guirigall Publicació trimestral per als amants de l´obra gràfica
fanzine
n.1
A la fresca
Juliol- Octubre 2014
La portada i contraportad és un extracte de l´obra: Registro Gráfico_digital #2 .
Autora: Claudia Molina Guixot facebook.com/ClaudiaMolinaGuixot
n.1
guirigall A la fresca
fanzine
Juliol- Octubre 2014
Editorial Benvingudes, sigueu totes, al primer número de Guirigall fanzine. Aquesta publicació és un projecte de Comboi Gràfic, que fa uns mesos va nàixer a la xarxa amb la intenció de ser un espai web per als amants de l´obra gràfica i on poder assabentar-se de convocatòries, concursos, entrevistes, exposicions i informació diversa del món gràfic. Tant al blog, com als diferents perfils a les xarxes socials, parlem de temes d´actualitat, que tenen a veure amb les diferents tècniques que componguen l´art gràfic i l´edició seriada, com poden ser: gravat, fotografia, litografia, serigrafia, tipografia, il·lustració, xilografia, fotolitografia, il·lustració digital, etc. Guirigall fanzine naix amb l´intenció d´agrupar a les artistes que utilitzen l´obra gràfica com mitja d´expressió i volen donar a conéixer el seu treball, col·laborant en un mateix espai amb una temàtica unitària, però amb llibertat d`interpretació. El primer tema A la fresca té molt a veure amb l´estació de l´any que anunciarem el fanzine: estiu. Volíem que gaudireu del Sol, la platja, la muntanya i en definitiva de les vacances, i que després féreu arribar totes eixes experiències en forma d´una o vàries obres o que simplement interpretareu la temàtica a la vostra manera, per conformar així el primer número del nostre/vostre fanzine. La nostra intenció és fer de Guirigall una publicació trimestral, amb la col·laboració de totes aquelles persones que vulguen aportar la seua. A més a cada número trobareu articles i continguts nous.
Per finalitzar, volem agrair als i les artistes que han confiat en el projecte i hi han col.laborat enviant les seves il.lustracions: Claudia Molina Guixot, Elisabetta Bernardi, Isa Camarasa, Paulapé, Ana Peñas, Juliette Gomila ,Clara Gallén ,Anna Faure Cinca ,Cubeka ,Olepaint i Alba Abellan. Gràcies per llegir-nos i confiar en nosaltres. Fins pronte. 8 d´octubre de 2014 Fonts de tipografia empleades: Junction, League Gothic, Fanwood, Ostrich Sans, Chunk Five, Univers Else. Color emprat en aquest número: R=130 G=54 B=140
Edició i gestió de Guirigall fanzine: Comboi Gràfic Contacte: comboigrafic@gmail.com pots trobar-nos a:
Totes les obres que contè aquest fanzine estàn subjectes al © dels seus autor corresponents.
LITOgrafia baix cost
Entrevista amb
PAULAPÉ P.
de
6
tallers de gravat del món
P.
P.
16
18
A LA FRESCA
COL.LABORACIONS D´ARTISTES GRÀFICS P.
22
FIL I GRAPA
1ER MERCAT D´AUTOEDICIÓ
P.
44
treballar debades?
P.
54
índex llibre d´artista: esmolar la garrova
P.
50
Entrevista amb Paulapé La passada Fira del Llibre de València aprofitarem per fer-li una entrevista a Paulapé. Després de tot l´estiu, volíem reservar-nos la publicació per al primer número de Guirigall fanzine i ara podem llegir-la. A més Paulapé col.labora amb una il.lustració al fanzine. Segur us siga d´interés, tant l´entrevista com la il.lustració.
Durant la carrera vaig cursar assignatures molt diverses, no totes elles de dibuix, però sempre ha sigut la ferramenta amb què m’he sentit més còmoda.
Com són els principis de Paulapé? En acabar la facultat, la gran pregunta: i ara què? La resposta inevitable és el vertigen. Per a mi fou molt dur (com per a la majoria de persones que conec) i em va costar bastant superar eixa fase (més del que puga semblar des de fora, crec). Per a començar, quan acabes no tens ni idea de com buscar clients, no tens suficient material per fer un portafolis i el que tens no és prou consistent, tampoc saps exactament com vols presentar-te al món i allò més important i terrorífic: ningú t’ha advertit mai que has de mutar i convertir-te en empresària. Seguisc tractant de resoldre algunes d’aquestes coses.
