Misser 85 by ICAIB

missèr Número 85 • abril 2010

www.icaib.org

Il . lustre Col . Legi d’AdvocAts de Les iLLes BALeArs • iLustre coLegio de ABogAdos de BALeAres

NoVA oFICINA JuDICIAl, la modernització definitiva?

sumari 5

Editorial

VI Congreso de RC

missèr 85

Dossier: La nueva Oficina Judicial

6 Congreso o

Responsabilidad Civil

10, 11 y 12 junio 2010 • Ibiza

Opinión

29 30 Derechos humanos

Turno de oficio

10, 11 i 12 juny 2010 • Eivissa ORGANITZACIî :

Comisión de Abogados de Responsabilidad Civil y Seguros del I.C.A.I.B.

33 34 35 El ICAIB refuerza su compromiso contra la violencia machista

PenalNet

Reportaje: Oficinas de Ayuda Víctimas del Delito

36 46 57 El Colegio

Las páginas de la Academia

Con la venia

58 Agenda

ConseJo de redaCCión: Joan Font, regina Vallés, José Miguel del Campo, rafael Gil y Martín aleñar. CoordinaCión: Jerusalén

Villanueva. iLUsTraCiones Y FoToGraFÍa: emma Cano. diseÑo Y MaQUeTaCión: Xisco alario. CoLaBoraCiones: andrea Torrens

(dossier); Maria Pilar Ferrer, eduard Clavell, Jaime Campaner y Miguel Forteza rey, (opinió); Félix Pons y Miquel Masot (Les pàgines

de l’acadèmia). iMPresión: BaHia indústria Gràfica. adMinisTraCión Y PUBLiCidad: C/ rambla dels ducs de Palma de Mallorca, 10. Tel. 971 714 225. ediTa: llustre Colegio de abogados de las islas Baleares d.L: PM 80/89.

Editorial El passat 26 de març, a la sessió de la Junta General Ordinària feta a l’ICAIB, es prengueren decisions importants per als col·legiats. Entre aquestes, la compra d’una nova seu per als advocats de Menorca i l’aprovació de la proposta de la Junta de Govern de l’ICAIB relativa als criteris d’honoraris aplicables a taxacions de costes i jura de comptes.

pació activa dels advocats en la vida i el funcionament de l’ICAIB.

És cert que les seccions col·legials creades a l’ICAIB han afavorit, d’alguna forma, aquesta participació. De fet, algunes d’aquests seccions, així com les comissions obligatòries, es mostren molt actives i dediquen, de forma altruista, hores, esforç i feina al servei dels Fou també el dia 26 la data escollida per presentar seus companys. Ens consta que també les activitats la memòria col·legial de l’any de formació tenen el vistiplau 2009 i fer un repàs dels esdels col·legiats. I sabem que Som més de 3.000 professionals units deveniments col·legials que la introducció dels progressos consideram més importants. tecnològics a l’activitat del per objectius comuns, de manera que Col·legi té també bona acojunts tenim més possibilitats de ferllida perquè així ho indiquen En aquestes pàgines podeu comprovar quins han estat els nos escoltar i de veure que les nostres les estadístiques d’ús de les noves tecnologies. trets definitoris de l’activitat reivindicacions, com a prestadors de col·legial de l’any passat. Un Tot i així, però, no podem any en el qual, crec, el nostre serveis essencials, són acceptades estar satisfets del nivell de Col·legi s’ha consolidat com a participació en moltes de líder de la ciberadvocacia i ha fet avanços destacats quant a la projecció social de les activitats organitzades per l’ICAIB. La Junta de l’advocacia illenca. Govern vol saber què opinau d’aquestes activitats, què considerau que pot faltar, quina valoració feis Un any en què, de bell nou, destaca l’esforç i la feina dels diferents serveis o quins són els que trobau a dels lletrats adscrits al torn d’ofici i dels que atenen faltar. I això no pot aconseguir-se amb una comuels diferents serveis d’orientació jurídica gratuïta. nicació unidireccional.

És possible que no facem les coses bé. Potser hauríem de crear noves fórmules perquè ens faceu arribar les vostres crítiques, les vostres propostes, els vostres comentaris i suggeriments. Potser hauríem de proposar la creació d’una bústia, d’una adreça de correu I fou també un any en què la formació va ser un dels electrònic o d’un altre mecanisme perquè aporteu les vostres idees o digueu què protagonistes de l’ICAIB. és allò que no us agrada. NoEl fet que el nombre d’assistents a més així deixarem d’intuir i Crec, sense caure en l’autopassarem a saber. complaença, que el balanç la Junta General Ordinària a penes ha estat molt positiu. I crec, superàs la cinquantena significa que també, que la societat civil En definitiva, la vostra parveu l’advocacia illenca cada ticipació és necessària. Més l’ICAIB no ha aconseguit la participació vegada més com una aliada, encara si tenim en compte activa dels advocats en la vida i el com una amiga, com una que som més de 3.000 proprofessió essencial i comprofessionals units per objectius funcionament del Col.legi mesa amb la defensa dels comuns i que junts tenim seus drets. més possibilitats de fer-nos escoltar i, per què no?, de veure que les nostres reiI dic CREC, perquè desconec quina pot ser l’opinió vindicacions, com a prestadors de serveis essencials, majoritària dels col·legiats respecte a l’activitat són acceptades. que any rere any du a terme o impulsa el Col·legi. El fet que el nombre d’assistents a la Junta Ge- La Junta, per descomptat, no renunciarà a continuar neral Ordinària a penes superàs la cinquantena, intentant que l’advocat es plantegi la pertinença al quan, cal recordar, som més de 3.000 col·legiats, seu col·legi, no com una obligació, sinó com un mosignifica que la Junta de Govern no ha aconseguit tiu d’orgull. El degà el que també és un objectiu principal: la partici-

Revista Missèr · abril 2010

Un any en què ens hem acostat encara més a la ciutadania gràcies a iniciatives, que varen ser ampliades, com foren la Setmana del Ciutadà o l’adhesió de l’ICAIB a diferents propostes i plataformes cíviques.

Dossier

Nova oficina judicial: entre l’expectació i la incredulitat

Per Andrea Torrens

El pròxim 4 de maig entren en vigor els canvis previstos en la Llei 13/2009 de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial, reformes que es complementen amb la norma que atribueix noves competències als secretaris judicials. Els objectius de les reformes legislatives són amplis i molts diversos, però tots ells es plantegen, segons el legislador, amb la finalitat bàsica d’aconseguir la modernització definitiva de l’Administració de Justícia, una aspiració tant lloable com eterna. Palma serà una de les primeres ciutats espanyoles on s’implantarà el nou model proposat pel ministeri de Justícia amb vista, entre altres qüestions, a ra-

A aquest efecte, la reforma redimensiona i potencia el paper del secretari judicial i el situa al capdavant de l’oficina i en condicions d’assumir tota una sèrie de funcions que, tradicionalment, havien recaigut sobre els jutges. La conseqüència principal de l’alliberament de jutges i de presidents de sala o seccions d’una considerable càrrega de feina diària serà, sempre segons el legislador, l’esperada descongestió dels tribunals. Però la reforma de l’antiga secretaria, predecessora de l’oficina judicial, va més enllà tant a l’hora d’implicar la resta de l’organigrama funcionarial en l’ordenació de la intendència quotidiana del jutjat, com de fer una transformació integral orientada a adaptar la Justícia a les noves tecnologies, sempre, això sí,

Revista Missèr · abril 2010

La incredulitat és la tònica imperant entre els professionals del món jurídic, que coincideixen en afirmar que costa de creure que la implantació d’un model purament organitzatiu pugui capgirar de d’alt a baix el funcionament d’un sistema que fins aleshores s’ha mostrat poc àgil cionalitzar i a posar a l’abast dels jutges els recursos humans, materials i tecnològics que els hi procuri unes condiciones més adequades per centrar-se en les tasques que constitucionalment tenen encomanades: jutjar i fer executar allò que ha estat jutjat.

en nom de brindar als usuaris un servei modern, àgil i que garanteixi els seu Tot i així, el desajust entre la imminent aplicació d’aquesta reforma normativa i el retard

Dossier Sembla impossible desbloquejar la situació de retards i d’embós de jutjats i tribunals sense contemplar, de manera seriosa, un augment significatiu de la plantilla de jutges i dels recursos tecnològics ja confirmat en la implantació del nou model organitzatiu que la va motivar, posposat sine die, ha deixat al sector en un estat d’expectació, a l’espera de comprovar de quina manera aquests canvis poden millorar la situació actual de saturació del sistema judicial o si, realment, aquesta és la via adequada per a que la millora de la Justícia arribi a ser efectiva. La incredulitat és la tònica imperant entre els professionals consultats, que coincideixen en afirmar que costa de creure que la implantació d’un model purament organitzatiu pugui capgirar de d’alt a baix el funcionament d’un sistema que fins aleshores s’ha mostrat poc àgil, per la manca històrica de recursos humans i materials que pateix. Tot i que ningú no posa en dubte les bones intencions dels canvis impulsats, bona part del sector jurídic destaca la necessitat d’anar més enllà i de donar passes més decidides per eradicar els problemes reals del sistema judicial que, a dia d’avui, continuen presents. En aquest sentit, sembla impossible desbloquejar la situació de retards i d’embós de jutjats i tribunals sense contemplar, de manera seriosa, un augment significatiu de la plantilla de jutges, que a hores d’ara no està dins les previsions més immediates. A més a més, resulta poc probable agilitar qualsevol tramitació i procediment sense fer una aposta definitiva, i a mitjà termini, per la implantació de les noves tecnologies dins l’activitat diària del sistema. Una aspiració amb la qual, i sobre el paper, combrega la nova Oficina Judicial, però per a la qual no hi ha un pla d’inversió tancat que asseguri el seu establiment integral.

És evident que no es pot exigir que el procés que s’inicia el mes de maig de 2010 resolgui, d’avui per demà, els problemes endèmics que ve patint històricament l’estructura judicial, però és necessari que es vagi evidenciant un avanç sòlid i progressiu cap a una millora palpable, que redueixi les dificultats que viuen en primera persona els professionals del sistema judicial, així com la falta de confiança i el distanciament que percep la ciutadania respecte a la Justícia.

Revista Missèr · abril 2010

En resum, si no s’aborden totes aquestes mancances i dèficits funcionals acumulats durant dècades, la reforma de la legislació processal i la posada en marxa de la nova Oficina Judicial quedaran estancades en l’àmbit de les bones intencions.

Dossier

Els principis i objectius de la nova oficina judicial

Revista Missèr · abril 2010

El convenciment de la necessitat improrrogable de modernitzar i d’agilitar l’Administració judicial, un desitj que comparteixen tots els operadors jurídics sense excepció, ha fet que el Govern, a través del ministeri de Justícia, emprengui una sèrie de canvis profunds a l’empara del Pla Estratègic de Modernització de la Justícia, aprovat pel Consell de Ministres El legislador pensa que les reformes beneficiaran al ciutadà. el passat 18 de setembre, i que passa inevitablement per la del model nou pretenen corregir els deracionalització dels òrgans existents fectes estructurals històrics de l’Admi–pendent des de la reforma de la Llei nistració de justícia i reconduir-los cap orgànica del poder judicial de 2003–, a una ordenació molt més homogènia i per l’optimització dels recursos des- i funcional sota els principis d’agilitat, tinats al funcionament de l’Adminis- eficàcia, eficiència, racionalització del treball i responsabilitat de la gestió. tració de justícia.

qüència, l’alt cost dels processos. Per fer-ho possible, s’han pres dues mesures significatives: per una banda, alliberar jutges i magistrats de la càrrega que tenen actualment de tasques burocràtiques, a fi que puguin centrar la seva activitat a dictar sentències, resoldre els litigis encomanats i, en definitiva, fer prevaler les funcions que constitucionalment tenen atribuïdes, que no són altres que jutjar i llò que ha estat jutjat.

A la vegada, amb la implantació de l’oficina judicial es preveu potenciar la figura dels secretaris judicials com a directors reals d’aquest nou òrgan, en tractar-se d’especialistes Això ha fet que la implantació del Aquesta aspiració ha exigit la realtament qualificats, amb elevats nou model d’oficina judicial s’hagi distribució competencial que es coneixements jurídics i amb plena convertit en la peça fonamental per preveu amb la nova oficina judicial, capacitat per assumir un fer efectiu el pas d’una Les reformes pretenen alliberar jutges i magistrats de la important increment de estructura antiga i obentorn de les soleta cap a una admicàrrega que tenen actualment de tasques burocràtiques, a funcions, quals girarà l’esperada nistració preparada per fi que puguin centrar la seva activitat a dictar sentències, millora qualitativa del afrontar els reptes que funcionament intern i marca la societat del resoldre els litigis encomanats i, en definitiva, fer prevaler l’acceleració pràctica dels segle XXI. Un pas que les funcions que constitucionalment tenen atribuïdes procediments judicials. s’ha de fer en termes de readaptació dels temps de resposta, d’universalització que té com a objectius principals • La redistribució competencial té, del llenguatge i de generalització de els següents: com a segon objectiu, treure un l’ús de les eines de comunicació. millor rendiment al temps de feina que inverteixen els funcionaris • En primer lloc, augmentar la capacii corregir la diversitat de criteris i tat d’assumir el notable increment El punt de partida d’aquest procés ha de mètodes que es produïa fins ara de la litigiositat; oferir una resolució estat l’aplicació d’un disseny d’organiten cada secretaria. ràpida dels plets, i reduir, en consezació amb els quals els dissenyadors

Dossier La redistribució competencial té, com a segon objectiu, treure un millor rendiment al temps de feina que inverteixen els funcionaris i corregir la diversitat de criteris i de mètodes que es produïa fins ara en cada secretaria La manera d’aconseguir-ho és amb una especialització efectiva de les tasques que es fan als òrgans judicials i una reestructuració més eficient tant de la feina com dels mitjans propis de cada oficina, així com d’un repartiment més precís,

racional i coordinat de les funcions de cada un dels seus membres. • Per acabar, i com a complement imprescindible de la racionalització de la gestió de recursos humans esmentada, s’ha considerat clau abordar una

modernització a fons dels mitjans físics i tecnològics que permeti dur a terme un desplegament vertaderament operatiu de la nova oficina judicial. a aquest efecte, s’han executat en els darrers temps obres de millora i reforma als edificis que han d’acollir la nova estructura organitzativa, per tal d’adequar aquests espais judicials tant a la redistribució competencial com a la incorporació d’eines tecnològiques, qüestió fonamental en tot aquest procés.

