HANS LUDWIG
Grau en Audiovisual i Multimèdia Hans Ludwig Sánchez Tutoritzat per Marc Plana
ÍNDEX 1. Introducció - pàg. 7 1.1. Hans Zimmer: Masterclass - pàg. 9 1.1.1. Temes - pàg. 9 1.1.2. La història - pàg. 10 1.1.3. El director - pàg. 10 1.2. La imatge i el so - pàg. 12 1.3. Thomas Newman - pàg. 14 1.3.1. American Beauty - pàg. 14 1.3.1.1. ‘Dead Already’ - pàg. 15 1.3.1.2. ‘On broadway’/’Root Beer’ - pàg. 17 1.3.1.3. ‘American Beauty’ - pàg. 18 1.4. John Williams - pàg. 20 1.4.1. Star Wars - pàg. 20 1.4.2. Harry Potter - pàg. 22 1.4.2.1. Triar al compositor adecuat - pàg. 22 1.4.2.2. Primera proposta - pàg. 22 1.4.2.3. Temes - pàg. 23 1.5. Howard Shore - pàg. 26 1.5.1. ‘’Lord of the Ring’’ - pàg. 26 1.5.2.1. La comunitat de l‘anell - pàg. 27 1.5.2.2. La història de l’anell - pàg. 27 1.6. Hans Zimmer - pàg. 29 1.6.1. ‘’Interestellar‘’ - pàg. 29 1.6.2. Sherlock Holmes - pàg. 30 1.7. Conclusions - pàg. 32 1.8. Crear i comunicar noves idees - pàg. 34
2. BSO i marca personal - pàg. 35 2.1. Oasis pàg. 36 2.1.1. Entendre el món del director - pàg. 36 2.2. Bulthaub - pàg. 40 2.2.1. Conversar amb el director - pàg. 40 2.2.2. Una melodia simple - pàg. 41 2.2.3. Conversar amb la música - pàg. 42 2.2.4. Com explicar la història - pàg. 44 2.3. Kaiak no limits - pàg. 45 2.3.1. Descartar peçes musicals - pàg. 45 2.3.2. Les claus d’una banda sonora - pàg. 46 2.4. Estudi del disseny - pàg. 50 2.4.1. Metodologia - pàg. 50 2.4.1. Logotip - pàg. 52 pàg. 52 2.4.4. Composició - pàg. 54 2.4.5. Hans Zimmer - Models de mercat - pàg. 55 2.5. Imatge corporativa - pàg. 60 2.5.1. Identitat corporativa - pàg. 60 2.5.2. Procés de creació - pàg. 62 2.5.2.1. Logotip - pàg. 62 2.5.2.2. Cromàtica - pàg. 64 2.5.2.3. Web - pàg. 64 2.5.2.4. Cartells - pàg. 69 2.5.2.5. Youtube - pàg. 70 2.6. Posicionament - pàg. 72 2.6.1 L’estratègia de la cua llarga - Youtube - pàg. 72 2.6.2. Escollir el domini de la teva web - pàg. 75 3. Conclusions - pàg. 76
3.1. Valoració dels resultats - pàg. 77 3.2. Creatuvutat del projecte- pàg. 77 3.3. Millora del TFG - pàg. 77 3.4. Futur del projecte - pàg. 77 pàg. 79
abstract Les bandes sonores són fonamentals en el cinema. El treball investiga les claus per a la creació
d’una banda sonora en el cinema,
analitzant els criteris de diferents compositors per entendre els mecanismes en el procés de treball. En la segona part d’aquest treball es mostraran un seguit de
bandes sonores originals de diferents
projectes, on s’explicarà la investigació dels diferents compositors posada en pràctica: el procés de treball i la relació amb el director. La creació d'un nom també formarà part d’aquest bloc, que anirà acompanyat per una web i un canal de Youtube, ajudant a visibilitzar els projecte i a la creació d’una marca. La web i el canal de YouTube aniran guiats per un estudi del disseny i un estudi de posicionament per tal de crear una marca que englobi tot el treball. Las bandas sonoras son fundamentales en el cine. El trabajo investiga las claves para la creación de una banda sonora en el cine, analizando los criterios de diferentes compositores para entender los mecanismos en el proceso de trabajo. En la segunda parte de este trabajo se mostrarán una serie de bandas sonoras originales de diferentes proyectos, donde se explicará la investigación de los diferentes compositores puesta en práctica: el proceso de trabajo y la relación con el director. La creación de un nombre también formará parte de este bloque, que irá acompañado por una web y un canal de Youtube, ayudando a visibilizar los proyecto y la creación de una marca. La web y el canal de Youtube irán guiados por un estudio del diseño y un estudio de posicionamiento para crear una marca que englobe todo el trabajo.
4
Film Scoring is fundamental in cinema. This work investigates the keys to create Film Scores in cinema, analyzing different composers to understand the mechanisms in the work process. In the second part of this work, series of original soundtracks from different projects will be shown, where the research of the different composers put into practice will be explained: the work process and the relationship with the director. The creation of a brand will also be part of this block, which will be accompanied by a website and a Youtube channel, helping to make the project visible. The website and the Youtube channel will be guided by a design study and a ÂŤSearch Engine OptimizationÂť to create a brand that encompasses all the work.
5
introducció del treball
El treball sorgeix a partir de la recopilació de coneixements i els diferents interessos que he anat adquirint en el grau d'Audiovisuals i Multimèdia a l'ERAM. L'interès que tinc cap al so en cinema i la passió per a les bandes sonores ha fet que aquest fos el meu Treball Final de Grau.
composicions. Els objectius del treball són: Objetius principals 1. Analitzar les claus de les bandes sonores a partir de diferents compositors. 2. Aplicar les claus a les bandes sonores creades. 3. Crear una marca que englobi tot el projecte.
1. Tenir els coneixements per realitzar la banda sonora que millor representi un audiovisual. 2. Recopilar les claus per a la creació de les bandes sonores dels diferents compositors.
5
3. Crear una pàgina web i un canal de YouTube amb les bandes sonores creades per tal que el projecte pugui prosperar. 4. Saber representar amb la marca els valors del projecte. Metodologia Per a la realització del Treball Final de Grau s’ha utilitzat una metodologia teòrico-pràctica. Primer de tot s’ha fet una recerca teòrica de les claus dels diferents compositors de bandes sonores, analitzant la música que acompanyen les imatges. En segon lloc s’ha portat la recerca a la pràctica, aplicant el coneixement a les bandes sonores creades per als diferents projectes. També s’ha creat una marca que engloba el projecte a partir del qüestionari de Philip Meggs, que consisteix
a acumular i variar diferents hipòtesis de
dissenys per tal d’obtenir un únic resultat.
5
“You can actually express some fairly good things about the human condition in notes that you might not be able to express quite as brilliantly in words.” “Puedes expresar algunas cosas bastante buenas sobre la condición humana en notas musicales que tal vez no puedas expresar de manera tan brillante en palabras”. by Hans Zimmer
6
1. INTRODUCCIÓ Pot semblar que les bandes sonores de pel·lícules siguin la música clàssica de l'actualitat; Thomas Newman el nou Johann Sebastian Bach, John Williams el nou Wolfgang Amadeus Mozart o la banda sonora d'Interestellar de Hans Zimmer, la nova 5a simfonia de Ludwig van Beethoven . Vuit notes que fan de la 5a simfonia de Beethoven de desencadenant per crear una peça mestra, començant per una melodia simple, Sol Sol Sol Mib, Fa Fa Fa Re.
l'actualitat. Vuit notes que fan d'una melodia senzilla de porta a un món de sensacions. Els compositors intenten fer exactament el que fa la 5a simfonia, entendre la història, entendre el subtext i sobretot entendre al director per composar des del més senzill per arribar a la millor banda sonora pel director. En aquest treball veurem les claus per a la creació d’una bona banda sonora en el cinema, analitzant i comentant diferents metodologies i entendre els mecanismes per crear la meva pròpia banda sonora. Podem dividir aquesta primera fase en dues parts: La primera part és una masterclass de Hans Zimmer. Veurem els seus criteris davant d’un projecte, aprofundint en les eines i tècniques per a la creació de bandes sonores: com crear un tema, la música en la trama 7
La segona part és una anàlisi de diferents compositors, on veurem remarcats els criteris exposats a la masterclass de Hans Zimmer. Els punts que s'analitzaran són els següents: · De Thomas Newman analitzarem la pel·lícula «American Beauty», un bon exemple de domini del so sobre la imatge. Veurem com la banda sonora narra per sota de la imatge, explicant la part visual en comptes
banda sonora el que veiem per pantalla. Com una banda sonora pot bandes sonores que analitzarem de John Williams són «Star Wars» i Harry Potter. · En l'anàlisi de Howard Shore veurem com la música està dividida en peces de puzle que formen una unitat musical. Tota la banda sonora està relacionada, representant les imatges que narra la pel·lícula. Per fer això comentaré la pel·lícula «The Lord of The King». · Per acabar analitzarem dos peces de Hans Zimmer: Interestellar, on veurem el treball amb el director i Sherlock Holmen, la manera natural de tenir una conversa amb la música.
