La història d’un observatori d’ocells
Història d’un observatori
Agraïments: L’edició d’aquesta petita obra, s’ha fet gràcies a la col•laboració del CNL Consorci per a la Normalització Lingüística de Terrassa, per això els nostres reconeixements.
El Vicent i l’Anna
1
Història d’un observatori ÍNDEX 1.
El bosc ........................................................................................................................................................................................................ 4
2.
La fauna ...................................................................................................................................................................................................... 7
3.
Construcció del observatori. ...................................................................................................................................................... 8
4.
Resultats . ................................................................................................................................................................................................... 9
Abellerol .............................................................................................................................................................................................................. 10 Cadernera ........................................................................................................................................................................................................... 11 Capsigrany ......................................................................................................................................................................................................... 12 Cotxa cua-roja ................................................................................................................................................................................................. 13 Cua-roja fumada ........................................................................................................................................................................................... 14 Gafarró .................................................................................................................................................................................................................. 15 Gaig ......................................................................................................................................................................................................................... 16 Gratapalles ........................................................................................................................................................................................................ 17 Mallerenga carbonera ............................................................................................................................................................................. 18 Mallerenga blava ......................................................................................................................................................................................... 19 Mallerenga cua llarga .............................................................................................................................................................................. 20 Mallerenga emplomallada ................................................................................................................................................................... 21 Mallerenga petita ........................................................................................................................................................................................ 22 Mastegatatxes ................................................................................................................................................................................................. 23 Merla ....................................................................................................................................................................................................................... 24 Mosquiter comú ............................................................................................................................................................................................. 25 Mosquiter pàl·lid .......................................................................................................................................................................................... 26 Pardal de bardissa ...................................................................................................................................................................................... 27 Passerell comú .............................................................................................................................................................................................. 28 Pardal roquer .................................................................................................................................................................................................. 29 Picot garser gros .......................................................................................................................................................................................... 30 Pinsà comú ......................................................................................................................................................................................................... 31 Pit roig .................................................................................................................................................................................................................. 32 Piula dels arbres ........................................................................................................................................................................................... 33 Raspinell comú ............................................................................................................................................................................................... 34 Rossinyol ............................................................................................................................................................................................................. 35 Siboc ........................................................................................................................................................................................................................ 36 Tallarol capnegre ........................................................................................................................................................................................ 37 Tallarol de casquet ..................................................................................................................................................................................... 38 Tallarol de garriga ..................................................................................................................................................................................... 39 Tallarol gros ........................................................................................................................................................................................................ 40 Tórtora .................................................................................................................................................................................................................. 41 Tudó ......................................................................................................................................................................................................................... 42 Tord comú ........................................................................................................................................................................................................... 43 Verdum .................................................................................................................................................................................................................. 44
2
Història d’un observatori
Introducció Aquesta obra pretén arribar no només a les persones que comprenen la natura, se’n preocupen i en tenen cura, sinó també a aquells a qui, per falta de temps, no els és possible aturar-se a veure un ocell i gaudir dels seus cants, el seu clapoteig o el seu xerroteig. Volem captar l‘atenció sobretot dels caçadors, els pagesos, els polítics, els projectistes i de tothom perquè prenguin consciència de la riquesa natural que hem de preservar. Després de dos anys de grates experiències amb la construcció d’un observatori d’aus, per gaudir–ne i fer-ne vídeos i fotografies, volem compartir aquestes vivències, sobretot amb els més petits i els joves, futur
del nostre
planeta Terra. Volem fer-ho
motivant-ne
l‘observació, la presa de fotografies i la divulgació d’aquesta encisadora activitat. L’observatori del qual parlarem més endavant està ubicat prop del petit però encisador poble de l’ Espluga Calba, a la comarca de les Garrigues, província de Lleida, Catalunya. Realment, en aquest sector, existeix un gran nombre d’ espècies, malgrat que en aquest fullet informatiu i divulgatiu també exposarem algunes fotografies d'altres llocs, com la terrassa de casa, on hi ha perxes, i l'hospital de la ciutat, amb els seus jardins, que són espais ideals per als ocells.
Hem fet per
a vosaltres
415 fotografies de 34 espècies,
aproximadament. I hem cregut important, des del nostre punt de vista, explicar-vos breument i de manera senzilla el comportament de cadascuna de les espècies, i l’entorn on acudeixen a beure aigua o a menjar. Tots els ocells tenen una fitxa d’identificació, amb informació obtinguda en diverses obres d'ornitologia com: Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears, Guía
de las aves del parque natural Sierras de Cazorla, Segura y Villas (Jaén) i
Aves de
Europa. Totes les fotografies tenen una data de captura, la qual cosa ens permet posar en l’ordre adequat, en una base de dades, tota la informació fotogràfica de què disposem. Us deixem que gaudiu d’aquesta lectura i, sobretot, de l’ observació de les aus al camp. Si voleu compartir qualsevol fotografia d'ocells del món català, us recomanem que ens les envieu a jtrujillofcc@gmail.com, però ens estimaríem més conèixer que esteu enganxats al món dels ocells. Vicente Trujillo J. y Ana Román L.
