REVISTA DE LA
societat musical GUADASSUAR setembre-octubre-novembre-desembre 2008
11 de juliol de 2008 Certamen Internacional de Bandes de Música «Ciutat de València»
1r Premi de la Primera Secció Millor Banda de la Comunitat Valenciana Màxima puntuació de totes les seccions
REVISTA DE LA
societat musical
GRÀCIES Després de catorze anys la nostra banda ha tornat a participar en el Certamen de Bandes de València i, a més, amb un èxit artístic sense discussió possible. Però d’este èxit en són partícips molta gent de manera directa o indirecta i cal ser agraïts. Per això, m’agradaria donar les gràcies a tots i a totes. Gràcies als xavals i xavales que en el seu primer certamen ha treballat i s’han emocionat com calia. Gràcies als nostres músics que viuen i treballen fora de Guadassuar i que feren un esforç per estar presents en esta nit màgica. Gràcies als músics que aguantaren el tipo (no totes les nits foren agradables, amb assajos d’escassa assistència i nits de desànim). Gràcies a la nostra Junta Directiva que va fer que les últimes nits, entre assaig i assaig sempre tinguérem les taules preparades. Gràcies als músics majors que encara que ja no poden tocar, estigueren donant-nos el seu suport. Gràcies als músics forasters, que s’integraren en la nostra banda com un més dels nostres i ja són part de la nostra banda. Gràcies a tots els que no pogueren vindre per motius de salut o treball, perquè eixa nit també notarem la seua presència.
Gràcies als familiars, socis i simpatitzants, a tot el poble de Guadassuar que eixa nit ens acompanyaren com en les grans ocasions. Gràcies als de la pancarta «Guadassuar, això sí que és bufar», que en cada gran ocasió estan al nostre costat. Gràcies als representants municipals, alcalde i regidors, que també estigueren al nostre costat. Gràcies a Joaquín Vidal, que va voler acompanyarnos una vegada més al mateix recinte on va triomfar tantes vegades amb la nostra banda. Gràcies a Francesc Zacarés, tants anys director nostre i que va formar a una bona colla dels que eixa nit estaven dalt de l’escenari. Gràcies a José Rosell i Àngel Martínez, exdirectors de la nostra banda, que no es vullgueren perdre esta nit. Gràcies a les nostres famílies, dones, marits, pares i mares, fills i filles, nóvios i nóvies, que suportaren que moltes nits no estiguérem a casa amb ells perquè havien d’assajar. I sobretot gràcies a Juan Carlos Civera, el nostre director, que va saber transmetre’ns el seu entusiasme. Us puc assegurar que des de l’arena primer i des de l’escenari després es va notar el suport de tots i totes, i aconseguirem sentir-nos orgullosos de formar part d’esta banda i d’este poble. I ara cal tornar a la realitat del dia a dia per continuar sentint-nos orgullosos en cada assaig i en cada concert, en cada passacarrer i en cada processó, que els primer premis s’aconseguixen des del treball del dia a dia. Salva Colomer
REVISTA DE LA
SOCIETAT MUSICAL GUADASSUAR Número 39 setembre-octubrenovembre-desembre de 2008 EDITA:
SUMARI
Societat Unió Musical Santa Cecília Carrer Pare Vicent 10 CP 46610 Telèfon: 962570719 guadamusical@hotmail.com
Gràcies .......................................................................... 2 Festa de Santa Cecília .............................................. 3 Certamen Ciutat de València .................................. 4 Civera i el Certamen .................................................. 6 L’emoció de la primera vegada .............................. 8 Discografia ................................................................... 9 Notícies ..................................................................... 10 Llibres ............................................................................ 11 25 anys de músics ................................................... 12 Premsa .......................................................................... 13 Músics participants en el Certamen..................... 16 Activitats ........................... .......................................... 18 Curs de Música Antiga ............................................ 19 Tesi doctoral de rafa Polanco ............................... 19 Festes d’estiu .............................................................. 20 Escola de Música ...................................................... 21 CDs per a xiquets ..................................................... 21 Faristol ........................................................................... 23 Fitxer 1988 ................................................................... 25 Fitxer 1998 .................................................................. 27 Cine de Música - Música de Cine .......................... 29 El Fosquibrut Desafinat ............................................ 30
COORDINACIÓ: Salvador Colomer TEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boïls, JUan Carlos Cibera, BIM, Ferran Barberà, Paula Oliver, Josep Ribes, Ino Signes, Levante-EMV, Las Provincias FOTOS: Salvador Colomer, Ernesto Colomer, Susi Niclòs, Miguel Martínez, Salvador Ribes, Miquel Llàtzer, Reyes Gimeno, Josep Ribes, Ino Signes, Marcelo Ullua, Levante-EMV, Juan Bta. Boïls, Isabel Pérez, Enric García, Joaquín Sais, M. Ángeles Navarro, Zaida Ginestar, Fotos Carrillo 600 exemplars Imprimeix: Set i set. La Pobla Llarga
amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana 2
REVISTA DE LA
societat musical
FESTES DE LA MÚSICA 2008 FESTIVITAT DE SANTA CECÍLIA FESTES DE NADAL PROGRAMA D’ACTES DISSABTE 20 DE DESEMBRE
DISSABTE 22 DE NOVEMBRE
CONCERT DE NADAL
DIA DE SANTA CECÍLIA 18 HORES: Cercavila recollida de nous músics
BANDA JOVE ORQUESTRA JOVE COR INFANTIL
i
19’30 hores AUDITORI MUNICIPAL
18’45 HORES: Trasllat de la imatge de la nostra patrona a l’Ermita.
Directors Juan Carlos Civera Juan Bautista Boïls
19 HORES: Missa a l’Ermita de Sant Roc en honor de Santa Cecília, cantada per la Coral Mestre Llorenç Ruiz. A continuació processó des de l’Ermita al Musical.
DIJOUS 25 DE DESEMBRE
FELICITACIÓ NADALENCA BANDA DE MÚSICA COR INFANTIL
22 HORES: Sopar de germanor per a tots els músics.
13 hores PLAÇA MAJOR
Director: Juan Carlos Civera DISSABTE 29 DE NOVEMBRE
CONCERT DE SANTA CECÍLIA QUALSEVOL MODIFICACIÓ EN DATES I HORARIS S’ANUNCIARÀ ALS LLOCS DE COSTUM
BANDA DE MÚSICA 19’30 hores AUDITORI MUNICIPAL
Director: Juan Carlos Civera 22 HORES: Sopar de germanor per a tots els músics.
3
REVISTA DE LA
societat musical
LA NOSTRA BANDA TORNA A TRIOMFAR AL CERTAMEN DE VALÈNCIA La nit del passat 11 de juliol quedarà, i no és un tòpic, en la memòria de tots aquells que estaven presents en la Plaça de Bous de València. La nostra Banda de Música tornava, després de catorze anys, a aquell recinte en el que tants èxits aconseguirem en les dècades del 80 i dels primers 90 baix la direcció de Joaquín Vidal. I triomfàrem sense discussió. I l’emoció va envair als nostres músics a tots els que ens acompanyaren. Des de l’arena primer i des de l’escenari després era tot un gust contemplar la grada, no sols pels nombrosos aficionats que acudiren a la plaça, sinó per vore en ella, per exemple a D. Joaquín Vidal i Paco Zacarés, a més de José Rosell i Àngel Martínez. També als incondicionals majors Carlos, tio Joaquín i Domingo que han assistit a assajos, concerts preparatius i sopars i a nombrosos xiquets i xiquetes de la Banda Jove i de l’Escola de Música amb els seus pares (esperem que algun dia pugen ells dalt). I la pancarta recuperada de «Guadassuar això sí que és bufar». Darrere qudaven els mesos d’assajos parcials i generals, no sempre productius per la falta d’assistència, les vesprades i nits d’assajos de les últimes setmanes, amb sopar pel mig, el gota a gota dels músics que viuen fora del poble i que cada nit anaven incorporant-se, la il·lusió de molts (xavals i majors), el pessimisme d’alguns, la força de Juan Carlos Civera... I eixa nit va eixir tot bé. Els músics estaven centrats en el que havien de fer, el mestre que se’n eixia, el públic ens acompanyava. I la música va sonar i el jurat va puntuar. I com va puntuar! 390 punts sobre 400 possibles: Primer Premi de la Primera secció (6000 €), Millor Banda de la Comunitat Valenciana (3000 €) i màxima puntuació de totes les seccions.
Per a que es puga veure la magnitud exacta de la puntuació, cal tindre en compte que en la Secció Especial, celebrada el dia següent, va guanyar la Banda de l’Ateneo de Cullera que va obtindre 361’5 punts. El jurat puntuava, per eixe ordre els següents apartats: Afinació, Sonoritat, Interpretació i Tècnica. A continuació es desglossa per parts la puntuació: Obra obligada: 195’5 punts Joan Enric Canet Todolí: 38 punts(9’5, 9’5, 9’5) Daniel Ferrero Silvage: 40 punts (10, 10, 10, 10) Teo Aparicio Beltrán: 39 punts (9’5, 10, 10, 10, 9’5) Dirk Peppel: 39 punts (9’5, 10, 10, 10, 9’5) Paulo Martins: 39’5 punts (9’5, 10, 10, 10, 10) Obra lliure: 194’5 punts Joan Enric Canet Todolí: 38 punts (9’5, 9’5, 9’5, 9’5) Daniel Ferrero Silvage: 39 punts (9’5, 10, 10, 9’5) Teo Aparicio Beltrán: 39 punts (9’5, 10, 10, 10, 9’5) Dirk Peppel: 39 punts (9’5, 10, 10, 10, 9’5) Paulo Martins: 39’5 punts (9’5, 10, 10, 10, 10) La resta de bandes quedaren de la següent manera: el segon premi va ser per a la Sociedad Musical la Armónica de San Antonio, amb 317 punts, el tercer per a la banda Unión Musical de Meaño (Pontevedra) amb 297 punts, en quart lloc la Muziekvereniging Sint Gregorius de Haaren (Holanda), amb 213 punts. La Szte Concert Band de Mako (Hungria) va quedar desqualificada per portar una quantitat de músics no inscrits molt per dalt de la establida en les bases. Actuà com a banda invitada i fora de concurs la Gelders Fanfare Orkest de Vlaardingen (Holanda) que ens va sorprendre amb unes magnifiques interpretacions de música espanyola i fins i tot valenciana.