8
1.1. Hans zimmer: masterclass «Necessito tenir el proper gran compositor, vull sentir la propera gran idea» (Hans Zimmer, 2016). Amb aquestes paraules Hans Zimmer comença la primera classe de la masterclass, remarcant que la música és de tothom i s'ha de compartir. Les seves lliçons són l'excusa per explicar els punts claus per a la creació d’una bona banda sonora. 1.1.1. Temes «Troba la melodia més senzilla que representi la teva història». Tant si fas la banda sonora de «Interestellar» o una menys reconeguda com «The Dark Night» de Batman, la part més difícil, abans de començar, és trobar aquella melodia simple que representi la història de la pel·lícula del director. Has de decidir quines seran aquestes notes que obren la peça o marquen la base i a vegades has d'eliminar alguna melodia que t'agrada perquè no funciona amb la pel·lícula. «Tria una tonalitat estratègicament». La feina del compositor és crear un tema original que impulsi la història endavant. El tema ha d'explicar la història paral·lela que el director proposa explicar, aquesta ha de ser l'única restricció abans de triar la tonalitat que pugui expressar tota la gamma d'emocions que vols transmetre. «Crear un tema». Les diferents bandes sonores estan formades per completes de música (com petites preguntes i respostes). Comences funciona com a «story telling». Es important tantejar l'ADN de la 9
melodia, si la base està ben muntada i la tonalitat és bona, sempre la pots complicar i orquestrar. 1.1.2. La Història «Tota la música es pot resumir en una paraula, història». És important director. Desenvolupar una partitura que entén el món i conviu en la història i aprendre les regles del director. «Coneix les regles de la història del director». Les regles/pautes a l'hora de composar apareixen en el moment on tens ‘’LA CONVERSA’’ amb el director. Ell et descriu la seva visió de la història, l'explica amb les seves pautes i amb les seves paraules, remarcant el que per ell és important. Aquestes són les úniques regles que han de marcar la composició. 1.1.3. El director «El compositor i el director fan la pel·lícula junts». Quan el compositor comença un projecte està treballant juntament amb el director, intentant fer la millor banda sonora per a la pel·lícula: explicar una
«Tingues conversacions per entrar a la pel·lícula». És important fer la banda sonora que els directors s'imaginen, entrant al seu cap per entendre el que pensen i el que volen transmetre. Això només s'aconsegueix parlant de la pel·lícula i tot el que es vol transmetre. . La idea de
10
començar a fer la banda sonora quan la pel·lícula està editada s’ha acabat. Es treballa la música i la postproducció paral·lelament, després sonora. «Recorda-li al director les seves intencions». És important parlar amb el director abans que es rodi la pel·lícula. Allà és on apareix LA CONVERSAR amb el director, on es parla de les intencions de la banda sonora i com es vol fer. Un cop el director torna de rodar la pel·lícula és
«Evita la música temporal». Un ‘’temp track’’ o una pista temporal és una peça de música o àudio existent, que es fa servir provisionalment referència a la teva pel·lícula pot trenca la creativitat i marcar pautes que després costa desacostumar. S'ha d'intentar evitar la música temporal a les pel·lícules i escriure música original, encara que al principi només sigui una ‘’demo’’. «Qualitats d'un bon director». El director ha de ser capaç d’entendre el món on viu la seva pel·lícula, per això ha de tenir molt de coneixement i ha d’estar interessat en moltes coses. Aquesta passió porta una base de coneixement que ajuda a explicar la pel·lícula, per tal que el compositor entengui que s'està fent en cada moment. En un projecte tan gran on el compositor i el director estan tantes hores treballant junts, es crea una amistat de respecte per poder provar coses noves i sortir de les regles que marca el director.
11
1.2. La imatge i el so És important analitzar la relació entre la imatge i el so per tal de poder entendre’ls i poder acompanyar la pel·lícula amb un bon so (en aquest cas bandes sonores).
la imatge. El nostre cos no percep igual el so que la imatge, ja que no percebem igual la llum que les ones sonores (Lauren Jullier, 2006). El imatge que ens faciliten el continu canvi de pla o també anomenat a les orelles que ens permeti, com les parpelles, apagar el so que entra però no l'anul·la per complet. Per altre costat escoltem en 360º, veiem el que tenim davant però no el que tenim darrere. A causa d'escoltar sense interrupcions, en alguns casos, el so ha de ser més precís i detallat. Com que no estem acostumats a tancar les orelles, com podria ser el cas de les parpelles, tendim a notar la més mínima ruptura en el so. Tots sabem diferenciar a simple vista un gos d'un gat, però quan es tracta de diferenciar el so so com ho fem amb la part visual, en tot cas cap cultura sembla estar Lauren Jullier, 2006). Per aixì és important
en el cinema.
La imatge i el so encara no estan a peu d'igualtat, podria semblar que és perquè hi ha menys professionals en l'àmbit, però el problema real està en la postproducció. Tendeix a ser més fàcil doblar un diàleg
12
mal dit d'un dels actors que no pas treure un cotxe amb After Effects que s'ha colat al fons de la imatge. Un director mai dirà «fem passar a l'actor per aquest terra perquè sona millor», abans doblaran o gravaran foleys d'un so que no ha sonat bé al rodatge, per tal que l'actor passi pel terra més bonic de tots (Lauren Jullier, 2006). El contrari passa amb les bandes sonores, cada cop es cuida més la música i els compositors. Hi ha directors que basen la seva pel·lícula en una banda sonora o un estil de música abans de rodar la pel·lícula. o perquè els actors es posin en situació. Podem dir que una bona banda sonora pot fer que acabi de funcionar una pel·lícula o no, per això és important que la banda sonora acompanyi la part visual, creant una història paral·lela amb la pel·lícula i s'integri amb la imatge. Abans el director quan acabava la seva pel·lícula o la seva «obra mestre», es reunia amb el compositor en una sala de cinema i li
música i la postproducció (edició i color) paral·lelament. Això li permet al compositor no treballar a contrarellotge i sobretot poder parlar bé amb el director i començar abans del rodatge a composar per fer propostes. Podria ser que el compositor ja tingues alguna peça de referència per tal que el director s'inspiri en el rodatge o es posi en situació, tot i això és poc habitual. A continuació veurem l'anàlisis dels diferents compositors.
13
1.3. thomas newman Thomas Newman no és un compositor tan reconegut com altres, potser pel nombre de composicions o la senzillesa a l'hora d'enriquir una pel·lícula amb la seva banda sonora. Tot i això no és menys que els de la seva categoria. Entrant una mica en la seva història, els Newman són molt coneguts a cantautors més estimats del país, cosí de Thomas Newman. El pare, Alfred, també va ser un personatge reconegut entre els anys trenta i seixanta, conegut com un del «padrins de la música del cinema». No són pocs els familiars d'èxit en la música que enriqueix aquesta família: Lionel, Emil, Maria, David i Joey. 1.3.1. American Beauty Més de vint anys fa ja de la pel·lícula d'American Beauty, destacada per la crítica de Sam Mendes. Després d'una seqüència breu als crèdits, una veu en off inaugura una història narrada pel personatge principal, Lester (Kevin Spacey). La poderosa veu en off força la nostra mirada, construint una veritat que ens fa entrar a empatitzar amb el personatge principal (Alex Wilson, 2008). Les paraules que pronuncia controlen la nostra percepció de la imatge, un bon exemple de domini del so sobre la imatge. Aquesta veu en off ve reforçada per una melodia de Thomas Newman, un fragment que es repeteix amb un acord en suspensió, per tal de transmetre un sentiment d'inquietud que ens porta al mateix estat que Lester.
