Mans: Vitalitat Creativa al Territori

MANS: VITALITAT CREATIVA AL TERRITORI MOSTRA DE CREACIÓ

MANOS: VITALIDAD CREATIVA EN EL TERRITORIO MUESTRA DE CREACIÓN

HANDS: CREATIVE VITALITY IN THE REGION ART DISPLAY

TARRAGONA 2015

Dipòsit Legal T‐1927‐2014 ISBN 978‐84‐697‐2102‐5 Ind. Gràf. Gabriel Gibert, SA

ÍNDEX 1

ÍNDEX

3 CRÈDITS DEL CATÀLEG I DE L’EXPOSICIÓ 5

PRÒLEG

6 INTRODUCCIÓ CATÀLEG 9 ALT CAMP 10 CIA PASSABARRET 13 BAIX CAMP 14 INTRODUCCIÓ A LA MOSTRA COL·LECTIVA DEL BAIX CAMP 16 AGUSTENCH 18 ÀUREA BELLERA 20 NÚRIA FERNÁNDEZ ESTOPÀ 22 CRISTINA FERRÉ 25 BAIX PENEDÈS 26 CRISTINA MATEO G. 29 CONCA DE BARBERÀ 30 EDUARD DOMINGO MEROÑO 33 PRIORAT 34 MONTSERRAT AIXALÀ BLASCO 37 TARRAGONÈS 38 GROP. ASSOCIACIÓ PER A LA DIFUSIÓ DE L’ART CONTEMPORANI ANNEX 43 ALGUNES FOTOGRAFIES DE LA MOSTRA 47 TRADUCCIÓN AL CASTELLANO 73 ENGLISH TRANSLATION

CRÈDITS DEL CATÀLEG COORDINACIÓ: Montserrat Caballero Bassedas amb la col·laboració de la Núria Fernández Estopà i de l’Àurea Bellera DISSENY DEL CATÀLEG: els artistes, l’Aureli Ruiz i la Montserrat Caballero DISSENY DE LA COBERTA i TIPOGRAFIA: Núria Fernández Estopà DISSENY I COORDINACIÓ DE LA TRADUCCIÓ AL CASTELLÀ: Àurea Bellera TRADUCCIÓ A L’ANGLÈS: ARTS SANTA MÒNICA (Barcelona) TEXTOS Pròleg: Jordi Agràs Estalella, director territorial Introducció: Montserrat Caballero Bassedas, tècnica de Museus i Acció Cultural dels ST Introducció al catàleg del Baix Camp: Aureli Ruiz, comissari d’aquesta secció de l’exposició Textos del catàleg:

Àurea Bellera del seu

Núria Fernández Estopà del seu

Agustench, Montserrat Aixalà Blasco, Eduard Domingo Meroño, Cristina Ferré, Associació GROP, Cristina Mateo G., Cia Passabarret, dels seus textos amb la col·laboració de Montserrat Caballero FOTOGRAFIES: 1, Antoni Vila: Saburella, exposició Panoràmica de l’Alt Camp, cortesia del Consell Comarcal de l’Alt Camp; 2, José Carlos León i 3, Lluc Queralt; 4, 18, 21, 22, 25, 32, 38, 39, 43, 44 i fotografies i muntatge: 45, 46, 47, 48, 49, 50, 51, 52, 53, 54, 55, 56, Montserrat Caballero; 5, fotografia cortesia del Consell Comarcal del Baix Camp: Mare de Déu de la Roca; 6, Agustench; 7, Aureli Ruiz; 8, 9, 10, 11, A. Ruiz modificades per M. Caballero; 12, 13, Àurea Bellera; 14, 15, 17, Núria Fer‐ nández Estopà; 16, Benvingut Jaumà; 19, 20, Kandi Alvarez; 23, cortesia del Consell Comarcal del Baix Penedès: ermita romànica del Montmell; 24, 26, 27, 28, 29, 30, web Cristina Mateo; 31, cortesia del Consell Comarcal de la Conca de Barbe‐ rà: Forès; 33, Eduard Domingo; 34, cortesia del Consell Comarcal del Priorat: Escaladei, fotògraf Joan Capdevila; 35, 36, 37, Montserrat Aixalà; 40, cortesia del Consell Comarcal del Tarragonès: La Mora; 41, 42, muntatge fotogràfic, peus de fotos i fotografies, GROP AGRAÏMENTS PER LA CESSIÓ D’ÚS DE LES FOTOGRAFIES DE LES SIS COMARQUES: ALT CAMP, BAIX CAMP. BAIX PENE‐ DÈS, CONCA DE BARBERÀ, PRIORAT I TARRAGONÈS Als presidents dels consells comarcals respectius i als seus tècnics de cultura i/o turisme

DE L’EXPOSICIÓ IDEA I COMISSARIAT GENERAL: SERVEIS TERRITORIALS DE CULTURA A TARRAGONA ‐ SECCIÓ MUSEUS I ACCIÓ CULTU‐ RAL: Montserrat Caballero Bassedas COMISSARIAT ARTISTES DEL BAIX CAMP: Aureli Ruiz ARTISTES Alt Camp: Cia Passabarret. Arts Escèniques. Instal·lació Baix Camp: Agustench, Àurea Bellera, Núria Fernández Estopà, Cristina Ferré. Arts visuals Baix Penedès: Cristina Mateo. Literatura Conca de Barberà: Eduard Domingo. Música Priorat: Montserrat Aixalà. Arts Visuals. Instal·lació Tarragonès: Associació GROP. Arts Visuals. Obra col·laborativa AGRAÏMENTS PER LA DONACIÓ DE MATERIAL PER AL MUNTATGE EXPOSITIU:

A Jordi Figueras de la botiga Minimum de Tarragona

Reconeixement (by): En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència caldrà reconèixer l’autoria. Es permet qualsevol explotació de l’obra, incloent‐hi una finalitat comercial, així com la creació d’obres derivades, la distribució de les quals també està permesa sense cap restricció.

PRÒLEG LA FORÇA DELS NOSTRES CREADORS Catalunya és terra de creadors; una terra on la creació hi arrela i hi és fecunda. Això ens pot portar a considerar aquesta creació com una de les matèries primeres més preuades de què disposem, fet que permet portar el nom de la nostra Nació arreu del món –associada al nom dels propis creadors– on se’ls reconeix la seva vàlua i la seva traça per convertir idees i somnis en realitats tangibles. Des dels Serveis Territorials de Cultura som plenament conscients que a les comarques del Camp de Tarragona comptem amb una nodrida nòmina d’artistes amb gran capacitat creativa; fins i tot, hi ha qui diu que la llum que tenim enamora els pintors i els deixa una marca inesborrable a l’ànima. Els que som d’aquí ja la devem portar incorporada a l’ADN i potser aquest fet fa que el nostre territori sigui tan fecund i productiu en diverses disciplines: música, pintura, escultura, literatura, circ, dansa, teatre... Per aquest motiu, des de fa anys, es va posar a disposició de la nostra llarga llista d’artistes la plataforma Territoris Creatius: un espai de presentació i trobada; un aparador esplèndid, que cadascú es fa a mida, i un gresol on poden forjar‐se i néixer projectes conjunts. Mans: vitalitat creativa al territori és una mostra d’allò que els nostres creadors poden arribar a fer i del servei que des de Territoris Creatius podem oferir‐los. Les mans, necessàries per a desenvolupar els projectes que neixen i fan les seves prime‐ res passes en racons remots del cervell, són el fil conductor que ens enllacen els diversos espais que exposen l’obra acabada o simplement suggerida a través d’uns elements materials auxiliars que serveixen de suport a allò que és intangible per natu‐ ralesa com una representació teatral o circense, la qual neix i va morint a mesura que la contemplem. Mans: vitalitat creativa al territori vol apropar al públic la feinada que fan els nostres artistes, un producte de proximitat –això que ara està tan de moda– i que sovint passa desapercebut, engolit per tot allò que es fa ben lluny; com si fos necessari fer una bona pila de quilòmetres per poder trobar la qualitat. Mans: vitalitat creativa al territori també ha pretès ser un espai de trobada, d’intercanvi de parers i d’idees que siguin l’embrió de futurs projectes conjunts. Finalment, Mans: vitalitat creativa al territori ha tingut com objectiu contribuir a què la cultura catalana esdevingui una veri‐ table cultura nacional. Gràcies al compromís de molta gent i de molts dels nostres artistes estem propers a aconseguir el vell somni de poder decidir sobre el nostre present, com a poble sobirà que som, i de poder gestionar el nostre futur, a través d’estructures d’Estat que ens sentim i que siguin veritablement pròpies: d’un primer esbós hem passat a un full de ruta clar i d’un simple anhel a una concreció cada cop més definida; un procés similar al qual han estat sotmeses les obres exposades i la pròpia exposició: de la idea a l’acció. Gràcies a tots els que ens heu ajudat i ens esteu ajudant a aconseguir‐ho. Jordi Agràs Estalella Director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona

INTRODUCCIÓ UN ESPAI PER A LA CREACIÓ, EL WEB TERRITORIS CREATIUS I UN PROJECTE EXPOSITIU: MANS

PRELIMINARS. El director dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona, Jordi Agràs Estalella, em va donar la directriu de dur a terme un programa d’exposicions a l’espai d’acollida – vestíbul‐ de l’edifici on està ubicat aquest organisme de la Generalitat de Catalunya. L’objectiu: difondre el treball dels creadors del territori, donar un servei a la ciutat i al territori i facilitar als artistes un espai més on exposar la seva obra, espai, d’altra banda, molt sol·licitat per aquest col·lectiu degut a les poques galeries i sales d’exposició disponibles. El 2009 els Serveis Territorials de Cultura van crear el web Territoris Creatius www.territoriscreatius.cat amb un directori que recull els perfils de creadors en arts escèniques, arts visuals, literatura i música, del Camp de Tarragona (nascuts, que hi viuen o que hi treballen). Actualment, el directori conté els perfils de quasi quatre‐cents artistes en un web dissenyat, també, per difondre aquests creadors i la seva activitat. Un altre encàrrec des de direcció dels Serveis Territorials era el d’impulsar i activar aquest web. La primavera de 2013 les peticions d’exposar al vestíbul per part d’artistes del territori són decisives per dissenyar una exposició que volia donar resposta a tots aquests requeriments: ús de l’espai, activació del web i servei als creadors.

EL PROJECTE PREN FORMA. Per intentar afavorir el màxim possible d’artistes, decidim que la mostra serà col·lectiva.

El fet que el web Territoris Creatius recull creadors del Camp de Tarragona i que l’àrea d’actuació dels Serveis Territorials s'estén per sis comarques de la província: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès dóna la idea de seleccionar artistes de cada comarca. Una segona característica del web, l’organització dels creadors segons la seva activitat: arts escèniques, arts visuals, literatura i música ens fa plantejar el projecte de manera que no segueixi la idea habitual segons la qual les exposicions han de ser d’arts visuals. En aquesta mostra tindrem una representació de cadascuna d’aquestes manifestacions de creació. Com s’han seleccionat els artistes participants ? Teníem tres sol·licituds que provenien de tres comarques del territori: les vam incloure directament en el projecte, amb la incidència que en el cas del Baix Camp es tractava de l’artista Aureli Ruiz que ens va fer una contraproposta: atesa la durada de la mostra, ens va proposar comissariar una “exposició dins de l’exposició”. Ell seleccionaria quatre artistes del Baix Camp que exposarien successivament. Vam acceptar: confiàvem en el seu criteri, incrementava el nombre d’artistes participants i ajudava a donar ritme a la mostra perquè aquesta es modi‐ ficaria al llarg dels mesos . La selecció dels altres tres artistes va seguir un criteri aleatori de manera que vam aconseguir representació de les manifestacions de creació i de les comarques que mancaven. Així, per exemple, vam fer cerca al web d’artistes d’arts escèniques, el primer que sortia pertanyent a una de les comarques que no estava representada el selecci‐ onàvem. Si acceptava, passava a formar part del projecte expositiu. UN NOM PER A LA IDEA DE L’EXPOSICIÓ. Li vam donar el nom de Mans: vitalitat creativa al territori. Per què aquest nom? Mans perquè és el que comparteixen els nostres creadors: mans que pinten, que s’expressen, que escriuen, que fan música... El subtítol vitalitat creativa al territori vol transmetre que hi ha un capital humà variat i ric al nostre país amb una gran capacitat creativa que s’interessa i participa activament a enriquir el nostre entorn cultural a diferents nivells.

VISITANTS: HEM D’EXPLICAR LES OBRES. L’exposició es va inaugurar el tretze de novembre de 2013 i es va tancar el ca‐ torze de març de 2014. Al llarg dels quatre mesos i amb un horari d’obertura limitat (laborables de 8 a 18, divendres de 8 a 15 i dissabtes i festius tancat) la van visitar unes mil persones. Els visitants van disposar d’un full de sala on es propor‐ cionaven dades —breus— dels artistes i —més llargues— de les obres exposades explicades pels propis artistes, perquè som de l’opinió que és molt convenient que la creació contemporània s’expliqui i es faci accessible al públic general. El full de sala es modificava a mesura que canviaven els artistes del Baix Camp. Aquesta informació i les invitacions a les inaugu‐ racions es troben al web www.issuu.com/iamcultura . El nombre de lectures i visionats d’aquests documents en aquest web ha estat de dos mil cinquanta fins a la redacció d’aquest text (octubre de 2014). A partir d’ara es complementarà amb un catàleg editat —aquest—on presentem i expliquem aquesta selecció d’artistes, d’art i de creació al Camp de Tarragona que va representar l’exposició Mans: vitalitat creativa al territori. Un catàleg que té el valor afegit de ser també un treball col·laboratiu de tots els implicats, artistes i gestors. COMENTARI SOBRE LA FILOSOFIA DE L’EXPOSICIÓ El criteri de selecció dels artistes té a veure amb la filosofia de l’exposició: El web Territoris Creatius acull persones i col·lectius que tenen activitat creativa, que donen inputs a la cultura, que són un reflex del país i dels seus interessos i del seu nivell. Conèixer que existeixen aquests ciutadans i valorar‐los i donar‐los impuls és bo, perquè el que pot aportar un molt bon artista al seu país i al món en general és importantíssim, però tenir uns ciutadans, una base social interessada en la cultura i la creació, és bàsic per millorar la nostra societat des de la base. Això és el que aquesta exposició també vol defensar, promoure i donar a conèixer. Per aquest motiu, el fet que hi hagi diferents nivells de reconeixement “artístic” a l’exposició és positiu: hi ha artistes premiats i “creadors” amateurs, n’hi ha que tenen reconeixement i n’hi ha que intenten fer coses interessants sols en el seu dia a dia i no sabem si ho aconseguiran o no. Considerem que afegeix interès a l’exposició que aquesta presenti la creació més reconeguda i la que no ho és tant. L’exposició vol ser transversal. La majoria quan pensem en art pensem en pintura. L’exposició Mans vol transmetre que la capacitat creativa del territori es manifesta de diverses maneres, no només a través d’arts visuals, i que molts tipus de persones i de col·lectius hi intervenen dient coses sobre el que ens interessa a tots: el nostre món. Perquè a algunes perso‐ nes privilegiades, l’entorn els genera preguntes i respostes a un nivell que a la majoria de la resta no ens passa i que, a més, ho saben manifestar d’una manera que ens meravella, o ens enriqueix o ens ajuda a avançar. I això ho fan de diferents maneres i amb diferents mitjans (arts visuals, escèniques, música, literatura), però el substrat, la creació, és comú i té a veure amb nosaltres molt més que la idea, que encara és majoritària, de veure l’art com una activitat independent i sepa‐ rada del nostre món i de la nostra societat, que consisteix en pintar quadres per algú especialment dotat. Una característica comuna i positiva a tots els creadors que van participar en aquesta mostra és que tenen una línia de treball, des del nostre punt de vista, de “futur”: valoren el patrimoni cultural, la natura, el reciclatge, les petites actituds, els sentiments, la col·laboració... a la vegada que mostren alguna de les característiques de la nostra societat: l’estrès del temps, la tecnologia... Un altre aspecte que considerem positiu és que l’exposició es va adaptar i va respectar l’espai patri‐ monial on s’ubica, sense distorsionar‐lo. Montserrat Caballero Bassedas Museòloga, tècnica responsable de la Secció de Museus i Acció Cultural dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona

CATÀLEG

ALT CAMP

CIA PASSABARRET David Sancho Martos, Oriol Llop Perelló, Jordi Gómez Jansà, Dèlia Batet Rius

EL JOC DE L’APARENÇA PER EXPLICAR LA REALITAT

La companyia neix a Valls (Alt Camp) el 1995 on té la seu. És una companyia circense — de circ i clown— formada per quatre persones que es dediquen a crear i fer espectacles de circ de carrer que no són de simple exhibició, sinó que tenen un contingut i un plantejament peculiar. Altres línies de treball es‐ tan en l’educació i la formació: tenen propostes educatives adreçades a centres i a infants de totes les edats i disposen, per a aquells interessats en aprendre circ, de l’escola de la companyia: la Circoteca de Valls. Des que es va crear la companyia han treballat en diverses localitats d’Espanya i de l’estranger (Mònaco, França, Cuba..). Més informació a www.passabarret.com A l’exposició Mans van participar amb una instal·lació: El món del circ de Cia Passa barret, que sintetitzava la seva activitat

EL MÓN DEL CIRC DE CIA PASSABARRET

D’aquesta instal·lació, en formen part objectes que tenen a veure amb l’activitat professional de la companyia: Placa oval amb logotip de Cia Passabarret i orla de bombetes de llum que ens recorda els reclams circenses i la necessitat d’anunciar‐se i donar‐se a conèixer. Maleta a mig omplir i oberta. Vol significar el caràcter nòmada de la seva professió. El fet que estigui oberta s’ha d’interpretar com que la seva activi‐ tat té per objectiu mostrar i presentar al públic el que fan. El contingut de la maleta el formen diversos instruments musicals, protagonistes en molts casos dels seus espectacles, així com al‐ guns objectes per fer malabarisme. Una perruca i un cinturó ens recorden que la indumentària també té un paper en la seva feina. I, finalment, un pallasso a l’espera de començar l’actuació. Està assegut i porta un vestit sastre que sembla fet de paper de diari—tan efímer—amb saba‐ tes—una caricatura—i el nas de pallasso—tan còmic—al coll, com fan els professionals quan el deixen d’utilitzar mentre treballen. El món del circ de Cia Passabarret. Instal·lació, 350 X 200 cm. Maleta, instruments musicals, objectes de malabarisme, indumentària de pa‐ llasso, cartell de fusta i lletres metàl·liques.

BAIX CAMP

A MANS DE 4 ARTISTES RECORREGUT PER LA MOSTRA COL·LECTIVA EN REPRESENTACIÓ DEL BAIX CAMP (4 artistes, 4 mesos, 1 intervenció al mes)

Un recorregut per la mostra col·lectiva dels artistes en representació del Baix Camp dóna per molt. Cadascun d’ells ha po‐ gut fer‐se seu l’espai expositiu dels Serveis Territorials. L’encàrrec era intervenir, subjectivar, interrompre el pas habitual de les persones que accedeixen a aquest espai.  En un primer moment, Monserrat Caballero, curadora d’aquesta exposició col·lectiva interdisciplinària d’artistes de les sis comarques del territori, tenia un servidor com a destinatari i representant del Baix Camp. Vaig considerar, però, que atès el format expositiu que plantejava, era més oportú un altre tipus de mostra, així que li vaig suggerir una dinàmica diferent a la proposada: una mostra col·lectiva dins de la col·lectiva general, amb qua‐ tre artistes representatius del que s’estava fent llavors al Baix Camp. 4 artistes, 4 propostes diferents, per renovar cada mes fins a completar el període de quatre mesos de durada de l’esdeveniment general.

I dit i fet: una selecció de treballs i artistes que es troben a mig camí de les seves trajectòries, amb un llenguatge plàstic consolidat i que ateses les característiques del nostre context artístic tant local com general, tenen dificultats per continuar exposant en llocs adients a la seva excel·lència.

Magnetic Heads era el títol de la primera intervenció, que Agustench va produir expressament per al vestíbul d’entrada de l’espai. Quatre arquitectes de la mitologia del modernisme català: Jujol, Domènech i Muntaner, Puig i Cadafalch i Sagnier, cadascun amb un tractament pictòric diferenciat a partir de les imatges fotogràfiques reproduïdes a gran format i amb lleu‐ geres veladures, deixant entreveure el personatge, tot recorregut per cal·ligrafies versemblants, inspirades en cadascun d’ells. El conjunt de les quatre peces estaven reforçades pel seu to quasi monocromàtic. Amb Magnetic Heads, “caps magnè‐ tics”, l’autor feia al·lusió a la capacitat d’aquests arquitectes de superar les limitacions culturals i tècniques de l’època i transformar‐les en quelcom d’extraordinari.

Petites actituds de Núria Fernández intervenia en l’espai amb diferents formats, alternant documentació fotogràfica, escul‐ tura i objectes. La seva proposta partia gairebé d’una petita anècdota quotidiana i de com aquesta acaba configurant un relat personal traslladable a una acció in situ. El material era una troballa estesa arreu del món, el xiclet, un estàndard po‐ pular, del qual la Núria s'apropia per convertir‐lo en alguna cosa plàstica, performativa i alhora com a obra, primer per denunciar la manca de sensibilitat de qui el llença al terra i, segon, per proclamar en la seva configuració artística i poètica final la condemna vers l’extinció de molts dels animals que ens han acompanyat d’ençà que la humanitat existeix com a tal culturalment. Petites actituds simbolitza això, un canvi des de la persona cap a l’ésser natural, que ens demana comprensió i reflexió per com estem conduint el món.

Seqüències, l'obra pictòrica de l’Àurea Bellera, ens endinsa de ple, amb un paisatge plàstic no verbal, amb connotacions musicals, amb referents orgànics, en el temps com a constructe visual. Fer visible allò per determinar, allò que pot esdeve‐ nir objectiu, objectivable. A través dels recursos pictòrics i gràfics emprats, compostos de diferents capes, transparents les

unes, opaques les altres, l’Àurea ens posa davant d’un paisatge que de seguida ens captiva, ens atrapa. Una descripció deta‐ llada i onírica proporcional de la interioritat anímica personal.

Convocar la petjada, la resta, talment l’indici d’alguna cosa que caracteritza el nostre pas, el nostre caminar pel món, la im‐ mediatesa d’allò que ens envolta rutinàriament, tasca reiterativa, desigual i diferent a cada instant. Aquesta es la feina que la Cristina Ferré intenta copsar a través de la pell de les seves pintures. La teva empremta m’importa és una intervenció in situ, preparada perquè intervinguem en el procés temporal i efímer de les obres. La seva materialitat, com un parany, ens interpel·la en profunditat sobre la durada de les coses, de nosaltres mateixos immersos en la voràgine dels dies. La seva tactilitat ens convida a un tracte directe, físic, i aquest tracte, aquesta correspondència mútua, esdevindrà vestigi connatural amb l’autoria de l’obra exposada. Aureli Ruiz Artista, i aquí comissari de la mostra dedicada al Baix Camp dins l’exposició Mans: Vitalitat Creativa al Territori

AGUSTENCH Lluís Gómez Agustench UNA PROPOSTA VISUAL ON L’ESTÈTICA I EL MISSATGE ES COMPLEMENTEN Va néixer a Reus l’any 1951 , on viu i treballa. Va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona i va complementar aquesta forma‐ ció amb estudis de diverses tècniques a l’Escola Elisava de la mateixa ciutat. De la seva activitat destaca la realització de cursos de pintura a Reus a càrrec de la Generalitat de Catalunya. Ha realitzat més de cent cinquanta accions i exposicions entre individuals i col·lectives, moltes de caire internacional. Es membre del grup Artisteri i del grup d’acció La Falç. Més informació a http://ocells.es/artistas/AGUSTENCH.php

A l’exposició Magnetic Heads, (Caps magnètics) amb la qual va participar en l’exposició col·lectiva Mans, presentava quatre obres de 120 x 75 cm cadascuna, de tècnica mixta sobre plòter fotogràfic, dedicades respectivament als arquitectes: Josep Maria Jujol i Gibert, nascut a Tarragona (1879‐1949); Lluís Domènech i Montaner, nascut a Barcelona (1850‐1923); Josep Puig i Cadafalch, nascut a Mataró (1867‐1956) i Enric F.J.L. Sagnier i Villavecchia, nascut a Barcelona (1858‐1931)

MAGNETIC HEADS Agustench treballa quatre dels nostres arquitectes més relle‐ vants del modernisme amb la voluntat de sintetitzar una idea que el fascina: com aquestes personalitats van saber realitzar obres perdurables amb mitjans i facilitats tan reduïdes en la seva època. L’obra de creació d’aquest artista aconsegueix transmetre la personalitat dels arquitectes d’una banda, i, de l’altra, reflectir la importància en el seu treball, tan visual i imaginatiu, del rere‐ fons tècnic—tan limitat—i dels coneixements—tan extensos— que aquests arquitectes posseïen i aplicaven. Agustench ens comenta com sorprèn la capacitat d’aquests “caps pensants” de superar les limitacions tècniques i culturals de la seva època i construir obra que avui, amb mitjans molt més poderosos, continua sent capdavantera i objecte d’admiració i d’atracció: són, efectivament, magnetic heads...

ÀUREA BELLERA A LA RECERCA DE L’ ESSÈNCIA

Nascuda a Andorra i resident a Reus des del 2001. És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona on també ha obtingut el DEA de suficiència investigadora i un màster en gestió cultural. En l’actualitat imparteix classes de dibuix i pintura i ho compagina amb els projectes creatius en el seu taller. Durant un llarg temps va abandonar tota pràctica artística però, arran d’una forta crisi personal, va reprendre aquest camí. Ha participat en nombroses mostres i l’any 2011 va obtenir el Premi Telax concedit per la galería Antoni Pi‐ nyol. El seu treball, que abraça diferents àmbits de producció (pintura, dibuix i instal·lació) intenta defugir qualsevol eti‐ queta.

Més informació a www.aureabellera.carbonmade.com

SEQÜÈNCIES

Seqüències és un conjunt d’obres pictòriques al voltant del concepte del temps. En una societat eminentment visual com la nostra no deixa de ser un repte voler transmetre quelcom en un suport bidimensional, a través d’elements primaris i uni‐ versals com són la línia i el color. Aquest interès té molt a veure amb la voluntat de fer una obra oberta, accessible a indivi‐ dus de diversa extracció sociocultural i de posar de manifest que tota obra ofereix diferents nivells de lectura. L’autora ens diu:”La sèrie s’ha bastit com un exercici de reflexió i meditació sobre la relació entre l’espai i el temps, concep‐ tes que es confonen en la nostra dimensió. Inspirant‐me en els tests projectius emprats en psicologia he anat creant una multiplicitat d’espais sobreposats; veladures i patterns m’ajuden a reflectir la complexitat i els ritmes d’aquest altre filtre que anomenem Temps. L’espai bidimensional s’ha omplert de codis i així s’ha transformat en un espai simbòlic”. Continuum, díptic, 200 X 100 cm, acrílic sobre bastidor. Present imperfecte, 146 X 114 cm, acrílic sobre bastidor.

NÚRIA FERNÁNDEZ ESTOPÀ VULL FER DE LA MEVA VIDA UNA OBRA D’ART Nascuda a Flix (Ribera d’Ebre). Viu i treballa a Reus (Baix Camp). L’any 1985 es gradua en Arts Plàstiques per l’Escola Taller d’Art de Reus, en l’especialitat d’escultura. Coneix la tècnica de la foneria amb bronze. Els primers anys, després d’obtenir el títol de graduada, dóna classes de dibuix tècnic i artístic a escoles de formació professional. Ha treballat fent motlle de guix i com a maquetista. Des de fa vuit anys, treballa de coor‐ dinadora a la Galeria Antoni Pinyol de Reus. Tot i ser escultora, es defineix com a artista multidisciplinària. La seva activi‐ tat artística comença l’any en què es gradua i es manté fins a hores d’ara. El seu currículum expositiu és extens, té conce‐ dits diversos premis i accèssits tant institucionals com privats. Es pot visualitzar part de la seva obra a: http://elgranpacte.blogspot.com i www.arxiuartistes.cat

Imatge de les obres exposades al vestíbul dels Serveis Territorials de Cultura. A la paret, fotografies de les accions fetes al barri de Chueca, Madrid, l’any 2011. Escultures: El gran pacte, fusta i xiclets (2010) i Diàleg de supervivència, bronze (2011)

PETITES ACTITUDS La Ceiba Arbre en el carrer i en el seu perímetre, cares d’animals modelades amb xiclets. La paperera Paperera del carrer coberta de cares d’animals modelades amb xiclets. El carrer Adhesius amb imatges de cares d’animals modelades amb xiclet engan‐ xats sobre els pegats de xiclet del carrer Gravina, al barri de Chueca, Madrid. “ Els grans canvis comencen canviant les petites actituds”. Un dia anava pel carrer pensant en el pròxim projecte que faria, estava molt sensibilitzada amb el tema de l’extinció dels animals i volia fer alguna cosa relacionada amb l’assumpte. Tot d’una em va cridar l’atenció un xiclet que hi havia enganxat en una paret del carrer. La forma que prenia aquella massa enganxosa de color rosa em va recor‐ dar la cara d’un porc. Va ser divertit i tota una troballa. Malaurada‐ ment no portava la meva màquina de fotografiar (com passa normal‐ ment quan es veu alguna cosa interessant). Vaig retenir aquella imatge a la memòria, vaig anar a comprar un xiclet i vaig anar a casa. En arri‐ bar em vaig ficar a l’estudi, li vaig treure l’embolcall a aquell polímer gomós i em vaig posar a mastegar. Feia molt temps que no en mastega‐ va un, el vaig mastegar molt poc, el que va ser necessari fins a aconse‐ guir una massa modelable que conservés el color rosa i també l’olor de maduixa. Seguidament vaig agafar un llistó de fusta que tenia a mà, em vaig treure el xiclet de la boca, el vaig enganxar en un extrem del llistó i em vaig posar a modelar aquella cara de porc que m’havia semblat veu‐ re en aquella paret del carrer. El resultat era curiós al mateix temps que revelador, veia que podia semblar una broma, però també podia convertir‐ho en una cosa seriosa. M’agradava la idea, així que vaig se‐ guir endavant amb el projecte. Amb aquest treball vaig estar seleccio‐ nada, l’any 2010, a la Biennal d’Art Modern de Tarragona. També amb aquest projecte em van concedir una residència de 7 dies a Madrid, al barri de Chueca, al març de 2011. Artón Art Acció va ser l’entitat convo‐ cant. Les imatges que he presentat en aquesta mostra es van fer allà. El treball va consistir en un sitespecific work documentat i una acció.