3
Història d’un observatori 1. E L
BOSC
Fa molts anys, dos enamorats de la vida i la natura estàvem fent la recerca d’un petit bosc per gaudir dels seus encants: els arbres, els arbustos, els matolls, les flors i els animals. La barreja de pins, roures, alzines i oliveres era el bosc dels nostres somnis, per la qual cosa el lloc ideal per trobar-lo va ser Lleida, un lloc més proper a Terrassa, la nostra residència. Després de veure moltes alternatives ens trobem amb el que s’acosta més a les nostres il·lusions i prop del petit però encantador poble de l’Espluga Calba.
Dins del poble, al seu mateix cor, hi ha enclavat un castell construït entre els segles XI i XII, d’estil gòtic, que va ser una antiga fortalesa musulmana. El bosquet és a cinc minuts del poble, enllaçats per un camí rural en bon estat que, alhora, és un circuit ciclista per als amants d’aquest esport, que creua per camps sembrats de vinya, cereals, ametllers i oliveres.
4
Història d’un observatori El lloc escollit té la sort de banyar-se amb els tebis raigs de sol a l’ocàs. És una hectàrea de sòl, meitat coberta d’oliveres i l’altra amb arbres de pi, algun ametller, grossos brots de roure i algunes alzines asfixiades per vells pins. Un o dos xiprers complementen la vellutada verdor d’aquest lloc meravellós. Una part de la pineda està coberta de sotabosc format per romaní, farigola, espígol, coscoll, malves, ginebres i cistus, entre d'altres.
Quan et trobes dins del bosc, tens l’oportunitat de veure ocasos i albes exquisits. Us invitem a fer fotografies com aquestes.
Al començament de l’any 2010 va haver-hi una copiosa nevada en aquest sector, fins al punt que va destrossar gran part dels boscos de pi, va esquerdar branques i va llençar al sòl fins i tot arbres sencers , deixant el paisatge fet un autèntic desastre.
5
Història d’un observatori
Es va fer
indispensable netejar i
podar la major part d’arbres possible, per
conservar l’entorn natural ben saludable i maco.
Quan vaig veure el bosc millor, vaig dir-me: -ha valgut la pena treballar. Llavors vam poder descansar una mica, el meu gos i jo.
6
Història d’un observatori
2. L A FAUNA Hi ha moltes espècies d’animals: insectes, rèptils i aus, entre d’altres.
De tots, els que han cridat més la nostra atenció són les aus, per la qual cosa, aprofitant un petit abeurador perforat en una pedra, trobem el lloc ideal per construir un observatori d’ocells.
7
Història d’un observatori
3. C ONSTRUCCIÓ
DEL OBSERVATORI .
Després de netejades i podes del bosc, vam tenir abundant material per construir un petit observatori d’aus per a una o dues persones, des d’on hem fet infinitat de fotografies de les espècies que habiten aquest lloc o que acudeixen a l’abeurador a beure aigua o a banyar-se.
L’observatori permet fer fotografies a escassos dos o tres metres de distància des d’on són les perxes naturals. N’hi ha dos d’importants: Un és la branca d’un petit pi, pas obligat per a la majoria dels ocells que acudeixen a l’abeurador; i una altra és l’abeurador mateix i el seu entorn.
8
Història d’un observatori
El vam inaugurar el novembre del 2010. La gran quantitat d’ informació fotogràfica que tenim ens va motivar a construir una base de dades, amb la qual podrem exposar una seqüència de canvis d’aquests animalets, des de petitons fins a les seves configuracions d’aus adultes. Podrem, a més a més, analitzar el seu comportament i relacionar-lo amb el canvi climàtic.
4.
R ESULTATS .
Hem recollit resultats d’aquest passatemps interessant. Des d’aquest observatori, es van fer fotografies d’ aproximadament 35 espècies d’aus. En aquest document informatiu, cadascuna té la seva fitxa d’identificació i una breu descripció del seu comportament al lloc. Si són emigrants, indicarem el seus mesos d’estada,
entre
altres detalls. No entrarem en anàlisis morfològiques, taxonòmiques o científiques, ja que només és un fullet orientatiu per ajudar-nos a la identificació d’una au, a simple vista, o amb l’ajuda de binoculars. A continuació exposem totes les fotografiades des de l'observatori i des d’altres llocs propers ; i alguna de llocs llunyans, com per exemple la terrassa de casa o l’interior dels jardins de l’hospital de la ciutat.