4
REVISTA DE LA
societat musical A continuació vingueren les celebracions. La d’eixa mateixa nit a la porta de l’MV en la que es trobà a faltar el passacarrer, pendents com estàvem tots de la rapada del mestre. La del dia 24 de juliol a la porta de casa del president, lloc habitual de celebracions. I com no, la del concert del dia 5 d’agost, en la que s’exposaren els diplomes aconseguits i li férem lliurament a Juan Carlos de les reproduccions del seu primer «Primer Premi» al certamen. CURIOSITATS DE LA LLISTA DEL CERTAMEN Respecte al tio Antonio Noguera caldria fer una menció especial, doncs és l’únic músics de la nostra Banda (i no es donaran molts casos en altres bandes) que ha actuat en València en els certàmens de 1948, 1950, 1983, 1985, 1987, 1990, 1994 i 2008. Seixanta anys d’història de la nostra Banda en una sola persona. I damunt enguany ha actuat junt a tres nets: Zaida Ferrero Noguera (violoncel), Diego Garcia Noguera i Josep Ribes Noguera (trombons), un de cadascuna de les seues filles. Entre els músics que pujaren a l’escenari, hi havia deu parelles de germans a més d’un cas de tres germans (Moisés). De cosins i altres parentescs no anem a parlar perquè segurament quedarien pocs músics sense altres relacions. Només, pares n’han pujat dos amb dos fills cadascú (Paco Gimeno i Salva Oriola). Observant la llista dels músics, veierem que alguns músics tenen el número de DNI correlatiu: Juanba i Reyes, José Enrique i Teresa, Marta i Paula, i Carlos Camarasa i Ximo Sais. A pesar de que cada vegada entren més xiques a la banda, dels 99, hi sols n’havia vint: set clarinetistes, quatre violoncelistes, dos oboistes, dos trompistes, una trompetista, una flautista, una percussionista, una arpista i una pianista. (Llista completa en pàgines 16 i 17)
-»El primer segur. Heu tocat una altra obra obligada.» (Carlos, un dels aficionats amb solera que acompanyen sempre a la Banda) -»Nos habéis dado demasiados puntos.» (el director al jurat en pujar a replegar el premi) -»Això no val per a res!» (P.L., un trompetista a la porta de l’MV, abans de llevar el dosificador de la talladora de pèl en vore que allò no corria)
Les fotos del certamen que apareixen a la Revista són de: Salvador Colomer, Ernesto Colomer, Susi Niclòs, Miguel Martínez, M. Ángeles Navarro, Salvador Ribes, Joaquín Sais, Marcelo Ullua i Levante-EMV
FRASES DEL CERTAMEN Per a acabar, una de frases memorables sentides eixos dies: -»Para mi el premio es que estéis aquí.» (el director abans d’acabar l’últim assaig en el discurset d’agraïment) -»Menys mal que hui fem l’assaig amb mosquitera.» (un músic després de patir diversos assajos amb bitxos i vore que eixe dia estava l’arpa) -»Tinc agonia. Si vomite ahí dalt mos llevaran punts?» (jove trombonista quan pujava nerviós a l’escenari) -»Ale!, que hui no hem d’alçar el piano en alt» (un dels transportistes habituals del piano en arrossegar-lo dalt l’escenari)
5
REVISTA DE LA
societat musical
Als meus músics Que fantàstic el que ens ha ocorregut esta última temporada culminada amb el Certamen de València. Una persona mai sap el que li depara el futur. Recorde el meu primer assaig a Guadassuar. Vaig haver de demanar-vos que no m’ajudàreu tant quan dirigisc. Tocàveu sense mi. De segur pensàreu «no marca massa bé el compàs, li ajudarem un poc» i fins i tot vaig haver de demanar-vos que no m’ajudàreu amb el «tempo», perquè així no sabríeu mai que roí que sóc dirigint. Eixe dia conduint cap a ma casa pensava: «no podré dirigir mai esta banda, estan en un camí molt diferent del meu». Al segon assaig la cosa va començar a canviar. Vaig pensar: «són flexibles, només necessite això»; i al segon concert amb la 7a de Schostakovitx, ja els deia als meus amics que dirigia la millor Banda del món. I hui ho sent així. M’heu donat fam de música. Durant el treball del certamen vaig poder disfrutar com un nano de la vostra paciència i de la vostra tolerància cap a les meues idees d’interpretació. Vaig proposar el que poques agrupacions no professionals podrien admetre i vaig sentir la vostra confiança en mi i pense que tot el que vaig proposar és culpa vostra. Em vau fer confiar en vosaltres. Sabia que la vostra qualitat personal i musical donava per a molt. Però tant, tant, no ho esperava. Tampoc confiava, perquè no els coneixia, en molts dels què treballen fora i van participar amb nosaltres d’esta aventura, i esta va ser una altra gratíssima sorpresa. Venien en el descans del seu primer assaig a felicitar-me. Van ser increïbles. Açò em va motivar molt i em va animar en la recta final del certamen. En la plaça de bous ho vaig passar de faula. No es pot descriure el plaer que se sent quan no dirigixes; només rius, plores, rugixes, t’enfades, guinyes l’ull, murmures... Moments aborronadors s’alternen amb la màxima dolçor. Es passa ràpidament d’un estat d’ànim a un altre i sents que tots sentim el mateix. Vam aconseguir en un escenari no tocar ni una sola nota, no escoltar ni una sola mesura. Només es van escoltar passions, colors, desesperació,
elegància, pau... Tal quantitat de sensacions que van creuar l’escenari i van poder sentir els que van tindre la sort d’escoltar-vos. Vaig sentir tanta energia i entrega en vosaltres que ara només em dedique a mostrar-la; no volia trencar-la perquè la vostra reacció al meu gest era tan fàcil, tan ràpida i tan verdadera, que em vau deixar sense treball. Em vaig dedicar a disfrutar de vosaltres. A tots i a totes, gràcies pel vostre regal. Treballaré per a tindre alguna cosa que tornar-vos. Juan Carlos Civera
ENTREVISTA A JUAN CARLOS CIVERA, DIRECTOR DE LA BANDA DE MÚSICA DE GUADASSUAR «A la banda de Guadassuar em trobe com en casa» Perfeccionista i maniàtic. Així és com es defineix Juan Carlos Civera quan li pregunten si és molt exigent amb els músics de la banda. «No sóc exigent. Sóc maniàtic i els solc demanar perdó per això. Sóc molt perfeccionista. Si em donaren tot el temps que vullguera, no acabaria mai d’assajar».
Juan Carlos Civera Domínguez (València, 1967) porta dedicant-se a la música des dels nou anys. Toca el fagot, instrument del que és professor al Conservatori Municipal José Iturbi de València. També té una gran experiència amb la música coral. Ha sigut director titular de tres bandes de música. La primera, a Vilamarxant, quan tenia 18 anys, després a Benaguasil i a Bétera. També ha estat de
6
REVISTA DE LA
societat musical director invitat en cinc bandes. Tot i això, es considera més músic de faristol que director. Per a ell, portar la batuta de la banda de Guadassuar és tot un luxe. Redacció BIM: Com afrontes esta nova etapa com a director de la banda? Quins objectius t’has marcat per a este curs? Juan Carlos Civera: «Els objectius no els marque jo. Els marquem un poc entre tots. Hi ha un grup de la societat que es compromet a col.laborar en projectes de la banda i concerts, aleshores ho compartim. És una cosa d’agraïr, perquè de vegades et costa tirar a tu de les bandes i les bandes no van. I esta banda té com una espècie de comissió que ajuda un poc en estes tasques. Tenim una reunió mensual. És genial perquè tu pots proposar coses, ells també proposen. Es tracta de sumar experiències. La banda no va nàixer ahir, porta una trajectòria que es junta amb l’activitat a la que jo em dedique. És un poc espentar per totes les parts, però l’experiència és genial». R.B.: Esta posada en comú d’experiències és més que positiva per al teu treball? J.C.C.: «Molt positiva, perquè normalment quan arribes a un lloc pareix que sols sigues tu el que proposa, i els músics pareix que s’asusten. Però en esta banda al contrari, estan acostumats a portar el ritme de grabar discs, de certàmens, de fer obres genials, llavors és un poc, continuar. Amb una altra línia, perquè és evident que cada director té la seua línia però anant pel mateix camí. R.B.: Portes ja prop de dos anys treballant a esta banda. T’ha facilitat el treball el conéixer als músics? J.C.C.: «Sí, clar. Jo pense que els conec molt. Més del que m’esperava. Els vuit mesos que vaig estar compartint les tasques de director van ser molt productius. En un primer moment els vaig intentar dirigir a la meua manera, que és el més normal. Com fa un entrenador a un equip de futbol, primer sap que té uns jugadors que poden jugar, però l’entrenador té un sistema i els porta a jugar d’eixa manera. El primer partit no pot quedar molt brillant, però el segon ja és genial. O siga que mai m’haguera esperat esta resposta. Perquè jo sempre he dit que sóc molt raro. Amb la batuta no em considere millor que ningú, perquè tampoc em considere director, em considere molt músic de faristol, molt de tocar. I si dirigeisc, és perquè tot el món vol que dirigisca, és com un «san benito» que m’han col.locat des de que tenia 14 anys. Mai m’havia plantejat dirigir res. I em veig un poc diferent a la resta de directors tal vegada per això. I això em fa pensar de manera distinta a la resta de directors que conec. No sé si per a bé o per a mal. I este plantejament que jo he portat a la banda ha fet que ens entengam a la perfecció i que jo em trobe com en casa». R.B.: L’experiència d’haver dirigit altres bandes i cors t’ajuda a entendre més a saber els aspectes que n’hi ha que millorar? J.C.C.: «La veritat és que s’aprén cada dia. Després d’estar ací més d’un any he aprés moltes coses. Tot ajuda. En cada cor i en cada banda que he dirigit he aprés un montó. Jo realment ací no vinc a ensenyar, perquè n’hi ha gent
que sap tanta música o més que jo. He vingut a plantejar el meu punt de vista i a evolucionar-lo. Si ells no l’hagueren acceptat, no haguera pogut millorar com a director en el meu punt de vista. Sí podria millorar d’una altra manera, però tindria que canviar-lo. De fet, la meua evolució em porta a decidir una manera de fer, i esta manera de fer si la banda m’ho admiteix, jo segueisc evolucionant. Esta banda me l’ha admés, aleshores, açò és un somni. I a partir d’ahí és quan s’ha d’anar aprenent, jo d’ells, i ells de mi, especialment els músics més joves, perquè els músics amb més experiència entenen que és una altra manera de treballar. Els grans tenen una bona formació i saben respondre al que els demanes». R.B.: Com és la relació amb els músics de la banda, el treball amb ells? J.C.C.: «No sóc exigent. Sóc maniàtic i els solc demanar perdó per això. Sóc molt perfeccionista. Si em donaren tot el temps que vullguera, no acabaria mai d’assajar. A tota la paciència que tenen, s’ha de sumar el gran esforç que fan per a vindre a assajar. No ens oblidem que cada membre d’esta banda té el seu treball o estudi, i que ésta és una altra tasca més. De fet, jo crec que els músics som els que menys anem de festa i als que més se’ns veu. Som els més tancats en casa assajant des que som xicotets i quan anem de festa és perquè hem acabat de treballar». R.B.: T’importen les comparacions amb els anteriors directors? J.C.C.: «Supose que som directors distints. Jo sols puc agrair-los el treball que han realitzat. El treball dels dos directors anteriors han seguit una evolució. Tal vegada em tocava a mi agafar un camí diferent o completar-lo». «Jo crec que no hi han directors bons i mals. Són maneres diferents de pensar. Hi ha directors que són tot el contrari que jo. Es poden pensar les coses de diferent manera, però el que està ben fet, està ben fet. No pots discutir una cosa que està ben treballada i ben plantejada encara que no siga el teu estil. Jo m’he aprofitat del treball que han fet ací els directors anteriors, perquè n’hi han moltes coses fetes, que costen de fer. La banda de Guadassuar és una banda molt rítmica, que és capaç de tocar les obres amb velocitats increíbles. Això no ho he treballat jo. M’ho han regalat. Jo ja he caminat a partir d’ahí».
