8 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES
SOCIETAT Santpedor, amb 34,2 tones de roba recollida és el municipi de la comarca que més va aportar l’any passat
Humana recull 181 tones de roba usada al Bages durant el 2014 , només 1,6 a Manresa 19 municipis. Humana està present a un total de 19 municipis de la comarca del Bages i té instal·lats 97 contenidors
Redacció Manresa
H
u ma na Fu ndación Pueblo para Pueblo, organització no governamental per al desenvolupament (ONGD) que des de 1987 promou la protecció del medi ambient mitjançant el reciclatge i la reutilització tèxtil i duu a terme programes de cooperació a l’Àfrica, Amèrica Llatina i l’Àsia, i també d’ajuda social al territori més proper, va recollir 189 tones (181.929 kilograms) de roba i calçat usats durant l’any passat al Bages. La fundació està present a 19 municipis de la comarca, on hi té instal· lats 97 contenidors. “La recollida selectiva de roba gairebé es manté en els mateixos registres de l’any anterior malgrat el context econòmic del nostre entorn”, explica la responsable de Recollida de Catalunya, Mariana Franzon. “Això es deu a la conscienciació dels ciutadans respecte al fet que la roba pot tenir una segona vida, i que la reutilització i el reciclatge són fonamentals per protegir el medi ambient. Tot plegat és fruït de la tasca que realitzen les entitats públiques
i les entitats del tercer sector amb una finalitat social”. Els municipis on s’hi va recollir més roba són: Santpedor (34.216 kg), Sant Joan de Vilatorrada (29.606 kg), Moià (18.583 kg), Sant Vicenç de Castellet (16.207 kg) i Navarcles (13.565 kg). A més distància queden Sallent, amb 2.419 kg recollits, i Manresa, amb 1.621 kg. Es calcula que una persona compra anualment uns 16 kg de roba i que un percentatge significatiu s’utilitza molt poques vegades, fins que finalitza la seva vida útil a les escombraries o, en el millor dels casos, en un contenidor de residu tèxtil. De totes les peces que anualment no fem servir, només una de cada cinc es diposita en un contenidor de residu tèxtil o es lliura a una organització especialitzada en reutilització. Tanmateix, un altíssim percentatge de la roba que ja no ens serveix es pot utilitzar de nou, reduint així el volum de residus i estalviant aigua i energia. Per què, si la roba ja està produïda, cal destruir-la i produir-la novament?
Reducció de les emissions La reutilització i el reciclatge tèx-
ARXIU
Aeress, una eina que permet introduir-hi el número de peces a reutilitzar i la seva traducció en emissió de CO2 evitat. Des de l’inici de la seva activitat a Catalunya fa gairebé 30 anys, l’objectiu d’Humana ha estat gestionar de manera eficaç les donacions de roba usada i incentivar-ne un consum responsable. És una finalitat compartida per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), que pretén reduir la generació primària total de residus de Catalunya, incrementar el coneixement entre la població de l’oferta existent de productes reutilitzables o de segona mà, i fomentar l’allargament de la vida útil dels productes.
Accions socials Un moment del procés de classificació de la roba que arriba a Humana
til contribueixen a la protecció del medi ambient en reduir en part els residus generats pels ciutadans: cada kg de roba que es reutilitza i no és incinerat evita l’emissió de 3,169 kg de CO2, segons dades de la Comissió Europea. La recollida de roba és un servei gratuït per als municipis i significa un estalvi important en
les despeses de recollida i eliminació de residus urbans. Humana té instal·lats 1.362 contenidors a uns 200 municipis de Catalunya. A més, qualsevol ciutadà pot quantificar quina és la seva aportació al medi ambient en dipositar una bossa de roba usada al contenidor: es tracta de la calculadora de l’entitat
Gràcies a la gestió del tèxtil usat, Humana desenvolupa projectes de cooperació a països del Sud: són projectes de llarga durada, coordinats amb les polítiques de desenvolupament dels governs dels països beneficiaris i es duen a terme en àmbits com l’educació, la salut, la formació professional, la integració social, el desenvolupament agrícola o el sanejament, entre d’altres.n