Misser 73

missèr

IL·LUSTRE COL·LEGI D’ADVOCATS DE LES ILLES BALEARS · ILUSTRE COLEGIO DE ABOGADOS DE BALEARES Número 73 · abril 2007

WWW. ICAIB.ORG

Mallorca descobreix al món les ‘presons volants’ de la CIA

SUMARI

missèr Editorial

4 6

Dossier: vols cap a la veritat

Opinió 14 Entrevista

24

Notícies 30

32 El Col·legi Operadors jurídics 34

40 El racó de l’Acadèmia Notícies del món 42

46 Jurisprudència Vènia 49 50 Agenda

CONSELL DE REDACCIÓ: Joan Font, Regina Vallés, José Miguel del Campo, Rafael Gil i Martín Aleñar. COORDINACIÓ: Jerusalén Villanueva IL•LUSTRACIONS I FOTOGRAFIA: Emma Cano. DISSENY I MAQUETACIÓ: Alfredo Corrales. COL·LABORACIONS: José Ignacio Herrero i Jaime Florit (Opinió); Antònia Artigues (Dossier); Felipe Armendáriz (Entrevista); Rafael Gil Mendoza (El Racó de l’Acadèmia) . IMPRESSIÓ: BAHIA Indústria Gràfica.

ADMINISTRACIÓ I PUBLICITAT: C/ Rambla dels Ducs de Palma de Mallorca, 10. Tel. 971 – 71 42 25 EDITA: Il·lustre Col·legi d’Advocats de les Illes Balears D.L: PM 80/89.

3

EDITORIAL

OPINIÓN

En anteriors articles editorials m’he referit al fet que vivim una època d’importants canvis i reformes legislatives que afecten la nostra professió.

Continuam aquesta dinàmica. El passat 16 de març es va publicar en el But lletí Oficial de l’Estat (núm. 65) la Llei 2/2007, de 15 de març, de societats professionals. Aquesta Llei regula totes les societats, sigui quina sigui la forma jurídica triada pels socis, que tinguin com a objecte social exercir en comú una activitat professional, entenent-se per activitat professional aquella per a l’exerci ci de la qual es requereix titulació universitària oficial, o titulació profes sional per a l’exercici de la qual sigui necessari acreditar una titulació uni versitària oficial, i inscripció en el col·legi professional corresponent. Evidentment, en aquest concepte d’activitat professional s’inclou la d’advocat.

Aquesta Llei entrarà en vigor el 15 de juny de 2007 i estableix un règim transitori d’un any des de l’entrada en vigor per adaptar-hi les societats preexistents, amb sanció de tancament parcial del full registral per a les que no facin aquesta adaptació en el termini indicat i dissolució de ple dret si aquest adaptació no s’ha produït als divuit mesos de l’entrada en vigor.

Responsabilitat patrimonial, capital social mínim en mans dels socis p r ofessionals, percentatge mínim de professionals entre els membres de l’òrgan d’administració, societats multidisciplinàries, exclusivitat de l’objecte social, inscripció obligatòria en el registre mercantil d’aquesta classe de societats (amb independència de quina sigui la seva forma jurídica, ja que les societats professionals podran constituir-se d’acord amb qualsevol de les formes societàries previstes en les lleis) i en el Registre de Societats Professionals que el col·legi està obligat a implementar, creació d’un portal d’Internet sota la responsabilitat de Ministeri de Justícia per fer públiques

totes les actuacions inscriptibles relacionades amb aquestes societats, responsabilitat disciplinària, separació i exclusió de socis professionals, règim de les transmissions forçoses i mortis causa, són algunes de les qüestions regulades en la Llei esmentada. És un fet que cada vegada més els advocats triam associar-nos entre nosaltres i amb altres professionals per desenvolupar la nostra professió. Abaratiment de costs, prestació del màxim de serveis al client i millora de la qualitat d’aquests serveis són unes quantes de les raons que fomenten aquest fenomen. Sembla evident que aquesta tendència continuarà in crescendo en un futur pròxim.

Per això, sigui benvinguda aquesta Llei, que regula, amb més o menys fortuna, una realitat social i professional que a tots ens afecta. Us recoman encaridament a tots que l’estudieu perquè la incidència que té en el dia a dia de l’exercici de la nostra professió és realment important.

HONORARIS La Direcció General de Defensa de la Competència, dependent del Ministeri d’Economia i Hisenda, ha fixat la seva atenció en els criteris orientadors en matèria d’honoraris que tenen promulgats els col·legis d’advocats d’Espanya.

Sobre la base de la llibertat de preus i la defensa absoluta del dret de competència, la Direcció General pretén abolir totalment els criteris orientadors esmentats, a pesar de la seva naturalesa, com la denominació mateixa indica, de merament o r i e n t a d o r a i de cap manera vinculant. És aquesta una mostra més de la mercantilització extrema que experimenta la nostra professió, igual que tota la resta.

No obstant això, a pesar que ningú no nega que la nostra professió està subjecta com qualsevol altra a les lleis del mercat, i així funcionam des de fa molt

4

de temps, ningú tampoc no pot negar que la nostra és una activitat amb unes connotacions específiques que la diferencien d’altres. Secret professional, règim disciplinari, etc. fan que la nostra professió no pugui analitzar-se basant-se en criteris merament econòmics o de mercat.

Fa anys que a les Balears, a l’igual que a la resta del territori nacional, regeix la més absoluta llibertat en matèria d’honoraris, no hi ha límits mínims ni màxims a l’hora de fixar la nostra retribució ni a l’hora de pactar amb el client el preu dels serveis que li prestarem o que li hàgim prestat. Per això, crida l’atenció que la Direcció General de Defensa de la Competència s’hagi fixat en una matèria que tradicionalment mai no ha estat una font especial de conflictes.

En aquests moments, la Junta de Govern elabora un estudi dels criteris orientadors. Per fer aquest estudi, s’han tingut en compte bàsicament els molts centenars de dictàmens que ha emès en els darrers anys, de manera que el resultat serà una recopilació sistematitzada dels criteris interpretatius que s’han manejat i s’han aplicat des de l’òrgan de govern de l’ICAIB. En alguns casos, després d’una reflexió i d’un debat amplis, s’ha considerat que el criteri interpretatiu mantingut respecte d’alguna qüestió concreta s’havia de canviar per adaptar-lo a la realitat de l’exercici diari de la nostra professió. Igualment, s’adapten els criteris econòmics per compensar la devaluació derivada del pas del temps.

Una vegada aprovats, els criteris interpretatius que en resultin serviran a la Junta de Govern de guia o referència per emetre dictàmens d’honoraris a requeriment judicial, en compliment de les disposicions de les nostres lleis processals (que continuen en vigor, tant si agrada com si no a la Direcció General de la Competència), i per emetre laudes

EDITORIAL

arbitrals en cas que les persones interessades s’hi sotmetin.

Perquè, insistesc, no s’ha d’oblidar que en la nostra professió hi ha la més absoluta llibertat de pacte amb el client respecte de l’import dels nostres serveis. I també he d’insistir en la conveniència, fent ús d’aquesta llibertat de pacte, d’acordar amb el client, amb caràcter previ a l’inici del nostre treball, l’import dels nostres honoraris o dels criteris que seguirem per fixar-los. És summament aconsellable adoptar el costum de presentar al client un pressupost previ i requerir-li que l’accepti per evitar discussions ulteriors i disgusts derivats de la impossibilitat d’acreditar l’acord aconseguit.

En definitiva, els criteris interpretatius revisats seran d’utilitat per a la Junta de Govern quan, davant la falta d’acord entre el client i el seu advocat, o entre les parts en cas de condemna judicial en costes, aquella sigui requerida per emetre un informe —de naturalesa estrictament pericial i sotmès al criteri i la decisió final del jutjador— sobre la valoració econòmica que al seu parer li

mereix la labor professional desenvolupada per un determinat lletrat en un assumpte concret. Ni més ni menys.

COMISSIÓ MIXTA El passat dia 20 de març es va constituir entre l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de les Illes Balears i el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears una Comissió Mixta que té com a objecte optimitzar les relacions entre la magistratura i l’advocacia en el dia a dia de l’exercici de la professió, mitjançar en els conflictes que es puguin presentar puntualment entre els membres d’ambdós col·lectius i unir esforços per millorar l’Administració de justícia en la nostra comunitat autònoma.

Des de la Junta de Govern es té la convicció plena que és imprescindible la màxima sintonia i la col·laboració entre tots els operadors jurídics per aconseguir un funcionament millor de l’Administració de justícia. És evident que, des de distintes òptiques i amb perspectives funcionals diferents, tots, absolutament tots, jutges, magistrats i advo-

cats, navegam en el mateix vaixell. I que a tots ens toca remar perquè aquest vaixell avanci. No és possible l’Administració de justícia sense la intervenció de jutges i d’advocats. Per això, des de la Junta de Govern de l’ICAIB, i així també ho ha entès la Sala de Govern del TSJIB, cal unir i coordinar esforços.

Fruit d’aquesta convicció són les pautes de col·laboració que s’han signat.

El Tribunal Superior de Justícia ha designat per formar part de la Comissió Mixta el senyor Diego Gómez-Reino, magistrat de la Secció Segona de l’Audiència Provincial; la senyora Carmen Abrines, magistrada del Jutjat d’Instrucció núm. 10 de Palma, i la senyora Martina Mora, jutgessa del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 2 de Manacor. Per la nostra part, la Junta de Govern ha designat els companys Bernardo Garcías i Raquel Aguiló, ambdós companys exercents amb despatx a Palma, i Martín Truyols, company exercent amb despatx a Manacor. Els desitjam sort.

Salutacions,

CONSULTA LA PÀGINA WEB DEL COL·LEGI

www.icaib.org 5

El degà

DOSSIER

VOLS CAP A LA VERITAT La revelació i posterior investigació de l’ús de ‘presons volants’ per part de la CIA tenen el seu origen en la feina que varen dur a terme periodistes i advocats de les Illes Balears En virtut de les normes internacionals en matèria de drets humans, i de les normes previstes en la Declaració universal de drets humans de les Nacions Unides, en el Pacte internacional de drets civils i polítics, així com en els instruments que hi estan relacionats i, en particular, en el Con veni europeu de drets humans, els estats membres de la Unió Europea te nen l’obligació de garantir que totes les persones sota la seva jurisdicció gaudiran dels drets fonamentals reconeguts a escala internacional, inclo sa la prohibició de qualsevol tipus d’entrega quan hi hagi el risc de sofrir tortures o altres tractes o penes cruels, inhumanes i degradants.

Els treballs fets fins ara pareixen indicar que societats pan talla de la CIA han utilitzat l’espai aeri i aeroports europeus per eludir les obligacions jurídiques imposades en el Conveni de Chicago, cosa que ha permès l’entrega il·legal de perso nes sospitoses de terrorisme a la custòdia de la CIA, de l’E xèrcit dels EUA o d’altres països (Egipte, Jordània, Síria i Afganistan) que practiquen tortures.

S’ha d’admetre, sobre la base de les proves presentades per la Comissió, que, en distints casos, la CIA i altres serveis dels Estats Units han estat directament responsables del rapte, el trasllat, el segrest i la detenció de sospitosos de terrorisme en els territoris d’estats membres (països en via d’adhesió i candi dats), així com de l’entrega extraordinària, entre d’altres, de ciutadans o residents europeus. Aquestes actuacions contrave nen els principis del dret internacional i vulneren els principis fonamentals en matèria de drets humans.

I amb tots aquests fets resulta del tot «inversemblant» que els governs eu ropeus no tinguessin coneixement d’aquestes activitats i «extremadament in versemblant» que poguessin tenir lloc centenars de vols a través de l’espai aeri d’uns quants Estats membres així com un nombre d’entrades i de sorti des dels aeroports europeus sense que en tinguessin coneixement els seus serveis de seguretat o intel·ligència i sense que es plantejassin interrogants respecte d’aquests vols i la pràctica d’entregues extraordinàries...

Por Antònia Artigues, periodista Els quatre paràgrafs d’adalt són només alguns dels extractes de l‘informe recent aprovat el passat mes de febrer i que ha elaborat el Parlament Europeu sobre els vols de la CIA, una esglaiadora història de presons volants i lliuraments irregulars de suposats sospitosos de terrorisme, amb indicis de segrests, detencions il·legals i tortures

al Consell d’Europa que reclami als Estats membres tota la informació de què disposin.

europeu, i considera inversemblant que els governs europeus no ho sabessin.

Reclama sancions polítiques i exigeix

I així és. Com a mínim, a banda de les conseqüències jurídiques que poden tenir els processos judicials actualment

en marxa, l’opinió pública s’ha assabentat bé de les pràctiques que fan servir els EUA en la lluita contra el terror isme, i de la indiferència i el L’autor de l’informe, el socialista italià menyspreu amb què molts de goverClaudio Fava, ho va dir ben clar: «No ponants primer han ocultat i després han tractat el tema. Sigui com vulL’informe Fava xifra en almenys gui, els Estats membres no poden 1.245 els vols dels serveis secrets amagar més el cap sota l’ala, que nord-americans que sobrevolaren hauran de donar-ne explicacions i Entre altres qüestions, l’anomel’espai aeri europeu actuar en conseqüència. nat informe Fava xifra en almenys dem mirar cap a un altre costat com han Però aquesta revelació d’escala mun1.245 els vols dels serveis secrets nordfet molts de governs europeus.» dial ens toca ben de prop. La sortida a la americans que sobrevolaren l’espai aeri

6

llum d’aquestes pràctiques i la investigació periodística i després en l’àmbit judicial se situen a Mallorca. Els perio-

DOSSIER

fossin el primer lloc on un jutjat investidistes del Diario de Mallorca Felipe Arfiscalia ha passat de demanar arxivar el gàs les presons volants de la CIA (tot i mendáriz, Marisa Goñi i Matías Vallés cas (aquí a les Balears) a plantejar proque les fiscalies de Munic i Milà investiconvertiren les pàgines d’un diari local ves, i que ja s’ha produït la declaració dagassin també alguns dels segrests). I, de les Balears, el mes de març de 2005, vant el jutge —amb participació en l’inen l’escenari d’una notícia de transcensens dubte, són també els artífexs que terrogatori dels advocats mallorquins dència internacional: la CIA havia Ignasi Ribas i Ferran Gomila— de Les informacions eren més que utilitzat l’aeroport de Son Sant Joan Khaled El-Masri, el ciutadà libanès com a base d’operacions d’avions sospites. La possible violació de drets víctima d’un segrest atribuït a la humans exigia respostes i dos grups convertits en presons volants, utilitCIA i que ocupà un de les presons de ciutadans de les nostres illes, zats per segrestar ciutadans sospitovolants amb estada acreditada a l’aeliderats per advocats, sos de terrorisme internacional i per roport de Son Sant Joan. s’animaren a reclamar-les traslladar-los posteriorment a terLes investigacions obertes a Palcers països per ser interrogats, posma han estat transcendents, fins i siblement sota tortures. Les fotografies avui el Jutjat Central d’Instrucció númetot amb vista a les investigacions que se de dos d’aquests avions (un Boeing 737 ro dos de l’Audiència Nacional investiseguien en altres països: s’han identifiamb número de registre N313P (primer) gui els fets, una vegada produïda la inhicat ocupants dels avions presó que habició del Jutjat d’Instrucció número 7 de i N4476S (després) i un Gulfstream V vien passat per Son Sant Joan i que eren, Palma, del qual és titular Antoni Garamb el número de registre N379P i llaa la vegada, sospitosos de dos segrests: cies, magistrat que, a l’igual que els advors el N8068, a l’aeroport de Son Sant el del ciutadà libanès El-Masri (cas invocats, tingué clara la transcendència Joan eren un testimoni gràfic que no vestigat per la fiscalia de Munic) i el dels fets. deixava lloc a cap dubte. d’Osama Nasr, anomenat Abu Omar i Els periodistes revelaren les estades d’aquests avions a Son Sant Joan, amb registres de les procedències i també de les sortides. Venien d’Alger, Romania, Líbia i Washington i anaven cap a Macedònia, Bagdad, Kabul, Washington, Suècia, Líbia... i Guantánamo. Els vols havien aterrat com a vols privats o aerotaxi. Posteriorment, es comprovaren també estades a l’aeroport d’Eivissa i a altres llocs d’Espanya.

La causa avança a l’Audiència Nacional, i s’hi han personat, com a acusació particular, el grup encapçalat per Ignasi Ribas i Ferran Gomila i el grup de la Comissió de Drets Humans del Col·legi, que segueix lligat al cas a través, ara, de l’Asociación Pro Derechos Humanos de España. A ells s’han sumat, amb posterioritat, altres dues associacions: l’Asociación Libre de Abogados i l’Asociación para la Defensa y el Progreso de los Intereses Ciudadanos.

iman d’una mesquita de Milà (cas investigat per la fiscalia de Milà). Cap dubte queda tampoc que el segrest d’El-Masri es va iniciar des de Son Sant Joan.

Per elaborar l’informe, el Parlament Europeu va escoltar tant els periodistes del Diario de Mallorca, dels quals destacà la seva tasca d’investigació, com els advocats de les Illes Balears que propiciaren l’inici de les investigacions ja en la seu judicial.

Les informacions eren més que sospiCadascun dins el seu àmbit, i mantetes. La possible violació de drets huL’acció popular s’exerceix, per decisió nint sempre clars quins són els objectius mans exigia respostes i dos grups de del jutge, de forma coordinada i conjunta dels uns i dels altres, els periodistes del ciutadans de les nostres illes, un de Diario de Mallorca i els advocats liderat pels advocats illencs Ignasi mallorquins han fet pinya, i no cal A banda de les conseqüències Ribas i Ferran Gomila, i un segon dubtar que les seves profundes conjurídiques que poden tenir els grup integrat per membres de la Coviccions, la seriositat, la feina, la processos judicials oberts, l’opinió perseverança i l’esforç han permès missió de Drets Humans del Col·lepública s’ha assabentat de les gi d’Advocats de les Illes Balears descobrir i investigar fets de transpràctiques que fan servir els EUA encapçalat per Pilar Barceló s’anicendència capital. en la lluita contra el terrorisme maren a reclamar-les.

Els uns i els altres es reconeixen Els uns i els altres varen veure de vàlua mútua. Sense el treball de entre tots els personats sota la represenforma immediata la gravetat i la transFelipe Armendáriz, Marisa Goñi i Matació del procurador Roberto Granizo, en cendència penal dels fets que denunciatías Vallés la societat no hauria conegut nom del grup liderat per Ignasi Ribas, i va des de les seves pàgines el Diario de aquests episodis greus de violació dels sota la direcció lletrada d’Ignasi Ribas i M a l l o r c a. Una denúncia davant la fiscadrets humans tan a prop nostre, ja que d’altres. La col·laboració i el treball conlia, una altra als jutjats i posteriorment foren ells els qui encetaren el cas des junt entre els advocats de les Balears és, una querella conformaren la bateria de les pàgines del Diario de Mallorca. i continuarà essent, sens dubte i novad’accions d’un grup i de l’altre que perA la vegada, la convicció dels advocats ment, un motor clar en l’avanç de la inmeteren avançar en la investigació i fer i les accions que iniciaren i que apunvestigació d’aquesta causa. sorgir dades de gran rellevància, espeten a la totpoderosa CIA han fet possicialment arran d’un atestat molt complet Tot i que l’esperança d’una sentència a ble obrir la investigació judicial dels de la Guàrdia Civil que identificava, fins Espanya queda un poc enfora, davant la delictes més greus. Una col·laboració i tot, els tripulants dels avions. impossibilitat, almanco per ara, de seure perfecta que no sempre és possible enqualcú en el banquet dels acusats, és ben Aquest impuls liderat per advocats de tre els professionals del periodisme i de cert que la investigació continua, que la les Balears va fer que les nostres illes l’advocacia.

7

DOSSIER

La ràpida reacció «lletrada» a la investigació periodística Inicialment, no va resultar fàcil per al Diario de Mallorca que l’opinió pública i la resta de mitjans de comunicació assumissin la gravetat de la notícia que publicà el mes de març del 2005 en què revelava l’ús de Son Sant Joan per part de suposats avions presó de la CIA. Al principi, pocs mitjans es feren ressò de la notícia i no va ser fins al mes de novembre del 2005 en què, primer The New York Times i llavors El País, recolliren informacions sobre els segrests de sospitosos de terrorisme i les presons volants, es va produir l’explosió informativa mundial sobre els vols de la CIA. Afortunadament, els advocats mallorquins liderats per Ignasi Ribas i Ferran Gomila i altres ciutadans que s’adheriren a la seva iniciativa, així com els advocats membres de la Comissió de Drets Humans del Col·legi d’Advocats, sí que s’havien adonat tot d’una de la gravetat dels fets publicats pel Diario de Mallorca, i la seva reacció és la que aconseguí donar vida al cas.

Felipe Arméndariz, periodista especialitzat en informació de tribunals, assegura que tot d’una s’adonaren que les informacions que recopilaven ell i els seus companys Matías Vallés i Marisa Goñi eren, diu, “peces d’un trencaclosques molt important”.