Cap a la e-Justícia Les noves tecnologies es revelen crucials per fer efectiu el gran repte de modernització integral de l’administració judicial, que passa per avançar cap a una justícia «sense paper» i que, en aquest cas, faci possible la itineració telemàtica dels expedients entre les diferents unitats que formen part de l’oficina judicial. La implantació generalitzada de les noves tecnologies resulta, per tant, imprescindible per assegurar l’èxit de la posada en marxa d’aquesta nova estructura judicial, en el sentit que augmentarà la capacitat de jutjats i tribunals a l’hora d’agilitar la tramitació dels procediments, de facilitar la coordinació interna de l’oficina i de donar una resposta oportuna a la demanda judicial creixent per part de la societat actual. tribunals, traslladar còpies i fer actes de comunicació per mitjans telemàtics.

aquest procés d’informatització ha estat impulsat a partir del desplegament d’una sèrie d’actuacions orientades a establir l’ús progressiu d’eines telemàtiques, que es troben en diverses fases d’aplicació.

• inici de les actuacions preparatòries per avançar en la introducció de la signatura digital dels enregistraments de les vistes.

• nou sistema de gestió processal, denominat Minerva-nova oficina Judicial, que facilita l’accés a qualsevol expedient des de les unitats processals de suport directe i des dels serveis comuns processals.

• introducció del projecte d’expedient digital a l’audiència nacional. • desenvolupament dels portals de l’administració de justícia per a fiscals, secretaris judicials, l’institut de Medicina Legal i l’institut nacional de Toxicologia i Ciències Forenses.

Revista MissèR · abril 2010

• el ministeri de Justícia aposta per l’impuls definitiu del sistema Lexnet, que permetrà presentar escrits i enviar documents de manera segura als

• desplegament de la plataforma de signatura electrònica.

La telemàtica i la funció del suport digital

Dossier

Un model d’implantació progressiva

Palma serà una de les vuit primeres ciutats espanyoles on s’aplicarà el nou model

Malgrat que la nova oficina judicial ja disposa de la cobertura legal necessària que n’assegura la posada en marxa, el ministeri de Justícia ha disposat, en nom de la màxima efectivitat, un procés d’implantació progressiu, coordinat i planificat que, inicialment, havia de començar el 4 de maig de 2010, coincidint amb l’entrada en vigor de la reforma de la legislació processal. Tot i així a hores d’ara el ministeri de Justícia encara no ha pogut concretar en quin moment es durà finalment a terme la implantació real del nou model. Sigui com vulgui, Palma serà una de les primeres ciutats espanyoles on el ministeri té previst iniciar la implantació de l’Oficina Judicial, un model que, a més, s’aplicarà inicialment a l’Audiència Nacional, i a Burgos, Càceres, Ciudad Real, Logronyo, Múrcia, Ceuta i Melilla.

Revista Missèr · abril 2010

En el cas de Palma, la gran novetat és que és una de les poques ciutats en les quals la implantació es produirà de manera integral. Això vol dir que el nou model afectarà la totalitat dels òrgans judicials. Així, està previst establir una seu d’oficina judicial al Palau de Justícia i a les seus judicials de l’avinguda d’Alemanya i de la Gerreria. Uns edificis que hauran d’haver estat adaptats a la nova estructura per albergar tots els òrgans judicials de Palma, així com els Serveis Comuns Processals destinats a donar-los suport.

Els jutjats de Palma seran un dels primers on s’aplicarà el nou model d’oficina judicial.

Dossier

La implantació del model a Palma afectarà a 713 funcionaris: 69 secretaris judicials, 201 gestors processals, 320 tramitadors processals i 123 pertanyents a la categoria d’auxili judicial fet, s’hi veuran implicats un total de 713 funcionaris, dels quals 69 són secretaris judicials, 201 gestors processals, 320 tramitadors processals i 123 que pertanyen a la categoria d’auxili judicial. Seguint el disseny estructural que va marcar el ministeri de Justícia per a l’Oficina Judicial, Palma tindrà unitats processals de suport directe, distribuïdes al Palau de Justícia (òrgans col· legiats), a la seu de la Gerreria (primera instància, mercantil, social, menors i registre civil), a la seu de l’avinguda d’Alemanya (instrucció, penal, violència sobre la dona i vigilància penitenciària), i a la seu de Cort (contenciós administratiu). Pel que fa als Serveis Comuns Processals, les característiques de divisió per seus de Palma faran que s’hagin de crear seccions específiques en cada una. Així, en el cas del Servei Comú General hi haurà una Secció de Registre i Repartiment a cada seu, una Secció d’Actes de Comunicació compartida i una única Secció d’Arxiu i Dipòsit. En canvi, en els casos del Servei Comú d’Ordenació del Procediment i del Servei Comú d’Execució el fet que hi hagi seccions específiques en cada seu es decidirà segons les unitats processals de suport directe a les quals hagin de prestar servei.

Adaptació al canvi L’escalonament respon, no tan sols a l’exigència d’escometre importants inversions en l’adaptació tecnològica i de les infraestructures, sinó també a la necessitat que hi hagi una adaptació cultural i una implicació dels agents jurídics i socials que es veuran afectats pel canvi de model. Per això, el ministeri i les comunitats autònomes han acordat dur a terme un conjunt d’activitats paral·leles al desplegament de l’oficina judicial.

Posar en funcionament la nova oficina judicial no ha estat fruit d’un dia, sinó que és el resultat d’un llarg procés de revisions i canvis normatius que culmina, gràcies a l’aprovació per unanimitat del Parlament espanyol, amb l’entrada en vigor, el 4 de maig, de la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal, que ofereix un marc legal adequat tant per implantar la nova oficina com per agilitar de manera efectiva l’Administració de justícia. Aquesta adequació ha exigit modificar setze lleis processals i més de nou-cents articles, corresponents als àmbits civil, penal, laboral i contenciós administratiu. En aquest sentit, s’ha d’assenyalar que la llei que ha calgut reformar amb més profunditat és la Llei d’enjudiciament civil, pel caràcter supletori que té respecte a la resta de lleis de procediment. El cas oposat el representa la Llei d’enjudiciament criminal, que, en constituir un recull de normes obsoletes, només ha permès l’adaptació parcial de la part de l’articulat que afectava la posada en marxa de l’oficina judicial. Sigui com vulgui, el denominador comú de la reforma integral és la redistribució competencial entre jutges i secretaris judicials, però també s’ha de destacar el foment de les bones pràctiques processals o la potenciació de les garanties del justiciable.

Revista Missèr · abril 2010

Com no podia ser d’altra manera, la reestructuració afecta directament el cos de funcionaris adscrit a aquests òrgans. De

Canvis a 16 lleis processals i més de 900 articles

Dins l’organització de l’Oficina Judicial de Palma quedaran inclosos la Secretaria de Govern i de Coordinació Provincial, el Deganat, SCNE, 3 sales del Tribunal Superior de Justícia, 5 seccions de l’Audiència Provincial, 23 jutjats de primera instància, 12 jutjats d’instrucció, 2 jutjats contenciosos administratius, 8 jutjats penals, 4 jutjats socials, 1 de vigilància penitenciària, 2 de menors, 2 de mercantil i 2 jutjats de violència sobre la dona.

Dossier

De secretaris judicials a supersecretaris La reforma del marc normatiu processal atribueix a aquests operadors jurídics una sèrie de competències que els permetran adoptar algunes decisions fins ara restringides a jutges i magistrats

Revista MissèR · abril 2010

Les reformes normatives dutes a terme atribueixen als secretaris judicials una sèrie de competències que els permetran adoptar certes decisions en matèria jurisdiccional, fins ara restringides a jutges i magistrats, i que se sumen a les funcions d’impuls formal del procediment que ja tenien atribuïdes. aquesta ampliació de les atribucions dels secretaris judicials afecta tant l’inici com l’acabament dels procediments. Pel que fa a la posada en marxa del procediment, la reforma atribueix al secretari judicial l’admissió de la

demanda, una funció que es considera assumible, ja que només exigeix, en uns casos, la comprovació de certs requisits formals –com, per exemple, la manca de poders de representació processal o la mancança de postulació o de defensa obligatòries– i, en uns altres, la mera comprovació material, en els supòsit referits a l’examen de la jurisdicció i de la competència objectiva i territorial.

També s’atribueix al secretari judicial decidir sobre l’admissió d’acumulació d’accions, i només n’haurà de donar compte al jutge si entén que no concorren els requisits necessaris per acceptar-la. no passa el mateix, però, amb la inadmissió de la demanda, que es manté sota l’àmbit d’actuació de jutges i de tribunals, perquè fa referència al dret constitucional d’accés a la

Per dotar d’homogeneïtat efectiva la reforma, s’ha optat per donar el mateix nom als recursos prevists contra les resolucions del secretari judicial, amb independència de l’ordre jurisdiccional que l’empari

Dossier S’ha establert una nova regulació relativa als assenyalaments de les vistes a totes les lleis processals, que recauen en el secretari judicial, al qual correspon fixar la data i l’hora de les vistes o dels tràmits, a través d’un servei centralitzat justícia i, com a tal, requereix un pronunciament judicial per fonamentar qualsevol tipus de limitació. de fet, si es dóna el cas que el secretari judicial apreciï la manca d’algun requisit o pressupòsit de la demanda, n’haurà de donar compte al jutge, a fi que sigui ell qui es pronunciï definitivament sobre l’admissió. aquest criteri restrictiu d’admissibilitat també s’ha aplicat en l’àmbit penal per la naturalesa dels drets afectats, mentre que en els casos de demandes de terceria de domini i en escrits d’inici de procediments de nul·litat, se-

paració i divorci, de divisió d’herència i de liquidació de règim econòmic matrimonial, s’accepta l’admissió tant del secretari judicial com del jutge o tribunal, segons els casos.

Acabament del procediment s’exceptuen sempre les admissions de demandes que siguin executives o que comportin l’adopció de certes mesures executives, que mantenen la potestat jurisdiccional. respecte a l’acabament del procediment, preval la idea de la refor-

ma d’atribuir al secretari judicial la capacitat de dictar decret per posar fi al procediment, sempre que l’acabament sigui conseqüència de l’acord o de la falta d’activitat de les parts, perquè en aquests casos s’entén que es tracta simplement de convalidar una voluntat expressada per les parts implicades. d’altra banda, la reforma del marc normatiu processal atorga al secretari judicial les competències en matèria d’execució –llevat de les que reserven les lleis processals a jutges i magistrats– i la decisió sobre l’acumulació de les execucions. L’atribució d’aquestes noves competències, no obstant això, no suposa la pèrdua de la direcció del procés per part del jutge o del tribunal, perquè està acompanyada de la posada en marxa d’un siste-

Enregistrament de visites i signatura electrònica

• L’ús de la signatura electrònica reconeguda o un altre l’ensistema de seguretat en l’en registrament de les vistes, de compareiles audiències i de les comparei garantixences, a fi que quedi garanti da l’autenticitat i la integritat d’allò que s’ha enregistrat. • També queda establert que, sempre que incorpori la signatura reconeguda del secretari judicial, el document electrònic que contingui la gragra vació constituirà l’acta a tots els efectes. Per contra, si no s’hi pot

incloure la firma electrònica o si hi ha impossibilitat d’enregistrament, el secretari judicial haurà d’estendre l’acta. • Una acta, no obstant això, que la llei estableix que s’ha estendre de manera obligatòria per procediments informàtics i que afecta a tots els ordres jurisdiccionals. es tracta d’aconseguir l’eradicació de les actes manuscrites i, en ocasions, il·legibles, encara molt habituals avui en dia als organismes judicials. • així mateix, i dins les mesures encaminades a reforçar les garanties del justiciable, s’atribueix al secretari judicial la funció d’informar dels seus drets la víctima o la persona perjudicada, les víctimes de delictes violents i contra la llibertat sexual i les víctimes de delictes de terrorisme.

Revista MissèR · abril 2010

• La introducció de l’enregistrament de les vistes de manera generalitzada –que ja avança avançava la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil– en la Llei de procediment laboral, en la Llei de la jurisdicció contenciosa d’enadministrativa i en la Llei d’en judiciament criminal.

Paral·lelament a tots aquests canvis processals per agilitar l’activitat judicial, la reforma normativa ha previst també altres objectius, entre els quals destaquen els dirigits a reforçar les garanties del justiciable. Les actuacions previstes, a aquest efecte, són:

Dossier les vistes o dels tràmits a través d’un servei centralitzat. Amb la gestió d’una agenda programada d’assenyalaments es pretén optimitzar la utilització de les sales de vistes.

ma de recursos que permet al titular de l’òrgan judicial conèixer el recurs interposat contra la resolució del secretari judicial. En aquest sentit, i per dotar d’homogeneïtat efectiva la reforma, s’ha optat per donar el mateix nom als recursos prevists contra les resolucions del secretari judicial, amb independència de l’ordre jurisdiccional que l’empari, que queden reduïts a: 1. recurs de reposició (quan s’interposa davant el secretari judicial que va dictar la resolució impugnada i a fi que reconsideri la seva decisió), i 2. recurs de revisió (quan s’espera que sigui el jutge o el tribunal que decideixi sobre la qüestió).