Publicat en Butlletí d’Informació Municipal-Així Som, setembre 2008, número 18
7
REVISTA DE LA
societat musical
L’EMOCIÓ DE LA NOSTRA PRIMERA VEGADA Corria el setembre del 2007 i a oïdes de tots arribà el rumor de la possible assistència al Certamen Internacional de Bandes de Música de València. Una noticia rebuda amb més il·lusió per part d’alguns que per altres. Les coses anaren anant fins que arribà un CD amb una versió de la Suite Escita, amb la que tots quedàrem meravellats per la seua sonoritat, motiu pel qual va ser l’obra escollida. Poc a poc als assajos es començaren a mirar les dos obres, amb uns resultats pèssims (ja que l’assistència a sis mesos del certamen era també ho era) encara que concert a concert anaren apareixent coses (i cossos), fins que a menys d’un mes per al certamen una frase ens pujà els ànims als que si que hi assistíem: «llevaros de aquí sonrisas; venimos a disfrutar; quien no viene, se lo pierde!!»
Per fi ens tocà tocar a nosaltres el pasdoble, que entre el calor que feia, que se m’esvarava el clarinet baix, els nervis, que no tenia paper (ja que algú no trobà el meu faristolet), i tot el que suposava aquella actuació, apenes vaig poder tocar. Però va ser una experiència única e inoblidable. Per les grades ens enduguérem una molt grata sorpresa al veure que Àngel Martínez, Paco Zacarés i Joaquin Vidal havien vingut a veure’ns. Arribà el moment d’escoltar a les altres bandes i de sopar. Ferran desapareix i se’n va al Mc’Donalds, i mentre, agafem lloc que la nit anava a ser llarga. Desprès d’escoltar la magnífica interpretació dels contrincants d’Holanda i
Les dues últimes setmanes, ja amb els típics soparets preassajos i els parcials per la vesprada (amb assistència o no), ja començava a entrar el cuquet del certamen, amb les promeses fetes i apostes en peu. En arribar el famós concert del dissabte 5 de juliol, amb ressaca del dia anterior i amb mitja plantilla, el resultat encara va ser prou decebedor. La gent anava fent males cares i donant mals presagis per al certamen. Encara que quedaven els optimistes com els Quiques «fagots» que des del primer dia i fins al moment de dir els premis tenien clar que la banda anava a triomfar eixa nit. L’última setmana d’assajos va estar caracteritzada (com tot l’any) per l’absència de trompes encara que cap als últims dies ens donaren una grata sorpresa en veure que anaven apareixent tots i que la corda funcionava. I arribà l’última nit: en l’MV Jose Carlos ens va delitar amb el seu famós solo de «pajita» i ja la gent començava a pensar en un resultat favorable.
els d’Hongria anàrem tots junts a afinar. Ahí començà a pujar la tensió. Anàrem a deixar les fundes als pares que ens digueren la seua opinió: «els de Requena han fet molt bé el pasdoble, i els d’Hongria (encara no sabien que estaven desqualificats) però tranquils que vosaltres ho fareu molt millor, ja voreu!»
Quan el dia 11 sonaren els despertadors (a la 1 del mig dia per no fer el dia massa llarg) els nervis corrien ja per dins, encara que contenint-se per a la nit. Es va fer l’hora de pujar a l’autobús i com a «novetat» Ferran no havia aplegat i, com no, Paula es posava histèrica amb la típica frase: «este xiquet ha d’arribar tard sempre collons!» De camí cap a València els nervis anaven augmentant i la gent més experimentada intentava calmar-nos sense massa èxit. I damunt Colo portava l’esprai verd!
Passat el control, l’actuació de la banda de Meaño se’ns va fer més llarga que un dia d’estiu sense un got d’aigua i els nervis continuaven pujant. I per acabar, la historieta del piano. Quan ja estava tot l’escenari a punt presentaren a la banda i pujarem dalt l’escenari. Ara sí que estàvem nerviosos de veritat. Amb el primer moviment de batuta la adrenalina ja era tal que quasi tocàvem de memòria.
Al posar els peus a la plaça de bous (tots amb les sabates brutes) ens sorgí el problema: què fer dels instruments més grans mentre no ens tocava actuar. Però el problema es resolgué gràcies a la gent que no se’n va anar d’allí en tota la nit. Fora de la plaça de bous una dona ens pregunta: «mantes ací esta nit que fan?» Resposta: «el certamen!» I replica: «però és gratis?»
El Coriolanus se’ns va fer molt molt curt i com no, estàvem convençuts de que la nostra versió era la millor. Quan s’acabà em vaig quedar en un estat de shock del qual Colo em va traure amb els seus ànims i Ferran estava remullat viu. I ja començava la Suite Escita (amb la frase que Colo deia a tots els assajos: la suite m’excita!). La
8
REVISTA DE LA
societat musical A l’autobús l’alegria es desbordà amb música i a l’arribar al poble el que es desbordà va ser el cava. I a la fi es va acomplir la promesa més esperada, la rapada de Civera. Per finalitzar la nit esmorzàrem al forn Sant Roc uns i al Manchego altres. I anàrem a dormir amb la satisfacció del treball ben fet. El dia següent quan rebérem la notícia del premi a la millor banda de la Comunitat Valenciana ja va ser el «no va més». I pensarem: «açò s’ha de celebrar». I així ho hem fet, encaraque uns més que altres.
suite la gaudirem molt més. Va ser brutal el veure la cara d’alegria del jurat quan ens sentia, sentir els aplaudiments de la gent, veure la pancarta de «Guadassuar això si que és bufar!» i la gran ovació del final, tot el públic dempeus... Al baixar de l’escenari tots ens deien que teníem el jurat a la butxaca. Però encara estava tot en mans del destí. A partir d’eixe moment ja anava tot a una, cerveses, cubates, felicitacions dels d’Holanda, i encara ens faltava el millor: el moment dels premis.
Aquest relat està dedicat a tots, però més expressament als que com per a nosaltres aquesta ha sigut la seua primera vegada.
I arribà el moment, el de més tensió de tota la nit: Tercer premi per a la Unión Musical de Meaño amb 289 punts, aplaudiments i més tensió. Segon premi a la Banda de la Sociedad Musical Armónica de San Antonio amb 317,5 punts, aplaudiments i l’eufòria que es desborda, perquè el resultat es podia imaginar. Primer premi... Societat Unió Musical «Santa Cecília» de Guadassuar amb 390 punts. I ja la cosa es va posar molt però que molt emocionant. Juan Carlos corrent amb la melena al vent (que prompte perdria) i plorant de l’emoció dient: «que hemos ganado, 390 puntos, ni la filharmònica de Berlín!!» Paula arribà on estàvem tots amb uns plors que pareixia una magdalena!! Ferran que s’abraça a Raquel i després a Xaua i els plors que es generalitzen. Després Civera que comença amb el crit «campeones, campeones» que no ha deixat de dir des d’eixe dia.
Visca la Banda de Guadassuar! Text: Paula Oliver i Ferran Barberà Fotos: Salva Colomer
A la porta de la plaça de bous tots esperaven a Juan Carlos que va eixir de la plaça per la porta gran com els grans toreros i a muscles d’alguns músics. Altres mentrestant muntaven una xicoteta xaranga que interpretava entre altres melodies «Guadasuarense». Allí mateix Paula i Colo es feren el pel verd.
discografia CERTAMEN DE BANDES DE MÚSICA CIUTAT DE VALÈNCIA 2008 Banda de la Societat Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar Disc amb les obres que interpretà la nostra banda en el Certamen de València la nit de l’11 de juliol: Ateneo Musical, Coriolanus i la Suite Escita. Disponible en el Musical per a tots els músics que participaren en aquella nit històrica.
9
REVISTA DE LA
societat musical
NOTÍCIES NOUS MÚSICS 2008. Com és tradicional, el passat dia 6 d’agost entraren a formar part de la nostra Banda Jove i Orquestra Jove un bon grapat de xiquets i xiquetes. Els podem veure en la foto junt al nostre director i el nostre president i són els següents: Joana Añó Mut, Manel Barrios Ferragut, Susi Hervás Arnandis, Ana Olmos Gimeno, Bernat Montañana Mateu (clarinet), Mario Colomer Camarasa, Miquel Llàtzer Pascual (trompeta), Irene Esteve Navarro, Ester Masip Barberà (flauta), Carlos Marín Esteve (fagot), David Ruiz Pascual (trombó), Jaume Seguí Ortega (tuba), Encarna Colomina Oliver (oboé), Belen Luján Castells (violí), Mar Molina González, Paula Ribes Noguera (violoncel). (foto Miquel Llàtzer)
FRANCESC ZACARES ha obtingut el premi Euterpe 2008 en composició Simfònica, per l’obra Lucentum Symphony. Els premis foren lliurats el passat 28 de juliol al Palau de la Música en el transcurs de la Gala de la Música Valenciana que organitza cada any la Federació Valenciana de Societats Musicals. Des de la redacció de la Revista volem felicitar al nostre exdirector i professor de la nostra Escola de Música. Enhorabona Paco. SALVA RIBES MUT
guanyà el passat 31 de juliol el primer Concurs de Joves Intèrprets «Castell de Benissanó». Va participar en la modalitat B (de 16 fins a 22 anys). El la foto el podem vore mostrant el diploma acreditatiu junt al guanyador del premi dels participants de 10 a 16 anys. (Foto Salvador Ribes)
LA BANDA A LA RÀDIO. El passat dissabte 1 de novembre a les 14 hores l’emissora de ràdio 97.7 dedicà de nou el seu programa Concierto a la nostra Banda de Música i al triomf aconseguit al Certamen de València. Poguérem sentir les entrevistes amb Juan Carlos Civera, el nostre director, Paco Gimeno, president de la Societat Musical, i José Ribera, Alcalde de Guadassuar. Com a acompanyament musical es sentiren diversos fragments que s’interpretaren en eixe certamen la memorable nit del passat 11 de juliol en la plaça de bous de València.
dubtes i correccions. En este cas es tractava de comprovar si l’Alcalde havia sigut entrevistat a la ràdio o no, però es va colar l’esmentat interrogant de dubte.