D’esquerra a dreta Felipe Armendáriz, Marisa Goñi i Mat,ias Vallés.

A poc a poc, gràcies a la mà de la perseverància en la investigació, a la pista d’una font fiable i a la sort les peces encaixaren de forma sorprenent notícies ja tingueren ressò internacional.

«Aquesta nova situació —i el nou escenari informatiu que obre Internet— va provocar un intercanvi de dades ràpid i quasi automàtic. Mitjans de distints països es posaren a investigar i varen sortir centenars de vols», indica.

Armendáriz destaca la gran importància que les notícies que publicava Diario de Mallorca el mes de març del 2005 sí tinguessin, en canvi, ressò en el col·lectiu de

Les informacions sobre les presons volants demostraren que la investigació de temes «importants» no s’escriuen només en titulars de les capçaleres nacionals i internacionals A poc a poc, gràcies a la mà de la persistència i la perseverància en la investigació, a la pista d’una font fiable i a la sort, la qual, en el periodisme, està de la part d’aquells que la saben treballar i conquistar, les peces encaixaren de forma sorprenent.

Diario de Mallorca va tenir clar des del primer moment que els fets descoberts per Vallés, Goñi i Armendáriz eren de suma importància, i va apostar fermament per seguir la investigació i la publicació de noves notícies, tot i que els altres mitjans no s’hi sumassin. Ha estat una lliçó per als «grans diaris» i una prova que la seriositat i la investigació de temes «importants» no s’escriuen només en titulars de les capçaleres nacionals i internacionals.

Després, segons explica Armendáriz, les

ciutadans, encapçalat pels advocats, i en els membres de la Comissió de Drets Humans del Col·legi. «Sense la valentia d’aquests ciutadans el cas podria haver mort. Les seves denúncies varen fer possible elaborar l’atestat de la Guàrdia Civil, el qual va fer sorgir dades que els periodistes no teníem.»

El periodista assegura que els advocats reaccionaren molt ràpid. «Varen veure tot d’una la transcendència i la rellevància penal dels fets que es descrivien en les informacions», repeteix Armendáriz.

Segons el periodista, la denúncia dels fets, primer a les pàgines del Diario de Ma llorca i llavors davant la justícia, ha evidenciat el bon resultat de la investigació periodística i de les actuacions dels denunciants, «persistents i valents», destaca.

8

Armendáriz afirma que la conjunció de la feina dels dos col·lectius denunciants ha estat «brillant» i molt efectiva. «Em consta que hi ha màxima col·laboració i que fan feina conjuntament», insisteix el periodista.

Tot i així, i encara que té ben clara la importància que en aquest cas ha tingut la col·laboració o la conjunció d’esforços entre periodisme i advocacia, Armendáriz assegura que «la divisió de funcions entre els periodistes i els juristes ha de ser nítida i radical. Això no obsta la col·laboració. però cada un conscient de l’abast i dels objectius de la seva funció», puntualitza Armendáriz.

I és que el periodista no té com a objectiu la recerca de la veritat processal, sinó la denúncia davant l’opinió pública d’uns fets que vulneren els drets humans.

Per aquest periodista, home sensible i conscienciat, avui per avui el més important és que, passi el que passi en els tribunals, els fets s’hagin pogut denunciar judicialment, políticament i davant la opinió pública.

Armendáriz no oblida el fort impacte que li causà veure El-Masri —un dels segrestats i que va ser traslladat en un vol que sortí des de Sant Joan— a l’Audiència Nacional. «Va estar cinc mesos segrestat i era totalment innocent. Em va impressionar, no vaig poder deixar de pensar en el seu sofriment i en el d’aquells que no el poden contar.»

DOSSIER

Les iniciatives dels «onze valents» «Els onze valents». D’aquesta manera Felipe Armendáriz, Marisa Goñi i Matías Vallés anomenen en el seu llibre C I A Airlines el grup de ciutadans que, en conèixer els fets publicats pel Diario de Mallorca el 12 de març de 2005, va decidir de forma immediata, davant la transcendència penal que tenien, presentar una denúncia davant la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de les Balears.

L’advocat Ignasi Ribas es va posar al capdavant de la iniciativa. Els fets afectaven les seves profundes conviccions.

Veia clar que s’havien d’investigar, que estàvem davant una possible violació dels drets humans. Li va costar poc convèncer els altres perquè se sumassin a la iniciativa. Un altre advocat del Col·legi d’Advocats de les Illes Balears, Ferran Gomila, va assumir juntament amb Ribas el pes de la direcció lletrada d’una acció ciutadana que es va aixecar per denunciar un fets que col·locaven les nostres illes en la ruta de la lluita il·legal dels EUA contra el terrorisme. Completaven la llista de denunciants José María i Jaime Carbonero Malbertí, metge i arquitecte respectivament; Antoni Maria Thomàs, dramaturg i periodista; Salvador Bastida, catedràtic; Gabriel Sevilla, geògraf; Manuel Cabellos; Rafael Ortiz, advocat; Alfredo García, psiquiatra, i el professor Bernat Riutort.

La experiència, la claredat, la contundència i les profundes conviccions en la defensa universal dels drets humans de dos advocats com Ribas i Gomila són aspectes clau en l’avanç de la investigació, i avui duen la direcció lletrada de l’acusació popular que el seu grup —el dels onze valents— exerceix juntament amb altres associacions que s’han personat en la causa que se segueix a l’Audiència Nacional.

Segons ens expliquen els advocats, les informacions del Diario de Mallorca que apuntaven Son Sant Joan com a base de vols que podien traslladar presumptes sospitosos de terrorisme a presons secretes de països on no es respecten els drets humans i, per tant, amb sospita de ser torturats o sotmesos a tractes inhumans i degradants, junta-

ment amb proves que la tripulació d’aquests avions havia fins i tot estat allotjada en hotels d’aquí, ens obligaven a denunciar els fets davant la fiscalia.

I tot i que la fiscalia de les Balears va acabar arxivant el cas, el fet cert és que la denúncia que es va formular va originar que s’obrissin diligències informatives, en el marc de les quals el fiscal en cap va demanar a la Guàrdia Civil un atestat sobre els fets denunciats, que finalment ha estat essencial perquè la investigació avançàs.

«Aquest atestat donava moltes dades respecte que els fets denunciats eren

9

certs; hi havia indicis racionals que s’havien produït... Taulers de vols, procedències, sortides a països on hi havia presons secretes, aterratges, tripulació..., a més d’elements indiciaris, com ara un excés d’alimentació per a una tripulació reduïda o quantitats de gel exagerades...»

Evidentment, els advocats consideraven que hi havia prou elements per apuntar la presumpta comissió de delictes. Però la fiscalia va arxivar el cas. En aquesta situació, «i amb elements tan sòlids», varen decidir que recollir informació era utilitzable com a base per exercitar l’acció penal mitjançant una querella.

DOSSIER

Ribas i Gomila ressalten que amb el cas a l’Audiència Nacional s’ha produït un canvi positiu de la fiscalia, que demana les proves i els dóna suport, com la important declaració d’un dels segrestats, El-Masri, que ja s’ha produït. En el cas d’El-Masri està demostrat que el dia en què va ser traslladat a Kabul, amb escala a Iraq, un dels avions havia sortit d’aquí amb aquest recorregut.

Ignasi Ribas i Ferran Gomila alaben l’actuació del jutge d’instrucció de Palma, tant davant la valoració de la gravetat dels fets com perquè es va regir prioritàriament pel principi de tutela judicial efectiva I tiraren endavant. No estaven disposats que els fets no recorreguessin tot el camí necessari davant la justícia. La querella es va acumular al Jutjat d’Instrucció número 7 de Palma, del qual és titular el magistrat Antoni Garcías, perquè el jutjat ja coneixia de la denúncia que, sobre els mateixos fets, havia presentat poc abans el col·lectiu d’advocats de la Comissió de Drets Humans del Col·legi d’Advocats.

«Nosaltres ja dèiem a la querella que, un cop practicades les primeres diligències, el Jutjat s’havia d’inhibir a favor dels jutjats centrals de l’Audiència Nacional perquè els fets eren competència seva.»

En aquest sentit, asseguren que els fets, «a més de ser sancionables pel Codi penal, són infraccions greus que mereixen una sanció del dret penal internacional en virtut dels convenis i tractats ratificats per Espanya».

Són fets, afegeixen, que vulneren el Codi penal espanyol i la Convenció de 1984 ratificada per Espanya contra la tortura i els tractes inhumans i degradants, tant si es cometen aquí com a l’estranger.

I en aquest cas, tot i que segons els lletrats hi havia també «el punt de connexió» territorial amb l’Estat espanyol

(ja superat, indiquen, per la més recent jurisprudència), ja que la utilització dels aeroports com a base dels vols pot ser part de l’iter criminis, els fets eren igualment perseguibles, fins i tot sense cap acte al territori espanyol. Per damunt d’aquesta discussió, hi ha la via que aclareix perfectament l’article 23.4 de la Llei orgànica del poder judicial, sostenen.

L’article 23.4 estableix que la jurisdicció espanyola és competent per conèixer dels fets comesos per espanyols o estrangers fora del territori nacional susceptibles de tipificar-se, segons la llei penal espanyola, com algun dels delictes següents: genocidi, terrorisme, pirateria, falsificació de moneda estrangera, delictes sobre prostitució i corrupció de menors i qualsevol altre que segons els tractats o els convenis internacionals hagi de ser perseguit per Espanya.

Els advocats alaben l’actuació del jutge d’instrucció de Palma, tant davant la valoració de la gravetat dels fets com perquè es va regir prioritàriament pel principi de tutela judicial efectiva. Destaquen la fiança assumible que va imposar perquè l’acció popular es pogués exercir i com l’Audiència Provincial va donar suport als seus arguments en favor que el cas fos assumit per l’Audiència Nacional.

10

Els advocats insisteixen que l’informe de la Guardia Civil ha donat dades que han tingut una gran transcendència i que han permès, entre altres qüestions, identificar suposats espies que, a la vegada, han facilitat altres investigacions (obertes a les fiscalies de Munic i Itàlia) sobre els vols i els segrests.

Quant al futur processal del cas, els advocats no oculten cert escepticisme, que no negativisme. «El problema és que a Espanya no es pot obrir judici en rebel·lia i que EUA no entregarà aquestes persones a Espanya.» «Ara bé» —i aquí queda clar que mai res no està perdut— «a Itàlia sí que es pot obrir i ja s’ha obert el judici en rebel·lia. Si hi ha sentències de condemna i els condemnats trepitgen sòl europeu, seran detinguts . V a passar amb P in ochet , i e n aquest cas passaria amb més raó perquè estarien condemnats».

Tot i així, emfatitzen, la denúncia dels fets ha sortit a la llum. El Parlament Europeu ha posat en evidència la complicitat dels governs europeus, que han mirat cap a l’altre costat. Tot això ha de servir almenys perquè fets com aquests no es tornin a repetir.

Finalment, com a advocats de les Balears —assenyalen—, tenim l’honor d’haver obert en els nostres jutjats el primer procés penal judicial per uns fets tan greus, i les iniciatives posteriors — per exemple la del Consell General de l’Advocacia Europea a Brussel·les, amb assistència de Ferran Gomila i Ignasi Ribas— demostren un compromís seriós de l’advocacia amb la protecció dels drets humans.

I, evidentment, puntualitzen «sense l’esforç i la feina seriosa dels periodistes Felipe Armendáriz, Marisa Goñi i Maties Vallés no hauríem pogut exercir l’acció penal».

DOSSIER

La defensa dels drets humans, front al “tot val” de la lluita contra el terrorisme Realment, als advocats de la Comissió de Drets Humans del Col·legi d’Advocats de les Illes Balears que denunciaren la utilització de l’aeroport de Son Sant Joan com a base dels vols dels avions presó de la CIA la notícia del Diario de Mallorca no els va sorprendre, però va ser per a ells un revulsiu.

Comissió de Drets Humans, se sentien obligats a denunciar un fets que, al seu parer, la justícia espanyola podia perseguir.

Pilar Barceló Durán, una advocada compromesa en la defensa dels més desfavorits, com el col·lectiu de presos; Jai-

Des dels atemptats de l’11-S, asseguren, era evident que les coses havien canviat i que les detencions extraordinàries eren un fet. Amb preocupació, la comissió feia un seguiment constant de tot el que passava. La resolució conjunta del Senat i la Cambra de Representants

me Bueno, un laboralista convençut i lluitador; Agustín Víctor Hayles, un advocat amb grans coneixements de la cultura americana; José Javier García Oliver; la laboralista Gloria Olmos, l’advocada Elisa Martín Peré, i la professora universitària Margarita Tarabini, varen tenir ben clar d’immediat que era imprescindible actuar. Per les seves profundes conviccions en la defensa dels drets humans i per ser membres de la

del mes de setembre de 2001 en què autoritzaven Bush a utilitzar totes les forces i mesures per impedir nous atemptats; l’ordre de detenció de responsables de terrorisme; la intervenció militar a Afganistan, amb ofertes de recompensa per entregues de terroristes; Guantánamo…, tot això evidenciava una progressiva deriva en la protecció dels drets fonamentals, en la qual les detencions il·legals i els trasllats de presos es confi-

Per als advocats de la Secció de Drets Humans, les informacions sobre els vols de la CIA i altres fets anteriors venien a confirmar l’existència d’una progressiva deriva en la protecció dels drets fonamentals, en la qual les detencions il·legals i els trasllats de presos es configuraven com una política deliberada

11

guraven com una política deliberada i orquestrada.

A més a més, també a Espanya, en el segon govern de José María Aznar, asseguren, es dictaren una sèrie de lleis en matèria penal que eren restrictives en drets i llibertats i de marcat caràcter punitiu… És en aquest context en què esclata la notícia del Diario de Mallorca de les presons volants. «En aquesta situació de

deriva dels drets fonamentals apareixen les informacions del Diario de M a l l o r c a, en què es reflectien uns fets que no podia desconèixer el Govern de la nació. Era una passa més en aquesta deriva i vàrem creure que era imprescindible que hi hagués una iniciativa ciutadana que posàs de manifest que no tot val en la guerra global contra el terrorisme i que reclamàs respostes en defensa dels principis de l’ Estat de dret”, indica Pilar Barceló.

«Vàrem veure clarament que hi havia indicis de delicte per iniciar una investigació penal», expliquen. I al seu parer, el camí adequat no era la fiscalia. Consideren que, pel fet que depèn del Govern,

DOSSIER

ha avançat el tema, ja que la finalitat de la seva acció era intentar frenar aquesta deriva voraginosa dels drets fonamentals i dels principis de l’Estat de dret sota l’empara de la lluita global contra el terrorisme. «Aquesta investigació ha tingut repercussions», asseguren.

Queda molt per fer. I la situació dels presos de Guantánamo és una de les preocupacions dels advocats. Tot i així, Agustí Víctor Hayles destaca que els advocats dels EUA fan un gran esforç en la defensa dels drets humans i que en algunes resolucions de procediments ordinaris en què es reclama el dret a l’h a b ea s corpus per als detinguts a Guantánamo hi ha hagut ja alguns vots favorables, tot i que després les resolucions han estat revocades en les instàncies superiors.

Al seu parer, una part de l’iter criminis s’havia desenvolupat al territori espanyol, tot i que, a banda d’això, el principi de justícia universal feia que la justícia pogués perseguir els fets

la fiscalia no els donava, en un cas com aquest, garanties que s’investigàs, i decidiren plantejar la denúncia. «En un assumpte així, només podia continuar endavant la investigació si es plantejava davant els tribunals de justícia independents», expliquen. I així fou com el cas arribà a mans del titular del Jutjat d’Instrucció número 7 de Palma, al qual poc després se sumà també la querella del grup d’advocats liderats per Ignasi Ribas i Ferran Gomila, i així és com s’obre en un jutjat la primera causa sobre els vols de la CIA. En el moment en què el jutge es va inhibir a favor de l’Audiència Nacional, els advocats es posaren en contacte amb l’Asociación Pro Derechos Humanos de España, a través de la qual fan el seguiment del cas a l’Audiència Nacional,

conjuntament amb el grup de Ribas i Gomila. L’Associació Pro Derechos Humanos de España està representada pel prestigiós advocat Manel Ollé, que ha defensat, entre d’altres, el cas de Rigoberta Menchú.

Els advocats denunciants asseguren que les dades que oferien les informacions del Diario de Mallorca i, posteriorment, l’atestat de la Guàrdia Civil, evidenciaven els delictes comesos.

Al seu parer, una part de l’iter crimi nis s’havia desenvolupat al territori espanyol, tot i que, a banda d’això, el principi de justícia universal feia que la justícia pogués perseguir els fets.

Tot i que són conscients que a Espanya es difícil que aquesta investigació acabi en un judici, estan satisfets de com

12

Els tribunals federals han creat la ficció jurídica que allà no tenen jurisdicció i moltes persones estan allà retingudes sense les mínimes garanties, en uns llimbs jurídics dels quals no poden sortir, adverteixen.

No és un mal punt per recordar que hi ha almenys un vol directe d’un dels suposats avions presó des de Son Sant Joan fins a Guantánamo.

Finalment, els advocats de la Comissió de Drets Humans ressalten la gran feina feta pels periodistes del Diario de Ma llorca i recorden que també és feina dels informadors fer pedagogia sobre els drets humans per garantir la llibertat i l’Estat de dret, «el qual no es pot trepitjar amb l’excusa de la seguretat», emfatitzen.

La seriositat del treball periodístic sobre els vols de la CIA a Son Sant Joan és, per els advocats, la clau que va permetre obrir la porta a la investigació judicial.

OPINIÓ

La posibilidad del abogado de aconsejar al detenido con respecto al derecho constitucional a guardar silencio Por José Ignacio Herrero Cereceda, colegiado 2.865 Existe lo que en mi opinión es una mala praxis policial consistente en impedir, en el momento de la lectura de derechos al detenido, que la decisión sobre guardar silencio pueda ser consultada al letrado, haciendo una interpretación restrictiva del contenido del artículo 520.6 de la Lecrim. Con ello se provoca que el justiciable declare sin conocer con exactitud la trascendencia de su declaración.

Una breve exégesis del artículo 520 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, regulador de la actuación que debe realizar un letrado en la asistencia al detenido, desmiente la reiterada afirmación policial en tanto no es cierto que el artículo 520 de la Lecrim diga que el cometido del letrado es “asistir en dicha declaración y no aconsejarle antes de la toma de declaración”.

Conforme a los argumentos que después se dirán, la asistencia letrada permite y obliga al letrado a aconsejar, según su juicio, que el detenido declare o no ante la autoridad policial, siendo irrelevante la opinión de los funcionarios actuantes sobre tal extremo. Y ello no sólo con carácter previo a la total declaración, sino, incluso, a alguna o ninguna de las preguntas que se le formulen. Decisión delicada y espinosa, dado que la confesión en ese momento puede constituir una valiosa atenuante.

En apoyo de la anterior afirmación pueden darse los siguientes argumentos: 1.- Argumento lógico-gramatical: La palabra asistencia no significa únicamente “estar presente”, pues el

mismo diccionario de la RAE ante el significado de asistencia da, entre otras muchas, la siguiente acepción: “Acción de prestar socorro, favor o ayuda”.

“Acción de estar o hallarse presen t e ” . . . “... jurídica: Servicio que los abogados prestan a las personas que precisan de sus conocimientos jurídi cos para defender sus derechos”.

Es evidente que, del mismo modo que el médico que asiste no se limita a “estar presente”, tampoco el letrado que realiza una asistencia se limita a ello. Y es obvio que con la simple condición de “estar presente”, no se cumplen las mínimas exigencias que la anterior definición dispone, siendo tal interpretación una coacción en sí misma y una vulneración del artículo 24.2 de la Constitución, por cuanto se interpreta de forma despreciativa una norma restrictiva de derechos (STC 20/1981).

El letrado debe velar por que sean comprendidos los derechos del justiciable y por tanto debe aclarar los mismos ante las parcas y automatizadas explicaciones policiales (habitualmente hechas mediante la lectura de un impreso), pudiendo explicar cuestiones tales como que aunque no declare tendrá derecho a la entrevista reservada posterior; que su declara-

La situación del detenido no es apta para que el sujeto pueda sentirse con la suficiente calma para adoptar decisiones de relevancia para su propia defensa 14

ción puede producir indirectamente la “validación” de pruebas obtenidas de forma ilícita o irregular; o que la ausencia de declaración no supone -teóricamente- un alargamiento de la situación de detención.

2.- Argumentos de lege data: Aparte de que el artículo 24.2 de la Constitución establezca el derecho a no declarar y teniendo en cuenta que tal artículo debe inspirar la exégesis de la Ley de Enjuiciamiento Criminal en relación con el tema objeto de debate, se puede afirmar, sin género de dudas, que en ningún momento el artículo 520 expresa que el letrado no pueda comunicar a su defendido su consejo en relación con la declaración.

El artículo 520.6, cuando expresa el contenido de la asistencia letrada no está diciendo que tal actuación sea un “numerus clausus”, sino que, más bien al contrario, enumera el contenido mínimo de la asistencia, cuyos puntos serán observados por los letrados en su actuación si esta se realiza con la mínima diligencia.