Revista Missèr · abril 2010

El foment de les bones pràctiques processals és un altre dels objectius complementaris amb els quals el legislador justifica la introducció de determinats canvis normatius, en aquest cas, tendents a facilitar l’acumulació d’accions, processos, recursos o execucions, per evitar la multiplicitat d’actuacions quan diversos procediments tenen el mateix objecte. Per fer-ho efectiu, per exemple, s’ha establert una nova regulació relativa als assenyalaments de les vistes a totes les lleis processals, que recauen en el secretari judicial, al qual correspon fixar la data i l’hora de

A més, dins l’apartat d’incorporació de millores processals el legislador situa un conjunt de modificacions normatives com són, entre altres:

Subhastes judicials per Internet Les modificacions introduïdes en la normativa processal també inclouen actuacions relatives a la modernització tecnològica de l’Administració de Justícia. • Una d’aquestes mesures fa referència a la possibilitat de substituir la publicitat en els butlletins oficials per l’ús de mitjans telemàtics, informàtics o electrònics, sempre que així quedi determinat reglamentàriament. • També es preveu la possibilitat de modificar la regulació de les subhastes judicials i permetre que es puguin fer licitacions electròniques sempre, això sí, que es disposi dels mitjans tècnics per dur-les a terme i sota la direcció del secretari judicial. La finalitat última de les subhastes judicials per Internet és evitar la discriminació, en obrir-se a la participació no presencial, fomentar la transparència i la publicitat, obtenir millors preus i evitar les pràctiques de col·lusió.

• L’ampliació de la cobertura del procés monitori, de 30.000 a 150.000 euros. La raó d’aquesta ampliació respon a la rapidesa, l’eficàcia i la senzillesa del procediment que, fins a dia d’avui, és el més utilitzat per reclamar quantitats. Tenint en compte que en més del cinquanta per cent dels processos monitoris s’evita el declaratiu, s’entén que sigui previst com una via plausible i una descàrrega de feina efectiva per als òrgans jurisdiccionals. • En aquest sentit, el secretari judicial té atribuïdes les competències per admetre l’escrit inicial del procediment i per informar-ne el jutge quan estimi que no hi ha els requisits per admetre’l. • A més a més, s’ha aprofitat aquesta reforma per eliminar el lliurament del justificant de pagament per part del secretari judicial. S’acaba, d’aquesta manera, amb la controvèrsia doctrinal sobre si la falta de pagament o l’oposició del deutor suposava o no l’inici automàtic de l’execució.

Dossier • Una altra de les novetats que el legislador situa dins l’àmbit de les millores processals, però que no ha estat exempta de certa polèmica, és la refor-

S’amplia la cobertura del procés monitori de 30.000 a 150.000 euros

ma de diversos preceptes de la Llei de procediment laboral per autoritzar la signatura del recurs de suplicació per part dels graduats socials.

Una nova estructura Per fer aplicables els principis, els criteris i les funcions que han motivat aquest nou model d’organització, l’oficina judicial s’ha estructurat en dos tipus d’unitats processals diferents.

• Servei comú d’ordenació del procediment, des d’on es farà efectiva la tramitació dels procediments en tots els aspectes en els quals no resulti imprescindible la intervenció del jutge.

Per una banda, la unitat processal de suport directe, que és l’encarregada d’assistir jutges i magistrats en l’exercici de les seves funcions. A aquest efecte, el titular de l’òrgan judicial tindrà assignat el personal que es consideri indispensable per donar-li suport durant tot el procés.

• Servei comú d’execució, que serà el receptor de les sentències i de la resta d’actuacions que la llei reconeix amb caràcter executiu, a fi d’assegurar-ne el compliment.

La nova estructura respon, segons el legislador, a la necessitat d’ordenar, racionalitzar i simplificar el sistema de justícia i capacitar-lo per afrontar els reptes i les exigències propis d’un servei públic essencial pel que té de garant dels drets i de les llibertats dels ciutadans.

Revista Missèr · abril 2010

• Servei comú general, que durà a terme tasques de registre i repartiment dels assumptes ingressats, actes de comunicació i d’auxili judicial, així com altres funcions accessòries, com ara la gestió del dipòsit de peces de convicció i de l’arxiu dels procediments.

Per l’altra, els serveis comuns processals, que, encapçalats pels secretaris judicials, assumeixen tasques centralitzades de gestió i de suport en actuacions derivades de l’aplicació de les lleis processals. N’hi ha de tres tipus i amb funcions molt específiques:

Finalment, a aquestes dues unitats processals integrades en l’estructura de la nova oficina judicial, s’hi han d’afegir les unitats administratives, constituïdes dins l’àmbit de l’Administració de Justícia, que han estat creades per dirigir, ordenar i gestionar els recursos humans, els mitjans informàtics, les noves tecnologies i altres recursos materials.

Dossier

Cap a la modernització definitiva?

Els dubtes i la incredulitat encapçalen, per ara, les opinions dels juristes respecte de la nova etapa que empren la legislació processsal

L’entrada en vigor de la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial, no ha deixat indiferents els professionals d’un sector, el jurídic, que coincideixen en la conveniència de modernitzar el sistema de Justícia espanyol, però que posa en qüestió que la via escollida sigui la més adequada per assolir aquest objectiu. El que sí sembla evident és que les mesures adoptades no seran definitives a l’hora de resoldre els problemes de saturació que pateixen els tribunals.

Revista Missèr · abril 2010

Així ho argumenta el jutge degà de Palma, Francisco Martínez Espinosa, qui reconeix que “les novetats que introdueix la nova Oficina Judicial en l’aspecte organitzatiu són molt interessants”, al temps que aclareix, però, que aquesta aportació quedarà a mig camí “si no va acompanyada d’un impuls decidit d’actuacions de caràcter tècnic, prevists i no tancats, tan fonamentals com l’expedient digital –que encara està lluny de ser una realitat- o com la implantació de mitjans audiovisuals i tecnològics, que eximeixi al secretari judicial de ser present en totes i cada una de les fases del procediment”. Així mateix, el jutge degà considera que “l’èxit de la posada en marxa i del desenvolupament progressiu d’aquesta nova estructura dependrà, en bona mesura, del factor humà, de la implicació del funcionariat”. Per altra banda, i proporcionant una visió més àmplia de la situació judicial, Francisco Martínez Espinosa adverteix que aquest nou model “pot alleujar” part dels problemes endèmics d’acumulació i de retards dels

Francisco Martínez Espinosa i Gabriel Garcías.

tribunals, però “no resoldrà el dèficit de plantilla de jutges” que històricament ve patint la Justícia.

Per això hem de ser capaços d’assumir els obstacles que ens puguem trobar, sopesar-los i tirar endavant”.

En la mateixa línia, es mostra favorable als plantejaments del Consell General del Poder Judicial que planteja la necessitat de cercar alternatives pràctiques per aconseguir desaturar els tribunals, com puguin ser “mesures de mediació i d’arbitratge, entre d’altres, encaminades a eliminar i desincentivar processos”.

Per tant, una de les qüestions més destacades és la postura generalitzada d’obrir un compàs d’espera abans de treure conclusions, a fi de poder comprovar com s’incorporen els canvis introduïts en el funcionament diari dels jutjats, a través de la nova Oficina Judicial. En aquest sentit, ningú no es vol precipitar perquè, a més a més, encara no se sap quan es farà efectiva la seva implantació.

Sigui com vulgui, i mentre arriben més solucions, “ens enfrontam a un procés llarg” que no ha fet més que començar. “Per dur a terme grans canvis mai no es troba el moment idoni, perquè sempre generen inquietuds.

Martín Aleñar, considera que la reforma era imprescindible per agilitar la tramitació dels expedients de desnonament, “sobretot en el tràmit de notificació”

Altra reacció provoquen entre els lletrats les reformes de setze lleis processals i de més de nou-cents articles, aplicables a partir del 4 de maig, i que afecten a àmbits processals tan diversos com civil, penal, laboral i contenciós-administratiu. En aquest sentit, els punts de vista varien significativament en funció de la matèria i dels aspectes que afecten. Així, en l’àrea processal civil, l’advocat Martín Aleñar veu amb bons ulls la

Dossier Gabriel Garcías: “Resulta increïble que els sis mesos transcorreguts entre l’aprovació de la llei de reformes i la seva entrada en vigor no hagin estat suficients per poder comptar amb les infraestructures i els mitjans necessaris per posar en marxa la nova Oficina”

reforma legal en tot el referent a arrendaments urbans, en especial al tema de desnonament. “La reforma era imprescindible perquè, fins ara, la tramitació dels expedients de desnonament s’eternitzava, sobretot en el tràmit de notificació”, ja que havia l’obligació expressa d’intentar trobar al demandat no només al domicili oficial (o principal) sinó a tots aquells dels quals l’Administració en tengués constància. I cada vegada que es remetia a una nova adreça s’havia d’iniciar de bell nou la tramitació. “Ara tot això s’ha simplificat: s’intenta la notificació al domicili del demandat, si no se’l troba s’inicia automàticament el procés”. Una agilitació que Aleñar situa “en la línia” de l’Oficina Judicial, sobre la qual està a l’espera de veure com aplica certs aspectes que té en previsió: l’habilitació de la figura del procurador per tramitar aquests expedients i la desaturització de l’actual Oficina de notificació judicial. Per la seva part, l’advocat Gabriel Garcías admet “no ser molt optimista” amb les millores que teòricament duu implícita aquesta reforma. Aquesta postura ve provocada per la impossibilitat de fer coincidir la implantació de la nova Oficina Judicial amb l’entrada en vigor de les reformes processals. “Resulta increïble que els sis mesos que han transcorregut entre l’aprovació de la llei de reformes i la seva entrada en vigor no hagin estat suficients per poder comptar amb les

Martín Aleñar

La falta de determinació a l’hora de plantejar els canvis constitueix un dels motius pels quals l’advocat laboralista Ferran Gomila creu que no es podrà solucionar l’actual embús de jutjats i tribunals. “El legislador no ha donat la passa decisiva que venen recomanant experts i processalistes de variada procedència”. Segons aquest missèr, la passa fonamental per a desembussar el col·lapse judicial gira en

Pel que fa a l’àmbit processal de la justícia social, Ferran Gomila admet que “les novetats de la Llei 13/2009 és possible que tenguin menys rellevància que en altres ordres”. Sí destaca, per contra, els obstacles “de difícil valoració” que du implícita la potenciació del paper del secretari judicial prevista, i el conseqüent “desapoderament correlatiu dels jutges en la funció de direcció i control processal”, sobretot respecte del desdoblament de les competències relatives a la conciliació prèvia. “Separar el paper del conciliador –ara encomanat al Secretari- del rol resolutiu que correspon al Jutge en cas que no hi hagi conciliació conduirà probablement a situacions de perplexitat, quan no d’inidoneïtat, que el temps venidor s’encarregarà de demostrar”. Els dubtes i la incredulitat encapçalen, per tant, la nova etapa que emprèn la legislació processal, a l’espera de veure quan i com encaixarà la nova estructura d’organització judicial i si realment serà capaç d’acabar amb els mals endèmics d’un sistema de Justícia necessitat de solucions urgents i adaptades al segle XXI.

Revista Missèr · abril 2010

Ferran Gomila.

Aquest desajust i la convicció que un sistema organitzatiu de caràcter intern “no pot fer que el conjunt de l’administració de Justícia millori” li fan sentir “certa indiferència” cap a una reforma que qualifica de “feta a troços”. I ho argumenta posant com a exemple la reforma parcial que s’ha fet a 53 articles de la Llei d’Enjudiciament Criminal, quan “en realitat, i per la seva naturalesa, era aconsellable emprendre una reforma global feta amb seny”. Això ho demostra el fet que encara no ha entrat en vigor la reforma parcial referida i “ja s’està parlant de tornar a modificar-la”.

torn a la pròpia decisió”. En aquest sentit, Gomila apunta que “una vegada més s’ha desaprofitat l’oportunitat de configurar una Oficina Judicial que, dotada amb els mitjans més adequats, fos capaç de proporcionar les eines i el material necessari per generar una decisió desdoblada, és a dir, que fos útil a més d’un jutge unipersonal”. No obstant això, explica, s’ha mantengut “intocable la identificació Jutge personal- Secretari-Jutjat”, que provoca “aquest embut” i que ni la nova Oficina Judicial evitarà que torni a topar “amb la ineficiència en el mateix nus en el qual, avui en dia, es fa evident”.

infraestructures i els mitjans necessaris per posar en marxa la nova Oficina”.

Opinió

La necesidad que la CDCIB regule el uso de la vivienda familiar en los supuestos de ruptura matrimonial El proyectado LLibre Segon del Codi Civil de Catalunya Por Maria Pilar Ferrer Vanrell, catedrática de Derecho Civil UIB

1. Estado de la cuestión

Revista Missèr · abril 2010

Resulta paradójico, cuando la institución familiar está mutando a pasos agigantados, que la hace irreconocible respecto del modelo que subyacía en la originaria Compilación balear de 1961, en la vigente, e incluso en el Código civil, las modificaciones legislativas se empecinan en imponer numerosas obligaciones a los cónyuges, dejando un escaso margen a la autonomía privada. Por otra parte, se facilita la constitución de segundas o terceras uniones, las llamadas familias reconstituídas, hasta el punto que, no sólo el legislador estatal facilita y acorta el proceso para la disolución del vínculo matrimonial (Ley 15/2005), sino que, incluso, el legislador catalán en el proyectado Llibre Segon de su Codi Civil otorga efectos a las uniones de pareja que aún no han disuelto su anterior matrimonio1. Esta facilidad, de constitución y reconstitución de matrimonios o unidades convivenciales, choca con la labor

del legislador al regular los derechos y deberes de los miembros de la pareja matrimonial y convivencial, tanto en cargas familiares2, como en la regulación de la vivienda familiar, cuando ésta es, en un porcentaje importante de matrimonios, una de las mayores cargas económicas que asumen, que hacen imposible poder iniciar una nueva relación, en caso de ruptura. En Catalunya está en tramitación parlamentaria el Proyecto de Llibre Segon de su Codi Civil (BOPC, núm. 384, de 19 de gener de 2009) con el fin de adaptar el Derecho de Familia a la sociedad actual, y, en la materia que nos ocupa, da un distinto tratamiento a la vivienda familiar según se trate de actos constante convivencia, o a su ruptura.