VISITA AL MUSICAL. El passat 11 de setembre visitaren el musical els alumnes de 5 anys dels dos col·legis de Guadassuar, el Balmes i el Sant Francesc. Un grup d’alumnes de la nostra Escola de Música els mostraren els diferents instruments que es poden estudiar per a poder formar part de la nostra Banda i Orquestra. Segons ens han contat les mestres, tots s’ho passaren molt bé i alguns d’ells han manifestat la seua intenció d’arribar a ser músics. De fet, un bon grapat d’ells ja estan matriculats en el grup Bach d’Iniciació Musical. (foto Salva Colomer)
ACLARIMENT I DISCULPES. A la
pàgina 13 de l’anterior número de la Revista apareixien uns interrogants després de la paraula «alcalde». Això no estava fet amb cap intenció, si algú ho va pensar, sinò que els redactors de la Revista solen assenyalar així els
10
REVISTA DE LA
societat musical
CINE DE MÚSICA. S’ha arribat a un acord amb Tere, la responsable de la Biblioteca Municipal, per a incorporar al seu catàleg les pel·lícules de temàtica musical que van publicant-se a la revista. De moment disposeu ja de les següents: Hilary y Jackie. Comentada en la Revista SMG 31, 2006, pàg. 13. Amadeus. RSMG 15, 2001, pàg. 8-9. RSMG 34, 2007, pàg. 12. La flauta mágica (Kenneth Branagh). RSMG 36, 2007, pàg. 29. El pianista. RSMG 29, 2005, pàg. 17. El piano. RSMG 29, 2005, pàg. 17. La pianista. RSMG 29, 2005, pàg. 17. Los chicos del coro. RSMG 28, 2005, pàg. 13.
ANIVERSARI.
Per segon any consecutiu (i que s’encante que es convertirà en tradició) l’aniversari de Ferran (16 octubre), que també enguany va coincidir amb un assaig de fusta, es va celebrar amb un gran pastís de xocolate per als que anaren. A vore si s’animen altres cordes i porten pastissos per tal d’animar a la gent a assistir als assajos.
ALTRES CONCERTS. Els dies 21 i 22 de juny es portaren a terme a l’Auditori les dos audicions Suzuki que no quedaren reflectides a l’anterior revista.
LLIBRES Més llibres. L’excusa de l’anterior número de la Revista era l’oci de l’estiu. Ara, els regals de les festes nadalenques. A vore si ens fem l’ànim de llegir!! Són tots molt barats. REGALEU LLIBRES!!
El enigma Stradivarius, de Carlo Scirocchi (Algaida Editores, 2008). És una novel·la plena de sorpreses que es desenvolupa entre Roma, Istanbul i Andalusia. Nombrosos ingredients la conformen, entre ells les connexions entre antics coneixements i el poder que se li pot donar a un instrument musical.
Por qué Beethoven tiró el estofado. Y muchas más historias acerca de las vidas de grandes compositores, de Steven Isserlis (Ed. Antonio Machado Libros, 2008). És un recorregut en to humorístic i despreocupat per la vida de sis compositors: Bach, Mozart, Beethoven, Schumann, Brahms i Stravisnky.
La virgen y el violín, de Carmen Boullosa (Ed. Siruela, 2008). És una recreació de la intensa vida de la pintora Sofonisba Anguissola que va viure en la ciutat de Cremona en l’època en que construïa allí violins Stradivarius.
El sonido es vida: el poder de la música, de Daniel Baremboim (Ed. Belacqua, 2008). Tracta de com la música com a llenguatge universal, forma part de la vida de qualsevol persona, a més dels poders que poden sorgir d’ella.
El violín de Auschwitz, de Maria Àngels Anglada (Ediciones Destino, 2007). És la història d’un luthier jueu que sobreviu al camp d’extermini com a fuster i que ha de construir un violí amb un so perfecte si vol salvar la seua vida.
La fórmula Stradivarius, de I. Biggi i Leonardo Rivero (Ed. Seix Barral, 2007). És una novel·la ambientada el 2003 amb un assassinat i un assalt que es produeixen el mateix dia que Stradivarius va rebre una misteriosa visita més de tres segles abans.
Cómo ser feliz si eres músico o tienes uno cerca, de Guillermo Dalia Cirujeda (Ed. Idea Books, 2008). El llibre tracta sobre els músics i tot el que els envolta: les relacions personals, les dificultats, aspiracions, fracasos...
11
REVISTA DE LA
societat musical
1983-2008: 25 anys de músics Solament cinc músics s’incorporaren el dia del Crist de 1983 a la plantilla de la Banda, i tots ells amb el clarinet. Foren els següents: Josep Ribes Villaba, Ino Signes Barberà, Felix Martín Tello, Gema Esteve Colomina i Raquel Polanco Olmos. Com és costum tots els anys, anem a fer un xicotet reconeixement als dos que encara continuen formant part d’ella:
Innocenci Signes Barberà
Josep Ribes Villaba
Va nàixer a Guadassuar en 1971. Inicià els seus estudis musicals a l’Escola de la Societat Musical, on va cursar el Grau Elemental en l’especialitat de Clarinet amb Alberto Ferrer i Joan Enric Lluna. Posteriorment estudià el Grau Mitjà i el Grau Superior, amb Josep Cerveró, al Conservatori Superior de Música de València, on l’any 1996 obtingué el Títol Superior. Perfeccionà els estudis de Clarinet amb Walter Boeykens (solista de la RTV Belga) i José Vicente Herrera (solista de l’Orquestra de València). Ha colaborat desde 1996 fins al 2001 amb l’Orquestra Turiae Camerata de València. Ha impartit classes de Clarinet en les Escoles de Música de la Societat Musical d’Algemesí i en la Societat Musical «Unió de Pescadors» del Cabanyal (València). En 1997 s’incorporà al Cos de Professors d’Ensenyament Secundari a Igualada (Catalunya) i en el 2000 obtingué la plaça al Cos de Professors d’Educació Secundària de la Comunitat Valenciana. Des del curs 200405 és Professor de Música a l’IES Hort de Feliu d’Alginet. En l’actualitat impartix classes de clarinet a la nostra Escola de Música.
Nascut en 1969, començà el curs 1981-82 els seus estudis de música a la nostra Escola amb el seu primer mestre, el tio Antonio Noguera. En Nadal del mateix any continua les seues classes amb Fina Roig. El curs 82-83 comença amb el clarinet amb Paco Varoch i l’any següent, amb 14 anys, s’inicià amb el violí. En 1985 passà al Conservatori de València, continuant els estudis de violí i clarinet. En 1991, amb 21 anys, començà a impartir classes de clarinet al Conservatori Manuel de Falla de Cadis. Dos anys després aprovà les oposicions en l’especialitat de violí i passant al Conservatori de Jaén, on a banda d’impartir classes de violí funda i dirigeix l’Orquestra Jove. Des de l’any 1995 és professor de violí al Conservatori de València i també professor a la nostra Escola de Música. A banda del seu treball com a professor ha tocat en nombroses orquestres com les dels conservatoris de València, Cadis i Huelva, l’orquestra Turiae Camerata, de la qual ha segut concertí en nombrosos concerts, la Capella de Ministrers, l’orquestra barroca la Dispersione i per suposat també en totes les nostres agrupacions. També ha dirigit l’Orquestra del Conservatori de València, l’Orquestra Jove del Conservatori de Jaén, la Banda Joventut Musical d’Albal, i com no durant nombrosos anys la Banda Jove de la nostra Societat. També en algunes ocasions ha dirigit la nostra banda. En l’actualitat cursa 3r curs de trombó a la nostra Escola, que mai és tard.
Josep Ribes en la fira de 1984 i Ino Signes en l’estiu de 1983
12
REVISTA DE LA
societat musical
RECULL DE PREMSA
13
REVISTA DE LA
societat musical
14
REVISTA DE LA
societat musical
Butlletí d’Informació Municipal-Així Som, setembre 2008, número 18
15
REVISTA DE LA
societat musical
RELACIÓ DE MÚSICS PARTICIPANTS EN EL CERTAMEN DE VALÈNCIA 2008 Director Juan Carlos Civera Domínguez Flauta Altea Martínez Navarro Nicolás Bay Royuela Flauta - Flautí Juan Bautista Boïls Ibiza José Carlos Hernández Alarcón Oboé Teresa Boïls Gimeno Maria Teresa Ribera Boïl Leopoldo Vidal García Oboé - Corn Anglés Vicent Giménez Pons Requint Virgilio Camarasa Cléries José Ribes Villalba Clarinet Pablo Alonso Sentamans
Cristina Asensi Montalvá Ferran Barberà Cabrera Isabel Boïls Benavent Màrio Bou Ortega José Cléries Díaz Tomás Colomina Remigia Víctor Estarelles Camarasa Núria Ferrer Añó Enric García Barrios José Gimeno Añó Reyes Gimeno Añó Zaida Ginestar Boïl Adrián Martín Esteve Samuel Pérez Ortega Élia Sais Ibiza Adrián Serrano Remigia Inocencio Signes Barberá Salvador Oriola Font Raquel Sánchez Torío Clarinet Baix Salvador Colomer Torres Paula Oliver Moreno Salvador Oriola Requena
16
Saxòfon Alt Jaime Pérez Garcés Amalio Picó Canut Julio Roig Vidal Samuel Sánchez Santos Saxòfon Tenor Jordán Calatayud Esteve Eloi Castells Salom Daniel Garcia Añó Saxòfon Baríton Joaquín Sais Casasús Fagot Luis Alapont Osca Joaquín Canet Roig Fernando Oriola Requena Joaquín Osca Pons Enric Roig Vanaclocha Vicent Roselló Cervera Fagot - Contrafagot Enrique Gimeno Torres
REVISTA DE LA
societat musical
RELACIÓ DE MÚSICS PARTICIPANTS EN EL CERTAMEN DE VALÈNCIA 2008 Trompeta Joaquín Alonso Gimeno Moisés Boïls Gimeno José Luís Castell Sabater Elena Ferrero Perales José Gimeno Ribes Rubén Marques Colomer Vicente Oliver Domingo Vicente Ribera Boïl Salvador Sentamans Roig Fliscorn Javier Boïls Ibiza Trompa Natàlia Blanco Colomer José Enrique Boïls Gimeno Carlos Camarasa Cléries José Vicente Cascales Ribera Joaquín Fuertes Raga Joan Garcia Ribes David Gimeno Ribes Maria Amparo Oliver Villalba Jesús Osca Ruiz Mario Osca Ruiz Manuel Pérez Ortega
Bombardí Ricardo Alòs Ibiza Djabril Gabriel Bekkouche Esteve
Contrabaix José Eduardo Alegre Díaz Perfecto Osca Añó
Trombó Diego García Noguera Francisco Gimeno Torres José Víctor Hernandis Boïl Vicent Osca Año Rafael Polanco Olmos Josep Ribes Noguera
Percussió Antoni Joan Añó Ribera Inés Audí Gimeno Guillem Gimeno Alabau Javier Gimeno Colomer Héctor Marqués Marqués Lluís Osca Gonzálvez Salvador Ribes Mut David Sais Ibiza
Trombó Baix Faustino Núñez Pérez Tuba Joaquín Cortina Barberà Francisco Gimeno Asensi Antonio Noguera Alòs Violoncel Carina Asensi Canet Gustavo Canet Peirotén Zaida Ferrero Noguera Ana García Asensi Marta Roig Barrios
17
Arpa Luisa María Domingo Sanz Piano Olga Peirotén Monleón Banderer Ricardo Dols Escribano Arxiver Fernando Boïls Rodríguez
REVISTA DE LA
societat musical
activitats · activitats · activitats JUNY-JULIOL-AGOST-SETEMBRE-OCTUBRE 2008 * CONCERT DEL CRIST, Dimarts 5 d’agost, Plaça Major, 23.30h.