14
La banda sonora és poc convencional, tot i això és una classe magistral en to i instrumentalització, donant èmfasi a la percussió que provoca un efecte durador en la música. Utilitza diferents enfocaments emocional directe. Aposta per una percussió oriental, una bateria tribal, un to únic que xoca amb l'argument de Lester i acompanya Alex Wilson, 2008). 1.3.1.1. ‘Dead Already’ Podem veure com en la primera escena la banda sonora xoca amb el diàleg de Lester, «dead already». Thomas Newman el que fa és representa aquest cicle repetitiu que ve marcat pel despertar de Lester (Alex Wilson, 2008). Aquesta melodia principal ve dominada pel so d'un xilofon (marimba).
Melodia 1
Melodia 2
La barreja del xilofon (marcat en groc), la percussió (marcat en vermell) i la guitarra, fan de la primera peça una cançó optimista, que contrasta amb el monòleg deprimit de Lester, comparant l'existència real de Lester amb el somni Americà
. 15
Xilófon
Xilófon
Aquest minimalisme característic de Newman manté la nostra atenció en tota l'escena, marcada per la tonalitat, l'escala de C dòrica (Escala de Do Major, que te el mib i el sib). Aquesta escala poc comuna li dóna una tensió dramàtica: la percussió i els instruments remarquen aquesta sensació.
Aquest primer tema (que dóna pas a la pel·lícula) és un bon exemple de com fer més amb menys, una melodia simple però funcional que contrasta amb la narració i al mateix moment s'uneix per explicar una sola cosa. Thomas Newman aconsegueix que la música expliqui les part lateral», fent de la música un altre element de la pel·lícula, un altre personatge (Alex Wilson, 2008). El fet que Lester estigui mort sembla
16
que ell mateix ordeni l'escena, com si fos ell qui tries l'ordre dels plans i les posicions de càmera. Gràcies a Lester s'ordenen les peces del puzle pautat per la mort de Lester (Lauren Jullier, 2006). 1.3.1.2. ‘On broadway’/’Root Beer’ Aquets peça és un exemple de contribució musical que opta per (nom de les cançons). Veiem un altre cop la versatilitat que te Thomas gran capacitat de transformar-se d'una escena a un altre, o d'una pel·lícula a un altre, imposant un nivell molt elevat en la música (Alex Wilson, 2008). Des del d'una gran orquestra amb molta complicació musical (un exemple és «She's Mine» de «Skyfall»). En aquesta escena Thomas Newman adabta la versió de «On «Root Beer». La segona peça trenca amb la línia musical, representant el mateix que te Lester al cap. Els sons de percussió trival i ambientals fan que l'espectador empatitzi amb el personatge, transmetent el mateix que sent Lester: passió, confusió, bellesa, prohibició, etc. Podem observar com aquesta primera cançó ens la mostra diegètica, surt del mateix poliesportiu, és aquest moment on encara estem fora del pensament de Lester. En cas contrari, aquesta segona peça no és diegètica, això ens ajuda un cop més a entrar en la fantasia del personatge (Alex Wilson, 2008).
17
Percussió trival
en canvi en aquest moment es fa el contrari, la música ens porta a aquest moment de fantasia que te Lester sobre l'Angela i ens porta cap a l'atemporalitat. D'aquesta manera veiem com la música treballa en sincronia amb el guió i les imatges, mostrant aquestes dues realitats de Lester. 1.3.1.3. ‘American Beauty’ ‘’Imagina una ola en el océano. Puedes verla, medir su altura, la forma en que la luz solar se refracta cuando pasa. Está ahí. Puedes verla, sabes lo que es. Es una ola. Se estrella en la orilla y se va. Pero el agua sigue ahí. La ola era solo una forma diferente de que el agua fuera, por un tiempo.’’ (Chidi Anagonye, 2020) Aquest text és una metàfora per explicar com es pot arribar a fer una peça tant extraordinària per l'escena de la bossa de «American Beuaty». Thomas Newman entén que és una simple bossa, com l'aigua del mar. En un moment donat l'aigua agafa força per crear una onada, la qual sembla que tingui vida pròpia, que estigui 'viva'. Això mateix la bossa, en un moment donat sembla que estigui viva, una manera
18
Melodia principal
Les pauses de la banda sonora i el diàleg del personatge narrat per Ricky Fitts (personatge que narra) li dona dinamisme a l'escena. La seva veu acompanya el pla que veiem per la televisió, intentant no moment donat, quan el monòleg arriba a un clímax emocional, Newman deixa respirar el piano, deixant els instruments de corda i sintetitzadors sols, per tal que acompanyin el moviment de la bossa Alex Wilson, 2008). Aquesta última peça tot i tenir un altre estil molt diferent a les altres, està escrita també en C dòrica, potser per això li dóna un sentit tant fort d'unitat i simetria en la banda sonora.
19
1.4. john williams Harry Potter, Tiburón, E.T., el extraterretre, Superman, Star Wars, Indiana Jones, la lista de Schindler, Home Alone, totes pel·lícules que han estat acompanyades durant sis dècades per les més famoses i reconeixibles bandes sonores de John Towner Williams. Guanyador de cinc Oscars, 52 nominacions, quatre 'Globos de Oro', set BAFTA,
A continuació comentarem algunes peces per entendre una mica més en la música i metodologia de John Williams. 1.4.1. Star Wars Com tot el seu treball per Star Wars la partitura de John Williams és un exemple de música de cinema gestual i radical, inspirat pels més bons de l'edat d'Or de Hollywood: Korngold, Steiner, Newman i Tiomkin. En comparació a «American Beauty» de Thomas Newman, les músiques de Star Wars tendeixen a ser una combinació de temes impulsats pels personatges (leitmotive), amb una banda sonora que acompanya ha un disseny sonor o s'acaba la pel·lícula). A les pel·lícules més recents Williams, desconstrueix l'ADN de la música central per tal de donar variacions a la melodia principal. Un bon exemple és la banda sonora de «The Last Jedi»
.
«Yoda's Theme» és un altre exemple de leitmotive dins de la saga de Star Wars. El contorn d'aquesta peça destaca el material dins de la pel·lícula. La melodia descendeix però el punt de partida de cada frase posterior puja cap a dalt, explicant directament l'acció de la pel·lícula:
20
l'ala X està apujant, el braç de Yoda puja i Luke es posa a peu dret. A Dre Dimura 2020).
Tenim diversos indicadors que aquesta melodia està en la tonalitat de E (mi, marcat en groc), aquesta mateixa es repeteix al llarg de la peça.
de l'ala X que veiem per pantalla. Les dues primeres notes, Si i Mi (marcat en vermell), creen una estabilitat que venen companyades per les notes que giren al voltant d’aquestes mateixes (marcat en blau).
Al crear una relació tan forta entre les notes Si i Mi (vermell), forma un marc que permet explorar altres tonalitats al voltant (blau). En tocar aquestes tecles, que no se separen gaire de les notes principals (com el Re, marcat en verd), crea música activa, formant una quietud que pot provocar molta emoció intencionada (Dre Dimura 2020).
21
1.4.2. Harry Potter 1.4.2.1. Triar al compositor adecuat Per completar el seu estil visual, Chris Columbus (director de Harry Potter) tenia només un compositor al cap, John Williams. Després d'haver treballat prèviament amb ell en «Home Alone» o «Stepmom» Columbus ja havia establert una bona relació de treball amb Williams. Al tenir experiència com les composicions de E.T, Superman, Star Wars, Jurassic Park o Indiana Jones, John Williams ja estava familiaritzat en el món de la fantasia i l'aventura, sent ell la persona adecuada per fer la banda sonora de Harry Potter. En aquesta banda sonora John Williams es va desviar del seus procediments de treball normals. Tendeix a voler saber poc de la en la seva composició. D’aquesta manera pot reaccionar a la pel·lícula com un membre del públic, utilitzant aquests sentiments com a part del procés compositiu. Intenta evitar llegir abans el guió o novel·les que estiguin basades en ella (
). En aquest cas pro, com diu
ell mateix
1.4.2.2. Primera proposta John Williams va ser contractat a la tardor del 2000 i al novembre per al proper teaser. Al juny de l'any següent ja estaven promocionant
22
el tràiler amb la música composada de les seves impressions de la novel·la i el teaser que havia vist. John Williams va optar per al teaser amb un tema de vals que intentava transmetre la sensació de màgia i vol. A l'agafar la idea directament de la novel·la que ell havia llegit li va sortir una peça bastant teatral. La primera proposta va rebre el nom del tema de Hedwing i a causa de la bona crítica dels cineastes, John Williams va decidir incorporar aquesta peça a la seva partitura. La peça és la que avui en dia coneixem com a cançó principal de tota la banda sonora de Harry Potter (
).