Estàs formada en BBAA. Per què l´obra gràfica o la il.lustració per expressar-se? Vaig estudiar Belles Arts a València i, tot i que al principi no sabia molt bé què en volia fer, sabia que havia d’estar allà. Pensant-ho en retrospectiva, supose que té molt de sentit que la resposta fóra la il·lustració, ja que he crescut envoltada de llibres gràcies als meus pares. A més, a la meua escola es treballava el fet creatiu des d’una perspectiva molt respectuosa i motivadora (gens fàcil de trobar!). Sóc molt afortunada.
6
Com vas aconseguint els primer treballs, encàrrecs; acabes els estudis i què? Els meus primers encàrrecs van ser de gent coneguda que tenia alguna cosa entre mans i va confiar en mi per a la imatge. Vaig encetar la campanya Bon dia! a l’APNL, on havia sigut becària i van considerar que podia fer un bon treball perquè a més coneixia perfectament el funcionament de l’Àrea. També vaig fer –junt amb la dissenyadora gràfica Mireia Miralles– la imatge d’un congrés internacional de reumatologia pediàtrica. També estic molt agraïda a eixes persones que em van donar l’oportunitat.
També m’encanta Benjamin Chaud i el seu Pomelo, amb històries ben divertides, enginyoses i intel·ligents.
L´animació és altra vessant del teu treball o està més apartada que no pas la il.lustració?
En còmic sóc una enamorada de l’obra de Frederik Peeters (he devorat Píldoras azules, Lupus i Koma no sé ni quantes vegades ja).
Jo mai m’havia plantejat estudiar animació fins que vaig conéixer Roser (de CasmicLab), que em va encoratjar a fer alguna assignatura a la carrera. Finalment m’hi vaig especialitzar i en acabar fins i tot vaig fer un Màster (animació, stop motion). Estant ja al món laboral, ha resultat més complicat compaginar les dues coses, ja que l’animació requereix molta dedicació, però és innegable que l’aprenentatge que em va proporcionar (també l’assignatura de Moviment) em serveix molt a l’hora d’il·lustrar.
Altres indispensables en la meua biblioteca són Dupuy i Berberian, amb les historietes de Monsieur Jean; el María y yo de Miguel Gallardo; Una posibilidad entre mil i La máquina de Efrén de Cristina Durán i M. Ángel Giner Bou...
Com és el teu procés de creació en general? El meu procés creatiu sol ser més o menys lent. Dedique molt de temps a pensar en la idea, faig esquemes d’allò que he de transmetre, escric llistes amb idees, faig petits croquis de composicions. Pense que eixe és el punt més important de tots i per això em detinc especialment.
Influències plàstiques? Quins còmics o novel·les gràfiques t´agraden? Referents de Paulapé? M’he criat amb els llibres de Quentin Blake, Mitsumassa Anno, Roser Capdevila, Helen Oxenbury o Beatrix Potter, però també amb Astèrix, Mortadelo i Spirou. No sé si el meu treball parla d’algun d’ells, però segur que estan amagats en algun lloc.
Després comence la fase d’esbossat, amb totes les proves que facen falta fins a aconseguir la que més em convenç. Una vegada açò està clar, poden passar dues coses: o bé continue a mà (i vindrien l’entintat i/o el color) o bé salte al digital. En eixe cas, escanege l’esbós i treballe bé amb un programa de mapa de bits, bé amb un de vectors.
Ja de més gran vaig descobrir els llibres de Peter H. Reynolds i s’han convertit en un dels meus imprescindibles en il·lustració (si no coneixeu El punt no us el podeu perdre!).
