RELIGIÓN by guardi

DIARI DE CLASSE DE RELIGIÓ PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA 1. FONTS (TEXTS DE REFERÈNCIA). 2. EL CURRÍCULUM DE LA RELIGIÓ CATÒLICA A LES ESCOLES. EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA (APROFUNDIMENT; ANTIC TESTAMENT, NOU TESTAMENT, SAGRAMENTS, ESGLÉSIA, VIDA CRISTIANA). 3. LA FIGURA DEL PROFESSOR . 4. METODOLOGIES. RECURSOS.

17/12/2013 CONSIDERACIONS PRÈVIES Escola pública (cultura religiosa, centrada en l’hora de religió). Escola concertada (es pot unir pastoral, catequesis, religió… es pot donar en qualsevol moment d ela vida escolar) No es té un horari definit destinat a religió, es fa dia a dia. De que parlarem avui? •

On fem la religió?

•

Com es planteja?

•

Com la fem?: Metodologia

•

Que treballem?: Continguts

•

Algunes idees pràctiques al voltant del Nadal a Ed. Infantil: Recursos

ESPAIS A la concertada: Habitualment la classe de religió es fa, a l’aula a la capella asseguts a terra a prop del mossèn, puc recitar un plegaria, cantar... Podem fer servir espais comuns, fer un teatre que ens expliquin valors, pot ser d’algun personatge de la bíblia si els presentem en forma de conte es més significatiu. També la podem fer al pati, al jardí, donar gràcies pel que veiem... Es una manera de atansar el que fem a l’aula a la família.  Com es planteja? -

Els objectius treballats en aquesta àrea fan aportacions importants al desenvolupament de les capacitats dels infants d’aquesta edat.

Ens centrem en el fet de relacionar-se amb els altre i de sentir-se membre del diversos grups als quals pertany (família, escola, amics, veïns...), llavors la formació religiosa aporta una visió enriquidora del seu entorn, inspirada en l’estimació, l’amor, el respecte i la sinceritat.

Hi ha una interrelació amb les altres àrees, de manera que permet als infants desenvolupar-se integralment com a persones amb valors.

Els temes tractats són naturals i del dia a dia de l’infant: l’escola, la natura, les joguines, la casa, estar malalts...

 Com la fem? -

Con les altres àrees a Ed. Infantil.

Amb contes, històries, vídeos, cançons, titelles...

Aprofitant l’assemblea de la classe.

De manera globalitzada (aprofitant també els projectes que s’estiguin fent a l’aula).

Moment especial al matí, al començar la classe (Pregària). Se ha de recordar als nens que pregar no solament és per demanar sinó també per donar gràcies. Es pot posar a la pissarra el que el nens van dient que serà la pregària de classe. Quan són més grans es poden introduir les pregàries bàsiques com per exemple el pare nostre. Intentem explicar el significat que del que vol dir. No pretenem que s’ho aprenguin de memòria sinó que intentem treballar-la per parts.

Fem servir la bíblia infantil. Hi ha varies de diferents editorials que estan adequades als nens d’Infantil. És important que la coneguin per vagin entenent el seu significat. Dins de l’escola pública es recorda que ha de ser més cultura religiosa.

Recordar escola pública=assignatura.

 Què treballem? -

Interpretació i representació d’experiències i sentiments.

Relació d eles anècdotes més familiars en la vida d’un infant amb l’amor i la felicitat

Detalls de la vida familiar. Valoració de la importància de la vida familiar

L’escola, a més de la família, com el gran petit món on l’infant aprèn a fer-se persona

Valoració del fet de poder anar a l’escola

El bosc, com un gran jardí que la natura ens regala

Valoració i respecte de la natura

Valoració de les prioritats en la vida d’un infant: les persones valen més que les coses

Objectes, persones i símbols cristians en l’entorn proper de l’infant

La capella, lloc de celebració

La figura de mossèn

Aspectes d ela vida de Jesús i Maria

La Verge Blanca, patrona de l’escola

L’Advent

El Nadal, celebració del naixement de Jesús

Els Reis

Pregàries relacionades amb els temes treballats a l’aula i amb els fets propers a l’infant

Manifestacions de l’amor cristià en gestos concrets: saludar, ajudar, compartir, perdonar i ajudar als companys.

EL NADAL •

IMPORTANT! Transmetre el veritable missatge de Nadal.

•

Celebrem el naixement de Jesús i ens preparem.