No existe ninguna norma que impida a los letrados aconsejar que un individuo se acoja a su derecho a no declarar, aunque, eso sí, no podrá hacerlo reservadamente.

Existe, además una regla que ha quedado olvidada ante su continua inaplicación y nuestra pasividad: el artículo 523 Lecrim. Esta norma permite que tanto el letrado, el médico, los familiares, el ministro de su reli-

OPINIÓ

gión, así como las personas que puedan darle consejo, pueden visitar al preso o detenido, salvo que el sumario esté declarado secreto. E s evidente que si pueden visitarlo pueden hablar con él, pues cualquier conclusión contraria resultaría absurda.

Ni que decirse tiene que, en el momento de la detención, salvo supuestos excepcionales con diligencias judiciales anteriores a la misma, no existirá auto declarando secreto el sumario, pero aunque así fuera, éste debe ser notificado formalmente con carácter previo p o r la au tor ida d j udi ci al , única competente para ello.

El razonamiento policial es un vestigio de un derecho penal inquisitivo puro en el que se pretende la obtención de una confesión a toda costa.

Nu estro sis tema d ebemos considerarlo acusatorio, mixto cuando menos. Sin embargo el elemento que puede llevar a confusión es el hecho de que el 520.6 C) establece que después de realizada la diligencia el detenido podrá entrevistarse reservadamente con su letrado. Reservadamente implica que con carácter previo el letrado no puede entrevistarse reservadamente, pero no que mientras tanto quede mudo, por lo que sí le podrá aconsejar de forma abierta y frente al funcionario actuante en relación con los derechos que asisten al detenido.

3.- Argumentos de lege ferenda: La ley de menores en su artículo 22 establece: “Desde el mismo momento de la incoación del expediente el me nor tendrá derecho: B) Designar abo gado que le defienda o a que le sea designado de oficio y entrevistarse re servadamente con él incluso antes de prestar declaración.”.

4.- Argumentos Jurisprudenciales: E s c ontu ndent e el TR IB U N AL CONSTITUCIONAL en la sentencia que se transcribe: (1997/56 TC 2ª, S 10-02-1997, núm. 21/1997, Fecha B O E 20-02-1997. Pte: González Campos, Julio Diego) “Y ello se ha reiterado por este Tribunal respecto a la asistencia letrada en las prime ras diligencias policiales, diferen ciándola de la que se presta en un proceso penal, al declarar que, de acuerdo con lo dispuesto en el art.

520 LECr., aquélla responde a la fi nalidad de asegurar con su presencia personal, que los derechos constitu cionales del detenido sean respeta dos, que no sufra coacción o trato in compatible con su dignidad y libertad de declaración y que tendrá 15

el debido asesoramiento técnico so bre la conducta a observar en los in terrogatorios, incluida la de guardar silencio, así como sobre su derecho a comprobar, una vez realizados y con cluidos con la presencia activa del Letrado, la fidelidad de lo transcrito en el Acta de declaración que se le presenta a la firma” (STC 196/1987, f. j. 5º y, en el mismo sentido, 252/1994).

En la STC 197/1995, de 21 de diciembre (RTC 1995, 197), dictada por el Pleno del Alto Tribunal , se señala en su fundamento jurídico 6 que los derechos a no declarar contra sí mismo y a no confesarse culpable «son garantías o derechos instrumen tales del genérico derecho de defen sa, al que prestan cobertura en su

OPINIÓ

Es evidente que del mismo modo que el médico no se limita “ a estar presente”, tampoco lo hace el letrado que realiza una asistencia manifestación pasiva, esto es, la que se ejerce precisamente con la inactivi dad del sujeto sobre el que recae o puede recaer una imputación, quien, en consecuencia, puede optar por de fenderse en el proceso en la forma que estime más conveniente para sus inte reses, sin que en ningún caso pueda ser forzado o inducido, bajo constric ción o compulsión alguna, a declarar contra sí mismo o a confesarse culpa ble (SSTC 36/1983 [RTC 1983, 36], fundamento jurídico 2º; 127/1992 [RTC 1992, 127], fundamento jurídico 2º)».

Del mismo modo el TEDH, S 0802-1996, núm. 0593/1996 (In the case of John Murray v. the United King dom: “En principio, el art. 6 requiere que desde la fase del interrogatorio policial se permita al acusado acceder a un abogado. Este derecho sólo pue de ser restringido por una causa justi ficada”. En este caso, el demandante se enfrentaba al dilema de que tanto su silencio, como su declaración en el interrogatorio podían acarrearle perjuicios. Bajo tales condiciones, el concepto de equidad contenido en el art.

6. requería que el acusado se beneficiase de la asistencia legal durante el interrogatorio policial. La denegación de dicha asistencia durante las primeras 48 horas de su detención, constituyó, en opinión del Tribunal (12 votos a 7), una violación del art. 6.1 en conjunción con el 6.3 c).

5.- Argumentos doctrinales: QUERALT JIMÉNEZ, J.J. Asistencia letrada al detenido, 2ª ed., Colegio de Abogados del Señorío de Bizkaia, 1995: podemos entresacar opiniones análogas a las manifestadas anteriormente. De tal forma, en su página 25, segundo párrafo in fine, leemos: “ E l letrado asistente al detenido no es

ningún convidado de piedra”.

También en la página 37 de la misma obra citada: “Tal como está con feccionado el artículo 520.6 a) de la LECr, es el letrado, en cuanto direc tor técnico jurídico de la defensa del detenido, a quien corresponde verifi car, de acuerdo a su leal saber y en tender, si y cómo se han cumplido por la policía judicial los derechos del de tenido, sea cual fuere la voluntad de éste. De tal suerte, se pretende garan tizar la incolumnidad de tales dere chos y sustraer al detenido a la posi ble presión que puede sentir por el mismo hecho de la detención, sin que ello implique prejuzgar si los agentes han ejercido presión o apremio sobre el ciudadano privado cautelarmente de libertad. La situación del detenido no es, fácil es suponerlo, una situa ción ni agradable ni en la que el suje to pueda sentirse con la suficiente cal ma de espíritu como para adoptar una serie de decisiones de relevancia para su propia defensa. Por lo tanto, ello depende de un tercero, técnicamente preparado, como es el abogado, y en sus manos queda la verificación de la cuestión”.

Del mismo modo en la página 45, haciendo referencia a la declaración del detenido: “(*)para responder a las preguntas el detenido podrá ser virse de notas y, en principio, será él mismo -o su letrado- quien dicte las respuestas;”.

Realmente nadie discute que el letrado pueda realizar las preguntas que considere necesarias, ni que tendrá derecho al atestado previamente a la declaración -aunque también la ignorancia lo deniegue-, y sin embargo no está escrito en ningún precepto de la Ley de Enjuiciamiento Criminal. Está totalmente claro que ello, junto al consejo relativo a su derecho a no decla16

rar, son elementos inherentes al derecho de defensa, cuyo contenido quedaría mermado si la interpretación que se da policialmente fuera correcta.

6.- Argumentos de derecho comparado Es expresiva la adaptación de la Ley de menores al contenido del artículo 6 del Convenio de Roma de 4 de noviembre de 1950 y al artículo 14.3.d) del Pacto Internacional de Nueva York, estableciendo de forma clara y contundente que la asistencia letrada empezará antes de cualquier diligencia, como así lo establece la Ley Rituaria alemana y francesa, habiendo procedido ésta última a tal modificación en el año 2001 a fin de adaptar su legislación a los citados convenios.

Las referencias a países cuyo sistema es el “rule of law” las considero innecesarias, pues en dicho sistema el protagonismo del letrado es incluso mayor y ha sido cinematográficamente divulgado hasta el hastío (entrevista reservada previa, llamada telefónica, etc., todo ello siempre en un buen entendido ejercicio del derecho de defensa).

Nota: Otra bibliografía de interés: GARBERÍ LLOBREGAT, José.

«Garantías ante la privación de libertad», en El mandato constitucional a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad (IX Seminario Duque de Ahumada), Madrid 1997, págs. 19 y ss.

GARCÍA MORILLO, Joaquín.

«Algunas consideraciones sobre la detención policial y los derechos del detenido», en Estudios de Derecho Público. Homenaje a Juan José RuizRico, Madrid 1997.

GIMENO SENDRA, Vicente.

Constitución y Proceso, Madrid 1988

OPINIÓ

La caída de Fouquet Por Jaime Florit, abogado

Algunos historiadores se preguntan si Luis XIV moldeó a Colbert, o si fue Colbert quien moldeó a Luis XIV. Desde el momento en que se conocieron, cada uno de ellos advirtió al instante la valía del otro. Colbert, antiguo servidor de Mazarino, se había prestado a las turbias maquinaciones del cardenal. Al servicio de Luis XIV, gozará del favor real por su integridad, su intransigencia, su interés por el bien público y su rechazo de cualquier beneficio que no proceda directamente del Rey. Al advenimiento de Luis XIV el Tesoro está –como por casualidad- vacío.

Reponer los fondos resulta difícil. El Superintendente de Finanzas, Nicolás Fouquet, hábil administrador, recibe de los banqueros como simple particular,

elevadas sumas a título de préstamo ofreciendo como garantía su propio patrimonio. Pero cuando ha conseguido restablecer la situación se considera con derecho a ser bien retribuido, por lo que no duda en presentar elevadas facturas al erario público. Y para enmascarar las irregularidades que constan en las escrituras públicas, complica de tal modo el sistema de control, que pronto resultará imposible -al menos, es lo que él cree- cualquier comprobación posterior. Al frente de un grupo de turbios personajes, organiza el desorden de la Hacienda Pública.

Desconocedor del carácter de Luis XIV, Fouquet está convencido de que el joven soberano se cansará pronto de gobernar “por sí mismo”. En lo que ye-

17

rra por completo: ansioso de poder, el joven monarca se complace en los deberes de su “delicioso oficio de rey”, y sólo al final de su vida se confesará vencido por tan ardua labor. El propio Luis XIV, en sus memorias, se queja de la forma en que los empleados de Fouquet administraban los fondos destinados a la Casa Real.

Como albacea testamentario de Mazarino, Colbert cumplió escrupulosamente sus últimas voluntades. Si el difunto Cardenal dejaba una parte de sus bienes y colecci ones a l Rey –entre ellas, los célebres diamantes conocidos como Los dieciocho Mazarinos, cuyo valor se estimaba entonces en 1.900.000 libras-, no olvidó a su familia, compuesta por su sobrino el Duque

OPINIÓ de Mazarino y sus cuatro hermanas, las Manzini, con quienes Colbert mantuvo siempre una estrecha relación.

Terminado el reparto de la herencia, Colbert entregó al Rey la fortuna que el cardenal le había legado en secreto, varios millones de libras que Mazarino había escondido en Vincennes. El dinero, recibido con gratitud, supuso el maná para el joven soberano, ávido de los placeres de la vida, ansioso de asegurar su gloria y pasar a la posteridad.

Pero para ello era necesario acabar con Fouquet y obligarle a devolver lo que había defraudado. El rey, conociendo la discreción, la lealtad y la eficacia de Colbert, lo designó como miembro del Consejo de Finanzas, encargándole que comprobara las cuentas de Fouquet, pero con la misión secreta de acabar con él.

La ambición de Fouquet era bien conocida, y ya Colbert había prevenido a Mazarino contra él, sin el menor resultado. Fouquet, que se mantenía distante, organizó el l7 de Agosto de 1661, una fiesta fastuosa en su castillo de Vaux en honor de Luis XIV, recién casado entonces con María Teresa de Austria, hija de Felipe IV de España.

Fouquet está perdido, pero no sospecha nada. Para colmo de imprudencia, ha vendido su cargo de Fiscal General del Parlamento, situación que le hacía casi invulnerable. Además, ha tenido la osadía de cortejar a la dulce Luisa de la Vallière, la joven amiga del rey.

En el palacio del Superintendente, hasta el menor detalle de los festejos ha sido calculado para cautivar a los asistentes.

En el pequeño teatro, se representa la comedia de Molière Los Importunos; la obra es una delicia, pero Luis XIV aprieta los dientes. El festín es espléndido. El rey está tan alterado por tan inaudito despliegue de ostentación, que sin la intervención de la Reina Madre y de Colbert, hubiera ordenado el inmediato arresto de Fouquet, cuyo proceder só lo p odí a a cel erar e l c ur so de lo s acontecimientos.

Dos semanas después de la fiesta de

Vaux, el Rey se dispone a presidir el Consejo de los Estados Generales en Bretaña. Fouquet forma parte del cortejo. El l de septiembre, la Corte llega a Nantes. Presa de sombríos presentimientos, Fouquet podría refugiarse en su dominio fortificado de Belle-Isle-enMer, pero tal actitud supondría una declaración de culpabilidad, por lo que decide quedar junto al Rey. El 5 de septiembre, terminado el Consejo y en el instante en que Fouquet sale del castillo de Nantes, es arrestado por D’Artagnan, Capitán de los Mosqueteros Grises.

Bien custodiado, Fouquet es conducido a la Bastilla. Inmediatamente, el Rey promulga una Real Orden –debidamente confeccionada por Colbert- por la que modifica totalmente la administración de la Hacienda Pública y suprime el cargo de Superintendente, que será asumido personalmente por el Rey, asistido por un Consejo de hombres íntegros y eficientes.

La no ti ci a c ausó est upor e n to da Francia. Se acusaba a Fouquet de “haber trazado por su mano un verdadero plan de guerra civil, haber prestado al Rey supuestas cantidades, haber obligado a los agricultores y ganaderos a entregarle 362.000 libras, haber comprado a bajo precio créditos a plazo, cargándolos al contado en el Tesoro Público”, tal era el resultado de la minuciosa investigación llevada a cabo por Colbert. Los palacios y los castillos de Fouquet en París, en Saint-Mandé y en Vaux, fueron precintados y puestos bajo custodia.

Al mismo tiempo, son detenidos tres tesoreros y varios intendentes. Todos los contables y recaudadores de impuestos se ven obligados a presentar un inventario de sus bienes con justificación de origen. Gran número de financieros quedan consternados: unos serán encarcelados, otros conseguirán escapar a tiempo.

El Presidente del Parlamento de París. Lamoignon, hombre culto y de probada integridad, fue encargado de la instrucción. Luis XIV quería que Fou-

18

quet fuese condenado a muerte, pero éste tenía numerosos partidarios y amigos entre los intelectuales. Sin embargo, el pueblo llano no le perdonaba sus abusos y exacciones y en su camino a la Bastilla, fue injuriado y apedreado y, de no haber ido fuertemente custodiado, sin duda la plebe lo habría despedazado.

En cambio, entre los que lamentaban su caída se encontraban Madame de Sévigné, La Fontaine, los Duques de Borbón y de Richelieu y Cateau de Borguesse, dama de honor de la Reina Ana de Austria.

El Tribunal quedó constituido en diciembre de 1661. A principios de 1662, el cargo de Fiscal General fue confiado a Omer Talon, abogado general del Parlamento de París. Era conocido por haber mostrado cierta hostilidad hacia el acusado, y Colbert esperaba que “su severidad natural sería admirable en esta ocasión”. El Presidente era el viejo canciller Séguier, secundado por Pussat, tío carnal de Colbert; ambos se encargaron de transmitir a la Cámara los deseos del Rey. La labor de la instrucción fue encomendada a Olivier Lefèvre d’Ormesson.

El total de las malversaciones atribuidas a Fouquet se hallaba contenido en 96 actas de acusación, que Lefèvre d’Ormesson redujo a diez, y que podrían clasificarse en tres categorías: - Haber sustraído cantidades procedentes de los importes de los arrendamientos anuales, recibidos por Fouquet de los granjeros (alrededor de 500.000 libras).

- La adquisición fraudulenta de derechos por cuenta del Rey, y su participación igualmente fraudulenta en las concesiones reales.

- Haber prestado al Rey mediante testaferros, sumas considerables de las que una buena parte eran ficticias.

La acusación de lesa-majestad se fundaba en un manuscrito de Fouquet, descubierto en Saint-Mandé. En el documento, redactado en 1657 y completado en 1658, el Superintendente des-

OPINIÓ arrollaba un vasto plan de agitación política en todo el país, que la acusación esgrimió como una incitación al levantamiento general, destinado a provocar una nueva Fronda. Se trataba en verdad de un auténtico plan de guerra. Fouquet tenía intención de reunir a sus partidarios en la ciudad fortificada de Belle-Isle-en-Mer, en donde sería apoyado por la marina británica.

Hay que tener en cuenta, en lo referente a las acusaciones de especulación, que todos los responsables de la Hacienda Pública del Antiguo Régimen, habían actuado del mismo modo. En la época de Enri que IV, el “h onesto ” Sully, de humilde origen, se había jubilado fabulosamente rico. Lo mismo se podía decir de las colosales fortunas de Richelieu, humilde obispo de Lucon, y de su protegido Mazarino, hijo del mayordomo del Príncipe Colonna, enriquecidos a costa de la Hacienda Pública. Cierto que todos ellos habían prestado grandes servicios a la nación y al rey, pero se habían resarcido muy generosamente.

Según el acta de acusación, Fouquet había recibido de los agricultores y ganaderos 362.000 libras, “a cambio de favorecerles en la valoración de las tierras”. Era el nefasto resultado del sistema de las granjas, creado por los Valois en el siglo anterior. Utilizando a veces los servicios de hombres honrados, pero a veces también de bribones declarados, el rey se hacía cada vez más impopular a los ojos de un pueblo que sólo deseaba venerarlo.

En cualquiera de los cargos de la acusación, había materia suficiente para condenar a cualquier hombre, por poderoso que fuera. Pero los magistrados no ignoraban que Fouquet había sido el Ministro de Hacienda elegido y protegido por Mazarino, y que tanto el cardenal como el ministro habían sido cómplices de los mismos delitos.

Ahora bien, Luis XIV, ahijado de Mazarino, y Colbert, su protegido, no deseaban en modo alguno que la memoria del hombre a quien tanto debían, quedara manchada con semejantes acu-

saciones. Con gran habilidad, los hombres del rey suprimieron y destruyeron del expediente Fouquet todos los documentos que podían dañar la imagen del difunto cardenal.

La instrucción duró tres años. Los jueces favorables a Fouquet hicieron lo posible para retrasar el procedimiento, mientras los amigos del detenido se esforzaban en influir sobre la opinión pública en su favor. Fouquet, que sabía que su vida corría peligro, se defendía con el valor de la desesperación, y en más de una ocasión puso a los jueces en situaciones verdaderamente embarazosas.

La facción de los “devotos”, hostil a Colbert, a quien consideraban un cristiano tibio, los jansenistas, los antiguos miembros de la Fronda, muchos grandes señores que se sentían en deuda con el acusado y que no hubieran tenido inconveniente en casar a sus hijas con hijos de granjeros, no tenían reparo en hacer frente a Luis XIV, cuya altivez imponía a los nobles, sometidos sólo en apariencia a un rey cuya juventud insolente y ante la desolación de la Reina Madre, sólo mostraba una devoción aparente y una debilidad enfermiza por el bello sexo.

El rey y Colbert coincidían en que el proceso debía terminar cuanto antes.

Por otra parte, los jueces recibían presiones de todo tipo, pero resistían. El instructor, Olivier Lefèvre d’Ormesson, mostraba frente al poder real una independencia de criterio que le honraba.

Luis XIV efectuó una maniobra: sustituyó al Presidente de la Cámara Lamoignon por el Canciller Séguier, totalmente sometido a su voluntad, y reemplazó al Fiscal General Omer Talon por Chamillart, un simple cortesano. A partir de entonces, el final era previsible.

Chamillart formuló su acusación: “En nombre del Rey, acuso a Nicolás Fouquet como culpable de los delitos de malversación y especulación men cionados en el expediente, para cuya reparación debe ser ahorcado hasta morir, en un cadalso que a tal efecto

19

será levantado en el patio del Palacio, así como a devolver y restituir en pro vecho del Rey todas las cantidades que ha sustraído, por sí mismo o mediante terceros, en la época de su administra ción. Todos sus bienes quedan afectos a dicha devolución y se deberá descon tar, en concepto de multa, la suma de 80.000 libras en favor de la Corona”.

Durante los dos meses que transcurrieron entre la acusación y la sentencia, el pueblo siguió los debates con g ra n i n t e ré s . E l 9 d e d i c i em b re d e 1664, el instructor comenzó a presentar sus conclusiones. Durante cinco días, a razón de varias horas diarias, analizó con minuciosa equidad todo el expediente. Hizo referencia a “la ligereza de las pruebas, la irregularidad de ciertos procedimientos, las lagunas en el orden de la instrucción, sin hablar de testigos dudosos o de las falsifica ciones de documentos” Luego entró en el fondo del asunto. En lo referente a la apropiación indebida, la rechazó en favor de la especulación y malversación, destacando “las negligencias e irregu laridades de la administración –referidas más a la forma que al fondo- q u e Fouquet había tolerado, tanto como los impuestos abusivos y los beneficios in debidos”.