9
Història d’un observatori
A BELLEROL Fitxa d’identificaci Nom científic: Família a la que pertany l’espècie; Ordre a la que pertany la família: Grau d’ amenaça a Catalunya: Data de captura fotogràfica:
Merops apiaster Meropidae Coraciiformes N’amenaça’t 07/08/2011
Hàbits y comportament. És una de les aus més boniques d’aquest lloc, pel seu acolorit plomatge. Es distingeix, a més, pel seu estil de vol, que fa la impressió de jugar amb els corrents d’aire. Aquests ocells són gregaris i sorollosos, i els vam sentir molt de prop a l’observatori, però mai els hem vist apropar-s’hi. Com que és una au de l’entorn, en presentem dues fotografies mes.
26/05/2012
21/08/2011
10
Història d’un observatori
CADERNERA Fitxa d’identificació Nom científic: Família a la que pertany l’espècie; Ordre a la que pertany la família: Grau d’ amenaça a Catalunya: Data de captura fotogràfica:
Carduelis carduelis Fringillidae Passeriformes N’amenaça’t 11/06/2011
Hàbits y comportament. La cadernera és una au gregària que s’acosta a l’abeurador en grups de sis o vuit individus. Són força sorollosos, tot i que el so és agradable. És un ocell preciós pel colorit del seu plomatge. Tanmateix, com a altres espècies, no els atreien les menjadores, encara que l’aigua els agrada molt per banyar-s’hi o per beure-se-la. S’apropen normalment per les branques del nostre pi característic del lloc. En una de les següents fotografies vegem una parella de caderneres amb un gafarró i una mallerenga carbonera.
16/11/2011
23/07/11
15/09/12
11
Història d’un observatori
CAPSIGRANY Fitxa d’identificació Nom científic: Família a la que pertany l’espècie; Ordre a la que pertany la família: Grau d’ amenaça a Catalunya: Data de captura fotogràfica:
Lanius senator Laniidae Passeriformes Gairebé amenaçat 17/07/2011
Hàbits y comportament Aquesta au és maca com totes. Hem pogut veure-la a la branca típica del pi, però no vam poder fer-li una bona fotografia, tot i que en tenim en llocs propers: terrenys amb oliveres i ametllers, i valls planes amb cultius de cereals. A continuació veurem tres fotografies on observem la seva actitud: es posa a les branques altes dels arbres per distingir millor les seves preses. Aquest ocell, d’acord amb la nostra base de dades, hi és entre els mesos de maig i agost. La foto principal conté una au petita de capsigrany perfectament camuflada.
14/05/2011
26/05/2012
17/07/2011
12
Història d’un observatori
COTXA CUA - ROJA Fitxa d’identificació Nom científic: Família a la que pertany l’espècie; Ordre a la que pertany la família: Grau d’ amenaça a Catalunya: Data de captura fotogràfica:
Phoenicurus Phoenicurus Turdidae Passeriformes Vulnerable 18/09/2011
Hàbits y comportament. És un ocell molt atractiu. La fotografia principal pertany a un exemplar jove. És un migrant ocasional. Va estar en aquest sector quatre mesos, des del juliol fins a l’agost de l’any 2011. No hem tornat a veure’l mai més; probablement va passar una temporada pel seu període reproductiu. Us exposem la seqüència del desenvolupament d’aquest ocell, des de petit fins a jove.
23/07/2011
18/09/2011
01/10/2011
13
Història d’un observatori
CUA - ROJA FUMADA Fitxa d’identificació Nom científic: Família a la que pertany l’espècie; Ordre a la que pertany la família: Grau d’ amenaça a Catalunya: Data de captura fotogràfica:
Phoenicurus ochruros Turdidae Passeriformes N’amenaça’t 12/12/2011
Hàbits y comportament. És una au solitària que no hem pogut veure sovint per l’observatori, ja que aquest lloc no és el seu espai natural. Tanmateix, és freqüent en pobles, ciutats, parcs o jardins, i per això en tenim fotos a la terrassa de casa nostra i dins dels jardins d’un hospital. És curiós, però quan es para fa moviments graciosos, s’ajup bruscament i fa vibrar la cua com si fos un ressort. Us invitem a veure-la en tots dos llocs esmentats.