7
Aportació de PaulapÊ a la campanya #wombastic contra la llei de l´abortament de Gallardon
8
M’agrada comentar-ho amb les companyes i companys de El Altillo, l’estudi que compartisc. Vaig combina t la línia i la taca segons convinga. De vegades una imatge funciona millor sense línia i de vegades la gràcia del moviment dels personatges es perd sense ella... El meu procés comença d’una manera molt analítica, però després es torna més intuïtiva. Em produeix cert plaer deixar de banda la racionalitat una vegada tinc la idea clara i detindre’m el temps que faça falta perquè una taca tinga la forma adequada. El mètode de treball en dues tintes ve de la mà de la primera col·laboració en l’Arròs negre i m’ha servit després en moltes ocasions. M’agraden la rotunditat i les possibilitats gràfiques que conté una fórmula tan simple com aquesta. A més, permet aconseguir imatges molt acabades en un temps relativament curt, així que de vegades és ideal per a les presses.
La meua paleta de colors és també molt intuïtiva, si bé és cert que alguns solen repetir-se. M’agraden els turqueses, els verds vius i un poc àcids, els fúcsies i els rojos ben saturats. A la teua obra es nota una certa complicitat amb les lluites socials, el feminisme o la lluita de la dona, tot junt amb una creació en català i un cert compromís polític. Com definiries el teu treball? No sabria definir el meu treball, així que si se us acut alguna idea, serà benvinguda. Sóc de l’opinió que les creadores tenim una responsabilitat social que no podem ignorar, ja que tot el nostre entorn és polític. M’agrada parlar de les lluites que formen o han format part de la meua vida perquè em fan ser qui sóc i em permeten viure-la d’una manera més humana.
Com veus el món de la il.lustració en valencià, per un costat, i en València per l´altre? És cert que la llengua està present en el meu treball, però això és només perquè és una part important de mi mateixa i m’ix de manera orgànica, no premeditada. No sabria valorar “el món de la il·lustració en valencià”, no sé ni si tan sols existeix. A València hi ha hagut una tradició històrica que actualment es fa notar. D’una banda, hem tingut grans referent i d ’altra, ens hem acostumat a fer-ho tot nosaltres, sense suport institucional, així que és normal que hi haja molt de moviment autònom.
No sabria valorar“el món de la il·lustració en valencià”, no sé ni si tan sols existeix. 9
Puc avançar que estem treballant juntes ma mare i jo per treure un llibre autoeditat.
Professora d´art, co-editora d´Arròs Negre, dissenyadora a L´APNL UPV. Com és el projecte d´Arr òs Negre? Com surt? Enguany he treballat en una escola amb criatures d’educació infantil. Faig una assignatura que es diu Atelier i tracte de fer-los assumir el procés creatiu com a propi, que prenguen les seues decisions, que s’enganyen, que vagen descobrint noves maneres de fer i que a poc a poc adquirisquen més seguretat i autonomia. És una feina difícil sobretot en un entorn que valora més els resultats que els processos i que els jutja segons uns esquemes de “bé” i “malament”, quan sabem que eixos conceptes són completament relatius.
Quins projectes tens entre mans ara per al futur més immediat?
La meua tasca en Arròs negre ha sigut més aviat d’assistent fins ara. És un projecte d’Elías Taño, que em va convidar a participar en el número 2 i a partir del número 3 em vaig oferir a tirar-li una mà amb l’edició i distribució. Per a més informació, el millor és que contacteu amb Elías, que és la veritable ànima del projecte.
Tinc unes quantes idees per a llibres que estaven aparcades fins que acabara el curs escolar, però encara no puc saber quina forma prendran ni on aniran a parar. El que sí que puc avançar és que estem treballant juntes ma mare (Empar de Lanuza) i jo per treure un llibre autoeditat i que prepare un còmic que encara està només embastat. També estic a punt de reeditar una bossa de tela que vaig fer fa un parell d’anys i va funcionar tan bé que es va exhaurir en un tres i no res.
A l’APNL he sigut dissenyadora d’una de les campanyes anuals, que actualment està en standby per les retallades de pressupost en activitats de promoci
I moltes més coses que se m’obliden ara mateix perquè sempre tinc mil idees i projectes al cap. Faig llistes inacabables, que de vegades ixen i de vegades es queden esperant-me en una llibreta...
10
OLA KE ASE exposició col.lectiva ‘vint il.lustradores’
11
El llibre [...] reflexa a la perfecció l’esperit que volíem tranmetre, alluyant-nos de l’estereotip del“còmic de xiques”.