•

Què ens va venir a ensenyar Jesús?

•

Donar a conèixer Campanyes de Solidaritat.

•

Què poden fer els més petits per celebrar el Nadal?

•

Implicació de la família. És important que la família conegui el que estem treballant a l’escola per a que ens puguin ajudar a transmetre valors. Es quasi bé impossible transmetre valors solament a l’escola, es essencial la col·laboració de la família.

Calendari d’Advent: Quan expliquem als nens sobre l’Advent els hi hem de dir que són els dies en els quals ens preparem per celebrar al Nadal. P4 es sol treballar per setmanes. A la pública es pot treballar bé perquè la mestra hi va una vegada a la setmana. Podem variar i posar frases, un poema, una cançó... en comptes dels xocolates. P5 ho mirem cada dia. Es poden posar coses relacionades amb el Nadal o coses d’actitud. Cada dia anem traient una frase, un poema... Exemple de poema: TU QUE EN DOLÇ BRESSOL ETS ADORMIDETA.

QUE TENS BLANC LLENÇOL I FINA ROBETA. NO SAPS QUE HI HAVIA UN POBRET INFANT QUE LLIT NO TENIA NI COIXINET BLANC? DONA-LI ROBETA. DONA-LI COIXÍ. FES-LI A TA VORETA. LLOC PER A DORMIR. SA MARETA ES BELLA. COM UN POM DE FLORS I US DARÀ UNA ESTRELLA PER JUGAR TOTS DOS. Conte: EL MÉS BELL REGAL. Ja no s’edita. Baltasar era un rei que estudiava les estrelles. Un dia va veure una estrella molt especial i la va seguir. El seu fill va agafar uns regals i va marxar seguint l’estrella. Es va trobar una nena que no tenia amics i li va regalar la pilota. Es va trobar un senyor vellet que no podia caminar i li va regalar un llibre amb fotos. Va arribar a casa d’un nen que estava malalt i li va regalar el seu gos Quan va arribar a on havia nascut el nen Jesús, tots van estar molt contents perquè havia compartit. Figures del pessebre: Podem muntar un pessebre a classe i treballar el vocabulari i els protagonistes del pessebre. També treballarem el reconeixement de les paraules, escriure paraules... Campanyes solidàries: Vídeo de Youtube del productor Alejandro Toledo. Vídeo para Càritas. Passat al nens de la classe. - Recollida d’aliments. Els nens més petits poden ajudar a classificar ela aliments, a fer els cartels, a posar-los amb una caixa, etc. Els més grans poden ajudar a transportar-los amb un altre lloc... Pregàries: “ESTEM CONTENTS DE PODER PREPARES EL NADAL”. Feta per P3, a mesura que són més grans es van complicant.  Avaluació -

Criteris d’avaluació. Uns indicadors en l’avaluació continuada i en l’observació dels nens i nenes per a poder reconduir el propi aprenentatge.

El criteri essencial és conèixer l’infant i ajudar-lo en el seu creixement.

Caldrà que s’efectuï de forma global amb les observacions i informacions dels altres àmbits de la seva experiència.

Alguns ítems:

1) Saber observar els referents religiosos del seu entorn. 2) Saber el significat de les paraules amb el sentit religiós més habituals del seu vocabulari. 3) Respectar els signes i símbols religiosos del seu voltant. 4) Familiaritzar-se amb una primera síntesi de fe. 5) Adquirir el gust per obrar bé. 6) Apreciar els valors cristians que faciliten la convivència. Ens ha ensenyat un enllaç per consultar el currículum: CURRÍCULUM DE L’ÀREA-MATÈRIA DE RELIGIÓ.

18/12/13 Penjarà al sakai documents de interès. Per a qui li interessi, un és de la revista Times, entrevista el diari la república interesant. L’altre és un document del papa sobre l’església al món actual. Llegiu també la contra de la Vanguardia. Lectura interesant. Que és el més important en l’educació? Recomana 3 manuals de referència para mestres de religió: -

Bíblia (Cristianisme). Recomanació  Bíblia catalana interconfessional. Versió sobretaula o versió popular. També hi ha la versió castellana. La bíblia està dividida en dos parts: o

ANTIC TESTAMENT  46 llibres (el primer personatge que apareix és Abraham que apareix 1800a Xt)

NOU TESTAMENT  27 llibres (els apòstols apareixen 90 anys desprès)