16/12/2012
21/03/2013
14
Història d’un observatori
GAFARRÓ Fitxa d’identificació Nom científic: Família a la que pertany l’espècie; Ordre a la que pertany la família: Grau d’ amenaça a Catalunya: Data de captura fotogràfica:
Serinus serinus Fringillidae Passeriformes N’amenaça’t 10/06/2012
Hàbits y comportament. Hi és quasi tot l’any i ens visiten sovint exemplars, sempre en grups nombrosos. Són sorollosos, però el seu cant és agradable. En els mesos de primavera els mascles tenen un plomatge verd vermellós a la major part del seu cos, i les femelles, el tenen més fosc. S’apropa per beure aigua o banyar-se.
22/04/2012
30/09/2011
23/01/2011
15
Història d’un observatori
GAIG Fitxa d’identificació Nom científic: Família a la que pertany l’espècie; Ordre a la que pertany la família: Grau d’ amenaça a Catalunya: Data de captura fotogràfica:
Garrulus glandarius Corvidae Passeriforme N’amenaça’t 04/08/2012
Hàbits y comportament. Aquest ocell és molt nerviós. Quan vulguis fer-ne una foto hauràs de tenir molta sort, perquè qualsevol moviment o soroll l’espanta. Tanmateix, l’any passat vam aconseguir el que volíem, fer-li una foto, i això va ser un èxit per a nosaltres. No hem tornat a veure’l mai a prop, però l’hem sentit sovint.
16
Història d’un observatori
GRATAPALLES Fitxa d’identificació Nom científic: Família a la que pertany l’espècie; Ordre a la que pertany la família: Grau d’ amenaça a Catalunya: Data de captura fotogràfica:
Emberiza cirlus Emberizidae Passeriformes N’amenaça’t 26/05/2012
Hàbits y comportament. És molt atractiu pel seus colors. El seu cant és monòton, però agradable. És per aquests llocs tot l’any, excepte a l’hivern. Amb un fil del seu cant anuncia la seva arribada a l’abeurador, al qual s’acosta caminant d’una manera singular, pausadament, fent tres o quatre passos endavant i aturant-se amb molta tranquil·litat. Tanmateix, quan és una cria, es belluga ràpidament i de manera graciosa, però el seus pares el vigilen de prop, voletejant damunt d’ell. Més fotos: jove o femella, adult al costat d’una cria de mallerenga carbonera i, finalment, una cria.
26/05/2012
25/06/2012
17/03/2012
17
Història d’un observatori
M ALLERENGA CARBONERA Fitxa d’identificació Nom científic: Família a la que pertany l’espècie; Ordre a la que pertany la família: Grau d’ amenaça a Catalunya: Data de captura fotogràfica:
Parus major Paridae Passeriformes N’amenaça’t 30/09/2011
Hàbits y comportament. És un ocell vistós, una mica desconfiat, que normalment està amb la seva parella. S’acosta a l’abeurador posant-se prèviament a la branca del nostre pi i li agrada molt el menú que li posem. Com que és un insectívor, les ametlles amb arnes el tornen boig. La seva xerrameca és agradable, el típic txi-txi-pan, txi-txi-pan, tot i que pot emular el cant d’altres ocells. Podem veure’l tot l’any. D’aquesta espècie també presentem una seqüència de canvis des que és un ocell petit fins que és quasi adult.
05/06/2011
09/07/2011
17/09/2011
20/11/2011
18
Història d’un observatori
M ALLERENGA BLAVA Fitxa d’identificació Nom científic: Família a la que pertany l’espècie; Ordre a la que pertany la família: Grau d’ amenaça a Catalunya: Data de captura fotogràfica:
Parus caeruleus Paridae Passeriformes N’amenaça’t 07/01/2012
Hàbits y comportament. Es caracteritza pels seus colors: vermell, blau, blanc i negre. En poques ocasions s’acosta a buscar menjar, i li agrada més banyar-se
i beure aigua. És l'au que més
gaudeix del bany, malgrat que a l’hivern l’aigua és molt freda, a punt de glaç. A la tercera fotografia la veiem davant d’un tallarol de casquet, que sembla preguntar-li si l’aigua és freda.
08/12/2012
03/02/2013
27/11/10
19
Història d’un observatori
M ALLERENGA CUA LLARGA Fitxa d’identificació Nom científic: Família a la que pertany l’espècie; Ordre a la que pertany la família: Grau d’ amenaça a Catalunya: Data de captura fotogràfica:
Aegithalos caudatus Aegithalidae Passeriformes N’amenaça’t 06/01/2013
Hàbits y comportament. Aquest ocell és nòmada i sempre l’hem vist passar en grups de 10 o 12 individus, però no van nidificar mai. El 6 de gener d’aquest any en vam poder fer algunes fotografies. Va apropar-se a l’abeurador a beure aigua i a banyar-se. Aquet darrer mes de maig vam fer més fotos, vegem ne més avall. És una au petita molt bonica.