El cargo más grave, el de lesa-majestad, quedó excluido de la acusación, pues “el proyecto Saint-Mandé, aunque muy mal intencionado, al no haber te nido el menor inicio de ejecución, no se puede sostener frente al acusado un de lito que no ha cometido”.

Concluía considerando que “procede declarar al acusado culpable de abusos y malversaciones, aprovechándose de su condición de Superintendente de Fi nanzas, para cuya reparación, así co mo la de otros delitos, será desterrado del reino a perpetuidad, bajo pena de la vida si incumpliera dicho destierro.

El producto de la venta de sus bienes confiscados servirá para pagar las su mas distraídas, de las que se desconta rá la cantidad de cien mil libras, de las que la mitad serán destinadas al rey y la otra mitad a obras pías”.

OPINIÓ Nueve j ueces vot aron l a p en a de muerte, trece jueces eligieron el destierro perpetuo, en aquel 22 de diciembre de 1664 que veía el final del célebre proceso. Pero si la sentencia, más bien moderada, fue recibida con júbilo por los amigos del acusado, no lo fue tanto por el rey. Herido en lo más vivo por la independencia de que habían hecho gala los jueces, Luis XIV –hecho sin precedentes- hizo uso de su derecho de gracia pero a la inversa y transformó la sentencia en prisión perpetua. Fouquet fue conducido al castillo de Pignerol, sombría fortaleza perdida cerca de los Alpes y que custodiaba la frontera del Piamonte, en donde permaneció hasta 1680, fecha de su muerte.

Con gran dignidad, el financiero expiará sus faltas. Enseñará latín y química a sus sirvientes. Con la ayuda del

El instructor, Olivier Lefèvre d’Ormesson, mostraba frente al poder real una independencia de criterio que le honraba

Diccionario de Rimas, compondrá poesías piadosas. Investiga las fórmulas de algunas medicinas. Louvois, sucesor de Colbert, no tendrá reparo en pedirle un remedio para sus ojos. ¿Era Fouquet realmente culpable?

Seguramente, sí. Había amasado, en una época de espantosa miseria, una fortuna escandalosa. Su nivel de vida era semejante al que mantenía el rey, sus dádivas y prebendas a sus familiares, amigos, gentes de mundo, artistas y poetas, habían resultado muy caros a un país empobrecido por las guerras, interiores y exteriores. Pero Fouquet podía argumentar que el ejemplo venía de más arriba, remontándose a la época de Mazarino. Cierto que el cardenal, con la regente Ana de Austria, habían salvado a Francia durante el turbulento período de la Fronda, pero sus servicios se habían pagado muy caros.

Por otra parte, Fouquet conocía demasiados secretos de Estado para que se le permitiese marchar al extranjero.

Su exilio en cualquier país de Europa hubiera resultado demasiado peligroso.

20

No es menos cierto que la agravación de la pena por Luis XIV, aparece como un clamoroso abuso de poder. Si el pueblo llano y los enemigos de Fouquet aplaudieron la decisión del monarca, sus numerosos amigos se indignaron.

En 1680, el condenado no suponía ciertamente el mismo peligro que en otro tiempo. Luis XIV estaba a punto de conceder a la familia del ex financiero autorización para visitarle, cuando éste falleció.

La esposa de Fouquet, que poseía una gran fortuna de su propia familia, pudo recuperar el castillo de Vaux. Su hijo, que a la muerte de su madre encontró el caudal hereditario muy mermado, tuvo que venderlo a bajo precio.

Luis XIV se había atribuido una parte de las colecciones del superintendente.

Varias estatuas de Versalles proceden del castillo de Vaux, en donde las ninfas, según expresión de La Fontaine, amigo valeroso y leal, lloran todavía al que fue poderoso mecenas protector de artistas y poetas.

REPORTATGE

Un carrer amb el nom de Lluís Pascual González Por Miquel Masot Miquel És mèrit d´aquesta obra de Lluís Pastematització de l’ordenament jurídic privat A una obra de Lord Byron titulada “ cual González el fet de no trobar-hi en que ja havia realitzat el Codi civil. Era més The two Foscari”- coneguda, a més, entre ella res gratuït i que responguí a simples fàcil, efectivament, consultar el seu index els musicòlegs per haver inspirat una de opinions de l´autor. Ben al contrari, tot el que investigar el règim aplicable a unes les primeres òperes de Verdi, “I due Fosque s´hi afirma està cari”-, es diu el que fonamentat en la cono estima la seva te r r a n o p ot e s ti m a r rresponent referència res. Idò bé, avui s´ha històrica, moltes veinaugurat un carrer gades el texte romà.

–i, en definitiva, s´ha D´aquesta manera, el donat un homenatge “Derecho civil de ciutadà- a un home Mallorca” de Lluís que va estimar la sePascual González va va terra, perquè tamconstituir una síntesi bé va estimar –i ens ordenada i sistemava fer estimar a notitzada del nostre saltres- un dels més Dret, que feia fàcil i importants signes disagradable la seva retintius de la nostra tecerca. Així s´ha pogut conservar aquell rra i de la nostra gent, El president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Balears, Eduardo Martínez Piñeiro, i fins arribar a la sicom es el nostre Dret. el degà del Col·legi Juan Font, assistiren el passat 22 de març a la inauguració del carrer que, en tuació actual –ventuatenció a la sol·licitud cursada en el seu dia per l’Acadèmia de Jurisprudència, va dedicar l’Ajunta En una conferència rosament tant difement de Palma al jurista Luis Pascual González. El vial té entrada per la plaça de Llaç Blau i sorti que vaig donar a la da al carrer de Joan Ripoll i Trobat, de la zona de Son Dameto. rent de la que no fa seu de l´Acadèmia de Luis Pascual González nasqué a Alaior el 1904 i es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona. molts d´anys vàrem Jurisprudència i LeCol·legiat a les Illes Balears exercí l’advocacia des del 1931 fins a la seva mort. Va escriure dife conèixer- en que ja gislació, a la inaugurents publicacions sobre el Dret Civil propi de les Illes, entre les quals destaquen “Derecho Foral hi ha un orgue legisde Baleares.

Ensayo acerca de las instituciones relativas al régimen económico matrimonial” i “La ració del curs 2003definición. Institución de derecho sucesorio contractual”, amb els quals va obtenir el Premi Ciutat latiu –el nostre Par2004, vaig tenir de Palma Pere Ripoll Palou els anys 1959 i 1960 i que foren obres de gran importància per a la de lament- que té la tasocasió de referir-me a fensa del dret propi de les Illes. c a de conservar, la riquesa del nostre modificar i desenvoordenament jurídic lupar el Dret civil balear, ja es fa el seu institucions a través de les antigues disprivat. Tenim la sort –vaig dir- de regirdetallat estudi a la Universitat de les Illes posicions del C o d e x, les Noveles, o noves nos per un Dret culte; un Dret que deriva Balears i ja es diu a l´article 87 del reconstitucions dictades per Justinià, els sudels grans textes del Corpus Iuris Civilis, centment aprovat Estatut d´Autonomía pòsits pràctics magistralment resolts en el que han admirat el llarg dels segles per la que el Dret propi de les Illes és aplicable D i g e s t i les lliçons d´ensenyament del seva profunditat i saviesa i per la diversitat en el seu territori amb preferència a qualDret que es contenien a les Instituta. de maneres que ens mostren com es dessevol altre en matèria de competències tria sempre una clara llum per poder resolI permeteu-me – ja que és inevitable exclusives de la Comunitat Autònoma, dre els difícils supòsits pràctics que els el record del món romà- que vos citi un dins les quals, per descomptat, hi ha el conflictes d’interessos anaven presentant. altre poeta llatí. En aquest cas el diví nostre Dret civil.

Virgili que ens diu a la seva Eneida que Però com deia el poeta Sext Properci a Si com diu la dita popular es de bien el destí trobarà sempre el seu camí. I les seves Elegies, la fortuna ajuda als es nacidos ser agradecidos, aquesta placa efectivament, la tasca de conservar y forçats. És veritat que ens vàrem trobar que dona a un important carrer de la nostransmetre a les actuals i futures generaamb un Dret culte i vigorós, però també ho tra Ciutat el nom de Lluís Pascual Goncions el nostre ric i culte Dret va fer el és que l´hem sabut conservar. I aquí és on zález és una demostració del deute de seu camí a través de Lluís Pascual Gones mostra el mèrit extraordinari de Lluís gratitud que la nostra terra té amb ell i un zález i la seva obra “Derecho civil de Pascual González. Ell va ser l´home provirecord per a les generacions futures de l’Mallorca”. Per a tots els estudiosos del dencial per a la conservació del nostre home que va fer especialment possible la n os tr e D r e t q u e j a t e n i m e ls c a b e l l s Dret a una època en que certament estava conservació d´un dels signes distintius blancs –o, el que és més trist, ja no en teen perill. La dispersió de les normes que més importants de la nostra societat, com nim de cap casta- aquest llibre va ser un regien les nostres institucions dintre dels és el Dret civil propi. molt valuós punt de partida per conèixer textes romans, i la dificultat per trobar-hi i estimar el nostre Dret.

Palma de Mallorca a 22 de març de 2007 la regla adequada, contrastava amb la sis-

22

REPORTATGE

Tercer grau ‘insalubre’ La Secció de Drets Humans denuncia les males condicions de les dependències de l’antiga presó de Palma Manca de salubritat dels sanitaris, piques embossades i que s’utilitzen per fer nets els utensilis de menjar o per afaitarse, deixalles just devora el menjador, humitat, finestres rompudes amb l’única protecció d’un paper de diari... Aquestes són algunes de les condicions en què han de viure els presos que gaudeixen del tercer grau i que la Secció de Drets Humans del Col·legi d’Advocats denun-

José J. García i Pilar Barceló, reclamà mesures per solucionar l’estat d’unes instal·lacions que qualificà, com a mínim, d’obsoletes.

Aquestes dependències estan ocupades actualment per una cinquantena de reclusos. Riera explicà que el Col·legi d’Advocats tenia constància de l’estat de les dependències des de feia temps, però que no ha estat fins ara que n’han

un informe sobre la situació penitenciària a les Illes en el qual es detallen les mancances i els problemes detectats.

UN CENTRE EN CONDICIONS El fet cert és que la denúncia de la Secció de Drets Humans no caigué en sac foradat, ja que pocs dies després, en ocasió d’una visita a Palma de la directora general d’Institucions Penitenciàries, Mercedes Gallizo, aquesta institució anuncià que les Illes Balears disposaran d’un nou centre d’inserció social en el termini d’un any, cosa que, va dir, permetrà resoldre la situació «precària» en què, reconegué, viuen actualment els reclusos en règim obert i que «realment, no és la més adequada».

L’estat de les instal·lacions previstes per acollir els presos de tercer grau «no és el més desitjable», va dir Gallizo, motiu pel qual la intenció és accelerar al màxim la construcció d’un nou centre que acollirà tant reclusos en règim de tercer grau com recluses amb fills.

cià, fotografies en mà i davant la Delegació del Govern a les Illes Balears, el passat 6 de febrer.

obtingut les proves fotogràfiques que mostraren al delegat i que foren fetes de forma clandestina pels reclusos.

A més de denunciar la situació, el responsable de la secció col·legial esmentada, Francisco Riera, que assistí a la reunió acompanyat d’altres tres membres de la secció col·legial, Antoni Vicens,

Tot i així, cal recordar que no ha estat aquesta la primera vegada que es posen de manifest les males condicions de les instal·lacions, ja que la Secció de Drets Humans del Col·legi presenta anualment

23

ENTREVISTA

Ladislao Roig Teniente Fiscal del Tribunal Superior de Justicia de Baleares

“El apoyo de la sociedad a los corruptos es un obstáculo en la lucha contra la corrupción” Por Felipe Armendáriz, periodista Ladislao Roig Bustos lleva cerca de 30 años trabajando como fiscal en Mallorca. Ahora, y desde el 21 de septiembre del 1995, es tenien te fiscal del Tribunal Superior de Justicia de Baleares. Es miembro, desde sus comienzos, de la Unión Progresista de Fiscales, asocia ción en la que ha ocupado puestos relevantes, y fue impulsor, hace años, de la Asociación de Juristas de las Islas Baleares. Un foro que aglutinó a jueces, abogados, fiscales, secreta rios, procuradores y otros sectores vincula dos al Derecho y que sirvió de impulso para introducir importantes debates en la sociedad sobre materias jurídicas poco analizadas y menos divulgadas, así como para denunciar abusos y tropelías de distinta índole.

Ladislao Roig ha sido, y es, maestro de muchos jóvenes fiscales que han recalado por Baleares y ha desarrollado una importante labor para extender la tutela del ministerio público a sectores desvalidos de la sociedad, como los ancianos, los presos o las personas incapaces. Es uno de los mayores especialis tas de España en materia de internamientos y tratamientos para pacientes psiquiátricos dic tados por una autoridad judicial y ha escrito varios libros y estudios sobre la incapacidad legal. Roig ha sido durante años presidente de la Comisión de Asistencia Jurídica Gratuita de Mallorca, puesto que ha dejado recientemente, entre otros motivos, para dejar paso a generaciones más jóvenes con ganas y energías para realizar esta importan te labor social de garantizar el derecho de defensa a todo el mundo, con independencia de sus medios de fortuna. Roig ya denunció en el año 2003 que esta Comisión estaba “al borde del colapso”. Tres años después la saturación de este filtro se ha multiplicado exponencialmente y, por el contrario, no se han puesto los medios personales adecuados para paliarla.

24

ENTREVISTA

plaza, ocupada por Juan Carrau, pero que el resto de fiscales ha decidido ampliar con un compañero de apoyo, Pedro Horrach. Los demás , por ejemplo, en vigilancia penitenciaria, seguridad o siniestralidad laboral, incapaces, contencioso-administrativo, delitos contra el medio ambiente, etcétera, no tienen dedicación exclusiva y han de atender los asuntos propios de su especialidad junto al r es to d e cas o s , l as guardias, los juicios y sus correspondientes juzgados.

-¿Qué ha supuesto para la fiscalía mallorquina disponer de una nueva sede?

- En primer lugar, una clara dignificación de nuestro trabajo. Hemos pasado de ser la peor fiscalía de España en medios materiales a ser la mejor. Quizás hemos perdido algo de humanidad, porque antes, en el po co espacio del q ue disponíamos, siempre estábamos trabajando juntos. Ahora, cada uno con su despacho, nuestro trabajo es más eficaz y mucho más cómodo.

-¿Cuál es la situación de medios en el resto de destacamentos o sedes de la fiscalía de Baleares?

- En Menorca se ha alquilado un piso para que trabaje la fiscalía con amplitud y comodidad. En Manacor e Ibiza la situación es decorosa.

Por primera vez en muchos años la fiscalía de Baleares dispone de medios materiales para ejercer su trabajo.

-¿Qué consecuencias tiene esta falta de personal?

- El problema grave lo tenemos en los servicios, más que en el papel (tramitación de escritos o calificaciones). Quieren que estemos en todas las partes y hay peticiones de presencia de la fiscalía en múltiples ámbitos.

“No puedo criticar que un fiscal general del Ahora se quiere que los Estado desarrolle relaciones institucionales. fiscales estén presentes Tengo la suficiente confianza en el señor Conde en todas las declaracioPumpido y en el señor Matas para saber que esa nes de menores y en los fue una reunión institucional” - A nivel de persojuzgados de menores se nal, ¿Cómo está la sihacen continuos señalaque en la carrera fiscal se lleve aparetuación? ¿Se ha corregido el déficit mientos. Es muy difícil compatibilizar jado un incremento similar para atentradicional de fiscales destinados la labor de la fiscalía con este ritmo de derlos. En algunas materias no estaen las islas? los juzgados. No llegamos para cubrir mos cubriendo los fiscales todos los - Ahora tenemos un déficit muy estos servicios de fiscales en Menores, servicios. No podemos los fiscales de fuerte en un doble ámbito: en materia Hospital Psiquiátrico, Prisión, Familia, incapacidades estar en todos los juide funcionarios y de fiscales. No disetc. No llegamos. cios de incapaces, ni podemos, por ponemos de funcionarios suficientes ejemplo, controlar todas las residenpara despachar de forma adecuada to- ¿Cómo son las relaciones entre cias de ancianos por falta de medios. los abogados y los fiscales de las isdos los asuntos. Por otro lado, se buslas? ca la especialización en la fiscalía, se -¿Cuántos fiscales especializados - Sin ningún empacho, puedo decir aumenta la plantilla de fiscales espetienen dedicación exclusiva? que son magníficas. En los 27 años de cializados, pero no se aumenta de maEn estos momentos sólo los de meejercicio tengo que decir que los pronera paralela el número de fiscales. blemas de la fiscalía con abogados También en los últimos años se han nores y los de anticorrupción, de los han sido puntuales y al revés también. creado nuevos órganos judiciales sin que en Baleares únicamente existe una 25

ENTREVISTA

No dudo que ha habido incidentes, pero puntuales. Un buen indicador de que las relaciones son francamente buenas es que las quejas ante el Colegio de Abogados por actuaciones de fiscales, o ante la Fiscalía por actuaciones de abogados han sido inexistentes. Es un dato objetivo.

- La Asociación de Juristas de las Islas Baleares (AJIB) está prácticamente inactiva desde hace algunos años. ¿Cuál es su futuro?

- Desgraciadamente está moribunda y, salvo un milagro, se halla en vías de extinción. La AJIB tuvo un momento álgido, en el que era necesaria. Luego su hueco fue cubierto por otras entidades o instituciones como el Colegio de Abogados. Cuando la AJIB nació el Colegio de Abogados no hacía tantos actos, seminarios o conferencias como ahora, y la asociación vino a cubrir quizás ese hueco. También se produce un problema de cansancio en una doble perspectiva. No se ha producido renovación y estamos las mismas personas que desde el principio. Existe un cansancio personal de puertas para adentro y también de puertas para afuera. No queremos que la gente diga: ya están los mismos de siempre.

No se ha producido renovación, hay parálisis y quizás se disuelva la asociación.

-¿Se ha producido un aumento de los juicios de conformidad? ¿Qué opina de este sistema?

- Sí, han aumentado. Hay dos tipos de pactos o de situaciones donde se puede propiciar una conformidad. Por un lado está la conformidad en los juicios rápidos, que, en mi opinión, equivale casi a una rebaja por pronto pago.

En el mismo juzgado de guardia el acusado se conforma dentro del sistema de juicios rápidos. No me gustan estas conformidades, pienso que se debería dar al imputado un plazo mayor de tiempo para poder reflexionar.

Quizás 48 horas. En el resto de conformidades sí que soy partidario. Parafraseando el dicho: más vale un mal

26

ENTREVISTA

hubiera mantenido cuando llegó al Goprofesional. No es un ogro, es un gran apaño que un buen pleito. Las razones bierno al anterior fiscal general del Esjurista con unas ideas muy arraigadas y de una conformidad son diversas y tado, Jesús Cardenal. También para deque quiere defenderlas con pasión. obedecen a una multitud de circunsEn julio se renovará o mantendrá tancias. ¿Por qué se da una conformiterminados puestos y cargos se ha de la plaza de fiscal jefe del Tribunal dad?. Por un problema de prueba, por elegir a gente idónea y que sea especiaSuperior de Justicia de Baleares. sentido común, por equidad, por mulista en temas de Justicia. Para mandar ¿Piensa postularse para el puesto? chas circunstancias. Hablar de las conen materias de seguridad o jurídicas no - No me voy a postular de manera taformidades daría para una entrevista resulta lógico elegir a un médico y juejante. Ni quiero, ni puemonográfica y no sería do. No me gus tan las suficiente. Repito, soy “Desgraciadamente, la Asociación de Juristas funciones de fiscal jefe, partidario de un mal de las Islas Baleares está moribunda y, salvo algún milagro, se halla en peligro de extinción” ni puedo por la relación acuerdo antes que de un personal que tengo con buen pleito.

Rosa Cosmelli (también fiscal y su pareja). Tenemos un muy buen fiscal jefe con Bartolomé Barceló. Y lo mejor que nos puede pasar es que “virgencita nos que demos como estamos”.

“Por primera vez en muchos años la Fiscalía de Baleares dispone de medios materiales para hacer su trabajo”

¿A qué se debe que dos destacados miembros de la Unión Progresista de Fiscales ocupen actualmente altos cargos en el Gobierno? La UPF está en el poder con Mariano Fernández Bermejo, ministro de Justicia y con Antonio Camacho, número dos del ministerio de Interior.

- Me parece lógico que cuando llega un determinado partido al poder elija para altos cargos de responsabilidad gente que comparta la ideología propia.

No tendría ningún sentido que el Partido Popular eligiera como Fiscal General del Estado a Cándido Conde Pump i d o, o que e l P a r ti d o S oc i a l i s t a

ces y fiscales son especialistas. Las asociaciones judiciales hacen política judicial y en su seno hay gente más comprometida que puede acabar ocupando funciones políticas.

- El nuevo ministro de Justicia ¿Es tan fiero como lo pintan?