2. La vivienda familiar, constante convivencia a) El legislador catalán optó y ha optado3 por regular, de forma intervencionista, la prohibición dispositiva al

titular de la vivienda familiar, salvo consentimiento del otro cónyuge o autorización judicial; situación que no se cohonesta con su régimen legal supletorio de separación de bienes, anclado en la autonomía patrimonial de los cónyuges. El art. 231-9 del proyectado LLibre Segon sigue limitando tal facultad dispositiva sobre la vivienda familiar del cónyuge propietario; cuando, a la ruptura de la convivencia por divorcio, nulidad o separación, el proyectado art. 233-25 permite realizar actos de disposición al propietario o titular de un derecho real sobre la vivienda familiar, sin el consentimiento del cónyuge que tiene el uso y sin autorización judicial, aunque debe respetarse este derecho que es temporal (arts.233-20 y 233-21). Por el contrario, en el régimen de cargas del matrimonio, la proyectada reforma modifica la regulación del Codi de Familia, al suprimir, en su proyectado art. 231-5 la regla

1. “Incloent-hi les parelles estables formades per persones que no podrían contreure matrimoni entre sí perquè un d’ells continua casat amb una altre persona”, EM (III,c). 2. No entraré en este tema por razón de espacio, sólo apuntar que la ley balear 18/2001, impone como carga de la pareja los alimentos del hijo no común conviviente, sin tener en cuenta que lo necesite; supuesto que sí contempla el proyectado art.231-5.2 del LLibre Segon del CCC., ya que existe un obligado principal, su otro progenitor. 3. Art. 9 Ley 8/1983; y vigente art. 9 Codi de Família.

de contribución la aportación de la vivienda de titularidad propia de un cónyuge. Quizá sea más oportuno, dadas las numerosas situaciones de crisis de pareja, arrendar el inmueble de su propiedad y destinar los frutos al sostenimiento de las cargas, y que ambos cónyuges procedan a arrendar un inmueble cuyo pago lo efectuarán en proporción a sus rendimientos (art.231-6.1); y tampoco quedará mermada su facultad dispositiva.

b) La regulación del art. 1320 Cc, sólo tendría razón de ser, en un ordenamiento imbuído por la idea de comunicación de ganancias; incluso por el distinto tratamiento que da el art. 1357.2 Cc, cuando el bien privativo es la vivienda familiar que remite al art. 1354. Incluso, el ámbito, mal llamado, de protección de la norma se tambalea ya que el art. 6 del Código de Comercio excepciona el consentimiento del otro cónyuge cuando el titular privativo es comerciante casado, o lo ha adquirido a resultas del comercio, porque estos bienes responden sin

b) del art. 4.1 CF, que no se avenía con un régimen de separación de bienes, por esto cambia de criterio, excluyendo, según la EM, de las cargas familiares “les d’adquisició i millora de l’habitatge familiar, ja que constitueixen despeses d’inversió que cal vincular a la titularitat de l’inmoble”; incluso explica que no resultaba coherente que “el cònjuge no titular pogués acabar responent d’aquesta obligació de forma solidària”. En cuanto a la obligación por las cargas, el art.231.6 no computa, expresamente, como forma

Revista Missèr · abril 2010

Opinió

Opinió necesidad del consentimiento del cónyuge no titular. La Ley Concursal tiene un distinto tratamiento según el régimen sea de gananciales o de separación de bienes; el art. 78.3 de dicha Ley Concursal, permite que en el caso que la vivienda familiar haya sido adquirida con pacto de sobrevivencia, el cónyuge del concursado puede adquirir la totalidad de la misma pagando la mitad de su precio. El epígrafe 4 del citado art. 78 determina que si la vivienda es ganancial a la “liquidación de la sociedad de gananciales o la disolución de la comunidad, el cónyuge del concursado tendrá derecho a que aquella se incluya con preferencia en su haber, hasta donde éste alcance o abonando el exceso”. Son excepciones o preferencias respecto de la vivienda familiar o de un bien, que es ganancial. Por el contrario, el art. 78.1 ninguna preferencia otorga al cónyuge no concursado sobre la vivienda familiar, cuando es un bien privativo del concursado; incluso presume que el no concursado donó al concursado la contraprestación si es una adquisición a título oneroso; sin que tenga ninguna relevancia, en tal caso, el consentimiento del art. 1320 Cc. c) La Compilación balear, que no regula la vivienda familiar, ha tenido un tratamiento jurisprudencial (STSJIB de 3 de septiembre de 2008) que permite una interpretación distinta4 a la del legislador catalán y, también, a la regulada en el Código civil que, en este caso, no es de aplicación supletoria. Esta solución es coherente con

Las modificaciones legislativas se empecinan en imponer numerosas obligaciones a los cónyuges, dejando un escaso margen a la autonomía privada la tradición jurídica balear, porque 1) el tenor del art. 1320 Cc no encaja en el régimen económico regulado en la CDCIB, ni en los principios de nuestro Derecho, donde marido y mujer, tradicionalmente, han tenido autonomía en la gestión y disposición de su patrimonio; incluso, por Stil 11 del Llibre de Stils de Mossèn Arnau d’Erill, de 1344, permitía a la mujer, en contra de lo dispuesto en el Derecho Romano, prestar fianza a favor de su marido5. Ni fue de aplicación la venia marital castellana para administrar y disponer de su patrimonio. 2) Por otra parte, porque esta limitación a la capacidad dispositiva del cónyuge titular nada tiene que ver con la protección a la familia, como manifiesta el Tribunal Constitucional que, el 22 de marzo de 1999, dicta auto de inadmisión del recurso de amparo interpuesto contra la STSJIB de 3 de septiembre de 1998 y declara6 que no se lesionó el art. 14 CE por la inaplicación del art. 1320, ni tampoco es contrario a los arts. 32 y 39 del mismo texto constitucional. En definitiva, constante convivencia, donde se presume que se actúa de consuno, cada cónyuge tiene sobre

sus bienes la gestión, administración y disposición, incluída la referida a la vivienda familiar. Incluso, el cónyuge propietario de la vivienda familiar corre con los gastos de adquisición, conservación y mejora, ya que al tratarse de un gasto de inversión7, sólo al titular le aprovecha el beneficio; ni la destinación de la vivienda de su propiedad a la familia se computa como contribución a las cargas. A la ruptura matrimonial, donde no existe comunión de vida, la Compilación nada ha previsto, y será de aplicación supletoria el Código Civil. El uso de la vivienda se destinará de acuerdo con el art.103.2 en cuanto a medidas provisionales y del art. 96 Cc.

3. El uso de la vivienda familiar, como efecto de la ruptura matrimonial, en el proyectado Llibre Segon CCC La situación de ruptura precisa que el Parlamento balear regule el supuesto que nos ocupa y se adapte a las necesidades de la sociedad, como ha previsto, aunque cautelosamente, el proyectado LLibre Segon del Codi Civil de Catalunya. La regulación de la atribución del uso de la vivienda como efecto de la nulidad, divorcio y separación judicial, ha sido objeto de una regulación más acorde con la sociedad actual en el proyectado Llibre Segon que ha avanzado otorgando libertad en la determinación de la atribución del uso de la vivienda familiar, como efecto de la ruptura. El cambio de criterio del proyecta-

Revista Missèr · abril 2010

4. No puedo detenerme en su larga justificación, me remito a los fundamentos que ya comenté, sobre la inaplicabilidad del art, 1320 Cc. FERRER VANRELL, M.Pilar “La problemática de la aplicabilidad del art. 1320 del código civil a los ordenamientos civiles territoriales. (a la luz de la Sentencia de 3 de septiembre de 1998 del TSJB)” . RCDI mayo-junio 2001.

5. Históricamente la mujer mallorquina podía afianzar a su marido (en el derecho catalán estaba prohibida la intercesión de la mujer); tampoco lo permitía el Derecho Romano por la prohibición general de intercedere pro aliis para la mujer del Senado Consulto Veleyano. Justiniano declara nula la intercesión de la mujer a favor de su marido, salvo que se probase claramente que se había efectuado en beneficio de la mujer, excepción plasmada en la Novela 134.8 Authentica Si qua mulier. Recogiendo tal prohibición, se matiza en nuestra Recopilación de 1622 (III,XIII,1), donde se reproduce el Stil 11 de las Ordinacions de Mossen Erill de 1344 (A.R.M. Llibre d’en Sant Pere, fol.31) en estos términos: “Es de consuetut en Mallorca que si las donas fan fiansas a llurs marits y juntament ab ells se obligan, sols que hajan renunciat al Vellejà, encara que no hajan renunciat a la aucthentica si qua mulier, y encara que no hajen jurat, sols sian majors de 25 anys, la obligació val y té, y axí s’és obtingut en contradictori judici”. 6. “Dicha protección es perfectamente compatible con la opción legislativa elegida por el legislador autonómico que, con fundamento en el régimen económico matrimonial de separación de bienes, que históricamente rige en las Islas Baleares, conscientemente no consideró oportuno la vigencia que establece el art. 1320 del Código civil”. 7. Ver FJ 6º de la STSJIB de 3 de septiembre de 1998.

Opinió

La cesión del uso computa como contribución en especies a la hora de fijar tanto la cuantía de los alimentos, como la pensión compensatoria (apartado 7 del art. 233-20); como también impone al beneficiario los gastos derivados del uso, incluídos tributos y tasas (apartado 2 del art.233-23)9. En los supuestos de atribución del uso de la vivienda al no propietario, el art. 233-24 regula las diversas causas de extinción de este uso, que, entre otros supuestos, si su atribución es de carácter temporal, además del

4. Conclusión Quizá la novedad más acorde con las necesidades actuales es el art. 233-21 que permite al juez, a instancia de los cónyuges, que pueda excluir la atribución del uso de la vivienda familiar en los casos que: el cónyuge custodio tenga medios para cubrir las necesidades de vivienda y la de los hijos; o si el cónyuge, que tiene que ceder el uso, puede garantizar el pago de ali-

Es necesaria la regulación de la atribución de la vivienda a la ruptura matrimonial mentos y la prestación de la cuantía que le corresponda en concepto de vivienda, es decir, su parte del precio del arrendamiento Incluso la Disposición Transitoria Tercera permite acordar la revisión de medidas adoptadas como efecto de la nulidad, divorcio o separación judicial, y pedir “la substitució de l’atribució judicial de l’ús de l’habitatge familiar per l’abonament d’una prestació dinerària, d’acord amb el que disposen els articles 233-10; 233-17 i 233-21 del Codi civil”. Esta proyectada reforma del Parlamento catalán es acorde con la necesidad de la actual sociedad; ahora bien, la única cuestión que entiendo queda pendiente de solución es la falta de concordancia del régimen de separación de bienes, que es el legal supletorio, con la limitación disposi-

tiva del titular de la vivienda familiar, constante convivencia, cuando, generosamente, la ha puesto al servicio de la familia, siendo como es obligación de ambos contribuir a las cargas; resultando de esta puesta a disposición de la vivienda propia, una triple consecuencia: 1) por una parte, no le computa a efectos de contribución a las cargas familiares (a la ruptura, computa); 2) en el caso de ruptura, pesa la afección del uso, aunque temporal, en el supuesto que no pueda encontrarse la solución alternativa prevista en los supuestos del art. 23321. 3) En el régimen de separación de bienes resulta contrario a la propia esencia de un régimen de no comunicación económica, porque prohíbe a su titular la disposición de un bien propio, que es fácilmente sustituible (por otra vivienda que adquieran ambos cónyuges en régimen de copropiedad, ya que la carga es de los dos; o bien, que contribuyan ambos al arrendamiento de una vivienda, como parte de los alimentos a los que están obligados). Esta limitación dispositiva puede resultar muy gravosa para el interés de su propietario, por ejemplo a efectos de gestión de su empresa10; particularmente en momentos de conflictividad convivencial, ya que por estadística los matrimonios son temporales. Además es voluntad de los cónyuges mantener o modificar, en cualquier momento, su régimen por otro de mayor comunicación económica. Creo que, esta limitación dispositiva, surge de una falsa concepción de entender que redunda en la protección a la familia, cuando ha quedado expuesto que el TC entiende lo contrario. No es, esta concreta cuestión, modelo a seguir por el Derecho civil balear. Por el contrario, es necesaria la regulación de la atribución de la vivienda a la ruptura matrimonial.

8. Dice: “l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar, amb el parament corresponent, i si és el cas, de les altres residències”.

9. “Les despeses ordinàries de conservació, manteniment i reparació de l’habitage, incloses les de comunitat, les de subministraments, Aixa com els tributs i les taxes de maritament anual són a càrrec del cònjuge beneficiari del dret d’ús”. 10. Por ej., a efectos de garantía hipotecaria para el ejercicio de sus negocios.

Revista Missèr · abril 2010

Para la atribución del uso de la vivienda familiar el art. 233-20.1 ha previsto, en primer lugar, el pacto de los cónyuges; y a falta de pacto o aprobación judicial del acuerdo, en caso de necesidad, el juez la atribuye al cónyuge custodio o al más necesitado, siempre de forma temporal porque, como explica la EM (III,c) pár. 21) “es vol sortir al pas d’una jurisprudencia excessivament inclinada a dotar de carácter indefinit l’atribució, a expenses dels interessos del cònjuge titular” . Incluso permite que el uso de la vivienda familiar sea sustituído por otras residencias idóneas (cuestión bien distinta a la que dispone el art. 76.3 a) CF8).

transcurso del tiempo, se extingue por matrimonio o convivencia en pareja del beneficiario del uso (apartado 1.c) segon); por mejora de la situación económica del beneficiario, o empeoramiento económico del otro (apartado 1.c) primer).

do Llibre Segon en la regulación a efectos de atribución del uso de la vivienda familiar, se manifiesta en la EM (III, c), pár.21), “(…) es preveu que, a sol·licitud de l’interessat, es pugui excloure l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar si qui en seria beneficiari té mitjans suficients per cubrir les seves necessitats i les del fills, o bé si el que ha de cedir-lo pot asumir i garantir suficientement el pagament dels aliments als fills i la prestació que pugui correspondre al cònjuge en una quantia que permeti cobrir les necessitats d’habitatge d’aquest”.

