Entre la renovació o l’extinció
Ivan i Xavier, les cares noves del sector primari Helena Huguet
Amb el pas dels anys el sector primari ha envellit molt, els treballadorss’estan jubilant i hi ha pocs joves que segueixin els seus passos. L’envelliment dels pagesos, ramaders i pescadors juntament amb la mecanització del camp; els baixos preus que es paga pel producte final; el desenvolupament de la indústria i dels serveis i el fet que bona part del sòl conreable es destini a la construcció d’ habitatges està acabant amb aquestes professions. Tot i això, encara hi ha joves, com l’Ivan i el Xavier, que han decidit treballar en aquest sector i tirar endavant el negoci familiar lluitant contra la inèrcia dels temps. Però com és el dia a dia d’aquests joves i què els ha portat a treballar en aquest sector? 1
L’Ivan
2
Amb 20 anys Ivan Ruiz Grau va crear l’empresa Productes Naturals Golmés. Ara ja fa quatre anys que es dedica al cultiu, assecatge i distribució de nous arreu de Catalunya. La idea de dedicar-se a cultivar nous va venir perquè a casa seva feia anys que s’hi dedicaven. En aquells temps la nou era un complement de la fruita dolça. Fins aquell moment les nous les cultivaven i després les venien a un intermediari que les acabava distribuint al consumidor final. En veure que era un mercat no tan explotat com el de la fruita, Ivan va decidir centrar-se amb les nous i intentar fer gran el negoci. Gràcies a la seva família va poder tirar endavant el seu projecte, van donar-li molt suport, tant moral com econòmic. La família sempre s’ha dedicat a l’agricultura. En el moment que lvan s’afegeix al negoci la família ja conrea moltes hectàrees., Hi ha lloc per expandir les plantacions
3
de nous. Tot i que encara continua cultivant fruita dolça -té camps de pereres, pomeres i nectarines- pretén acabar només dedicant-se al cultiu de la nou. Ivan explica que el mercat de la fruita dolça és una mena de monopoli on et trobes amb moltes barreres per accedir-hi si et vols dedicar a la comercialització del teu propi producte. Encara que el mercat sigui més segur, créixer és més difícil. La majoria de pagesos són d’edat avançada i a la majoria ja els va bé portar la fruita a una empresa perquè aquesta es faci càrrec de la distribució. El mercat de les nous, en canvi, està poc explotat i li permet ser lliure. Ara bé, requereix molta experiència al darrere. S’ha de conèixer molt bé el producte i tenir paciència. Perquè un arbre doni fruit han de passar cinc anys i deu perquè rendeixi totalment. Comenta que tirar endavant el ne-
goci de les nous va ser una aposta arriscada i que va tenir sort que a casa seva hi tinguessin una certa experiència. A l’empresa no només es dediquen a fer una sola feina. S’encarreguen del manteniment i millora dels camps, d’on treuen la matèria primera. També processen les nous, en duen a terme la neteja, en mesuren el calibre i les assequen per tal que siguin aptes per al consum. També es fan càrrec de la comercialització. Distribueixen el producte propi i el d’altres pagesos. A més, a l’empresa hi té una petita botiga on es poden comprar sacs de nous. Així doncs, Ivan ha traspassat la frontera del sector primari per dedicar-se també al a distribució del producte. Actualment està dins del mercat nacional, distribueix nous arreu d’Espanya. Li agrada que la nou que ofereix sigui de proximitat, de la terra. A més, té molta cura a l’hora d’assecar-les,
ho fa a 30º per tal que el producte no perdi les qualitats que fan que sigui saludable i no les neteja amb cap tipus de producte químic. Vol oferir un producte que inspiri confiança i el vetlla constantment. Ivan explica que ser un jove agricultor no és fàcil. Per rebre ajudes has d’estar molt atent. És de gran ajuda comptar amb algun assessor que controli tots aquests temes. La Generalitat és qui s’encarrega de d’oferir-los ajudes, però perquè això sigui així s’han de complir uns requisits bastant estrictes. Quan es beneficia d’aquestes normalment és perquè decideix dur a terme algun tipus d’inversió. És important que això sigui així perquè de pagesos joves n’hi ha pocs i si no comptes amb alguna ajuda, ja sigui familiar o proporcionada per l’Estat, és difícil engegar un projecte. Es un noi jove i ambiciós, vol que l’empresa creixi, però he de ser caut. El mercat de la nou és volàtil i en tot moment s’ha de vigilar.