-¡Qué va! Los que dicen que es un ultraradical es que no lo conocen. Fernández Bermejo es una persona impulsiva y vehemente, una persona muy concienciada de sus propias ideas. Lo ha demostrado a lo largo de su vida

27

-¿Cómo ha sido su paso por la presidencia de la Comisión de Justicia Gratuita de Mallorca?

- He sido presidente desde 1996 y ha sido una función muy distinta a la propia de la fiscalía. Una cosa me ha llamado profundamente la atención y es cómo hay gente capaz de sobrevivir con lo poco que está ganando, con esos menguados ingresos. Se está haciendo una buena labor con esta comisión, pe-

ENTREVISTA

ese fiscal? ¿Qué se ro ya en 2003, con 6.000 “Puedo decir sin ningún empacho que las cree?. No se lleva expedientes, avisé de un relaciones entre abogados y fiscales son bien esta situación. Se posible colapso. El año magníficas” lleva con resignación pasado se cerró con unos 12.000 expedientes en cristiana. No se puede números redondos. En 2003 había dos entrar en según qué batallas mediáticas. funcionarios tramitando estos expePonen en tela de juicio no ya tu labor dientes y ahora hay dos y medio, un profesional, sino tu honestidad. Esto tercero a tiempo parcial. El colapso no ocurre no sólo en Baleares, si no en toes en la toma de decisiones, que eso se da España, por ejemplo, cuando se polleva al día. Es en la ejecución de las ne en tela de juicio la labor instructora mismas. El aviso de posible colapso se del juez Del Olmo. comunicó a la Fiscalía General del Estado y al ministerio de Justicia. La asis-¿Cómo ha reaccionado la fiscalía tencia jurídica gratuita es un elemento en relación a las críticas recibidas fundamental. Todos los ciudadanos tiepor los fiscales anticorrupción de nen que tener derecho a un abogado y Baleares Juan Carrau y Pedro Horrach? el retraso en la comisión puede devenir - La fiscalía ha reaccionado con soineficaz dicho principio. lidaridad y amistad. Todos sus componentes son amigos. Todos somos ami- ¿Existen dificultades para invesgos y no es una frase hecha. A las tigar y depurar los casos de corrupcomidas y cenas colectivas que se sueción? ¿Cuáles son?

- Existe una primera dificultad, ya sulen organizar en la fiscalía asisten toperada, y que consiste en la necesidad dos los compañeros, con independende la especialización. Se necesitan juecia de su ideología. Existe una unión ces, fiscales, policías especializados en absoluta y un apoyo incondicional a investigar estos casos y que conozcan esos fiscales. Saben que cuentan con los mecanismos que dan lugar a estos nuestro apoyo. delitos. Son delitos muy especiales y que requieren de unas técnicas especia- La entrevista el pasado diciemles. No se puede luchar contra la cobre, en pleno estallido del caso Anrrupción con un bolígrafo BIC. El sedratx, entre el fiscal general del Estado y el presidente Jaume Matas gundo obstáculo es el apoyo social que ha suscitado numerosas tienen los corruptos. Los críticas ¿Cuál es su opicorruptos son personas a “Carrau y Horrach saben que cuentan con el nión? menudo socialmente altotal apoyo de toda la fiscalía” - Personalmente suelo tas, que tienen a su alrerecibir a todo el mundo. dedor personas poderoes algo propio de la naturaleza de nuesMi puerta siempre ha estado abierta sas. Esos sectores de la sociedad, en vez tro trabajo.

Bienvenidas sean todas las a toda la sociedad. Desde esa óptica de marginar a los corruptos, los apoyan y tratan de marginar al investigador. no puedo criticar que el fiscal genecríticas. Es algo tremendamente positiral del Estado haya recibido al presivo. Lo difícil es aguantar el insulto.

- ¿Cómo sufren las críticas a su dente del Govern. No puedo criticar Cuando se dice, o se insinúa, que no se labor de investigación? que un fiscal general del Estado desestá actuando conforme a derecho, si - Las críticas las acepto a las mil maarrolle relaciones institucionales. no conforme a un criterio político, se ravillas. Todos los fiscales sabemos Tengo la suficiente confianza en el está diciendo a un fiscal que es un deque el 80% de nuestra profesión conseñor Conde Pumpido y en el señor lincuente. En esa tesitura no se te ocusiste en decir algo que, inmediatamenMatas para saber que esa fue una rra defenderte, por que dirán: ¿Quién es te, va a ser puesto en tela reunión institucional en de juicio por otra persona, el abogado. Después decidirá otra persona, el juez. Aceptar las críticas

“Aceptar las críticas es algo propio de la naturaleza de nuestro trabajo y tremendamente p o s i t i vo. Lo difícil es aguantar el insulto”

28

la que no se produjo ningún acuerdo ajeno al mundo de las relaciones institucionales.

29

NOTÍCIES

Acord entre IT-CGAE i Orange per potenciar l’ús de les telecomunicacions entre els advocats • Correu electrònic en mobilitat: a través de solucions Movilmail, Windows Mobile o Blackberry es proporcionen als advocats que s’acullin a aquesta oferta terminals especials sense cost que inclouen les funcionalitats d’agenda, SMS, navegador web i correu electrònic, amb tarifes d’entre 3 ¤ i 15 € al mes.

La societat tecnològica del Consel l General de l’A dvocacia ITCGAE ha arribat a un acord amb l’operador de telefonia Orange en virtut del qual els advocats podran beneficiar-se de les ofertes comercials exclusives en telefonia de veu, dades i Internet durant els propers quatre anys.

L’acord permet que els advocats accedeixin a una tarifa sense competència en el mercat, ja sigui directament com a col·legiats (autònoms o mutualistes), ja sigui com a empreses a través dels despatxos professionals respectius.

• Tarifa plana de connexió a Internet: per facilitar la feina des de casa i/o en PC portàtil, Orange ofereix banda ampla mòbil amb Business Everywhere.

IT CGAE ha dissenyat amb Orange les característiques de l’oferta per a advocats amb vista a adaptar-la a les necessitats específiques que presenta la professió. Aquestes característiques són les següents: • Terminals de darrera generació sense cost (0 €).

La tarifa final és de 0,03 ¤/min, sense compromís d’alt consum.

• Descomptes del 80% sobre la tarifa en telefonades a mòbils Orange que s’apuntin a aquesta oferta.

• Descomptes del 40% en SMS, MMS, telefonades a fixos i mòbils d’altres operadors nacionals.

Cal indicar que l’oferta no està disponible a les botigues, de manera que es contracta de manera exclusiva a través d’Internet o per telèfon.

Si es contracta per Internet, només s’ha de pitjar en el bàner d’Orange que apareix a la part superior del portal RedAbogacia i emplenar un formulari. Si es contracta per telèfon, es pot telefonar a contractacions al 9 0 2 013 675

Via lliure per a Lexnet Cal indicar que la integració El passat 13 de febrer es va d’aquest sistema amb el prograpublicar el Reial decret 84/2007, La implantació de Lexnet en els ma Redabogacia permet oferir de 26 de gener, sobre la implanòrgans jurisdiccionals permetrà tació a l’Administració de justí- desenvolupar una part important de als advocats serveis especials com ara els avisos al telèfon cia del sistema informàtic de l’activitat professional a través telecomunicacions Lexnet per d’Internet i sense moure’s del despatx mòbil quan es rep qualsevol missatge des de Lexnet o la presentar escrits i documents, possibilitat d’emmagatzemar i custodiar les notificacions traslladar còpies i dur a terme actes de comunicació proceselectròniques dels jutjats en la bústia privada de cada sal per mitjans telemàtics. col·legiat.

L’aprovació d’aquesta norma suposa una passa molt Per poder utilitzar aquests serveis n’hi ha prou de disimportant per als professionals del dret, ja que la implanposar del certificat digital ACA, entrar a la zona privada tació de Lexnet en els òrgans jurisdiccionals permetrà descorresponent al Col·legi o des de <www.redabogacia.org> envolupar una part important de l’activitat professional a través d’Internet i sense moure’s del despatx. i accedir al servei Lexnet.

30

REPORTATGE

Les Illes Balears, líders en litigiositat i criminalitat una taxa rècord de 205 plets per cada 1.000 habitants el 2005.

Les Illes Balears són, amb 78,8 infraccions penals per cada mil habitants, la comunitat autònoma amb la taxa de delictes més elevada de tot l’Estat. No obstant això, la taxa de criminalitat registrada a les Illes durant el 2006, amb 73.459 delictes i faltes, disminuí un 1,32% en relació amb el 2005, baixada més important encara si es té en c ompte l’augment poblacional registrat en els darrers anys a la comunitat autònoma, o els milions de turistes que rep anualment l’arxipèlag.

Una taxa que supera en 30,6 litigis la mitjana estatal, xifrada en 175,11 plets per cada 1.000 habitants. Atesos els nivells de criminalitat, a les Illes Balears la jurisdicció que té un major índex de litigiositat és la penal, amb 162,98 plets per cada 1.000 habitants, quan la mitjana nacional se situa en els 132,87. També la taxa registrada en la jurisdicció civil, amb 34’92 plets per cada 1.000 habitants, supera la mitjana nacional, establerta en 29,54. Pel contrari, les jurisdiccions contenciosa i social presenten a les Illes uns índexs de litigiositat molt més moderats, amb 3,08 i 4,74 plets per cada mil habitants respectivament.

Dels 40.816 delictes comptabilitzats l’any passat, 31.902, el 75% foren contra el patrimoni. Cresqueren un 13% en el decurs del 2006 els delictes contra les persones, dels quals es registraren 4.652, majoritàriament relacionats amb maltractaments dins l’àmbit familiar, amb 2.632 casos computats.

Segons les dades que ha proporcionat el Ministeri de l’Interior i la Delegació del Govern, els delictes contra la llibertat sexual (430) cresqueren un 23,5%, increment similar al que han experimentat els casos relacionats amb el tràfic d’estupefaents.

Amb comparació de la resta de comunitats autònomes, les Illes Balears serien la segona comunitat autònoma en litigiositat en la jurisdicció penal, només superada per Andalusia, i la tercera en matèria civil, en aquest cas superada per les taxes registrades a les Canàries i Cantàbria. En canvi, és laque presenten la taxa de litigiositat més baixa de tot l’Estat en la jurisdicció social i la penúltima quant a ràtio de litigis per habitant en els jutjats contenciosos.

D’altra banda, els estudis del Ministeri de Justícia i del Consell General del Poder Judicial han arribat a la conclusió que les Illes Balears és la comunitat on més es pledeja, amb

Estadística de delictes a les Illes Balears 2005

2006

Variació

Delictes contra el patrimoni

33.078

31.902

-3,56%

- Robatoris amb força en coses

11.489

11.629

+1,22%

1.901

1.692

-10,99%

- Robatoris amb violència/intimidació - Sostracció en/de vehicles

9.646

8.134

-15,67%

- Furts

7.104

7.498

+5,55%

- Altres

2.938

2.949

+ 0,37%

Delictes contra les persones

4.017

4.562

+15,57%

- Intents d’homicidi

51

48

-5,88%

- Homicidis

8

4

-50%

- Lesions

433

544

+25,64%

- Maltractaments

2.311

2.632

+13,89%

- Altres

1.222

1.334

+9,17%

Contra la llibertat sexual

348

430

+23,56%

Tràfic d’estupefaents

274

337

+22,99%

Altres delictes

3.547

3.585

+1,07%

31

EL COL·LEGI

Reestructuració de les comissions i seccions col·legials La Junta de Govern, en la sessió feta el passat dia 12 de febrer, va acordar reestructurar les comissions i les seccions que integren el col·legi, amb vista, bàsicament, a aclarir les seves funcions i a animar els companys a integrar-se en la vida col·legial a través de les seccions.

En total, el Col·legi està integrat per 13 comissions i 10 seccions en les quals més de cent companys fan feina de forma directa o indirecta per millorar, entre tots, l’exercici de la professió. Són les següents: -Comissió de Relacions Institucionals i amb els Col·legiats (Juan Font i Celia Pita): s’encarrega de les relacions amb l’Administració de justícia; amb l’Administració; amb altres col·legis professionals; així com de la concessió de vènies i de les mediacions en matèria deontològica i mediacions prèvies a l’exercici d’accions contra advocats.

-Comissió del Torn d’Ofici i de l’Assistència Lletrada al Detingut (Javier Capelástegui i Álvaro Blanco): les funcions que té assignades aquesta comissió són el Servei d’Orientació Jurídica; els torns generals, i els torns de dret penitenciari, menors, estrangeria, discapacitats i violència de gènere.

-Comissió Deontològica (Bruna Negre i José Miguel del Campo): s’encarrega de les informacions prèvies i dels expedients disciplinaris, com també de les consultes en matèria de deontologia.

-Comissió d’Honoraris (Javier Massanet i Catalina Rigo): manté entre les seves funcions la gestió dels dictàmens d’honoraris i sobre insostenibilitats, la revisió dels criteris d’honoraris i les consultes en aquesta matèria.

-Comissió d’Ordenació Professional (Celia Pita i Manuel Alcaide). Té assignades, entre d’altres, la revisió dels Estatuts col·legials, la publicitat, l’intrusisme, l’anàlisi de casos de competència deslleial i d’incompatibilitats; els aspectes relacionats amb la Llei orgànica de protecció de dades; els registres de despatxos col·lectius, de societats professionals i de comunicacions d’intervenció professional, la pòlissa d’assegurança col·lectiva i de responsabilitat professional; les altes i les baixes col·legials; i la gestió de les llistes d’advocats perits, comptadors, etc.

-Comissió de Formació. Fundació Escola de Pràctica Jurídica (Martín Aleñar i Bruna Negre). Aquesta comissió s’encarrega de l’Escola de Pràctica Jurídica; d’organitzar jornades, seminaris i conferències, com també de la Revista Jurídica de les Illes Balears.

-Comissió d’Arbitratges (José Miguel del Campo i Javier Massanet). El Reglament d’arbitratges, l’administració d’arbitratges institucionals, el seguiment del conveni amb la Cambra de Comerç i les tasques de creació de la Cort arbitral de les Balears són les responsabilitats assignades a aquesta comissió.

-Comissió de Personal (Francisco Riera i Javier Capelástegui). La gestió de tots els assumptes relacionats amb el personal del Col·legi és la funció principal d’aquesta comissió.

-Tresoreria (Rafael Gil): aquesta Comissió té assignades, entre d’altres funcions, l’elaboració i l’execució dels pressuposts col·legials, la contractació amb tercers i l’ajuda social.

-Comissió de Noves Tecnologies (Rafael Gil i Álvaro Blanco). La Comissió de Noves Tecnologies s’encarrega de l’execució del programa

32

SIGA, de la gestió del lloc web i de la borsa de treball telemàtica.

-Comissió de Projecció Social i Comunicació (Regina Vallés i Pedro Monjo). Totes les funcions relacionades amb la revista Missèr, la publicitat institucional, la imatge corporativa, els programes de ràdio i TV i el protocol són les responsabilitats principals incloses en aquesta comissió.

-Comissió de Cultura i Oci (Martín Aleñar i Catalina Rigo). L’organització de les festes col·legials i de les activitats esportives i culturals són les seves funcions.

-Biblioteca i publicacions (Regina Vallés).

-Secretaria (Francisco Riera).

-Secció de Drets Humans (Francisco Riera).

-Secció de Normalització Lingüística (Francisco Riera).

-Secció de Família i Mediació (Regina Vallés i Bruna Negre) -Secció de Dret de Circulació, Responsabilitat Civil i Assegurances (Celia Pita i Álvaro Blanco).

-Secció de Dret Administratiu (Manuel Alcaide).

-Secció de Dret Penal (Javier Capelástegui).

-Secció de Dret Mercantil, Concursal, Entitats Financeres i Empresa (José Miguel del Campo i Javier Massanet).

-Secció de Dret Tributari (Rafael Gil).

-Secció d’Advocats Estrangers i Dret Comunitari (Catalina Rigo i Pedro Monjo).

-Agrupació de Joves Advocats (Francisco López o qui en sigui president en cada moment).

EL COL·LEGI

Nou govern col·legial El passat 30 de gener prengueren possessió dels seus càrrecs els nous membres de la Junta de Govern del Col·legi que foren proclamats de manera directa el mes de desembre, una vegada que es va confirmar que l’única candidatura presentada fou la del degà, Juan Font.

Com sabeu, tant el degà com la bibliotecària comptadora, Regina Vallés, i els diputats 3, 5 i 6, José Miguel del Campo, Martín Aleñar i Manuel Alcaide, respectivament, repeteixen mandat. Altres dos nous membres de la Junta, en concret, Pedro

Monjo, diputat número 7, i Catalina Rigo, diputada 8, s’incorporen per primera vegada a l’òrgan de govern col·legial. Tots ells, juntament amb la resta de diputats el càrrec dels quals no se sotmeté a renovació (Celia Pita, Rafael Gil March, Francesc Riera, Javier Massanet, Javier Capelástegui, Bruna Negre i Álvaro Blanco) regiran el col·legi durant els propers cinc anys, un lustre que, segons les intencions del degà, serviran, no tan sols per consolidar les accions ja posades en marxa, sinó també per activar i afrontar nous reptes.

Així, la participació dels lletrats en la vida col·legial, la projecció social de l’advocacia i del Col·legi, la formació i l’expansió de les noves tecnologies tornaran a ser actuacions prioritàries de la Junta de Govern, propostes que es mesclaran amb altres de més noves com la intenció de crear la cort arbitral de les Balears o les que s’han duit a terme amb vista a aconseguir una participació col·legial més que activa en el procés de traspàs a la comunitat autònoma de les competències en matèria d’Administració de justícia.

Lliurament del premi Degà Miguel Frontera en castellà El mateix dia que els nous membres de la Junta prenien possessió dels seus càrrecs, es lliuraven els premis del concurs Degà Miguel Frontera en castellà. El primer premi fou per a Susana Rodríguez Escanciano, professora titular de dret laboral de la Universitat de Lleó, pel seu treball «La violencia de género sobre la mujer trabajadora: problemas jurídicos pendientes de solución». Maria Teresa Cuadros Grau, col·legiada de l’ICAIB, guanyà l’accèssit amb el treball «Nombres de dominio: un negocio emergente».

33

EL COL·LEGI

La Llei de protecció de dades i els drets humans al Marroc inauguren l’activitat formativa del 2007 Acabar amb el desconeixement de la Llei de protecció de dades que manifesten tant els professionals com el públic en general va ser l’objectiu principal de les jornades que organitzà el Col·legi els passats 25 i 26 de gener per informar de diferents aspectes relacionats amb aquesta normativa.

En la presentació prèvia de les jornades, el degà Juan Font indicà que precisament aquest desconeixement motiva l’obertura diària d’expedients sancionadors, motiu pel qual, considerà, és important donar-la a conèixer.

Tant el degà com Juan José Talens, coordinador de les jornades, indicaren com un fet bastant probable que la gent no conegui que determinades pràctiques, com la venda de bases de dades sense el consentiment de la persona interessada, o tirar als fems arxius antics o papers amb dades personals, no s’ajusten a dret i poden ser sancionades amb multes importants. Per això, varen ressaltar, és molt important organitzar iniciatives per tal de difondre, entre els professionals i la societat, els principis d’una llei “d’abast universal”.

Una altra de les iniciatives formatives organitzades, en aquest cas per la Secció de Drets Humans del Col·legi, va ser la Conferència “Drets humans i reforma del codi de família al Marroc” en què intervingueren com a ponents Saadi Mohamed, professor de dret públic de la Universitat Mohamed I, i Dounia Mbarka, professora de dret privat de la mateixa universitat.

Conveni d’assistència sanitària

Exposició de pintura “Perfecta simplicidad” és el nom de l’exposició de pintura de les obres de Xisco López que acollí el Col·legi el passat mes de febrer.

34

La quota mensual per a l’any 2007 del Conveni d’assistència sanitària amb la Seguretat Social serà de 87,34 euros mensuals, cosa que suposa que no augmenta respecte de l’any passat.

La Mutualitat de l’Advocacia té formalitzat aquest concert amb la Seguretat Social per tal de facilitar l’assistència sanitària per malaltia comuna, accident no laboral i maternitat als mutualistes i pensionistes de la Mutualitat. Les prestacions objecte de concert són estrictament sanitàries i tindran un contingut anàleg al de les del Règim General de la Seguretat Social.

EL COL·LEGI

Acord amb la Jefatura Superior de Policia El Col·legi d’Advocats i la Jefatura Superior de Policia de Palma han arribat a un acord de col·laboració pel qual, a partir del primer dia febrer de 2007, els alumnes de l’Escola de Pràctica Jurídica de l’ICAIB poden acompanyar als lletrats de guàrdia d’assistència lletrada al detingut en les diligències policials que es

practiquin en relació amb els detinguts que s’assisteixin en les dependències policials, amb l’ordre que estableixi l’ICAIB, en un nombre no superior a dos alumnes per lletrat, i sempre que no s’hi oposi el detingut o que no es tracti de diligències que exigeixin una especial reserva. Els alumnes hauran de presentar el seu

carnet de lletrat en pràctiques de la FEPJ-ICAIB al control policial, juntament amb el lletrat que vagi a realitzar l’assistència.