La Bíblia és una biblioteca que ha anat acumulant 2000 anys de història (La podem trobar a internet), està escrita por molta gent al llarg de molts anys. El Cristianisme neix quan hi ha una part de persones comencen a creure en Jesús a partir de la resurrecció. Se’ls hi dona aquest nom per diferenciar-los dels que no creuen. Per triar els 73 llibres, es va haver de autentificar els evangelis trobats. Són llibres inspirats, és a dir, que és l’obra de Déu més els homes, ell els inspira, hi ha una revelació de Déu. Els Cristians diuen que e la tria i la autenticitat la van fer els apòstols i els seus successors. Pels Cristians la bíblia s’acaba amb Jesús i amb la mort de l’últim apòstol. Perquè van ser ells que van estar amb ell i podien contar la seva història.

73 llibres

Els evangelis apòcrifs són aquells que no s’han reconegut como autèntics, que conten diverses històries que són com novel·les i aquests no s’han inclòs dins de la bíblia. Tot en l’AT és una història de fecunditat. Narren la història de Jesús; Mateu coneix molt bé l’Antic Testament i escriu per als jueus que el coneixen molt bé. Marc explica la vida de Jesús a Secu, aquelles persones que no coneixen l’Antic Testament, va acompanyar sempre a Sant Pere. Lluc va acompanyar sempre a Sant Pau. Joan  últim evangeli que es va escriure (cap als anys 90). Hi trobem reflexions. Explica les trobades de Jesús, vol mostrar sobretot el misteri de Jesús. Els Cristians quan van a les trobades, a missa, llegeixen la paraula i parteixen el pa. Fan 3 lectures; una del AT, una carta i un bocí de l’Evangeli. Sempre es busca que tinguin relació per demostrar la revelació. En tota la Bíblia solament apareixen 3 àngels; Gabriel (el que anuncia), Miquel (venç al maligne), Rafel (que t’acompanya), són els que tenen un objectiu a complir. “el” vol dir Déu i àngel vol dir enviat de Déu. Mare de Déu= Inmaculada, la Verge. Que vol dir que està neta, lliure de taques. Per això crea una criatura única, lliure de pecats, sense mal, per la qual Déu es tot. Això es la virginitat que no existeix ningú més que Déu. Però ella es lliure de decidir. Professors de Religió Catòlica Els mestres de religió han de tindre clar què és el que volen aconseguir del seu alumnat. Han de pensar que tenen poques hores amb els nens/as i s’han de centrar en lo essencial. Quan expliquem la religió a l’escola hem de intentar tractar tots els temes rellevants. Sempre s’ha de aprofitar el moment que es viu per parlar de Religió, per exemple el Nadal. Per exemple del naixement parlen Lluc i Mateu, Lluc des del punt de vista de Maria i Mateu de Josep. San Francis va ser el primer en fer un pessebre. S’inspira en Mateu, capítol 1 (18-25).

07/01/14 Continuem parlant de les eines necessàries per els professors de Religió: A partir del cicle mitjà que el nen ja domina bé la lectura podem introduir bíblies il·lustrades (nou testament). S’ha de tenir en compte que no hem de infatilitzar molt els nostres recursos, no hem de menysprear la capacitat dels nens.

A partir del cicle superior pot començar a manejar tota la bíblia. 2on instrument  pels mestres, no pels nens. Catecisme de l’església catòlica. Es com un petit diccionari que tenim per consultar. Dins del currículum de educació de primària, fins a sisè no es parla de les religions del món. Els pares poden escollir si els seus fills fan o no religió catòlica. - www.vatican.va  és una web que ens mostra l’actualitat i texts fonamentals, podem trobar molta informació. Si entrem en Texts fonamentals podem trobar La Bíblia, el Catecisme de l’església catòlica i el Concili Vaticà II que són dels que parlarem amb aquesta assignatura. •

