P O R T F O L I ’ 1 3 · · helena cardona tamayo 26 anys Barcelona +34 687 181 603 helena.cardona@gmail.com 1
estudiant d’arquitectura Estic formant-me com a arquitecta i desenvolupant actualment el projecte final de carrera. Al llarg del meu aprenentatge he anat combinant la formació acadèmica amb la laboral. Per aquesta experiència adquirida i pels diferents perfils on m’he involucrat, he desenvolupat aptituds en el treball en equip i capacitat organitzativa. Gaudeixo treballant en el què m’agrada i m’apassiona. M’interessa la ciutat, el seu patrimoni i la reflexió de com ha de ser la ciutat del present a través de tot allò que té a veure amb re, -staurar, -habitar, -pensar... F O R M A C I Ó U N I V E R S I TÀ R I A set/des2011
curs online de Restauració Sostenible per la UNIVERSITY NETWORK FOR ARCHITECTURAL AND URBAN SUSTAINABILITY _UNAUS, Barcelona
set2009/jul2010
programa d’intercanvi d’estudiants ÉCOLE NATIONALE SUPÉRIEURE D’ARCHITECTURE PARIS LA VILLETE_ENSAPLV , París
2005/actualment ESCOLA TÉCNICA SUPERIOR D’ARQUITECTURA DE BARCELONA _ETSAB, Barcelona
F O R M A C I Ó C O M P L E M E N TÀ R I A oct2012
organització i participació al URBAN INTERNATIONAL WORKSHOP BCN-DELHI, New Delhi
maig2012
curs d’ INCORPORACIÓ DE LA PERSPECTIVA DE GÈNERE EN L’ACCIÓ HUMANITÀRIA _IECAH, Barcelona
juliol2011
assistència al SEMINARI ARQUITECTURES DE RISC dirigit per Josep Maria Rovira_ CUIMPB , Barcelona
maig2010
participació al workshop LE PAYSAGE DANS L’ART: LANDART A KERGUEHÉENEK _ENSAPLV, Bretanya
febrer 2010
participació al workshop indi-francès THE URBAN MORPHOLOGY AND ARCHITECTURAL TYPOLOGY OF THE KARAIKUDI HERITAGE_INDIA
CONCURSOS I PUBLICACIONS nov2012
finalistes al concurs ARCHMEDIUM_RFM representar el front marítim de Mallorca en representació del grup La Lonja
maig2012
seleccionada per a publicar el projecte realitzat a l’assignatura PROJECTES X, línia Eduard Bru, a la publicació VALLCARCA: CENTRE D’ESTUDIS PER A LA MÚSICA DODECAFÒNICA (http://www.issuu.com/cerclearq/docs/vallcarca , pàg. 24-33)
E X P E R I È N C I A E X T R A - U N I V E R S I TÀ R I A oct2012
oct2012 juliol2012
2
organització de la segona fase del taller URBAN INTERNATIONAL WORKSHOP BCN-DELHI dins l’associació Equal Saree junt amb la Zaida Muxí i amb el suport de la UPC _New Delhi organització de la exposició GÈNERE I ALTRES PETITES COSES on es mostrava el treball realitzat pels alumnes en les dues fases del taller_ INSTITUTO CERVANTES, New Delhi
organització de la primera fase del taller URBAN INTERNATIONAL WORKSHOP BCN-DELHI dins l’associació Equal Saree junt amb la Zaida Muxí i amb el suport de la UPC _ ETSAB
helena cardona tamayo
26 anys Barcelona +34 687 181 603 helena.cardona@gmail.com
feb2012/act
cofundadora i membre de L’ASSOCIACIÓ EQUAL SAREE
associació que promou les possibilitats d’ús de l’arquitectura i l’ urbanisme com a eines de transformació social des de la perspectiva de gènere
març2009 organització d’un stand al FESTIVAL D’ARQUITECTURA EME3 amb alumvnes de l’ESTAB on s’exposava la nostra experiència al Brasil_ CCB, Barcelona EXPERIÈNCIA PROFESIONAL ARQUITECTÒNICA 2010/2012
juliol2007 juliol/set2008
pràctiques amb conveni universitari amb l’estudi ABEBA ARQUITECTES com a extensió de CLOTET, PARICIO I ASSOC experiència en la direcció d’obra del CEIP VILAROMÀ, Palamós avant-projecte Palau de Congressos a Kinshasa, RDCongo pràctiques amb conveni universitari amb l’estudi ABEBA ARQUITECTES com a extensió de CLOTET, PARICIO I ASSOC Alícia; Fundació Aliments i ciència. St. Fruitós del Bagès. Casa Lluís Simón. Olot. I.E.P. Lighting; edifici d’oficines Fàbrica Simón.Ruidellots. Concurs de vivenda social. Sabadell.
IDIOMES feb/juny2012 ANGLÈS curs de nivell B2 assolit a l’escola d’idiomes Merith School.
Estancia a països de parla anglesa: dos mesos a la India.
set2011
FRANCÉS certificat d’acreditació del nivell B2 del Marc de Referència de Coneixement d’idiomes del Consell d’Europa. Estancia a països de parla francesa: 10 mesos. Actualment, mantinc un contacte freqüent amb persones franco parlants.