Els lletrats que estiguin disposats a ser acompanyats per alumnes poden comunicar-ho a Pedro Cañellas a l’oficina de l’ICAIB de Via Alemania, telèfon 971727675.

TAULER D’ANUNCIS Agrupació col·legial de teatre.

L’agrupació col·legial de teatre prepara la famosa obra La venganza de Don M e n d o per representar-la en els pròxims mesos. Atès que es tracta d’una obra coral, amb un elenc ampli, us animam a tots els qui tingueu ganes de passar una bona estona que hi participeu. Els interessats poden posar-se en contacte amb la companya Gema Peguero al telèfon 971 716 347.

Suport psicològic per a menors en el procés judicial.

El Col·legi Oficial de Psicòlegs de les Illes Balears ha sol·licitat a l’ICAIB que comuniqui que hi ha un

Programa d’assessorament i suport psicològic a menors durant el procés judicial. Al Programa s’accedeix durant les 24 hores telefonant al 617 071 072. Més informació al web <www.copib.es>.

Atenció de la mutualitat de l’Advocacia.

Tots els dilluns, a la seu del Col·legi, i de les 12.00 a les 14.00 hores, us atendrà la delegada de la Mutualitat, la senyora Nieves Aleñar Feliu, perquè pugueu fer consultes relacionades amb la Mutualitat de l’Advocacia (tel. 971 714 225, ext. 210).

Normes de repartiment de l’Audiència Provincial.

A la reunió dels magistrats de l’ordre jurisdiccional civil de l’Audiència Provincial de Palma feta el 18 de gener de 2007, es varen prendre els acords que figuren en el web del Col·legi (www.icaib.org) a l’apartat «Informació d’interès».

Despatxos i sales de juntes a les seus col·legials.

Us recordam que estan a disposició de tots els col·legiats alguns despatxos i sales de juntes habilitats per a reunions. Per a més informació, podeu telefonar al 971 714 225, ext. 204.

Conveni amb paraula.

Centre de serveis lingüístics S’ha renovat el conveni de col·laboració per mitjà del qual els col·legiats poden accedir de manera gratuïta als diferents serveis que Paraula els ofereix:

Servei de correcció de textos en català i de traducció castellà-català i viceversa. Es garanteix plena confidencialitat sobre el contingut dels arxius que hi envieu. El termini de lliurament de la feina dependrà de la urgència i de l’extensió del document. A/e: sal@paraula.cat.

Cursos presencials, de dues sessions setmanals d’una hora i mitja de durada durant quatre mesos, i cursos semipresencials, amb material per aprendre des de casa i sessions presencials per resoldre dubtes i fer activitats de repàs. A/e: sec@paraula.cat.

Si en voleu més informació, telefonau al 971 761 301 o al 971 761 318, o enviau un correu a les adreces electròniques que figuren a dalt. També podeu passar a informarvos-en al carrer del Pare Bartomeu Pou, núm. 31, baixos, de Palma.

Centre d’Autoaprenentatge de Llengua, en el qual us dissenyaran un programa d’aprenentatge personalitzat per a qualsevol nivell de català i amb un horari flexible. A/e: sac@paraula.cat.

35

EL COL·LEGI

El Col·legi reclama l’ampliació de l’horari per presentar accions en els jutjats de Primera Instància de Palma La Junta de Govern del Col·legi ha sol·licitat formalment a la Sala de Govern dels jutjats de primera instància de Palma que reconsideri una de les seves normes de repartiment que limita a un horari de les 9.00 a les 13.00 la possibilitat de presentar escrits, i amplia només fins a les 15.00 hores l’horari esmentat si es tracta d’assumptes urgents o d’altres que estiguin subjectes a termini de prescripció o caducitat. En concret la norma assenyala que «Los asuntos que tengan que someterse a reparto serán presentados entre las 9.00 horas y las 13.00 horas, sin perjuicio de poder presentarse hasta las 15,00 horas los asuntos urgentes y los sujetos a plazo de prescripción o caducidad, siempre y cuando el día de presentación coincida con el día de vencimiento, debiendo hacerse constar dicha circunstancia expresamente en el escrito presentado.»

El Col·legi considera, en canvi, que s’hauria de cercar una solució perquè les demandes es puguin interposar fins a les 24.00 hores, cosa que, es diu en l’escrit col·legial remès als jutjats, ja es permetia a la seu de l’extinta Audiència Territorial, que disposava d’una bústia per rebre els escrits, i posteriorment al jutjat de guàrdia.

«Ara, en el segle XXI, amb fax i correu electrònic que donen certesa del dia i l’hora de la recepció dels documents emesos —indica el Col·legi— no pareix gaire encertat que no puguin presentar-se demandes fins a les 24.00 hores, ja que hi ha un principi jurídic incontestable que assenyala que “els drets estan per exercir-se”, i si la llei estableix que els terminis es computen per dies, és evident que qualsevol dia té 24 hores, i no 15”.»

La Junta col·legial afegeix que si, d’acord amb l’article 135.1 de la LEC un escrit simple de tràmit pot presentar-se fins a les 15 hores del dia hàbil següent al del venciment del termini, «amb més raó, qualsevol acció que estigui subjecta a prescripció o caducitat s’hauria de poder presentar fins a les 24 hores».

I encara s’afegeix que si es fa una interpretació extensiva d’allò que estableix l’article 135.5 de la LEC que, en definitiva, “autorit-

za que quan els tribunals i les persones que intervenen en un procés tenen mitjans tècnics que permeten la remissió i la normal recepció d’escrits i de documents - de tal forma que estigui garantida l’autenticitat de la comunicació i quedi constància de la remissió i de la recepció íntegres així com de la data en què es varen fer-, aquest podran remetre’s, pels mitjans esmentats”.

A més els advocats consideren que no cal distingir, com ho fa la norma de repartiment qüestionada, dos tipus d’assumptes.

«El fet que uns estiguin subjectes a termini de prescripció o caducitat i els altres no suposa, des del punt de vista jurídic, que se’ls hagi de donar diferent tractament d’horari, ja que —es diu— una persona té dret a presentar un assumpte (en aquest cas fins a les 15.00 hores), tant si està subjecte a termini de prescripció o caducitat com si no hi està.»

El Col·legi tampoc no comparteix el fet que s’hagi de fer constar expressament la circumstància que l’assumpte en qüestió estigui subjecte a termini de caducitat o prescripció, una obligació que, segons la Junta de Govern del Col·legi, podria anar, fins i tot, contra el justiciable, «ja que tant la prescripció com la caducitat són qüestions que han de ser apreciades, en tot cas, pel jutjador i a través de sentència». Per aquest motiu, s’afegeix, “creim que no és ni apropiat ni oportú obligar un professional del dret a fer constar que el dia que presenta l’assumpte sigui el darrer, ja que qualsevol còmput de terminis pot ser erroni, i constatar la circumstància dita des del

moment en què es presenta és cridar l’atenció sobre un fet que la llei no obliga a especificar».

Per tots aquests motius, indica finalment el degà en representació de la Junta col·legial, el Col·legi demana que es reconsideri la norma de repartiment esmentada i que se cerqui una solució que permeti interposar una demanda fins a les 24.00 hores.

LEXNET, el sistema adient La resposta del deganat dels jutjats de Palma a la petició col·legial arribà el mes de febrer de 2007. Es diu a l’escrit que efectivament, la possibilitat de poder ingressar una demanda dins a les 24 hores existeix i que radica en el sistema LEXNET per a comunicació informàtica entre jutjats i procuradors, sistema que, assenyala el Magistrat Jutge Degà, “encara que no estigui implantant efectivament, fou en el seu dia objecte de diverses proves amb resultat satisfactori”.

Tot i que el resultat de les proves fou positiu, afegeix l’escrit del deganat, la informació és que no es produí una implicació efectiva per part del col·lectiu de procuradors, al parer, i segons les manifestacions d’aquest col·lectiu, per una carència de les instal·lacions adients.

El Magistrat Jutge Degà considera en el seu escrit que l’eina informàtica esmentada “és una de les claus en les quals se sustentarà l’operativitat de la nova Oficina Judicial”, i afegeix que en tots cas, l’estament de secretaris i jutges, al qual hi representa, considera que la implantació del sistema s’ha de fer a tots els efectes, és a dir, no només per possibilitar la presentació d’escrits i deEl Jutjat Degà ens ha sol·licitat que comuniquem a tots els col·le mandes per via telemàtica a giats que, quan es presenti a l’Oficina de Registre un escrit que s’hagi qualsevol hora, sinó, al made repartir entre els jutjats contenciosos administratius, es faci cons - teix temps, per notificar d’itar de manera notòria, visible a la part superior de l’escrit, si es trac - gual manera als procuradors ta d’un procediment ordinari o d’un procediment abreujat, ja que és les resolucions judicials.

Presentació d’escrits en els jutjats contenciosos administratius

una dada imprescindible per poder classificar i repartir l’assumpte de conformitat amb les noves normes de repartiment que va acordar la Junta de Jutges Contenciosos Administratius, de 18 de gener de 2007, i que va aprovar la Sala de Govern el 24 de gener de 2007.

La Junta també va acordar que en els escrits d’interposició de re curs que es presentin es fixi mitjançant un altressí la quantia i s’a porti una còpia de l’actuació administrativa impugnada.

36

Finalment, el Jutge Degà manifesta la seva voluntat de col·laborar per tal de consensuar amb els advocats i el col·lectiu de procuradors, “la implantació efectiva del sistema en tots els seus àmbits”.

EL COL·LEGI

Administración de Justicia Tribunales-Colegio de Abogados Por Bernardo Garcías Tanto la Constitución, como las leyes Orgánica del Poder Judicial y de Colegios Profesionales (estatal y autonómica), el Estatuto General de la Abogacía, los estatutos de cada Colegio y el Código Deontológico, establecen normas de obligada observancia para Tribunales y Abogados, con, incluso, facultades disciplinarias de cada institución para quienes la integran, y de la específica sancionadora que tienen los Tribunales sobre los Abogados, en los casos que enumera la L.O.P.J. Juzgados y Abogados están, en término coloquial, condenados a entenderse. Porque ambos no hacen más que servir a la misma Constitución y al Estado de Derecho, que propugna entre los valores superiores de su ordenamiento jurídico, el de la Justicia; y, por ende, su administración. No es que estén condenados a entenderse, sino que, en aplicación estricta de su función constitucional y legal, se necesitan entre sí y están obligados a colaborar.

Si en ocasiones ha habido roces o malentendidos felizmente desaparecidos, hay que evitar su repetición. Nadie ha de ir blandiendo leyes y normas “defensivas” de conductas o derechos, porque, simplemente, no ha de haber “ataques” que puedan justificarlas; aun cuando siempre se haya debido o fundamentado en interés de los justiciables, o en interpretaciones diversas de una misma cosa. Recordemos aquellos principios contrapuestos y válidos a la vez: “dura lex, sed lex”; “summum ius, summa iniuria”; “jus ticia dulcore misericordiae temperata” .

Somos dados a criticar, decir, pensar, pero pocas veces pensamos, decimos o criticamos en positivo; y, además, lo hacemos en

tertulia y esgrimiendo derechos e invocando supuestas infracciones. Tanto entre Abogados como entre Jueces, o entre ambos a la vez; y en la mayoría de casos, ni el interesado o afectado se entera. Y todo queda igual. Porque monologamos, en vez de dialogar.

El TSJB i el Col·legi creen una comissió mixta per facilitar i millorar la comunicació entre la Judicatura i els advocats Facilitar la comunicació i el diàleg fluid entre els mem bres de la judicatura i els de l’advocacia i intensificar la col·laboració d’ambdós col·lectius per tal de propiciar, a la vegada, un millor funcionament de l’Administració de Justí cia a la Comunitat Autònoma, és l’objectiu primer de l’a cord de col·laboració signat el passat 20 de març, a la seu del Tribunal Superior de Justícia de les Balears, pel presi dent d’aquesta institució, Antoni Terrasa García, i el degà del Col·legi d’advocats, Juan Font Servera.

No ha de ser así. Y por eso, no sólo pensando en Jueces y Abogados sino Entre les seves primeres tasques, la Comissió haurà d’ela en los justiciables y en borar el reglament de funcionament intern que, entre d’al que se administre Justicia tres qüestions, haurà de fixar la periodicitat de les reunions como es debido, el pasado de la comissió, els requisits de convocatòria de les mateixes día 20 de marzo 2007, su i tots aquells aspectes que es consideri necessari regular-ne. suscribió, entre el TribuA la vegada, la Comissió haurà d’elevar als òrgans de nal Superior de Justicia y Govern tant del TSJB com de l’ICAIB, com a mínim una ve el Colegio de Abogados, gada per trimestre i sempre que ho consideri convenient, un un Convenio de Colaborainforme en el qual es recolliran els problemes i els suggeri ción, conocido ya por toments que els jutges i els advocats hagin posat de manifest, i dos, mediante el cual queon es proposaran, a més, les possibles soluciones a les qües dó constituida una tions plantejades.

Comisión Mixta, formada por tres Jueces y tres Abobales, ratificación de informes periciales, sugados, que servirá de nexo entre las dos insficiencia de apoderamientos, etc.; para, con tituciones, para recoger propuestas, quejas y todo ello, poder intentar un servicio mejor al problemas de ambas; que en su momento, y ciudadano que acude a la Justicia, y una mede ser posible, serían resueltas por la Sala nor inseguridad jurídica. de Gobierno del TSJ y por la Junta de Gobierno del ICAIB, en el ámbito de sus resLa Comisión mixta creada, en la que se pectivas competencias. integran tres Jueces (Diego Gomez-Reino, Esa colaboración, necesita también la de todos los colegiados, no solo en relación a posibles retrasos, falta de puntualidad (a la que aludió precisamente el Presidente de la Audiencia, D. Carlos Gomez, en el parlamento que siguió a la firma del convenio) u otros episo dio s anecdó ticos (prepotencia, falta de asistencia a juicio, vestuario inadecuado, móvil inoportuno, interrogatorios improcedentes, grabaciones, etc.), sino a otros temas de más enjundia objetiva, como unificación de criterios en fijación de cuantías, alegaciones en juicios ver-

37

Magistrado de la Sala 2ª de la Audiencia Provincial, Carmen Abrines titular del Juzgado de Instrucción 10 de Palma, y Martina Mora titular del Juzgado de Primera Instancia e Instrucción número 2 de Manacor) y tres Abogados (Bernardo Garcías, Raquel Aguiló y Martín Truyols), está a disposición de todos los Jueces y colegiados, para recibir cualquier tipo de sugerencias que puedan significar una mejora en todo lo relacionado con la Administración de Justicia; con el compromiso de trasladarlas a los órganos rectores respectivos, para su resolución.

Esperemos tener éxito en el cometido, y logremos una total y cordial cooperación, para mejorar nuestra imagen en nuestro propio beneficio. Y, sobre todo, en el del justiciable.

EL RACÓ DE L’ACADÈMIA

Esquema informativo sobre la hipoteca inversa Por Rafael Gil Mendoza

La llamada hipoteca inversa es una modalidad hipotecaria reciente que ha sido definida de forma descriptiva como “uno de los medios que tienen los propietarios de viviendas ya pa gadas para transformar el valor lí quido de las mismas en dinero efecti v o .” Por este medio los propietarios obtienen fondos en dinero durante un plazo, mediante la entrega de una suma global o periódica que realiza el prestamista, asegurando la devolución de lo prestado, de sus intereses y demás gastos, en su caso, con el valor en venta del inmueble en el momento del fallecimiento del acreditado.

Algunos la denominan hipoteca de pensión y también de endeudamiento ya que a medida que el prestamista proporciona al acreditado cantidades de dinero, se va reduciendo el valor líquido del inmueble, teniendo en cuenta, además, que los intereses se van acumulando y, a menos que se revalorice dicho inmueble ( que se suele estimar en un 3% anual), la deuda podría, al menos teóricamente, llegar a ser superior a su valor. Al contrario ocurre con las hipotecas de tráfico donde se obtiene el capital al formalizarse el préstamo por lo que a medida que se va amortizando la deuda va aumentando el valor de la finca hipotecada.

Se ha dicho que este producto va dirigido a los propietarios pobres de casas en distritos ricos, o sea a pensionistas propietarios con pensiones bajas. El concejal socialista José Contreras informaba que en el distrito del barrio de Salamanca el 13% de los residentes vive por debajo del umbral de

la pobreza y que un 26,44% son personas que viven solas y tienen más de 65 años. De ellas un amplio porcentaje son propietarios de sus viviendas.

Antecedentes históricos, práctica y legislación española La hipoteca inversa empezó a comercializarse en Gran Bretaña en 1965. Pero en ese país no ha tenido mucho éxito, quizá por el sistema, frecuente en el Reino Unido, de la propiedad temporal.

En 2004 se firmaron 26.000 operaciones. En Estados Unidos se empezó a ofrecer en 1989 y en 2005 se realizaron casi 40.000 operaciones.

En España la hipoteca inversa carece hasta la fecha de regulación legal.

A pesar de la ello, ha sido ofrecida por algunos bancos tales como Caixa Terrasa, Ibercaja, Caja Navarra, Caixa de Sabadell, Caixa Galicia y otros.

Su régimen es pues totalmente negocial. En general se acuerda por un periodo de tiempo limitado - entre 10 y 15 años- y se exige para el prestatario la edad mínima de 70 años.

Con fecha 27 de octubre de 2006 se aprobó el Anteproyecto de Ley de Modernización del Mercado Hipotecario y de regulación de las hipotecas inversas y del seguro de dependencia.

La Disposición Adicional primera regula la hipoteca inversa. Este anteproyecto ha sido redactado por la Dirección del Tesoro y Política Financiera del Ministerio de Economía, sin que la Comisión de Codificación del Ministerio de Justicia haya intervenido para nada. Y se nota.

Posteriormente, en fecha tres de marzo el Consejo de Ministros apro-

38

bó el Proyecto de ley de regulación de las hipotecas inversas.

Naturaleza jurídica En general se trata de una hipoteca en garantía de una pensión o renta periódica que la parte prestamista se obliga a satisfacer a la prestataria mientras viva o durante un plazo determinado. Como tal hipoteca se integra en el grupo de las hipotecas en cuenta corriente y de máximo.

Se considera un mecanismo útil para la obtención de sumas de dinero durante un plazo determinado por quienes no tienen recursos periódicos o son estos insuficientes y ello sin necesidad de tener que desprenderse de la propiedad de la vivienda, ya que la entidad acreedora no exige al acreditado solvencia, sino solamente que sea titular de la vivienda que hipoteca y que es la única garantía económica que tiene, constituida por el valor en venta, voluntaria o forzosa, que el inmueble tenga al tiempo de la devolución del préstamo, que será al fallecimiento del prestatario. La garantía queda limitada al bien hipotecado y no existe responsabilidad personal ni del hipotecante ni de sus herederos.

Elementos personales Lo son el p r e s t a t a r i o (que el anteproyecto denomina solicitante) y el prestamista. En cuanto al prestatario puede ser cualquier persona mayor de una edad determinada que sea propietario de una vivienda libre de cargas y totalmente pagada.

En la práctica algunas entidades bancarias fijan esta edad en 70 años,

EL RACÓ DE L’ACADÈMIA

aunque la tendencia es rebajarla a los 65 años, y la edad límite para acceder a este tipo de préstamo se fija en 90 años. En el anteproyecto, la edad mínima para la solicitud se establece en los 65 años. En cualquier caso la mayor o menor edad y la duración del plazo determinarán una renta de cuantía mayor o menor. También puede contratarse por una pareja y establecerse que la duración será hasta el fallecimiento del último que sobreviva.

Si la solicitante es una mujer, para un inmueble de igual valor, la renta mensual suele ser más baja que la de un hombre, puesto que, según las estadísticas, existe para las mujeres una esperanza de vida mayor. Algunas entidades de crédito “recomiendan” que la decisión de contratar esta hipoteca sea “compartida” por las personas mayores y sus hijos o familiares más directos. Incluso aconsejan que algún familiar concurra al otorgamiento de la escritura pública. No se sabe bien cual es la finalidad de esta “recomendación” ya que los herederos no responderán nunca de la deuda, pero supongo que será para evitar eventuales conflictos sobre la capacidad y libre discernimiento, condiciones de la hipoteca, compromisos de pago, informaciones periódicas, etc. Obviamente esta comparecencia no es requisito de la operación.

En cuanto al p r e s t a m i s t a se piensa que ha de ser una entidad bancaria o de crédito. El anteproyecto exige que sea una de las entidades de crédito referidas en el articulo 2º de la Ley del Mercado Hipotecario (bancos, cajas de ahorro, cooperativas de crédito y establecimientos financieros de crédito). Según decíamos, algunas entidades bancarias ya vienen formalizando hipotecas inversas aunque no exista regulación legal. La cuestión es si la hipoteca inversa podría ser pactada entre particulares. Se puede pensar en personas jóvenes que tienen capacidad económica para pagar una pensión o renta al propietario, combinándose o no con una posible convivencia retribuida o no, y preparar así un acceso a

la propiedad como medio asequible para conseguir una vivienda al fallecimiento del propietario. No parece que tenga que existir impedimento legal alguno aunque esta posibilidad quedaría fuera del ámbito de la futura regulación legal, según el anteproyecto, y se regiría por la autonomía de la voluntad de las partes y por la legislación civil e hipotecaria común.