4
Amb 75 anys l’avi continua sent un referent per Ivan. D’ell n’ha rebut tot el suport i experiència. 5
6
El Xavier Fa tres anys que Xavier Garriga Cerveró es dedica a portar les granges de porcs de la família. Amb 22 anys s’encarrega, juntament amb son pare, del manteniment de quatre granges de més de 20.000 porcs. El targarí va deixar els estudis quan tenia disset anys i va marxar a viure a la capital del Bages, ja que en aquesta comarca hi tenen tres de les quatre granges on treballa. No totes són seves, explica, n’hi ha dues que les té llogades a ramaders jubilats. Els fills d’aquests no han continuat amb la tradició familiar tot i tenir bones granges. Cada matí Xavi puja al seu Renault Clio de més de vint anys per anar d’Artés a Oristà a controlar que les màquines que proporcionen el menjar als porcs funcionen correctament. Comenta amb una certa normalitat que a les granges que tenen quasi tot va mecanitzat i és freqüent trobar quilos de men-
7
jar al terra perquè una màquina s’espatlla. Mentre vigila que les màquines hagin llençat el menjar corresponent també fa una ullada a l’estat dels porcs. A cada quadra n’hi caben uns quinze i molts cops es fan mal entre ells. Quan algun porc emmalalteix o li surt una ulcera, cosa bastant freqüent, els ha d’apartar i portar-los a un espai on es puguin recuperar.
També controla la temperatura, perquè els porcs entren a la granja amb dos mesos i són molt sensibles al clima. A part d’això, Xavier també s’ha d’encarregar de buidar les granges quan els porcs tenen sis mesos i s’han de portar a l’escorxador. Després les ha de netejar. La feina que fa és sacrificada, els diumenges ha d’anar a revisar que tot continuï en ordre. “Els porcs
no saben que és el cap de setmana”, explica bromejant. Tot i això, li agrada fer el que fa, és el seu propi amo. Ara bé, es queixa que el preu del porc fa més de deu anys que no augmenta i que des que Rússia ha tancat el mercat amb Europa la cosa no sembla que hagi d’anar a millor, ja que el mercat rus era un dels que més carn
de porc comprava. A més, cada dia surten més restriccions i lleis per part del Govern. Aquest any l’han obligat fer tanques a totes les granges i això suposa una gran inversió i molt poca comoditat a l’hora de portar i treure els pocs de les granges. “És normal que no hi hagi rama-
ders joves. El mercat no evoluciona i si no comptes amb un bon grapat de bèsties és difícil poder tirar endavant”, lamenta amoïnat . Tot i que la situació no sigui la desitjada, Xavier no es rendeix, té pensat encarregar-se de més granges i a poc a poc fer créixer el negoci familiar.
“És normal que no hi hagi ramaders joves. El mercat no evoluciona i si no comptes amb un bon grapat de bèsties és difícil poder tirar endavant” El sector primari ha canviat molt en pocs anys. Els pagesos i ramaders joves creixen amb les granges i les terres. Són ben pocs aquells que decideixen emprendre el negoci de nou. És difícil aconseguir un préstec sent jove i entrar a treballar a un sector que presenta unes condicions de vida que no milloren gaire. Tot i això, encara hi ha joves que dia rere dia es desperten a les sis del matí amb la voluntat de fer canviar aquesta situació.
8
Alumne: Helena Huguet Cabrol Professor: Juan Bautista Hernández Gómez Fotoperiodisme 3r Curs Periodisme Facultat de Ciències de la Comunicació Universitat Autònoma de Barcelona