tingueren lloc als tres edificis històrics més representatius de la nostra població: l’Església, la Casa de Pedra (Biblioteca) i l’Ermita, amb el que el públic pogué gaudir de manera especial de la música i de l’entorn. Un públic nombrós, fidel i molt respectuós que acudí inclús de pobles del voltant.
Fotos Josep Ribes.
8
REVISTA DE LA
societat musical
··· 25 anys: 1979-2004··· Des de que va eixir del poble, que jo recorde ha format part de la JONDE, ha treballat al Conservatori de Saragossa (on crec que solament tenia un alumne, doncs va ser el primer professor de fagot que hi va haver) i al de Granada, i en l’actualitat treballa a l’Orquestra Ciutat de Granada. La seua dona Ruth toca el violoncel al mateix lloc i crec que els fills que tenen porten camí de ser músics també. Li vaig demanar que ens escribira alguna cosa i ens va enviar un correu electrònic en el que no va voler parlar d’ell i si de les persones que l’introduïren en la banda: “Fa 25 anys que vaig entrar en la banda i per a rememorar tal commemoració em demanen que escriga alguna cosa per a la revista. De totes les coses que recorde vull contar el perquè de que jo toque el fagot i a la persona que gràcies a ella jo sóc fagotista: Vicent Esteve “el Brigo” Jo ja sabia música, doncs havia estat a l’Escolania de la Verge dels Desemparats a València. Però volia entrar en la banda i mon pare em va acompanyar al musical. Allí en l’antic musical, Vicent el Brigo que era el president de la banda, ens va dir que feia falta un fagot en la banda. Com que era una forta inversió, all es comprometia a traure els diners per a comprar-lo si jo em comprometia estudiar-lo. Jo ni sabia el que era un fagot i llavors ens va parlar del tio Pepe Vidal que havia tocat el fagot en la banda i que ja estava retirat. El seu fagot era del sistema francés, que ja estava en desús, i jo tènia que tocar el de sistema alemany. Al cap de tres mesos va arribar el meu “Sonora” (la marca del fagot) i mon pare i jo vam anar a l’assaig del divendres. D’allí vam anar a Alzira a que Miguel Simó – fagotista – m’ensenyara a muntar-lo. Tot açò ho va organitzar Vicent el Brigo a qui sempre portaré en el record i que en un dia com aquest voldria rendirli el meu just homenatge de gratitud.”
En aquell any l’entrada de nous músics es va fer de manera escalonada i repartida al llarg de les festes. En primer lloc a la fira entraren Immaculada Noguera Puchol i Immaculada Navarro Climent, les dos amb el saxo. De Imma Noguera, filla del tio Antonio Noguera (tuba), podem comentar que tota la família vivia al Musical, que aleshores estava al carrer Salvador Mahiques on actualment està el reten de la Policia Municipal. Son pare exercia de conserge i professor de solfeig. Va donar classes de solfeig a tots els que passaren pel musical en aquells anys setanta quan l’Escola de Música encara no era com la coneixem ara. Imma Navarro continua molt vinculada al món de la música doncs dona classes en l’IES els Évols de l’Alcudia, i Nicolás Esteve, el seu marit també es músic, professor de trombó en el Conservatori de Cullera. Per Setmana Santa tinguérem una altra remesa Merxe Calatayud Tomás i Sergio Pérez Amores al clarinet i Joaquín Osca Pons al fagot. Era el primer fagot que entrava en la banda des dels anys 40. Pel Cristo va entrar Eustàquio Barberà Boïl amb la percussió. Si ens hem oblidat d’algú ens ho perdoneu, ens ho comuniqueu i a la propera revista ho publicarem. Els nostres arxius milloren amb la col·laboració de tots.
XIMO FAGOT De Joaquín Osca, Ximo fagot per als músics que ja portem uns quants anys a la banda, es poden dir moltes coses i totes bones. Els que hem tingut la sort de tocar al seu costat en passacarrers, processons, concerts, falles i moros, no tenim mes que bons records d’ell. Igual el tenies tocant un solo amb el seu instrument que el bombo en una entrada de moros i sempre amb el seu habitual bon humor. Sols vull ressaltar d’ell que sempre que ha estat a disposició de la banda, vivint com viu lluny del poble. Les dos frases que li recorde de totes les ocasions en que hem anat a un certamen son “quin dia és el certamen?” i “quan he d’anar a assajar?”.
Salvador Colomer
9
REVISTA DE LA
notícies
societat musical
Oposicions. No han estat gens mal
PREMIS EUTERPE 2004. Els premis que
al nostre poble les oposicions del passat juliol. De la nostra Societat Musical aprovaren Luis Osca i Javi Gimeno a Conservatoris en l’especialitat de percussió (2 de les 4 places que hi havia), i Julio Roig (saxo) i José Javier Jornet (trompeta) en secundària (especialitat música, clar), a més de molta gent, segons ens han dit, de diverses especialitats de primària, alguns d’ells exmúsics, pares de xicotets músics... Enhorabona a tots.
concedeix el últims anys la Federació de Societats Musicals han canviat enguany una mica. Han ampliat les categories i organitzaren una cerimònia (com la dels Oscar o els Goya...) al Teatre Principal de València amb nominats, discursos, etc. Fou el passat 17 de juliol. Entre les nominacions estava la nostra Societat Musical en la secció d’innovació per organitzar del Curs de Música Antiga. A l’acte acudiren dos representants, i... no es va guanyar, però ahí estàvem.
La Dispersione, l’orquestra barroca de la que formen part diversos membres de la nostra Societat Musical, actuà el passat 23 de juliol a Cartagena obrint el festival “Cartagena en clave. VII Festival de música del Mediterráneo”. Curiosament (era el dia abans del certamen de Campo de Criptana) interpretaren D. Quixote de Telemann i pareix que donà sort per a l’endemà. També un bon grapat de músics, tant de corda com de vent i percussió i el director, participaren el 11 de juliol en la “VIII Bienal de Música de Buñol” en una gala lírica on l’orquestra acompanyà 4 solistes vocals que interpretaren àries d’òpera i de sarsuela.