* CONCERT D’INTERCANVI AMB LA BANDA DE BENIMODO, Dissabte 28 de juny, Casa de la Cultura de Benimodo, 20h.
Com tots els anys tingué lloc el concert del Crist, on s’interpretà una selecció dels millors moments de la Suite Escita, Coriolanus i un bonic pasdoble, A mi madre. També tocàrem l’Obertura Festiva de Shostakovitx, ja coneguda per nosaltres i un bis «d’estrena» La boda de Luis Alonso. Al descans es va fer un homenatge al mestre i a la Banda per l’èxit obtingut al certamen.
En la línia de concerts d’intercanvi de la federació ens desplaçarem fins a Benimodo per a realitzar un concert «precertamen» per part de les dues bandes, que anaven a participar en diferents seccions del Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València. El concert va estar marcat per la impressió que va donar la sala als músics.
* CONCERT DE SANT ROC, Dissabte 16 d’agost, Plaça Major, 23.45h.
* CONCERT PREPARATORI DEL CERTAMEN, Dissabte 5 de juliol, Pati de l’antic col·legi Balmes, 22h.
L’últim concert del curs 2007-2008 va estar marcat per la veu, ja que ens acompanyaren el cors «Mestre Llorenç Ruiz», el «Cor Infantil de la Societat Musical» i la col·laboració de Lourdes Martínez i Juan Carlos Civera. En un sol concert, coincidiren 3 direccions diferents: Juan Carlos, Xaua i Sam.
Enfilant l’última setmana d’assajos de preparació del Certamen, en ferem un «de dalt a baix» i amb prou públic. El resultat no feia presagiar el que després vindria la nit de l’11 de Juliol.
* CONCERT DEL 9 D’OCTUBRE, Dimecres 8 d’octubre, Auditori Municipal, 20.30h.
* CERTAMEN INTERNACIONAL DE BANDES DE MUSICA, Divendres 11 de juliol, Plaça de Bous de València, 19.30h.
Primer concert de la temporada, precedit del pasacarrer. El concert va seguir la línia dels últims anys, ja que va constar de dos parts de música molt popular i també valenciana. També des de la redacció de la Revista volem felicitar a AGUAFA pel premi rebut com a personatge de l’any i per la tasca que du a terme.
La magia de la Plaça de Bous ens va portar al triomf que no molts esperaven... Amb la participació de les bandes de: Mako (Hongria), Haaren (Holanda), Meaño (Pontevedra), San Antonio de Requena (València) i Guadassuar (València), i la espectacular participació de la Banda Invitada la «Gelders Fanfare Orkest de Vlaardingen (Holanda). El resultat ja tots el coneixeu.
Dos moments del concert de Sant Roc, amb l’actuació de la Coral Mestre Llorenç Ruiz, la Coral Infantil de la Societat Musical, Juan Carlos Civera i Lourdes Martínez
Fotos cedides per Fotos Carrillo
18
REVISTA DE LA
societat musical
VI CURS DE MÚSICA ANTIGA El VI Curs de Música Antiga de Guadassuar ha comptat amb 10 seccions (especialitats) i 123 alumnes matriculats. Els alumnes de la Comunitat Valenciana, procedien de 33 poblacions diferents, i a més n’han vingut de Barcelona, Manresa, Madrid, El Escorial, Collado Villalba, Las Rozas, Valladolid, Zaragoza, Huercal de Almería, Torre Pacheco, i dos més de Lisboa i Amsterdam. La veritat és que al poble es percebia «ambient» de curset, per les nits sobretot. I és que Guadassuar s’ha convertit en una referència de primer ordre en el que a la música antiga es refereix. El que resulta sorprenent és l’escassa presència de músics de la Societat Musical (tants que hi ha), no ja com a alumnes actius, sinò a presenciar qualsevol classe, la conferència o els concerts, tots ells d’altíssim nivell. Llàstima!!
TESI DOCTORAL DE RAFAEL POLANCO LA CRÍTICA MUSICAL EN LA PREMSA DIÀRIA VALENCIANA: 1912-1923 20, que de moment no tenim documentat, en el que va guanyar la de l’Alcúdia, segons ell per determinades intrigues polítiques habituals en l’època. Investigarem el tema i el publicarem pròximament.
El passat 1 d’octubre Rafael Polanco Olmos va llegir i defensar a la Universitat de València la seua tesi doctoral «La crítica musical en la prensa diaria valenciana: 19121923». Rafa reuneix les condicions de periodista i músic, una barreja que li ha permès portar a cap el seu treball, partint per això d’una perspectiva no massa habitual.
A la foto el podem veure junt als tres directors de la seua tesi: Francisco Carlos Bueno (professor d’Història de l’Art de la Universitat de València), Romà de la Calle (Director del MUVIM i Catedràtic d’Estètica i d’Història de l’Art de la Universitat de València) i Antoni Laguna (professor d’Història del Periodisme). (Foto Salva Colomer)
Ha dedicat uns quants anys de pacient consulta en hemeroteques, d’hores i hores de feina, de decisions, de correccions... I arribar a la fi resulta més difícil encara –i augmenta el seu mèrit– quan es fa des de fora de la Universitat, sense cap «obligació» i amb altres ocupacions professionals i personals. A la lectura, el doctorand va estar acompanyat per un nombrós grup de familiars, d’amics músics guadassuarencs i de companys de treball, tots els quals pogueren gaudir tant de la pròpia exposició com de les ntervencions, molt interessants i fins i tot divertides, dels cinc membres del tribunal i dels tres directors, procedents cada un d’ells i elles de diferents àmbits i parcel·les (de l’estètica, del periodisme, de la crítica, de la música...), els quals no estalviaren elogis cap al treball realitzat, a més de comprometre’s en portar a cap la seua publicació. La tesi fou qualificada amb excel·lent cum laude. Com a anècdota podem citar que un dels membres del tribunal, natural de l’Alcúdia, va citar la participació de la Banda de Guadassuar i de la del seu poble en un certamen de València dels anys
19
REVISTA DE LA
societat musical
ESTIU MUSICOFESTIU 2008 Dia del Crist Com tots els estius el dia del Cristo es va celebrar l’habitual esmorzar en casa de Paco, amb les famílies dels xiquets i xiquetes que han entrat eixe dia en la Banda. Com que anem un poc curts d’espai no hem posat cap foto, però us podem assegurar que tots els assistents s’ho passaren d’allò més bé.
Danses Fotos Salva Colomer, Ino Signes i Zaida Ginestar.
També és costum publicar en esta Revista fotos de les Danses. Enguany com a novetat, traguem fotos de músics per parelles: Rubén i Juan Carlos Civera (primer director de la nostra banda que veiem tocant les Danses), Reyes i el seu nebot Miquel Gimeno (que encara que no viu a Guadassuar, prompte es federarà amb la nostra Banda), i Jesús Osca i el seu fill Daniel, que prompte superarà a son pare en el domini de la trompa.
Associació de Clarinets Els de l’Associació de Clarinets continuen amb el costum de fer la seua reunió d’estiu al voltant d’una paella. Va ser el dia 26 de juliol al lloc habitual i va comptar amb la presència d’Eduardo Ventura, amic i professor de molts d’ells. Com que Víctor encara no ha acabat el curset de fer paelles va ser cuinada amb mestratge per Sam. Ino no apareix a la foto perquè estava darrere de la càmera. Ganes de festa no els en falten i per això el grup que veiem a la segona foto, feren una reunió extraordinària el dia 1 de novembre al voltant d’uns plats d’embotit i carn a la brassa. Per si algú no ha pogut assitir a qualsevol d’estos saraos, ja anuncien que el pròxim sopar, l’oficial d’hivern, serà el 23 de desembre, que serà cuinat per Xaua, amb carta de menu i tot.
20
REVISTA DE LA
societat musical
ESCOLA DE MÚSICA CURS 2008-2009 Si els cursos anteriors el número de matrícules estava al voltant de 180, enguany s'ha arribat a 235 alumnes. Des de la Societat Musical cal agrair a tots els pares (i alumnes majors) la confiança dipositada en la nostra Escola de Música, que al seu 29 any de funcionament continua intentant donar la màxima qualitat possible amb un professorat com el que imparteix les classes. Sí que és veritat que les infrastructures se'ns queden deficients, menudes, resultant molt complex ajustar tots els horaris, especialitats, professors, etc. en un edifici com el Musical. AVALUACIONS
1r TRIMESTRE 2n TRIMESTRE 3r TRIMESTRE
EXAMENS del 8 al 12 de desembre del 23 al 27 de març del 1 al 5 de juny
ENTREGA DE BUTLLETINS del 15 al 19 de desembre del 30 de març al 3 d’abril del 8 al 12 de juny
AUDICIONS FINALS DE CURS 17 juny: flautes, saxos, trompes, violoncels, contrabaixos, pianos i percussió. 18 juny: clarinets, trompetes, violins, violes, guitarres, cor i Jove Orquestra. 19 juny: oboes, fagots, trombons, tuba, bombardins, alumnes d’iniciació i Banda Jove.