CATALÀ I CASTELLÀ llengües maternes
EINES DE TREBALL habituals ocasionals
AUTOCAD , PHOTOSHOP, INDESIGN, MICROSOFT OFFICE
SKETCHUP, 3DSTUDIO, , INDESIGN, AQUARELES 3
UN CENTRE D’ESTUDIS PER A LA MÚSICA DODECAFÒNICA projectes X ·· Càtedra Eduard BRU ETSAB juny 2012
LA MÚSICA A TRAVÉS DEL TERRENY Vallcarca és un barri amagat entre dos turons, el Putxet i el Coll. Aquesta condició fa que sigui un barri de carrers amb grans pendents on els carrers, en ocasions, es converteixen en escales. El solar a intervenir té un 25% de pendent i està limitada superior e inferiorment per dos carrers horitzontals i per un tercer que, tal i com el seu nom indica -baixada de Britzté una forta pendent. El projecte parteix d’una reflexió inicial sobre el terreny, donant èmfasi a la relació entre la volumetria i la topografia i arribant a contemplar les diferents possibilitats de interacció. Així doncs, s’arriba a definir tres maneres de interactuar amb el terreny: la intersecció, la exempció i la limitació. El Centre d’Estudis per a la música Dodecafònica, consta d’una part pública, el centre de música, i d’una part privada, les residències. La solució del projecte en front la barreja d’usos passa per disposar el programa públic en els extrems inferior i superior de la parcel•la que, des del punt de vista urbanístic dona resposta a les alineacions de carrer. Les residències es disposen entremig donant com a resultat una sèrie de volums que ballen dins l’espai. La unitat del conjunt s’obté per una galeria subterrània que va relacionant i comunicant les diferents sales de música de cada residencia obtenint una perforació en el terreny per on flueix el so.
4
5
PROGRAMA:
RELACIONS D’UN OBJEC AMB EL TERRENY
EMPLAÇAMENT
6
CTE
SITUACIÓ; VALLCARCA 7
a·a’ SECCIÓ DESENVOLUPADA PER GALERIA
b·b SECCIÓ TRANSVERSAL
PLANTA SEMI SOTERRADA 8
PLANTA PRIMERA
ab
9
10
1·1’ AMFITEATRE
1
2
2·2’ ESCOLA DE MÚSICA, entrada
11
INTERVENCIÓ URBANA A PLAÇA COLON I EDIFICI D’OFICINES projectes IX ·· Càtedra Eduard BRU ETSAB gener 2012
PREVIA REFLEXIÓ SOBRE EL LLOC La zona a intervenir té un gran interès dins la ciutat; un espai comprés entre el final de les rambles i l’inici del moll de la fusta. Diàriament moltes persones fan aquest recorregut, la majoria d’ells curiosos que venen a visitar la ciutat comtal. L’exercici proposat, la substitució de l’edifici actual, el Portal de la Pau, per un edifici d’oficines e incrementar l’ús d’aquest espai i les circulacions, dona l’oportunitat de replantejar aquest espai públic. L’ENTORN IMMEDIAT L’emplaçament juga un paper estrany dins la ciutat; es troba en el límit del que antigament eren les muralles i l’edifici és testimoni de l’herència que antigament van ser el coberts del moll, un edifici en suspensió en el buit. La visió crítica d’aquesta situació, serà un dels punts de partida de projecte; proposant una edificació, que des de un punt de visat urbà alliberi el passeig i es potenciï la relació de la ciutat amb el mar. Tots els elements proposats jugaran amb aquest dinamisme longitudinal estant en consonància amb els elements del seu entorn; la ronda, el passeig, el carrer, les palmeres... CONCLUSIÓ DE LA INTERVENCIÓ El projecte actua com a frontissa entre el mar i la muntanya, potenciant l’accés al passeig i creant una sèrie d’espais entremitjos que enriqueixen la relació interior-exterior tant en planta baixa –ús públic- com en la resta de plantes –ús privat -.
12
13
14
Estació de França Moll de la fusta
World Trade Centre
Maremagnum
ESPAI PÚBLIC FRONT EL MAR
15
pérgoles adaptades a acollir ocasionalment mercats
CANTO
DA DES D
16
E COLO
N, accé
s
ACCÉS
PLANTA BAIXA
ALÇAT DE MAR 17
LA IMPLANTACIÓ I ELS LÍMITS; LA RONDA I EL MAR La ronda presenta un tall dificultant l’apropament dels vianants al mar i provoca en el seu entorn més immediat espais residuals. L’objectiu del projecte és fer, del que a priori sembla un nconvenient, una virtut de projecte. La solució passa per crear una edificació que creix a partir de la secció tranversal de la ronda i materialitzant-se com a mur.