Aniversaris de l’Escola i de la Banda Jove. En la revista número 11 ja commemorarem els 20 anys i pareix que no passa el temps. Al curs que acabem de començar l’Escola de Música compleix 25 anys. Com que tenim temps per davant, ho anirem comentant a les properes revistes. També a l’agost de 2004 ha fet 20 anys de la primera actuació del que hui és la Banda Jove (ho podeu vore al fitxer de la pàgina 24). Clar és que no s’ha celebrat res. Es guarda tot per als 25. De tota manera, a la pròxima revista completarem el fitxer de concerts de la Banda Jove que es va iniciar a la revista número 9.
JONDE. Per a la foto estaven durant el passat encontre de la Jove Orquestra Nacional d’Espanya. En un dels grups de cambra tocava Paco Gimeno (membre de l’agrupació) i Ximo Fuertes (convidat a l’encontre), dirigint Manolo Pérez, membre de Luur Metalls i professor de metall
10
REVISTA DE LA
societat musical en eixe encontre. També a Paquito, com a membre d’aquesta agrupació el poguerem veure a Informe Semanal del 2 d’octubre en el reportatge que dedicaren als 20 anys de funcionament de la Jove Orquestra.
Salutacions. Salva Oriola des dels Estats Units, on tots sabeu que està estudiant, ens ha enviat un correu electrònic amb salutacions per a tots. Sabem que està triomfant per allí i està oferint concerts com a solista amb gran èxit.
Repertori per al carrer. També és notícia que per als passacarrers de l’estiu s’han inclòs un bon grapat de pasdobles i marxes de processó noves i d’altres que feia molts anys que no es tocaven per tal de renovar una mica el que s’escolta pel carrer.
Premis. Bona senyal és que els dos únics premis literaris a nivell local que s’atorgaren el passat 9 d’octubre per part de l’Ajuntament foren a dos músics de la Banda Jove, Guillem Alabau i Núria Ferrer. Enhorabona als dos.
Tradicions recuperades. De nou, el passat 4 d’agost poguérem oir el toc manual de campanes recuperat el mes de gener i en el «toc de retorn» que anuncia les festes grans del nostre poble. Com que els percussionistes estaven tots de concert, pujà al campanar un quartet format per músics i exmúsics. Entre ells estava Paco el president (en la foto), el que més s’afanyava de tots.
Queixa. No és per res, però a l’últim número de la revista de l’Ajuntament podrien haver posat encara que fora un paràgraf, una notícia breu, una ressenya... d’un certamen que hem guanyat aquest estiu. Amb la calor que passàrem portant el nom del poble per terres de la Manxa. Si no arribem a guanyar...
CONSULTORI
ACLARIMENTS AL NÚMERO ANTERIOR Ja és una secció habitual a la nostra revista la de la correcció d’errades al número anterior. En aquesta ocasió s’han detectat més “despistes” de l’acostumat, producte d’haver-la fet amb una mica menys de deteniment que les anteriors per diverses ocupacions dels redactors. Anem a intentar millorar-la: 9 A la pàgina 10, el segon cognom d’Elia és Tello. 9 Al parlar de les obres de Gerónimo Giménez (p. 4) se’ns passà La Torre del Oro, interpretada moltes vegades per la nostra Banda. 9 Al concert del 13 de març de Totstropercussió (p. 10) falta l’espectacular lloc on tocaren: la Casa Guarner 9 A petició d’un dels intérprets del concert “Percussió i +” (p. 10), anem a anotar el nom de tots els que col·laboraren amb Luis, “després de la feina que ens costà” digué el de la petició. Foren Rubén, Xaua, Perfecto, Ximo Cortina i Javi Gimeno. 9 On es parla de Campo de Criptana (p. 3) i diu “el conegut compositor Luis Cobos”, s’hauria d’haver dit si de cas “arreglista” i persona famosa que de vegades fa de director. No s’ha de confondre mai este Luis Cobos amb José Luis López Cobos, prestigiós director internacionalment reconegut que actualment és titular del Teatre Real de Madrid. 9 El concert de Primavera de la Coral Llorenç Ruiz fou el 12 de juny. El 6 d’abril fou el de Setmana Santa.