CRISTINA FERRÉ UN ART QUE ENS ANALITZA PER DINS I PER FORA... Va néixer a Reus l’any 1966 , on viu i treballa. Té estudis de tècniques escultòriques a l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona, Mestra vitrallera per l’escola Mas Carandell de Reus amb cursos d’especialització en la tècnica de la fusió de vidre —fusing al Centre del Vidre de Barcelona. Autodidacta en tècniques pictòriques. Múltiples exposicions individu‐ als i col·lectives en l’àmbit de la pintura. Ha incidit també en la videoacció, en la restauració, en la gestió d’exposicions. Destaca la seva vessant docent en la realit‐ zació de nombrosos cursos i tallers dins les arts visuals. Més informació a www.cristinaferre.blogspot.com.es

A l’exposició La teva empremta m’importa, amb la qual va participar en l’exposició col·lectiva Mans, presentava tres obres, una d’elles interactiva que requeria la participació del visitant, deixant‐hi empremtes, per completar‐la. Les tres obres són ST/1 (2014), pintura plàstica i plastilina sobre fusta de 170 x 85 cm; ST/2 (2014), pintura plàstica, paper calc i tinta sobre fusta, també de 170 x 85 cm i ST/3 (2014), instal·lació efímera de cinta adhesiva i plastilina directament sobre el paviment de mides aproximades 400 x 20 cm destinada a rebre les empremtes dels visitants que hi volguessin participar.

LA TEVA EMPREMTA M’IMPORTA

Cerco en el material allò que pugui reflectir el meu concepte de la memòria com allò que ha quedat imprès al més profund de l’inconscient a través de generacions, i del temps,. Allò que configura el concepte de gènere, allò que configura el nostre caràcter i ens dóna unes característiques úniques i alhora comunes per enfrontar‐nos a la quotidianitat, per comprendre les nostres relacions amb l’entorn i amb els altres. Amb les obres que presento indago en les característiques de la pell com a primer contacte relacional, en la seva ductilitat i capacitat per a recollir impressions que restaran com un canvi profund, malgrat que en vinguin d’altres que les modificaran, talment com passa amb el territori on sempre trobarem traces d’allò amb què s’ha intervingut amb anterioritat.

BAIX PENEDÈS

CRISTINA MATEO G. UN DISSENY ACURAT I ESTÈTIC PER A L’EXPRESSIÓ POÈTICA Va néixer a Esplugues de Llobregat l’any 1977, actualment viu i treballa al Vendrell. Titulació superior en administració i finances, món agrari i educació ambiental. Està especialitzada en producció integrada i agricultura, apicultura i avicultura eco‐ lògiques. Escriptora autodidacta intervé també en el disseny i la il·lustració de les seves obres que van des de relats breus, fins a contes i guions cinematogràfics. A partir de l’any 2007 centra el seu interès en la poesia i en l’estudi de les llengües catalana i francesa, i fa diferents treballs com a traductora de textos.

Més informació a www.crismateog.blogspot.com A l’exposició Mans: Vitalitat creativa al territori va pre‐ sentar algunes de les seves darreres publicacions i una selecció dels poemes en aquestes publicacions. El mun‐ tatge amb fils de niló i grapes permetia a aquelles perso‐ nes interessades, agafar‐los i llegir‐los sense deixar d’estar subjectes a la guia. La relació d’obres exposades és la següent: Fotografia en blanc i negre de l’autora; Les publicacions Cartas a Yves. Poemario (2012); El espejo. Poemario (2011); Petxines a les butxaques. Poemari (2010); Turque sa en somnis (publicació on edita un poema). I una selec‐ ció dels poemes següents: MACBA; Animales heridos; La nada es altamente sospechosa; A tu, que com jo, mires amb ulls bruts de cendra perquè tots dos sabem del foc; Surrea lisme amb piano i arca; La orilla; Fils; Arpegis Aerostàtics; La especie fraudulenta del vosotras; Fragmento de Las cartas de Ulises nunca escritas a Penélope; Las islas mora das.

COMENTARI L’escriptora ens proposa un seguit de frases representatives a manera de resum de les seves obres més recents: El espejo Poder no hacer nada / y sin embargo actuar / dejar a mi hem bra / sin mujer La tribu/sus reglas/El bicho humano Y pinché mi reflejo en el espejo / y no sangró Cartas a Yves No teníamos fe / pero nos dejábamos engañar Petxines a les butxaques Espiritualment érem de conte / teníem noms de cristalls de colors I una poesia: Fils

EL ESPEJO és una de les obres més destacades de Cristina Mateo. Poesia i prosa poètica es conjuguen per reflexionar sobre la societat patriarcal, l´estigmatització del paisatge, el pas del temps i el desgast físic i psíquic de quatre personatges construïts aprofitant els arquetips transfigurats del gran poema L´Odissea.

CONCA DE BARBERÀ

EDUARD DOMINGO MEROÑO Necdospuntzero VERSATILITAT, TECNOLOGIA I EL JOC AMB EL TEMPS I AMB ELS RITMES I FOTOGRAMES Va néixer a Santa Coloma de Queralt l’any 1980, on viu actualment. Les seves aficions són la música i els audiovisuals coincidint amb la seva activitat professional que també passa pel disseny gràfic i màrqueting. Una obsessió: el temps. A l’exposició el descobrirem com a compositor, guitarrista i fotògraf. Més informació al facebook: Eduard Domingo, i a la seva web www.eduardomingo.com

A l’exposició States of Mind (Estats mentals) amb la qual va participar en l’exposició col·lectiva Mans, presentava el següent material: l’únic CD de música composta per ell que té editat: States of Mind. Quatre fotografies de la seva autoria en blanc i negre sobre la temàtica del temps: 1. Tinc temps..., 2. On time (A l’hora), 3. Intentant aturar el temps, 4. Què és el temps? Una fotografia en color d’una actuació on el veiem en la seva faceta de músic i un text titulat necdospuntzero redactat per ell on ens comenta els seus interessos i la seva obra.

STATES OF MIND

necdospuntzero Sota aquest pseudònim, Eduard Domingo, de Santa Coloma de Queralt, deixa sortir a la llum els seus sentiments i emocions en música i en imatges… Amb una clara tendència a fer servir sempre el mateix concepte, ens presenta el seu disc States of Mind: un recull de melodies basades en imatges i, aquestes, basades en els diferents estats pels quals pot arribar a passar la nostra ment quan s’obsessiona per aquest concepte: el temps. I és que l’Eduard, sempre diu que, per compondre música, es basa en imatges i que, per captar aquestes imatges, fa servir la música... Per a ell va tot lligat i de tot en prova a fer un capicua. Ho podem comprovar en la durada de 41 minuts 14 segons d’aquest àlbum on tot el treball és com un loop, amb principi i final iguals, perquè es pugui posar el play i no parar mai... Així sí que faria goig quedar atrapat en el temps!

PRIORAT

MONTSERRAT AIXALÀ BLASCO INTERPRETAR EL NOSTRE MÓN I VALORAR I APROFITAR EL QUE TENIM Nascuda a Torroja del Priorat (Priorat), on viu i treballa. Titulada el 1997 en grau superior d’arts aplicades en l’especialitat de gravat per l’Escola d’Arts i Disseny de la Diputació de Tarragona amb revàlida a l’Escola de la Llotja de Barcelona. L’any 2005 obté la titulació de grau superior de ceràmica artís‐ tica per l’Escola d’Arts Plàstiques i Disseny de Mora la Nova, i el 2012 la titulació de grau superior d’esmalts al foc. Té tam‐ bé estudis de dibuix, pintura artística i disseny gràfic. La seva activitat com a autònoma se centra en la producció ceràmica i en la il·lustració. Ha participat en múltiples exposicions en diverses localitats d’Espanya i Europa des de 1979 i ha estat seleccionada i obtingut diversos premis en certàmens nacionals i internacionals. Més informació a www.territoriscreatius.cat

A la instal·lació en dues parts: Camí amb cuc i Paisatges transparents, amb la qual va participar en l’exposició col·lectiva Mans , hi havia obra seva en ceràmica, cartró i altres materials reciclats i un muntatge resultat de la inspiració del moment.

CAMÍ AMB CUC Camí amb cuc és un camí que ens condueix a un paisatge (la segona instal·lació). Al camí iden‐ tifiquem un cuc, un element molt poc visible dins el paisatge però amb un paper de fertilització important. La instal·lació ens vol fer reflexionar sobre la poca visibilitat del camí que seguim i l’existència de molts elements i éssers vius que el recorren juntament amb nosaltres i l'influen‐ cien. Camí amb cuc instal·lació, 230 x 145 cm, plàstic, filferro, esponja vegetal, fusta.

PAISATGES TRANSPARENTS Als Paisatges transparents distingim: Dues Cares de cartró que representen la humanitat en el paisatge. Si ens fixem veurem que estan formades per múltiples figures, altres rostres, postes de sol, escales per on pugen i baixen els nostres sentiments… Mans enfangades i el Vigilant del bosc són dues escultures de ceràmica. La primera reprodueix una mà “enfangada” pel tre‐ ball de la terra i tots els treballs i esforços que viu la humanitat i el paisatge. La segona està formada per mans i un rostre humà en una estructura que recorda un arbre amb fulles, un dels ele‐ ments importants del paisatge, potser ens hi hem d’integrar perquè hi tinguem un futur. Una estela funerària–original– medieval ens recorda la història, també viscuda, pel paisatge. Tots aquests elements estan units mitjançant camins d’aigua i immaterials que dibuixen dissenys: l’espiral, el semicercle i fites amb pedres i plàstics en nombre de tres = perfecció, en quatre + tres = perfecció absoluta, en set = plenitud, números bíblics que ens marquen el camí a l’esperança. Paisatges transparents és una proposta per reinterpretar el que veiem i de diàleg entre realitat i pensament. Paisatges transparents, instal·lació, 300 X 270 cm, plàstic, fusta i cartró reciclats, escultures en material ceràmic refractari, fil‐ ferro, pedres

TARRAGONÈS

GROP

ASSOCIACIÓ PER A LA DIFUSIÓ DE L’ART CONTEMPORANI

Antonio Boira, Paquita Esteban, Pere Bruix, Mark Bullus, Fabio Guzmán, Jordi Morera, Cristina Riambau, Marta Ivern, Manel Vilàs i Sibylle Strodthoff

ELS ARTISTES DE GROP ES PRESENTEN MITJANÇANT UNA OBRA SEVA

EL TREBALL EN GRUP PER A OBJECTIUS COMUNS: UN ÈXIT! L’associació la va crear a Torredembarra el 1999 aquest grup d’artistes plàstics, tots ells actius actualment i amb estudi a Tor redembarra. Des de la formació de l’Associació el 1999 han treballat per a la promoció i la difusió de l’art contemporani.

Centren la seva tasca en projectes expositius que dissenyen per als diferents espais. El seu treball va més enllà del que és individual per‐ què cerquen una resposta en l’àmbit social. Experimenten en la creació col·lectiva i personal. La seva obra es presenta en múltiples formats: carpetes temàtiques, llibres d’artista, fotografia, vídeos, obra múltiple en objectes, escultura, ceràmica i joia artesana, pintura i instal·lacions Més informació a facebook: Grop. Artistas plástico‐ visuales A l’exposició Mans, presentaven una obra col·lectiva: Pins dels Munta nyans formada per 12 teles sobre bastidors de 100 x 100 cm amb obra de cadascun dels artistes, fetes amb diferents tècniques i materials. Cada una de les teles reprodueix una part de dos pins que hi havia a la costa de Torredembarra de manera que el conjunt permet visualitzar‐los.

PINS DELS MUNTANYANS Antonio Boira, pintura a l’oli sobre tela. Paquita Esteban, pintura acrílica sobre tela. Marc Bullus, pintura acrílica sobre tela. Pere Bruix, pintura acrílica sobre tela. Sibylle Strodthoff, tècnica mixta sobre tela. Jordi Morera, calç i pigments sobre tela. Manel Vilàs, pintura a l’oli sobre tela. Cristina Riambau, pintura acrílica sobre tela. Marta Ivern, pintura a l’oli sobre tela. Fabio Guzmán, pintura a l’oli i acrílica sobre tela.

La imatge dels dos pins de la costa entre Torredembarra i Creixell és el darrer resquill del bosquet que hi havia entremig dels aiguamolls. El tercer pi el varen serrar a trossos poc abans de fer l’obra artística. Pins dels Muntanyans vol deixar constància que el paisatge és aquest valor inestimable i intangible que es transforma, es pot deteriorar i desaparèixer del nostre litoral. Però també, aquesta obra és un treball col·lectiu on la personalitat de cada artista es manté, a la vegada que forma part d’un treball de conjunt on l’individu i el grup s’enriqueixen mútuament per donar lloc a una proposta que sorprèn per la seva riquesa de matisos. I una conclusió: com n’és de diferent la manera de cadascú de nosaltres de veure, viure i inter‐ pretar el paisatge i com, quan volem, sabem, mantenint la nostra personalitat, treballar en grup per obtenir resultats que milloren la participació individual.

ANNEX APÉNDICE APPENDIX

FOTOGRAFIES FOTOGRAFÍAS PHOTOGRAPHS

INFORMACIÓ DE LES FOTOGRAFIES INFORMACIÓN DE LAS FOTOGRAFÍAS INFORMATION ABOUT THE PHOTOGRAPHS 45 . Vista general de l’exposició des de la primera arcada /Vista general de la exposición desde la primera arcada / General view of the exhibition from the first arch 46. Instal·lació El món del Circ de Cia Passabarret / Instalación El mundo del circo de Cia Passabarret / Installation The world of circus of the Passabarret Company) 47. Magnetic Heads d’Agustench / Mentes magnéticas de Agustench / Magnetic Heads by Agustench 48. A la recerca de l’essència de l’Àurea Bellera / A la búsqueda de la esencia de Àurea Bellera / In search of the essence by Aurea Bellera 49. Petites actituds de la Núria Fernández Estopà / Pequeñas actitudes de Núria Fernández Estopà / Small attitudes by Núria Fernández Estopà 50. Detall de la conferència de la Núria Fernández Estopà sobre el seu projecte amb traducció a la llengua de signes catala‐ na. / Detalle de la conferencia de Núria Fernández Estopà sobre su proyecto con traducción a la lengua de signos catalana. / Detail view of the talk by Núria Fernández Estopà on her project with translation in Catalan Sign Language 51. La teva empremta m’importa de la Cristina Ferré / Tu impronta me importa de Cristina Ferré / Your print matters to me by Cristina Ferré 52. Camí amb cuc . Instal·lació de la Montserrat Aixalà / Camino y lombriz. Instalación de Montserrat Aixalà / Path with worm. Installation by Montserrat Aixalà 53 Poesia, textos i dissenys de la Cristina Mateo / Poesía, textos y diseños de Cristina Mateo / Poetry, texts and designs by Cristina Mateo G. 54 States of Mind de l’Eduard Domingo / Estados de la mente de Eduard Domingo / States of Mind by Eduard Domingo 55 Paisatges transparents. Instal·lació de la Montserrat Aixalà / Paisajes transparentes de Montserrat Aixalà / Transparent Landscapes by Montserrat Aixalà 56 Pins dels Muntanyans. GROP / Pinos de los Muntanyans, GROP / Muntanyans Pines, GROP