26/05/2013
26/05/2013
20
Història d’un observatori
M ALLERENGA EMPLOMALLADA Fitxa d’identificació Nom científic: Família a la que pertany l’espècie; Ordre a la que pertany la família: Grau d’ amenaça a Catalunya: Data de captura fotogràfica:
Parus cristatus Paridae Passeriformes N’amenaça’t 16/10/2011
Hàbits y comportament. És un dels ocells més bonics que hem vist en aquest bosc. Té un cant fort, malgrat el seu petit cos. És una au gregària que està molt sovint amb la seva parella i que és molt confiada, fins al punt de tenir-la alguna vegada fins a 20 cm de la nostra càmera fotogràfica. Li agraden molt sobretot les llavors de carbassa. L’hivern del 2011 va ser gairebé l’amo absolut de la menjadora, on vam deixar llavors seques i l’hi vam veure sovint escollint la millor, anant al seu niu per emmagatzemar-la i, a l’instant, tornant a buscar-ne una altra.
19/11/2011
04/09/11
18/09/11
21
Història d’un observatori
M ALLERENGA PETITA Fitxa d’identificació Nom científic: Família a la que pertany l’espècie; Ordre a la que pertany la família: Grau d’ amenaça a Catalunya: Data de captura fotogràfica:
Periparus ater Paridae Passeriformes N’amenaça’t 10/03/2013
Hàbits y comportament. Aquest ocell s’acosta a l’observatori, però no hem pogut veure’l mai. Tanmateix, l’hem sentit. Les fotografies que us presentem són dels jardins de l’Hospital de Terrassa, on vam tenir la sort de fer-les. En vegem altres del mateix ocell.
10/03/2013
10/03/2013
22
Història d’un observatori
M ASTEGATATXES Fitxa d’identificació Nom científic: Família a la que pertany l’espècie; Ordre a la que pertany la família: Grau d’ amenaça a Catalunya: Data de captura fotogràfica:
Ficedula hypoleuca Muscicapidae Passeriformes N’amenaça’t 16/04/2011
Hàbits y comportament. Es tracta d’una au migratòria, que vam veure en poques ocasions: l’abril del 2011 un mascle i l’agost del 2012, una femella. Més endavant n’hi ha una foto, Pot ser una femella o un jove..
18/08/2012
23
Història d’un observatori
M ERLA Fitxa d’identificació Nom científic: Família a la que pertany l’espècie; Ordre a la que pertany la família: Grau d’ amenaça a Catalunya: Data de captura fotogràfica:
Turdus merula Turdidae Passeriformes N’amenaça’t 15/04/2011
Hàbits y comportament. La merla és una au resident, ja que hi és pràcticament tot l’any. És l‘ocell més nerviós i desconfiat de tot arreu, i per això és dificultós fer-ne una fotografia. Té un cant agradable i potent, es caracteritza per tenir un reclam com si fos una alarma per alertar a tothom que s’aproparan estranys. Vegem algunes fotos d’aquest ocell: un de petit al centre i un mascle, i un de jove o una femella als costats.
06/11/2011
09/07/2011
26/05/2012
24
Història d’un observatori
M OSQUITER COMÚ Fitxa d’identificació Nom científic: Família a la que pertany l’espècie; Ordre a la que pertany la família: Grau d’ amenaça a Catalunya: Data de captura fotogràfica:
Phylloscopus collybita Sylviidae Passeriformes N’amenaça’t 18/02/2012
Hàbits y comportament. Vam veure’l en dues ocasions: una el novembre del 2011 i una altra al febrer del 2012. És una au migratòria que va anar a l’abeurador a buscar aigua. Sembla un ocell confiat i curiós. Us n’exposem la fotografia més antiga.
11/02/2011
25
Història d’un observatori
M OSQUITER PÀL· LID Fitxa d’identificació Nom científic: Família a la que pertany l’espècie; Ordre a la que pertany la família: Grau d’ amenaça a Catalunya: Data de captura fotogràfica:
Phylloscopus bonelli Sylviidae Passeriformes N’amenaça’t 27/05/2012
Hàbits y comportament. Aquest mosquiter és molt nerviós i inquiet, i és difícil fer-li fotos. És una au migratòria present en aquest lloc els mesos de primavera. Utilitza la branca del pi per apropar-se a l’abeurador. A la foto de baix sembla un ocell jove.