1.4.2.3. Temes Tot i tenir el nom del tema de Hedwing, aquesta peça és una representació musical icònica de tota la saga de Harry Potter. La celesta, instrument principal de la banda sonora de Harry Potter, ha fet de la seva música una obra mestra. John Williams va quedar especialment impressionat per les imatges dels mussols que enviaven les cartes, representant la lleugeresa del vol dels animalets amb aquest instrument tant particular (
).
A la pel·lícula "La Pedra Filosofal" hi ha temes pels bons, els dolents, John Williams dedica 13 min a representar-nos el tema principal (tema de Hedwing) al començament de la pel·lícula perquè el memoritzis i l'entenguis bé. A continuació podem veure el primer tema que surt a la pel·lícula, representat amb un to extraordinari (
). No sempre es toca igual, John Williams fa
variacions en les notes que estan marcades en verd.
23
La peça ens la presenten en base a un món fascinant i plena de secrets, la qual apareix als crèdits i es repeteix onze cops, tocada de formes diferents i amb instruments variats. D'aquesta manera intenta que la melodia entri en el teu cap per tal que no l'oblidis. En el moment del títol de la pel·lícula trobem una variació de la melodia principal que transmet una mica més d’inquietud.
Aquests dos temes representen molt bé el concepte de la màgia per diverses raons: estan en mode menor (no transmet alegria), tenen notes que surten de l'escala per crear tensió i dissonància. Les harmonies que fa servir John Williams per aquesta peça són semblants a la de Darth Vader de Star Wars o Sauron del Senyor dels Anells. Fa servir acords menors sense relació tonal (acords que queden bé en la tonalita), aquests estan posats un darrere l'altre sense tenir sentit tonal, només per crear tensió. John Williams amb l'escala menor, les notes alterades en alguns moments de la peça, els acords sense sentit tonal i el ritme, aconsegueix transmetre el sentiment de màgia inquietant (
.
Si continuem aprofundint en la pel·lícula, trobarem el tercer leitmotiv que destaca en Harry Potter. És un tema més còmic que apareix per primer com en l'escena de la serp en el Zoo.
Un cop presentats els tres temes, John Williams jugarà amb aquesta
24
banda sonora durant tota la pel·lícula, fent servir cada una d'elles en el moment que vulgui transmetre una de les sensacions que representa cada peça. Quan els mussols arribant a casa de Harry Potter amb les cartes fa servir la peça extraordinària. Al contrari, quan l'oncle de Harry li veu les cartes, fa servir la peça còmica, representant l'exageració de quan posa fustes perquè no entrin les cartes. Quan els Dursley surten de casa, perquè hi ha molts mussols, John Williams fa servir la peça inquietant, representant el mateix que sent la família (Jaime Altozano, .
25
1.5. Howard shore És difícil entrar en el món de les bandes sonores i més entre els més grans de tots. Howard Shore no és un nom gaire conegut dins dels compositors però les seves banes sonores han marcat història dins del món del cinema. Podem dir que les seves bandes sonores són escoltades arreu del món. Dins de les seves composicions destaca Hugo, Spotlight, "El señor de los anillos" i el Hobbit. 1.5.1. ‘’Lord of the Ring’’ La
música
d'aquesta
saga
de
pel·lícules
va
ser
composada,
Les partitures d'aquesta pel·lícula es consideren un dels majors èxits de la història de la música del cinema, pel que fa a longitud de la partitura, la instrumentalització, els solistes destacats, la multitud d'estils musicals i el nombre de temes musicals fets servir en aquesta saga. Howard Shore ha publicat més de 13 hores de música, amb diverses preses alternatives i en diversos formats que inclou múltiples bandes instrumentals, diversos cors, solistes vocals i instrumentals, requerint un conjunt d'entre 250 a 400 músics. Al llarg de la composició, Shore
cultures de la «Tierra Media», creant una de les més grans col·leccions de temes a la història del cinema.
26
1.5.1.1. La comunitat de l‘anell Com estem veient en aquest treball els compositors de bandes sonores no deixen res a l'atzar, tot està premeditat i tot és intencionat. El Senyor dels Anells és un exemple de banda sonora on totes les peces del puzle s'uneixen en una sola unitat. «There and Back Again» és com titula Bilbo el seu llibre. El Senyor dels anells és una història d'un viatge d'anada i tornada.
La banda sonora de la Comunitat de l’anell comença així mateix, Re, Do i Re, que literalment descriu aquest viatge d'anada i tornada del Hobbit. Uns motius més d'aquesta mateixa cançó podem veure com continua amb el joc de la representació de la música com a representació directa de la història de la pel·lícula (Jaime Altozano,
9 notes que representen als 9 personatges princpals del senyor dels anells. 1.5.1.2. La història de l’anell Al ser «El Senyor dels Anells» una pel·lícula on apareixen molts leitmotiv, Howard Shore et presenta ja als primers 5 minuts els temes
27
més importants de tota la saga, per tal que, igual que fa John Williams
Un altre exemple és el leitmotiv de la història de l'anell, que la veiem per primer moment en el títol de la pel·lícula.
La peça apareix quan veiem l’anell o li passa qualsevol cosa. 9 notes que, tocades juntes, formen el tema dels 9 Nazgul, un altre leitmotiv que ens el presenten al principi de la pel·lícula (
28
1.6. Hans zimmer: Amb 68 nominacions i 19 premis, Hans Zimmer és un dels compositors més icònics del moment.
«Pirates of the Caribbean», «Inception»
(time), «Interestellar», «Kung fu Panda», Madagascar, «Bob esponja» (pel·lícula), «the Lion king», «The Last Samurai», «Gladiator», Mulan, «El código Da vinci», Sherlock Holmes (pel·lícula) «The thin red line», «Divergente», «Terminator» i «Blade Runner» són només una petita part de les seves obres. Hans Zimmer va néixer a Frankfurt, Alemanya, en 1957. De jove, no li agradava la disciplina de les lliçons formals de piano i no va rebre cap formació formal en música. Es va incorporar a una banda, i es va fer arribar quan el director Barry Levinson va contractar amb Hans Zimmer per a la pel·lícula «Rain Man», que va guanyar un Oscar a la millor pel·lícula de l'any i va obtenir per a Hans Zimmer la seva primera nominació al premi a la millor puntuació original. El 1994, els estudiants d'animació de Walt Disney es van acostar a Hans Zimmer per puntuar «The Lion king», per la qual va guanyar un premi de l'Acadèmia a la millor puntuació original, un «Golden Globe» i dos «Grammys». Fins a hores d'ara, Hans Zimmer ha composat per a més de 150 pel·lícules. 1.6.1. ‘’Interestellar’’ Hans Zimmer treballa bastant la part d'entendre el que vol transmetre el director amb la pel·lícula, no tant el que es veu per pantalla sinó tot el que està darrere de la història. Quan Christopher Nolan li va plantejar a Hans Zimmer de fer la banda sonora per Interestellar, Nolan només li
29
va donar unes pinzellades del tema, però no li va explicar tota la pel·lícula. Això a Hans Zimmer el va fer pensar directament en la relació que el cor de la peça funciona, fa fàcil el fet de poder afegir súper òrgan senzilla de la música, aquella melodia simple que funciona (Hans . De la banda sonora de Interstellar podem extreure que és important tenir una bona base musical per poder anar a més i orquestrar una simple melodia. 1.6.2. Sherlock Holmes A l'hora de parlar amb la música hi ha una manera natural de tenir una conversa, una pregunta o una resposta.
La banda sonora de Sherlock Holmes és un exemple on Hans Zimmer divideix la peça en petites frases que composen tot el fragment. La peça juga amb una tècnica on els diferents instruments fan mitges preguntes i respostes, que sonen per sota de la melodia principal.