Els resultat crec que són molt bons. El llibre ha quedat molt bé i reflexa a la perfecció l’esperit que volíem transmetre, allunyant-nos de l’estereotip del “còmic de xiques”, ja que cadascuna som del nostre pare i la nostra mare. A l’editorial em consta que estan contents, crec que està funcionant molt bé, les crítiques que ha rebut són bones...Un deu, vaja.
Consell per als nous il.lustradors? Paciència. Perseverànça. Infu-relax abans de dormir.
Portada de Enjambre
Enjambre. Explica’ns una mica sobre aquest projecte col·lectiu.
Per finalitzar, quin llibre estàs llegint ara o llegiràs arrel d´aquesta fira del llibre?
Fa uns mesos ha eixit Enjambre, una antologia d’autores de còmic publicada per Norma en què ha sigut una sort i un plaer participar. Vaig conéixer la coordinadora (Susanna Martín) en una reunió de la incipient Associació d’Autores de Còmic al Saló del Còmic de Barcelona de 2013 i m’hi va convidar.
Ara mateix estic llegint “Dónde está mi tribu”, de Carolina del Olmo i em té encantadíssima. Li tenia ganes des que va eixir, ja que aborda la maternitat des d’un vessant crític. Fa poc me l’ha regalat el meu company, així que estic feliç com un anís.
Des de Comboi Gràfic volem donar les gràcies a Paulapé pel seu temps i per deixar-nos fer-li l´entrevista. Per a totes aquelles persones que vulguen més informació sobre la seua obra us deixem enllaços dels seus espais web.
No m’ho vaig pensar ni un segon i vaig aprofitar per rescatar una idea en què havia estat treballant feia un temps i que s’ha convertit en la historieta Càndida. Em va semblar que quadrava molt amb el llibre, de temàtica lliure però amb una clara vocació feminista. Tot el procés ha sigut deliciós, en part pel treball de totes i per la predisposició de l’editorial, però sobretot per l’actitud de Susanna, que ens ha fet partíceps de totes les decisions que calia prendre i ha fomentat una manera de funcionar completament horitzontal. I això no és gens fàcil de trobar!
FACEBOOK: www.facebook.com/paulape.ilustra BEHANCE: www.behance.net/paulape WEB: www.paulape.cat
12
Llibret de les Falles Populars i Combatives 2014
13
MÉS ENTREVISTES AL NOSTRE BLOG
14
15
Litografia
la neutralitat de l´oli enfront de l´aigua i, per tant, l´impossible mescla entre aquests dos elements. Per això, les ferramentes i tècniques de dibuix emprades sempre han de ser grasses, perquè aquestes no es puguen mesclar en l´aigua. Altres materials que s´empren en aquesta metalitografia o aluminiografia són: beguda carbonatada, que continga àcid fosfòric (cocacola); també es pot utilitzar, en el seu defecte, vinagre blanc; sabó de pastilla i oli de girasol. El funcionament és el següent: 1) Dibuixar sobre la planxa de paper alumini utilitzant un material gras com és el sabó o les barres grasses típiques de lito.
de
2) S’aplica la cocacola/vinagre blanc i s’espera uns cinc segons perquè l’àcid puga actuar sobre el material gras i, després, es neteja amb aigua.
baix cost
3) Aplicar, suaument, oli de girasol amb paper de cuina per sobre la matriu d’alumini. Netegem, suaument, l’oli amb una esponja humida. Cal utilitzar sempre una esponja neta i humida per netejar la planxa d’alumini. 4) Amb la matriu humida donem pas a l´entintat, cada vegada que passem tinta hem de fer una passada d´esponja per la matriu, per tal d´humitejar-la.
Émilie Aizier àlies Émilion és l´artista que va inventar l’anomenada kitchen Litho a l´estiu de 2011.
5) Fiquem el paper , humit, on volem fer la impressió. 6) Pressionem el paper obre la matriu entintada per a efectuar la impressió. Podem anar raspant amb una cullera a l’estil de la poupeé.
Donat que, en aquesta modalitat litogràfica, en volta d´utilitzar pedra calcaria, com a matriu, utilitzem paper d´alumini o zinc, diem que emprar el terme lito és erroni (recordem l´etimologia de la paraula, que és originària del grec antic, lithos pedra, i graphe dibuix). Per això, també se li coneix com falsa litografia. Encara així, la kitchen lito funciona amb el mateix principi bàsic que la litografia ortodoxa:
A Facebook podeu trobar un grup de kitchen Litho.
