Diari de Girona I
46 DIMECRES, 24 DE JULIOL DE 2013
Cultura i Societat EFE/ZIPI
La UdG fa de la cultura una eina de creació de treball a Sud-àfrica
Gemma Carbó diu que el resultat és «fantàstic» i la progressió dels artistes és «espectacular» UNIVERSITAT DE GIRONA
GIRONA | EFE/ACN/DdG
Almodóvar davant la clínica, ahir.
Penélope Cruz i Javier Bardem han estat pares d’una nena, el seu segon fill Pedro Almodóvar es va convertir ahir en el primer rostre conegut a visitar la parella a l’hospital a Madrid
MADRID | EFE
Penélope Cruz i Javier Bardem han estat pares, va informar ahir Estilo Miguel Fernández Vega, cap de premsa de la clínica Ruber Internacional, a Madrid. La parella d'actors ha triat la capital d'Espanya per al naixement del seu segon fill: una nena de la qual encara no es coneix cap detall. El representant de l'actriu a Espanya, Javier Giner, va explicar que en un comunicat s'aportaran els detalls sobre aquest feliç esdeveniment sense precisar quan. El realitzador Pedro Almodóvar va ser el primer rostre conegut a visitar la parella, ahir a l’hospital madrileny. Com ja va passar fa dos anys i mig, quan el petit Leo va venir al món a l'exclusiu centre mèdic californià Cedars-Sinaí de Beverly Hills, ni la parella ni cap membre de la seva família va voler revelar cap dada sobre la petita. Durant el seu primer embaràs, l'actriu va romandre a Londres fins ben avançada la gestació ja que es trobava en ple rodatge de Pirates del Carib: En marees misterioses al costat de Johnny Depp. La seva germana Mónica es va incorporar al rodatge per substituir-la en les escenes de més acció del film. En la seva segona gestació, la protagonista de Volver ha estat inactiva laboralment en no coincidir cap rodatge durant l'embaràs. L'actriu ha passat la major part del temps a Madrid, al costat de la seva germana a la qual l’uneix una estreta relació, i que fa poc també ha donat a llum a una nena.
La Càtedra Unesco de la Universidad de Girona (UdG) ha participat en un projecte de cooperació i desenvolupament a Sud-àfrica per demostrar que la cultura pot convertir-se en una eina de creació de treball en aquest país. Segons informa la UdG, aquesta feina s'ha prolongat durant més d'un any i s'ha realitzat en col·laboració amb l'organització Humana Fundación Pueblo para Pueblo, que porta a terme des de 1987 programes solidaris a l'Àfrica, Amèrica Llatina i l’Àsia. El projecte de la Càtedra Unesco, que ha comptat amb finançament de la Comissió Europea, es denomina «Promoció i expansió de les capacitats de joves de vint comunitats a Westrand i Durban per millorar les seves habilitats de vida i contribuir positivament al desenvolupament comunitari a través de l'art i la cultura». La coordinadora d'aquesta iniciativa, Gemma Carbó, va explicar que «el resultat és fantàstic» i que la progressió dels nous artistes ha estat «espectacular». «Alguns d'ells han consolidat petites companyies i els hem ajudat a establir connexions amb el mercat teatral local i amb les xarxes que ja treballen el territori i, a partir d'aquí, ells ja són capaços de
Alguns dels joves participants en el projecte.
moure's en aquest sector», afegeix Carbó en un comunicat difós ahir per la universitat gironina. La coordinadora és conscient que la cultura no resoldrà les necessitats fonamentals de sanitat, educació o alimentació, «però és un recurs imprescindible per ajudar a superar aquestes dificultats».
Carbó explica l'origen del projecte: «Arrenca gràcies a l'experiència prèvia d'Humana, que treballa fa temps en projectes a Sudàfrica formant líders comunitaris. Aquest pretén animar a aquests joves a que creïn uns clubs en les seves comunitats on treballin amb altres joves a través de llenguatges artístics com les arts visuals, el tea-
tre, la música, la dansa...». La UdG hi ha col·laborat juntament amb l’ONG Humana Fundación Pueblo para Pueblo, que des de 1987 duu a terme programes de cooperació a l'Àfrica, Amèrica Llatina i l'Àsia gràcies als recursos que obté de la gestió tèxtil procedent de la roba usada. Al programa s'hi ha acollit 2.500 joves.
Experts alerten d’un canvi del model de finançament universitari per la via dels fets MADRID | EFE/DdG
La Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD) va alertar ahir que el model de finançament de les universitats públiques s'està modificant, encara que no sigui de manera substancial, «per la via dels fets», sense el debat social corresponent. «Hi ha un augment de taxes indubtable, una reducció de les transferències públiques a les universitats i de beques per les condicions que se li demanen als alumnes, a més que aquestes són a Espanya notòriament més reduïdes en termes de PIB que en el conjunt de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) », segons el coordinador general de l'últim informe de CYD sobre universitats, Martí Parellada. En la presentació del document, va expressar la «preocupació» que s'estigui alterant a la pràctica com es financen les universitats.
Fins ara, el sistema públic universitari s'ha caracteritzat per poques beques però amb uns preus de matrícula tampoc gaire elevats. Així, va reclamar un debat sobre quina ha de ser la contribució dels estudiants i quina la de les administracions.
Va considerar que el sistema de beques vol finançar als estudiants excel·lents, però, a més, ha de garantir als que no ho són tant que puguin accedir al sistema universitari també si no tenen recursos suficients. «Espanya –va apreciar– no està
en condicions que es prioritzin unes beques per sobre de les altres, sinó que el sistema és relativament reduït respecte a altres països i cal augmentar-lo. És fàcil dir-ho, però entenc que, en la situació actual, el ministre Montoro (Hisenda) tingui dificultats per fer-ho».
Un39%recorrealsparesperpagarelmàster DdG | GIRONA
El 39% dels joves interessats a cursar un màster recorrerà a l'ajuda dels seus pares per finançarlo, segons un estudi realitzat per Círculo Formación, consultora especialitzada en formació i estudis de postgrau, durant la fira d'estudis de postgrau FIEP 2013. Per la seva banda, un 37% dels consultats el pagarà amb els seus estalvis. Aquestes xifres estan marcant una tendència clara durant els últims anys: cada vegada més joves afirmen que comptaran amb l'ajuda
dels seus pares per pagar la seva especialització. Així, enfront del 39% d'enguany, el 2012 era un 34% el que pensava comptar amb finançament paterna, i el 2011, un 32%. Per contra, la intenció de pagar-se el màster amb els seus propis estalvis disminueix, d'un 42% en 2011 a un 37% el 2013. Analitzant l'estudi de 2013 per províncies, els joves amb més dependència cap als seus progenitors són els bilbaïns, ja que un 51% afirma que comptarà amb la seva ajuda per finançar el postgrau.
Els segueixen els joves de Saragossa (44%), Santiago (43%) i Salamanca (42%). Per contra, els més independents econòmicament parlant són els barcelonins, ja que un elevat 47% afirmen que es finançaran ells mateixos el postgrau, seguits dels madrilenys (41%) i els valencians (39%). D’altra banda, quan se'ls pregunta on els agradaria estudiar seu postgrau, un 69% dels joves i professionals enquestats el realitzarà a l'estranger, mentre que un 31% planeja cursar-lo a Espanya.