CASTELLANO

CRÉDITOS DEL CATÁLOGO COORDINACIÓN : Montserrat Caballero Bassedas con la colaboración de Núria Fernández Estopà y de Àurea Bellera DISEÑO DEL CATÁLOGO: Los artistas, Aureli Ruiz y Montserrat Caballero DISEÑO DE LA CUBIERTA Y TIPOGRAFIA: Núria Fernández Estopà DISEÑO Y COORDINACIÓN DE LA TRADUCCIÓN AL CASTELLANO: Àurea Bellera TRADUCCIÓN AL INGLÉS: ARTS SANTA MÒNICA (Barcelona) TEXTOS Prólogo: Jordi Agràs Estalella, director territorial Introducción: Montserrat Caballero Bassedas, técnica de Museos y Acción Cultural de los Servicios Territoriales (ST) Introducción al catálogo del Baix Camp: Aureli Ruiz, comisario de esta sección de la exposición Textos del catálogo:

Àurea Bellera, del suyo

Núria Fernández Estopà, del suyo

Agustench, Montserrat Aixalà Blasco, Eduard Domingo Meroño, Cristina Ferré , Asociación GROP, Cristina Mateo G., Cia Passabarret, de sus textos con la colaboración de Montserrat Caballero FOTOGRAFIAS: 1, Antoni Vila: Saburella, exposición Panorámica del Alt Camp, cortesía del Consejo Comarcal del Alt Camp; 2, José Carlos León; 3, Lluc Queralt; 4, 18,21, 22, 25, 32, 38, 39, 43, 44 y montaje, 45, 46, 47, 48, 49, 50, 51, 52, 53, 54 , 55, 56, Montserrat Caballero; 5, fotografía cortesía del Consejo Comarcal del Baix Camp: Virgen de la Roca; 6, Agustench; 7, Aureli Ruiz; 8, 9, 10, 11, A. Ruiz modificadas por M. Caballero; 12, 13, Àurea Bellera;14, 15, 17, Núria Fernández Estopà; 16, Benvin‐ gut Jaumà; 19, 20, Kandi Alvarez; 23, cortesía del Consejo Comarcal del Baix Penedés: ermita románica del Montmell; 24, 26, 27, 28, 29, 30, Cristina Mateo; 31, cortesía del Consejo Comarcal de la Conca de Barberá: Forés; 33, Eduard Domingo; 34, cortesía del Consejo Comarcal del Priorato: Scala Dei, fotógrafo Joan Capdevila; 35, 36. 37, Montserrat Aixalà; 40, cortesía del Consejo Comarcal del Tarragonés: La Mora; 41, 42, montaje fotográfico, textos y fotografías, GROP. AGRADECEMOS LA CESIÓN DE USO DE LAS FOTOGRAFÍAS DE LAS SEIS COMARCAS: ALT CAMP, BAIX CAMP. BAIX PENE‐ DÉS, CONCA DE BARBERÁ, PRIORATO Y TARRAGONÉS A los presidentes de los respectivos Consejos Comarcales y a sus técnicos de cultura y/o turismo

DE LA EXPOSICIÓN IDEA Y COMISARIADO GENERAL: SERVICIOS TERRITORIALES DE CULTURA EN TARRAGONA ‐ SECCIÓN MUSEOS Y ACCIÓN CULTURAL: Montserrat Caballero Bassedas COMISARIADO ARTISTAS DEL BAIX CAMP: Aureli Ruiz ARTISTAS Alt Camp: Cia Passabarret. Artes Escénicas. Instalación Baix Camp: Agustench, Àurea Bellera, Núria Fernández Estopà, Cristina Ferré. Artes visuales Baix Penedés: Cristina Mateo. Literatura Conca de Barberá: Eduard Domingo. Música Priorato. Montserrat Aixalà: Artes Visuales. Instalación Tarragonés. Asociación GROP: Artes Visuales. Obra colaborativa

AGRADECEMOS LA DONACIÓN DE MATERIAL PARA EL MONTAJE EXPOSITIVO: A Jordi Figueras de la tienda Minimum de Tarragona

Reconocimiento (by): En cualquiera explotación de la obra autorizada por la licencia se habrá de reconocer la autoria. Se permite cualquier explotación de la obra, incluyendo una finalidad comercial, así como la creación de obras derivadas, la distribución de las cuales también está permitida sin ninguna restricción.

PRÓLOGO LA FUERZA DE NUESTROS CREADORES

Cataluña es tierra de creadores; una tierra donde la creación enraíza y es fecunda. Esto nos puede llevar a considerar esta creación como una de las materias primeras más apreciadas de que disponemos, hecho que permite llevar el nombre de nuestra Nación por todo el mundo ‐ asociada al nombre de los propios creadores ‐ donde se les reconoce su valía y su capacidad para convertir ideas y sueños en realidades tangibles. Desde los Servicios Territoriales de Cultura somos plenamente conscientes de que en las comarcas del Camp de Tarragona contamos con una nutrida nómina de artistas de gran capacidad creativa: hasta hay quien dice que la luz que poseemos enamora a los pintores y les deja una marca imborrable en el alma. Los que somos de aquí la debemos llevar incorporada en el ADN y quizás este hecho hace que nuestro territorio sea tan fértil y productivo en diversas disciplinas: música, pintu‐ ra, escultura, literatura, circo, danza, teatro….Por este motivo, desde hace años, se puso a disposición de nuestra larga lista de artistas la plataforma Territoris Creatius: un espacio de presentación y encuentro, un espléndido aparador, hecho a medida por cada uno, y un crisol donde proyectos conjuntos pueden forjarse y nacer. Manos, vitalidad creativa en el territorio es una muestra de aquello que nuestros creadores pueden llegar a realizar y del servicio que desde Territoris Creatius podemos ofrecerles. Las manos necesarias para desarrollar los proyectos que dan sus primeros pasos en rincones remotos del cerebro, son el hilo conductor que enlaza los diversos espacios donde se expone la obra acabada o simplemente sugerida a través de unos elementos materiales auxiliares que sirven de soporte a aquello que es intangible por naturaleza como una representación teatral o circense, que nace y va muriendo a medida que la contem‐ plamos. Manos, vitalidad creativa en el territorio quiere aproximar al público el gran volumen de trabajo que generan nuestros artis‐ tas, un producto de proximidad, ‐ esto que ahora está tan de moda ‐ y que frecuentemente pasa desapercibido, engullido por todo aquello que se hace muy lejos; como si fuera necesario hacer una buena cantidad de quilómetros para poder encontrar la calidad. Manos, vitalidad creativa en el territorio también ha pretendido ser un espacio de encuentro y de intercambio de ideas embrión de futuros proyectos conjuntos. Finalmente, Manos, vitalidad creativa en el territorio ha tenido como objetivo contribuir a que la cultura catalana pase a ser una verdadera cultura nacional. Gracias al compromiso de mucha gente y de muchos de nuestros artistas estamos próximos a conseguir el viejo sueño de poder decidir sobre nuestro presente, como pueblo soberano que somos, y de poder gestionar nuestro futuro, a través de estructuras de Estado que sentimos y queremos que sean verdaderamente propias: de un primer esbozo hemos pasado a una hoja de ruta clara y de un simple anhelo a una concreción cada vez más definida: un proceso similar al que han estado sometidas las obras expuestas y la propia exposición; de la idea a la acción. Gracias a todos los que nos habéis ayudado y nos estáis ayudando a conseguirlo. Jordi Agràs Estalella Director de los Servicios Territoriales de Cultura de la Generalitat de Cataluña en Tarragona

INTRODUCCIÓN UN ESPACIO PARA LA CREACIÓN, EL WEB TERRITORIS CREATIUS Y UN PROYECTO EXPOSITIVO: MANS (MANOS) PRELIMINARES: El director de los Servicios Territoriales de Cultura en Tarragona, Sr. Jordi Agràs Estalella, me encargó llevar a cabo un programa de exposiciones en el espacio de acogida ‐ el vestíbulo ‐ del edificio donde está ubicado este organismo de la Generalitat de Cataluña. El objetivo: difundir el trabajo de los creadores del territorio, ofrecer un servicio a la ciudad y al territorio y facilitar a los artistas un espacio más donde exponer su obra, espacio por cierto muy solicitado por este colectivo a causa de las pocas galerías y salas de exposición disponibles. El año 2009 los Servicios Territoriales de Cultura crearon el web Territoris Creatius (www.territoriscreatius.cat) que contiene un directorio que recoge los perfiles de creadores en artes escénicas, artes visuales, literatura y música del Camp de Tarragona (nacidos, que viven o que trabajan). Actualmente el directorio incluye los perfiles de casi cuatrocientos artis‐ tas en un web diseñado, también, para difundir a estos creadores y a su actividad. Otro encargo de la dirección de los Servi‐ cios Territoriales era el de impulsar y activar este web. En a primavera de 2013, las peticiones de exponer en el vestíbulo por parte de artistas del territorio son decisivas a la hora de diseñar una exposición que quería dar respuesta a todos estos requerimientos: uso del espacio, activación del web y dar servicio a los creadores.

EL PROYECTO TOMA FORMA. Para intentar favorecer el máximo número de artistas, decidimos que la exposición será colectiva. El hecho de que el web Territoris Creatius contenga perfiles de creadores del Camp de Tarragona y que el área de actuación de los Servicios Territoriales se extienda por seis comarcas de la provincia: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedés, Conca de Barberá, Priorato y Tarragonés nos dio la idea de seleccionar artistas de cada comarca. Una segunda característica del web, la organización de los creadores según su actividad: artes escénicas, artes visuales, literatura y música, nos hace plantear el proyecto de manera que no sigue el criterio habitual, que es que las exposiciones deben ser de artes visuales. En esta muestra tendremos una representación de cada una de dichas manifestaciones de creación. ¿Cómo se han seleccionado los artistas participantes? Teníamos tres solicitudes que procedían de tres comarcas del territo‐ rio: las incluimos directamente en el proyecto, con una incidencia, que en el caso del Baix Camp se trataba del artista Aureli Ruiz quien nos hizo una contrapropuesta: dada la duración de la exposición nos propuso comisariar una “exposición dentro de la exposición”. Él seleccionaría a cuatro artistas del Baix Camp que expondrían alternativamente. Aceptamos, confiába‐ mos en su criterio, aumentaba el número de artistas participantes y ayudaba a dar ritmo a la muestra, porque ésta se modi‐ ficaría a lo largo de los meses. La selección de los otros tres artistas siguió un criterio aleatorio para disponer de representa‐ ción de las manifestaciones de creación y de las comarcas que faltaban. Así, por ejemplo, hicimos una búsqueda en el web de artistas de artes escénicas, el primero que salió perteneciente a una de las comarcas no representadas lo seleccionamos. Si aceptaba, pasaba a formar parte del proyecto expositivo. UN TÍTULO PARA LA IDEA DE LA EXPOSICIÓN. La titulamos Manos: vitalidad creativa en el territorio. ¿Por qué este nom‐ bre? Manos porque es lo que comparten nuestros creadores, manos que pintan, que se expresan, que escriben, que hacen música… El subtítulo vitalidad creativa en el territorio quiere transmitir que hay un capital humano variado y rico en nues‐ tro país, con una gran capacidad creativa, que se interesa y participa activamente en enriquecer nuestro entorno cultural a distintos niveles.

VISITANTES: HEMOS DE EXPLICAR LAS OBRAS. La exposición se inauguró el trece de noviembre de 2013 y se clausuró el catorce de marzo de 2014. A lo largo de los cuatro meses y con un horario de apertura limitado ( laborables de 8 a 18h, viernes de 8 a 15h y sábados y festivos cerrado), la visitaron unas mil personas que dispusieron de una hoja de sala donde se proporcionaban datos – breves – sobre los artistas y – más extensos ‐ sobre las obras expuestas explicadas por los pro‐ pios artistas, porque opinamos que es muy conveniente que la creación contemporánea se explique y se haga accesible al público general. La hoja de sala se modificaba a medida que cambiaban los artistas del Baix Camp. Esta información y las invitaciones se encuentran en el web www.issuu.com/iamcultura. Las lecturas y visionados de estos documentos suman dos mil cincuenta hasta la redacción de este texto (octubre de 2014). A partir de ahora, se complementará con un catálogo editado ‐ éste‐ donde presentamos y explicamos esta selección de artistas, de arte y de creación en el Camp de Tarragona, que representó la exposición Manos: vitalidad creativa en el territorio. Un catálogo que tiene el valor añadido de ser, tam‐ bién, un trabajo colaborativo de todos los implicados, artistas y gestores. COMENTARIO SOBRE LA FILOSOFÍA DE LA EXPOSICIÓN. El criterio de selección de los artistas está relacionado con la filosofía de la exposición: el web Territoris Creatius incluye personas y colectivos que tienen actividad creativa, que propor‐ cionan inputs a la cultura, que son un reflejo del país y de sus intereses y de su nivel. Saber que existen estos ciudadanos y valorarlos y apoyarlos es bueno, porque lo que puede aportar un muy buen artista a su país, y al mundo en general, es im‐ portantísimo, pero tener una base social interesada en la cultura y la creación es básico para mejorar nuestra sociedad desde la base y esto es lo que esta exposición también quiere defender, promover y dar a conocer. Por este motivo, el que haya diferentes niveles de reconocimiento artístico en la exposición es positivo: hay artistas premiados y artistas “amateurs”, los hay que tienen reconocimiento y los hay que intentan hacer cosas interesantes solos en su día a día y no sabemos si lo conseguirán o no. Consideramos que añade interés a la exposición el que presente lo que es más reconocido y lo que no lo es tanto. La exposición quiere ser transversal. La mayoría, cuando pensamos en arte, pensamos en pintura La exposición Manos quiere transmitir que la capacidad creativa del territorio se manifiesta de diferentes maneras, no sólo a través de las artes visuales, y que muchos tipos de personas y colectivos intervienen diciendo cosas sobre lo que nos interesa a todos: nuestro mundo. Porque para algunas personas privilegiadas el entorno les genera preguntas y respuestas a un nivel que a la mayo‐ ría de nosotros no nos pasa y que, además, lo saben manifestar de un modo que nos maravilla, o nos enriquece, o nos ayuda a avanzar, y esto lo hacen de distintas maneras y con diferentes medios (artes visuales, artes escénicas, música, literatura). Pero el sustrato, la creación, es común, y tiene que ver con nosotros mucho más que la idea , aún mayoritaria , de ver el arte como una actividad independiente y separada de nuestro mundo y de nuestra sociedad, que consiste en pintar cuadros por alguien especialmente dotado. Una característica común y positiva de todos los creadores que participaron en esta muestra es que tienen una línea de trabajo, desde nuestro punto de vista, de “futuro”: valoran el patrimonio cultural, la naturaleza, el reciclaje, los pequeños gestos, los sentimientos, la colaboración… a la vez que muestran algunas de las características de nuestra sociedad: el estrés del tiempo, la tecnología… También consideramos positivo que la exposición se adaptó y respetó el espacio patrimonial donde se ubicó, no lo distorsionó. Montserrat Caballero Bassedas Museóloga, técnica responsable de la Sección de Museos y Acción Cultural de los Servicios Territoriales de Cultura

ALT CAMP

CIA PASSABARRET David Sancho Martos, Oriol Llop Perelló, Jordi Gómez Jansà, Dèlia Batet Rius

EL JUEGO DE LA APARIENCIA PARA EXPLICAR LA REALIDAD La compañía nace en 1995 en Valls (Alt Camp) donde tiene su sede. Es una compañía circense ‐ de circo y clown ‐ formada por cuatro personas que se dedican a crear y realizar espectáculos de circo de calle que no son de simple exhibición porque poseen un contenido y un planteamiento peculiares. Otras líneas de trabajo son la educación y la formación: se fundamentan en propuestas educativas dirigidas a centros y a niños de todas las edades y disponen, para aquellos interesados en aprender circo , de la escuela de la compañía : la Circoteca de Valls. Desde que se creó, Cia Passabarret ha trabajado en diversas localidades de España y del extranjero (Mónaco, Francia, Cuba..) Más información en www.passabarret.com

EL MUNDO DEL CIRCO DE CIA PASSABARRET En esta instalación encontramos objetos que guardan relación con la actividad profesional de la compañía: Placa oval con logotipo de Cia Passabarret y orla de bombillas que nos recuerdan los reclamos circenses y la necesidad de anunciarse y darse a conocer. Maleta a medio llenar y abierta. Quiere simbolizar el carácter nómada de su profesión. El hecho de que esté abierta nos indica que su actividad tiene por objetivo mostrar y presentar al público lo que hacen. El contenido de la maleta está formado por diversos instrumentos musicales, protagonistas en muchos casos de sus espectáculos, así como de algunos objetos para hacer malabarismo. Una peluca y un cinturón nos recuerdan que la indumentaria también tiene un papel en la su trabajo. Y, finalmente, un payaso a la espera de empezar la actuación. Está sentado y lleva un traje que parece hecho de papel de periódico — tan efímero — con zapatos — una caricatura — y la nariz de payaso — tan cómica — en el cuello, como hacen los profesionales cuando lo dejan de utilizar mientras trabajan. El mundo del circo de Cia Passabarret. Instalación, 350 X 200 cm, maleta, instrumentos musicales, objetos de malabarismo, indumentaria de payaso, cartel de madera y letras metálicas.