Opinió

Con oficio, sin beneficio; y al revés Por Eduard Clavell, abogado Un recurso de apelación se prepara en Ibiza o Menorca y se envía a Palma por fax o correo electrónico. Resuelta la apelación por la Audiencia, ésta lo notificará al procurador quien, a su vez, lo remitirá al letrado por fax o Internet. El procurador pues, en estos casos, se limita a hacer de intermediario; de forma forzada para el ciudadano, que tendrá que pagarlo aunque no desee contar con sus servicios. Además, deberá contratar dos, uno en Ibiza o Menorca y otro en Palma, sin que le esté permitido remitir directamente su escrito al tribunal, o a través de un solo procurador. En un reciente caso en que me tocó defender a una asociación sin afán de lucro, de esos que no se acostumbran a cobrar, o se cobran poco, por compromiso cívico y social, se discutió en alzada si la indemnización de 3.000 euros a que fue condenada tal asociación, era procedente o debía reducirse. La Audiencia ratificó en todos los puntos la sentencia de instancia y condenó en costas a la asociación. Hasta aquí, todo según el guión.

Revista Missèr · abril 2010

Pero al tasar las costas, el letrado minutó 600 euros más IVA, y los procuradores, 585. Todo según la más estricta legalidad, como así refrendó la propia Sala tras la impugnación… 585 euros por hacer de mensajero cualificado, lo mismo que el abogado por haber efectuado el fundamentado y motivado escrito de apelación. Hasta aquí el beneficio…, ¿y qué tiene que ver esto con el oficio? Bien, los que tienen el placer y la satisfacción de trabajar en el turno, ya saben cómo valora el Estado su trabajo. Cuando uno de tus defendidos

entra preventivamente en la cárcel, antes del juicio habrás ido a visitarle al menos una docena de veces al centro penitenciario; habrás efectuado tres o cuatro escritos solicitando su libertad, a medida que se producen nuevos hechos o transcurre el tiempo sin que se produzca ninguno; habrás asistido a media docena de declaraciones e interrogatorios; habrás perdido mañanas enteras, si no días, en comparecencias del 505; te habrás personado multitud de veces en el

nales, donde lo que está en juego no son ya 3.000 euros, sino la libertad y todo el patrimonio del justiciable, allí deba ser el propio abogado, ese que no cobra más de 250 euros por toda su labor, quien deba hacerse cargo de todas las notificaciones hasta el pase a procedimiento abreviado. ¿En qué quedamos? ¿La figura del procurador es tan imprescindible y necesaria que hay que obligar al ciudadano a contratarle aunque no quiera y au-

Lo que produce irritación es que se obligue al ciudadano corriente a contratar y pagar los servicios de uno o dos procuradores para enviar un escrito de una isla a la otra juzgado para ver como está el asunto y si llegan los resultados de las diligencias instadas, y habrás atendido a incontables familiares o amigos intranquilos por el futuro –y presentede tu representado.

mentar así los costes de su pleito, pero sin quien paga es el Estado entonces su presencia es superflua y puede recaer toda su labor sobre las espaldas del propio abogado y los funcionarios judiciales…?

Todo esto, claro, antes de ir a juicio, que puede tardar uno o dos años. Y otros seis meses más tarde, finalmente, cobrarás por todo tu diligente y esforzado trabajo la cantidad de ¡250 euros! (exagero, no llega, pero redondeemos…).

Se obliga a los tribunales penales a comunicar directamente con las partes, ¿tienen menos trabajo, responsabilidad o categoría que los civiles? Y los abogados penalistas, ¿su trabajo, responsabilidad y esfuerzo valen menos de la mitad que hacer de correo?

Lo curioso del caso no es que el Estado fije unos aranceles e indemnizaciones tan escandalosamente desproporcionados e injustos y que los tribunales no sean capaces de interpretarlos con más sentido común. Lo que realmente produce irritación y desánimo, es que mientras que se obliga al ciudadano corriente a contratar y pagar los servicios de uno o dos procuradores para enviar un escrito de una isla a la otra, cuando se trata de asuntos pe-

Como decía en el título, unos el oficio y otros el beneficio, y el legislador a amparar privilegios y obviar el interés general. No sea que terminemos viviendo en una sociedad más justa…

P.S.: Este artículo dice lo que dice, y no debe tomarse como una crítica generalizada a los profesionales que hacen como deben su trabajo y se convierten a veces en un gran colaborador del abogado.

Opinió

Sobre la forma en que debe practicarse la detención, el control que sobre este particular se ha propuesto la Fiscalía General del Estado y la ocultación del verdadero problema Por Jaime Campaner Muñoz, abogado El pasado día 23 de diciembre de 2009, la Fiscalía General del Estado (en adelante, FGE) dictó la Instrucción núm. 3/2.009, “sobre el control

El mentado texto, tras recordar que el cometido del Ministerio Público, por mandato constitucional (art. 124.1

hizo, en mi opinión –y a pesar de que la expresada Instrucción no contiene mención expresa al respecto-, para paliar la polémica que pocos meses antes de su dictado originó el modo en que se detuvo y exhibió públicamente a varios imputados en determinadas operaciones contra la –no se olvide- presunta corrupción que vendría azotando nuestro país en los últimos tiempos (las bautizadas como “Palma Arena” en las Islas Baleares y “Pretoria” en Cataluña), polémica que se reavivó en las postrimerías del mes de noviembre de 2009 con ocasión de la detención y exhibición, no menos circense, por las calles de Santa Cruz de Tenerife de un ya tristemente célebre joven llamado “Diego” por presuntos delitos de extrema gravedad cometidos contra una menor de 3 años de edad, siendo decretada por el Juez de Instrucción su inmediata libertad provisional sin fianza en un Auto que descarta de plano cualquier indicio racional de criminalidad contra el mismo.

Revista Missèr · abril 2010

de la forma en que ha de practicarse la detención”. Y a buen seguro lo

Opinió La falta de concreción de auténticos mecanismos para controlar que, efectivamente, las detenciones se practiquen de un modo u otro, vacía de contenido la instrucción CE), legal (art. 773.1 LECrim.) y estatutario (art. 3.3 EOMF) es, en síntesis y en lo que aquí interesa, la defensa de la legalidad, de los derechos fundamentales de los ciudadanos y de las garantías procesales de todo imputado (apartado I), plasma una serie de consideraciones teóricas y de carácter general acerca del derecho fundamental a la libertad y la restricción que supone toda detención (apartado II), para, a continuación, y no sin antes recordar el inmediato antecedente de la regulación actual de esta figura (apartado III), adentrarse en el marco legal y reglamentario vigente sobre la forma en que ha de practicarse la detención (apartado IV). Se trata, en esencia, de dos preceptos: el art. 520.1 LECrim., el cual establece que la misma deberá practicarse “en la forma

que menos perjudique al detenido o preso en su persona, reputación y patrimonio”, y el art. 18 de la Ley Orgá-

nica General Penitenciaria, precepto que regula el modo de llevar a cabo los traslados de detenidos: “de forma

que se respeten la dignidad y los derechos” de los mismos, así como la seguridad del propio traslado.

Es en este lugar donde procede traer a colación la Instrucción 12/2.007 de la Secretaría de Estado de Seguridad,

“sobre los comportamientos exigidos a los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado para garantizar los derechos de las personas detenidas o bajo custodia policial”, de

Revista Missèr · abril 2010

suerte que contiene tan fundamentales como abstractas directrices sobre la cuestión objeto de comentario:

“Decidida la procedencia de la detención, el agente policial deberá llevarla a cabo con oportunidad, entendiendo ésta como la correcta valoración y decisión del momento, lugar y modo de efectuarla, ponderando, para ello, el interés de la investigación, la peligrosidad del delincuente y la ur-

gencia del aseguramiento personal”

(instrucción 1ª, ap. 2º); y, en cuanto al esposamiento,“el agente que prac-

tique la detención o conducción, en atención a factores como las características del delito o la actitud del detenido, podrá valorar la conveniencia de aplicar o no esta medida con la finalidad de incrementar la discreción y no perjudicar la reputación del detenido” (instrucción 9ª).

En su apartado V, bajo el título “Aspectos implicados en una correcta ejecución de la detención”, la Instrucción

de la FGE ensalza -en el plano teóricoel valor de los derechos fundamentales que pueden verse afectados como consecuencia de una detención –digámoslo así- no respetuosa con los mismos, reconduciendo la exigencia de salvaguarda de los expresados derechos (presunción de inocencia, honor, dignidad, intimidad y propia imagen) al principio de proporcionalidad, mas recordando su inevitable entrada en conflicto y necesaria compatibilización con la libertad de información.

Ya en el apartado VI, se explica cuál debe ser la misión del Ministerio Fiscal tanto en los casos en que el mismo ordene la detención de una persona como en aquellos otros en que tenga conocimiento de que la Policía ha hecho lo propio: ni más ni menos que velar por el respeto a los derechos fundamentales y garantías procesales del detenido, entre las que se cuenta la “correcta” práctica de la detención, esto es, la menos lesiva para los tan traídos derechos fundamentales. ¿Y cómo deben los Sres. Fiscales llevar a cabo tal empresa? Según el texto objeto del presente artículo, en el primero de los supuestos,

“a través de instrucciones de carácter general o particular que, al respecto, den a la Policía Judicial”, mientras que en el segundo, “mediante los cauces

procesales pertinentes cuando […] el estado de la causa lo haga factible”. No importa ser muy avispado para darse cuenta de que esta última previsión, que precisamente está pensada para los supuestos más frecuentes (esto es, para cuando no ha sido el Ministerio Público quien ha ordenado la detención), adolece de una notable vacuidad, lo cual la convierte – y si no al tiempo- en inoperativa.

Finaliza la Instrucción proporcionando una serie de conclusiones (VII), entre las que son de destacar las tres primeras:

“1) El momento en que se decida llevar a efecto la práctica de la detención de una persona ha de ser cumplidamente ponderado. No es aconsejable ordenar la detención en acontecimientos sociales o en lugares públicos, profesionales o de trabajo, salvo que exista un riesgo de fuga que sólo se pueda conjurar de ese modo. 2) Tanto la detención como el traslado deben practicarse de manera que se garantice el respeto a la dignidad de la persona detenida, adoptándose las oportunas cautelas para proteger a las personas trasladadas de la curiosidad del público y de todo tipo de publicidad, así como evitándose en la medida de lo posible, que aparezcan esposados o engrilletados frente a los fotógrafos y las cámaras de televisión. 3) El detenido mantiene el derecho a la presunción de inocencia hasta que se declare su culpabilidad por parte del órgano constitucionalmente competente para ello. Por ello, la información que se facilite a los medios de comunicación acerca de detenciones y traslados ha de respetar, en todo caso, el mencionado derecho, debiéndose evitar la difusión de datos o imágenes que, de forma desproporcionada, puedan afec-

Opinió tar al honor de las personas sujetas a aquellas medidas”. Pues bien, amén de que las mentadas conclusiones son casi perogrullescas, la falta de concreción de auténticos mecanismos para controlar que, efectivamente, las detenciones se practiquen de un modo u otro, así como la carencia de previsión de específicas consecuencias –negativas, claro- para aquellos eventuales supuestos en que el controlador (el Ministerio Público) no controle a la Policía, vacía de contenido la Instrucción objeto de comentario. Personalmente, no dudo de la imparcialidad de la mayoría de los representantes del Ministerio Fiscal, así como de su sujeción al principio de legalidad, mas los mismos no dejan de regirse por los principios de unidad de actuación y dependencia jerárquica (y de todos es sabido a quién corresponde la elección del Fiscal General del Estado). Es la pescadilla que se muerde la cola: el poder ejecutivo no puede ser controlado por quien designe el ejecutivo. Y la cuestión no es baladí desde el momento en que en no pocas ocasiones las detenciones de políticos proporcionan suculentos réditos electorales.

Estamos, en fin, ante una Instrucción cosmética. Pero, en mi opinión, lo más grave no es esto último, sino que se siga orillando, ocultando y sepultando el verdadero problema: la innecesariedad de un buen número de detenciones y su no menos innecesaria duración (me refiero al célebre agotamiento de las 72 horas de rigor, en lugar del “tiempo estrictamente necesario para la realización de las averiguaciones tendentes al esclarecimiento de los hechos” ex art. 17.2 CE) en los casos en que está justificada la detención misma. En efecto –y no me extenderé dada la limitación de espacio-, se está evitando cualquier reflexión en torno al gran olvidado: el derecho fundamental a la libertad. ¿Qué sentido tiene, por ejemplo, detener a una persona sin antecedentes penales y con domicilio conocido que, previamente citada, ha comparecido voluntariamente en dependencias policiales para explicar –o no- su presunta implicación en un delito de falsedad documental o en uno de daños? Y así puedo seguir hasta el infinito. No es menos cierto –todo hay que decirlo- que somos los abogados quienes, al resignarnos la mayoría de las veces, en unos casos por simple y

llana ausencia de una verdadera beligerancia en la defensa de los derechos fundamentales y, en otros, porque consideramos que todo acabará antes y mejor para nuestro patrocinado si optamos por el “laisser faire”, fomentamos tan reprobables prácticas. Ahí queda para la reflexión. Ya para finalizar, un ejemplo paradigmático de trasgresión ilegítima del derecho fundamental a la libertad y de incumplimiento de todo tipo de previsiones constitucionales, legales y reglamentarias relativas a la forma en que debe practicarse la detención: todos recordamos la detención de un conocido letrado del ICAIB investigado por un presunto delito de inducción al falso testimonio en su propio despacho profesional y en horario de oficina. Ojalá me equivoque, pero creo que no será el Ministerio Público quien ponga coto a este tipo de abusos policiales. La Fiscalía, a pesar de apoyar la petición de sobreseimiento interesada por la defensa del abogado (y que el Instructor acordó), no actuó. Y no seremos tan ingenuos como para pensar que su inactividad se debió a que no existía la Instrucción de la FGE núm. 3/2009, ¿verdad?