Quina diferència hi ha entre un Certamen i un Festival? En el contexte bandístic (no en altres) un Certamen és un concurs on es donen premis, i un festival és una actuació conjunta de diverses bandes on no hi ha cap premi ni concurs. Quins instruments formen un quintet de vent? La flauta, l’oboè, el clarinet, el fagot i la trompa. I un quintet de metall? Dos trompetes, una trompa, trombó i tuba. I un quartet de corda? Dos violins, una viola i violoncel. (Existeixen moltes altres agrupacions de música de cambra, però aquestes tres últimes han sigut de les més utilitzades)
11
REVISTA DE LA
societat musical
LA BANDA DE MÚSICA DE GUADASSUAR EN LA DÉCADA DELS 40 Durant la dècada dels anys 1940, malgrat les penúries i dificultats que es van viure en la postguerra de la contesa espanyola i després la II Guerra Mundial, la banda de música de Guadassuar, primer Banda Municipal i després, l’any 1942, Banda Unió Musical Santa Cecília, desplegà una fecunda trajectòria: més de 240 concerts, 12 certàmens, festivals, homenatges i actuacions en la ràdio, avalen la fructífera labor que va desenrotllar la banda durant l’esmentat decenni, sota la direcció del mestre Virgilio Beltrán Cléries. Els alumnes d’instruments de metall gaudiren a més, de les lliçons del propi director, trompeta solista de la Banda Municipal i de l’Orquestra Municipal de València. També fou un luxe comptar amb el professor Agustí Roig Cerveró. El mestre Roig, destacat pianista i primer estudiant de música de Guadassuar titulat en el Conservatori de València va transmetre els seus coneixements a les noves promocions de músics que eixien de l’Escola de Música. Amb tot això, a pesar de l’antiguitat, diferències de nacionalitat i fabricació de gran part de l’instrumental, la banda aconseguí un bon nivell d’afinació i qualitat sonora,
amb matisos suaus, lluny de sons estridents , i cresqué el seu renom pels guardons guanyats en certàmens, sent contractada per pobles i ciutats per a actuar en festes i concerts: Falles de València; Setmana Santa, falles i festes d’Alzira; concerts a Algemesí, Sollana, Almussafes; festes d’Albalat de la Ribera, Carcaixent, Algemesí, L’Alcúdia de Crespins, Tous, Novetlé, Benicull, etc. Noves altes de músics. En la Revista de la Societat Musical núm. 9 del 4t trimestre de 1999 es va publicar la plantilla de la banda de música que es va formar després de la guerra civil 1936-39, composta de músics veterans que van pertànyer a diverses bandes que existiren abans de la guerra. Després d’esta primera plantilla es van produir noves altes de músics veterans Antonio Gimeno Lledó i Vicente Gimeno Lledó (percussió), José Vidal Plaza (fagot), Joaquin Camarasa Puig (portabandera i percussió), Salvador Març de 1944. Segón premi del concurs de pasdoble de la Junta Central Fallera. El diploma la foto encara el podeu vore al musical. El premi era de 1000 pessetes. Foto Arxiu Musical.
12
REVISTA DE LA
societat musical Montañana Añó (dipositari i violoncel). Joaquin Esteve Boils (portabandera). Com a Caporal Furrier, es succeïren: Bernardo Peris Aleixandre, Salvador Perales Garcia i Salvador Llopis Alonso. En la festa de Santa Cecília de 1939 ingressà la primera promoció de músics educands encapçalada pels germans bessons Reginaldo i Juan Barberá Jornet. Portaven estudis avançats per haver rebut formació musical que s’impartia, durant la guerra, en les Escoles Públiques, a càrrec del professor Agustí Roig. Esta escola es va traslladar, l’any 1941, amb la denominació “Acadèmia de Música”, al local social i d’assajos de la banda, situat al carrer Salvador Mahiques número 1. L’ensenyança era mixta i en 1950, quan un grup de xiques pretengué ingressar en la banda, entropessaren amb el prejudici que discriminava per a certes activitats a les dones, i encara pitjor, es restringí l’ensenyança gratuïta només per als alumnes del sexe masculí que havien d’ingressar en la banda. Al llarg dels anys 40, ingressaren en la banda, procedents de l’Escola de Música (* músic solista): Flautí: Salvador Oliver Olmos*. Flauta: Reginaldo Barberá Jornet*, Agustí Roig Barrios*, Celestino Boils Osca. Oboe: José Signes Ruiz , Joaquin Ribera Llopis*. Clarinet: José Camarasa Barrachina*, Vicente Marqués Alonso, Agustín Boils Camarena, Salvador Casanova Lledó, José Maria Sais Ribera, Arturo Pastor Noguera*, Joaquin
Llopis Garcia, Joaquin Ribera Osca, Vicente Domingo Alonso. Clarinet baix: José Marqués España, Joaquin Meseguer Colomina. Saxo soprano: Juan Barberá Jornet, Agustí Estruch Puig, Joaquin Boïl Añó, Joaquin Camarasa Añó Saxo alt: Carlos Beltrán Garcia, José Maria Jornet Alonso. Saxo tenor: Heliodoro Añó Osca, Joaquin Añó Osca, José Pascual Osca. Trompeta: José Gimeno Montalvá*, Vicente Noguera Montañana, Alfonso Marqués España, Vicente Sais Montalvá. Fliscorno: José Maria Osca Vidal. Trompa: Alfonso Crespo Benito*. Trombó: Elias Oliver Castells, Leopoldo Alventosa Moscardó, Joaquin Roig Pastor. Bombardí: Ramón Llácer Montalvá, Joaquín Oliver Beltrán, Vicente Ortega Bonafé, Joaquin Domingo Bonafé, Salvador Llopis Gil. Tuba: Antonio Noguera Alós*, Bautista Sais Oliver, Salvador Perales Galán, Vicente Esteve Mut. Caixa: José Maria Boïl Pals. Plats: Salvador Olmos Noguera. Març de 1947. Primer premi del concurs de pasdoble de la Junta Central Fallera. El diploma que apareix a la foto encara el podeu vore al musical. El premi era de 2000 pessetes. Foto Fernando Boïls.
13
REVISTA DE LA
societat musical autonomia i no dependre dels avatars dels dirigents polítics, la banda es va independitzar de l’Administració Local el 18 de juny de 1942 i es va convertir en “Entitat cultural artística” amb el nom de «Banda Unió Musical Santa Cecília”, en la qual els seus components, per mitjà d’un contracte-reglament firmat davant del notari Juan Quinzá d’Algemesí es comprometien a pertànyer a la banda durant quatre anys. El suport que rebia la banda de l’Ajuntament va continuar igual, establit per mitjà d’un contracte en el qual el sou del director i gratificacions als músics es compensava amb les actuacions que la banda donava al municipi. L’Ajuntament cedia a més un local a la banda per a les seues activitats, i costejava els uniformes i l’adquisició i reparació d’instrumental.
Participació en certàmens Al llarg d’aquesta dècada i en distints certàmens, la nostra banda va obtindre els següents guardons: 1940. 1r premi de la 2a secció del Certamen de la Fira de Juliol, amb l’obra de lliure elecció “Rosamunda”, obertura de Schubert. 1943. 1r. premi del Concurs del Pasdoble de la Junta Central Fallera. Pasdoble obligat “El Fallero” de José Serrano. 1r premi del Certamen de Carcaixent. Pasdoble obligat “Puenteareas” de Soutullo i Vert. Lliure elecció “Lo cant del València” de Pedro Sosa. 1944. 2n premi del Concurs del Pasdoble de la Junta Central Fallera. Pasdoble obligat “Cifesa” de V. Ballester.