Concili Vaticà II és una reunió bisbes de tot el món. Sempre porta el nom del lloc on es fa. El Catecisme es basa en aquest concili. En aquell moment (1963-1965), Joan XXIII va convocar aquesta reunió on es van reunir tots els bisbes del món per parlar sobre què és l’església i quina és la seva missió en el món. Abans del concili la figura del papa era molt sobrecarregada, quan era presentat en públic portava una tiara molt gran que representava tots els poders que tenia. Avui en dia, aquesta figura a anat actualitzant-se i evolucionant per a bé i ja no s’actua de la mateixa manera, ja no porten aquelles robes/adorns, ni van sobre una cadira portada per homes, etc. Després de Joan XXIII es va elegir al papa Pau XI, aquest home va decidir que continuaria amb la filosofia de Joan XXIII, era un intel·lectual que sempre estava preocupat per la modernitat i el pensament modern, continua amb el concili. La figura de papa representa la unitat de la religió catòlica. Després de Pau XI be Joan Pau I que va ser papa 33 dies perquè va morir d’un infart. Era un papa molt vital i positiu, li deien el papa de l’alegria. El següent va ser Joan Pau II que va estar 23 anys al càrrec. Tant ell com Joan XXIII seran declarats Sants. Després va ser anomenat papa Benet XVI, que era la mà dreta de Joan Pau II i qui va ser el responsable de la comissió per redactar el Catecisme per comanda de Joan Pau II. Aquest va renunciar al càrrec. I per últim a l’actualitat es anomenat papa Francesc, el bisbe Argenti escollit fa dos anys. Sempre nombra als bisbes el papa amb l’ajuda de la gent del seu costat i dels seus assessors. El representat del el papa es diu Nunci i a cada país existeix un. El d’Espanya és un italià que s’anomena Renzo Fretini. Quan acaba el concili, es van redactar una sèrie de documents escrits pels bisbes (reunits amb el papa). Els podem trobar a l’enllaç proporcionat en molt tipus de llengües. La llengua oficial de l’església és el llatí. Hi ha 4 documents importants que són les constitucions, 3 declaracions i decrets.

Al llarg de la història s’han convocat els concilis per parlar de temes grossos. Aquest ha set l’últim convocat.

Important per reflexionar; l’església amb JOAN XXIII fa una de les coses més importants que és el concili i els documents escrits després.

•

Catecisme de l’església catòlica no podem entendre el catecisme sense entendre el Concili. Hi ha el Catecisme i n’hi ha el Compendi que està fet en mètode preguntesrespostes. Aquest Catecisme està estructurat així: 4 grans qüestions

En la primera part està el Credo, és a dir, en què creuen els Cristians. Ens explica el que diu l’església de cada tema. Totes les explicacions estan basades en cites bíbliques.

Què celebren els cristians  aquí trobarem els 7 sagraments; bateig, confirmació, eucaristia, penitencia i reconciliació, sagrament del matrimoni...

Cóm viuen els cristians  parla de l’educació ètica, la llibertat del home, la responsabilitat, la Consciència, tot lo que és bo, les virtuts i el trencament (pecat), la justícia...Parlen dels 10 manaments. Tot el relacionat amb la família, la vida humana, la sexualitat, el pensament...

Cóm preguem els Cristians  agafa com a estructura el pare nostre i es revisa cada una de les parts del pare nostre.

Un altre recurs que trobem interesant és el YOUCAT, que és un Catecisme aplicat pels joves.

08/01/14 Hem observat recursos tal com el pare nostre, el catecisme, l’èxode, youcat... www.vatican.va  podem trobar el compendi de la doctrina social de l’església. PRIMERA PART Parla de sis principis, la societat ha de buscar el bé comú de tots i de cadascú, els bens estan destinats a tothom. Principi de subsidiarietat: sempre és responsabilitat d’alguna cosa el que té la relació immediata. Cal ajudar si algú no pot fer quelcom.

Principi de participació Principi de solidaritat Principis i valors: veritat, llibertat i justícia. SEGONA PART 1) La família (extret del concili Vaticà II i la bíblia) 2) El treball: dignitat del treball, relació entre treball i capital, salaris, horaris... 3) La economia: la globalització, empreses, multinacionals, aspectes positius i de risc de la globalització 4) Política: és la recerca del bé comú. Dret a objectar, resistència, el poder, democràcia... 5) Les relacions internacional 6) El medi ambient 7) Etc. TERCERA PART Missió de l’església Hem vist la pel·lícula “El hombre que hacía milagros”. Fer el nostre resum personal y fer les primeres reflexions a partir d’aquí. http://es.gloria.tv/?media=100892

