Mobment_programa festival by Hector Martin

MOB M E NT - F L A S H M O B F E S T I VA L -

“C O N T R A L’ABURRIM E N T, SIGUEM M U LT I T U D“ MO B M E NT P R I M E R F E S T I VA L I N T E R N A C I O N A L DE FLASHMOBS

-15/07/2011-

L A N O VA R E V O LU C I Ó SOCIAL - D E C R E T A L A F E L I C I TAT P E R M A N E N T -

Un flashmob, traduït literalment d’anglès com a «multitud instantània» (flash: flaix, ràfega; mob: multitud), és una acció organitzada en la qual un gran grup de persones es reuneix de cop i volta en un lloc públic, realitza alguna cosa inusual i després es dispersa ràpidament. Solen convocar-se a través dels mitjans telemàtics (mòbils i Internet) i en la major part dels casos, no tenen cap fi més que l’entreteniment, però poden convocar també amb fins polítics o reivindicatius. Una de les particularitats d’aquestes «tribus temporals» és que no requereixen comptar amb el suport dels mass media per comunicar-se, coordinar-se i actuar de manera conjunta, ja que la seva comunicació funciona a través de xarxes socials virtuals. Es tracta d’individus que, recolzats per les tecnologies de comunicació, difonen missatges a les seves xarxes socials d’amics i coneguts, els quals fan el mateix fins a construir una gran cadena de comunicació que és capaç de mobilitzar a milers de persones.

N’hi ha prou que algú convoqui a una manifestació a través d’un missatge, canalitzat per algun suport digital, perquè comenci l’efecte «bola de neu». Alguns dels canals utilitzats són: Dispositius amb connexió a Internet, web, fòrums, comunitats virtuals, e-mail, bloc, xat. Cadena de missatges de text. Transferència de boca a orella. En aquests missatges s’informa el dia, lloc i hora exacta de la trobada. Ja que els flashmob poden durar amb prou feines uns minuts, es requereix que tots els participants sincronitzin els seus rellotges sota una hora oficial. Una altra particularitat d’aquest fenomen és que als convocats no sempre se’ls informa sobre el tipus de mobilització que es realitzarà, ja que això es comunica en el mateix lloc de trobada (o en un bar proper a on es farà la manifestació), com per exemple de la localització que tindrà lloc l’event, que és el que es farà, com es portarà a terme o quina es la causa o la no causa de l’event.

- 4 -

OBJECTIUS -SÓN ‘HIPPIES’ SENSE CAUSA? NO CAL UNA CAUSA. NOMÉS ES BUSCA DIVERSIÓEls flashmobs van començar com espectacles sense sentit, i es considera que l’única raó possible per organitzar aquestes trobades és la diversió. Els matisos socials i polítics converteixen els flashmobs en smartmobs. No obstant això, avui en dia a tots els esdeveniments socio-polítics d’aquestes característiques se’ls sol denominar flashmobs. És la manera més fàcil, operativa i menys perillosa de mostrar l’opinió pública o cridar l’atenció feia algun problema existent. Les absurdmobs tenen un matís diferencial i és que se centren a generar actes col.lectius d’invasió en l’ordre social a través de dur a terme un gest absurd multitudinari. La primera absurdmob es va realitzar el 9 de novembre de 2006 a Barcelona (Espanya), va consistir en unes 25 persones que va començar a xutar llaunes de coca cua a la plaça del Born, i posteriorment es van dispersar [cita requerida]. L’altra característica de les absurdmobs és que les imatges de documentació que els absurdmovers registren en les seves accions són reutilitzades si es desitja de manera absurda, com per exemple, utilitzar les imatges de la xutada de llaunes per enviar-los un mail a coca cua i dir-los que aquesta activitat va ser una manifestació amb el lema: la coca cua ja no té el mateix gust. “

ORÍGENS -DECRET A L A FELICITAT PERMANENT: QUAN ET S PETIT, APRENS JUGANT. AIXÒ NO HA DE DESAPARÈIXEREl fenomen dels flashmobs va començar amb la publicació l’octubre de 2002 del llibre del sociòleg Howard Rheingold, “Smart Mobs: The Next Social Revolution”. En aquest llibre l’autor predeia que la gent farà servir les noves tecnologies de comunicació (Internet, telèfons mòbils) per autoorganització. El juny de 2003 Rob Zazueta de Sant Francisco, després d’haver llegit a Rheingold, va crear la pàgina web flocksmart.com on per primera vegada els mobbers van començar a planejar les seves reunions. El primer flashmob es va organitzar a Manhattan el 3 de juny de 2003 per Bill Wasik, editor júnior de Harper ‘s Magazine. L’origen d’aquest flashmob va ser desconegut fins que Wasik publicar un article sobre la seva creació el març de 2006 en una edició de Harper ‘s Magazine. Aquest primer intent ha estat un fracàs, ja que algú es va advertir del esdeveniment a algú de la botiga on tindria lloc l’acció.

El primer flashmob que va tenir èxit es va realitzar el 17 de juny de 2003 a Nova York, EUA, al departament de vendes de Macy ‘s. Per prevenir els problemes del primer intent, Wasik es va reunir amb els participants en uns punts de trobada preliminars-quatre bars de rodalies de Manhattan-on van ser repartides les instruccions amb la informació sobre el que anaven a fer i el lloc on es realitzarà l’esdeveniment just abans del començament d’aquest. Així, més de 100 persones van pujar a la novena planta de Macy ‘s, on es trobava el seu departament de catifes i es van reunir al voltant d’una catifa caríssima. Qualsevol, a qui s’apropés el dependent de la botiga, li contestava que ells vivien junts en un magatzem de afores de Nova York, i que tots ells han vingut a comprar “La Catifa d’Amor”, ja que totes les seves decisions les prenien en grup.