16
VĂdeo tutorial 17
TALLERS DE GRAVAT DEL MÓN Si els lleons necessiten la sabana, per caçar; les balenes l´oceà, per viure i els pardals els arbres, per assentar sa casa; els printmakers necessiten el taller, que és el seu habitat natural.
i que els microecosistemes que ens muntem, amb molt de DIY, per tirar endavant, són tota una declaració d´intencions per l´estima a l´obra gràfica.
Podràs trobar-los de Sol a Sol, de peu, la majoria de les voltes, amb el café o el refresc al costat, mentre pensen com quadrar la seua nova il·lustració a quatre tintes.
Moltes ens vegem obligades a improvisar els nostres tallers a les cotxeres de casa o a un baix compartit, amb resultats realment bons, encara que en moltes ocasions amb manca d´espai i recursos.
El taller és un lloc de creació, d´estímul i de treball. És característic per la seua olor a tinta, per estar ple de papers i per tindre diaris, de mesos enrere, si no anys, per tot arreu.
Encara així, volem donar-vos una mostra dels diferents tallers de gravat que hi han repartits pel món. Perquè, més que enveja, donar una ullada a altres tallers motiva per a continuar treballant i, a més, traguem el curiós que duguem dins.
No obstant això, sabem que la precarietat no és aliena en aquest món, 18
Tabor Presse Berlin (Alemanya) www.taboerlin.de Vicenca Stamperia d’Arte Busato (Italia) www.stamperiadartebusato.it Montana to Make Press Missoula (USA) www.tomake.com
19
Nantes (França)
Sinan Demirtaş Taşbaskı Atölyesi, Estanbul (Turquia)
20
Kasterlee Frans Masereel (Bèlgica) fransmasereelcentrum.be
Estudi de litografia de la Universitat Veliko Tarnovo (Bulgaria).
21
Col.laboracions d´artistes gràfics: Claudia Molina Guixot Elisabetta Bernardi Isa Camarasa Ana Peñas Paulapé Juliette Gomila Clara Gallén Anna Faure Cinca Cubeka Olepaint Alba Abellan
22
L´estiu és l´estació de l´any perfecta per eixir al carrer, gaudir de al briseta marina, la piscina, el Sol, i al cap i la fi, relaxar-se. Una pràctica molt habitual a l´estiu es estar
‘A la fresca’ i d´aixo va el nostre primer número, amb la lliure interpretació de cadascú/na de les artistes gràfiques que han col.laborat amb Guirigall fanzine.
Esperem que gaudiu de totes i cada una de les aportacions. No tenen perduda!
23
Claudia Molina Guixot Pego, Alacant (ÉS), 1987 Llicenciada en Belles Arts per la Universitat Miguel Hernández d’Elx, any 2007-2012. Màster Oficial en Producció Artística per la Universitat Politècnica de València, any 2012-2013.
Registre de temporada El treball artístic que a continuació es presenta, es realitza gràcies a una àmplia recerca sobre els sistemes d’impressió Ink jet i com reportar les imatges generades mitjançant el registres horitzontal (escàner) utilitzant la transferència, com a medi transportador de la imatge cap a superfícies considerades com a suport “no convencional”, donant un valor afegit a l’obra.