Reflexions sobre la pel·lícula “El hombre que hacía milagros” En primer lloc, m’agradaria començar la meva reflexió d’aquesta pel·lícula fent referència al seu atractiu visual. És molt interessant que els nens es sentin motivats per allò que estan mirant i considero que aquests dibuixos, al ser diferents dels altres d’avui en dia, pot despertar la seva curiositat i reclamar la seva atenció, per tant es pot considerar un bon recurs d‘aula. Per a Educació Infantil, considero que no és molt adequada, encara que es podria fer servir. Dic que no és molt adequada degut al dramatisme d’algunes escenes, com l’aparició del dimoni, la mort i la resurrecció, la decisió del romans , etc. Tot dependrà de la capacitat del mestre per fer-les entendre alguns aspectes confosos i per ressaltar el més important que ens interessa que captin, que és la personalitat de Jesús i com obrava quan era en cos present. En segon lloc, considero que seva trama és adequada per a nens més grans ja que no és massa llarga i el seu llenguatge és comprensible en la majoria d’ocasions, encara que de vegades pot ser una mica difícil d’entendre per ells, depenent l’edat que tinguin. També cal analitzar que en alguns moments, serà complicat entendre els problemes religiosos o polítics d’aquella època i es poden perdre una mica. He aquí la figura del mestre, que ha de intervenir per poder reconduir i explicar, en la mesura del possible, el context d’aquella època.

Me sorprèn com el director ha pogut resumir els principals fets de l’evangeli en poc més d’una hora i quart, encara que a vegades siguin contats o es mirin des de la perspectiva d’una tercera persona que és la filla de Jairo, una nena que està malalta i arriba a conèixer aviat a Jesús, i que després de que ell la ressusciti, sempre estarà al seu cantó. En referència a la història que conta, des de el meu punt de vista, pretén apropar-nos a Jesús de una manera sotil, principalment mostrant-nos la seva personalitat, com és ell, com es comporta amb els seus pròximes, com mira pels demés... El descriu com a un home bo, treballador, senzill, amable... que no es deixa corrompre mai pel mal, que sempre fa el bé i que està disposat a complir la voluntat del seu pare fins a la mort. Mostra a Jesús com a un home interessat pel bé comú, que fa miracles a favor del seu poble, que perdona els seus pecats, que vol transmetre la paraula de Déu a tota arreu i que vol aconseguir el creixement de la fe de les persones que l’envolten. Per últim, dir que en la pel·lícula es mostra a un Jesús proper als nens, que està pendent d’ells i que els demostra la seva estima sempre, per tant no seria estrany que la seva reacció cap a la figura de Jesús sigui d’acceptació i estima, inclús pot ser que alguns nens tinguin ganes de conèixer-lo més profundament i saber més sobre ell. És aquest l’objectiu que volem aconseguir? Doncs, jo crec que sí. No es tracta de que ells nens petits arribin a entendre tot el que passa a la pel·lícula sinó que es tracta de començar a introduir la figura de Jesús a les seves vides, que coneguin la seva manera de ser i d’actuar, que puguin agafar-lo com a una referència de comportament i de ser humà.

14/01/14 Reflexions a classe sobre la pel·lícula 1. Per què pensem que han posat el títol? Perquè Jesús fa miracles i concorda els títol amb els fets de la pel·lícula. 2. Pels cristians l’ànima és immortal i per això es produeix la resurrecció, és a dir, quan neix algú sempre serà aquella persona. Pels egipcis també és immortal l’ànima. 3. Llàtzer porta 3 dies enterrat i Jesús el retorna a la vida i torna a morir, però Jesús mort als 33 anys i quan ressuscita venç a la mort. Els dos casos de Llàtzer i Jesús és resurrecció. Aquesta qüestió és molt important pels cristians. Llàtzer retorna a la vida d’abans però Jesús retorna a la vida eterna. Ja tenia la vida eterna com a fill de Déu, però no com home. 4. Pels cristians la vida eterna vol a dir que no està subjecta al temps ni a l’espai. 5. Pel cristians Déu no és solitari, és comunitat  pare, fill i esperit sant. 6. Per què es deixa matar? Sempre fa el bé pels altres, no busca la mort. Però les religions decideixen matar-lo, eliminar-lo perquè no volen compartir, s’adonen de que té molts seguidors. Tot i que les autoritats polítiques veuen que no es culpable volen que el poble estigui content.

7. Jesús sempre fa la voluntat de Déu. Quan tot va en contra d’ell, és home, sent tot el pes del mal per això no es deixa convèncer pel mal, llavors la resurrecció és el triomf del bé sobre el mal. 8. Amb cos i ànima solament hi ha dos persones al cel Jesús i Maria. 9. El punt central del cristianisme és Jesús, que demostra al llarg de tota la seva vida que és ser veritablement home. 10. Tot al que li diem pecat és el que ens fa ser menys humans, menys persones. 11. Si Jesús no hagués ressuscitat totes les creences dels cristians no serien vàlides, no tindrien sentit.