Per a inscriure’s en les especialitats d’instrument, s’ha d’estar cursant llenguatge musical en aquesta Escola. Les mensualitats s’abonen a l’inici de mes i corresponen al mes anterior (setembre i juny seran de mig mes). Per a donar-se de baixa en qualsevol assignatura, s’haurà de comunicar a consergeria (no al banc solament) i s’abonarà eixa mensualitat completa. La taxa d’inscripció de 20 € s’abona pel banc junt a la primera mensualitat. Els pares que tinguen matriculats els seus fills a l’Escola de Música seran considerats socis de la Societat Musical i per tant estan obligats a abonar una quota anual com qualsevol soci de 24 €, la qual es passarà pel banc a novembre de 2008. Amb això tindran dret a rebre la Revista de la Societat Musical i a participar en altres activitats que s’organitzen per als socis.
CD’s PER A XIQUETS També es poden regalar discos en Nadal, Reis, o qualsevol moment. Recomanem una sèrie de títols creats per Fernando Palacios, el qual ha dedicat gran part de la seua trajectòria als xiquets i a apropar la música a diferents públics. Partint moltes vegades de músiques conegudes de compositors famosos, crea una història al seu voltant. Alguns dels seus títols són:
El carnaval de los animales (a partir de 7 anys). Música de Saint-Saëns. Scherezade (a partir de 7 anys). Quatre contes de Les mil i una nits amb música de Rimsky-Korsakov. Las travesuras de Till Eulenspiegel (a partir de 9 anys). Es narren les aventures del famós personatge al qual Richard Strauss dedicà esta composició.
Piccolo, Saxo y compañía (a partir de 5 anys). És una història entre les diferents famílies d’instruments.
Romeo y Julieta (a partir de 9 anys). Es conta la història de dos joves als qui no els deixen voler-se. Música de Prokofiev.
Salzillo y sus belenes (de 5 a 12 anys). Amb músiques variades es conta la història del xiquet Salzillo, el qual acaba sent un gran escultor
El tiempo congelado. Conte on les escultures de la ciutat de Vitoria cobren vida. Músiques d’autors vascos.
El pájaro de fuego (a partir de 7 anys). Un jove viatger, i successos amb extraordinaris personatges. Música de Stravinsky.
Los viajes de Juanito Arriaga. Viatge des de Bilbao a París d’este destacat i desconegut músic –per la seua prematura desaparició– de principis del segle XIX.
Juegos de niños (a partir de 7 anys). Música de Bizet Peer Gynt (a partir de 7 anys). Aventures d’un fantasiós personatge que mai es va fer adult. Música de Grieg.
Vacaciones en Madrid. Històries d’uns xiquets de vacances a Madrid amb músiques de sarsueles.
21
LLENGUATGE MUSICAL ASSIGNATURA
CURS
CURS 2008-2009 DIES
Bach A INICIACIÓ MUSICAL
Bach B Mozart A Mozart B Beethoven A Beethoven A
DILLUNS i DIJOUS DILLUNS i DIJOUS DIMARTS i DIVENDRES DIMARTS i DIVENDRES
1r A 1r B
DIMARTS i DIJOUS
1r C 2n A 2n B LLENGUATGE
2n C
MUSICAL
3r 4t A 4t B 5é 1r Grau Mitjà
DILLUNS i DIJOUS DILLUNS i DIJOUS DILLUNS i DIJOUS DIMARTS i DIVENDRES DIMARTS i DIVENDRES DIMARTS i DIVENDRES DIMARTS i DIVENDRES
Adults
DIVENDRES DILLUNS i DIJOUS
ANÀLISI I HARMONIA
-
DIVENDRES
CONJUNT CORAL
1r i 2n
COR INFANTIL
DIMECRES
HORARI de 17.30 a 18.15 de 18.15 a 19 de 19 a 20 de 17.30 a 18.30 de 18.30 a 19.30 de 19.30 a 20.30 de 17.30 a 18.30 de 18.30 a 19.30 de 19.30 a 20.30 de 18 a 19 de 18 a 19 de 19 a 20 de 17.30 a 18.30 de 18.30 a 19.30 de 19.30 a 20.30 de 20.30 a 21.30 de 18 a 20 de 20.30 a 21.30 de 17.30 a 18 i de 20 a 21.30
de 18 a 19.30
AULA
PROFESSOR /A
Sala de
INMA CALPE
ASSIGNATURA
CURS
DIES
HORARI
AULA
PROFESSOR/A
VIOLÍ
tots
DISSABTE
a les 9.30
1
JOSEP RIBES
VIOLA
tots
DISSABTE
a les 10
8
RAMON CANET
DIMECRES
de 17,20 a 18
VIOLONCEL
tots DIJOUS
de 18,30 a 20,30
DIJOUS DIMECRES DISSABTE DILLUNS i DIMECRES
a les 18.30 a les 17.30 a les 10
3
a les 18.30
1
DIVENDRES DIMECRES DIJOUS DILLUNS DIMARTS DIMARTS i DIJOUS DIMARTS DIMECRES DILLUNS i DIVENDRES
a les 17
8 5 8 8 5
Juntes
2
FINA GIMENO
1
TERE RIBERA
7
LÍDIA CUCARELLA
CONTRABAIX
tots
FLAUTA
tots
OBOÈ
tots
CLARINET
1
JOSEP RIBES
tots
FAGOT
tots
SAXÒFON
tots
TROMPA
tots
TROMBÓ, BOMBARDÍ i TUBA
tots
TROMPETA 2
PACO ZACARÉS TERE RIBERA
7 2
Aula Gran
PACO ZACARES LOURDES CASTELL i JUAN CARLOS CIVERA
CURS 2008-2009
ESPECIALITATS INSTRUMENTALS
tots
CARINA ASENSI
a les 17.30 a les 17.30
TERE RIBERA VÍCTOR ESTARELLES INNO SIGNES MARIO BOU JUANJO CHORNET
a les 17
4 3 6
a les 17
4
JULIO ROIG AMPARO OLIVER
DIVENDRES
a les 16
4
PACO GIMENO
DIVENDRES DILLUNS DIMECRES DILLUNS DIVENDRES DILLUNS i DIMARTS
a les 16
VICENT OSCA
a les 17.30
5 5 8 6 3 Aula Gran
a les 17.30
2
a les 16 de 12 a 14
2 AULA GRAN
PERCUSSIÓ
tots
GUITARRA
tots
PIANO BANDA JOVE (ORQUESTRA)
tots
DILLUNS DIMARTS i DIVENDRES
tots
DISSABTES
a les 17.30
3
PERFECTO OSCA DOLORES CALATAYUD
a les 17 a les 18.30 a les 16
MOISÉS BOÏLS JAVI BOÏLS LUIS OSCA ASUN BARRIOS OLGA PEIROTÉN PACO GIMENO
REVISTA DE LA
societat musical
Faristol ANTONIO ÁLVAREZ (1867-1903)
MANUEL DE FALLA (1876-1946)
Pianista, compositor i compositor de sarsueles espanyol del segle XIX. Va escriure més de 20 sarsueles.
Amb els catalans Albéniz i Granados conforma la trilogia del nacionalisme musical espanyol i un dels primers compositors que es va conèixer a Europa i Amèrica, superant l’aïllament de la música hispana des del segle XVIII. Després de la Guerra Civil va autoexiliar-se a Argentina, on va morir. Format a Madrid amb Felip Pedrell i a París, amb Paul Dukas, la seua producció mostra tant la influència de les arrels musicals espanyoles com la de la música francesa i les avantguardes europees. Va compondre ballet: El amor brujo i El sombrero de tres picos; òpera: La vida breve i El retablo de Maese Pedro; i música instrumental, entre la que destaca la seua obra per a piano i orquestra Noches en los jardines de España.
SUSPIROS DE ESPAÑA Famós pasdoble compost pel mestre Antonio Álvarez en 1902. En 1938 se li afegiria lletra per José Antonio Álvarez, sent cantat per grans figures com Estrellita Castro i Concha Piquer entre altres. Conta la tradició que l’origen de ‘Suspiros de España’ seria el següent: El Mestre Álvarez Alonso oferia concerts animant les vetlades del café cartagener La Palma Valenciana, en el carrer Major d’eixa ciutat. Una nit, a l’acabar la seua actuació, va ensenyar als seus amics una melodia en forma de pasdoble que havia escrit sobre una taula del café, i que va ser acollida amb alegria per la seua inspiració. En el seu recorregut nocturn, es va detindre davant de la confiteria España, ubicada enfront del café de les seues actuacions, i va contemplar un dolç típic anomenat «suspiros» (avellanes fines cobertes de caramel transparent), decidint batejar la nova partitura amb la denominació de ‘Suspiros de España’. En els exilis posteriors a la Guerra Civil Espanyola, i, més tard, en la immigració espanyola cap a l’estranger, es va relacionar fortament amb els espanyols que van haver d’anar del país, lluny de les seues arrels. Açò era a causa del caràcter trist del pasdoble (la seua composició en mode menor amb lleus modulacions al seu relatiu major, evoca tristesa).
Manuel de Falla
23
REVISTA DE LA
societat musical
EL SOMBRERO DE TRES PICOS (2a suite)
PAVANA PARA UNA INFANTA DIFUNTA
Originalment és un ballet, basat en un conte folklòric andalús novel·lat per l’escriptor vuitcentista Pedro Antonio de Alarcón, «El corregidor y la molinera». Es va estrenar en 1919 a l’Alhambra Theatre de Londres amb els millors talents disponibles (director, orquestra, ballarins, coreógrafs...), incloent Pablo Picasso que va dissenyar els figurins i els decorats. En l’estrena, l’obra va tenir un rotund èxit, elogiant-se la síntesi de música, ball, drama i decorat. Posteriorment, Falla va compondre dues suites orquestrals, la n. 1 i la n. 2, que se solen representar més que el propi ballet, on va eliminar alguns fragments de l’obra original. Narra les desventures d’un corregidor del segle XVIII, boig perdut pels encants d’una jove molinera, els zels, mal reprimits del moliner i els ardits i sagacitats amoroses de la molinera, en un clima festiu del camp andalús.