30
El piano (marcat en groc) fa de melodia principal, formant motius que fan preguntes (marcat en vermell) i respostes (marcat en blau), tot i això veiem que aquestes mateixes frases fan de preguntes que vénen respostes pel tema principal. Per sota d'aquesta melodia (imatge) veiem com els violoncels i els contrabaixos fan preguntes i respostes, que vénen remarcades per les respostes dels trombons (Hans Zimmer, . Hans Zimmer abans de mostrar la melodia principal fa el joc de preguntes i respostes, creant un diàleg amb l'espectador. Amb això vol remarcar que és més important la preparació abans de mostrar la melodia principal que no pas la resposta en si. Es construeix tota una construint. En aquesta peça també veiem com Hans Zimmer no fa servir molts de canvis de tonalitats, si en algun moment canvia d'acord, acaba anant a la tonalitat principal. Tendeix a escriure en Dm (com Sherlock Holmes) cosa que li proporciona el terreny i la llibertat que necessita per crear un tema original. Aquesta tonalitat li permet que els contrabaixos arribin a la nota D podent fer "vibrators" (efecte musical que permet afegir expressió a la música vocal o instrumental). Si comences amb una base on els instruments se senten còmodes ja és un primer pas per tal que la melodia funcioni (
).
31
1.7. CONCLUSIONS Com hem vist en aquesta primera part del treball, les bandes sonores han agafat molta importància en el món del cinema. Una bona música en una pel·lícula pot fer d'una escena quelcom memorable, o al contrari, pot acabar sent desastrós. Hem anat veient com tots els compositors treballen de la manera que creuen més adient, tot i això hi ha unes claus o pautes que segueixen tots. · És important crear un nom per tal que els directors coneguin el teu estil i vulguin treballar amb tu. · Un cop entres en un projecte necessites conèixer al director per tal d'entendre la seva metodologia de treball, igual que ell ha de
· Conversar amb el director abans o després de rodar la pel·lícula és un conversa el compositor ha d'entendre la pel·lícula que vol explicar el director i marcar les regles (the rules): subtext, personatges, argument, història, estil, etc. · Un cop tens clares les regles del joc és important començar a jugar, trobant la melodia més simple que pugui representar la pel·lícula. Si l'ADN d'aquesta melodia simple està ben muntada la podràs orquestrar i portar a més. És important provar coses noves i a vegades banda sonora per a la millor pel·lícula del director. En aquest punt és
32
llibertat a l'hora de crear. · La tria dels instruments també és un punt clau per a l'adaptació de la banda sonora en la pel·lícula. És important tenir sensibilitat per tal que els instruments s'adaptin a la història de la pel·lícula. La música és més que un acompanyament en la història, és un personatge amb personalitat i trama. Totes les peces del puzle en una pel·lícula han d'encaixar, per tal que la pel·lícula funcioni, la música no és menys que les parts que formen la unitat. Arribats en aquest punt procedim amb la fase dos d'aquest treball, portant a la pràctica tot el que hem après.
33
1.8. Crear i comunicar noves idees Acabat l'anàlisi dels diferents compositors mostraré les meves bandes sonores i els criteris que he fet servir en els diversos projectes, d'acord amb el que he après en aquesta primera fase. Veurem tot el meu procés de creació d'una peça musical: l'encàrrec, els referents, la relació amb el director en el projecte. En aquesta fase també hi serà present la creació del meu nom, que anirà acompanyat per una web i un canal de Youtube visibilitzar els projectes i crear la meva marca. Aquesta part anirà acompanyada per un estudi del disseny , la creació de la meva marca i un estudi de posicionament per tal de crear la marca que englobi tota la meva banda sonora.
34
2. bso i marca personal La segona part del treball comença amb l'anàlisi de les meves bandes sonores d'acord amb l'estudi dels diferents compositors de la primera part del treball. Uns dels punts que veurem en el procés de creació de les meves bandes sonores són: el treball amb el director, les eines per trobar una melodia simple que representi la història, les peces musicals que no funcionen i s'han de descartar, etc. L'anàlisi es farà a partir de tres audiovisuals que he volgut destacar: - Oasis: un curtmetratge que surt d'un estudiant de la universitat d'Audiovisuals i Multimèdia. El projecte requereix tres peces musicals que ens serviran per explicar la relació del compositor amb el director. - Bulthaub: l'empresa bulthaub és un fabricant alemany de mobles de cuina que dóna especial èmfasi en el disseny. El projecte requereix una peça musical que acompanya un anunci de la mateixa empresa. - Kayak no limits: un documental que neix d'una història de superació de l'Isaac Padrós, el primer invident a donar la volta a l'Illa de Menorca en Kayak. El documental requereix unes peces musicals concretes per algunes escenes de la ruta. Els tres projectes són una excusa i al mateix moment una bona referència d'aplicació i anàlisi de les claus per a la creació d'una banda sonora.
35
2.1. oASIS funcioni. El director ha de conèixer el seu món, això vol dir que el compositor ha de saber, entendre i informar-se sobre tot allò que envolta una pel·lícula. És important entrar com abans possible en el projecte per submergir-te a la història i el món que envolta als personatges. El curtmetratge Oasis no és una excepció de projecte on hi ha un món creat amb personatges que viuen en aquest lloc, en una època concreta amb una sonoritat pròpia. 2.1.1. Entendre el món del director Crear un ambient per als personatges requereix entendre el que pensen, a on viuen i qui els envolta. La informació sobre tot el que passa en els seus mons ens els dóna el director, per això és tan important parlar amb ell. La primera conversa que vaig tenir amb el David Alzina (director), va marcar molt les pautes per a la creació de la música del curtmetratge: referència de Kavinsky, roba dels 80a, il·luminació molt acolorida, etc. Crear una paleta de sons és important per poder donar la sonoritat requereix molts sons de sintetitzadors que són creats digital-ment. La feina del compositor és sentir el curt més que no pas veure'l, imaginar-se la sonoritat de cada escena. El projecte requeria tres peces que representen 3 estats del personatge 36
principal (Ada), aquestes molt pautades pel director: Primera peça: «R És un moment feliç És la zona de confort de l’Ada
En ser la peça que obra el curtmetratge va ser important trobar l'estil a partir de les pautes donades pel director i, per tant, l'estil de tot el curtmetratge. Un cop acabats els crèdits inicials la música introdueix els primers plans i acompanya la veu en off sense carregar-la. La repetició de la melodia escalada eleva la narració, destacant el record d'aquest moment feliç. La narració dóna a entendre que és un record, això fa que la reiteració de la melodia repeteixi aquells records que té la protagonista amb la seva mare, aquella zona de confort marcada pel director. Veiem doncs uns segons més tard com la melodia puja d'intensitat sense encavalcar el diàleg, acompanyant els plans més tancats que veiem per pantalla. La narració en ser un record sembla que crea la música i marqui la intensitat. Podria comparar aquesta cançó amb la primera escena d'American Beauty, que intenta explicar
Segona peça:
món de l’Ada
seu cap
espai personal diferent
37
Arribats a aquest punt va ser important no allunyar-nos de l'estil, tot i que aquesta peça requeria ser una mica més dispersa. La peça va escalant l'eufòria que porta l'Ada a dins, començant amb un simple so per acabar amb un seguit de sintetitzador que acompanyen directament l'alegria de la protagonista. Com he dit anteriorment, la creació d'una paleta de sons ha sigut clau per adaptar-me a cada escena d'acord amb les regles del director: quines són les intencions del personatge? Com sona el seu voltant? Que sent en el seu cap? És una noia amb problemes? Aquesta escena descriu molt bé el fet d'intentar crear una sonoritat al voltant d'un personatge que viu en un món on les coses vibren d'una manera determinada. L'energia i l'eufòria que transmet el seu ball ve acompanyada per la música que eleva l'escena, això fa que ens creiem la música i ens creiem a l'actriu. Tercera peça:
És difícil imaginar-te una cançó del no-res i més si ha de transmetre un sentiment en concret. Tenir referències de diferents músiques per analitzar els seus estils és efectiu a l'hora de composar qualsevol peça
38
musical. Per aquesta tercera peça vaig agafar de referència al grup M83, en concret algunes de les seves cançons com «Hurry Up, We're Dreaming Outro» o «Lower Your Eyelids To Die With The Sun». Vaig agafar de referència aquestes peces no tant per les seves melodies i acords sinó més per la barreja de sentiments que poden arribar a transmetre
amb
els
seus
sintetitzadors:
esperança,
tristor,
Crear sons que s'assemblin a grups, cançons o músics que t'agraden pot ajuda a imaginar el sentiment que pot transmetre una peça musical. Per a aquesta última peça vaig fer exactament això, intentar crear sons semblants al grup M83 per poder crear el mateix sentiment que creen amb la seva música. Podríem comparar els sintetitzadors amb una guitarra de Rock, qualsevol músic que toqui la mateixa guitarra no sonarà igual. La música no depèn només de l'instrument sinó també del músic que el toca. Per això qualsevol persona amb un ordinador pot fer música, ja que tenint els sons adequats i trobant les harmonies es pot composar una obra mestra.