BAIX CAMP

A MANOS DE CUATRO ARTISTAS RECORRIDO POR LA MUESTRA COLECTIVA EN REPRESENTACIÓN DEL BAIX CAMP (4 artistas, 4 meses, 1 intervención al mes) Un recorrido por la muestra colectiva de los artistas en representación del Baix Camp da para mucho. Cada uno ha podido hacerse suyo el espacio expositivo de los Servicios Territoriales. El encargo era intervenir, subjetivar, interrumpir el paso habitual de las personas que acceden a este espacio. En un primer momento, Montserrat Caballero, comisaria de esta expo‐ sición colectiva interdisciplinaria de artistas de las seis comarcas del territorio, tenía a un servidor como destinatario y representante del Baix Camp. Consideré, sin embargo, que dado el formato expositivo que planteaba, era más oportuno otro tipo de muestra, así que le sugerí una dinámica diferente a la propuesta: una muestra colectiva dentro de la colectiva general, con cuatro artistas representativos de lo que se estaba haciendo entonces en el Baix Camp. 4 artistas, 4 propuestas diferentes, para renovar cada mes hasta completar el período de cuatro meses de duración del evento general. Y dicho y hecho: una selección de trabajos y artistas que se encuentran a medio camino de sus trayectorias, con un lenguaje plástico consolidado y que, dadas las características de nuestro contexto artístico tanto local como general, tienen dificulta‐ des para seguir exponiendo en lugares adecuados a su excelencia... Magnetic Heads es el título de la primera intervención que Agustench produjo expresamente para el vestíbulo de entrada al edificio. Cuatro arquitectos de la mitología del modernismo catalán: Jujol, Domènech i Muntaner, Puig i Cadafalch y Sagnier, cada uno con un tratamiento pictórico diferenciado a partir de las imágenes fotográficas reproducidas en gran formato y con ligeras veladuras, dejando entrever el personaje todo él recorrido por caligrafías verosímiles inspiradas en cada uno de ellos. El conjunto de las cuatro piezas estaba reforzado por su tono casi monocromático. Con Magnetic Heads, “cabezas pensantes”, el autor hacía alusión a la capacidad de estos arquitectos de superar las limitaciones culturales y técnicas de la época y transformarlas en algo extraordinario… Petites actituds “Pequeñas actitudes” de Núria Fernández intervenía en el espacio con diferentes formatos, alternando documentación fotográfica, escultura y objetos. Su propuesta partía prácticamente de una pequeña anécdota cotidiana y como ésta acaba configurando un relato personal trasladable a una acción in situ. El material, un hallazgo extendido por todo el mundo, el chicle, un estándar popular, que la Núria se apropia para convertirlo en algo plástico, preformativo, y a la vez como obra para denunciar, primero, la falta de sensibilidad a la hora de tirarlo y, en segundo lugar, para proclamar en su configuración artística y poética final, la condena hacia la extinción de muchos animales que nos han acompañado desde que la humanidad existe como tal culturalmente. Petites actituds simboliza esto, un cambio des de la persona hacia el ser natural, que nos pide comprensión y reflexión sobre cómo estamos conduciendo el mundo…

Seqüències “Secuencias” la obra pictórica de Àurea Bellera, nos sumerge de lleno, en un paisaje plástico no verbal, con connotaciones musicales, con referentes orgánicos, en el tiempo como una construcción visual. Hacer visible aquello por determinar, aquello que puede convertirse en objetivo y objetivable. A través de los recursos pictóricos y gráficos utiliza‐ dos compuestos de diferentes capas, transparentes unas, opacas otras, Àurea nos pone frente a un paisaje que enseguida nos cautiva, nos atrapa. Una descripción proporcionada, detallada y onírica de la interioridad anímica personal. Convocar la pisada, lo que queda, el indicio de alguna cosa que caracteriza nuestro paso, nuestro caminar por el mundo, la inmediatez de aquello que nos rodea rutinariamente, el trabajo reiterativo desigual y diferente a cada instante. Éste es el trabajo que Cristina Ferré intenta captar a través de la piel de sus pinturas. La teva empremta m’importa “Tu impronta me importa” es una intervención in situ, preparada para que intervengamos en el proceso temporal y efímero de las obras. Su materialidad, como una trampa, nos interpela en profundidad sobre la duración de las cosas, de nosotros mismos inmersos en la vorágine de los días. Su tactilidad nos invita a un trato directo, físico, y este trato, esta correspondencia mutua, pasara a ser vestigio connatural con la autoría de la obra expuesta. Aureli Ruiz Artista y aquí, comisario de la muestra dedicada al Baix Camp dentro de la exposición Manos: Vitalidad Creativa en el Terri‐ torio

AGUSTENCH Lluís Gómez Agustench

UNA PROPUESTA VISUAL DONDE LA ESTÉTICA Y EL MENSAJE SE COMPLEMENTAN Nació en Reus en el año 1951. Allí vive y trabaja. Estudió Bellas Artes en la Universidad de Barcelona y complementó esta formación con estudios de diversas técnicas en la Escuela Elisava de la misma ciudad. De su actividad destaca la realización de cursos de pintura en Reus a cargo de la Genera‐ litat de Catalunya. Ha realizado más de ciento cincuenta acciones y exposiciones entre individuales y colectivas, muchas de ellas internacionales. Es miembro del grupo Artisteri y del grupo de acción La Falç. Más información en http://www.ocell.es/artistas/AGUSTENCH.php En la exposición Magnetic Heads ( Cabezas magnéticas ) con la que ha participado en la exposición colectiva Mans, presentó cuatro obras de 120 X 75 cm cada una, de técnica mixta sobre plotter fotográfico. Dedicadas respectivamente a los arquitec‐ tos Josep Maria Jujol i Gibert, nacido en Tarragona (1879‐1949), Lluís Domènech i Muntaner , nacido en Barcelona (1859‐ 1923), Josep Puig i Cadafalch, nacido en Mataró (1867‐1956) y Enric F.J.L. Sagnier i Villavecchia, nacido en Barcelona (1858‐ 1931)

MAGNETIC HEADS Agustench trabaja cuatro de nuestros arquitectos más relevantes del modernismo con la voluntad de sintetizar una idea que le fascina: cómo estas personalidades supieron realizar obras perdurables con medios y facilidades tan reducidas en su época. La obra de creación de este artista consigue transmitir la personalidad de los arquitectos por un lado, y por el otro, reflejar la importancia en su trabajo – tan visual como imaginativo – del contexto técnico – tan limitado – y de los conocimientos tan extensos que estos arquitectos poseían y aplicaban. Agustench nos comenta cómo sorprende la capacidad de estas “cabezas pensantes” de superar las limitaciones técnicas y culturales de su época y construir obra que hoy en día, con medios mucho más potentes continúa siendo pionera y objeto de admiración y atracción: son, efectivamente, “magnetic heads”.

ÀUREA BELLERA A LA BÚSQUEDA DE LA ESENCIA Nacida en Andorra y residente en Reus desde 2001. Es licenciada en Bellas Artes por la Universidad de Barcelona donde también ha obtenido el DEA de suficiencia investigado‐ ra y un master en gestión cultural. En la actualidad imparte clases de dibujo y pintura y las compagina con sus proyectos creativos en el taller. Durante un largo tiempo abandonó la práctica artística y a raíz de una fuerte crisis personal volvió a emprenderla. Ha participado en numerosas muestras y obtuvo el Premio Telax de la Galería Antoni Pinyol en el año 2011, enlace: www.aureabellera.carbonmade.com

SECUENCIAS 60 Secuencias es un conjunto de obras pictóricas acerca del concepto Tiempo. En una sociedad eminentemente visual como la nuestra no deja de plantear un reto el querer transmitir este concepto en un soporte bidimensional, a través de elementos primarios y universales como son la línea y el color. Este interés tiene mucho que ver con la voluntad de realizar una obra abierta, accesible a individuos de diversa extracción sociocultural y con el hecho de poner de manifiesto que toda obra ofrece diferentes niveles de lectura. La serie se ha construido como un ejercicio de reflexión y meditación sobre la relación entre espacio y tiempo, conceptos ambos que se confunden en nuestra dimensión. Dice la autora: “Inspirándome en los tests proyectivos usados en psicología he ido creando una multiplicidad de espacios sobrepuestos; veladuras y patterns me ayudan a reflejar la complejidad y los ritmos de ese otro filtro que es el Tiempo. El espacio bidimensional se ha llenado de códigos transformándose así en un espacio simbólico”. Continuum díptico, 200 X 100 cm, acrílico sobre bastidor Presente Imperfecto 146 X 114 cm, acrílico sobre bastidor

NÚRIA FERNÁNDEZ ESTOPÀ QUIERO HACER DE MI VIDA UNA OBRA DE ARTE Nacida en Flix (Ribera de Ebro). Vive y trabaja en Reus (Baix Camp). En 1985 se graduaba en Artes Plásticas por la Escuela Taller de Reus en la especialidad de escultura. Conoce la técnica de fundición en bronce. Los primeros años, después de obtener el título de graduada, da clases de dibujo técnico y artístico en escuelas de formación profesional. Ha trabajado haciendo molde de yeso y como maquetista; desde hace ocho años trabaja de coordinadora en la Galería Antoni Pinyol de Reus. Aunque es escultora se define como artista multidisciplinar. Su activi‐ dad artística comienza el año en que se gradúa hasta la actualidad. Su currículum expositivo es extenso. Tiene concedidos varios premios y accésits de entidades tanto institucionales como privadas.

PEQUEÑAS ACTITUDES Los grandes cambios empiezan cambiando las pequeñas actitudes La Ceiba Árbol de la calle y en su perímetro, caras de animales moldeadas con chicles. La Papelera Papelera de la calle cubierta de caras de animales moldeadas con chicles. La Calle Adhesivos con imágenes de caras de animales moldeadas con chicles, pegados encima de los pegotes de chicle de la calle Gravina en el barrio de Chueca, Madrid. Un día iba por la calle pensando en el próximo proyecto que haría. Estaba muy sensibilizada con el tema de la extinción de los animales y quería hacer algo relacionado con el tema. De repente me llamó la atención un chicle que había pegado en una pared de la calle, la forma que tomaba aquella masa pegajosa de color rosa me recordó la cara de un cerdo. Fue diverti‐ do y todo un hallazgo, desgraciadamente no llevaba la cámara de fotos (como suele ocurrir cuando se ve algo interesante), pero retuve aquella imagen en la memoria. Fui a comprar un chicle y volví a casa. Al llegar me metí en el estudio, le quité el envoltorio a aquel polímero gomoso y me puse a masticar. Hacía mucho tiempo que no masticaba uno, lo mastiqué muy poco, lo necesario hasta conseguir una masa moldeable que conservara el color rosa y también el olor a fresa. Seguidamente cogí un listón de madera que tenía a mano, me quité el chicle de la boca, lo pegué en un extremo del listón y me puse a modelar aquella cara de cerdo que me había parecido ver en aquella pared de la calle. El resultado era curioso al mismo tiempo que revelador, veía que podía parecer una broma pero también se podía convertir en una cosa seria, me gustaba la idea así que seguí adelante con el proyecto. Con este trabajo estuve seleccionada el año 2010 en la Bienal de Arte Moderno de Tarragona, también con este proyecto me concedieron una residencia de siete días en Madrid, en el barrio de Chueca, en marzo de 2011, “Arton‐Arte en acción” fue la entidad convocante. Las imágenes que he presentado en esta muestra se realizaron allí.

CRISTINA FERRÉ UN ARTE QUE NOS ANALIZA POR DENTRO Y POR FUERA

Nació en 1966 en Reus donde vive y trabaja, Tiene estudios de técnicas escultóricas por la Escuela de Arte y Diseño de la Diputación de Tarragona. Es maestra vidriera por la escuela Mas Carandell de Reus con cursos de especialización en la técnica de la fusión del vidrio— fusing— en el Centro del Vidrio de Barcelona. Autodidacta en técnicas pictóricas. Ha expuesto su obra en múltiples exposiciones indivi‐ duales y colectivas en el ámbito de la pintura, con incidencia también en la videoacción, en la restauración y en la gestión de exposiciones. Destaca su vertiente docente con la realización de numerosos cursos y talleres dentro del campo de las artes visuales. Más información en www.cristinaferre.blogspot.com

TU IMPRONTA ME IMPORTA En la exposición Tu impronta me importa, con la que participó en la muestra Mans, presentaba tres obras , una de ellas interactiva, ésta requería la participación del visitante que tenía que dejar improntas para completarla. ST/1, 2014 170 X 85 cm, pintura plástica y plastilina sobre madera ST/2, 2014 170 X 85 cm , pintura plástica, papel calco y tinta sobre madera ST/3, 2014 400 X 20 cm, instalación efímera de cinta adhesiva y plastilina sobre el pavimento, destinada a recibir las im‐ prontas de los visitantes que quisieran participar. Cristina nos comenta: “Busco en el material aquello que pueda reflejar mejor mi concepto de la memoria, tanto como aque‐ llo que ha quedado impreso en lo más profundo del inconsciente a través de las generaciones y del tiempo. Lo que configu‐ ra el concepto de género, lo que configura nuestro carácter y nos da unas características únicas y a la vez comunes para enfrentarnos a la cotidianeidad y para comprender nuestras relaciones con el entorno y con los otros.

BAIX PENEDÉS

CRISTINA MATEO G.