La Comissió Municipal de Música, després Junta Directiva Segons el Reglament de la Banda Municipal de Música de Guadassuar d’11 de maig de 1939: “Esta Banda está sometida a la inspección de la Corporación Municipal y a la inmediata de la Comisión de Música.” Va ser nomenat president de la Comissió Fancisco Gimeno Montalvá, regidor de l’Ajuntament, secretari Vicente Vidal Plaza i dipositari, el propi director de la banda Virgilio Beltrán, “con la obligación de llevar la contabilidad interna de la Banda. El director de la Banda designará los músicos que hayan de ayudarle en los trabajos burocráticos”. En 20 de maig de 1943, quan la Banda s’independitzà de la Corporació Municipal l’assemblea general va nomenar la primera Junta Directiva, la qual la constituïren com a President Antonio Gimeno Lledó, Vicente Vidal Plaza com a Secretari, com a dipositari Salvador Montañana Añó i dos vocals.
1946. 1r premi del Concurs del Pasdoble de la Junta Central Fallera, Pasdoble obligat, “Casal Fallero” de Bernabé Sanchis; lliure elecció “El Fallero” de José Serrano. 1947. 1r premi del Concurs del Pasdoble de la Junta Central Fallera. Pasdoble obligat “Burjassot” de López Laguarda. 2n premi Certamen de Cullera. 2n premi del Certamen de Catarroja. Obra obligada “Dia de Pascua en Catarroja” de José Manuel Izquierdo. 1r premi del Certamen de Carcaixent. 1948. 1r premi del Certamen de Carcaixent. La banda de Guadassuar va ser desqualificada en el certamen de la fira de juliol de 1948. Participà en la 1a secció amb l’obra obligada “El Caserío” de Guridi, obra lliure “Capricho Español” de Rimsky Korsakov. El certamen es dividia en dos audicions, vesprada i nit Es podien portar tres músics forans i la banda de Guadassuar va canviar l’executant de caixa de la vesprada per un trompa per la nit. Consultat este canvi al jurat no posà cap inconvenient. La banda de Guadassuar rebé la màxima puntuació però sorgí la polèmica, promoguda per l’Artística de Buñol, al·legant que el canvi d’un músic dels tres forans autoritzats suposava que eren quatre els músics “llogats”. No hagué manera de posar-se d’acord, pel qual es deixà per a que decidiren, el dia següent, els juristes de l’Ajuntament de València, els quals consideraren que encara que no més actuaven tres músics “llogats” dalt de l’entaulat en realitat eren quatre subjectes estranys i per tant s’anul·lava la participació de la banda de Guadassuar.
Orquestra i Cor Santa Cecília Una de les activitats de la Banda de Música que va tindre prou èxit va ser l’Orquestra i Cor Santa Cecília, la qual actuava en les representacions de sarsuela i en les misses de les festes patronals. Baix la direcció del mestre de la banda Virgili Beltrán, el cor el formaven veus mixtes en les que van destacar el tenor Joaquin Camarasa Puig les tiples Teresa Barberá Bonafé, Emilia Osca Martinez, Adela Colomina Montalvá, etc. L’orquestra la componien diversos instruments de vent, un violoncel, un contrabaix a càrrec de Domingo Año Cleries i l’harmònium que tocava el mestre Roig. En 1942 el nou rector En Salvador Cotanda Mateu decidix aplicar el Motu Propio de 1903 de Sant Pius X sobre Música Sacra amb les limitacions dels cors mixtos en l’església, per la qual cosa es van retirar les dones i el cor es va reduir només als hòmens. El cor de xiquets de l’escola de Música va reemplaçar les dones. En 1948 l’arquebisbe de València Marcelino Olaechea publicà el decret pel qual prohibia l’ús de tot instrument musical en l’església, a excepció de l’orgue i podent tocar, amb un
La Banda Municipal de Guadassuar es convertix en Banda Unió Musical Santa Cecília. Satisfets tots amb el director Beltrán començà a preocupar la notícia que pel Cos Nacional de Directors de Música Civils, es pretenia donar ple vigor a la Llei de 20 de desembre de 1932 que establix que els Ajuntaments que creen bandes de música hauran de nomenar director a qui figure en el citat Cos de Directors. Per no estar supeditats a la dita Llei i a més gaudir els músics de major
14
REVISTA DE LA
societat musical
Virgili és mestre dispost i glòria a la banda dóna, gojos i himne a la patrona Santa Cecília ha compost. Sense importar-los el cost els músics han acordat: que del premi d’Albalat la seua imatge es costege i tots els anys es festege en goig i solemnitat.
permís especial, instruments de corda en les festes patronals. El cor d’hòmens continuà amb l’acompanyament d’orgue fins a 1949 quan es dissolgué. La festa de Santa Cecília Tots els anys en el dia propi del calendari litúrgic se celebrava la festa de Santa Cecília amb el corresponent concert, missa, processó, paelles i sopars. L’actual imatge de Santa Cecília es beneí en la festa de 1940. Va ser costejada amb les cinc-centes pessetes (tres euros al canvi) del primer premi guanyat per la banda en el certamen d’Albalat de la Ribera. En la dècada dels anys 1940 passaren pel púlpit de l’església de Guadassuar en la festa de Santa Cecília, destacats predicadors: Juan Benavent, José Zahonero, P. Efrén de la Madre de Dios, Juan de Unzalu, els caputxins P. Salvador de Rafelbuñol, P. Estanislao de Guadassuar, P. Angel de Novetlé, Frai Federico d’Almoines, autor de la lletra i himne a Santa Cecília. Per a la cavalcada de la Repartició de la Carn del 21 de gener de 1941, el poeta local Josep Maria Cleries Sabater va compondre diverses dècimes dedicades a la banda en les què elogia el director Virgili Beltran que havia compost els gojos i himne a Santa Cecília l’any anterior. També els músics solistes mereixen l’admiració pel poeta.