Elementos reales - Finca hipotecada: el objeto lo constituye una vivienda cuyo precio está pagado totalmente. El anteproyecto exige que sea vivienda habitual, pero no parece necesario de que se trate de la vivienda habitual del prestatario ni obliga a éste a vivir permanentemente en esta vivienda, ni le impide vivir con familiares, cambiar de vivienda o ingresar en una residencia. Parece que sólo se exige que se trate de una finca urbana destinada a vivienda habitualmente, ya que la previsión está en función de ese 82% de mayores de 65 años que son propietarios de su vivienda como casi único bien. Pero ¿Habría algún problema en hipotecar otros bienes del patrimonio del prestatario? Entiendo que no encajaría en la normativa proyectada, pero nada impediría una regulación basada en el principio de la autonomía de la voluntad.

- P l a z o: el pago de la pensión puede estipularse por un plazo determinado, que en la práctica bancaria suele ser de 10 ó 15 años, o durante toda la vida del prestatario. En cualquier caso la hipoteca no vence hasta el fallecimiento del prestatario.

En el primer caso el banco o prestamista paga la pensión hasta la fecha prevista y una vez vencido el plazo se deja de pagar aunque la deuda contraída sigue devengando sus intereses que se cobrarán, junto con el capital adeudado y otros posibles gastos (por ejemplo los gastos de constitución si han sido absorbidos por el préstamo) al fallecimiento del prestatario, bien por pago por sus herederos, bien por venta

39

voluntaria o forzosa del inmueble.

En el segundo caso la renta se satisfará hasta el fallecimiento del acreditado, pero como la tasación de la finca es posible que no sea suficiente garantía para el banco, en el caso de que la vida del pensionista se extienda más allá de las previsiones estadísticas, se pacta un seguro que, aunq ue t e ó r i c a m e n t e e s v o l u n t a r i o , constituye condición inexcusable para la banca, en virtud del cual se asegura el cobro de la pensión por el tiempo que reste. Esto determinará un aumento de costos considerable pues a los gastos de constitución de la hipoteca (comisiones bancarias, notaría, Impuesto de Actos Jurídicos Documentados, inscripción, tasación del inmueble, etc.) habrá que sumar los de la contratación del seguro.

- Pensión: lo normal es que se convenga el pago de una pensión o renta periódica, pero también se puede pactar una línea de crédito, una cantidad en el momento de la concesión o cualquier combinación con un sólo límite: el precio o tasación de la vivienda.

I n t e r e s e s: obviamente se pactan unos intereses que es el beneficio del banco prestamista. Parece que este tipo de interés ha de ser fijo, pero nada impide pensar que se pueda pactar variable, lo cual es un riesgo posiblemente insoportable para el prestatario.

Elementos formales La forma está constituida por el otorgamiento de la escritura ante Notario. Esta formalización, como en toda hipoteca, tiene carácter constitutivo. La hipoteca será, como he dicho, una hipot eca en gara n tí a d e cuenta corriente, de máximo y con responsabilidad limitada a la finca hipotecada. En esta cuenta corriente bancaria se integran el capital, los intereses y los demás gastos de la constitución si hubieran sido asumidos por el banco. El acreedor no puede actuar contra otros bienes del deudor y menos de sus herederos quienes, al

EL RACÓ DE L’ACADÈMIA

fallecimiento del prestatario, pueden pagar la deuda o dejar ejecutar la hipoteca, pero que en ningún caso responden de la deuda del causante.

Gastos En principio los gastos pueden ser elevados. En primer lugar los gastos bancarios (comisiones de apertura, tasación de las fincas), aranceles notariales, luego está el Impuesto de A.J. Documentados que en algunas CC.AA supera el 1% y, finalmente, la inscripción registral, la gestión, y, en su caso, los gastos del seguro si se pacta la pensión por la vida del prestatario. Es probable que dicho prestatario, generalmente personas con bajas pensiones- la media española es de 720 euros al mes- no puedan pagar estos gastos, por lo que es posible que el banco los asuma y los añada a la cantidad a reembolsar al final del contrato. En el anteproyecto se prevé una rebaja considerable del

arancel notarial, pero nada dice de A.J.D, ya que este I mpuesto está transferido a las CC.AA. La comunidad catalana ha propuesto eliminarlo y reducir un 95% los aranceles notariales. Las ventajas fiscales de esta operación son que no hay que declarar IRPF y que el crédito consumido se deduce del valor de la vivienda en los impuestos sobre el Patrimonio y Sucesiones.

Contenido Por parte del prestamista sus obligaciones son realizar puntualmente los pagos de las pensiones concertadas, lo cual se hará normalmente mediante abonos en la cuenta corriente y por el plazo convenido.

En cuanto al prestatario sus obligaciones son las propias de un propietario con finca hipotecada. Como tal propietario atenderá todos los gastos que afecten al inmueble tales como el IBI, gastos de comunidad, etc. y realizará las reparaciones necesarias para el mantenimiento del valor de la finca hipotecada. Es frecuente, sin embargo, pactar que el banco se hará cargo de los gastos de conservación. El hipotecante es en todo momento propietario de la misma y, por lo tanto, podría venderla antes del ESPECIALISTAS EN VIAJES DE EMPRESA plazo previsto. Si el acreedor RESERVAS DE AVION, BARCO, TREN, COCHES DE le ha autorizado para ello, diALQUILER, HOTELES. ce el anteproyecto que podrá VIAJES COMBINADOS actuar contra otros bienes del patrimonio del deudor. Pero OFICINAS: esta autorización, que suponPlaza Weyler, 1 Telf.: 971 21 41 58 Fax: 971 71 70 dría una excepción a la res84 ponsabilidad hipotecaria limi07001 Palma de Mallorca tada, será extraña. Más bien C/.Eucaliptus, 6 L.6 – Telf.971 68 72 12 Fax: 971 se pactará que en caso de ven68 79 06 07160 Peguera – Calvià ta vencerá la obligación y se deberá reembolsar al prestaC/.Isaac Peral, 13 – Telf.:971 23 86 16 Fax: 971 23 mista de la totalidad de su 86 17 07157 Pto.Andratx – Andratx crédito. Si tal venta no produjera estos efectos la hipoteca Centro Comercial Mercadona – Telf.:971 13 45 69 - Fax 971 68 31 03 subsistirá en los términos pre07181 Son Caliu vistos y al fallecimiento del

40

prestario se producirá el vencimiento con los efectos antes indicados y entiendo que el eventual comprador tendrá una posición parecida, pero peor a la de un tercer poseedor de finca hipoteca con la responsabilidad limitada a esta finca y sin reclamación posible contra otros bienes del deudor ni de sus herederos, que, aunque acepten la herencia pura y simplemente, nunca responderán de esta deuda. Por tal motivo algún autor propone que la deuda se considere como obligación propter rem, de modo que el deudor de la obligación sea el que resulte dueño del inmueble al cierre de la cuenta de crédito, por lo que dicho titular podría optar entre pagar la deuda o permitir la ejecución que quedaría limitada a la propia finca hipotecada. ¿Qué pasa si el titular fallece antes de que venza el plazo fijado en el contrato? Si se ha firmado un contrato de seguro de rentas para cubrir el posible periodo entre el cumplimiento del plazo y la muerte del prestatario, los herederos recibirán el importe proporcional de las primas pagadas. Si no se ha contratado este seguro y sólo se ha concertado un plazo, los herederos únicamente atenderán la deuda contraída en función del número de años en los que el titular se haya beneficiado.

En caso contrario se podrá proceder a la ejecución hipotecaria, que supondrá que con la demanda se presenten los documentos de los que resulte el saldo de la cuenta.

Extinción Al fallecimiento del propietario de la vivienda hipotecada se extingue la hipoteca y suele concederse un plazo para que los herederos, si lo desean, procedan al reembolso de la deuda y a la cancelación hipotecaria. En caso contrario se procederá a la ejecución y venta para el cobro de las sumas adeudadas por todos conceptos. El resto del precio, si lo hubiera, correspondería a los herederos del hipotecante.

41

NOTÍCIES DEL MÓN

Xarx@ sota control El països amb règim autoritari es llancen a la guerra contra la discrepància virtual sió a la Xina, país en el qual el control de la xarxa compta amb un equip humà i material molt sofisticat que talla d’arrel qualsevol intent, no ja de dissidència, sinó de discrepància virtual amb les opinions i les idees emanades des del règim governamental.

La Xina, Vietnam, Síria, Tunísia, Líbia, Iran i Egipte mantenen presos individus per expressar a través d’Internet opinions polítiques, religioses o d’altre tipus contràries en tots els casos a les que volen imposar les autoritats d’aquests països. Tot i així, la llista de països obsessionats pel control absolut de la xarxa és molt més àmplia i es localitzen, sobretot, i segons indiquen diverses entitats de defensa des drets humans, a Àfrica i Àsia, i de forma molt especial a l’Àsia central i a l’Orient Mitjà.

De fet, la Xina fou una de les primeres nacions que es va adonar del «perill» d’Internet, i tot d’una s’aventurà a destinar importants mitjans econòmics, materials i personals a controlar les comunicacions, censurar els llocs subversius i reprimir durament els primers internautes «agosarats». Un sistema que combina mesures de tota casta i que ha aconseguit desanimar la població a expressar opinions «arriscades».

emplaçar per espais en blanc paraules com «democràcia», «Dalai Lama», «drets humans» i altres vocables similars de suposat perill extrem.

Manté en almenys 20 províncies brigades policials especialitzades en la persecució dels articles «anticomunistes» publicats en la xarxa i obliga a tots els usuaris a registrar-se en la seva comissaria en els 30 dies següents d’haver obert un compte.

Mesures de control que es reforçaren el 2005 amb l’emissió d’un arsenal legislatiu ple de normes restrictives per als responsables de les publicacions digitals.

Reporters sense Fronteres, Amnistia Internacional i la Xarxa Àrab per a la Informació sobre els Drets Humans elaboren informes periòdics en En aquestes circumstàncies, el país els quals es posa de manifest el teha aconseguit fins i tot que les prinmor d’Internet que evidencien les auLa sofisticació del sistema permet, cipals multinacionals telemàtiques toritats de la majoria de països de només per posar-ne un exemple, recom Microsoft o Yahoo hagin accepcaire autoritari i en els tat filtrar els seus conquals queden palesos els Birmània disposa d’un sistema de filtratge que tinguts i eliminar dels sistemes que aquests espermet que cada cinc minuts els ordinadors dels seus portals xinesos patats ideen per mantenircibercafès capturin pantalles amb l’objectiu de raules i expressions conne el control. siderades sensibles.

vigilar l’activitat dels seus clients

Així, indiquen els responsables de Reporters Sense Fronteres, mentre les democràcies «es mouen a poc a poc cap a una vigilància” certament més moderada, els règims autoritaris reforcen els seus dom i ni s s ob re l a x a r xa i c om b i ne n mesures de caire normatiu i tecnològic per establir el que podria denominar-se la batalla contra la ciberdis sidència.

Els sistemes de control, censura i repressió varien molt d’uns països als altres, i van des dels molt sofisticats, com els utilitzats a la Xina, Aràbia Saudita o Iran, als més rudimentaris de Cuba o Corea del Nord.

La repressió i la vigilància dels que podrien anomenar-se c i b e r d i s s i d e n t s adquireixen una major dimen-

Irrepressible.info Irrepressible.info és el nom de la campanya activada el mes de maig de 2006 per Amnistia Internacional amb vista a denun ciar l’augment de la censura en la xarxa i l’existència de presos de consciència tancats pel fet d’ex pressar-se lliurement en Internet.

La campanya permet emetre correus electrònics als diferents governs, donar suport a la petició en línia d’amnistia i difondre la campanya publicant fragments de material censurat que es poden recollir en la base de dades en línia de l’organització.

42

Birmània no queda enrere i ja disposa d’un sistema de filtratge que permet que cada cinc minuts els ordinadors dels cibercafès facin captures de pantalla amb l’objectiu de vigilar l’activitat dels seus clients.

Poca cosa té Aràbia Saudita p e r envejar a la Xina quant a sofisticació del control. Aquest és l’únic país que ha reconegut oficialment haver duit a terme el bloqueig de més de 400.000 pàgines web «subversives» en les quals es qüestionava la informació oficial o en què s’atemptava contra els valors islàmics.

D e f e t , i n di c a R ep or t e rs s e n s e Fronteres, Aràbia Saudita ha creat un dels sistemes de filtratge més importants, l’Internet Services Unit, que

NOTÍCIES DEL MÓN

s’encarrega de mantenir el sistema de censura i gestiona la passarel·la que utilitzen el conjunt dels proveïdors d’accessos locals, de manera que, en la pràctica, l’agència pot controlar la totalitat dels intercanvis de dades que circulen per la xarxa. I la llista de les expressions prohibides, objecte, per tant, de bloqueig és molt àmplia i variada, i afecta no tan sols llocs polítics, sinó també els relacionats amb moviments islàmics no recon eg uts , pass ant per la sexualitat i els drets de la dona, que només pot consultar pàgines absolutament expurgades de qualsevol referència a la seva salut i intimitat.

La repressió desanima els ciutadans a expressar opinions «arriscades»

an, tres països en què l’ús d’Internet es limita només a llocs públics d’accés.

El darrer país que s’ha sumat a la repressió dels c i b e r o p i n a d o r s ha estat Egipte, que ha condemnat A.S. a quatre anys de presó per les critiques obertes que va fer aquest a través d’un blog contra la Universitat d’Al Azhar on estudia Dret.

Enfront de la sofisticació dels controls en aquests països, hi ha els mètodes més rudimentaris d’altres estats, com Cuba o Corea del Nord.

Aquest d arrer país és, sempre segons Reportes sense Fronteres, l’únic Estat del món on no hi ha Internet, mentre que a Aràbia Saudita ha reconegut Cuba l’accés a la xarxa és cosa Molt sofisticada és també la oficialment haver bloquejat més de prohibida per a la immensa xarxa de vigilància d’Internet 400.000 pàgines web «subversives» m ajor ia de l a p obl ac ió . En establerta a I r a n, segons el aquest estat, es necessita l’audiari El País un dels països que ho fan els usuaris. torització del partit per comprar un amb major nombre de blogs per càpiordenador, des del qual, a més, no es A diferència d’Aràbia Saudita o ta. Informació generalitzada que, aipot accedir a llocs virtuals que no esd’Iran, a P a l e s t i n a el sistema, semxò no obstant, no suposa que hi hagi tiguin prèviament homologats pel Gopre segons Hrinfo, és més indirecte, llibertat d’expressió, com ho mostra vern.

Però a Corea del Nord l’absurd però també efectiu. Així, tot i que les que ara fa 3 anys s’instal·làs un filtre arriba al seu màxim exponent: la proautoritats palestines disposen d’una per bloquejar els accessos «sensihibició del correu electrònic en el país companyia pròpia per accedir a Inbles» o que hi hagi c i b e r d i s s i d e n t s obliga a remetre les informacions a un ternet, aquesta ha de comprar el serdetinguts. Iran comparteix amb Aràintermediari a Pequín que després les vei a Israel, lloc des del qual es reenbia Saudita la prohibició de referènposa en un CD i les hi remet per covia el senyal. Això encareix de forma cies virtuals als drets de la dona i rreu ordinari. considerable l’accés a Internet, de amplia cada any la seva llista negra.

El rosari de despropòsits en els rèforma que el fa inaccessible per a boAmb matisos i diferències entre gims autoritaris és pràcticament inna part de la població i possibilita un països, allò cert és que, segons l’asaba st abl e, cos a q ue no l le v a q u e control indirecte de la xarxa per part sociació Hrinfo, la major part dels aquestes organitzacions de drets hud’Israel. estats àrabs ideen estratègies per permans al ertin també de la situació seguir els activistes de la xarxa. Un L’Observatori de la Societat de la d’alguns països democràtics que, tot control, indica l’associació, relativaInformació deixa en evidència que el i no arribar, ni de lluny, als sistemes ment fàcil, perquè, diuen, l’accés a control és també freqüent a O m a n, de censura esmentats, sí que, sota Internet en aquests països es fa, maEmirats Àrabs Units, Bahrain, Qaobjectius lloables com la lluita conjoritàriament, a través d’empreses est a r i K u w a i t, i a S í r i a, L í b i a i S u dtra el terrorisme o la pedofília, tatals de control monopolista. comencen a justificar mesures I és que, s’afegeix, els mecaCorea del Nord és l’únic estat del de cert risc per a la llib ertat nismes de repressió augmenmón on no hi ha Internet d’expressió. ten en la mateixa proporció

43

Sa nostra pàgina

¿Qué opinas?

La corrupción urbanística ¡no afecta! a los abogados jóvenes Parece que por fin hemos encontrado un tema relacionado con la Abogacía que, pese a tener un matiz negativo, parece no afectar al abogado joven. Aunque dicho lo dicho, no sé si sería mejor reír o llorar; no sé si sería mejor ser víctima de ese tema que no nos afecta: la corrupción urbanística. Y me permito bromear sobre el recurrido y actual tema jurídico-mediático porque hasta lo positivo de la exclusión nos hace a los abogados jóvenes poner los pies en el suelo: ni al abogado joven le llegan como clientes esos “presuntos corruptos” que dejen jugosas minutas ni, por ello, gozan de capacidad económica para poder ser, cuanto menos, “presuntos” infractores. Bromas aparte, como abogado joven estoy muy contento y satisfecho con la actuación de la Judicatura y, muy especialmente, con la actuación de nuestro Fiscal estrella, el señor Juan Carrau, en el caso de moda del ayuntamiento andritxol. Un poco de orden, de vez en cuando, nunca viene mal.

Tomando café en la barra de un bar con un Juez amigo de todos, pero sobre todo amigo de sus amigos, me decía, más que me contaba, que con las cantidades que se barajan hoy en día en los temas urbanísticos parece lógico que los abogados intervengan de alguna manera en actuaciones no del todo regulares.

No tengo del todo claro si mi interlocutor se refería a que los abogados podemos convertirnos en ocasiones en accidentales testigos de la comisión de delitos cuando sospechamos que uno de nuestros clientes ha podido “pagar una comisión” para la concesión de una licencia. No pude más que replicarle en tono chistoso: “Querido señor: no creo que un juez sea capaz de venderse por elevada que sea la cuantía e importancia del procedimiento sobre el que conozca, pero menos aún creo que lo propio suceda con un abogado, ya que por todos es sabido que los buenos abogados ganamos más que los jueces. El criterio económico no me vale.” A la réplica le siguió una sonrisa de resignación.

Pero lo cierto es que el tema en cuestión cambia cuando se relaciona con la labor profesional que a los abogados nos ocupa el día a día y, por ello, las últimas actuaciones contra la corrupción urbanística nos hacen a los abogados un doble favor. Por una parte, como ciudadanos, vemos restablecidos nuestros derechos sociales quebrantados. Y, por otra parte, como profesionales, el favor viene dado por la erradicación del “delito socialmente tolerado”, ese que viene dado por aquellas situaciones que nos podrían obligar a participar en operaciones urbanísticas de dudosa calificación o en las que nos hemos convertido en accidentales testigos de la comisión del delito. Porque hay cosas que todos sabemos y que todos tenemos claro, o quizá no: si un cliente me cuenta que ha sobornado a un alcalde para conseguir una licencia de obra, ¿Tengo que denunciarlo o está bajo el secreto profesional?

Sea cual sea la respuesta, lo cierto es que la Abogacía avanza con los tiempos, o mejor dicho, la Abogacía hace avanzar a la sociedad llevándola por caminos mejor pavimentados, más civilizados. Las nuevas generaciones de abogados, quizá debido a una posición social privilegiada, consecuencia de la dignificación profesional conseguida en los últimos años después de décadas de buen hacer de sus mentores, son portadoras de valores y principios sociales sustentados en firmes compromisos personales, resultado de una profunda conciencia democrática en su formación. El cliente que quiere defraudar a su vecino ya no acude al abogado (hasta que le pillan) porque sabe que no va a ser bienvenido y que no va a ser asesorado para defraudar mejor. Aunque yo, personalmente, guiado por una propensión un tanto peliculera, tengo que admitir que estoy deseando que entre a mi despacho un cliente con similares intenciones para poder decirle “¡Fuera de mi despacho!”, y así tener una batallita que contar a mis compañeros de guardia mientras que comparto con ellos un fin de semana soleado en los juzgados de Vía Alemania.

Francisco J. López Hinojosa Presidente de la Agrupación de Jóvenes Abogados

E

l pasado 15 de febrero de 2006 el Magistrado Juez D. Miguel Arbona Femenía participó, invitado por la AJAIB, en una cena-tertulia en la que anunció su nueva plaza como Magistrado de la Audiencia Provincial de Palma, según Decreto publicado en el BOE el mismo día. La Agrupación de Jóvenes Abogados de Baleares nombró a su invitado Miembro de Honor, recibiendo el homenajeado una placa acreditativa de tal honor de manos del Vicepresidente de la AJAIB, Carlos Gelabert Veny.