Alzina «el moment clau del curt». És l'escena que el director intenta que l'espectador recordi, una escena que arribi emocionalment i toqui compositor ho ha de tenir present en tot moment.
39
2.2. BULTHAUB Abans de començar qualsevol projecte és important entendre allò que es vol explicar amb la música, informar-te sobre el projecte i preguntar forma part de la composició. Bulthaup és un fabricant alemany de cuina amb seu a Aich, Bodenkirchen, a prop de Landshut a la Baixa Baviera. Registra uns ingressos d’uns 120 milions d’euros, el 80% dels quals s’explica per exportacions. Com diu Bulthaub:
El projecte consistia a fer una peça musical per un anunci publicitari. 2.2.1. Conversar amb el director Com estem veient en aquest treball cada director treballa de la seva la composició a partir d’una conversa amb el director. La primera conversa que vaig tenir amb el Terenci (director de l'anunci de Bulthaub) va ser molt clara. Hi havia unes quantes paraules que es repetien en la recerca de l'empresa i en la conversa amb el director: família, tradició i disseny. Les paraules em van ajudar a encarrilar la composició i determinar les regles del joc. L'estil també venia marcat per un peça temporal que portava l'anunci abans de contactar amb mi, la qual cosa ens va marcar molt les pautes i la creativitat.
40
2.2.2. Una melodia simple Bulthaub és una empresa que aposta per preservar la tradició i les arrels, però per altre costat treballa per a un desenvolupament continu: evolucionar per seguir responent a les exigències del futur (Bulthaub, 2018). El xoc entre la tradició i el desenvolupament constant del disseny d'interiors em va fer pensar en una melodia simple de piano (marcat en groc), representant el sentiment de família i casa.
Piano
La nota Sol (marcat en blau) es repeteix durant tota la peça. Aquesta repetició de la nota representa la tradició i les arrels, tot allò que perdura en el temps. Les notes agudes tocades pel carilló (instrument de la família del Xilofon), impacten amb la melodia principal i recorden
La melodia senzilla acompanya les imatges sense càrrega-les, creant un diàleg amb la veu en off de l'anunci: preservar la tradició i desenvolupar novetats. Veiem com la melodia crea una continuïtat narrativa intentant no encavalcar-se amb la narració. Podríem comparar la intenció d'aquesta peça amb la banda sonora d'American Beauty, exactament la música de l'escena de la bossa.
41
2.2.3. Conversar amb la música Com hem vist anterior-ment en aquest treball hi ha una manera natural de tenir una conversa amb la música, de crear frases i sobretot crear preguntes i respostes (Hans Zimmer, 2016). La conversa que puguis tenir amb la música és important per explicar o acompanyar les imatges que veus per pantalla. En la BSO de Bulthaub esta formada per frases que estàn compostes per preguntes (vermell) i respostes (blau) que acompanyen el diàleg de l’entrevistat. Preguntes
Resposta
Piano
Inst. de corda Resposta Inst. de vent
42
Pregunta
Resposta
Piano
Inst. de corda Resposta
Pregunta Inst. de vent
Veiem com la melodia del piano i la dels instruments de vent fan un joc de preguntes i respostes que li donen èmfasi al diàleg de l'entrevista. La pregunta ajuda a l'espectador a destacar un moment d'intriga, un moment on l'espectador escolta i no acaba d'entendre a on vol arribar de les frases o moments de pausa del diàleg. La feina del compositor és jugar amb avantatge, portar emocionalment a l'espectador en el moment on ell vol per tal que amb una simple frase o imatge l'espectador estigui preparat. Un bon exemple és el moment on l'entrevistat diu ''[...] un cop acabat l'esborrany [...] m'entren ganes d'ensenyar-li al client''. En aquest moment és important que la música creï tensió abans que acabi la frase. Els instruments de vent fan un seguit de preguntes ascendents, pujant la intriga de l'espectador. El suspens per tal de resoldre amb la resposta.
43
Piano
Inst. de corda
Inst. de vent
es = gunt
a intrig
Clímax
Pre
El piano també crea tensió abans de la resolució, creant una única pregunta en tota la frase. La conversa amb la música es va escalant per arribar al clímax musical (marcat en groc). Aquí tots els instruments
2.2.4. Com explicar la història Qualsevol peça musical que composis, ja sigui per un anunci publicitari, un curtmetratge o una pel·lícula, és important que la música acosti a l'espectador a la història que es vol explicar (Hans Zimmer, 2018). El que intenta la peça musical de bulthaub és apropar a l'espectador a la conversa i història que explica l'anunci. Això no s'aconsegueix apujant i abaixant el volum de la peça musical sinó depèn de la perspectiva: la distancia a on estan els instruments respecte a la veu, on posar silenci musical i sobretot tenir una conversa amb la música.
44
2.3. Kaiak no limits Tots els projectes són diferents, per això el compositor ha de trobar la manera per connectar amb cada audiovisual. És important entendre el teva metodologia de treball per adaptar-te al projecte o al director. S'ha de fer un pacte (imaginari) entre el director i el compositor per tal que hi hagi respecte mutu i els dos es posin al mateix nivell. ''Kaiak no limits, Menorca a cegues'' és un documental que té com a protagonista a l'Isaac, un home amb diversitat funcional (ceguesa de naixement) que dóna la volta a Menorca en Kaiak. Per aquest projecte es necessitava un tècnic de so per fer la postproducció. Un cop dins del projecte em van proposar composar tres peces musicals per al documental. 2.3.1. Descartar peçes musicals Un bon director no és el que millor coneix la seva història sinó el que la coneix i la sap transmetre al seu equip. No tots els directors saben explicar el que tenen al cap, i menys quan es tracta del qual volen transmetre amb la banda sonora. Per això el compositor intenta tenir una mica de la visió que té el director i, per tenir-la, és important entendre el que vol explicar amb el projecte. (Hans Zimmer, 2016). Com hem dit anteriorment el director marca les pautes de cada peça: que vol transmetre? Com ho vol transmetre? En quin punt de la història està? Quin moment o personatge vol destacar? Per al projecte ''Kaiak no limits'' vaig composar la peça ''wave down'' per un moment que el director volia destacar en el documental. El personatge 45
principal, l’Isaac, té problemes per remar, ja que fa mala mar. Aquesta escena va fer que el director destaques dues paraules: epicitat i tensió. Un cop entrat en detall en el que es vol transmetre amb aquesta peça, vaig començar a composar. És important a l'hora de crear una melodia descartar tot el que no funciona, encara que sigui una obra mestra. En aquest cas vaig composar una peça que m'agradava molt però no s'adaptava a la història del documental. La meva feina és triar quines notes són les que millor representen a la història, i a vegades, encara que em pugui agradar molt una melodia, haig de saber triar i eliminar el que no funciona. Tot i que la peça no s'ajustava als paràmetres marcats li vaig presentar al director. Allà és on vaig adonar-me que la peça composada no s'adaptava a les diferents anotacions que m'havia donat el director, i menys a la història. No vaig aferrar-me a la història i no vaig acabar d'entendre el que tenia el director al cap. A conseqüència d'això van comprar una peça musical en una plataforma d'estock, ja que el documental s'havia d'entregar i no donava temps a composar un altre peça. Veiem aquest cas com a un bon exemple de peça musical bona però que no s'adapta a la història que es vol explicar. 2.3.2. Les claus d’una banda sonora ''Final Wave'' és una de les peces que vaig composar pel documental ''Kaiak no limits''. Tot i no ser la millor peça que he composat crec que resumeix molt bé el que podria arribar a ser una cançó que compleix algunes les claus d'una bona banda sonora. 1. L’audiovisual i la cançó narren la mateixa història. Les imatges i la peça musical narren el mateix, com si fossin dos personatges diferents que es complementen per crear la unitat narrativa. L’acció de l’escena
46
es complementa molt bé amb la banda sonora, creant un moment de tensió i acció que té com a nucli la història. 2. La melodia simple representa a la història. La melodia principal, tocada pel piano (groc), està composada per 5 notes que s’intercalen i es repeteixen per formar una frase.