- 5 -

EL SEGON ABSURDMOB QUE ES CONEIX VA SER REALITZAT PER UNA SÈRIE D’ALUMNES UNIVERSITARIS TAMBÉ DE BARCELONA, CONSISTIA EN MOVIMENT DESORDENAT DE LES CADIRES D’UNA AULA, AQUESTES IMATGES VAN SERVIR PER A UNA PROTESTA TRAMESA AL MINISTERI D’EDUCACIÓ AMB EL LEMA: «PROTESTA DELS ALUMNES NO BECATS PEL MINISTERI D’EDUCACIÓ». Els objectius de les absurdmobs com el seu nom fa preveure reprenen el caràcter inicial de les primeres flashmobs: activitats comunitàries d’autoorganització amb mitjans telemàtics, l’objectiu de les absurdmobs és potenciar el caràcter de espectacularització que comporta posar-se d’acord multitudinàriament per a una activitat absurda i un procés de manipulació del sentit que poden tenir les imatges de en els mitjans.

H O WA R D RHEINGOLD HOWARD RHEINGOLD (7/7/1947) ÉS UN CRÍTIC I ASSAGISTA NORD-AMERICÀ. ESTÀ ESPECIALITZAT EN LES IMPLICACIONS CULTURALS, SOCIALS I POLÍTIQUES DE LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ, COM INTERNET I LA TELEFONIA MÒBIL QUE HAN ESTAT PRESENT DINS D’UNA NOVA GENERACIÓ QUE HA NASCUT. RHEINGOLD ÉS CONEGUT PER HAVER ENCUNYAT EL TERME COMUNITAT VIRTUAL (VIRTUAL COMMUNITY). L’AUTOR S’ENQUADRA DINS DELS TEÒRICS OPTIMISTES RESPECTE A LES CONSEQÜÈNCIES SOCIALS DEL DESENVOLUPAMENT D’AQUESTES COMUNITATS, JA QUE VEU EN LES COMUNITATS VIRTUALS UN INSTRUMENT D’AFIRMACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA DESCENTRALITZADA, I HIPOTIZA SOBRE EL SORGIMENT D’UNA COMUNITAT EN LÍNIA GLOBAL. UN ALTRE DELS TERMES ENCUNYATS PER L’AUTOR ÉS EL DE MULTITUDS INTEL LIGENTS (SMARTMOBS), QUE ES DEFINEIX COM UNA FORMA D’ORGANITZACIÓ SOCIAL QUE NEIX I S’ESTRUCTURA A TRAVÉS DE LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I DE LES COMUNICACIONS. Les multituds intel ligents emergeixen quan les tecnologies de la comunicació amplien els talents humans de cooperació. No obstant això, els impactes de la tecnologia que defineix les multituds intel ligents ja han mostrat que poden ser al mateix temps beneficiosos i destructius. Alguns l’empren per donar suport a la democràcia i altres per coordinar atacs terroristes. Les tecnologies que comencen a fer possibles les multituds intel ligents són els missatges per telèfons mòbils i sistemes senzills de computació en microprocessadors barats, com els que hi ha en objectes d’ús quotidià. Ja han caigut governs, s’han estès subcultures de joves des d’Àsia a Escandinàvia, han nascut noves indústries i les antigues han llançat furiosos contraatacs. Els participants en les manifestacions antiglobalització van usar pàgines web manipulades, telèfons mòbils i tàctiques de “eixam” a la “batalla de Seattle” de 1999. Un milió de filipins va enderrocar al seu president Estrada per mitjà de manifestacions convocades via telèfon mòbil.

La gent que forma part de la multitud intel ligent coopera de maneres que mai abans van ser possibles perquè porten aparells que posseeixen alhora propietats de comunicació i de computació. Els cartells mediàtics i les agències governamentals intenten tornar a imposar el règim de l’era de la ràdio, privant als usuaris de la tecnologia del poder de crear i deixant-los només el poder de consumir. Aquesta lluita pel poder està en el rerefons de les batalles pel file-sharing, la protecció contra les còpies, la regulació de l’espectre de la ràdio. ¿Seran els ciutadans de demà usuaris, com els propietaris d’ordinadors i els creadors de pàgines web que van convertir la tecnologia en una innovació prolífica? O seran consumidors als quals es priva de la possibilitat d’innovar, tancats en models de tecnologia i negocis controlats pels interessos dels més poderosos?

- 6 -

Multitudes inteligentes, Editorial Gedisa 2005

15/07/2011

MOB M E NT - F L A S H M O B F E S T I VA L -

PATROCINADORES

MOBMENT FLASHMOB F E S T I VA L - EL NEIXEMENT D’ U NA NOVA E X PE R I È NC IA -

Flashmob és la paraula saxona emprada per definir un grup de persones-normalment joves-que s’han posat d’acord prèviament i fan una mica de forma conjunta i ordenada. La fi que es persegueix és la diversió (gairebé sempre), però les maneres d’obtenir són infinites. Des imitar els passos de ball de Lady Gaga, fins a participar en una lluita de coixins o pujar al metro en roba interior. Els seus practicants reneguen de la política i eviten associar-se a marques comercials però, com són en realitat? Lorena B. respon per telèfon com a portaveu de Madrid Mobs (madridmobs.net). Mesura al mil.límetre les seves paraules i no revela res sobre la seva vida privada. “No podem dir ni a què ens dediquem. Per això utilitzem el sobrenom de portanoves”, comenta. El col.lectiu al qual representa organitza uns 10 flashmobs l’any a la capital espanyola i funciona des de finals de 2004 emulant el funcionament d’una comuna. “Tots participen i ningú és més important que un altre”.