15/01/2014 La bíblia és narrativa (no són idees, són històries de persones que parlen, que viuen, reaccionen, etc.). Per les persones és més fàcil de recordar. Hi ha una cosa que es diu, Catequesis i hi un altra que es diu Ensenyament religiós escolar Hi ha una cosa que es diu classe de religió i hi ha un altra que es pastoral col·legi (concertat) Classe de religió no és catequesis, la classe de religió es per fonamentar i conèixer la els fonaments, els continguts, el que constitueix les bases de la religió catòlica. És conèixer el cristianisme. La classe de religió té currículum de religió repartit per cursos i és avaluable. Les classes de religió s’avalua. A catequesi els nens preguen, se preparen per la primera comunió, per després, per com comportar-se a la vida.... Se realitza a la parròquia, si en el col·legi hi ha pastoral es fa allí mateix. Es formació de la cultura cristiana. La catequesis no s’avalua. És legítim ensenyar religió a l’escola? O millor a casa o a les esglésies? Normalment el que és legítim s’acaba convertint en llei, però no sempre, perquè hi ha lleis que no són legítimes perquè es posen en coses de consciència de la gent (per exemple els imposats per un país com la llei de fills a Xina o la llei de l’avortament, servei militar...). Tornem a la pregunta... 1er grup  dins de la pública està bé fer religió però s’hauria d’ensenyar totes les religions. 2on grup que les famílies puguin escollir si els nens fan o no religió. Creu que s’ha d’ensenyar religió a l’escola per què puguem entendre el món en el que vivim, entendre la nostra cultura. Quan parlem de religió, parlem de Déu. Quan parlen d’espiritualitat no sempre. Hem de tenir clar que és classe de religió, no d’espiritualitat. Quan parlem de religió parlen de la religió del context en el que estem.

Imprimir per dimarts que ve a la web www.religio.cat  contingut curricular (Educació Infantil i Primària) BCI la bíblia catalana www.bci.cat Evangelis de Lluc Ens va mostrar com està dividit l’evangeli. Apareixen diferents llibres on posa el nom de l’editor, l’autor no canvia mai. En el cas d ela bíblia és molt important tenir en conta els títols perquè poden ser diferents. El missatge de la bíblia és estar pendent i dels altres. Només seràs feliç quan ho siguin els altres. És a dir posar-se al servi dels altres. La plenitud de la persona humana és passant per un patiment, vèncer aquest patiment.

21/01/14 En el que vam veure l’altre dia... fem memòria i continuem -

Lluc era metge i parlem de les seves curacions, havia recollit moltes.

Lluc i Mateo són els únics que parlen del naixement de Jesús. Lluc parla des de la perspectiva de María i Mateo de Josep.

Dels 30 primers anys de la vida de Jesús, primer parla del naixements, després parla d’ell quan té 12 anys i a l’altra pàgina ja té 30 anys. La bíblia no ´s una biografia de Jesús.

La bíblia està escrita per creients, l’objectiu de la bíblia és contar el testimoni d’un creient amb els demés per que ells també creguin. Màrtir = testimoni, però ara se li doni el significat de “fins a donar la vida”.

El que ocupa més temps de la vida de Jesús són els tres últims dies.

Joan, el deixeble, va escriure l’evangeli als anys 90 d.C. i ja havia llegit els altres evangelis, per això no surt així després de qualsevol cita (Mt, 15...).

Joan escriu el seu evangeli quan té coneixença dels altres 3, no va morir màrtir sinó que va morir molt vellet, va acollir a Maria i per últim va estructurar tot el seu evangeli en trobades.

Els tres parlen dels mateixos evangelis, els podríem llegir en paral·lel tots 3.

Dels 3 darrers dies els podem seguir agafant els evangelis hora per hora, podem saber que va fer Jesús gairebé per minuts. Això ens indica que els evangelistes quan van descobrir el que va passar en aquells moments li van donar molta importància. Aquests 3 dies són els de la pasqua cristiana, la pasqua de Jesús.