La vía excepcional de acceso al turno de oficio a) Tener residencia habitual y despacho abierto en el ámbito del colegio respectivo, así como tener cumplidas todas las obligaciones estatutarias. b) Acreditar más de tres años en el ejercicio de la profesión. c) Estar en posesión del diploma del curso de Escuela de Práctica Jurí-

dica o de cursos equivalentes homologados por el Colegio, o, en su caso, haber superado los cursos o pruebas de acceso a los servicios de turno de oficio y asistencia letrada al detenido establecidos por las Junta de Gobierno. Excepcionalmente, se podrá dispensar motivadamente del cumplimento del requisito establecido

El acceso al Turno de Oficio exige que los abogados cumplan unos requisitos esenciales que vienen establecidos en la Orden Ministerial de 3 de Junio de 1997 por la que se establecen los requisitos generales mínimos de formación y especialización necesarios para prestar los servicios de asistencia jurídica gratuita, que son los siguientes:

Revista Missèr · abril 2010

Por Miguel Forteza Rey, abogado y vicepresidente de la AJAIB

Opinió en la letra c) si concurren méritos y circunstancias que acreditasen su capacidad. Así pues, además de la citada Orden ministerial, la Junta de Gobierno tiene capacidad para regular las condiciones para acceder al Turno de Oficio. El Reglamento del Turno de Oficio del Ilustre Colegio de Abogados de Baleares, transcribe el contenido de la Orden Ministerial de 3 de Junio de 1997, añadiendo el siguiente requisito:

co y se desarrolla entre los meses de julio y octubre con un régimen presencial a tiempo completo, de lunes a viernes de 17:00 a 20:00 horas en la sede del ICAIB. Ello supone que el abogado que curse este master, deberá renunciar a trabajar por las tardes, por lo que no podrá atender los asuntos de su despacho más que por la mañana.

“En el caso de los turnos de oficio especializados, deberán superarse los cursos que reglamentariamente se establezcan, o, si procede, acreditarse la especialización en la materia, de conformidad con los criterios que, en cada caso se establezcan por la Junta de Gobierno y que serán oportunamente anunciados”.

Revista Missèr · abril 2010

En consecuencia, el acceso al Turno de Oficio por parte de los letrados tiene dos requisitos imprescindibles: por una parte la residencia habitual y despacho abierto en el ámbito del colegio respectivo y, por otra, acreditar más de tres años en el ejercicio de la profesión.

tado con un examen para determinar si el letrado reúne las condiciones y requisitos necesarios para desempeñar sus funciones con garantías para el destinatario.

2.- En segundo lugar, podría ha-

cer uso de la facultad excepcional que tiene la Junta de Gobierno para dispensar del cumplimiento del requisito de haber obtenido el diploma de la EPJ o de haber superado los cursos de acceso al turno de oficio, si concurren méritos y

circunstancias que acreditasen su capacidad .

El autor reclama que el horario de los cursos de especialización sea compatible con el ejercicio de la profesión por las tardes.

Para cumplir con el tercer requisito consistente en estar en posesión del diploma de la EPJ, el ICAIB y la UIB ofrecen el master de Práctica Jurídica, cuyo objetivo fundamental es que los alumnos realicen una actividad jurídica de aplicación práctica de calidad para iniciar con garantías de éxito la carrera profesional de la abogacía. El master tiene un contenido y enfoque eminentemente prácti-

No obstante, para cumplir con el tercer requisito, el Colegio, tal y como establece la legislación aplicable, podría establecer dos posibilidades más para facilitar la incorporación al Turno de Oficio:

1.- En primer lugar, organizar un

curso de acceso al Turno de Oficio, que sea compatible con el ejercicio de la profesión durante las tardes, complemen-

Estos méritos se podrían valorar en función de las credenciales del letrado, como por ejemplo, haber dirigido un cierto número de procedimientos judiciales, tener la carta de recomendación de algún compañero ya habilitado para el Turno de Oficio, la posibilidad de realizar el examen a que se refiere el Reglamento para la homologación de las escuelas de práctica jurídica y las prácticas de iniciación a la Abogacía, o una prueba de análogas características y, en definitiva, cualquier otro elemento a ponderar por el ICAIB que pudiera garantizar la suficiente preparación del letrado.

Así pues, se trata de encontrar un equilibrio entre facilitar el acceso al turno de oficio a los abogados ejercientes que no tengan la posibilidad material de trabajar únicamente por las mañanas teniendo que acudir todas las tardes al master de Práctica Jurídica y prestar el Servicio de Asistencia Jurídica letrada con todas las garantías necesarias para el ciudadano.

Notícies

Ibiza acogerá los días 10, 11 y 12 de junio el VI Congreso de Responsabilidad Civil El hotel Garbi & Spa, situado en la playa d’en Bossa, en la localidad de Sant Josep (Ibiza), será la sede del VI Congreso de Responsabilidad Civil que se celebrará los días 10, 11 y 12 de junio y en cuya organización ya están trabajado activamente los miembros de la Comisión de Abogados de Responsabilidad Civil y Seguros del ICAIB.

Revista Missèr · abril 2010

En breve, la Comisión estará en disposición de informar del programa definitivo, si bien ya puede adelantarse que el Congreso contará con la participación de los catedráticos Don Santiago Cavanillas Múgica y Don

Luis Medina Alcoz, las magistradas Doña Susana González de la Varga y Doña María Ángeles Pardo Sánchez, el director de la revista RC y responsable de siniestros del Consorcio de Compensación de Seguros, Don José Antonio Badillo Arias, los abogados Don Mariano Medina Crespo y Don José Manuel Villar Calabuig, y el magistrado del Tribunal Supremo y Presidente de la Sala 1ª, Don Juan Antonio Xiol Rios. Las ponencias analizarán, entre otras cuestiones, la responsabilidad civil de directivos y administradores sociales, la responsabilidad patrimonial de las

administraciones públicas, los hechos de la circulación, los daños recíprocos sin prueba de culpa y la responsabilidad objetiva y subjetiva. Como ya es habitual, el programa académico se acompañará de una propuesta social para los congresistas y sus acompañantes, que se cerrará con una comida que tendrá lugar el día 12 de junio. Como escenario del congreso se ha elegido el hotel Garbi & Spa que, además, ha realizado una oferta de alojamiento excepcional con motivo del acontecimiento.

Drets humans

El passat mes de febrer, cap altra que la celeels observadors de Drets bració del referèndum d’autodeterminació». Humans José Manuel de la Fuente i María Rosario García, visitaren la Ambdós qualificaren seu col·legial de Palma de molt greu i «totalper pronunciar una conment desesperada» la ferència organitzada situació que viu la població sahrauí als terriper l’Associació d’Amics toris ocupats, tot i que del Poble Sahrauí de es mostraren confiats les Illes Balears. En el que les coses comendecurs de la xerrada, cin a canviar, com ho aquests observadors demostra, en opinió del denunciaren que les autoritats marroquisenyor De la Fuente, el nes han intensificat la fet que la Unió Europea política d’assetjament s’hagi plantejat retocar i la pressió contra els Els observadors de Drets Humans, José Manuel de la Fuente y Rosario García (tercer i quar- o reconsiderar l’acord ta per l’esquerra), amb dos membres de l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí de les Illes activistes sahrauís pels Balears i el president de la Comissió de Drets Humans de l’ICAIB. pesquer amb el Marroc drets humans, una teni supeditar-lo de forma dència que, digueren, fa ja molts d’anys, la població sahrauí ferma al respecte efeces va agreujar arran de la repercussió als territoris ocupats.» tiu dels drets humans al país alauita». internacional que va tenir la vaga de fam protagonitzada al nostre país per «Allò que s’ha de fer ara —afegí, per Cal dir que José Manuel de la Fuente va Aminatu Haidar. la seva part, María Rosario García— és ser un dels fundadors de l’Observatori aprofitar aquesta major sensibilitat dels Drets Humans de Badajoz, entiTot i així, asseguraren, «també ha es- de la població espanyola i d’altres paï- tat que, entre altres guardons, rebé el tat gràcies a Aminatu 2008 el Premi de Drets Haidar que la societat Humans del Consell Ge«Aminatu ha aconseguit que al nostre país s’hagi romput espanyola i la comunineral de l’Advocacia Estat internacional han panyola i el 2009 la Meun silenci culpable i covard i ha servit com a revulsiu per tornat a posar el punt dalla d’Extremadura. Els retornar a l’actualitat la situació lamentable que viu des de de mira en un problema membres d’aquest obsobre el qual a penes servatori, que fou pioner fa ja molts d’anys la població sahrauí als territoris ocupats» en l’enviament de mises parlava». «Aminatu sions d’observació als te—afirmà José Manuel de la Fuente— ha aconseguit que al sos europeus perquè el nostre país i la rritoris ocupats, han assistit a diferents nostre país s’hagi romput un silenci comunitat internacional pressionin el judicis contra activistes sahrauís fets culpable i covard i ha servit com a a Marroc per tal d’oferir una solució de- al Sàhara i Algèria, i s’han entrevistat revulsiu per retornar a l’actualitat la finitiva al problema del Sàhara», una amb reclusos, autoritats i amb famisituació lamentable que viu, des de solució que, puntualitzà, «no pot ser liars de presos i desapareguts.

Revista Missèr · abril 2010

Observadors de Drets Humans denuncien a Palma l’augment de l’assetjament marroquí contra els activistes sahrauís

Turno de oficio

Modernas ecuaciones sobre la pena y la prueba Por Carlos López, abogado De igual modo que la oración se divide –o así era, por lo menos, en mis tiempos de bachiller- en sujeto, verbo y predicado, la sentencia se articula mediante tres partes, definidas como hechos, fundamentos y fallo, y cuya configuración no resulta aquí preciso detallar.

Revista Missèr · abril 2010

Concretamente en el ámbito del derecho penal, y expuesto de una forma sucinta, acreditados unos hechos, éstos encuentran su encaje en un determinado tipo penal, y de ello se desprende la pena prevista en la norma, de tal forma, que el primero de los análisis a llevar a cabo será el tendente a determinar si los hechos imputados a la persona acusada se hallan o no acreditados, careciendo de sentido, si éstos no resultan ciertos, abordar ninguna de las siguientes cuestiones, toda vez que éstas dependen absolutamente de este primer elemento y a su vez, éste es totalmente independiente de las demás. Sin embargo, en los últimos años, ha venido apareciendo y extendiéndose una curiosa ecuación que altera el tradicional razonamiento y en la que el orden de los factores sí altera el producto, y cuya concreción se basa en condicionar la prueba necesaria para considerar acreditados los hechos, a la mayor o menor gravedad de la pena a imponer, considerando que, ante sanciones que se califican como leves por los Tribunales, no resulta preciso atenerse a los principios que determinan la ineludible necesidad de prueba de cargo

suficiente para la enervación de la presunción de inocencia. Tal curioso principio es el que subyace en la sorprendente práctica de exigir, en progresión geométrica, una abundancia y escrupulosidad de la prueba para la determinación de los hechos, en función de la gravedad de la pena que corresponda, al tipo penal que sea de aplicación, y así, mientras disponemos de una, cada vez más, estricta doctrina respecto de la validez de pruebas, llevadas al proceso en supuestos de delitos considerados graves, por otra, las conductas constitutivas de ilícitos leves, son consideradas acreditadas, con medios cada vez más livianos. Enmarañados en tal contexto, no ha sido baldía la última vuelta de tuerca que se ha dado a tan sutil planteamiento y que se ha introducido desde la teoría, ya con cierta tradición, de la valoración de la declaración de la víctima como testigo único. La consideración de la declaración de la víctima como prueba suficiente para la enervación de la presunción de inocencia se desarrolló inicialmente en el seno de los delitos

de agresiones sexuales, en los que, por sus especiales circunstancias de buscada intimidad, se hacía muy difícil la presencia de testigos, así como la existencia de otras pruebas objetivas, si bien –como es sabido- ésta debía venir amparada por una serie de circunstancias que, interpretadas de una forma restrictiva, debían avalarla. Así, y de forma puramente enunciativa, la jurisprudencia ha venido exigiendo la existencia de una coherencia y continuidad en la versión del testigo-víctima, la ausencia de intereses espureos o animadversión frente al imputado, y la existencia de datos periféricos que avalen mínimamente la existencia de la acusación. Importante resulta destacar que en los supuestos en que se desarrolló la doctrina expuesta, el punto de partida era siempre la existencia de una agresión, que se hallaba incuestionablemente establecida mediante los informes médico-forenses, por lo que restaba por establecer, en todo caso, la autoría de la agresión y las circunstancias de la misma. Con origen en la expuesta teoría doctrinal, es desde donde viene encon-

“Es, como poco, preocupante que bajo la no confesada, pero obvia, excusa de la poca gravedad de la pena, se persista condenando a justiciables, no solo con fundamento en las meras versiones únicas de quien formula la denuncia, sino valorando pruebas que en otro tipo de procesos no resultarían mínimamente aceptables”