Esta banda reunix músics de categoria, a part de la gran valia del mestre que dirigix. Reginaldo es distingix com un virtuós flautista, Coronel, clarinetista, toca com un campió, i Alfredo és, en el trombó excel·lent instrumentista. Agustí Roig Barrios Ex-secretari de la Societat Musical
Encara que no la tenim datada podria ser de juliol de 1948, pel lloc on està feta, la plaça de bous de València. Deu correspondre a aquell certàmen «fallat». Foto Arxiu Musical.
15
REVISTA DE LA
societat musical
Faristol Hary Janos de Zoltan Kodaly Compositor hongarés. Va estudiar ciències en la Universitat de Budapest i composició en el Conservatori amb Hans Koessler, mestre de Béla Bartók. Este professor, encara que alemany, va saber entusiasmar al seus alumnes per la música nacional d’Hongria, que començava a perdre’s per l’amanerament de les músiques cíngares i les influències exòtiques. Igual que Bartók, Kodály va començar a recórrer el seu país a fi d’arreplegar la música popular. En col·laboració, van analitzar i van classificar milers de cançons. Des de la seua joventut Kodály va admirar Brahms i Debussy, però impregnat el seu pensament dels ritmes característics i melòdics de la música del seu país, el seu estil va prendre este caràcter, encara que no va utilitzar cap melodia popular concreta com a base de les seues composicions. Destacà també com a pedagog amb el seu sistema d’entonació del do “mòbil” utilitzat per a introduir el cant als més menuts. Entre les seues produccions destaquen Hary Janos, les Danses de Marossázék i les Danses de Galanta; el ballet Kuruc Estire, Felszállott a tita, variacions per a orquestra; Concert per a orquestra, Missa Brevis i Tomba dels Màrtirs. Kodály, sense ser un compositor revolucionari, va adoptar tècniques modernes. Les seues obres tenen sempre gran colorit i vibrant vigor.
Sinfonia sevillana de Joaquín Turina Va nàixer a Sevilla. Des de la seua infància va cultivar una especial atracció cap a la música. Començà a estudiar la carrera de medicina, però prompte la va abandonar, estudiant piano i harmonia. Va debutar com a pianista en 1897 i després del seu èxit es va animar a traslladar-se a Madrid a fi de poder estrenar una òpera, La sulamita, empresa que no va poder realitzar. Allí va conéixer Manuel de Falla, a través del qual començà a interessar-se pel nacionalisme musical. En 1905 es va traslladar a París, on va continuar estudiant amb Moritz Moszkowski i amb Vincent d’Indy, vinculant-se també a Debussy i Ravel i posteriorment, seguint els consells d’Albéniz, va adoptar un estil purament nacionalista espanyol.
HARY JANOS El 1926 es va estrenar la seua òpera humoristica Hary János en la que ens conta la victòria d’un heroi hongarés davant les tropes de Napoleó. Deixa clar el sentit de l’humor que caracteritza a Kodaly, la paròdia del saxofón burlantse de la derrota de l’exercit francés. La suite o selecció que escoltarem a la banda consta de les cinc parts: El conte de fades comença; El rellotge musical vienés; Cançó; Batalla i derrota de Napoleó; Entrada de l’Emperador i la seua cort. Recomane la versió (amb video VHS) de Georg Solti amb la insuperable Orquestra Filarmónica de Viena.
16
REVISTA DE LA
societat musical El primer gran èxit com a compositor el va obtindre amb l’estrena de La procesión del Rocío amb l’Orquestra Simfònica de Madrid, dirigida per Enrique Fernández Arbós. A partir d’este moment es va convertir en un dels autors espanyols de més prestigi i en 1926 va obtindre el Premi Nacional de Música pel seu Trio amb piano, opus 35. Va ocupar diversos càrrecs de rellevància, entre ells el de catedràtic de Composició en el Conservatori de Madrid i membre de l’Acadèmia de Sant Fernando. Va morir en 1949 a Madrid. SIMFONIA SEVILLANA Del repertori d’obres orquestrals destaquen La procesión del Rocio, les Danses Fantàstiques i la Simfonia Sevillana. Aquesta última és una de les obres més importants de la música espanyola, formant part, ja des de la seua estrena, del repertori de la majoria d’orquestres europees de l’època.
Margarita la tornera de Ruperto Chapí traslladar a París. De nou a Madrid, es va dedicar de ple a la producció de música escènica, desplegant una fecunditat i una inspiració que li van guanyar incessants triomfs. Fundador de la Societat d’Autors Espanyola en 1893, va ser també igual que Tomás Bretó i Federico Chueca professor de Manuel de Falla. Sens dubte, és el major compositor de Sarsueles perquè va estrenar 155 en la seua gran majoria amb èxit. La seua fama es deu especialment a La Tempestad, La Bruja, El Rey que rabió, El Tambor de Granaderos, Las Bravias i, certament, el seu més adorat treball, La Revoltosa. També va escriure algunes òperes, entre elles Circe i Margarita la tornera, estrenada aquesta última en el Teatre Real poques setmanes abans de la seua mort. Entre les seues produccions orquestrals ressalten la Fantasia morisca i Los gnomos de la Alhambra.