UN DISEÑO CUIDADO Y ESTÉTICO PARA LA EXPRESIÓN POÉTICA Nació en Esplugues de Llobregat el año 1977, actualmente vive y trabaja en el Vendrell Titulación superior en Administración y finanzas, mundo agrario y educación ambiental. Está especializada en producción integrada y agricultura, apicultura y avicultura ecológicas. Escritora autodidacta, interviene también en el diseño e ilustra‐ ción de sus obras que van desde los relatos breves hasta los cuentos y los guiones cinematográficos. A partir del año 2007 centra su interés en la poesía y en el estudio de las lenguas catalana y francesa realizando diferentes trabajos como traduc‐ tora de textos. Más información en www.crismateog.blogspot.com

COMENTARIO En la exposición Mans presentó algunas de sus últimas publicaciones y una selección de poemas en dichas publicaciones. El montaje con hilos de nylon y grapas permitía a las personas interesadas cogerlos y leerlos sin dejar de estar sujetos a la guía. La relación de las obras expuestas es la siguiente:

Fotografía en blanco y negro de la autora; las publicaciones Cartas a Yves. Poemario (2012) y El espejo. Poemario (2011); Petxines a les butxaques. Poemari (Conchas en los bolsillos. Poemario) (2010); Turquesa en somnis (Turquesa en sueños) (una publicación incluyendo un poema de la autora); y una selección de los poemas siguientes: MACBA, Animales heridos, La nada es altamente sospechosa, A ti, que como yo miras con ojos sucios de ceniza porque ambos sabemos del fuego, Surrealismo y arca, La orilla, Hilos, Arpegios Aerostáticos, La especie fraudulenta del vosotras, Las islas moradas y fragmento de Las cartas de Ulises nunca escritas a Penélope. La escritora nos propone una serie de frases representativas a modo de resumen de sus obras más recientes. Poder no hacer nada / y sin embargo actuar / dejar a mi hembra / sin mujer La tribu / sus reglas / El bicho humano Y pinchó mi reflejo en el espejo / y no sangró

Cartas a Yves No teníamos fe / pero nos dejábamos engañar

Conchas en los bolsillos Espiritualmente éramos de cuento / teníamos nombres de cristales de colores

El espejo Es una de las obras más destacadas de Cristina Mateo. Poesía y prosa poética se conjugan para reflexionar sobre la sociedad patriarcal, la estigmatización del paisaje, el paso del tiempo y el desgaste físico y psíquico de cuatro personajes construidos usando los arquetipos transfigurados del gran poema La Odisea

CONCA DE BARBERÁ

EDUARD DOMINGO MEROÑO Necdospuntzero VERSATILIDAD, TECNOLOGÍA Y EL JUEGO CON EL TIEMPO, RITMO Y FOTOGRAMAS Nació en Santa Coloma de Queralt el año 1980, donde reside actualmente. Sus aficiones son la música y los audiovisuales coincidiendo con su actividad profesional, que también pasa por el diseño gráfico y el marketing. Una obsesión: el tiempo. En la exposición lo descubrimos como compositor, guitarrista y fotógrafo amateur. Más información en el facebook: Eduard Domingo y en su página web www.eduardomingo.com

STATES OF MIND 66

En la exposición States of Mind (Estados mentales) con la que participó en la exposición colectiva Mans, presentaba el si‐ guiente material: el único cd de música compuesta por el que tiene editado: States of Mind. Cuatro fotografías de su autoría en blanco y negro sobre la temática del tiempo: 1. Tinc temps..., (Tengo tiempo….) 2. On time (A tiempo), 3. Intentant aturar el temps (Intentando parar el tiempo), 4. Què és el temps? (¿Qué es el tiempo? ). Una fotografía en color de una de sus actua‐ ciones donde lo vemos en su faceta de instrumentista y un texto titulado necdospuntzero redactado por él donde nos co‐ menta sus intereses y su obra. necdospuntzero Bajo este pseudónimo, Eduard Domingo, de Santa Coloma de Queralt, deja salir a la luz sus sentimientos y emociones en música y imágenes... Con una clara tendencia a usar siempre el mismo concepto, nos presenta su disco States of Mind: una selección de melodías basadas en imágenes y éstas basadas en los diferentes estados por los cuales puede llegar a pasar nuestra mente cuando se obsesiona por este concepto: el tiempo. Y es que Eduard siempre dice que para componer música se basa en imágenes , y para captar estas imágenes utiliza la músi‐ ca… Para él va todo junto y de todo intenta hacer un capicúa. Lo podemos comprobar en la duración de 41 minutos 14 segundos de este álbum donde todo el trabajo es como un “loop” con principio y final iguales para que se pueda poner el “play” y no parar nunca… Así sí que daría gusto quedar atrapado en el tiempo!

PRIORATO

MONTSERRAT AIXALÀ BLASCO INTERPRETAR NUESTRO MUNDO Y VALORAR Y APROVECHAR LO QUE TENEMOS Nacida en Torroja del Priorat (Priorato), donde vive y trabaja. Titulada el año 1997 en grado superior de artes aplicadas en la especialidad de grabado por la Escuela de Arte y Diseño de la Diputación de Tarragona con reválida en la Escuela de la Lonja de Barcelona. El 2005 obtiene la titulación de grado supe‐ rior de cerámica artística por la Escuela de Artes Plásticas y Diseño de Mora la Nueva, y en 2012 la titulación de grado supe‐ rior de esmaltes al fuego. Posee también estudios de dibujo, pintura artística y diseño gráfico. Su actividad como autónoma se centra en la producción cerámica y en la ilustración. Ha participado en múltiples exposiciones en diversas localidades de España y Europa desde 1979 y ha sido seleccionada y obtenido diversos premios en certámenes nacionales y internaciona‐ les. Más información en www.territoriscreatius.cat En la instalación en dos partes: Camino con lombriz y Paisajes transparentes, con la que participó en la exposición colectiva Mans (Manos), había obra suya en cerámica, cartón y otros materiales reciclados y un montaje resultado de la inspiración del momento.

CAMINO CON LOMBRIZ, 2013 Camino con lombriz es un camino que nos conduce a un paisaje (la segunda instalación). En el camino identificamos a una lombriz, un elemento muy poco visible en el paisaje, pero con un papel de fertilización importante. La instalación nos quie‐ re hacer reflexionar sobre la poca visibilidad del camino que seguimos y la existencia de muchos elementos y seres vivos que lo recorren con nosotros y lo influencian. Camino con lombriz. Instalación, 230 X 145 cm, plástico, alambre, esponja vegetal, madera.

PAISAJES TRANSPARENTES, 2013 En los Paisajes transparentes distinguimos: dos Caras de cartón que representan la humanidad en el paisaje. Si nos fijamos, veremos que están formadas por múltiples figuras, otros rostros, puestas de sol, escaleras por donde suben y bajan nues‐ tros sentimientos, … Manos enfangadas y el Vigilante del bosque , dos esculturas de cerámica refractaria. La primera repro‐ duce una mano “enfangada” por el trabajo de la tierra y todos los trabajos y esfuerzos que vive la humanidad y el paisaje. La segunda está formada por manos y un rostro humano en una estructura que recuerda un árbol con hojas, uno de los ele‐ mentos importantes del paisaje, quizás nos hemos de integrar en él para que tengamos todos un futuro. Una estela funera‐ ria ‐ original ‐ medieval nos recuerda la historia, también vivida, por el paisaje. Todos estos elementos están unidos me‐ diante caminos de agua o caminos inmateriales que dibujan diseños: la espiral, el semicírculo, mojones formados con agru‐ paciones de piedras y plásticos en número de tres = perfección; cuatro + tres = perfección absoluta, siete = plenitud, núme‐ ros bíblicos que nos marcan caminos hacia la esperanza. Paisajes transparentes es una propuesta a reinterpretar lo que vemos y al diálogo entre realidad y pensamiento.

TARRAGONÉS

GROP. ASOCIACIÓN PARA LA DIFUSIÓN DEL ARTE CONTEMPORÁNEO Antonio Boira, Paquita Esteban, Pere Bruix, Mark Bullus, Fabio Guzmán, Jordi Morera, Cristina Riambau, Sibylle Strodthoff, Manel Vilàs, Marta Ivern,

LOS ARTISTAS DE GROP SE PRESENTAN MEDIANTE UNA DE SUS OBRAS SIBIL·LA. Figura. Refractario 1260º CRISTINA RIAMBAU. Colgante. Esmalte a fuego sobre metal MANEL VILÀS. Homenaje. Óleo sobre cartón. 105 x 75 cm

JORDI MORERA. Maestrat. Cal y pigmentos. 154 x 138 cm MARTA IVERN. Rosa. Óleo sobre tela. 100 x 100 cm MARK BULLUS. Edward 1895. Acrílica sobre tela. 196 x 80 cm ANTONIO BOIRA. Islandia, campo de lava. Óleo sobre papel. 15 x 10 cm PERE BRUIX. Instalación en fibra óptica en el Tinglado de Tarragona (2001) PAQUITA ESTEBAN. Jardín. Acrílica sobre tela. 61 x 50 cm FABIO GUZMÁN. Instalación “Cajas”. Medidas variables

EL TRABAJO EN GRUPO PARA OBJETIVOS COMUNES ¡UN ÉXITO! La asociación se creó en Torredembarra el año 1999 por este grupo de artistas plásticos, todos ellos activos actualmente y con estudio en Torredembarra. Desde la constitución de la asociación el año 1999 han trabajado para la promoción y la difusión del arte contemporáneo. Centran su trabajo en proyectos expositivos que diseñan para los diferentes espacios, pero su obra va más allá de lo indivi‐ dual porque buscan respuestas en el ámbito social. Experimentan en la creación colectiva y personal. Su obra se presenta en múltiples formatos: carpetas temáticas, libros de artista, fotografía, vídeo, obra diversa en objetos, escultura, cerámica y joya artesana, pintura y instalaciones. Más información en facebook: Grop. Artistas plástico‐visuales En la exposición Mans, presentaban una obra colectiva: Pinos de los Muntanyans formada por doce telas sobre bastidores de 100 x 100 cm con obra de cada uno de los artistas, hechas con diferentes técnicas y materiales, reproduciendo cada una de ellas una parte de dos pinos que había en la costa de Torredembarra, de manera que el conjunto de las telas permite visuali‐ zarlos.

PINOS DE LOS MUNTANYANS (OBRA COLECTIVA) Antonio Boira, pintura al óleo sobre tela; Paquita Esteban, pintura acrílica sobre tela; Marc Bullus, pintura acrílica sobre tela; Pere Bruix, pintura acrílica sobre tela; Sibylle Strodthoff, técnica mixta sobre tela; Jordi Morera, cal y pigmentos sobre tela; Manel Vilàs, pintura al óleo sobre tela; Cristina Riambau, pintura acrílica sobre tela; Marta Ivern, pintura al óleo sobre tela; Fabio Guzmán, pintura al óleo y acrílica sobre tela. La imagen de los dos pinos de la costa entre Torredembarra y Creixell es el último resto del bosquecillo que había entre los humedales. El tercer pino lo serraron poco antes de hacer la obra artística. Pinos de los Muntanyans quiere dejar constan‐ cia que el paisaje es este valor inestimable e intangible que se transforma y se puede deteriorar y desaparecer de nuestro litoral. Pero, también, que esta obra es un trabajo colectivo donde la personalidad de cada artista se mantiene, a la vez que forma parte de un trabajo de conjunto donde el individuo y el grupo se enriquecen mutuamente para dar lugar a una pro‐ puesta que sorprende por su riqueza de matices. Y una conclusión: cómo de diferente cada uno de nosotros vemos, vivimos y interpretamos el paisaje y cómo, cuando queremos, sabemos, manteniendo nuestra personalidad, trabajar en grupo para obtener resultados que mejoran la participación individual.

ENGLISH

CREDITS FOR THE CATALOGUE COORDINATED BY: Montserrat Caballero Bassedas, in collaboration with Núria Fernandez Estopà and Àurea Bellera CATALOGUE DESIGN: the artists, Aureli Ruiz and Montserrat Caballero COVER DESIGN AND TYPOGRAPHY: Núria Fernández Estopà SPANISH TRANSLATION DESIGN AND COORDINATION: Àurea Bellera ENGLISH TRANSLATION; ARTS SANTA MÒNICA (Barcelona) TEXTS Foreword: Jordi Agràs Estalella, regional director Introduction: Montserrat Caballero Bassedas, specialist in Museums and Cultural Action, Territorial Services Introduction to the Baix Camp catalogue: Aureli Ruiz, curator of this section of the exhibition Catalogue texts: Àurea Bellera for her text Núria Fernández Estopà for her text Agustench, Montserrat Aixalà Blasco, Eduard Domingo Meroño, Cristina Ferré, GROP Association, Cristina Mateo G., Cia Passabarret for their texts, in collaboration with Montserrat Caballero PHOTOGRAPHS: 1, Antoni Vila: Saburella, panoramic exhibition of the Alt Camp, courtesy of the Alt Camp County Council; 2, José Carlos León; 3, Lluc Queralt; 4, 18, 21, 22, 25, 32, 38, 39, 43, 44 and montage, 45, 46, 47, 48, 49, 50, 51, 52, 53, 54, 55, 56, Montserrat Caballero; 5, courtesy of the Baix Camp County Council: Mare de Déu de la Roca; 6, Agustench; 7, Aureli Ruiz; 8, 9, 10, 11, A. Ruiz modified by M. Caballero; 12, 13, Àurea Bellera; 14, 15, 17, Núria Fernández Estopà; 16, Benvingut Jaumà; 19, 20, Kandi Alvarez; 23, courtesy of the Baix Penedès County Council: Montmell romanesque shrine; 24, 26, 27, 28, 29, 30, Cristina Mateo; 31, courtesy of the Conca de Barbera County Council: Forès; 33, Eduard Domingo; 34, courtesy of the Prio‐ rat County Council: Scala Dei photographed by Joan Capdevila; 35, 36, 37, Montserrat Aixalà; 40, courtesy of the Tarragonès County Council: La Mora; 41, 42, photomontage and photography by GROP ACKNOWLEDGEMENTS FOR PERMISSION TO USE THE PHOTOGRAPHS OF THE SIX COUNTIES: ALT CAMP, BAIX CAMP. BAIX PENEDÈS, CONCA DE BARBERÀ, PRIORAT AND TARRAGONÈS To the presidents of the respective County Councils and their culture and/or tourism experts

THE EXHIBITION CONCEPT of THE EXHIBITION AND GENERAL CURATORSHIP: TERRITORIAL SERVICES OF CULTURE IN TARRAGONA ‐ MUSEUMS AND CULTURAL ACTION SECTION: Montserrat Caballero Bassedas CURATORSHIP OF BAIX CAMP ARTISTS: Aureli Ruiz ARTISTS Alt Camp: Cia Passabarret. Performing arts. Installation Baix Camp: Agustench, Àurea Bellera, Núria Fernández Estopà, Cristina Ferré. Visual arts Baix Penedès: Cristina Mateo. Literature Conca de Barberà: Eduard Domingo. Music Priorat: Montserrat Aixalà. Visual Arts. Installation. Tarragonès: GROP Association. Visual Arts. Collaborative work ACKNOWLEDGEMENTS OF DONATIONS OF MATERIAL FOR THE EXHIBITION: Jordi Figueras, owner of the Minimum shop in Tarragona