CARLOS GELABERT, MIGUEL ARBONA Y DAVID SALVÁ

POSITIVO • El Colegio pone en marcha un servicio de información remitida periódicamente a los colegiados con un resumen de novedades jurídicas publicadas en los boletines oficiales.

NEGATIVO • Caos en los Juzgados de Violencia sobre la Mujer. Improvisar nunca fue bueno. El criterio de oportunidad política bajo el que se crearon estos juzgados especializados ha sido un fracaso social y jurídico estrepitoso. Ni se ha acabado con la violencia de género (peor aún, desde que se implantaron estos juzgados parece que los casos han crecido exponencialmente), ni se ha conseguido una tramitación especializada más ágil que proteja a las víctimas.

Las denuncias ante estos Juzgados se han convertido en un suplicio para las víctimas, la tramitación de los procesos está gobernada por el desorden y el caos sin que se respeten las normas procesales y, ante tal caos, bajo el lema “más vale prevenir que curar”, se establecen medidas sin las pertinentes garantías jurídicas para los perjudicados por las mismas.

Las víctimas de la violencia doméstica merecían algo mejor. Deroguemos la norma que inició tanto caos.

Bastaría con dar un trato preferencial a las causas de este tipo de delitos. Ayudemos a las víctimas con servicios sociales y no con inútiles medidas de protección y desafortunadas penas.

• Las colas matutinas en Sa Gerreria por la gran afluencia de público al Registro Civil para temas de extranjería, provocan retrasos en el comienzo de los primeros señalamientos de los juzgados por no haber podido las partes pasar a tiempo el control de entrada. ¿Por qué no se abre antes el control de acceso?

• ¿Qué pasa con el bar del Colegio?

Perdemos imagen y perdemos rentas por su falta de alquiler.

A.J.A.I.B. A GRUPACIÓ

DE

44

JOVES ADVOCATS

DE LES ILLES

BA L E A R S

45

JURISPRUDÈNCIA

Los defectos de defectos en el poder otorgado pueden subsanarse (Sentencia 476, de 7 de noviembre de 2006,, de la Sección 3ª de la Au diencia Provincial de Palma) En su sentencia, la Sección 3ª de la Audiencia Provincial de Palma, analiza el recurso de apelación interpuesto por

por no comparecida a la parte y, consecuentemente –indican- debió dictarse auto de sobreseimiento del proceso y archivo de las actuaciones, sin admitir la proposición de prueba.

En el fundamento segundo, la Audiencia indica que el motivo principal alegado por los recurrentes no prospera, “por cuanto si bien es cierto que el representante de la mercantil demandada no se personó al acto de la vista previa, haciéndolo la procuradora por

“La audiencia previa tiene, en primer lugar, una finalidad conciliatoria y, en segundo lugar, y si dicha conciliación no se alcanza, una finalidad sanatoria, es decir la de subsanar cualquier defecto procesal que haya podido ser observado” los propietarios de unos aparcamientos contra la sentencia del Juzgado de Primera Instancia número 2 de Palma que desestima la demanda por ellos interpuesta contra una sociedad mercantil.

Para sustentar su petición alegan los recurrentes, con carácter principal, infracción del artículo 414.2 de la Ley de Enjuiciamiento Civil, al haber permitido la jueza de instancia la subsanación de la insuficiencia del poder de la procuradora de la parte demandada, habilitada únicamente con un poder general.

En este sentido, los recurrentes relatan que el representante de la mercantil demandada no asistió personalmente a la audiencia previa y sí lo hizo su letrado, acompañado de la procuradora habilitada con poder general, y consideran que ello contraviene el art.

414.2 de la LEC. Alegan además que en su opinión no puede subsanarse el defecto procesal en la audiencia previa otorgando un plazo para la presentación de un nuevo poder, y mantienen que el efecto debería ser el de tener

él nombrada, siendo así que ésta no disponía de poder especial para renunciar, allanarse o transigir, tal y como determina el art. 414.2 de la Ley de Enjuiciamiento Civil, no lo es menos que la juzgadora de instancia dio a dicha demandada un plazo concedido al efecto, sin que en dicho acto se interesara por los demandantes la suspensión de la audiencia previa hasta la subsanación del defecto pues sólo se alegó la imposibilidad de subsanación, en la que insiste en su recurso”.

La Audiencia, sin embargo, no comparte la tesis, pues, señala, “la audiencia previa tiene, en primer lugar, una finalidad conciliatoria de las partes para que lleguen a un acuerdo o transacción que ponga fin al proceso, y, en segundo lugar, y si dicha conciliación no se alcanza, una finalidad sanatoria, es decir la de subsanar cualquier defecto procesal que haya podido ser observado, de tal manera que, una vez determinado si existe algún impedimento procesal para que el juicio se celebre, se proceda a su subsanación si

“La presencia de las partes o de los profesionales que les representen con poder suficiente para alcanzar un acuerdo resulta necesario con la nueva Ley de Enjuiciamiento Civil, mas ello no priva que, apreciada en ese acto de la audiencia previa la existencia de algún defecto en el poder otorgado, pueda perfectamente ser subsanado el defecto en cuestión acudiendo a las reglas generales de subsanación contenidas en el artículo 231 de la misma Ley”

46

ello es posible o, en otro caso, se ponga fin al proceso, evitando una tramitación innecesaria y la consiguiente sentencia absolutoria en la instancia, con lo que es evidente que dicho trámite se ha convertido en un trámite fundamental y no una simple preparación del juicio”. De ahí, añade el Tribunal, “que la presencia de las partes o de los profesionales que les representen con poder suficiente para alcanzar un acuerdo, en concreto para renunciar, allanarse o transigir, resulta necesario con la nueva Ley de Enjuiciamiento Civil, mas ello no priva que, apreciada en ese acto de la audiencia previa la existencia de algún defecto en el poder otorgado, pueda perfectamente ser subsanado el defecto en cuestión acudiendo a las reglazzs generales de subsanación contenidas en el artículo 231 de la misma Ley y en el artículo 11.3 de la Ley Orgánica del Poder Judicial, máxime en el presente caso en que los actores, ahora recurrentes, ya habían intentado acto de conciliación previo a la demanda instauradora del presente juicio con la entidad demandada que finalizó sin avenencia por lo que difícilmente se podía alcanzar en el acto de la audiencia previa, y, por otra parte, ser criterio de este tribunal que dicho defecto procesal es subsanable. Se desestima el motivo”.

El TC ampara la libertad de expresión reforzada de los letrados (Sentencia de la Sala Segunda del TC de 11 de diciembre de 2006)

La sentencia de la Sala Segunda del Tribunal Constitucional del 11 de diciembre de 2006 otorga el amparo solicitado por un abogado gallego contra una sentencia que desestima su recurso contra una resolución del Consejo General de la Abogacía Gallega que le sancionaba con 15 días

SENTANDO JUJURISPRUDÈNCIA

de suspensión del ejercicio de la profesión.

La sanción - que el Consejo gallego rebajó a 15 días en vez de los cuatro meses de suspensión inicialmente aprobados pro la Junta de Gobierno del Colegio de Abogados de Ferroltiene su origen en un escrito en el que el letrado sancionado expresaba en cierto modo dudas sobre la imparcialidad del dictamen redactado por una letrada, y posteriormente confirmado por la junta colegial, respecto a la pretensión de un acusado de obtener el beneficio de justicia gratuita en un proceso en que, además, el letrado de la parte actora era precisamente el entonces decano del Colegio de Abogados de Ferrol.

En concreto, el abogado relata que la letrada en que había recaído la defensa del acusado mantenía una “relación familiar directa con personas estrechamente unidas a la parte actora”, por lo que, añade, “según observaciones de mi mandante” la abogada en cuestión “pudo haber incurrido en causa de incompatibilidad”.

Las manifestaciones realizadas por este abogado le valieron la apertura de un expediente sancionador confirmado después por la Sala de lo contencioso administrativo del TSJ de Galicia en una sentencia en la que se señala que “no cabe sino considerar ofensiva e impropia de la práctica forense, entre compañeros de colegio, la utilización de expresiones descalificantes hacia sus colegas, ajenas por completo a lo que deben constituir los meros criterios de defensa de la pretensión de su cliente, y que tienden a poner en tela de juicio el honor y la honradez de aquellos”.

La demanda de amparo aduce, entre otras cosas, vulneración del derecho a la libertad de expresión en el ejercicio del derecho a la defensa y conculcación de su derecho a la pre-

“Los términos del escrito pretenden describir lo que se consideran anteriores irregularidades en la calificación de la pretensión de su cliente como insostenible, amparándose en consecuencia, en la libertad de expresión del letrado que, precisamente por su carácter específico, le permite una mayor beligerancia en los argumentos, dada su conexión con el derecho de defensa de la parte” sunción de inocencia y a ser juzgado por un órgano imparcial, dado que, señala, la Junta de Gobierno de El Ministerio Fiscal considera que sí se ha producido vulneración el derecho mencionado, mientras que el Consejo de la Abogacía gallega entiende que no puesto que, asegura, el letrado traspasó los límites configuradores del derecho a la libertad de expresión y penetró en el campo de la injustificada ofensa a un compañero.

Ante estos hechos, el TC resalta primero que para poder apreciar si las correcciones disciplinarias impuestas a los abogados en el ejercici o de su función de defens a s on acordes con el derecho a la libertad de expresión, “debe analizarse primero si las expresiones utilizadas resultan justificadas por las exigencias del ejercicio del derecho a la defensa y, para ello, deberán tenerse en cuenta las circunstancias concurrentes, pues estas pueden justificar la mayor beligerancia en los argumentos, sin más límite que el insulto y la descalificación innecesaria”.

El TC indica en primer lugar que el escrito en cuestión tenía carácter procesal, ya que en él se exponían las razones por las que el demandante de amparo entendía procedente que el órgano judicial plantease cuestión de inconstitucionalidad en relación con los arts. 131 y 132 de la Ley hipotecaria, procedimiento a través del cual se seguía el proceso judicial en el que estaba implicado su defendido.

El Tribunal entiende que en el pasaje del escrito por el que resulta sancionado el letrado, “se realiza una exposi-

47

ción meramente descriptiva de hechos (relación familiar de la letrada designada de oficio con el entorno de la parte actora e integración de un abogado de la parte actora en el órgano colegial que emitió el dictamen de insostenibilidad de la pretensión) cuya veracidad no es discutida por ninguno de los afectados”.

“Además – señala el TC- lo cierto es que el referido texto no contiene ninguna expresión que, por lo menos de forma directa, resulte objetivamente ofensiva e injuriosa para los letrados compañeros del recurrente en relación con el ejercicio de la función de defensa letrada que tienen encomendada y que pueda tacharse claramente de inadecuada e infrecuente en el uso forense para defender los intereses de un cliente”. “Efectivamente, los términos en que está redactado el escrito pretenden únicamente describir lo que se consideran anteriores irregularidades en la calificación de la pretensión de su cliente como insostenible, amparándose en consecuencia, en la libertad de expresión del letrado que, precisamente por su carácter específico le permite una mayor beligerancia en los argumentos, dada su conexión con el derecho de defensa de la parte”.

Por estos motivos, finalmente, el TC c ons idera que la s anció n impuesta al letrado vulneró su derecho a la libertad de expresión en relación con el ejercicio del derecho a la defensa, al recaer sobre una conducta que se encontraba cubierta por el ejercicio del mencionado derecho fundamental, y, en consecuencia estima la demanda de amparo y anula la sanción.

NOTÍCIES

UGT i CCOO recorreran la relació laboral especial Els sindicats UGT i CCOO han pres finalment la decisió de recórrer el Reial decret que regula la relació laboral especial dels advocats, tot just després que

ença que la norma vulnera el principi d’igualtat de tracte, ja que estableix per als advocats una regulació laboral diferent de la normativa comuna que recull l’Estatut dels treballadors.

hagi rebut el vistiplau del sector i que el Govern ja hagi enfilat la recta final.

Els sindicats creuen que la norma «genera inseguretat jurídica en les relacions laborals d’aquests treballadors» i estableix una nova causa d’acomiadament: l’extinció del contracte per voluntat de l’empresari titular del

Segons informà el diari Cinco Días, els dos sindicats comparteixen la cre-

despatx, per pèrdua de confiança i a un cost reduït, amb l’única finalitat d’abaratir el cost de l’acomiadament d’aquests professionals.

Els sindicats també impugnen que s’estableixin regles distintes de les gene rals p er n egoci ar el s c o n ve n is col·lectius, «que limiten l’autonomia dels advocats i dels seus representants en la futura negociació d’un conveni col·lectiu sectorial».

Posada en servei del segon Jutjat de Violència de Gènere nitat autònoma amb la taxa de violència de gènere més elevada i que les estadístiques indiquen que durant els nou primers mesos del 2006 l’únic jutjat especialitzat registrà una activitat molt intensa, ja que començava el primer de gener amb 900 casos no resolts i ingressà 2.106 assumptes nous, dels qual es resolgueren 1.258.

El passat 8 de gener començà a funcionar el segon Jutjat de Violència de Gènere a Palma, un jutjat que, segons es va dir a la presentació del nou òrgan judicial, pot arribar a tractar entre 3.000 i 4.000 casos el 2007, a causa de l’increment que s’espera d’aquest tipus de delictes.

En aquest sentit, cal recordar que les Balears és la comu-

Justícia reforçarà la seguretat dels edificis judicials

Els advocats de les Illes, entre els que més visiten el portal del CGAE

El Consell de Ministres aprovà el passat 23 de febrer una inversió superior als 18 milions d’euros per contractar serveis de seguretat privada en els edificis judicials de 12 comunitats autònomes, entre les quals hi ha les Illes Balears.

El portal del Consell General de l’Advocacia Espanyola (www.redabogacia.org) va registrar en el decurs de l’any 2006 més de 63.000 transaccions electròniques fetes per col·legiats amb firma electrònica.

El Govern reconeix que aquesta inversió s’adopta com a resposta a les peticions que han formulat diverses comunitats autònomes que han sofert altercats i incidents en dependències judicials en les quals la presència de membres de les forces i cossos de seguretat de l’Estat és escassa.

El servei de seguretat privada, que reforçarà el que presten les forces de seguretat de l’Estat, començarà a funcionar a partir del segon semestre de 2007.

Dels diversos serveis del portal, el que més han utilitzat els advocats ha estat l’emissió de volants telemàtics per visitar els presos, seguit de les consultes al campus virtual de formació en noves tecnologies i les fetes al cens general de lletrats.

En conjunt, el portal rebé un total de 265.000 visites, de nou minuts de durada de mitjana. Cal indicar que segons la informació que ha proporcionat el Consell, els advocats de les Illes Balears, Múrcia, Alacant i Saragossa han estat els més actius; de fet, han estat el 30 per cent del total de les visites fetes.

48

AMB LA VÈNIA

Amnistia per erecció permanent gència persistent del pene en absència d’excitació sexual, fou enviat a ca seva després que se l’intervingués quirúrgicament i que les autoritats considerassin que a ca seva tindria més possibilitats de curar-se que no a la presó.

No es podia imaginar un reclús de 27 anys que complia condemna per robatori a la presó de Ptzen, a la República Txeca, el motiu pel qual les autoritats judicials li atorgarien l’amnistia.

Una erecció permanent. L’home, afectat de «priapisme», o tur-

49

OPINIÓN la Llei d’Accés, les societats professionals, la regulació de la relació laboral especial i la retribució dels serveis jurídics.

Ja s’ha decidit que es facin portals o seminaris sobre “Discapacitat i justícia preventiva”, “Justícia esportiva”; “Habitatge, l’urbanisme i el finançament de les entitats locals”; i “El menor, drets i deures”.

AGENDA Premis d’Articles Jurídics “Degà Miguel Frontera” La Junta de Govern de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de les Illes Balears ha acordat convocar el 3er Premi d’Articles Jurídics «Degà Miguel Frontera», en llengua catalana i el 2on en llengua castellana, al quals poden concórrer tots els llicenciats en Dret, espanyols, llevat dels membres de la Junta col·legial.

Els treballs, que podran tenir una extensió màxima de 35 pàgines a doble espai, poden versar sobre qualsevol tema jurídic i han de ser originals i inèdits. S’hauran d’enviar, abans del 31 d’octubre de 2007, per quintuplicat i sense remitent a la seu de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de les Illes Balears, a la Rambla dels Ducs de Palma de Mallorca, núm. 10, 07003 Palma.

El jurat emetrà la decisió el 20 de novembre de 2007 i els premis es lliuraran en el curs de la Junta General que es farà el mes de desembre de 2007. Es concedirà al primer premi en llengua catalana 1.500,00 euros i un accèssit de 500,00 euros. I al primer premi en llengua castellana 750,00 euros i un accèssit de 250,00 euros.

Premi Rafael Martínez Emperador El Ple del Consell General del Poder Judicial ha acordat convocar el Premi Rafael Martínez Emperador, al qual poden optar les persones que presentin un treball sobre el tema «Globalització i justícia». Els treballs han de ser originals i inèdits i han de tenir una extensió mínima de 150 pàgines i màxima de 300. S’han de remetre abans del 31 d’octubre d’enguany i per correu certificat a l’organisme convocant, situat al carrer Marqués de la Ensenada 8, 28071 de Madrid. Es podrà concedir un premi de 18.030 euros o distribuir aquesta quantitat en dues meitats entre els treballs presentats que es considerin de major o igual mèrit.

Premi sobre gestió pública La Sindicatura de Comptes de les Illes Balears ha sol·licitat a l’ICAIB que es comuniqui que la revista Auditoría Pública, que ofereix articles, informació i entrevistes sobre auditoria i control de la gestió pública, comptabilitat, legalitat i, en general, sobre tots els aspectes que incideixen en la gestió pública i el seu control, convoca anualment un premi pel qual el Consell Editorial de la revista elegeix tres articles.

Aquest premi té caràcter anual, i una dotació econòmica de 3.600, 1.800 i 600 euros al primer, segon i tercer premi respectivament.

La tramesa d’articles ha d’anar adreçada a: Sindicatura de Comptes de les Illes Balears, C/ Sant Feliu, 8 A. 07012 Palma.

Més informació al telèfon 971 214 800..

IX Congrés Nacional de l’Advocacia Espanyola El IX Congrés Nacional de l’Advocacia Espanyola es durà a terme del 26 al 28 de setembre a Saragossa i presentarà una sèrie de novetats, com les intervencions més habituals en els anomenats congressos científics en els que els especialistes tractaran sobre temes d’interès per a la professió, i es potenciaran els portals o seminaris.

Sota el lema general “Llibertat i seguretat: aspectes bàsics de l’Estat de dret”, la primera ponència tractarà sobre temes relacionats amb la immigració i l’estrangeria; la Cort Penal Internacional; el torn d’ofici i les darreres reformes del Codi penal.

“La defensa i l’advocacia” serà el marc de la segona ponència, que tractarà d’assumptes referits a la situació nacional i internacional de l’advocacia, amb especial atenció al debat sobre

poden remetre el seu CV a l’adreça: baleares.ssjj@ausbanc.com i/o al número de fax 971 570 549.

BÚSTIA DEMANDES • Llicenciat en Dret per la Universitat de León, amb coneixements d’anglès i nivell avançat d’informàtica, cerca feina. Cal demanar per Marco Antonio Luis Santos en el telèfon 620 319 774.

• Administrativa amb experiència en tramitació i gestió de documents d’estrangeria i de personal, cerca feina. Cal demanar per Luisa Costa en els telèfons 678 258 902 i 971 296 003.

DESPATXOS • Es lloga despatx per compartir al passeig del Born. Les persones interessades us podeu informar al telèfon 600 642 969 (referència Alicia).

• S’ofereix en un despatx professional situat al carrer dels Oms una dependència per a advocat, amb dret d’ús de la sala de juntes. Preu: 400 euros mensuals. Les persones interessades poden telefonar als números 606 316 489 i 971 723 336 i demanar per Pedro o David.

• Es lloguen dos despatxos de 14 i 8 metres quadrats en bufet d’advocats al centre de Palma en una situació immillorable.

Tercer pis amb elevador. Exterior. Llum natural tot el dia.

Tots els serveis. Per més informació us podeu adreçar al’adreça electrònica següent: bufetemaura@infomail.es.

OFERTES • Sol·licitam advocats acabats de llicenciar que vulguin dedicar-se a les disciplines de civil, mercantil o penal. Oferim entre 600 € y 1.000€ mensuals de salari, segons formació. Es tracta d’un despatx multidisciplinar que crea especialistes. Tel: 971 775 245.

• AUSBANC, organització d’implantació nacional, vol seleccionar un advocat perqué s’incorpori a la delegació de l’empresa a les Balears. S’ofereix una remuneració fixa de 1.200€ mensuals més incentius. Les persones interessades

DIVERSOS • Despatx d’advocats i d’assessors fiscals espanyols i alemanys cerca despatx per compartir amb companys espanyols a Palma per establir una col·laboració. Adreça de contacte: lopez@artzlopez.com. Tel: 0049 261 94 23 173.

50