10/06/2012
26
Història d’un observatori
PARDAL DE BARDISSA Fitxa d’identificació Nom científic: Família a la que pertany l’espècie; Ordre a la que pertany la família: Grau d’ amenaça a Catalunya: Data de captura fotogràfica:
Prunella modularis Prunellidae Passeriformes N’amenaça’t 07/01/2013
Hàbits y comportament. És una au molt tranquil·la, una mica desconfiada, que es pot fotografiar fàcilment, ja que surt de sobte dels matolls propers per anar a les menjadores, perquè li agrada molt el menú. L’hem vist des d’aquest observatori moltes vegades, però n’hem fet poques fotografies. En la primera de sota, l’ocell és a escassos 120 cm de la càmera; a la tercera, ens
crida l’atenció veure un ocell que sembla vell (un ocell avi), que ha
configurat amb les seves plomes una llarga barba, ja que el vent bufava molt fort en aquell moment.
03/02/2013
07/01/2013
03/02/2013
27
Història d’un observatori
PASSERELL COMÚ Fitxa d’identificació Nom científic: Família a la que pertany l’espècie; Ordre a la que pertany la família: Grau d’ amenaça a Catalunya: Data de captura fotogràfica:
Carduelis cannabina Fringillidae Passeriformes N’amenaça’t 26/05/2012
Hàbits y comportament. No és precisament una espècie massa abundant en aquest sector, però, tot i així, vam veure i fotografiar una parella que va estar en aquest lloc el mes de maig del 2012. És un ocell maco, que es caracteritza per les marques vermelles al pit i pili o coroneta. La femella, però, no les porta. Us presentem una parella d’aquesta espècie.
12/05/2012
28
Història d’un observatori
PARDAL ROQUER Fitxa d’identificació : Nom científic: Família a la que pertany l’espècie; Ordre a la que pertany la família: Grau d’ amenaça a Catalunya: Data de captura fotogràfica:
Petronia petronia Passeridae Passeriformes N’amenaça’t 12/05/2012
Hàbits y comportament. No se’l pot veure sovint per aquests llocs, tot i que el seu hàbitat natural són els espais oberts i poc poblats d’arbres, per la qual cosa tenim poques fotografies. Aquestes aus són gregàries, molt sorolloses, i fan honor al seu nom. Creiem que es va despistar i va venir a buscar aigua. Vegem més fotografies: una d’elles és al costat d’un verdum.
29/12/2010
12/052012
29
Història d’un observatori
PICOT GARSER GROS Fitxa d’identificació Nom científic: Família a la que pertany l’espècie; Ordre a la que pertany la família: Grau d’ amenaça a Catalunya: Data de captura fotogràfica:
Dendrocopos major Picidae Piciformes N’amenaça’t 14/11/2011
Hàbits y comportament. Únicament vam veure’l en dues ocasions. És un ocell molt singular per la seva manera de trobar insectes als arbres i fer el seu niu. És desconfiat i nerviós, i es va posar una vegada en aquell arbre situat a 10 metres de l’observatori; tot i així, en tenim un vídeo de quan va apropar-se a beure aigua.
30
Història d’un observatori
PINSÀ COMÚ Fitxa d’identificació Nom científic: Família a la que pertany l’espècie; Ordre a la que pertany la família: Grau d’ amenaça a Catalunya: Data de captura fotogràfica:
Fringilla coelebs Fringillidae Passeriformes N’amenaça’t 21/12/2012
Hàbits y comportament. És una espècie abundant, tot i que l’aigua, es posen prèviament
vénen a aquest lloc en petits grups. Per beure
als arbres costaners i algun ho fa a la branca precisa
perquè li puguem fer les fotos més boniques, que fins i tot és el nostre desig. El seu cant és una refilada melòdica i esquinçada. El mascle es caracteritza pel seus colors intensos sobretot a l’hivern, que en els exemplars més joves i en les femelles són més apagats. Vegem un pinsà banyant-se en un forat a pocs centímetres de la càmera.
06/11/2011
09/07/2011
26/05/2012
31
Història d’un observatori
PIT ROIG Fitxa d’identificació Nom científic: Família a la que pertany l’espècie; Ordre a la que pertany la família: Grau d’ amenaça a Catalunya: Data de captura fotogràfica:
Erithacus rubecula Turdidae Passeriformes N’amenaça’t 15/04/2011
Hàbits y comportament. És l’ocell més amigable de tots, i s’ha acostumat a veure’ns. És present la major part de l’any. A l’abeurador va per sota els matolls, però a vegades voleia per les branques dels arbres propers i és un magnífic model per a les fotos. Té molt interès per les menjadores i li agrada el menú que li preparem. Com que és un insectívor, menja ametlla mòlta amb insectes. Hem pogut fotografiar la seqüència del creixement d’aquest ocell. Vegem les fotos exposades a continuació.