José Félix Tezanos, professor de Sociologia a la UNED, sosté que els flashmobs són fruit de la desafecció social i política que viu la joventut. “Si la revolució industrial va venir precedida pel moviment socialista, la revolució tecnològica no té pensaments forts. Els joves se senten ciutadans de segona i intenten cridar l’atenció amb formes alternatives d’oci. Trenquen amb la societat, però també desitgen pertànyer a una i demostrar que pot existir al marge dels codis tradicionals “, diu. Madrid Mobs bateja amb el nom de moBidas a totes les accions que desenvolupen. Poden ser congelacions de persones al mig del carrer o marxes silencioses. Però, per què ho fan? “Genera espontaneïtat i veus parts de tu mateix que no estàs acostumat a veure. Per diversió i perquè a la gent li agrada sentir que forma part d’alguna cosa. També pot ser una via d’escapament de la rutina, de la feina”, explica Lorena.NNo se sap quantes persones composen Madrid Mobs. Lorena, que es confessa apolítica i - 8 -

una mica anàrquica, parla de 3.000 seguidors intermitents. La xarxa social Facebook congrega al seu canal a poc més de 200. Portanoves explica la seva passió per les moBidas amb arguments que freguen el somni de Peter Pan, un seudolema que recupera aquell “decret a la felicitat permanent” que va plasmar el maig francès. “Quan ets petit, aprens jugant. Això no ha de desaparèixer”, diu. Daniel Atik, informàtic barceloní, és un altre entusiasta dels flashmob. Va arribar a Xile fa cinc anys i es va quedar a Santiago després d’una etapa a Viña del Mar, al nord del país. Fa més de dos anys, el seu treball no li satisfeia-transportava carrets de la compra en un supermercat-i va decidir experimentar. Entre Facebook, Twitter i el seu blog flashmob.cl suma avui més de 9.000 seguidors, milers de persones que assisteixen a les multituds que organitza, més o menys una cada tres setmanes. El seu lema, defineix a la perfecció el seu esperit i, és el següent: “No estem bojos, però ens encanta fer bogeries”.

LOCALITZACÍO -EL CENTRE D’AC CIÓLa plaça de Catalunya és la més cèntrica i gran de les places de Barcelona. Té una superfície d’aproximadament 5 hectàrees i constitueix el punt d’unió entre el nucli antic de la ciutat i l’eixample. D’aquí parteixen importants vies de la ciutat com la Rambla, el passeig de Gràcia, la rambla de Catalunya, les rondes de la Universitat i de Sant Pere i el carrer Pelai, igual com l’avinguda del Portal de l’Àngel, la gran artèria comercial de la ciutat, i antiga porta de les muralles. Fins que es van enderrocar les muralles, l’espai actualment ocupat per la plaça era una esplanada als afores de la ciutat situada just al davant d’una de les portes principals, des d’on sortien camins cap a les poblacions dels voltants. Això va convertir aquest lloc en l’emplaçament ideal per situar-hi mercats a l’aire lliure i va esdevenir un punt important de la vida de la ciutat. Posteriorment

es van enderrocar les muralles i es va començar a construir l’eixample dissenyat per Ildefons Cerdà. El pla urbanístic de Cerdà no incloïa cap plaça on ara hi ha la plaça de Catalunya, ja que, segons el seu pro-

BARCELONA ES TRANSFORMA EN EL CENTRE DE TOTES LES MIRADES, EL CENTRE DE LES REDS SOCIALS I LA COMUNICACIÓ MUNDIAL jecte, tant el barri Gòtic com els altres nuclis de les antigues poblacions del pla de Barcelona quedaven relegats a barris perifèrics, mentre que el nou centre

1 ESCENARI 2 PLAÇA 3 C A R PA D ’A C T E S 4 INFORMACIÓ

2 4

- 9 -

havia de ser un lloc cèntric i ben comunicat, com per exemple la plaça de les Glòries Catalanes, que Cerdà va dissenyar amb la voluntat d’esdevenir el nou epicentre, just a l’encreuament de les principals vies de la ciutat: la Diagonal, la Gran Via i la Meridiana. A diferència del Pla Cerdà, el Pla Rovira de 1859, el preferit per l’Ajuntament i la burgesia de la ciutat, sí que preveia una gran plaça en aquest punt. Actualment la plaça de Catalunya es considera el centre neuràlgic de la ciutat; aquí tenen inici i fi la major part de les línies d’autobusos urbans i una bona part dels interurbans, i compta amb una estació de metro (línies L1 i L3), una de rodalies de Renfe (línies R1, R3, R4 i R7) i una dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (línies L6 i L7, i S1, S2, S5 i S55 de l’anomenat Metro del Vallès Ooccidental).