BOLERO
Va composar la Pavana com una peça per a piano solista en 1899 i l’orquestrà en 1910. En anomenar a l’obra «pavana», Ravel estava al·ludint a la forma solemne de la dansa del Renaixement. La resta del títol, no tenia cap significat en especial, a pesar de les fantasioses històries que aparegueren intentant vincular-la amb una història dolorosa.
Ballet per a orquestra compost l’any 1928. La seua melodia obsessiva i la riquesa orquestral l’han convertit en una de les obres musicals més cèlebres i difoses arreu del món. Suscitant en els oients una mescla d’estupor i fascinació, el Bolero de Ravel sempre ha magnetitzat els públics i ha desconcertat la crítica. Va ser una de les darreres obres compostes per Maurice Ravel abans que la malaltia el condemnara al silenci creatiu. Però la seua immensa popularitat tendeix a encobrir l’amplitud de la seua originalitat i les intencions de l’autor. Va voler que fora una obra experimental, que mai no s’haguera intentat: Un ballet per a orquestra d’una durada respectable que no utilitzara més que un tema i un contra-tema repetits incansablement, en el qual l’únic element de variació vinguera dels efectes de l’orquestració i d’un immens crescendo, que sostenen tota l’obra.
MAURICE RAVEL (1875-1937) L’obra d’este compositor francés va revolucionar la música per a piano i per a orquestra. Reconegut com un mestre de l’orquestració i un artesà meticulós, actualment és un dels músics més interpretats arreu del món. La notòria influència que va jugar Espanya sobre la seua obra (Pavana, Rapsòdia Espanyola, Bolero, Don Quichotte à Dulcinée) té molt a veure amb la seua popularitat internacional. Però Ravel va ser influenciat per músiques de tots els orígens, l’Orient (Shéhérazade), Grècia (Daphnis et Chloé) i les sonoritats gitanes (Tzigane) el van inspirar igualment. La música nord-americana, que li va fer descobrir Gershwin, també va fascinar Ravel que en va introduir moltes referències en les obres mestres de la seua última etapa creativa. Va ser un dels millors orquestradors de la història, com ho demostren el Bolero i l’orquestració dels cèlebres Quadres d’una exposició de Mussorgski, obra que va assentar definitivament la reputació internacional de Ravel en la matèria.
Maurice Ravel
24
REVISTA DE LA
societat musical
··· FITXER 1988··· MÚSICS En este any entraren a formar part de la Banda els següents xiquets i xiquetes: Deli Torres Osca, Fede Añó Jornet, Fidel Oliver, Salva Andreu, Sergio González, Vicent Oliver, Germán Sentamans i Vicent Ribes (trompeta), Bernat Alapont Osca (oboé), Maite Merino Giménez, David Martín i Joaquín Beltran (saxo), Santi Miñana, Vicent Grau, Luis Osca i Vicent Camarasa (percussió), Monsi García (fagot), Vicent Pérez (bombardí), Joaquín Roig, Joaquín Sentamans (trombó), Dani Jornet (trompa), Aurea Fuertes Gimeno, Dora Palau Ibiza, Isabel Pérez Bueno i Ines Oliver
Meseguer (clarinet) i Carolina Ibiza Masip (flauta). En la foto els podem veure acompanyats del mestre Joaquín Vidal, aleshores director de la nostra Banda. No apareixen a la foto però en la llista dels 25 anys de presència femenina en la Banda s’indica que entraren el mateix any: Carolina Andreu Alapont (clarinet), Vicenta Rubio Galan (trompeta), Carol Adam Mateu (saxo) i M. Angeles Gimeno Torres (flauta). Tenim notícies de que també va entrar el mateix any Carlos Mellado Salom (saxo). (foto Isabel Pérez)
CONCERTS Observem alguns detalls: 13 concerts a l’any, diversos festivals, inclòs el del nostre poble, concert de Setmana Santa, tres en juliol (i no s’anava al
certamen). I a ‘esmentat festival del dia del Crist, amb desfilada de les tres bandes, la nostra banda va interpretar el pasdoble Antañona.
Diumenge 6 de març / Patronato, 12.30 h. Churumbelerías El baile de Luis Alonso Concert per a tuba (R. Korsakov) Los Claveles
La Tabernera del puerto La Torre del oro
Dijous 31de març / Patronato, 20.30 h. / Concert de Setmana Santa Andante (R. Barberà) Simfonia Incompleta
El trencanous (suite) Batalla Imperial La mort d’Aase
25
REVISTA DE LA
societat musical Dijous 2 de juny / Plaça, 20.30 h. / Concert de Corpus L’entrà de la murta Una nit d’albaes Gran Fantasía Española
Es xopà hasta la Moma Capricho español Himno a Guadassuar Himne de la Comunitat Valenciana
Diumenge 3 de juliol / Plaça, 20.30 h. Coruña La Torre del oro La tabernera del puerto
Los Gavilanes Rapsòdia hongaresa nº 2
Diumenge 10 de juliol / Plaça, 20.30 h. Lo cant del valencià Egmont Trois danses
L’entrà de la murta Rapsòdia valenciana Ciclo de ríos Fiesta de las trompetas València
Diumenge 31 de juliol / Plaça, 20.30 h. Guadasuarense La del manojo de rosas Díptic per a banda
La Torre del oro Poema del foc València
Dissabte 6 d’agost / Plaça, 23 h. / Festival de Bandes (FILHARMÒNICA ALCUDIANA de l’ALCÚDIA)
(SOCIETAT ARTÍSTICO MUSICAL de BENIFAIÓ)
Paquita y Nieves Díptic per a banda Poema del foc Himno a Guadassuar Himne de la Comunitat Valenciana
Divendres 12 d’agost / Plaça de la Constitució (Monserrat) / Festival de Bandes (BANDA DE PATERNA)
Paquita y Nieves Díptic per a banda Poema del foc
(BANDA DE MONSERRAT)
Dimarts 16 d’agost / Plaça, 24 h. / Concert de Sant Roc Antañona La Torre del oro Capricho español
La tabernera del puerto Ciclo de ríos Fiesta de las trompetas València
Divendres 19 d’agost / Col·legi Sta. Bàrbara (Benifaió), 23 h. Paquita y Nieves La Torre del oro Capricho español Díptic per a banda
La tabernera del puerto Poema del foc Ciclo de ríos Himne de la Comunitat Valenciana
Dissabte 24 de setembre / Casa de la Cultura (l’Alcúdia), 23 h. / Festival de Bandes XXV Aniversari Restaurant Galbis Paquita y Nieves Díptic per a banda Poema del foc
(AGRUPACIÓ MUSICAL “LA ARTÍSTICA” de CARLET)
(FILHARMÒNICA ALCUDIANA de l’ALCÚDIA)
Diumenge 9 d’octubre / Plaça, 20 h. / IX Retrobem la Nostra Música - Concert del 9 d’octubre Al meu poble Día de Pascua en Catarroja Espíritu valenciano
La reina mora Paisaje levantino Himne a la Comunitat Valenciana
Diumenge 11 de desembre / Patronato, 12.30 h. / Concert de Santa Cecília Traner Oberón (ob.) Bolero (Ravel)
Suite en La (J. Gómez) 1812 Gozos a Santa Cecilia Himno a Santa Cecilia Himno a Guadassuar Himne de la Comunitat Valenciana
26
REVISTA DE LA
societat musical
··· FITXER 1998··· MÚSICS En este any entraren a formar part de la Banda els següents xiquets i xiquetes: Bárbara Cortés (oboé), Ines Añó Alonso i Ana Pérez Fuertes (flauta), Andrés Lacal (saxo), Miguel Martorell (bombardí), David Bou Porta (tuba), Alícia González Monleón, Enric García
Barrios, Laura Bigorra, Elena Nerbón, Estefania Gomis Tello i Joaquín Osca Barrios (clarinets). En la foto d’Enric García els podem veure acompanyats de Francesc Zacarés, director de la nostra Banda aquell aquell any.
CONCERTS El 1998 la Banda va actuar per primera vegada a l’estranger, concretament a la ciutat francesa d’Avinyó. També, es va portar a cap una gala lírica en el concert dedicat als socis amb la participació de 4 cantants femenines. I una curiosistat, la Marxa eslava
s’interpretava en un arranjament diferent “al de tota la vida”. (Al concert del Crist no sabem si es va interpretar pasdoble, i tampoc si este fou l’ordre correcte. Si algú ho sap que ho diga).
Dissabte 7 de febrer / Palau de la Música (València), 19.30 h. Buckaroo holiday (de Rodeo) Díptic per a banda Iridiscències Simfòniques
Díptic Simfònic Suite de jazz nº 2 bis: Marxa (de la Suite de jazz)
Dissabte 28 de febrer / Centre Cultural Polivalent (Muro, Alacant), 19 h. / Festival Bandístic d’hivern Sant Roc 97 Iridiscències simfòniques Suite de Jazz nº 2
(UNIÓ MUSICAL de MURO)
Diumenge 22 de març / Auditori, 12 h. / Concert de Primavera (UNIÓ FILHARMÒNICA d’AMPOSTA)
Las Provincias Romeo y Julieta (Prokofiev) Spartacus (J. van der Roost) Guadasuarense
27
REVISTA DE LA
societat musical
Diumenge 24 de maig / Auditori, 12 h. / Ponteareas El principe Carnaval L’any del drac
Eaglecreast 7a Simfonia (IV mov.) (D. Shostakovitx)
Diumenge 14 de juny / Plaça, 20.45 h. / Concert de Corpus Teatro Montecarlo El principe Carnaval Es xopà hasta la Moma Marxa eslava Trois danses
Diumenge 12 de juliol / Plaça Gallito La boda de Luis Alonso Farandola (de L’Arlessiene) Romeo y Julieta (Prokofiev) Lezguinka (de Gayaneh) Orgia (de les Danses Fantàstiques)
Dissabte 25 de juliol / Plaça (?) (Avignon, França) / Festival d’Avignon Agüero La boda de Luis Alonso Orgia (de les Danses Fantàstiques) Carmen (ob) En er mundo Gallito
Suite de jazz núm. 2 (1 i 2) Sant Roc 97 Suite de jazz núm. 2 ( 5 i 6) España cañí Valencia
Dimecres 5 d’agost / Plaça / Concert del Crist * 7a Simfonia (IV mov.) (D. Shostakovitx) Marxa eslava
Romeo y Julieta (Prokofiev) Suite de jazz núm. 2
Diumenge 16 d’agost / Plaça / Concert de Sant Roc Sala Rex Concert per a trompeta (Haydn) Capricho español
El gato montés Cabaret Camino real Wahabitas España cañí Ximo Guadasuarense (xaranga)
Dijous 8 d’octubre / Auditori, 21 h. / Concert del 9 d’octubre (ORQUESTRA DE CAMBRA)
Aires llevantins La venta de los gatos Paisatge llevantí Himne a la Comunitat Valenciana
Dissabte 14 de novembre / Auditori / Concert de Santa Cecília Sala Rex Concert per a trompeta (Haydn) Capricho español
Cap Kennedy Els planetes (Mart, Venus i Júpiter) Himne a Guadassuar Himne a la Comunitat Valenciana
Dissabte 19 de desembre / Auditori / Homenatge al soci ** La Revoltosa La Gran Vía La Canción del olvido Los claveles El año pasado por agua Katiuska La del manojo de rosas El niño judío
La marchenera La Gran Vía Los Gavilanes Katiuska Alma de Dios El barberillo de Lavapiés La tempranica Bohemios bis: Los gavilanes
28
REVISTA DE LA
societat musical
CINE DE MÚSICA - MÚSICA DE CINE Prokofiev i el cine (i 2) Amb Ivan el Terrible, Prokòfiev i Einsestein, inicien un ambiciós projecte al voltant de la figura del tsar Ivan el Terrible. Planteja el drama com la materialització de les contradiccions d’un polític creient, que es veu obligat a enfrontar-se amb l’església russa que no vol perdre els seus privilegis feudals. La imagen que presenta Eisenstéin de este tsar torturat, disgusta als dirigents soviètics, i després de rebre el Premi Stalin pel seu primer capítol, la segona i tercera part, que ja pensava rodar en color, son prohibides. L’obra fou interpretada com una denuncia al culte a la persona de Stalin. La segona part del projecte, El conjur dels boiards, fou prohibida fins a la mort del dictador, el 1953, cinc anys després de la defunció del propi director cinematogràfic. Per a ser interpretada en concert, la música de de les dos parts filmades de la trilogia inacabada de «Ivàn el Terrible», es convertiren en oratori, com a Opus 116, de la mà d’Abram Stasevich, huit anys després de la mort de l’artista.