24
Claudia Molina Guixot
25
Registro Grรกfco_digital 6
26
Claudia Molina Guixot
Registro Grรกfico_digital 2
27
28
29 Elisabetta Bernardi
30
31 Isabel Camarasa
32 Ana Pe単as
33
34 PaulapĂŠ
35 Juliette Gomila
Carla GallĂŠn
36
37
38
Anna Faure Cinca
39 cubeka
40
Alba Abellan
41
Olepaint
42
Olepaint
Temàtica per al pròxim número de Guirigall Fanzine:
#Diàspora
Termini de presentació fins el 20 de desembre
43
1er mercat d´autoedició a Ontinyent
Fotografies: Carmen Tolsà Rovira 44
‘Fil i grapa’ 45
El dia 12 de juliol va tindre lloc a Ontinyent el 1er mercat d’autoedició. Aquest calorós dia, uns quants joves es van juntar en l’Ateneu Popular Ca la Mera per a oferir als assistents publicacions que ells mateixos autoediten. Aquestes publicacions tenen un valor afegit: estan fetes amb les seues pròpies mans. Sense censura, sense intermediaris, sense pudor i sense por. L’Assemblea dels Joves Meruts d’Ontinyent va cedir el seu espai, Ca la Mera, per a què Paula Rodilla i Helena Gandia pogueren organitzar el mercat. Aquest espai és genial per aquest tipus d’activitats, ja que disposa d’un jardí obert amb molt bones vistes al centre històric. I on els il·lustradors van passar el dia dibuixant i gaudint de la companyia de gent del sector. No sols va ser un mercat de venda, sinó un dia on els il·lustrados, dissenyadors i
escriptors es trobaren, compartiren experiències, anècdotes i informació. Els participants van arribar de llocs ben variats: València, Alcoi fins a localitats més properes. Podem destacar al canari Elías Taño que ens va portar, des de València, el fabulós fanzine d’Arrós Negre. Va vindre acompanyat dels fanzines divertits de María Rodilla com “Para ti que eres ciclista” o “Mujeres: Un fanzine de mujeres para hombres”. Els alcoians de l’Estudi de disseny i il.lustració Punts Suspensius van acudir amb “Cuentos para ser escuchados”.Demostraren que pretenen ser més que uns creatius i marcar la diferència. També vam trobar ontinyentins, com no. D’una banda tinguérem “Històries de coixí” contes il·lustrats per Araceli Canales i relatats per Helena Gandia que descriuen diàlegs de
46
Fotografia de Carmen Tolsà Rovira
la vida quotidiana. Raül Francés, Alejandro J. Plaza, Carlos Segura, Inma Lorente van ser altres artistes locals ( escriptors i il·lustradors ) que van decidir participar en aquesta jornada amb la seua creativitat.
companyia, música i d’ il·lusions per properes edicions de Fil i Grapa. On es continuarà publicant més enllà dels blocs i xarxes socials, sense la tirania de les grans editorials. Aquestes van ser les proclames del 1er mercat d’autoedició. Impressions pròpies, treballs a mà, literatura i il·lustracions són moltes de les coses que van poder veure aquell dissabte dia 12 de Juliol.
Durant tot el dia es van realitzar activitats; pel matí va tindre lloc una interessant taula rodona entorn a l’editorial independent ‘El Toll’, que va acabar convertint-se en un profund debat sobre les noves tecnologies i xarxes socials. Un dels arguments més escoltat va ser el tema ecològic. “Sempre s’ha dit que el paper provoca la tala d’arbres, no obstant això un llibre es pot reciclar, un e-book no”. Després d’un dinar de germanor, a la tarda, amb l’arribada del públic i la realització de la resta d’activitats es va gaudir de la venda,
47
Fotografia de Carmen TolsĂ Rovira
48
Fotografia de Carmen TolsĂ Rovira
49
Llibre d´artista: 50
Esmolar la garrova 51
A Guirigall fanzine volem apropar-vos en cada número un exemple de llibre d´artista, i en aquesta ocasió ens hem decantat per un exemplar que ens agrada tant pel contingut com pel continent, i sobretot, per la presència que té aquest projecte en el seu resultat final. L´elegància, el cos i la suau contundència que s´aconseguit amb l´estètica de la caixa fa predir que alguna cosa bona ens espera dins; ens predisposa a obrir-lo amb conte, degustant el paper amb el tacte dels dits, sense tindre pressa per acabar; més bé, tot el contrari, convida a donar una ullada pausada a cada racó del llibre; perdent-se als gravats d´aiguafort, com si res més hi existira; llegir els poemes, escoltant-los ressonar als nostres cap. Això, i més, és Esmolar la garrova un llibre d´artista editat per Murtra Edicions l´any 2009. Està format per tres gravats calcogràfics de Sandra Lehnis i set poemes de Biel Mesquida. Per altra banda, l´edició, la caixa i la maqueta han sigut realitzats per Jordi Rosés; la selecció artística i la coordinació, per Pilar Lloret; el disseny gràfic, per Jordi Cuyàs; la fotografia de l’estoig, per Milena Rosés; la correcció lingüística, per Empar Lloret.