1. ET DESCARREGUES L’APLICACIÓ PER AL TEU SMARTPHONE

MOBMENT - F L A S H M O B F E S T I VA L -

nom edat sexe telèfon correu

còdig personal

MOBMENT APP

2. ET REGISTRES, SI ÉS EL CAS QUE ABANS NO HO HAS FET A LA WEB DEL FESTIVAL

3. UN COP REGISTRAT INTRODUEIXES EL TEU CÒDIG PERSONAL QUE HAURÀS REBUT AL REGISTRARTE

xxxxxxx

-EL FUTUR DELS FLASHMOB-

UNA NOVA MANERA D’ESTRUCTURAR LA FOMRACIÓ DELS FLASHMOB I CONECTAR AL MATEIX TEMPS A TOTS ELS PARTICIPANTS, ASSOLINT UNA NOVA DIMENSIÓ EN EL MÓN DE LA ORGANITZACIÓ No si SAP personatges Quantes Componen Madrid Mobs. Lorena, Que es confessa apolítica i algorismes anàrquica, parla de 3.000 Seguidors intermitents. La Xarxa Social Facebook congrega en seu canal de poc Més de 200. Portanoves explica seva Passió per les moBidas Amb Temes Que Freguen El somni de Peter Pan, sense seudolema Que recupera Aquell “decret a l’estil de Felicitat permanent” Que plasmo El Maig francès. “Quan ets petit, aprens Jugant. Això no ha de Desaparèixer”, els daus. Daniel Atik, Informàtic barceloní, és Un altre entusiasta dels flashmob. Va arribar a Xile fa anys Cinc i si quedo a Santiago Després Una Etapa a Viña del Mar, al nord del País. Més d’anys Fa dos, seu Treball no li satisfeia-transportava carrets de la compra en supermercat de l’ONU-i va decidir experimentar. Entre Facebook, Twitter i blogs seva flashmob.cl SUMA Més de 9.000 Seguidors Avui, milers de Persones Que assisteixen les multituds Que una organització, Més o Menys Una Cada Tres setmanes. El seu lema és El Següent: “No bojos ESTEM, Però nn encanta FER bogeries”.Addicció. Adrenalina. Atik comparativament la Sensació Que es viu de l’ONU DURANT flashmob Amb les Emocions de l’ONU actor de teatre dels abans En-

trar a Escena. “Quan la prepares, no Saps si a la Gent li agradarà o no, ni més no QUANTS acudiran”. El que diferencia una Atik de la resta d’assistents un this Classe de multituds és Que Ell Confessions no Activament participa. Es parapeta Darrere d’Una Cambra i Grava. La seva afició, si ASI You can dir, li Exigeix poc en comparació amb els beneficis que li Reporta. Tres hores al mes al paràgraf penjar a Internet les INSTRUCCIONS, Gravar i Muntar les imatges. Un Canvi, és un convidat d’Universitats paràgraf Parlar del Fenomen i ha augmentat Seu Compte de Twitter professional de 200 a Més de 8.000 Seguidors. Mai cobra. Provocar a la Gent i Estudiar seva Reacció. Els flashmobs fill relatively Nous Per Al Ciutadà del Medi, Però recorden una Moviments Filosòfics Com El situacionisme de Guy Debord. José Luis Pardo, catedràtic de Filosofia de la Universitat Complutense de Madrid, Afirma Que SEUS consignes “ressonen maig 1 del 68 TÉ encara que de connotacions Polítiques i Son Més Estètiques”. A Tezanos li recorden a l’estil de Corrent sociològica de l’etnometodologia.

- 10 -

4. SEGUIDAMENT SET PROPORCIONARÀ UNA INFORMACIÓ DEL LLOC, LA HORA I EL DIA QUE TINDRÀ LLOC L’ESDEVENIMENT I EL QUE HAURÀS DE PORTAR

5. UN COP HAGI ARRIBAT EL DIA, T’AHURÀS DE PRESENTAR I SEGUIR LES INDICACIONS QUE MITJANÇANT EL TEU MÒBIL I LA REALITAT AUGMENTADA, QUE FA ÚS AQUESTA NOVA TECNOLOGIA, AMB UN AURICULARS ENDOLLATS AL CELULAR

6. A GAUDIR DE UNA DE L’EXPERIÈNCIA

MOBMENT APP -EL FUTUR DELS FLASHMOB-

UNA NOVA MANERA D’ESTRUCTURAR LA FOMRACIÓ DELS FLASHMOB I CONECTAR AL MATEIX TEMPS A TOTS ELS PARTICIPANTS, ASSOLINT UNA NOVA DIMENSIÓ EN EL MÓN DE LA ORGANITZACIÓ No si SAP personatges Quantes Componen Madrid Mobs. Lorena, Que es confessa apolítica i algorismes anàrquica, parla de 3.000 Seguidors intermitents. La Xarxa Social Facebook congrega en seu canal de poc Més de 200. Portanoves explica seva Passió per les moBidas Amb Temes Que Freguen El somni de Peter Pan, sense seudolema Que recupera Aquell “decret a l’estil de Felicitat permanent” Que Un Canvi, és un c plasmo El Maig francès. “Quan ets petit, aprens Jugant. Això no ha de Desaparèixer”, els daus. Daniel Atik, Informàtic barceloní, és Un altre entusiasta dels flashmob. Va arribar a Xile fa anys Cinc i si quedo a Santiago Després Una Etapa a Viña del Mar, al nord del País. Més d’anys Fa dos, seu Treball no li satisfeia-transportava carrets de la compra en supermercat de l’ONU-i va decidir experimentar. Entre Facebook, Twitter i blogs seva flashmob.cl SUMA Més de 9.000 Seguidors Avui, milers de Persones Que assisteixen les multituds Que una organització, Més o Menys Una Cada Tres setmanes. El seu lema és El Següent: “No bojos ESTEM, Però nn encanta FER bogeries”.Addicció. Adrenalina. Atik comparativament la Sensació Que es viu de l’ONU DURANT flashmob Amb les Emocions de l’ONU actor de teatre dels abans En-

tisos socials i polítics converteixen els flashmobs en smartmobs. No obstant això, avui en dia a tots els esdeveniments socio-polítics d’aquestes característiques se’ls sol denominar flashmobs. És la manera més fàcil, operativa i menys perillosa de mostrar l’opinió pública o cridar l’atenció feia algun problema existent. Les absurdmobs tenen un matís diferencial i és que se centren a generar actes col.lectius d’invasió en l’ordre social a través de dur a terme un gest absurd multitudinari. La primera absurdmob es va realitzar el 9 de novembre de 2006 a Barcelona (Espanya), va consistir en unes 25 persones que va començar a xutar llaunes de coca cua a la plaça del Born, i posteriorment es van dispersar [cita requerida]. L’altra característica de les absurdmobs és que les imatges de documentació que els absurdmovers registren en les seves accions són reutilitzades si es desitja de manera absurda, com per exemple, utilitzar les imatges de la xutada de llaunes per enviar-los un mail a coca cua i dir-los que aquesta activitat va ser una manifestació amb el lema: la coca cua ja no té el mateix gust. “