PLANTA SEGONA
PLANTA PRIMERA
PLANTA BAIXA
18
SECCIONS DE PROJECTE. EL MUR I LES CIRCULACIONS INTERIORS La lectura de les diferents seccions de l’edifici és primordial per entendre’l. El mur, té una funcionalitat doble. Mentre que des de un punt de vista projectual, la funció principal, es aïllar l’edifici del soroll i la contaminació dels vehicles, existeix una reiteració de relacionar el que passa dins l’edifici amb l’altre cantó de la ciutat. Uns gran finestrals s’obren allà on es produeix el màxim flux de circulacions: replans d’escales i ascensors. Paral·lelament, el mur no és més que un mur, sinó un contenidor de serveis que alimenten l’espai servit.
1·1’ ACCÉS OFICINES
2·2’ PATIS INTERCALATS 2
1
19
20
1 voladiu, llosa de formigó 2 goteró 3 ampit coberta 4 jàssera 5 forjat alveolar 6 formació de pendents 7 acabat coberta de graves 8 acabat color vermell sota voladiu 9 10 11 formació de pell exterior mitjançançant doble vidre formant cambra d’aire amb un bon funcionament tèrmic. Aquesta cámar permet la disposició d’un controlador solar
3
21
R E P R E S E N TA R E L
FRONT MARÍTIM DE MALLORCA
finalistes concurs ARCHMEDIUM en representació del grup LA LONJA novembre 2011
22
23
24
25
RESIDÈNCIA D’ESTUDIANTS I BIBLIOTECA AL BARRI DE GRÀCIA projectes VI ·· Càtedra RAVETLLAT, prof. Josep Bohigas ETSAB juny 2009
El projecte es basa en fer una investigació i portar al límit el coneixement de fins a on poden arribar les dimensions de LA vivenda. El primer que es va plantejar era decidir com s’havia de viure a l’espai que es creava. El programa inicial consistia en resoldre un conjunt de vivendes i un equipament; el qual es va veure modificat al voler experimentar amb una manera més amena de viure; en comunitat i en contacte directe i permanent amb l’espai comú. Així, es proposa un sistema coherent d’espais de caràcter públic, semipúblic i privat, que aposta per un programa de residència i de pisos per a estudiants. Paral·lelament a la nostra intenció espaial i a definir un COM, l’emplaçament juga un paper molt important, ja que la parcel·la es situa al límit de dos teixits de forta identitat a Barcelona: l’Eixample i el barri de Gràcia. Aquesta limitrocitat permet apostar per una idea de projecte en que l’edifici es converteixi en una transició d’una dimensió –petit gra de Gràcia- a una altra – el de l’Eixample-. Per tant, la transició és la causa que dona força a l’idea de jugar amb les dimensions i profunditats – la vivenda assoleix una allargada de fins 42 metres-, ocupant la totalitat de l’amplada de parcel·la i estirant al màxim les vivendes. No es vol crear una barrera, i és, duent a banda i banda de l’edifici l’espai públic; tant a l’escala de l’edifici com a la de la unitat de viure. L’espai lligam es crea és punt clau del projecte, l’espina, una espina contenidora d’espai comú que es va dilatant depenent de l’ús al que serveixi. Podem distingir dos escales de relació: la de l’edifici i la de la unitat. En quant a l’escala de l’edifici, l’espai públic – biblioteca- s’estén i s’instal·la a la coberta. La planta baixa és l’inici del nostre recorregut; el volum públic ascendeix filtrant-se entre el volum privat que conforma les vivendes. En quant a l’escala de la vivenda, l’important és, un cop determinada la unitat -espina -, resoldre el sistema d’agregació. Aquest consisteix en la multiplicació i dispersió de la unitat al llarg de la parcel·la. Els patis són, doncs,un punt rellevant ja que són les fonts principals de llum i ventilació.
26
27
28
PLANTA BAIXA; dilataci贸 del carrer dins la planta baixa
Analitzant el context més proper, l’emplaçament es situa al límit entre dos teixits caracetrístics de Barcelona, l’Eixample i Gràcia. Es preten viure de les dues parts i mantenir la connexió directa entre les dues. Per aquest motiu s’experimenta amb la profunditat, ocupant tot l’espai, estirar al màxim les vivendres.
SITUACIÓ; estudi parcelari
29
La plaça pública de gràcia puja fins la coberta. L’espai públic fa un salt; parts de la biblioteca, els horts urbans, el recorregut.... A SOBRE LA CIUTAT
30
PLANTA BAIXA
PLANTA COBERTA
31
L A U N I TAT D E V I V E N D A La unitat de vivenda s’inicia amb la idea d’un espai comú, de màxima profunditat possible, al qual s’uneixen els espais provats de cada individu. Els patis, de 3,5x9 són el focus de llum, de respiracií i ventil·lació dels diferents elements. Segons l’orientació les habitacions s’ubiquen encarades a Sud, així coms els banys, que s’orienten a Nord.
TIPOLOGIA VIVENDA L A P R E FA B R I C A C I Ó La prefabricació era una idea ja inicial de projecte, i es planteja un mobiliari que caracteritzi l’espai comú com el privat. armari·porta gira entorn un pibot per permetre filtrar l’espai comú cap a les habitacions banc taula s’aprofita l’ampit de la finestra per a actuar com a banc o taula 32
PLANTA TIPUS 33
34
helena cardona tamayo +34 687 181 603 helena.cardona@gmail.com 35