Turno de oficio trando su desarrollo, la “moderna” interpretación que viene apoderándose día a día de algunos Juzgados, en base a la cual, la declaración de la víctima testigo-único resulta suficiente para enervar la presunción de inocencia, en una aplicación que, aun cuando en una visión muy superficial pudiera parecer similar, sus matizaciones la hacen totalmente distinta. Esta moderna doctrina encuentra su campo abonado fundamentalmente en dos tipos de procedimientos. Por una parte los que derivan de la aplicación de los tipos penales reformados a tenor de la Ley Orgánica 1/2004 de 28 de diciembre de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de género; por otra, en los juicios de faltas; y en tanto que en unos y otros la pena que resulta es la de multa o los denominados trabajos en beneficio de la comunidad, ante cuya supuesta levedad de las penas, se impone la precariedad de la prueba exigida. Así, ante una coherente y persistente acusación por la parte denunciante, es práctica, si no generalizada, sí común, obviar el resto de requisitos determinados por la doctrina jurisprudencial; en tanto que ya el punto de partida se halla netamente viciado,

“Cuando parecería que debiera extremarse la protección del principio de presunción de inocencia, éste decae por la simple aplicación de la ecuación triunfante: a menos pena, menos prueba” toda vez que donde la acusación se dirigía a persona desconocida, y de la que no se acreditaba enemistad, ni causa que justificara el más mínimo atisbo que permita la sospecha de una motivación espúrea basada en relaciones previas de enemistad o venganza, se pasa ahora a acoger una acusación por parte de quien resulta lógico albergar la sospecha de la existencia de un móvil de resentimiento o enemistad, derivada, precisamente, de las conflictivas relaciones procesado-víctima, que privan al testimonio de la aptitud suficiente para generar el estado de certidumbre en que estriba la convicción judicial, y todo ello en el seno de un procedimiento del que se desprenden obvias consecuencias civiles, tanto de contenido patrimonial, como moral y que se derivan en todo caso de la declaración o no de culpabilidad de una de las partes. Más llamativo que lo anterior, si cabe, resulta, la inexistencia de un dato objetivo, que por lo menos verifique la existencia del hecho, con indepen-

dencia de a quien imputar su autoría, y así, frente a la constatación médica de la existencia de una agresión, los tipos elevados a la categoría de delito carecen del mínimo rastro de su propia existencia, en tanto difícilmente cabe imaginar demostrar la existencia objetiva de unas amenazas verbales, coacciones, vejaciones, o similares conductas, por lo que, cuando parecería que debiera extremarse la protección del principio de presunción de inocencia, éste decae por la simple aplicación de la ecuación triunfante: a menos pena, menos prueba. Es, por tanto, cuando menos preocupante, que tales tendencias continúen aflorando en los Tribunales, y que bajo la no confesada, pero obvia excusa de la poca gravedad de la pena, se persista condenando a justiciables, no solo con fundamento en las meras versiones únicas de quien formula la denuncia, sino valorando pruebas que en otro tipo de procesos no resultarían mínimamente aceptables.

constituyen una escasa minoría, ocasionan importantes problemas tanto profesionales, como personales, a los abogados cuya defensa, por turno, les corresponde. Frente a tales circunstancias, desde la Comisión de Turno de Oficio, conside-

ramos conveniente recordar, al tiempo que resaltar, algunos principios referentes a la prestación del Turno de Oficio. En primer lugar, que de conformidad con lo dispuesto en el artículo 23 de la Ley 11/1996 de Asistencia Jurídica Gratuita y los artículos 33.2 y 46.1 del

En los últimos meses se ha tenido conocimiento, en la Comisión del Turno de Oficio, de un notable incremento de incidentes en la prestación del Turno de Oficio, ocasionados por una conducta totalmente improcedente, por parte de algunos beneficiarios del derecho de Justicia gratuita, que si bien

Revista Missèr · abril 2010

A los compañeros adscritos al turno de oficio

Turno de oficio Ni por parte del letrado existe la posibilidad de apartarse de la causa encomendada, ni por parte del beneficiario del derecho de justicia gratuita tiene cabida el “cambio” de abogado, al margen de los supuestos legalmente establecidos y restrictivamente interpretados por la doctrina Estatuto General de la Abogacía, el abogado debe actuar en los asuntos que se le encomiendan por designación del Turno de Oficio, con total libertad e independencia. Ello supone, entre otros aspectos, que en modo alguno puede aceptarse que el cliente obligue a su letrado a desempeñar la defensa en la forma que éste desee o le interese, ni que en modo alguno, esté llamado a dirigirla, organizarla o determinarla, ya que, una vez asignado un asunto, sólo al abogado le corresponde dirigir, organizar y decidir cómo llevar a cabo su tarea de acuerdo con su leal saber y entender técnico y jurídico. Por consiguiente, constituye, no sólo un derecho, sino un deber, por parte del letrado, actuar de conformidad a tales principios, por lo que ante situaciones en las que no se respete por parte del justiciable tal irrenunciable principio, es cuestión ineludible, buscar formas de solución al conflicto.

Revista Missèr · abril 2010

La primera de ellas, no por obvia, debe obviarse, y no es otra que el diálogo, a través del cual el letrado debe tratar de convencer a su cliente de que, precisamente, solo respetando su libertad e independencia, tiene garantizada –el justiciable– una eficaz defensa de sus intereses.

Por una parte, es importante hacer uso, y hacerlo correctamente, de la figura de la insostenibilidad regulada en los artículos 32 y siguientes de la Ley de Asistencia Jurídica Gratuita; y ello cuando, cada día más, se plantean, a través de las designaciones en Turno de Oficio, pretensiones por parte de los beneficiarios del derecho de asistencia jurídica gratuita que carecen del más mínimo respaldo legal. No es solo que nada obligue al letrado a formular o sostener ante los Tribunales una pretensión absurda, sino al contrario, la ética profesional y la dignidad personal, obligan a abstenerse de plantear acciones absurdas e improsperables, careciendo de todo sentido la iniciación de un procedimiento judicial vacuo de todo amparo normativo.

El verdadero problema se manifiesta cuando intentado el razonamiento, éste no es posible o no se obtiene resultado; y ante tal situación la normativa vigente ofrece pocas y limitadas soluciones –dada la insuficiente y deficiente regulación de la actuación letrada en Turno de Oficio- a las que se hace preciso recurrir.

No es sólo que nada obligue al letrado a formular o sostener ante los Tribunales una pretensión absurda, sino que, al contrario, la ética profesional y la dignidad personal obligan a abstenerse de plantear acciones absurdas e improsperables

Una vez que, o bien se ha iniciado el procedimiento, o bien éste debe iniciarse por no existir causa de insostenbilidad, y a tenor de los previsto en el artículo 31 de la citada Ley de Asistencia Jurídica Gratuita, y del apartado 4 del artículo 27 del Reglamento que desarrolla la anterior, éste debe llevarse hasta su conclusión, sin que exista posible causa de apartarse del mismo, con la sola excepción contemplada en el propio artículo 31 de la Ley de Asistencia Jurídica Gratuita, que contempla la posibilidad de excusarse de la defensa, en el ámbito exclusivamente penal y cuando concurra motivo personal y justo, conceptos obviamente imprecisos que, en su caso, deberán ser sopesados y apreciados por el decano. Por consiguiente, ni por parte del letrado existe la posibilidad de apartarse de la causa encomendada, ni por parte del beneficiario del derecho de justicia gratuita tiene cabida el “cambio” de abogado, al margen de los supuestos legalmente establecidos y restrictivamente interpretados por la doctrina.

Notícies

L’advocacia balear reforça el seu compromís amb la prevenció de la violència de gènere Millorar la coordinació entre les diferents organitzacions i institucions implicades en la protecció de les dones víctimes de la violència de gènere i d’atacs sexuals i reforçar la prevenció, les possibilitats de detecció i, si cal, l’atenció davant aquest tipus de violència, són els objectius bàsics del Protocol interinstitucional de detecció, prevenció i atenció davant la violència masclista, al qual s’adherí el Col·legi d’Advocats el passat mes de gener. El text del protocol incideix especialment en la necessitat d’aprofundir

l’àmbit de la detecció i la prevenció de futurs casos de violència masclista, i implica, a més, en el reforç de la protecció i de l’atenció a les víctimes, un total de 18 institucions, entre les quals figuren, a més de l’ICAIB, altres corporacions col·legials –psicòlegs i treballadors socials–, quatre conselleries del Govern de les Illes Balears –Educació, Salut, Interior, Innovació i Justícia i Afers Socials–, els quatre consells insulars, el Tribunal Superior de Justícia, l’Ajuntament de Palma, la Federació d’Entitats Locals, la Delegació del Govern a les Balears,

l’Audiència Provincial, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Així, a fi d’impulsar la coordinació òptima entre totes aquestes organitzacions, el protocol estableix una sèrie de pautes d’actuació homogènies entre els diferents col·lectius professionals implicats que s’hauran d’aplicar a tota la Comunitat Autònoma i que afecten, no tan sols els serveis d’atenció que hi ha ara, sinó també actuacions dins els àmbits de detecció i de prevenció d’aquest tipus de violència.

Reportatge

PenalNet, la primera

comunitat virtual d’advocats penalistes europeus Es tracta d’una plataforma segura de feina en la xarxa desenvolupada per l’advocacia espanyola Prop de 300 advocats espanyols, alguns dels quals són de les Illes Balears, s’han apuntat a la plataforma PenalNet, la primera comunitat virtual d’advocats penalistes europeus, un sistema de comunicacions i de feina segura en la xarxa.

Revista Missèr · abril 2010

PenalNet és una iniciativa desenvolupada pel Consell General de l’Advocacia Espanyola, en cooperació amb els consells d’advocats francès, italià, hongarès i romanès, amb la idea de facilitar la col·laboració entre companys per a assumptes transfronterers i assegurar les comunicacions i l’enviament d’informació confidencial. La plataforma, que té el suport de la Direcció General de Justícia, Llibertat i Seguretat de la Comissó Europea, es basa en l’ús del certificat digital d’advocat europeu, i conté un directori de penalistes acreditats que, en una primera fase, permetrà que es localitzin, es comuniquin i col·laborin 1.500 advocats dels cinc països membres abans esmentats que estiguin acreditats com a penalistes en exercici pel seu col·legi o consell professional. PenalNet pretén fomentar l’eficiència i la seguretat en l’enviament i la recepció de documentació, gràcies

a un sistema de comunicacions encriptades que envia a l’emissor un justificant de recepció i de lectura dels seus missatges. Tot i que el projecte ha nascut inicialment limitat als advocats penalistes i a 5 països europeus, la idea del CGAE és ampliar en el futur aquesta xarxa a altres països i també a altres especialitats del dret.

Seguretat màxima Els responsables del projecte asseguren que amb PenalNet es poden fer comunicacions i enviar documentació amb la màxima seguretat, ja que, no tan sols garanteix que tant el destinatari com l’emissor estiguin identificats i certificats com a advocats, sinó que a més els professionals tindran la certesa que els seus enviaments no seran modificats i que seran rebuts pels destinataris triats. A més, PenalNet permet notificar a la persona interessada, tant per correu electrònic com per SMS, la recepció i la lectura del correu electrònic, i verificar, de forma inqüestionable, l’autoria dels missatges.

Reportatge

noTa:: Les persones interessades poden obtenir-ne més informació en el lloc web www.caib.es

Revista MissèR · abril 2010

assumptes de violència domèsti«ningú no està sol contra el deca i amb delictes contra la llibertat licte.» aquest és el missatge de la sexual. campanya de difusió, iniciada per la Conselleria d’innovació, interior L’àrea jurídica del servei té com a i Justícia, per donar a conèixer enobjectius bàsics informar, orientar i tre els ciutadans la tasca integral assessorar jurídicament la víctima a d’atenció que duen a terme els professionals que atenen les oficines fi d’evitar-li la indefensió. en aquest d’ajuda a les Víctimes del delicte sentit, entre les actuacions que es a dreta: Javier Torres, antoni Terrasa, Pilar que hi ha a les illes Balears, serveis d’esquerra duen a terme a les oaVd figuren Costa, Joan Font i Marta díaz. de suport especialitzat que, des de les d’informar la víctima, de maneFont–, aquestes entitats són una eina l’any passat, gestiona la direcció ra clara i senzilla, dels aspectes segeneral de Justícia juntament amb els essencial per evitar la doble victimit- güents: el delicte o la falta de què ha col·legis d’advocats i de psicòlegs de zació o revictimització a la qual, a ve- estat objecte; la via adequada que s’ha gades, es veuen abocades les víctimes. de seguir, en el cas que els fets no siles illes Balears. en aquest sentit, el degà del Col·legi guin constitutius d’un il·lícit penal; els «La gent que, malauradament, ha es- indicà que en aquestes oficines les víc- drets que assisteixen la víctima i les tat víctima d’un delicte ha de saber times del delicte reben, des del primer mesures per fer-los efectius; les conque no està tota sola, sinó al contrari, moment, una atenció integral i absolu- seqüències de constituir-se com a part que hi ha un servei en el qual un ampli tament coordinada que inclou, no tan en el procediment, i, si escau, la inforequip de professionals qualificats es sols l’orientació legal i jurídica que han mació jurídica sobre el tipus de proceposen al seu abast per proporcionar-li de menester, sinó també tota la infor- diment penal que s’ha de tramitar. una atenció integral, immediata, espe- mació relativa als recursos socials i sacialitzada i gratuïta», digué la conselle- nitaris que té a la seva disposició i, si ra Pilar Costa durant l’acte de presen- cal, atenció psicològica. «Una actuació tació de la campanya de difusió que es integral i integradora –considerà– que evita el peregrinatge de la víctima per va fer el passat 4 de març. diferents organismes legals, socials o i precisament això, que la gent cone- sanitaris al quals pot acudir per cercar gui l’existència d’un servei pensat per ajuda.» i per a les víctimes és l’objecte de la campanya de promoció que promou Més de 2.300 consultes legals la directora de Justícia del Govern de ateses durant l’any 2009 les illes Balears, Marta díaz. en n el decurs de l’acte de presentaPer la seva part, el degà de l’iCaiB, Joan ció de la campanya, el degà donà Font, també present a l’acte, considerà a conèixer que els advocats que que les oaVd són una prova que «la atenen les oficines d’ajuda a col·laboració entre l’administració i els les Víctimes del delicte elicte atenprofessionals –en aquest cas advocats gueren, durant el 2009, un i psicòlegs– és capaç de posar a l’abast total de 2.362 consultes le-dels ciutadans un servei coordinat gals, de les quals més del de gran utilitat». «es més –afegí Juan 50% tenien a veure amb

OAVD: suport integral a les víctimes dels delictes

Els advocats de les Oficines d’Ajuda a les Víctimes del Delicte atengueren més de 2.300 consultes legals durant l’any 2009

El col.legi

2009, un any intens a l’ICAIB El passat 26 de març, en el decurs de la Junta General Ordinària, el degà de l’ICAIB va repassar els principals esdeveniments que ha organitzat el Col.legi o s’hi han dut a terme durant el 2009, un any que, va dir Joan Font, ha estat un dels més intensos pel que fa a l’activitat registrada per l’ICAIB i en què s’han produït «avanços destacats en la projecció de l’advocacia balear com una professió essencial per a la defensa dels ciutadans». El degà recordà que l’any 2009 començà amb la renovació parcial de la Junta de Govern, que incorporà algunes cares noves, tot i que, digué, la voluntat de servei al col·legiat es manté intacta.