LOCALITZACÍO -EL CENTRE D’AC CIÓ-

1. ET DESCARREGUES L’APLICACIÓ PER AL TEU SMARTPHONE

MO BMENT - F L A S H M O B F E S T I VA L -

nom edat sexe telèfon correu

còdig personal

2. ET REGISTRES, SI ÉS EL CAS QUE ABANS NO HO HAS FET A LA WEB DEL FESTIVAL

3. UN COP REGISTRAT INTRODUEIXES EL TEU CÒDIG PERSONAL QUE HAURÀS REBUT AL REGISTRARTE

xxxxxxx

La plaça de Catalunya és la més cèntrica i gran de les places de Barcelona. Té una superfície d’aproximadament 5 hectàrees i constitueix el punt d’unió entre el nucli antic de la ciutat i l’eixample. D’aquí parteixen importants vies de la ciutat com la Rambla, el passeig de Gràcia, la rambla de Catalunya, les rondes de la Universitat i de Sant Pere i el carrer Pelai, igual com l’avinguda del Portal de l’Àngel, la gran artèria comercial de la ciutat, i antiga porta de les muralles. Fins que es van enderrocar les muralles, l’espai actualment ocupat per la plaça era una esplanada als afores de la ciutat situada just al davant d’una de les portes principals, des d’on sortien camins cap a les poblacions dels voltants. Això va convertir aquest lloc en l’emplaçament ideal per situar-hi mercats a l’aire lliure i va esdevenir un punt important de la vida de la ciutat. Posteriorment es van enderrocar les muralles i es va començar a construir l’eixample dissenyat per Ildefons Cerdà. El pla urbanístic de Cerdà no incloïa cap plaça on ara hi ha la plaça de Catalunya, ja que, segons el seu projecte, tant el barri Gòtic com els altres nuclis de les antigues poblacions del pla de Barcelona quedaven relegats a barris perifèrics, mentre que el nou centre

BARCELONA ES TRANSFORMA EN EL CENTRE DE TOTES LES MIRADES, EL CENTRE DE LES REDS SOCIALS I LA COMUNICACIÓ MUNDIAL preferit per l’Ajuntament i la burgesia de la ciutat, sí que preveia una gran plaça en aquest punt. Actualment la plaça de Catalunya es considera el centre neuràlgic de la ciutat; aquí tenen inici i fi la major part de les línies d’autobusos urbans i una bona part dels interurbans, i compta amb una estació de metro (línies L1 i L3), una de rodalies de Renfe (línies R1, R3, R4 i R7) i una dels Ferrocarrils de la Generalitat de Ca-

1 ESCENARI 2 PLAÇA 3 C A R PA D ’A C T E S 4. SEGUIDAMENT SET PROPORCIONARÀ UNA INFORMACIÓ DEL LLOC, LA HORA I EL DIA QUE TINDRÀ LLOC L’ESDEVENIMENT I EL QUE HAURÀS DE PORTAR

4 INFORMACIÓ

2 4

1 6. A GAUDIR DE UNA DE L’EXPERIÈNCIA

- 10 -

PA RT I C I PA N T S - 15/07/2011 -

- 11 -

I M P R O VE V E RY W H E R E IMPROV EVERYWHERE ÉS UNA CIUTAT DE NOVA YORK BASAT EN BROMA COL.LECTIVA QUE FA QUE LES ESCENES DE CAOS I ALEGRIA EN ELS LLOCS PÚBLICS. CREAT L’AGOST DE 2001 PER CHARLIE TODD, IMPROV EVERYWHERE HA DUT A TERME MÉS DE 100 MISSIONS QUE INCLOUEN DESENES DE MILERS D’AGENTS ENCOBERTS. CHARLIE TOOD NÉS EL FUNDADOR D’AQUEST COL·LECTIU AMB EL QUAL EM FET UNA PETITA ENTREVISTA.

MOBMENT (M).COM M’INSCRIC PER PARTICIPAR? CHARLIE TOOD (CT).Si vostè viu en l’àrea de NYC i vols participar en els nostres esdeveniments, subscriure a la nostra llista de correu de Nova York a la nostra pàgina de correu de llistes.

pítols” de Improv Everywhere. Nosaltres demanem que es enllaç a aquest lloc i de crèdit amb nosaltres com la font de la seva inspiració, sinó també deixar en clar que vostè és un grup independent no afiliada oficialment.

Les nostres missions més petites generalment es limiten a aquells que han estat amb el grup durant llargs períodes de temps, però hi ha un parell d’oportunitats de tots els anys a participar amb les nostres missions de més envergadura. No es requereix experiència, només ganes de passar-ho bé i la capacitat de mantenir una cara seriosa.

Si vostè està interessat en el funcionament d’un passeig No Pants Subway a la teva ciutat el proper gener, tingui en compte que la informació sobre aquest estarà disponible a mitjans de desembre.