Va nàixer a Villena (Alacant) el 27 de març de 1851. Va morir a Madrid el 25 de març de 1909. Fill d’un modest barber, va rebre les primeres lliçons de son pare, músic aficionat. Precoç en extrem, als 12 anys va dirigir la banda del seu poble. Toca el flautí inicialment i el cornetí després, amb el que arriba a ser un excel·lent intèrpret sol·licitat en diverses agrupacions musicals de la zona. Als 16 anys va a Madrid a estudiar harmonia amb Miguel Galiana, i composició amb Arrieta. En 1872 va ser músic major de la banda d’un regiment. En 1874 va anar a Roma com a pensionat en l’Escola Espanyola de Belles Arts i allí va compondre l’òpera La filla de Jefté. En 1878, com a pensionat de mèrit de l’Acadèmia de Roma, es va
Margarita la tornera (òpera-1909) Està basada en una llegenda escrita per l’escriptor espanyol del segle XIX José Zorrilla, autor també de la coneguda obra teatral “Don Juan Tenorio”. Margarita, monja tornera en un convent de Palència, és seduïda pel Don Juan, encara que aquest prompte s’enamora d’una altra dona més mundana, la ballarina Sirena. En el transcurs d’una festa Don Juan fereix l’amant de Sirena; Margarita, en un gest desinteressat, li ajuda a fugir de la justícia. Dos anys després d’aquests fets Margarita rebutja amb decisió l’amor d’un regenerat Don Juan i decideix retornar al seu convent. Però en arribar comprova com la tornera segueix aparentment en el seu lloc; i és que la mateixa Mare de Déu, accedint als precs de Margarita, l’ha suplit miraculosament durant la seua absència.
17
ESCOLA DE MÚSICA 25 ANIVERSARI CURS 2004-2005 CALENDARI ESCOLAR Del 15 de setembre al 17 de juny
No hi haurà classe: diumenges 9 i 12 d’octubre 1 de novembre 22 de novembre 6 i 8 de desembre
del 23 de desembre al 9 de gener 21 i 22 de gener 19 de març del 24 de març al 5 d’abril
AVALUACIONS
1r TRIMESTRE 2n TRIMESTRE 3r TRIMESTRE
EXAMENS del 9 al 15 de desembre del 7 a l’11 de març del 6 al 10 de juny
ENTREGA DE BUTLLETINS del 16 al 22 de desembre del 14 al 18 de març del 13 al 17 de juny
AUDICIONS FINALS DE CURS
22 juny: flautes, saxos, trompes, violoncels, contrabaixos, pianos i percussió.
23 juny clarinets, trompetes, violins, guitarres i cor.
24 juny oboes, fagots, trombons, tuba, bombardins, alumnes d’iniciació i Banda Jove.
REVISTA DE LA
SOCIETAT MUSICAL
ESCOLA DE MÚSICA HORARIS CURS 2004-2005 ASSIGNATURA
CURS
DIES
HORARI
AULA
de 17.30 a 18.30 de 18.30 a 19.30
Beethoven A
DILLUNS I DIMECRES DILLUNS I DIMECRES DIJOUS I DISSABTE
Sala de Juntes Sala de Juntes Sala de Juntes
Beethoven B
DIJOUS I DISSABTE
Beethoven C
DIJOUS I DISSABTE
Bach
INICIACIÓ MUSICAL
Mozart
LLENGUATGE MUSICAL
1r A
6é
DIMARTS I DIJOUS DIMARTS I DIJOUS DILLUNS i DIJOUS DIMARTS i DIVENDRES DIMARTS i DIVENDRES DIMARTS i DIVENDRES DIMARTS i DIVENDRES DIVENDRES
Adults
DIJOUS
1r B 2n 3r 4t A 4t B 5é
ANÀLISI I HARMONIA CONJUNT CORAL
de 17.30 a 18.30 de 10 a 11 de 18.30 a 19.30 de 11 a 12 de 19.30 a 20.30 de 12 a 13
Sala de Juntes
PROFESSOR/A
PEPE GIMENO
INMA CALPE
Sala de Juntes
de 17.30 a 18.30 de 18.30 a 19.30 de 17.30 a 18.30 de 17.30 a 18.30 de 18.30 a 19.30 de 19.30 a 20.30 de 20.30 a 21.30 de 18 a 20 de 20.30 a 21.30
2
DIVENDRES
de 20 a 21
7
DILLUNS
de 17.30 a 18.30
AULA GRAN
de 18.30 a 19.30
AULA GRAN
2
TERE RIBERA
1
AMPARO OLIVER
1 1
JOSEP RIBES
1 1 7
PACO ZACARÉS
2
TERE RIBERA PACO ZACARES
1r
2n
DILLUNS
9
LOURDES CASTELL
REVISTA DE LA
SOCIETAT MUSICAL
ASSIGNATURA
CURS
DIES
HORARI
AULA
PROFESSOR/A
VIOLÍ CONTRABAIX FLAUTA
tots
DISSABTE
de 10 a 12
6
JOSEP RIBES
tots
DIJOUS
de 9 a 14
3
PACO LLUCH
tots
DILLUNS
3
OBOÈ
tots
DIJOUS
DOLORES CALATAYUD TERE RIBERA
CLARINET
tots
TROMPETA
tots
PERCUSSIÓ
tots
GUITARRA
tots
DIMARTS
PIANO ORQUESTRA (BANDA JOVE)
tots
DISSABTE
de 17.30 a 21 de 19.30 a 21.30 de 16 a 21 de 10 a 13.30 de 18 a 19.30 de 18.30 a 21.30 de 16.30 a 19 de 17.30 a 21 de 17.30 a 19.30 de 17.30 a 19.30 de 17.30 a 19.30 de 16 a 19.30 de 17 a 19 de 18.30 a 21 de 15.30 a 13 de 17.30 a 19.30 de 10 a 14
tots
DISSABTES
de 12 a 14
DIVENDRES DISSABTE DIMARTS
FAGOT
tots
DIMARTS
tots
DIVENDRES
SAXÒFON
tots
DILLUNS
TROMPA
tots
DIMECRES
TROMBÓ, BOMBARDÍ i TUBA
DIMARTS tots DILLUNS DIMECRES DIJOUS I DIVENDRES DIMARTS DIVENDRES
10
4 5 5
VÍCTOR ESTARELLES SAMUEL PÉREZ
5
INNO SIGNES
3
JUANJO CHORNET
3
VICENT BOÏLS
4
AMPARO OLIVER
8
PACO GIMENO
8
VICENT OSCA
8
RUBÉN MARQUÉS MOISÉS BOÏLS
8
AULA GRAN
LUIS OSCA
3
ASUN BARRIOS
7
OLGA PEIROTEN
AULA GRAN
REVISTA DE LA
societat musical
··· RECULL DE PREMSA···
21
REVISTA DE LA
societat musical
··· RECULL DE PREMSA··· Que el curs de música antiga ha estat un èxit ningú ho dubta. L’èxit de participació tant a nivell de participants actius com de públic així ho demostra. En quant a ressò en la premsa escrita ahí va una mostra, doncs no hem volgut posar tots els retalls on ha aparegut. Tan sols citarem el Butlletí d’Informació Municipal Així Som del nostre poble del més de juliol i l’últim del més d’octubre a pàgina completa, la Revista Música i Poble (de la federació de Societats Musicals) en el seu número corresponent a juliol-agost, La Ribera del 15 de juliol, Las Provincias i el Levante del 18 d’agost, la Cartelera Túria del 20 d’agost, La Cartelera del 20 d’agost i del 3 de setembre, el País i Las Provincias de 3 de setembre...