09/07/2012
19/08/2012
15/09/2012
25/11/2012
32
Història d’un observatori
PIULA DELS ARBRES Fitxa d’identificació Nom científic: Família a la que pertany l’espècie; Ordre a la que pertany la família: Grau d’ amenaça a Catalunya: Data de captura fotogràfica:
Antus trivialis Motacillidae Passeriformes N’amenaça’t 12/12/2011
Hàbits y comportament. L’hem vista una vegada, sembla ser un au de pas. És un ocell molt bonic i, per sort, en aquella ocasió vam poder fer-li algunes fotografies que presentem a continuació.
12/12/2011
12/12/2011
12/12/2011
33
Història d’un observatori
RASPINELL COMÚ Fitxa d’identificació Nom científic: Família a la que pertany l’espècie; Ordre a la que pertany la família: Grau d’ amenaça a Catalunya: Data de captura fotogràfica:
Certhia brachidactyla Certhiidae Passeriformes N’amenaça’t 07/04/2013
Hàbits y comportament. No l’hem vist mai prop a l’abeurador, per això no en tenim cap fotografia, tot i que, em fet tres dins del mateix bosc. Vegeu-ne dos d’aquestes.
07/04/2013
07/04/2013
34
Història d’un observatori
R OSSINYOL Fitxa d’identificació Nom científic: Família a la que pertany l’espècie; Ordre a la que pertany la família: Grau d’ amenaça a Catalunya: Data de captura fotogràfica:
Luscinia megarhynchos Turdidae Passeriformes N’amenaça’t 24/06/2012
Hàbits y comportament. Si parlem d’una au esquiva, és un rossinyol. És molt difícil fer-li fotografies. Hi és gran part de l’any i a la primavera es distingeix pel seu cant potent i aflautat. Tenim poques fotos d’aquest ocell, però n’hi ha unes dels dies 24 i 25 de juny del 2012. Hem pogut fer un vídeo amb altres ocells banyant-se i bevent aigua.
24/06/2012
24/06/2012
25/06/2012
35
Història d’un observatori
S IBOC Fitxa d’identificació Nom científic: Família a la que pertany l’espècie; Ordre a la que pertany la família: Grau d’ amenaça a Catalunya: Data de captura fotogràfica:
Caprimulgus ruficollis Caorumulgiformes Caprimulgidae N’amenaça’t 08/07/2012
Hàbits y comportament. És una au nocturna, que pots sentir generalment als mesos de primavera. N’hem fet fotografies en un lloc proper a l’observatori. Busca el seus aliments en llocs il·luminats, i per això sobtadament es va acostar als fanals del cotxe. Va ser al vespre i ens va donar molt de temps per fotografiar-la. No l’hem vist mai més, però es deixa sentir.
08/07/2012
36
Història d’un observatori
TALLAROL CAPNEGRE Fitxa d’identificació Nom científic: Família a la que pertany l’espècie; Ordre a la que pertany la família: Grau d’ amenaça a Catalunya: Data de captura fotogràfica:
Sylvia melanocefhala Sylviidae Passeriformes N’amenaça’t 02/12/2011
Hàbits y comportament. És una au nerviosa, inquieta i desconfiada, molt preciosa malgrat els colors negre i gris del seu plomatge, ja que l'anell vermell al contorn dels ulls li dóna un distintiu interessant. Abans d'entrar a l’abeurador voleteja al voltant de l’observatori per esbrinar si hi ha algú a dins. Una vegada hi vam veure el seu niu prop a l’observatori. Hi és present tot l’any. Vegem a continuació fotos d’un mascle, d’una femella, i una altra d’un ocell després del bany.
21/08/2011
17/03/2012
25/06/2012
37
Història d’un observatori
TALLAROL DE CASQUET Fitxa d’identificació Nom científic: Família a la que pertany l’espècie; Ordre a la que pertany la família: Grau d’ amenaça a Catalunya: Data de captura fotogràfica:
Sylvia atricapilla Sylviidae Passeriformes N’amenaça’t 30/09/2011
Hàbits y comportament. Au
migratòria, que normalment ens visita a l’hivern. Són gregàries i acudeixen
a
aquest lloc en grups de tres o quatre parelles. Van ser-hi des del setembre del 2011 fins al març del 2012, i no vam tenir dificultats per fotografiar-les, malgrat que aquest hivern no hem pogut fer-ho. L’últim mes de desembre vam veure-les, tot i que van ser molt esquives, i per això en tenim una foto aquest any. Més endavant podrem veure fotografies d’una femella o d’un exemplar jove amb el seu
capirot
marró, i dos de
mascle amb el capirot negre.