Ivan el terrible
Ivan el terrible II. La conjura de los Boyardos
Títol original: Ivan groznyj I Any: 1944 Durada: 95 minuts Gènere: Drama Repartiment: Amvrosi Buchma, Lyudmila Tselikovskaya, Mikhail Nazvanov, Mikhail Zharov, Nikolai Cherkassov, Pavel Kadochnikov, Serafima Birman, Direcció i guió: Sergei Eisenstein, Música: Sergei Prokofiev, Nacionalitat: Unió Soviètica
Títol original: Ivan groznyj II: Boyarsky zagovor Any: 1945 Duració: 81 Gènere: Drama Repartiment: Amvrosi Buchma, Lyudmila Tselikovskaya, Mikhail Nazvanov, Mikhail Zharov, Nikolai Cherkassov, Pavel Kadochnikov, Serafima Birman, Direcció i guió: Sergei Eisenstein, Música: Sergei Prokofiev, Nacionalitat: Unió Soviética
Abans del seu naixement es realitzaren moltes profecies sobre ell. A més va nàixer enmig d’una tempestat. Era Ivàn el terrible, Tsar Zar a l’edat de tres anys, encara que son pare nomenà regents que s’ocupaven dels assumptes polítics. Ivàn fou tractat com un príncep en públic però, en privat, eren tractats amb duresa. D’eixa manera començà a tractar la resta de la mateixa manera, torturant animals, i fent treballar als camperols com esclaus. Als 17 anys Ivàn es coronat. És el primer governant rus que assumeix el títol de Tsar. Introdueix nombroses reformes en el Codi Legal, l’Església i l’Exèrcit. Als seus oponents, els Boiards, els combat, fundant una nova aristocràcia feudal, els Oprichnina, als que recompensa amb terres. En esta lluita la seua dona es assassinada. Ivàn es retira a un monestir, d’on el poble el fa eixir per a que torne al tron.
Iván torna a Moscou, on els Boiards segueixen lluitant contra ell. Amb l’avantatge de tindre el recolzament del poble torna imposant les seues regles. Els Boiards es veuen obligats a acceptar alguns canvis. Troben aliats en la tía del Tsar, que vol veure al seu fill idiota en el tron i en l’Església, que acusa al Tsar d’heretgia. Però Ivàn s’avança al complot ordit en contra d’ell i elimina als seus enemics amb astúcia i duresa.
29
REVISTA DE LA
societat musical
CAMPEONES, CAMPEONES...
El Fosquibrut desafinat
Guadassuar, això sí que és bufar!
Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.
PREMIS CECI’S 2009 (ESPECIAL CERTAMEN) Enguany excepcionalment hem decidit publicar els Premis Ceci’s 2008 abans d’entregar-los al sopar de Santa Cecília per ser tots amb temàtica certamenera. Com que es passaren moltes hores junts hi hagué temps de fer mèrits.
Premi «Simpatia pa ta tia». A l’encarregat dels trastos dalt l’escenari de la plaça de bous per la poca educació amb que va tractar el nostre director en dir que volia llevar la tapa del piano.
Premi «Fer cas és fer cas». A Julio i Amalio per complir al peu de la lletra el que va dir el mestre la setmana abans del certamen: «vomitar, vomitar» (encara que fora a causa d’un virus a l’estómac).
Premi «S’ha d’anar preparat». A Riki que portava a la funda de l’instrument el desodorant i la botella de colònia, per a ell, no per a l’instrument. Premi «Amb més solera que ningú». Al tio Antonio, que va anar ja al Certamen el 1948, fa 60 anys, i ara també.
Premi «Cassalla fresqueta». Als que recuperaren la costum de posar una miqueta de cassalla a les botiges als assajos del certamen. (Com no sabem qui fóren, l’arreplegarà Ximo Cassalla que no té res a vore només que el malnom).
Premi «Valgué la pena vindre de Mallorca». A Pirulo, Virgilio i Tomi, que aprofitaren al màxim la seua estança i a més, ho celebraren més que ningú.
Premi «Bitxos no». A Zaida Ginestar, per tirar flit als assajos a l’aire lliure i fer desaparéixer algun animalet.
Premi «A l’esportivitat». A holandesos i gallecs que celebraren la la plaça bous el triomf de Guadassuar amb els nostres músics (i poc més se’ns pugen a l’autobús).
Premi «Cucut-Pavarotti». Al veí del carrer Pare Efrén que es posà a bramar des del balcó abans d’acabar un dels primers assajos al pati de les Escoles.
Premi «José Luis & José Luis peluqueros». A Xaua i Pepelu, esquiladors oficials del mestre la nit del Certamen.
Premi «Qué bo, qué bo!». Als membres de la Junta que feren possible els sopars del certamen.
Premi «Campeones campeones». A Juan Carlos Civera, que no deixà de cantar la cançó a cada assaig fins mes i mig després del Certamen.
Premi «Guanyar costa molt d’esforç». Als músics voluntaris que nit a nit s’encarregaven de traure i entrar el piano amb gran esforç.
Premi «La millor foto del Certamen» a Guatavo Canet, per la foto que apareix a continuació de Perfecto, un moment abans de passar el control per a tocar el dia del Certamen.
Premi «Ho porteu clar de lliurar». A Olga, que no va fallar cap assaig a les Escoles i per tant no va deixar descansar cap dia als que trauien i entraven el piano. Premi «Sempre hi ha espavilats». Als que es feien els despistats i fugien quan s’havia de traure i entrar el piano. Premi «Més que espavilats». Als qui es feien els espavilats i no entraven els faristols ni les carpetes (per exemple el poden recollir les trompes). Premi «Així sí que es guanya». Als bombardins, l’única corda que va complir al 100% els assajos parcials. Premi «Traduir és traduir». A la revista oficial del Certamen que, al currículum del nostre director, diu: «Colabora asiduamente con el Corazón de la Generalitat Valenciana». Premi «El contrabaix no ho tapa tot». A Perfecto, per deixar-se els pantalons del trage a casa i donar-se compte en anar a passar el control. (Ho haguera tapat tot el contrabaix si haguera tocat amb calçotets?)
30
REVISTA DE LA
societat musical
històriesdel pare vicent 10
CIVERADES
CAMPEONES, CAMPEONES...
EL CABINISTA
962570719
(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...) COR ORIOLA ANUS. Després de mesos i mesos d’assaig, així va desglossar una ment inquieta el títol de l’obra obligada. Què hi havia darrere d’açò?
(CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)
PREGUNTA 3. Què podríem fer per a que hi haguera assistència massiva als assajos durant tot l’any? OPCIONS A LA PREGUNTA 3 (assenyala la que cregues més convenient): - assajar (hivern i tot ) al pati de les escoles - portar a tots els assajos dos botiges amb cassalla - tocar durant tot l’any Coriolanus i la suite Escita - que tots els músics es pugen i baixen la cadira i el faristol cada assaig al Musical - que es faça sopar a casa Paco abans de cada assaig - que es solten a la sala d’assaig, una col·lecció de rantelles, mosquits, etc. (i que ningú els tire flit)
PROPOSTA. Alguns músics, en vore que la banda hongaresa s’anomenava «Band of Mako», proposaren que la nostra es diguera «Banda of Paco». PREGUNTA 1. Per què les dos últimes setmanes abans del Certamen la pràctica totalitat del músics complien als assajos? RESPOSTA 1. Perquè no situaven anar a l’assaig en últim lloc per davant d’altres excuses com: (assenyala amb una x la que cregues més pròpia) - he de vore la sèrie de la tele (i encara no m’he enterat que s’ha inventat el video-gravador) - no tinc ganes - he d’estudiar - tinc sopar (dóna igual del que siga: de pescadors, de colombaires, de...) - és que m’alce matí (dissabtes també?) PREGUNTA 2. Per què no passa això al llarg de l’any?
SÓC ZAIDA. M’agradaria saber qui va entrar a la Banda en 1999 (l’any que vaig entrar jo). Crec que sóc l’única supervivent que queda, i si és cert, ho celebraré este any, que en són 4 (Diego, Enrique, Héctor i Inés). Per favor, envia’m un correu amb la llista dels que entraren el meu any el més ràpid que pugues perquè jo he d’avisar a estos per a dir-los si ho celebre amb ells o no, i també perquè volen fer les camises corresponents i els tinc que avisar. Per favor, t’agrairé una resposta. Vinga adéu!
RESPOSTA 2. Perquè és més important quedar-se a casa perquè... (torneu a llegir les raons de la Resposta 1).
CONTESTACIÓ: Zaida, tú entrares en l’any 2000, no en el 1999 i a més no eres l’única supervivent.
31
àlbum Foto: Ernesto Colomer Barberà