EL PAÍS 3-9-2004
22
REVISTA DE LA
societat musical
··· RECULL DE PREMSA··· LEVANTE 18-8-2004 LAS PROVINCIAS 18-8-2004
LAS PROVINCIAS 3-9-2004
23
FITXER 1984 Algunes curiositats respecte a les actuacions de la Banda del 1984. Es feren concerts al Catòlic i al Cine Rex (no Sala Rex). Encara no hi havia concert de Sant Roc ni del 9 d’octubre, i sí festival de bandes el dia del Crist i concert de Nadal. El 15 d’agost actuà per primera vegada la que hui anomenem Banda Jove (la segona actuació tardà quasi 3 anys). Per primera vegada també, el concert de Corpus (i la festa) es feia diumenge, i no dijous.
Divendres 30 de març / El Catòlic, 22.30 h. / IV Retrobem la Nostra Música Torre de Muza A la lluna de València Siluetes
Preludio y danza Danses valencianes (Adam Ferrero) Luisa Martín
Diumenge 8 d’abril / Cine Rex, 12 h. El juez Concert per a dos trompetes (Vivaldi) Capricho italiano
Gayaneh Concert per a trompa nº 4 (Mozart) América Rienzi
Diumenge 21 de juny / Plaça / Concert de Corpus Ciudad Benifaió La venta de los gatos Ciclo de ríos
Una nit d’albaes Es xopà hasta la Moma La Revoltosa Ciclo de ríos Himne a Guadassuar Himne Regional Valencià
Diumenge 15 de juliol / Plaça En er mundo En las estepas del Asia Central Mari-Celi Las Golondrinas
La corte de Granada La reina mora En er mundo
Diumenge 22 de juliol / Plaça Islas Canarias Las hijas del Zebedeo América La Torre del oro
Rienzi Tres Danses (Khachaturian)
Dilluns 6 d’agost / Plaça, 23 h. / IV Festival de Bandes (SOCIETAT INSTRUCTIVA “UNIÓ MUSICAL “ de MONSERRAT)
(UNIÓ MUSICAL d’ALGEMESÍ)
Ciclo de ríos Capricho italiano
Dimecres 15 d’agost / Plaça / Concert de la Mare de Déu d’agost (SECCIÓ JUVENIL)
La Gran Vía El Príncep Igor
Diumenge 21 d’octubre / Cine Rex, 12.30 h. / V Retrobem la Nostra Música Traner Ibérica El rossinyol de l’horta
Divertimento (Adam Ferrero) Danses valencianes (Blanquer) Batalla Imperial
Diumenge 2 de desembre / Cine Rex, 12.30 h. / Concert de Santa Cecília Edinburg L’Alesienne (suite) Rapsòdia hongaresa núm. 2
Danses valencianes (Blanquer) La Dolores (jota)
Dimecres 26 de desembre / Cine Rex, 19 h. / Concert de Nadal (GRUPS DE CAMBRA)
Los Planetas (Marte) Del Guadalquivir
REVISTA DE LA
societat musical
LLIBRES DE MÚSICA A LA NOSTRA BIBLIOTECA MUNICIPAL També podeu trobar allí bastants discos, entre els que estan dels de Luur Metalls, per exemple, o els dos cursos de música antiga de Guadassuar (els 4 concerts) en DVD, o totes les revistes de la Societat Musical. O també podeu anar a estudiar o a consultar qualsevol cosa per internet. Un luxe.
La Biblioteca Municipal també té present la música i de manera destacada. Ens ha enviat a la Societat Musical un llistat de tots els llibres de la Secció de Música que podeu consultar al tauler d’anuncis del Musical. En podeu trobar de divulgació, de diferents tipus de música... molt interessants i potser útils per a treballs, per a consultar dubtes, etc. Per exemple podríem destacar el de Bernstein sobre les seues classes per a xiquets, la Història de la Música de Grout, la Guia Akal, el Diccionari d’instruments de R. Andrés, Cómo escuchar la música, de Copland, el conte El maravilloso mundo de la música, o els 10 volums de l’excel·lent Diccionario de la música española e iberoamericana de recent publicació per l’ICCMU.
Recordeu que és debades. Com diu l’anunci només fa falta una foto de carnet i el DNI. Per estar dins la Xarxa de Lectura Pública de la Generalitat Valenciana es pot consultar tot el que hi ha per internet (www.xlpv.cult.gva.es). Per als que no tinguen molta costum d’anar, la Biblioteca Municipal està a la Casa de Pedra, antigues “Monges”, excel·lent lloc i excel·lent biblioteca. Recomanable visitar amb assiduïtat.