17/09/2011
27/11/2010
08/12/2012
38
Història d’un observatori
TALLAROL DE GARRIGA Fitxa d’identificació Nom científic: Família a la que pertany l’espècie; Ordre a la que pertany la família: Grau d’ amenaça a Catalunya: Data de captura fotogràfica:
Sylvia cantillans Sylviidae Passeriformes N’amenaça’t 26/05/2012
Hàbits y comportament. Es tracta
d’una au nerviosa, que està en continu moviment, i de la qual és molt
dificultós
fer-li una fotografia. Per anar a l’abeurador, eventualment utilitza les
branques del pi, i generalment s’hi aproxima entre els matolls. No li agraden precisament les menjadores i va venir a buscar aigua o a banyar-se. Tanmateix, com el tallarol capnegre, té un anell ocular vermell. El mascle es diferencia de la femella pel seu color ataronjat intens al pit i la regió ventral. Vam veure-la entre els mesos de maig i octubre.
15/09/2012
26/05/2012
26/05/2012
39
Història d’un observatori
TALLAROL GROS Fitxa d’identificació Nom científic: Família a la que pertany l’espècie; Ordre a la que pertany la família: Grau d’ amenaça a Catalunya: Data de captura fotogràfica:
Sylvia borin Sylviidae Passeriformes N’amenaça’t 23/07/2011
Hàbits y comportament. No és freqüent veure’l en aquest lloc. És una au molt tímida, que apareix en poques ocasions. Quan vol anar a l’abeurador no emet cap reclam; és molt silenciosa. És una migratòria, que va ser-hi durant el mes de juliol del 2011 i que fins ara no hem tornat a veure, i per això tenim tres fotografies. Veurem les dues restants.
09/07/2011
16/07/2011
40
Història d’un observatori
TÓRTORA Fitxa d’identificació Nom científic: Família a la que pertany l’espècie; Ordre a la que pertany la família: Grau d’ amenaça a Catalunya: Data de captura fotogràfica:
Streptopelia turtur Culumbidae Culumbiforme Vulnerable 12/05/2012
Hàbits y comportament. És molt tímida i es belluga molt lentament, fins i tot més que el tudó. Com ell, per anar a l’aigua voleteja pels arbres propers. No l’hem vist mai banyar-se. És en aquest lloc els mesos de maig a juliol.
12/05/2012
24/07/2011
23/05/2011
41
Història d’un observatori
TUDÓ Fitxa d’identificació Nom científic: Família a la que pertany l’espècie; Ordre a la que pertany la família: Grau d’ amenaça a Catalunya: Data de captura fotogràfica:
Columba palumbus Culumbidae Culumbiformes N’amenaça’t 19/02/2011
Hàbits y comportament. Els tudons són aus tranquil·les, que es belluguen molt lentament i fan la impressió que s’ho pensen dues vegades per fer un sol pas endavant. Per anar a l’abeurador, voletegen pels pins acostats per despenjar-se després al pou. Normalment pren molta aigua, com si el seu pit fos un dipòsit per a llargues jornades. És una au solitària, que algunes vegades ve amb la seva parella o amb la seva cria.
20/08/2011
21/08/2011
18/02/2012
42
Història d’un observatori
TORD COMÚ Fitxa d’identificació Nom científic: Família a la que pertany l’espècie; Ordre a la que pertany la família: Grau d’ amenaça a Catalunya: Data de captura fotogràfica:
Turdus philomelos Turdidae Passeriformes N’amenaça’t 12/12/2010
Hàbits y comportament. Vam veure-la només una vegada, el mes de desembre del 2010, fins ara no hem pogut veure el tord comú. De segur que la caça agressiva
és la causa probable de la seva
regressió en aquest sector.
12/12/2010
43
Història d’un observatori
VERDUM Fitxa d’identificació Nom científic: Família a la que pertany l’espècie; Ordre a la que pertany la família: Grau d’ amenaça a Catalunya: Data de captura fotogràfica:
Carduelis chloris Fringillidae Passeriformes N’amenaça’t 23/07/2011
Hàbits y comportament. És tímid i s’apropa amb molta cura, però les menjadores no criden el seu interès, sinó que vénen a banyar-se. A la primavera, en els mascles el plomatge és verd vermellós una mica menys intens que els colors del gafarró. Malgrat que és un ocell tímid, no és difícil fer-li un foto perquè no l’espanta el soroll de la càmera. Us presentem més fotos d’aquest ocell bonic. La tercera pertany a un verdum femella.
30/09/2011
12/05/2012
26/05/2012
44