52
El tiratge d´aquest projecte és de 22 llibres d’artista numerats de l’1/22 al 22/22, i tots els gravats d´aiguafort conten amb la signatura de l´autora. L’edició es portà a terme al taller de Murtra Edicions, a Arenys de Munt; mentre que la reproducció fotogràfica i l’enquadernació ha estat realitzada al taller D3D. Fitxa tècnica: Els gravats, que trobem a l´interior, estan realitzats amb la tècnica d’aiguaforts, sobre una planxa de coure de 16x24’5 cm, estampats sobre paper Hahnemühle de 350grs / m2 de 27x35 cm i amb un collage de paper Johannot acolorit a mà. Per la seua banda, els poemes han estat impresos en tipografia, a una tinta i amb lletra Garamond, sobre paper Acadèmia de Fabriano. A més, l’interior de cada exemplar s’hi troba una peça, del cor de garrofer, de 6x6x1 cm. Encara que el preu final de compra per exemplar és de 1.000,00€, una quantitat prohibitiva per a molts que encara estem als nostres tallers precaris; si és cert que visualitzar projectes laboriosos, i on han intervingut tanta gent, sempre suposa un punt extra de motivació.
Imatges del llibre tretes de la web de Murta Edicions
53
Treballar debades?
54
- Anem a muntar una startup, tenim una idea de negoci i esperem que ens surta bé. Tot just estem començant. - Que bé sona això, no? M´alegre molt. - Sí, estem molt emocionant de veure que podem tindre una eixida per guanyar-nos la vida, cobrant pel nostre treball. De fet, havíem pensat en tu per fer la pàgina web i la imatge corporativa, bé i ja de pas les targetes, també. - Ah, sí! Molt bé, perfecte. - Si, lo mal és que no tenim diners i no podrem pagar-te, però podem convidar-te a unes cerveses. - Aaah…ja.. clar. Presentat al nostre concurs per dissenyar el nostre nou logo. El premi serà la promoció del teu nom! Finalment no ens agrada el teu treball; en realitat no és allò que volíem.
Si et semblem familiars aquestes situacions, enhorabona! Formes part de la comunitat creativa: ets dissenyadora, il·lustrador, arquitecta, fotògraf i un llarg etcètera. A més, la resta de la humanitat pensa que vius de l´aire, de les cerveses a canvi d’hores de treball, i del bonrrollisme en general. Ja fa uns anys que aquest tema està bullint a les xarxes socials, i no és cap història nova. Els artistes sempre han tingut cert problema per demanar diners a canvi del seu treball, tal volta, per allò de per amor a l´art. No obstant això, aquesta problemàtica es dóna, principalment, per no saber desfer-nos de les nostres inseguretats com a creatius, que ens fan vacil·lar a l´hora de posicionar-se front l´encàrrec, i demanar una retribució per ell.
tiu, on poder vendre el teu treball. En principi hauria de ser una ferramenta per ampliar les possibilitats de trobar clients, però molt sovint, acaben sent espais on es perpetua una relació d´explotació laboral que moltes vegades és realment humiliant. Quan hi ha gent que és capaç de fer imatges corporatives, dissenyar webs, logos, vídeos de presentació, etc. Per deu euros o un euro! Vol dir que hem perdut el rumb.
Trabajar gratis es un lujo que no me puedo permitir és una pàgina de Facebook que denuncia aquest tipus de convocatòries.
En els últims temps han sortit plataformes web i xarxes socials destinades al sector crea-
55
56
Mike Monteiro
Aquest dissenyador va ser cridat per a un concurs d´un programa de televisió junt amb altres companys del gremi. La competició es basava a crear una proposta visual per a un combat de boxa, on el guanyador podria fer una exposició en Las Vegas.
Reaccions contra el treball debades Però, siga´m positius, hi ha gent creativa i critica que ha decidit ficar fi aquest tema. L’any 2011 Mike Monteiro director de disseny i co-propietari de Mule Design Studio va popularitzar el “Fuck You Pay Me” (Que li foten, paguem). Després de perdre molt de temps i diners, i de treballar sense fer contracte per cada encàrrec, va aprendre la lliçó, com diu Monteiro: ‘si treballes al disseny, els temes legals són tan importants com la part creativa’. Amb els clients sempre pots partir d´una bona relació fins que d´una forma o l’altra les coses canvien per a mal, i aleshores aprens l´importància del contracte en la teua relació amb el client, i que aquesta es puga recolzar en alguna cosa concreta.