M. JO VISC EN ALGUN LLOC QUE NO SIGUI NOVA YORK, EM PODEN AJUDAR A FER ALGUNA COSA SEMBLANT EN LA MEVA ÀREA? CT. No branques sanció oficial d’Improv Everywhere, però els interessats a participar en el Improv Everywhere esdeveniments d’estil a la seva ciutat pot unir-se a la Xarxa Urbana bromista. És probable que hi hagi ja un local “IE-inspirat” grup creat allà per la seva àrea. Demanem que els grups no utilitzen “Improv Everywhere” en nom seu. No hi ha “ca-

M. PUC UTILITZAR LES TEVES IDEES? CT. Sou lliure d’utilitzar la majoria de les nostres idees amb fins no comercials, no promocional fins, sempre que vostè proporcioni l’atribució. Si la primera etapa de les nostres missions, si us plau, atribueixen la idea d’Improv Everywhere en la documentació i incloure un enllaç al nostre lloc. El Experiment Mp3 és l’única excepció a això. El Experiment Mp3 és un projecte que sovint gira, i per tant, demano que no creen les seves pròpies versions. Si vostè vol tenir portar-nos L’Experiment Mp3 a la seva ciutat, poseu-vos en contacte amb una escola local, conferència, o el festival i els dic que

- 12 -

ens contracten! Ho hem fet en desenes de ciutats de tot el món. M. VOSTÈ FA PARLAR EN PÚBLIC? ¿VA A VENIR A VISITAR LA MEVA ESCOLA O UNA CONFERÈNCIA EMPRESARIAL? CT. Sí Aquí hi ha alguna informació sobre el Improv Everywhere xou en viu. També de tant en tant missions etapa (com el Experiment Mp3) a les universitats i conferències. Aquí estan les nostres dates de la propera gira. M. VOLS VENIR AL MEU TEATRE / FESTIVAL DE LES ARTS I PARLAR I / O FER UNA MISSIÓ? CT. Ens agrada viatjar quan la nostra agenda l’hi permet i he estat en diversos festivals als EUA i l’estranger. Si vostè té un pressupost per cobrir les despeses de viatge i el pagament d’un artista com a mínim dos de nosaltres, definitivament ho consideraria. No tenim ni idea de com la gent va a reaccionar a nosaltres, i aquí és on entra en joc la improvisació De vegades la gent malinterpretar la nostra URL com “Millorar a tot arreu.”Aquí estan les nostres dates de la propera gira.

M. ESTIC DE VISITA A NOVA YORK. HI HA UNA MISSIÓ QUE PASSA QUAN ESTIC ALLÀ? CT. Si vostè està planejant estar en l’àrea de Nova York, unir-se a la llista de correu de Nova York i se li notificarà si hi ha alguna cosa passant. Vostè pot donar-se de baixa de la llista després del seu viatge. També cal tenir un ull al nostre lloc per als nostres esdeveniments anuals (no pantalons, Experiment Mp3). Aquests tendeixen a ser anunciat d’un mes d’antelació. The Ride No Pants Subway està sempre al gener i la data en què es va anunciar a mitjans de desembre. M. HI HA UN LÍMIT D’EDAT PER PARTICIPAR? CT. Improv Everywhere missions estan obertes a persones de totes les edats. Suggerim que les persones menors de 18 anys tenen permís dels seus pares per participar. M. PER QUÈ FAS AIXÒ? CT. Improv Everywhere és, en essència, tracta de passar-ho bé. Som grans creients en la “diversió organitzada”. Les nostres missions són una font d’entreteniment divertida per als participants, els quals arriben a veure a viure, i els que llegeixen aquest lloc web. Tenim la satisfacció de venir amb una idea genial i el que fa a la vida. En el procés que esperem portar emoció a una altra emocionant locals i estrangers donen una experiència única i una

gran història per explicar. Estem fora per demostrar que una broma no té per què implicar la humiliació o la vergonya, sinó que simplement pot tractar de fer riure a algú, somriure o aturat a observar el món que els envolta. M. COM VA COMENÇAR TOT? CT. L’agost de 2001, vaig anar a un bar del West Village amb els meus amics de la universitat Arnold Brandon i Karpin Jon. En un capritx, vam decidir tirar d’una broma en la qual es fan passar per músic Ben Folds. Tres hores després, “Ben Folds” estava bevent a la casa envoltat de dones i les seves “dues grans fans” van ser expulsats de la barra de “robar la cartera Ben Folds”. Sempre havia estat un bromista, però aquesta experiència m’ha il.luminat de fins a quin punt una broma pot ser presa. Com un nou actor a la ciutat, vaig descobrir que podia crear el meu propi teatre en lloc d’esperar que algú que em donés temps de l’etapa. Avorrit en el meu treball temporal de dilluns al matí, vaig escriure la història cap avall i el va posar a la web. Improv Everywhere va néixer. M. COM ES POT ANOMENAR “IMPROVISACIÓ”? LES SEVES MISSIONS SÓN CLARAMENT PRE-PLANEJAT! CT. No estem afirmant que el que estem fent és la improvisació. La majoria dels agents de Improv Everywhere es van conèixer a través de la vertical

- 13 -

Teatre Citizens Brigade a Nova York, la nació de teatre d’improvisació més impressionant i l’escola. Mentre posada en escena acrobàcies organitzades en llocs públics és, òbviament, completament diferent de comèdia d’improvisació en el teatre, les dues activitats comparteixen tècniques similars. Ens quedem en el caràcter de totes totes i interactuar amb els membres del públic sense guió més enllà de la idea de la missió. No tenim ni idea de com la gent va a reaccionar a nosaltres, i aquí és on entra en joc la improvisació De vegades la gent malinterpretar la nostra URL com “Millorar a tot arreu.” Creiem que és probablement un millor nom per al que tractem de fer. M. ¿NO SÓN AQUESTES LES FLASH MOBS? CT. Improvisació No A tot arreu s’ha creat al voltant de 2 anys abans del primer “flash mob”. Mentre que algunes de les nostres missions poden tenir certes similituds amb un flash mob (un gran nombre de persones que apareixen en un lloc públic i després desapareix de sobte), que mai han acceptat que a llarg termini. Algunes missions utilitzar només unes poques persones, mentre que els altres poden milers de persones, depenent de la idea i en funció de quantes persones presenten per participar. M. HA SIGUT UN PLAER CHARLIE CT. El plaer ha sigut meu!