FOREWORD

THE STRENGH OF OUR ARTISTS

Catalonia is a land of artists; a land where art has deep roots and here it is fruitful. This may lead us to think of this art as one of the most precious commodities we have, and something which raises the profile of our nation all over the world, when it is associated with the names of the artists themselves, where their value and skill at making ideas and dreams into tangible realities are recognized. At the Territorial Services of Culture, we are fully aware that we have many artists with outstanding creative ability in the counties of the Camp de Tarragona; there are even some who say that the light we have enchants painters and leaves an indelible imprint on their soul. Those of us who are from here must have it in our DNA, and perhaps this is what makes our land so fertile and productive in various disciplines: music, painting, sculpture, literature, circus, dance, theatre... For this reason, for some years we have provided our long list of artists with the platform of the Creative Territories: a forum for presentations and meetings; a marvellous showcase, where each one is tailor‐made, and a melting pot where joint projects can be forged and are created. Mans: vitalitat creativa al territori (Hands: creative vitality in the region) is a display of what our artists can achieve and the service we can offer them at Creative Territories. Hands are necessary to carry out the projects that are born and take their first steps in the remote corners of the brain. They are the thread that links the various spaces that exhibit works that are completed or simply hinted at using auxiliary material elements that act as a medium for what is by its very nature intangi‐ ble, such as a theatrical or circus performance, which are born and die as we look at them. Mans: vitalitat creativa al territori (Hands: creative vitality in the region) aims to show the public the hard work that our artists do, a local product ‐ which is in great demand these days ‐ and which often goes unnoticed, and is overwhelmed by everything that is produced far away; as if it was necessary to travel a great distance in order to find quality. Mans: vitalitat creativa al territori (Hands: creative vitality in the region) also aims to be a meeting place for exchanging the opinions and ideas which are the embryo of future joint projects. Finally, the objective of Mans: vitalitat creativa al territori (Hands: creative vitality in the region) is to contribute to Catalan culture becoming a true national culture. Thanks to the commitment of many people and many of our artists, we are close to achieving the old dream of being able to decide on our present, as the sovereign people that we are, and being responsible for our future, using State structures that we feel and which are truly our own: from a first draft, we have moved on to a clear road map and a simple desire for an increasingly well‐defined realization; in a similar process to that experienced by the exhibits on display and the exhibition itself: from idea to action. Thanks to everyone who has helped us and who is helping us to achieve it. Jordi Agràs Estalella Director of the Territorial Services of Culture of the Government of Catalonia in Tarragona

INTRODUCTION

A SPACE FOR CREATION, THE CREATIVE TERRITORIES WEBSITE AND AN EXHIBITION PROJECT: MANS (HANDS)

PRELIMINARIES. The director of the Territorial Services of Culture in Tarragona, Mr. Jordi Agràs Estalella, gave me the task of creating a series of exhibitions in the reception area ‐ the lobby ‐ of the building where this institution of the Government of Catalonia is located. The objective was to raise the profile of the work of artists in the region, to provide a service to the city and the region, and to give artists a space to exhibit their work ‐ space which is in great demand by this group due to the limited number of galleries and exhibition halls available. In 2009, the Territorial Services of Culture created the Territorial Services website (www.territoriscreatius.cat) which contains a directory with profiles of artists in the performing arts, visual arts, literature and music in the Camp de Tar‐ ragona area (born, living or working there). The directory currently includes profiles of nearly four hundred artists on a well‐designed website that promotes these artists and their activities. Another task entrusted by the head of the Territorial Services was the promotion and activation of this website. In spring 2013, requests by artists working in the region to exhibit in the lobby were crucial in the design of an exhibition that aimed to provide a response to these demands: use of the space, activation of the website and the provision of a service for the artists.

THE PROJECT TAKES SHAPE. In order to try and benefit as many artists as possible, we decided that the exhibition would be a collective one. The fact that the Creative Territories includes artists from the Camp de Tarragona region and the area covered by the Terri‐ torial Services takes in six counties in the province ‐ Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat and Tarragonès ‐ gave us the idea of selecting artists from each county. A second feature of the website is that the artists are organized according to their sphere of activity: performing arts, visual arts, literature and music make us consider the pro‐ ject in such a way that we do not adopt the usual attitude, which is that exhibitions have to be of the visual arts ‐ in this display we will have a representative of each of these forms of creation. How were the participating artists selected? We had three requests from three counties in the region: we included them directly in the project, which the added effect that in the case of the Baix Camp, it was the artist Aureli Ruiz who made us a counterproposal: due to the duration of the exhibition, he proposed to curate an "exhibition within the exhibition”. He would select four artists from the Baix Camp who would be exhibited on an alternating basis. We accepted: we trusted his judgement, increased the number of participating artists and helped to give the exhibition a rhythm that would enable it to adapt over the course of the passing months. The other three artists were selected randomly, so that we achieved a repre‐ sentation of the types of creation and the counties that were lacking. For example, we searched the web for artists working in the performing arts, and we selected the first result we obtained that belonged to one of the counties that was not repre‐ sented. If they accepted, they became part of the exhibition project. A NAME FOR THE CONCEPT BEHIND THE EXHIBITION. We called it Mans: vitalitat creativa al territori (Hands: creative vitality in the region). Why this name? “Hands" because it is what our artists have in common: hands that paint, that express themselves, that write, that make music... The subtitle creative vitality in the region aims to convey that our country has a rich and varied human capital, with an outstanding creative ability that is interested and actively involved in enriching our cultural environment at various levels.

VISITORS: WE HAVE TO EXPLAIN THE WORKS. The exhibition opened on 13 November 2013 and closed on 14 March 2014. During those four months, and despite the limited opening hours (weekdays from 8 am to 6 pm, Fridays from 8 am to 3 pm, and closed on weekends and public holidays) it was visited by around a thousand people who were given an information sheet providing (brief) details about the artists and (more extensive) information about the works as explained by the artists themselves, because we believe that contemporary art should be explained and made accessible to the general pub‐ lic. The information sheet was changed as the artists from the Baix Camp changed. These sheets and invitations to the open‐ ings can be seen on the website www.issuu.com/iamcultura. These documents on this website have been read and reviewed around two thousand and fifty times, till the date this text was written (October 2014). From now on, it will be supported by this edited catalogue in which we present and explain this selection of artists, art and creation in the Camp de Tarragona which was on display in the exhibition Mans: vitalitat creativa al territori (Hands: creative vitality in the region). The cata‐ logue has the advantage on being also a collaborative work between the artists and the specialists. COMENTARY ON THE PHILOSOPHY OF THE EXHIBITION The criterion for the selection of artists is related with the philoso‐ phy of the exhibition. The Creative Territories website hosts individuals and groups who are creative, who provide inputs for culture, which are a reflection of the country and its interests and its level. Discovering that these individuals exist, appreciating them and en‐ couraging them is positive, because a very good artist can give their country and the world in general something very im‐ portant, but having citizens, a social base, that is interested in culture and art, is essential for improving our society, begin‐ ning with its foundations. That is what this exhibition also aims to advocate, promote and publicize. The fact that there are different levels of "artistic" recognition in the exhibition is therefore also positive: there are award‐winning artists and amateur "creators", there are those that have received recognition and those that are trying to produce interesting things in their everyday life, and we do not know whether they achieve this. We consider that it adds interest to the exhibition that we can find in it what is recognized and what is not. The exhibition aims to be cross‐disciplinary. Most of us think of painting when we think about art. The exhibition Mans (Hands) aims to convey that the region's creative capacity takes various forms, not only in the visual arts, and that many types of people and groups are involved, saying things about what we are all interested in, which is our world, because for some fortunate individuals, the environment creates questions and answers at a level that does not apply to most of the rest of us and they also know how to display it in a way that astonishes us, or enriches us and helps us to move forward, and they do so in different ways and using different media (visual arts, performing arts, music, literature). However, the under‐ lying foundation: creation, is a shared one and is much more closely related to us than the idea which still forms the major‐ ity view ‐ art as an activity that is separate and independent from our world and our society, which consists of an especially talented individual painting pictures. A common and positive feature among all the artists that participated in this show is that from our point of view they have a working method based on the "future”: they value cultural heritage, nature, recycling, small attitudes, feelings, cooperation... and at the same time, they also displayed some of our society's characteristics: time‐related stress, technology... We con‐ sider that another positive aspect is that the exhibition respected the historical space in which it was located, and did not distort it. Montserrat Caballero Bassedas Museologist and specialist responsible for museums and cultural activities, Territorial Services of Culture, Tarragona

ALT CAMP

CIA PASSABARRET David Sancho Martos, Oriol Llop Perelló, Jordi Gómez Jansà, Dèlia Batet Rius

THE GAME OF APPEARANCE TO EXPLAIN REALITY The company was established in Valls (Alt Camp) in 1995, where it is based. It is a circus and clown company, consisting of four people specializing in creating and performing street circus shows that are not simply an exhibition, but which also have a unique approach and content. They are also involved in education and training: they have educational ideas for schools and children of all ages, and for those interested in learning circus skills, there is the company's academy: the Circoteca de Valls. Since the company was founded, it has worked in various areas in Spain and abroad, including Monaco, France and Cuba. More information is available at www.passabarret.com

THE WORLD OF CIRCUS OF CIA PASSABARRET

They participated in the exhibition Mans (Hands) with the installation El món del circ de Cia Passabarret (The world of circus of the Passabarret Company), which gives an overview of their work. This installation contains objects related to the company's work: An oval plaque with the Cia Passabarret logo, with a strip of light bulbs which reminds us of circus attractions and the need to advertise and make oneself known. A half‐full open suitcase. This represents the nomadic nature of their profession. The fact that it is open is a reflection of how their work aims to display and present what they do to the public. The contents of the suitcase consist of several musical instruments, which play a key role in many of their shows, as well as some juggling objects. A wig and a belt remind us that costume also plays a role in their work. And finally, there is a clown waiting for the show to begin. He is seated and wears a suit that seems to be made of (an ephemeral) newspaper, with shoes (a caricature) and he is wearing a clown's nose (for comic effect) around his neck, as professionals do when they put their tools aside while working. El món del circ de Cia Passabarret (The world of circus of the Passabarret Company) installation, 350 x 200 cm, suitcase, musical instruments, juggling objects, clown costumes, wooden sign and metal letters.

BAIX CAMP

IN THE HANDS OF 4 ARTISTS A TOUR OF THE COLLECTIVE EXHIBITION REPRESENTING THE BAIX CAMP (4 artists, 4 months, 1 project per month)

A tour of the collective exhibition representing the Baix Camp gives a great deal of food for thought. Each one has been able to create their exhibition space at the Territorial Services. Their assignment was to intervene, subjectivize, and disrupt the normal passage of people coming through this area.   Initially, Montserrat Caballero, the curator of this collective exhibi‐ tion by interdisciplinary artists from the six counties in the region, made I myself the recipient and representative of the Baix Camp. However, in view of the exhibition format she mentioned, I decided that another type of display was more suit‐ able, so I suggested a different dynamic to the one proposed: a collective exhibition involving the overall group, with four representative artists of what was being produced in the Baix Camp. 4 artists, 4 different projects, to be changed each month until the end of the four months of the overall event. No sooner said than done: a selection of works and artists that are halfway through their careers with a consolidated visual language and who find it difficult to continue to exhibit in suitable venues given the characteristics of our local and general artistic environment.

83 Magnetic Heads was the title of the first project, which Agustench produced specifically for the lobby area. Four legendary architects of Catalan modernism: Jujol, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch and Sagnier, were each given a different pictorial treatment based on photographic images that were reproduced in a large format with a light glazing, showing the individual criss‐crossed by plausible calligraphies, inspired by each of them, and all four pieces were reinforced by their almost monochromatic tone. By Magnetic Heads, or "thinking heads", the author alluded to these architects' ability to over‐ come the cultural and technical limitations of their era, and to transform them into something extraordinary.

Petites actituds (Small attitudes) by Núria Fernandez was included in the space in different formats, alternating between photographic documentation, sculptures and objects. Her project was practically based on a small everyday story and how this becomes a transferable personal tale with an in situ action. The material, something that can be found all over world, chewing gum, a popular standard, which Núria appropriates to turn it into something artistic, performative and simultane‐ ously into a work that condemns first, people's lack of sensitivity when throwing it away, and second, uses its final artistic and poetic configuration to condemn the extinction of many of the animals that have been with us since mankind has ex‐ isted as a cultural entity. Petites actituds (Small attitudes) symbolizes this ‐ a change from the individual to the natural being, which asks us to reflect on and understand how we are administering the world.

Seqüències (Sequences), the painting by Àurea Bellera, is a completely immersive work, with a non‐verbal plastic landscape containing musical connotations, with organic references in time as a visual construct. Making visible what is to be deter‐ mined, what can become objective, objectifiable. Using pictorial and graphical resources composed of various layers, some transparent, others opaque, Àurea places us before a landscape that immediately captivates us, entraps us. It is a detailed and dreamlike proportional description of personal mental interiority.

Calling on the footprint, the remains, literally the evidence of something that characterizes our passage, our movement in the world, the immediacy of what surrounds us routinely, is a repetitive task, which is unequal and different at every mo‐ ment. That is the task that Cristina Ferré tries to capture on the canvas of her paintings. La teva empremta m’importa (Your print matters to me) is an in situ project that has been created so that we become involved in the temporal and ephemeral process of the works. Like a trap, its materiality presents us with a major challenge on the duration of things and that of ourselves, immersed in the maelstrom of days. Its tactility invites us to relate to it directly and physically, and this relation‐ ship, this mutual correspondence, becomes an inherent vestige of the authorship of the works on display. Aureli Ruiz Artist, and here, curator of the exhibition dedicated to the Baix Camp region in the exhibition Mans: Vitalitat Creativa al Territori (Hands: Creative Vitality in the Region).

AGUSTENCH Lluís Gómez Agustench

A VISUAL PROPOSAL IN WHICH THE AESTHETIC AND THE MESSAGE COMPLEMENT EACH OTHER He was born in Reus in 1951, and lives and works there. He studied Fine Arts at the University of Barcelona, and supplemented this training with studies of various techniques at the city's Elisava school. His work includes teaching painting courses in Reus for the Government of Catalonia. He has been involved in more than 150 individual and collective exhibitions, many of which have been international. He is a member of the group Artisteri and the action group La Falç. More information is available at http://ocells.es/artistas/AGUSTENCH.php

MAGNETIC HEADS

In the exhibition Magnetic Heads with which he participated in the collective exhibition Mans (Hands), he presented four works of 120 x 75 cm each, in mixed media on a photographic plotter, individually dedicated to the following architects: Josep Maria Jujol i Gibert, born in Tarragona (1879‐1949); Lluís Domènech i Montaner, born in Barcelona (1850‐1923); Josep Puig i Cadafalch, born in Mataró (1867‐1956) and Enric F.J.L. Sagnier i Villavecchia, born in Barcelona (1858‐1931). Agustench works with four of our most important modernist architects in order to synthesize an idea that fascinates him: how these individuals were able to produce such enduring works with the limited resources and skills available in their era. This artist's creative work conveys the personality of the architects on the one hand, and on the other, reflects the visual and imaginative importance in their work of the (limited) technical background and (extensive) knowledge that these architects possessed and applied. Agustench says how it is surprising that these "thinking heads" were able to overcome the technical and cultural limitations of their era and to build work which today, when we have much more powerful resources, remains at the forefront and the focus of admiration and attraction: they are indeed "magnetic heads”...

ÀUREA BELLERA

A LA RECERCA DE L’ESSÈNCIA (IN SEARCH OF THE ESSENCE)

Born in Andorra and living in Reus since 2001. She graduated in Fine Arts from the University of Barcelona, where she also obtained an advanced studies diploma in re‐ search proficiency and a master's degree in cultural management. She currently teaches drawing and painting, and com‐ bines this with creative projects in her workshop. She gave up all artistic work for a long time, and took it up again as a result of a profound personal crisis. She has participated in numerous exhibitions, and in 2011 she won the Telax prize awarded by the Antoni Pinyol gallery. Her work includes various areas of production: painting, drawing and installation, and she tries to avoid any label. More information is available at www.aureabellera.carbonmade.com

SEQUENCES 86

Seqüències (Sequences) is a series of paintings based on the concept of Time. In a highly visual society like ours, it is still a challenge to try to convey something in a two‐dimensional medium, using primary and universal elements such as line and colour. This interest is closely related to the desire to produce an open work which is accessible to individuals regardless of their sociocultural origins, and to highlight the fact that all works can be read on different levels. The artist says: "The series has been constructed as an exercise of reflection and meditation on the relationship between space and time ‐ concepts that are confused in our dimension. I was inspired by the projective tests used in psychology, and have created a multiplicity of overlapping spaces; glazes and patterns help me to reflect the complexity and rhythms of this other filter we call Time. The two‐dimensional space is full of codes and thus has become a symbolic space”. Continuum (Continuum), diptych, 200 x 100 cm, acrylic on frame Present imperfecte (Present imperfect), 146 x 114 cm, acrylic on frame.