Dan Cassaro
Quan Cassaro es va donar conter que allò podia tindre gat amagat va compartir les seues reflexions a Twitte:
Altre exemple de creatiu que ha volgut combatre aquesta problemàtica i ha defensat el corrent de no treballar gratis és Dan Cassaro.
És important que la gent es valore a si mateixa i al seu treball, això val més que un treball o un client. És lamentable que les empreses demanen als professionals competir entre ells. És humiliant, i redueix la qualitat dels treballs de tothom. Poc després, els tweets van tindre prou ressò a la xarxa i es feren virals, aconseguint que molta gent se sumes a la crida de prou de treball debades que feia el dissenyador.
57
Luis Demano
Julio Colomer
Casos propers i actuals. Per a valorar altres reaccions a les xarxes socials, entorn aquesta tema, no cal anar molt lluny, perquè aquest setembre l´organització Joves del País Valencià-Compromís presentava un concurs per renovar el seu logotip, però sense cap tipus de premi i menys econòmic.
que buscaven no era el d´una persona professional del disseny, si no el de persones que se sentiren identificades amb l´organització. Des de JovesPV valorem i respectem el treball de les persones que es dediquen al disseny gràfic de forma professional i, evidentment, creiem que la seua feina ha de comptar amb una remuneració digna. […] El procés de selecció d’un nou logotip[...] no busca un concurs de treballs professionals sinó un procés de selecció participatiu i obert. […] s’ha de buscar la implicació i la participació de la nostra base, i per això no són exigibles estàndards professionals. Per tant, el concurs no està adreçat a la recerca de la millor proposta de professionals gràfics sinó
Les crítiques de diferents usuaris de Facebook i Twitter, contra aquest concurs no es feren esperar i, tot s’ha de dir, amb prou sàtira. La pressió que va fer la gent a internet va ser prou perquè Compromís, uns dies més tard, anunciarà en Twitter i amb un comunicat que cancel·lava el concurs. Però un dia abans feren públic un aclariment sobre el concurs, on deixava clar que el perfil de participant
58
a arreplegar les propostes de gent que se senta identificada amb la nostra organització. Per això mateix ni el jurat, ni els requisits, ni, evidentment, la gratificació, estan orientats a un encàrrec professional en l’àmbit del disseny gràfic (en aquest cas hauríem parlat de premi o remuneració). Assumim plenament la nostra errada per no haver sabut transmetre la naturalesa del procés participatiu. […]
Les disculpes i explicacions donades no ens pareixen molt convincent, però per desgràcia, aquest no és més que un de molts exemples i creem que no el pitjor. Com hem esmentat abans hi ha moltes plataformes web que són un veritable insult a la dignitat dels treballadors i treballadores creatives, guanyant diners a costa del nostre treball, i a més mai demanaran disculpes. És cert que el mercat sofreix una saturació d´oferta, en tots els camps, i que en donar una puntada de peu poden sortir centenars de dissenyadors, il·lustradores, pintors, escultores, arquitectes i més. Però, tot això, no pot suposar una excusa per tal de rebaixar la retribució del nostre treball. Cal tindre fe i amor propi en una i un mateix, i saber demanar el que toca quan toca, sense tindre por de pensar que pots perdre un client; en tot cas, estaràs guanyant en seguretat en tu mateixa. Son temps difícils, per suposat, però no cal fer-los més durs menyspreant, amb les nostres accions, el nostre propi treball. Per finalitzar, cal recalcar que a totes aquestes ofertes i concursos ningú ens obliga a presentar-nos, i que hem de ser nosaltres les que diguem prou. Ser conscients que no són oportunitats, si no gent que està aprofitant-se del nostre treball.
59
COL.LABORA AL PRÒXIM NÚMERO...
60
#Diàspora Envia la teva col.laboració gràfica abans del 20 de desembre a comboigrafic@gmail.com 61
guirigall
fanzine
62