Parts diferits En els parts de bessons, quan el primer nadó neix amb menys de 28 setmanes de gestació, els professionals valoren la possibilitat d’endarrerir el màxim el naixement del segon per augmentar les seves probabilitats de supervivència.
Paidhos 18. Hospital Sant Joan de Déu
Els professionals de Sant Joan de Déu han atès 8 parts diferits en cinc anys i el part amb una latència major enregistrat fins ara a Espanya en el qual els dos nadons han aconseguit sobreviure
18
L’Ian va néixer el 17 de gener de l’any passat, i la seva germana bessona, la Laia, el 26, nou dies després. Van venir al món en el que es coneix com a part diferit. Es tracta d’un procediment poc habitual que els professionals posen en pràctica en els parts de bessons extremadament prematurs. Quan la primera criatura neix per sota de la setmana 28 de gestació, l’equip mèdic que atén a la gestant pot plantejar endarrerir el màxim de temps possible el naixement del segon nadó per augmentar, així, la seva edat gestacional i les seves probabilitats de supervivència. Per poder-ho fer, s’han de donar diferents requisits: que el primer part sigui vaginal; que els bessons siguin bicorials (és a dir, tinguin dues placentes diferents); i que després del naixement de la primera criatura s’aturin les contraccions i no hi hagi risc d’infecció per la mare i els nadons. Vuit parts diferits en cinc anys Els professionals de BCNatal, Servei d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, han dut a terme en els darrers cinc anys 8 parts diferits. Entre ells hi ha, segons la literatura científica consultada, el part
diferit amb una latència major enregistrat fins ara a Espanya en el qual els dos nadons han aconseguit sobreviure: es tracta d’uns bessons nascuts amb una diferència de 48 dies. “Hem tingut parts diferits amb un període de latència major però en aquests casos el primer nadó no sobreviu perquè neix tant prematurament que, o bé neix mort o mor en els primers dies de vida a conseqüència d’aquesta prematuritat extrema”, assenyala Silvia Ferrero, obstetra de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona. Només els centres que compten amb una unitat de cures intensives neonatals i amb un equip d’obstetrícia amb dilatada experiència en embarassos de risc poden fer front a un part diferit. D’una banda, han de disposar d’una UCIP neonatal que pugui oferir totes les cures que necessita el nadó prematur extrem. D’una altra, ha de comptar amb un equip en obstetrícia expert en parts de risc que pugui monitorar la mare per evitar que es produeixin infeccions a l’úter o altres complicacions que puguin posar en perill la seva vida i la del nadó que encara és al ventre. Aquest equip ha de fer un seguiment de la dona mitjançant
controls periòdics –analítiques, cultius, ecografies i amniocentesi- per tal de detectar el més aviat possible si es produeixen complicacions i decidir quin és el moment més indicat per al segon part. n