ABSURDMOBS - E L V E R I TA B L E S E N T I T D E L A D I V E R S I Ó P E R L A D I V E R S I Ó -

NO PANTS SUBWAY RACE 2011 Col·lectiu

Londonmob

Ciutat

Londres

Localització

Metro de Londres

Data

25.08.2010

Web

Webflasmob.co.uk

Ses del continente un tema del grupo Madcon. Habían ensayado en la Red una gran coreografía global. Estaban de acuerdo con un único fin: pasarlo en grande. Había partes que estaban grabadas, pero el efecto fue apabullante. Una muestra más de que las multitudes instantáneas han abandonado lo local para abrazar lo global. Inicialmente era pura diversión, ahora responde a veces a fines contestatarios, otros publicitarios o incluso totalmente solidarios. Flashmob es la palabra sajona empleada para defi-

CABALGA PER BARCELONA!

DANZAD, DANZAD MALDITOS!

Col·lectiu

Barnamob

Col·lectiu

Ciutat

Barcelona

Localització

Gràcia a Pl.Catalunya

Data Web

nir a un grupo de personas -normalmente jóvenesque se han puesto de acuerdo previamente y hacen algo de forma tenerlo son infinitas. Desde imitar los pasos de baile de Lady Gaga, hasta participar en una lucha de almohadas o subirse al metro en ropa interior. Sus practicantes reniegan de la política y evitan asociarse a marcas comerciales pero, ¿cómo so, ¿cómo son en realidad? Lorena B. responde por teléfono como portavoz de Madrid Mobs (madridmobs.net). Mide al milímetro sus palabras y no revela nada sobre su vida privada. “No podemos decir ni a qué nos dedicamos. Por eso utilizamos el apodo de correveidile”, comenta. El colectivo al que representa organiza unos 10 flashmobs al año en la cnerlo son infinitas. Desde imitar los pasos de baile de Lady Gaga, hasta participar en una lucha de almohadas o subirse al metro en ropa interior. Sus practicantes reniegan de la política y evitan asociarse a marcas comerciales pero, ¿cómo so, ¿cómo son en realidad?apital española y funciona desde finales de 2004 emulando el funcionamiento de una comuna. “Todos participan y nadie es más importante que otro”.José Félix Tezanos, profesor de Sociología en la UNED, sostiene que los flashmobs son fruto de la desafección social y política que vive la juventud. “Si la revolución industrial vino precedida por que las multitudes instantáneas han abandonado lo local para abrazar lo global. Inicialmente era pura diversión, ahora responde a veces a fines contestatarios, otros publicitarios o in-

BANG 2010!

Mobidas

Col·lectiu

Barnamob

Ciutat

Madrid

Ciutat

Barcelona

Localització

Centro Comercial Xanadú

Localització

Plaça de la Catedral

21.09.2010

Data

01.04.2011

Data

13.05.2010

www.barnamob.com

Web

www.mobidas.com

Web

www.barnamob.com

El sábado no sólo fue la noche de Jimmy Jump. También fue la del primer flashmob continental en Europa. Casi seis millones de espectadores lo vieron desde España, muchos de ellos sin saber lo que era. Sucedió justo antes de que comenzaran las votaciones del Festival de Eurovisión. Miles de europeos bailaron simultáneamente en distintas ciudades del continente un tema del grupo Madcon. Habían ensayado en la Red una gran coreografía global. Estaban de acuerdo con un único fin: pasarlo en grande. Había partes que estaban en un Flashmob es la palabra sajona empleada para definir a un grupo de personas.

Europa. Casi seis millones de espectadores lo vieron desde España, muchos de ellos sin saber lo que era. Sucedió justo antes de que comenzaran las votaciones del Festival de Eurovisión. Miles de europeos bailaron simultáneamente en distintas ciudades del continente un tema del grupo Madcon. Habían ensayado en la Red una gran coreografía global. Estaban de acuerdo con un único fin: pasarlo en grande.

- 14 -

Sucedió justo antes de que comenzaran las votaciones del Festival de Eurovisión. Miles de europeos bailaron simultáneamente en distintas ciudades del continente un tema del grupo Madcon. Habían ensayado en la Red una gran coreografía global. Estaban de acuerdo con un único fin: pasarlo en grande. Había partes que estaban grabadas, pero el efecto fue apabullante. Casi seis millones de espectadores lo vieron desde España, muchos de ellos sin saber lo que era. Sucedió justo antes de que comenzaran las votaciones del Festival. Miles de europeos bailaron simultáneamente en distintas ciudades del continente un tema del grupo Madcon.

SMARTMOBS -UN NOU MÈTODE PER L A REIVINDICACIÓ-

DESMBARCO EN LAS SGAE Col·lectiu

Mobidas

Ciutat

Barcelona

Localització

Via Laietana

Data

25.03.2011

Web

www.mobidas.es

Inés Sánchez, de Coordinadora de ONG para el Desarrollo, se ha servido recientemente de los smartmobs para promocionar la campaña de Pobreza cero. Buscaba distanciarse de la imagen típica del tercer sector y llegar a gente de la calle. Actores contratados recorrieron el centro de Madrid y representaron desde a una mujer que se ponía de parto hasta un niño sin escolarizar. Tuvo éxito. “Mi sensación es que la campaña llegaba solo a los ya concienciados. Veía necesario llevar las cosas a un lenguaje cercano. Aunque

