Anàlisis:
Naixement, mort, evolució són conceptes que l'autor busca en aquestes fotografies. Ressaltant en la composició les formes geomètriques i la verticalitat dels elements que s'eleven i sorgeixen en diferents escenaris, posant de manifest el contrast de la naturalesa subjacent. Rubén Perdomo utilitza aquestes fotografies per iniciar i acabar l'exposició “In situ” buscant aquests elements comuns que interactuen amb l'entorn.
............
Curiositat:
Un dia passant pel Serrallo i amb la càmera penjada al coll, em vaig quedar mirant el mar i em va venir al cap un fragment d'un llibre d'Eduardo Galeano i mentre observava la taca d'oli estremint-se al aigua va passar un pescador, semblava que tot es col·locava per aquesta fotografia ...
La segona fotografía té com titol: El so del Mar.
Fragment de Eduardo Galeano: “Es mediodía y James Baldwin está caminando con un amigo por las calles del sur de la isla de Manhattan. La luz roja los detiene en una esquina. -Mira -le dice el amigo, señalando el suelo. Baldwin mira. No ve nada. - Mira, mira. Nada. Allí no hay nada que mirar, nada que ver. Un cochino charquito de agua contra el borde de la acera y nada más. Pero el amigo insiste. -¿ves?¿estás viendo? Y entonces Baldwin clava la mirada y ve. Ve una mancha de aceite estremeciéndose en el charco. Después, en la mancha de aceite ve el arcoiris. Y más adentro, charco adentro, la calle pasa, y la gente pasa por la calle, los náufragos y los magos, y el mundo entero pasa, asombroso mundo lleno de mundos que en el mundo fulguran; y así, gracias a un amigo, Baldwin ve, por primera vez en su vida ve. (Memoria del fuego/ Ell siglo del viento) Eduardo Galeano ..................
Quietud i moviment. La part Alta de Tarragona esta plena d'aquest exemples on persones contemplen i paren el temps i altres son ombres que es desplacen, aquesta mirada del autor deixa entreveure la importància que te per ell aquesta quietud, on Victor, el senyor de la cadira es mostre tal com es, en canvi aquestes persones que es desplacen a la mirada de R. Perdomo son "com taques que es desplacen i no son visibles".