La frase es repeteix en tota la peça, representant la repetició del xoc de les onades al kaiak de l'Isaac. Més endavant apareixen els instruments de vent (marcat en verd) i corda (marcat en taronja), que acompanyen en un pla secundari a la melodia principal per incrementar la música en un moment de més adrenalina.
47
Els instruments secundaris repeteixen la melodia principal amb algunes variacions, representant els diferents sons que apareixen per pantalla. Veiem com la banda sonora acompanya les imatges des de baix. 3. És important entendre a on i com viu el personatge. La música ''Final Wave'' representa molt bé els diferents estímuls que té el personatge principal. Les diferents melodies plasmen els estímuls que rep l'Isaac en aquesta escena d'acció. La peça intenta endinsar-nos a la ment del personatge principal, sentint el mateix que sent ell. Ens acosta a ell i al món on viu. 4. Tenir una mica de la visió del director va ser clau per composar aquesta peça musical. Saber el que volia transmetre el director em va fer empatitzar amb el personatge principal i saber que sent en aquest moment del documental. (Marta Colell, 2020).
48
CREACIĂ“ DE LA MARCA i la meva intentat ajustar el disseny al projecte per tal de crear la identitat
un canal de youtube, un CD, i unes entrades per a futurs concerts.
acabar el treball amb un
on presento les
49
2.4. estudi del disseny destacar els valors del projecte, triant un conjunt d'elements que integren la meva identitat visual al meu projecte: logotip, isotip, colors, aconseguir representar les meves obres va ser clau per crear la meva imatge corporativa. Veurem doncs un estudi del disseny d'acord amb els valors que vull destacar per acabar analitzant diferents compositors que tenen una identitat visual molt marcada.
per: 1. La creativitat: capacitat de generar noves idees o conceptes, de noves
associacions
entre
idees
i
conceptes
coneguts,
que
conjunt de béns i activitats que integren la riquesa d'una col·lectivitat o un individu. pertanyent o relatiu a la percepció o apreciació de la bellesa.
50
No es pot realitzar cap imatge corporativa sense desenvolupar un procés de disseny. Per això vaig aprofundir en « basada en el qüestionari de
.
La fase 1 consisteix en acumular i variar informació segons: : en el meu cas, les pautes que venen donades per l'eram i les que vull posar al meu projecte. es resumeix en l’estudi del disseny i els diferents compositors que
51
llarg de la meva carrera. tot el que engloba el meu TFG.
Una de les parts importants que vull destacar del treball és tenir un logotip que representi els valors del projecte. Va ser important
més s’ajusti al treball. És un símbol format per imatges o lletres que coses que tenen relació amb elles. Un exemple és el logotip de Zara©.
La multitud de tipus de lletra ens ajuden a personalitzar cada producte en funció a les característiques del missatge. Per altre costat aquest ventall tan ampli fa difícil trobar la que més s’adapti a la meva marca.
52
ja que si no sĂłn diferents no
Alejandro Prieto):
que no requereixen retocs importants. En algun cas es poden fer retocs
per tal que convidin a llegir el text a partir d’uns atributs favorables al
53
meu disseny.
important tenir clara
de la composició, per tal que el
resultat expressi allò que volem transmetre. Aquest propòsit es causat per l’espai compositiu, format per la interrelació dels elements que té el nostre disseny: relació de mida, forma, color i distribució. Qualsevol situant els elements
54
es decideix a partir de tensions entre els diferents elements de la composició. , l’estat d'una apareixen es compensen. Els elements de la composició es poden dividir en partir de la dimensió, la mida i la proporció i els
imatge
mòbil i activa.
Triar una bona marca corporativa pot ajudar a trobar al públic objectiu que busques. Hans Zimmer no només té un estil molt marcat en les seves composicions, la seva identitat corporativa acaba de tancar el seu estil, fent del seu nom una imatge que queda en la memòria.
A continuació analitzarem la identitat corporativa del «Live Europe
55
elements que vol destacar de la gira: Hans Zimmer,
fa el concert?,
«Live»,
a on i
es
primeres preguntes que es pot fer sobre la gira; Qui? Com? A on?, i quan?
es caracteritza per ser decorativa, ornamental i
Podem
potes llargues d’animals de la sabana, com la pintura de «Los elefantes» de Salvador Dalí.
56
Caribbean, bandes sonores pròpies de Hans Zimmer.
Els elements estan organitzats a partir de
: de qui ĂŠs el
concert? Hans Zimmer. Com el fa? Live. Quan i a on? Per Europa el 2021. Pel que fa a altres elements que formen part de la identitat corporativa clima tropical propi de la sabana.
57
Les tonalitats de la identitat corporativa d'aquesta gira estan pensades
Hans Zimmer, com el Lleó que no li té por a res. També ens dóna unes
Sabem doncs que a la gira trobarem destacada la banda sonora de
58
Un cop clara la marca corporativa de la gira és important seguir el mateix patró en els diferents medis de propaganda.
Tot el que engloba la marca corporativa de la gira segueix el mateix estil: cartells de cada situat de la gira, la web amb tota la informació,
La «Europe Tour 2021» de Hans Zimmer és un exemple molt simple de com la identitat corporativa representa molt bé els valors i la informació que és pretén explica, un bon referent de marca corporativa funcional. 59
2.5. iMATGE CORPORATIVA Acabat l'estudi del disseny explicaré el meu procés de creació de la
del meu CD i el disseny d'entrades per als meus concerts.
la meva identitat corporativa son: : representar les meves bandes sonores a partir d'informació transparent, tant a la web com als cartells. : element propi d'algunes bandes sonores que podia fer més atractiu el projecte. : fer que la gent recordi la meva marca i sobretot les bandes sonores. Creativitat: innovar en la representació de les meves peces musicals. : utilitzar els elements justos: menys és més.
, basada en el qüestionari de
2.5.1. La identitat corporativa
es parla? Hans Ludwig. i 60
fa?
respondre el continuaciĂł el logotip de la identitat corporativa.
HANS LUDWIG Un logotip simple que compleix els valors que vull transmetre: la fa que sigui i adaptable.
amb un seguit de nebuloses que recorden a l'espai, representant la meva mĂşsica com un element
i
.
HANS LUDWIG
61
Les diferents textures li donen dinamisme a la meva marca amb les que puc representar els valors en les diferents plataformes.
Com veurem més endavant la identitat corporativa d’aquest projecte s’ajusta a les diferents plataformes del projecte.
, basada en el qüestionari de meva identitat corporativa.
més al meu projecte. A continuació veiem el
62
de
Garamond
Helvetica Neue
HANS LUDWIG HansLudwig hansludwig
HANS LUDWIG HansLudwig hansludwig
Lato Bold
Britannic Bold
HANS LUDWIG HansLudwig hansludwig
HANS LUDWIG HansLudwig hansludwig
Britannic Bold. El disseny més que per al text de cos continu. Com que no te coronaments als acabats dels seus traços, s'adapta molt bé a qualsevol textura i fons. . És
aQ
Montserrat Thin ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz 0123456789 àáèéïíìóòüúù , . ; : - ¨ç ‘ ¡ ? ¿ “ · $ % & ¬ / ( ) = ! ª \ º * + [ ] } {
aQ
0123456789 àáèéïíìóòüúù , . ; : - ¨ç ‘ ¡ ? ¿ “ · $ % & ¬ / ( ) = ! ª \ º * + [ ] } {
aQ
aQ
{
63
Montserrat Medium ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz 0123456789 àáèéïíìóòüúù , . ; : - ¨ç ‘ ¡ ? ¿ “ · $ % & ¬ / ( ) = ! ª \ º * + [ ] } {
0123456789
meva marca.
HANS LUDWIG Per als colors de la meva identitat corporativa destaca el color
, un
vull transmetre amb el treball.
. Veiem el logotip centrar amb un vĂdeo de les nebuloses que es reprodueix de fons. La portada respon les preguntes principals de la i nominacions mĂŠs rellevants. A la part de dalt a la dreta veiem un
64
coincideixen amb els diferents blocs que volia destacar de la meva web
Aquí trobem una petita descripció i una imatge meva. percentatge, així es poden veure les qualitats que ofereixo.