LLIBRES PER REGALAR - El afinador de pianos de Daniel Mason (ed. Salamandra – c. 17 € ) - La chica del trombón d’Antonio Skármeta (ed. Debolsillo – c. 8 € ) - Canto castrato de César Aira (ed. Mondadori – c. 15 €) - La novela de la ópera de Franz Werfel (ed. Espasa – c. 12 €) - Diabulus in musica de Espido Freire (ed. Planeta – c. 10 €)
A la revista del novembre passat es recomanaven una sèrie de llibres de música per a regalar davant la proximitat de les festes nadalenques (ningú ens ha contat res ni de bo ni de roí). Enguany vos presentem set llibres, o millor dit, set novel·les on la música està present, és una excusa per a la trama, sense ser llibres de música en sí. Podríem dir que son novel·les “amb música de fons”.
I no digueu que son cars que no és cert. Algú ens podria dir per a la revista de febrer si li han fet algun d’aquestos regals.
- El violín negro de Maxence Fermine (ed. Anagrama – c. 8 €) - El stradivarius perdido de John M. Falkner (ed. Valdemar – c. 14 €)
25
REVISTA DE LA
societat musical Ja ho tens prou...
El Fosquibrut desafinat
...de parar
Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.
la hola de la societat musical El passat 7 de juny es va casar M. Ángeles Gimeno (flauta). Com en tots els casos volem desitjar-li la major felicitat en esta nova etapa de la seua vida. Ací la podem veure amb les xiques de la banda que assitiren a la seua boda. Encara que hauríem d’haver-ho assenyalat a l’anterior revista, la distància pareix que es va fer notar. El cas és que el passat maig naixia a Sevilla Sofia, la xiqueta de Vicent (el Roget) i Sara. Tots tres visitaren el passat juliol un assaig de la Banda per al certamen.
Amb la revista ja tancada però encara a temps, ens arriba la notícia de que divendres 5 de novembre de bon matí, ha nascut Lluc, fill de Tere i Perfecto. Observeu que a l’igual que l’anterior, ha resultat d’una combinació de contrabaix i oboé.
EL CABINISTA
962570719
(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)
Pregunta. A Campo de Criptana se’ls havia avariat l’aire condicionat a tot el poble?.
(CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)
Es fa saber. L’MV sol·licita que hi haja, almenys, un certamen al mes.
Anunci. La casa Dodot ha regalat a la Banda un caixó de “panyalins” o bolquers (el voreu a l’entrada de la sala d’assaig) per a que se’ls posen, abans de començar cada assaig, el joves músics que baixen a pixar cada dia (i no és problema de pròstata que encara són massa joves).
Es fa saber 2. El bar Pepe el Brigo sol·licita que hi
Invents. Al concert del 9 d’octubre, Triptic Thodal: què
haja un certamen, com a mínim, cada 25 anys.
Es fa saber 3. Jo demane que cada vegada que anem
bonic és inventar paraules. I si és per a un títol fins i tot queda bé.
a un certamen el guanyem. Com siga.
Hay Jamón! Eixa obra deu estar bé. Va dir un jove
Pregunta de novato. Des de que he entrat a la ban-
músic en vore una partitura de Hary Janos.
da hem guanyat ja dos certamen. Això és sempre és sempre aixina?
Més invents. Després
Dubte transcendental. Com s’encenen de manera
de llegir a l’anterior número de la revista el que deia Música i Poble sobre el premi de loteria, Mario Bou declarà: “Jo no vaig dir res d’això”.
espectacular les llums interiors d’un autobús?
Wanted. Un tal Rubén (de fora del poble) espera notícies des de falles d’una jove clarinetista de Guadassuar.
Notícia extraordinaria. S’ha vist a un tal Rubén (del poble) tocant les danses amb una trompeta. Habitualment a la primera dansà.
Fan cara de bons xics i diuen que són de
Travallengües. Qui ha dit que no tinc cap pel al cap? Ja els voreu de color roig.
Guadassuar. Algú els reconeix? Imatge captada a la processó d’Algemesí. (foto Vicent Sais)
Casting. Escola d’actors “El Musical”. Actuen tan bé que pareixen reals (i reials).
26
REVISTA DE LA
societat musical
històriesdel pare vicent 10
avi
ENHORABONA TERE! ENHORABONA PERFECTO! BENVINGUT LLUC!!!
DANSES AGOST 04 L’ALTRA BODA Ningú dubta ja de que el dia més esperat de les danses és el divendres. I enguany no va defraudar. Junt a totes les demés animacions que les diferents colles preparen per a eixe dia, la dels músics cada any és més espectacular. Enguany ens sorpreneren com tots sabeu amb la «Boda Reial» més espectacular. Banda de Música de la Guardia Civil amb uniforme de gala, policia motoritzada, el rei, la reina, els infantets, les cases reials europees, les cases reials àrabs, Agata, els bisbes, els paparazzis, els guardaespatles... No va faltar de res. Ara, la questió més comentada de la nit va ser la perfecció amb que la banda va desfilar. Amb marcialitat, marcant el pas. Més d’un dels espectadors i dels músics més joves veieren per primera vegada als músics de Guadassuar portant el pas. Que és això de portar el pas?- preguntaven músics i public de la banda més jove, doncs no ho havien vist mai. Ah! però és que saben portar-lo?- comentaren alguns més majors. Al final va estar tot molt divertit però ens asalta el dubte: a partir de ara la banda desfilarà com en el divendres de danses en tots els passacarrers i processons?
27
àlbum
No apareixen datades aquestes fotos que sempre han estat a un cuadret al musical però evidentment corresponen a aquells certàmens que organitzava la Junta Central Fallera i que patrocinava CIFESA. Durant els anys 40 la nostra banda va participar en nombroses ocasions i amb gran èxit. Fotos Arxiu Musical.