NÚRIA FERNÁNDEZ ESTOPÀ

I WANT TO MAKE MY LIFE A WORK OF ART

She was born in Flix (Ribera d’Ebre) and lives and works in Reus (Baix Camp). In 1985, she graduated in Plastic Arts from the Taller d’Art School in Reus, specializing in sculpture. She is proficient in the art of casting bronze. In the first years after obtaining her graduate degree, she taught technical and artistic drawing at vocational training schools. She worked making plaster moulds and as a model maker. For the last eight years, she has worked as the coordinator of the Antoni Pinyol Gallery in Reus. Despite being a sculptor, she describes herself as a multidis‐ ciplinary artist. She has been working as an artist since the year she graduated. Her résumé of exhibitions is extensive, and she has received various institutional and private awards and honorary distinctions. Some of her work can be viewed at: http://elgranpacte.blogspot.com/ and www.arxiuartistes.cat Image of the works on display in the lobby of the Territorial Services of Culture. On the wall are photographs of the works she produced in the district of Chueca in Madrid in 2011. Sculptures, "The grand bargain," in wood and chewing gum (2010), and "Dialogue of survival" in bronze (2011)

SMALL ATTITUDES

The Ceiba. A tree in the street and on its perimeter, faces of animals modelled from chewing gum. The rubbish bin. Rubbish bin in the street covered with animals modelled from chewing gum In the street. Stickers with images of faces of animals modelled with chewing gum stuck into globs of gum on carrer Gravina in the Chueca district, Madrid “big changes start by changing small attitudes” One day I was walking down the street thinking about the next project I was going to do, and I was highly aware of the issue of extinction of animals and wanted to do something related to the topic. Suddenly I was struck by a piece of chewing gum that was stuck to a wall in the street. The shape of that sticky pink mass reminded me of the face of a pig. It was funny and quite a find. Unfortunately I didn't have my camera with me (as usually happens when you see something interesting). I retained that image in my memory; I went to buy some chewing gum and went home. When I got home I went into the studio, I removed the rubbery polymer from its wrapping and I began chewing. It had been a long time since I had chewed one, I chewed it for a very short time ‐ just enough to obtain a mouldable mass that retained the pink colour and strawberry scent. Then I took a strip of wood that I had close at hand, I took the chewing gum out of my mouth, I stuck it on one end of the strip and I started to model it into that pig's face that I thought I had seen on that wall in the street. The result was curi‐ ous and revealing at the same time ‐ I saw that it could seem like a joke but it could also turn into something serious. I liked the idea so I went ahead with the project. With this work, I was selected in 2010 for the Biennale of Modern Art in Tar‐ ragona. Also with this project, I was granted a residence of seven days in Madrid's Chueca district in March 2011, organized by "Artón" Art Action. The images I presented at that exhibition were produced there. The work consisted of a site‐specific documented work and an action.

CRISTINA FERRÉ AN ART THAT ANALYZES US INSIDE AND OUT... She was born in Reus in 1966, and she lives and works there. She studied sculptural techniques at the Tarragona School of Art and Design, she became a master glassmaker at the Mas Carandell school in Reus, taking specialized courses on the Fusing technique at the Barcelona Glass Centre. She is self‐ taught in painting techniques. She has been involved in many individual and group painting exhibitions. She has also worked on video actions, restoration, and exhibition management. She teaches numerous courses and workshops on the visual arts. More information is available at www.cristinaferre.blogspot.com.es

YOUR PRINT MATTERS TO ME

In the exhibition La teva empremta m’importa (Your print matters to me), with which she participated in the exhibition Mans (Hands), she presented three works, one of which was interactive and required the visitor to participate, by leaving foot‐ prints, in order to complete it. The three works are ST/1, 2014, plastic paint and plasticine on wood 170 x 85 cm; ST/2, plastic paint, tracing paper and ink on wood, also 170 x 85 cm and ST/3, 2014, a temporary installation of adhesive tape and plasticine directly on the pavement, measuring approximately 400 x 20 cm and designed to receive the footprints of visitors wishing to participate. She explains to us: In the material, I search for what might reflect my concept of memory, like what has been imprinted in the depths of the unconscious over generations and over time. What makes up the concept of genre, what makes up our character and gives us characteristics that are unique yet common so that we can deal with everyday life, understand our relationship with the environment and with each other. With the works I present, I investigate the characteristics of the skin as an initial contact for relations, its ductility and its ability to gather impressions that will remain as a major change, despite the arrival of others that will alter them, just as occurs with the territory where we always find traces of actions that have been taken previously.

BAIX PENEDÈS

CRISTINA MATEO G. A CAREFUL AND AESTHETIC DESIGN FOR POETIC EXPRESSION

She was born in Esplugues de Llobregat in 1977, and currently lives and works in El Vendrell. She holds an advanced degree in business administration and finance, agriculture and environmental education. She is a specialist in integrated agricultural production, beekeeping and organic poultry farming. As a self‐taught writer, she is also involved in the design and illustration of her works, which range from short stories and tales to screenplays. Since 2007, she has focused her interest on poetry and the study of the Catalan and French languages, working as a translator of texts. More information is available at www.crismateog.blogspot.com At the exhibition Mans: Vitalitat creativa al territori (Hands: Creative vitality in the region),she presented some of her recent publications and a selection of poems in these publications. The montage with nylon threads and bulldog clips enabled those interested to take hold of them and read them while they remained attached to the guide. The works exhibited are: Black and white photograph of the author; the publications Cartas a Yves. Poemario (Letters to Yves. Poetry collection) (2012); El espejo. Poemario (The mirror. Poetry collection)(2011); Petxines a les butxaques. Poemari (Shells in pockets. Poetry collection)(2010); Turquesa en somnis (Turquoise in dreams)(a publication including a poem by the author); and a selection of the following poems: MACBA(MACBA); Animales heridos (Wounded animals); La nada es altamente sospechosa (Nothing is highly suspicious); A tu, que com jo, mires amb ulls bruts de cendra perquè tots dos sabem del foc (You look at yourself, like me, with dirty ashen eyes because we both know about the fire); Surrealisme amb piano i arca (Surrealism with piano and ark); La orilla (The shore); Fils (Threads); Arpegis Aerostàtics(Aerostatic arpeggios); La especie fraudulenta del vosotras (The fraudu lent species of you in feminin); Extract from Las cartas de Ulises nunca escritas a Penélope(The Letters Ulysses Never Wrote to Penelope); Las islas moradas (The purple islands).

COMMENTARY

The writer then gives us a series of representative phrases as a summary of her most recent works: El espejo (The mirror) Poder no hacer nada / y sin embargo actuar / dejar a mi hembra / sin mujer La tribu/sus reglas/El bicho humano Y pinché mi reflejo en el espejo / y no sangró (Being unable to do anything / and nevertheless acting / leaving my female / without a woman The tribe / its rule / the human bug And I pricked my reflection in the mirror / and it didn't bleed) Cartas a Yves (Letters to Yves) No teníamos fe / pero nos dejábamos engañar We didn't have faith / but we we allowed ourselves to be deceived Petxines a les butxaques (Shells in pockets) Espiritualment érem de conte / teníem noms de cristalls de colors Spiritually we were from a story / we had names of stained glass And some poetry: Fils (Threads) EL ESPEJO (THE MIRROR)is one of Cristina Mateo's most outstanding works. Poetry and poetic prose combine to reflect on the patriarchal society, the stigmatization of the landscape, the passage of time and the mental and physical wear of four characters constructed using the archetypes transfigured from the great poem The Odyssey.

CONCA DE BARBERÀ

EDUARD DOMINGO MEROÑO Necdospuntzero

VERSATILITY, TECHNOLOGY AND PLAYING WITH TIME AND WITH RHYTHMS AND FRAMES He was born in Santa Coloma de Queralt in 1980, where he currently lives. His hobbies include music and audiovisuals, which coincide with his career, which also involves graphic design and market‐ ing. An obsession: time. The exhibition shows his facets as a composer, guitarist and photographer. More information on Facebook: Eduard Domingo and his website www.eduardomingo.com In the display States of Mind, with which he participated in the collective exhibition Hands, he presented the following mate‐ rial: the only CD of music that he has composed that has been released: States of Mind. Four of his own black and white photographs with the theme of time: 1. Tinc temps..., (I have time...,)2. On time , 3. Intentant aturar el temps (Trying to stop time), 4. Què és el temps (What is time?) A colour photograph of a performance in which we see his facet as a guitarist, and a text he wrote entitled necdospuntzero in which he discusses his interests and his work.

STATES OF MIND necdospuntzero Using this pseudonym, Eduard Domingo from Santa Coloma de Queralt unveils his feelings and emotions in music and pic‐ tures ... With a clear tendency to always use the same concept, he presents his album States of Mind: a collection of tunes based on images which are based on the different states which our minds can pass through when we are obsessed with this concept: time. Eduard always says that he uses images to compose music, and to capture those images he uses music... For him it is all interconnected, and he tries everything to create a palindrome. This is apparent in the 41 minutes 14 seconds of this album, in which the entire work is a "loop" with the same beginning and end so that it is possible to push "play" and never stop... That would make being trapped in time a pleasure!

PRIORAT

MONTSERRAT AIXALÀ BLASCO INTERPRETING OUR WORLD AND VALUING AND USING WHAT WE HAVE She was born in Torroja del Priorat (Priorat), where she lives and works. She graduated from the bachelor's degree course in applied arts in 1997, specializing in engraving at the Tarragona Provin‐ cial Council School of Arts and Design with a final examination at the Llotja School in Barcelona. In 2005, she obtained her degree in ceramic art from the Mora la Nova School of Plastic Arts and Design, and she obtained her higher degree in enam‐ elling in 2012. She has also studied drawing, artistic painting and graphic design, Her freelance work focuses on ceramic production and illustration. She has participated in many exhibitions in various locations in Spain and Europe since 1979, and has been selected for and won several awards in Spanish and international competitions. More information is available at www.territoriscreatius.cat The installation is in two parts: Camí amb cuc (Path with worm) and Paisatges transparents (Transparent Landscapes), with which she participated in the exhibition Mans (Hands), contained work she produced in ceramics, cardboard and other recycled materials and a montage that came about as a result of a momentary inspiration.

PATH WITH WORM 94

Camí amb cuc (Path with worm)is a path that leads to a landscape (the second installation). On the path we can see a worm ‐ a very inconspicuous item in the landscape but one which has an important role in fertilization. The installation wants to make us reflect on the limited visibility of the path we follow, and the existence of many living beings that walk down it with us and influence it. Camí amb cuc (Path with worm), installation, 230 x 145cm, plastic, wire, sponge, wood.

TRANSPARENT LANDSCAPES In Paisatges transparents (Transparent Landscapes) we can see: Two Cardboard faces representing humanity in the land‐ scape. If we look, we can see that they are made up of multiple figures, other faces, sunsets, stairs where the dessert feelings go up and down... Mans enfangades (Muddy hands) and the Vigilant del bosc (Forest watchman), two ceramic sculptures. The first reproduces a hand that is "muddy" from working the land, and from all the work and effort experienced by humanity and the landscape. The second consists of a human face and hands in a structure resembling a tree with leaves, an impor‐ tant element of the landscape ‐ perhaps we have to become part of it if we are to have a future. An original medieval funer‐ ary stele reminds us of the history that the landscape has also experienced. All these elements are linked by intangible waterways ways that trace designs: the spiral, the semicircle and rings with stones and plastics, in the numbers three = perfection, four + three = absolute perfection, seven = plenitude; biblical numbers that point the way to hope. Transparent landscapes is an attempt to reinterpret what we see and the dialogue between thought and reality. Paisatges transparents (Transparent Landscapes), installation, 300 x 270 cm, recycled plastic, wood and cardboard, sculp‐ tures in refractory ceramic material, wire, stones

TARRAGONÈS

GROP ASSOCIATION FOR THE DISSEMINATION OF CONTEMPORARY ART

Antonio Boira, Paquita Esteban, Pere Bruix, Mark Bullus, Fabio Guzmán, Jordi Morera, Marta Ivern, Cristina Riambau, Manel Vilàs and Sibylle Strodthoff THE GROP ARTISTS INTRODUCE THEMSELVES THROUGH ONE OF THEIR WORKS SIBIL·LA. Shape. Ovenproof 1260º CRISTINA RIAMBAU. Pendant. Fired enamel on metal MANEL VILÀS. Homage. Oil on cardboard. 105 x 75 cm JORDI MORERA. Maestrat. Lime and pigments 154 x 138 cm MARTA IVERN. Rose. Oil on canvas. 100 x 100 cm

MARK BULLUS. Edward 1895. Acrylic on canvas. 196 x 80 cm ANTONIO BOIRA. Island, lava field. Oil on paper. 15 x 10 cm PERE BRUIX. Installation with optical fibre in the Tinglat, Tarragona (2001) PAQUITA ESTEBAN. Garden. Acrylic on canvas. 61 x 50 cm FABIO GUZMÁN. Installation, “Boxes”. Different measures

WORKING AS A GROUP TOWARDS COMMON GOALS: SUCCESS! The association was created in Torredembarra in 1999 by this group of plastic artists, who are all currently working and have studios in Torredembarra. Since the association was established in 1999, it has worked towards the promotion and dissemination of contemporary art. Their work focuses on exhibition projects they design for various venues. Their work goes beyond the individual, because they seek a response in the social sphere. They experiment with personal and collective creation. Their work is presented in multiple formats: thematic folders, artist's books, photography, videos, multiple work on objects, sculpture, ceramics and handmade jewellery, painting and installations. More information at Facebook: Grop. Plastic‐visual Artists In the exhibition Mans (Hands) they presented a collective work: Pins dels Muntanyans (Muntanyans Pines) consists of 12 canvases on frames of 100 x 100 cm with a work by each artist, juiced using various materials and techniques, and each one reproduced part of the two pines that still exist on the coast of Torredembarra, so that the series of canvases in its entirety displays them.

MUNTANYANS PINES Antonio Boira, oil painting on canvas; Paquita Esteban, acrylic paint on canvas; Marc Bullus, acrylic paint on canvas; Pere Bruix, acrylic paint on canvas; Sibylle Strodthoff, mixed media on canvas; Jordi Morera, lime and pigments on canvas; Manel Vilàs, oil painting on canvas; Cristina Riambau, acrylic paint on canvas; Marta Ivern, oil paint on canvas; Fabio Guzman, oil and acrylic paint on canvas The image of the two pines on the coast between Torredembarra and Creixell is the last splinter of the little wood that used to exist among the wetlands. The third pine was chopped into pieces shortly before the artwork was produced. Pins dels Muntanyans (Muntanyans Pines) aims to place on record that the landscape is an invaluable and intangible value which is transformed, can deteriorate and disappear from our coastline. But this work is also a collective project in which each artist's personality persists, while they are also part of a working group in which the individual and the group enrich each other in a project that is surprising due to its wealth of nuances. And by way of a conclusion: how differently each of us see, live and interpret the landscape and how, when we want, we are able, keeping our personality, to work in groups to achieve results that enhance individual participation.

Amb la col·laboració de:

I amb la col·laboració de l’Arts Santa Mònica. Centre de la Creativitat