Què és la pasqua Jueva? És la celebració de la sortida dels esclaus jueus de Egipte, alliberats per Moisés. Per mostrar qui havia d’estar alliberat, Déu diu, marqueu les cases. El fet més important per tots el jueus és la sortida d’Egipte perquè representa que Déu els ha escollit per alliberar-se. Abans de marxar, els hi demana que agafin una cabreta petiteta i amb la família se havia de menjar de presa, sense llevat, i amb la sang de l’animal marcareu les cases. A les que estan marcades no les passarà res.

Parèntesi la religió és la relació entre Déu i l’home.

La pasqua jueva celebra l’alliberament d’Egipte, la Pasqua de Jesús, agafa igual el pa i el vi que feien servir els jueus, Jesús els hi agafa i diu les seves paraules referint-se al pa i al vi. Representant el vi com la seva sang i el pa com el seu cos. Llavors la Pasqua de Jesús és el memorial de la seva entrega. Ja no és l’alliberament d’Egipte.

A partir d’aquell moment transforma el significat d’aquell moment. Primer fet important de les últimes pàgines.

Mentre Jesús els hi diu que morirà, que ells el trairan, ells apòstols, entre ells, parlen de qui es el més important per Jesús.

Als 4 evangelis parlen de la negació de Pere.

El que transforma el món és la força de l’amor. És el més important que vol transmetre Jesús.

També parlem de la sabana santa. És un llençol sant. Llençol de Tourí.

L’evangeli de Joan està estructurat d’un alta manera i és molt interessant treballar-ho amb els nens.

Ara parlem de l’evangeli de Joan que parla de temes com; Jesús i la samaritana, curació d’un home que estava paralític, Jesús que camina sobre l’aigua, entre d’altres.

En els relats de Joan sempre hi ha una doble intenció. Sempre diferencia el diàleg de Jesús des d’un nivell diferent que els altres.

28/01/14 Recordem el que vam veure en a visita al museu... La representació dels elements més essencials de la fe cristiana. -

Una mica de història de com es va assentar el cristianisme a Lleida.

Tot lo que és humà és impossible tindreu solament a dins, el que tenim a dins se expressa a l’exterior. El ser humà tot el que es espiritual l’expressa a l’exterior, com que som essers social no només ho expressem sinó que gairebé tot ho fem en grup.

No podem ser cristians sinó no hi ha algú darrere de mi. Sóc Cristiana perquè ho he rebut de fora, perquè algú m’ho ha explicat, m’ho ha transmetre.

No es pot ser cristià individual, sense un grup. El centre de tot no és la moral o ser bona persona, lo propi de ser cristià es hagués conegut a Jesús i creure amb ell. A partir d’aquí es fan grups que coincideixen en la seva mentalitat.

Ser cristià vol dir que també coneixeré cristians que ho visquin d’una altra manera.

Museu: baptisteri  descobert als anys 60. Es molt important perquè és una basílica paleocristiana. Que vol dir que hi havien cristians.

All llarg de rots el segles de cristianisme, els personatges que parlen avui en dia als nens sobre el això son els mateixos que ara. Tot el ensenyament es basa en persones que estan centrades en el cristianisme.

De Jesús, naixement, la mort (pasqua), la resurrecció.

Déu és bo i ha creat un món un món visible i un món invisible.

Els àngels no són esser humà, sinó són essers espirituals. L’àngel és un esperit lliure i intel·lectual.

L’àngel no accepta el pla de Déu i en un principi es revela contra Déu, Lucifer (també el coneixem com Satanàs, diable, Belzebú...)que vol dir “llum caiguda”. Tots aquest noms traduir conten el que va fer.

Pels cristians Déu no és un ser solidari. La gran revelació de Jesús va ser que era fill de Déu fet home. La gran revelació de Jesús és que ens dona el seu esperit. Diu que Déu és la comunió del pare del fill i de l’esperit sant.

La representació de Déu es difícil de representar perquè és esperit.

És relativament fàcil representar a Jesús perquè es veritablement home i veritablement Déu. No és el mateix que l’esperit, perquè no té forma. Para representar alguna cosa espiritual necessitem veure-ho perquè som humans i és l’únic que podem comprendre.

El tema de la representació, és un tema dels artistes.

Es el mateix dir esperit, ànima i vida. Sinó jo no tinc això no tinc alè. Quan una persona mor diuen que s’ha separat l’ànima del cos.

És atípic representar a Déu com home perquè és esperit. El baptisme és viure la vida de Déu.