defender un flashmob es complicado”, sostiene Sánchez. En Chile, Daniel Atik también ha espoleado la curiosidad social por buenas causas. Lo hizo una semana después de que un seísmo sacudiera el país a finales de febrero y también tras el fallecimiento de Michael Jackson. “En la primera fuimos menos de 100. Cantamos el himno e hicimos aportaciones como alimentos no perecederos o lápices para los niños. En la segunda fuimos algo menos de 300”. Tras el terremoto, Cruz Roja se interesó por su afición y le propuso ampliar la iniciativa a todo Chile. ¿Qué hay de asociarse a una marca? Televisiones (Cuatro, La Sexta), compañías de moda (H&M, Reco Jeans) y de telefonía (T-Mobile) han aprovechado el tirón de los flashmobs para hacer caja. Håcan Andersson, de la cadena sueca de tiendas de ropa, ensalza su valor de reclamo, aunque no cree que lleguen a sustituir a la publicidad convencional. “Nuestras tiendas siempre serán lo más importante, pero nos gusta sorprender a los clientes”. Los puristas subrayan que el término se desvirtúa si existe una intencionalidad. “Dentro de poco lo sorprendente será que la gente no haga nada en la calle. Se perderá el impacto”, afirma la representante de Barnamob. Lo mismo piensa Charlie Todd, uno de los creadores de la asociación estadounidense Improv Everwywhere y gurú para los fanáticos que, como mucho, ha aceptado patrocinios como el de Yahoo! “El trigésimo vídeo en YouTube sobre tipos bailando ya no hace gracia. La clave está en las nuevas ideas”.

¡3M VIVA EL INGENIO!

UN DÍA PARA LA ESPERANZA

WALL STREET SNAKER

Col·lectiu

Flashmob Chile

Col·lectiu

Intermón Oxfam

Col·lectiu

NY&Flashmob

Ciutat

Santiago de Chile

Ciutat

Palafrugell

Ciutat

Nova York

Localització

Pl. de la Independencia

Localització

Plaça Nova

Localització

Wall Street

Data

30.03.2010

Data

18.12.2011

Data

21.05.2010

Web

www.atik.com

Web

www.i-oxfam.com

Web

www.nyflashmob.com

ABSURDMOBS - E L V E R I TA B L E S E N T I T D E L A D I V E R S I Ó P E R L A D I V E R S I Ó -

MP3 EXPERIMENT Col·lectiu

Improv everyewhere

Ciutat

Londres

Localització

Newthom Parc

Data

12.11.2010

Web

www.improewhere.com

Lorena Yera, una de las creadoras de Barnamob -un grupo en Barcelona con 2.882 simpatizantes en Facebook- acepta la radiografía en la que les encuadran los expertos. “No están desencaminados. Conseguimos que los participantes sean protagonistas aunque sea durante cinco minutos. Comentan la experiencia y poco a poco se convierten en una gran familia, forman parte de un grupo”. ¿Son hippies sin causa? “Con eso no estoy de acuerdo. Para actuar no hace falta una causa. El objetivo es el divertimento”

Las multitudes instantáneas no dejan de ser un acto de comunicación alimentado por las redes sociales. A Juan Faerman, autor del libro Faceboom: el nuevo fenómeno de masas Facebook, califica los flashmobs de “saludables”, pero no las tiene todas consigo cuando opina sobre sus promotores. “Hay gente cuya autoestima crece porque tiene 5.000 amigos en Facebook, cuando en realidad no los tiene. Confunde realidad y virtualidad. Una guerra de almohadas puede representar un regreso al contacto social, pero también puede ser solo superficial. Lo que está claro es que sus autores buscan reconocimiento. No hace falta ser Freud para darse cuenta”. La segmentación también ha llegado a estas acciones planeadas. Los smartmobs utilizan la misma metodología que los flashmobs pero defienden temas más comprometidos y abandonan la diversión por la diversión. Sirven para rendir homenaje a un artista, reunir fondos tras un desastre natural o denunciar una injusticia social. En enero de este año, Tib Genoom (nombre ficticio por motivos de seguridad), emigrante iraní en Inglaterra, organizó en la estación de metro de Liverpool un smartmob de cinco minutos para denunciar la opresión de su pueblo. Creó un evento en Facebook e hizo publicidad de la acción en sitios gratuitos.

SORPRESA A LES FESTES DE LA MERCÉ

SILENT RAVE

DANCE MARKET

Col·lectiu

Ciutat

Localització

Data

Web

Los puristas subrayan que el término se desvirtúa si existe una intencionalidad. “Dentro de poco lo sorprendente será que la gente no haga nada en la calle. Se perderá el impacto”, afirma la representante de Barnamob. Lo mismo piensa Charlie Todd, uno de los creadores de la asociación estadounidense Improv Everwywhere y gurú para los fanáticos que, como mucho, ha aceptado patrocinios como el de Yahoo! “El trigésimo vídeo en YouTube sobre tipos bailando ya no hace gracia. La clave está en concebir nuevas ideas”.

En enero de este año, Tib Genoom (nombre ficticio por motivos de seguridad), emigrante iraní en Inglaterra, organizó en la estación de metro de Liverpool un smartmob de cinco minutos para denunciar la opresión de su pueblo. Creó un evento en Facebook e hizo publicidad de la acción en sitios gratuitos como flashmob.co.uk. Congregó a 30 personas, incluido él, pero logró el impacto deseado. “Escogí una danza derviche (un baile sagrado) porque quería que fuese divertido y también respetuoso. La policía nos pidió que nos marcháramos. Un smartmob puede ser más que un juego dentro de todas nuestras posibilidades.

El afán por el ingenio acarrea inventos insólitos. La mínima expresión de un flashmob existe y tiene nombre: moBicua. Ya no hace falta salir a la calle ni estar rodeado de gente. El seguidor recibe las instrucciones a través de Twitter o Facebook y lo hace en su propia casa. Si ve que tres de sus vecinos salen a los balcones para cantar una canción de Sinatra, no se asuste. Eso es una moBicua. Como rezaba el socialismo marxista, la revolución empieza por uno mismo.

- 16 -

FINALSCRATCH OPEN

OPEN Options Finalscratch OPEN te ofrece la libertad de escoger, permitiendote decidir la aplicaci贸n de software que necesiten, utilizando el scrachamp, de Stanton, todavia el mejor interface de audio disponible con la maxima capacidad de audio y la m铆nima latencia www.barmapro.com