65
Volia inserir a la web un dels meus projectes mĂŠs destacats, ĂŠs per meva web.
66
aquest apartat. Cada projecte tĂŠ: una petita descripciĂł, l'audiovisual format part i un apartat per poder escoltar la banda sonora des del
meu canal de YouTube.
67
A continuaciรณ i trobem algunes de les bandes sonores del meu canal
descarregar en PDF des de la web.
vaig trobar adient dedicar una pantalla sencera per poder blanc representi l'espai que tinc per a nous projectes.
68
He dedicat una part del disseny en elements de la imatge corporativa Una part important ĂŠs el cartellisme:
69
per continuar amb la lĂnia de la identitat corporativa. He acompanyat algunes de les meves bandes sonores amb un fons en moviment de les diferents nebuloses creades per al projecte.
de YouTube amb els diferents dissenys proposats.
meves bandes sonores en un CD. A continuaciĂł podem veure el
70
HANS LUDWIG HANS LUDWIG
El CD ĂŠs un bon punt de partida per distribuir les meves peces musicals per a futurs concerts. He fet una demo del que podrien arribar a ser les entrades pel meu concert en directe:
Acabat el disseny procedim a veure l’estudi del posicionament per
71
2.6. Posicionament
Fons, 2018). A continuació veurem un estudi
de posicionament a
ajudar a incrementar la recerca de la teva plataforma. Consisteix a crear un títol amb paraules claus que estan relacionades en el teu sector per tal d'arribar a més gent. En el cas de Youtube, quan busques una paraula en el buscador la mateixa plataforma la completa amb les paraules més buscades.
72
En aquest cas «bandas sonoras epicas» és el que més busquen els usuaris de Youtube a partir de la paraula «bandas». Per altre costat, en ser el més buscat, molts vídeos tindran aquest títol, és per això que és
gent posa als seus vídeos però que es busquen bastant. Si afegim algunes paraules claus que puguis descriure el teu vídeo podem començar a trobar un títol que funcioni bé.
Veiem doncs com afegint les paraules més buscades recomanades per Youtube podem crear un posicionar el nostre vídeo. A continuació podem veure un exemple de cua llarga:
73
meu canal de Youtube. En el meu cas posar un títol tan llarg al vídeo no
Youtube deixa posar etiquetes als vídeos que puges, el que coneixem Segons Youtube «Las etiquetas son palabras clave descriptivas que puedes agregar a tus videos para facilitar que los espectadores encuentren tu contenido». també la podem fer servir en els «tags» dels vídeos per tal que es posicionin en Youtube.
posicionar el seu vídeo. Amb el programa vidIQ, una aplicació per veure les analítiques de Youtube, es veu com els diferents «tags» posicionen el vídeo a la llista de Youtube. Veiem com ''musica para calmar la mente'' posiciona el vídeo a la posició 8 a YouTube, això vol dir que qualsevol persona que busqui ''musica para calmar la mente'' a la «relajacion» no posicionen el vídeo.
74
la
que vull destacar, el local i la
.
1. Paraula clau: és aquella o aquelles paraules que vull destacar a la meva web. En el meu cas
,
i
són unes de les
paraules que representen la meva web. 2. Local: és el lloc on vull situar la meva marca. En el meu cas no m'interessa encara tenir una ubicació, ja que no tinc una empresa
sóc jo,
meu «
.
domini.
La
meva
primera
idea
va
ser
», combinant la meva marca amb la paula »
que no posiciona a internet i embrut el meu domini. El domini « tot i això és molt llarg i difícil de recordar. Estructurant els elements per » com el meu recordar.
75
3. Conclusions Al principi del projecte va ser difícil triar el tema que més englobés la meva feina i que al mateix moment fos un treball personal que m’ajudi en el món laboral. L’estudi de les bandes sonores de diferents compositors, l’explicació de les meves bandes sonores, i la creació de la el meu TFG.
Mostrar les meves músiques més intimes per als diferents audiovisuals
proposats: analitzar les claus en les bandes sonores de diferents compositors, explicar el procés de les meves bandes sonores i la creació de la meva marca. Des d'un principi no tenia pensada la creació d'una completat la creació de la meva marca, recopilant la informació que volia destacar a la meva web.
76
3.2. Creativitat del projecte La creativitat i
va estar bloquejada al principi del projecte. En
tenir un ventall d'idees per al treball no tenia clar el tema que volia tractar. La
va ser un punt clau per adaptar totes les idees i
trobar, juntament amb el meu tutor, la idea del projecte. Un cop triat el projecte, l'
del treball escrit va ser un procés d'aprenentatge
part innovadora de projecte. A part de les pautes marcades dels
3.3. Millora del TFG
audiovisuals: composició de bandes sonores, creació d'una marca, disseny i programació wordpress amb un posicionament web. Tot i
meva marca segons la metodologia plantejada en l'estudi del disseny. D'altre costat a la meva web li falta una millora en el disseny, és per això que crec que el meu projecte es queda al notable.
bandes sonores. La meva web i el seu posicionament m'ajudaran a
77
arribar a més projectes audiovisuals per poder fer la millor banda sonora per a la millor pel·lícula del director. Actualment m'estic formant en composició de bandes sonores en sonores a l'ESMUC. El meu propòsit és que en un futur poder trballar fent «Film Scoring» per audiovisuals i pel·lícules en tota mena de Scoring».
78
4. BIBLIOGRAFIA Imatge i so · Lauren Jullier (2006). El sonido en el cine (Le son au cinéma). Thomas Newman · Alex Wilson (2008). «How Thomas Newman’s “American Beauty” Score Flipped the Script on Film Music» (article). · Jesus León (2010). «Las diez mejores bandas sonoras de Thomas Newman» (article). · Lauren Jullier (2006). El sonido en el cine (Le son au cinéma).
· https://www.youtube.com/watch?v=8a90BAwsvlA&feature=emb_title (American Beauty Dance Scene) · https://www.youtube.com/watch?time_continue=5&v=Qssvnjj5Moo&f
John Williams · Dre Dimura (2020). «How John Williams Implies Modality Within Diatonic Harmony in “Yoda’s Theme” » (article). · Mikko
Ojala (2012). Harry Potter and the Philosopher’s Stone. A
Magical Masterpiece (article). · Jaime Altozano (2018). Harry Potter. Anàlisis de la banda sonora (vídeo). · Alex Wilson (2018) «Who Will Win the Oscar for Best Original Film
79
Score and Why?» (article).
BSO yoda). · https://www.youtube.com/watch?v=Htaj3o3JD8I (Harry Potter Theme Song) Howard Shore · Jaime Altozano (2017). El Señor de los Anillos. Anàlisis de la Banda Sonora (Vídeo). · Howard Shore (2002). El señor de los anillos/ la comunidad del anillo https://www.youtube.com/watch?v=BU5qe3OZnKU&t=254s . · Howard Shore (2002). The Nazgul's March/Theme. https://www.youtube.com/watch?v=2DFYvwn_xLM Hans Zimmer
· Hans Zimmer (2016). Hans Zimmer workbook, Masterclass.
· Hans Zimmer (2014) . Interestellar Main Theme https://www.youtube.com/watch?v=UDVtMYqUAyw Estudi del disseny
· Martí Font, J.M (1999). Metodologia de la projecció (PDF)
80
· Zara (1974.) Logotip Zara. https://www.zara.com/es/
i metodologia. Ed. Trípodos. · Alejandro Prieto. Diseño de logotipos: Cómo crear una tipografía personalizada para un logotipo (1ª Parte). · Hans Zimmer (2019). Hans Zimmer live: Europe Tour 2021. http://www.hanszimmerlive.com logotipo: Disney. · @Jase (2017). Imagen jirafas. https://wallhere.com/es/wallpaper/161153 · Salvador Dalí (España, 1948). Los elefantes. Cuadro. · Propaganda Games/Disney (2000). Logo of Pirates of the Caribbean:
Imatge corporativa · Martí Font, J.M (1999). Metodologia de la projecció (PDF).
Posicionament · Musicoterapia (2020). Música Relajante Zen para Calmar la Mente, Eliminar el Estres y la Ansiedad, Piano Music. · Romuald Fons (2018). Cómo ser Youtuber. Curso para crecer en Youtube. · Romuald Fons (2017). Curso de Seo. Nivel fácil e intermedio.
81