112 dies de formació el repàs de la memòria col·legial s’inicià amb una referència a l’activitat formativa duta a terme a l’iCaiB, que quedà reflectida perfectament només amb tres dades: durant l’any 2009, l’iCaiB destinà 112 dies a la formació i acollí 40 actes formatius que foren seguits per prop de 1.700 persones.

La major part de les activitats formativas organitzades a l’iCaiB registraren una bona resposta dels col·legiats.

Una professió oberta a la societat a banda dels esdeveniments de caire formatiu i d’altres de més institucionals organitzats durant l’any 2009, l’iCaiB impulsà també tot un seguit d’activitats adreçades a assolir dos objectius bàsics: aconseguir més participació dels col·legiats en la vida i el funcionament col·legial i projectar una imatge pública com una entitat moderna, viva i dinàmica al servei també de la societat.

Revista MissèR · abril 2010

a aquests objectius contribuïren diverses accions, entre les quals caldria destacar la setmana Ciutadana, la participació de l’iCaiB a diverses iniciatives interinstitucionals, el cicle de cine jurídic, el certamen de fotografia i les sortides organitzades pel grup d’excursionisme de l’iCaiB. així, durant el 2009 es varen ampliar, per primera vegada, les accions que duu a terme l’iCaiB per tal de procurar un acostament entre l’advocat i la ciutadania i aconseguir que la ciutadania ens vegi com una peça essencial en la defensa dels seus drets i interessos legítims, de forma que, a la ja tradicional jornada de portes obertes, l’any passat s’hi afegiren una sèrie de conferències ciutadanes per informar i orientar a totes les persones que hi varen voler assistir sobre els seus drets en diferents matèries.

en l’objectiu d’obertura a la societat, hi tingué també un paper destacat la participació de l’iCaiB en diferents plataformes de caire cívic o la seva inclusió en protocols interinstitucionals, com ara, entre d’altres, l’adhesió a la Plataforma per l’exemplaritat en la Gestió Pública, el protocol que es va firmar amb l’institut Mallorquí d’afers socials per coordinar i tractar d’augmentar la protecció i la prevenció dels maltractaments entre la gent gran, i l’impuls que, juntament amb la Cambra de Comerç de Mallorca, es donà a la creació de l’associació d’arbitratge de les illes Balears. altres esdeveniments organitzats per tal de fomentar la participació ciutadana i el seu acostament a la figura i la feina de l’advocat foren el desenvolupament del cicle de cine jurídic, amb la projecció de cinc pellícules, i la convocatòria del segon concurs de fotografia i de diferents sortides organitzades pel grup d’excursionisme de l’iCaiB.

El col.legi Al servei del ciutadà L’expressió més clara de la vocació de servei i de la funció social de l’advocacia la trobam en la dedicació i l’esforç dels professionals que atenen el torn d’ofici, els diferents serveis d’orientació jurídica i les oficines d’ajuda a les víctimes del delicte. Un esforç que queda absolutament clar amb a penes dues dades: l’any passat s’atengueren 13.052 persones en els diferents serveis d’orientació jurídica i s’obriren més de 25.000 expedients del torn d’ofici, una quantitat que supera en un 26% els oberts durant el 2008. Això suposa que només en un any prop de 40.000 persones accediren als serveis d’orientació jurídica o es beneficiaren de la justícia gratuïta gràcies a la tasca dels advocats adscrits a aquests serveis. Una dada gens menyspreable que indica clarament el compromís de l’advocacia per la defensa dels drets de tots els ciutadans.

Pel que fa al servei a la societat, i a les mesures adoptades a fi de contribuir a la millora de l’Administració de justícia, caldria esmentar altres fets importants, com ara l’assumpció, l’any passat, de la gestió – coordinada juntament amb la direcció de Justícia del Govern - de les Oficines d’Atenció a les Víctimes del Delicte; l’extensió a nous jutjats de família del servei de mediació familiar intrajudicial; l’ampliació del conveni amb l’Ajuntament de Palma per augmentar l’assessorament als consumidors; la firma de l’acord de col·laboració per prestar orientació legal als emprenedors d’Eivissa; l’acord d’unificar criteris al qual arribaren la Secció de Dret de Família de l’ICAIB i els secretaris, jutges i magistrats del jutjat de Violència número 1 de Palma i dels jutjats de Família 3, 12, 16 i 20, i l’adhesió de l’ICAIB i de la Fiscalia Balear al protocol signat el mes d’abril de 2009 pel CGAE i la Fiscalia General de l’Estat per agilitar els acords de conformitat en els processos penals.

Compromís amb la defensa dels drets humans

Entre els actes organitzats també per la Secció de Drets Humans de l’ICAIB destacaren la conferència sobre justícia penal internacional que pronuncià a la seu de l’ICAIB el magistrat de l’Audiència

Emilio Ginés (quart per l’esquerra) i Marisela Ortiz (penúltima) denunciaren l’horror dels feminicidis de Ciudad Juárez.

Nacional, Baltasar Garzón, i la presentació de l’informe anual d’aquesta secció, en què es denuncia que al nostre país hi ha «clares tendències regressives en el camp del dret penal». La situació de «retenció irregular» a Espanya de l’activista sahrauí Aminatu Haidar, l’atemptat registrat el 30 de juliol a Palmanova que acabà amb la vida de dos guàrdies civils i l’assassinat del gendre de Marisela Ortiz i la situació de violència que es viu a Ciudad Juárez, no passaren tampoc desapercebuts i foren objecte d’una condemna enèrgica per part de l’advocacia balear.

La conferència de Garzón fou seguida per més de 300 persones.

Revista Missèr · abril 2010

Sigui com vulgui, el fet cert és que durant l’any 2009 l’ICAIB tornà a servir de plataforma de denúncia i donà veu a diferents representants clau en la defensa dels drets humans, com Marisela Ortiz, presidenta de l’associació “Nuestras Hijas de Regreso a Casa”, i

l’advocat Emilio Ginés, que parlaren sobre la terrible situació dels feminicidis de Ciudad Juárez, o els experts que participaren a la taula rodona sobre la prostitució al carrer, que denunciaren el procés de criminalització que pateixen les treballadores sexuals com a conseqüència de les ordenances cíviques aprovades per diferents ajuntaments espanyols.

El compromís amb la defensa dels drets humans de l’advocacia balear presenta múltiples expressions, majoritàriament diàries i callades, però també excepcionals i públiques, totes igualment útils per denunciar qualsevol tipus de violació dels drets fonamentals de les persones.

El col.legi

L’advocacia balear consolida el seu lideratge tecnològic

Les dades de 2009 evidencien que, una vegada més, l’advocacia balear consolidà la seva posició de lideratge en l’ús de les noves tecnologies. De fet, l’ICAIB és, ara per ara, si més no l’únic, sí un dels pocs col·legis d’advocats del país en què el 100% dels col·legiats disposa del carnet digital. I és també una de les corporacions més actives pel que fa a l’ús dels serveis de la plataforma tecnològica RedAbogacía, per sobre, fins i tot, dels nivells que presenten col·legis molt més grans com el de Madrid. Cal dir, a més, que el lloc web de l’ICAIB, el disseny i l’estructura del qual es renovà en el decurs del 2009, és un del més visitats i, de fet, el nombre de visitants únics superà els 21.000

Revista Missèr · abril 2010

Activitat institucional Entre les diferents activitats de caire institucional fetes en el decurs de l’any 2009, destaca sens dubte l’homenatge organitzat pel Col·legi per distingir l’esforç i el treball duts a terme pels diferents advocats que han format part de les successives juntes de govern de la corporació. D’aquesta forma, el 23 d’abril, 50 exmembres de l’òrgan de govern col·legial, entre els quals tres exdegans (els senyors José Zaforteza, Bartomeu Sitjar i Lorenzo Ros), reberen la medalla col·legial i, amb això, l’agraïment dels seus companys per la dedicació i el servei prestat a l’advocacia balear.

Una advocacia solidària Un altre dels aspectes destacats pel degà Joan Font durant el resum dels esdeveniments de 2009 foren els actes organitzats per l’ICAIB a fi d’ajudar les persones més necessitades. Així, recordà, l’any passat el Col·legi distribuí més de 12.000 euros procedents del pressupost col·legial a diverses entitats de caire benèfic; acollí l’exposició solidària en ajuda del Projecte Home, i organitzà, per primera vegada, una campanya de recollida de juguetes, que tingué una bona acollida i que es lliuraren a Càritas, en el cas dels articles recollits a Palma, i a l’àrea de pediatria de l’hospital Can Misses, on els infants reberen les juguetes lliurades pels col·legiats a la seu d’Eivissa.

L’any 2009 s’organitzà, per primera vegada, una campanya de recollida de juguetes.

EL COL.LEGI EN XIFRES 3.159 col·legiats, dels quals més del 75% són advocats exercents. 297 certificats col·legials 43 expedients de sanció 51 circulars informatives generals, a les quals cal afegir les remeses de forma específica a les diferents seccions col·legials o les de caràcter extraordinari 2.200 sol·licituds de comunicació d’intervenció professional 33.730 enviaments de correspondència 363 sol·licituds de dictàmen d’honoraris i 329 d’emesos 43 mediacions del degà, 30 vènies i 6 sol·licituds d’empara registrades 1744 NIE 11.765 documents registrats 29 societats professionals inscrites en el Registre de Societats Professionales de l’ICAIB. 40 actes de formació celebrats, amb l’assistència de més de 1.600 persones Prop de 40.000 persones ateses en el Torn d’Ofici i els diferents serveis d’orientació jurídica gratuïta. 23 arbitratges 21.769 visitants registrats al web 11.540 passis a presó des de la zona privada de l’ICAIB 8 exposicions d’art 4.372 usuaris presencials a la biblioteca

El col.legi

El Col.legi estrena la Secció de Dret Esportiu

En el decurs de la reunió de constitució, quedà de manifest l’interès dels lletrats que integren la nova secció a l’hora d’impulsar l’estudi del dret esportiu des d’un punt de vista multidisciplinari (laboral, fiscal, etcètera), com també de promoure diversos esdeveniments formatius relacionats amb aquesta matèria.

Aprovat el compte de resultats de l’exercici econòmic del 2009 Els col·legiats que participaren el passat dia 26 de març a la Junta General Ordinària aprovaren, amb 49 vots a favor, cinc abstencions i un vot en contra, el compte general de despeses i ingressos col·legials de l’exercici del 2009. En el decurs de la sessió de la Junta General, la tresorera de l’ICAIB, María Serrano, explicà els aspectes més rellevants del resultat de l’exercici, i destacà, entre altres qüestions, que la diferència notable entre les quanties pressupostades inicialment en el torn d’ofici i els

serveis d’orientació jurídica penitenciària s’expliquen per l’increment, en quasi un 30%, dels assumptes tramitats pels advocats d’aquests serveis. Així mateix, els col·legiats assistents a la reunió aprovaren, en aquest cas per unanimitat, la proposta feta per la Junta de Govern de l’ICAIB sobre els nous criteris d’honoraris per a jura de comptes, taxacions de comptes i justícia gratuïta, criteris que les persones interessades poden consultar a la zona privada del lloc web col·legial.

Els col.legiats que assistiren a la Junta General Ordinària aprovaren per unanimitat la proposta de criteris d’honoraris per a jura de comptes, taxacions de comptes i justícia gratuïta

Els advocats de les Illes podran presentar per Internet documents tributaris en nom de tercers Els advocats col·legiats a les Illes Balears podran pagar i presentar declaracions i altres documents tributaris en nom i representació de terceres persones per mitjà del portal de l’Agència Tributària de les Illes Balears (www. atib.es) gràcies al conveni de col·laboració signat entre aquest organisme i l’ICAIB. Per poder fer-ho, els col·legiats interessats han d’acreditar que tenen la representació suficient dels obligats tributaris en el nom dels quals actuen, formalitzar l’adhesió al conveni i tenir el carnet digital. Les persones interessades a adherir-se al conveni poden consultar la forma de fer-ho en el departament d’Administració de l’ICAIB.

Revista Missèr · abril 2010

Amb prop de quaranta membres fins al moment, la Secció de Dret Esportiu, que presideix el diputat de la Junta de Govern de l’ICAIB

Martín Aleñar, ha esdevingut una de les més nombroses de les seccions col·legials de què disposa el Col·legi d’Advocats.

El passat 27 de gener es dugué a terme a la seu palmesana de l’ICAIB la reunió constitutiva de la nova Secció de Dret esportiu, creada arran de l’interès mostrat per alguns advocats de les Illes d’aprofundir l’estudi i l’anàlisi del dret aplicable en matèria esportiva, tant des del punt de vista autonòmic, com nacional i internacional.

El col.legi

Les reformes processals, la protecció de dades i el dret de família centren l’activitat formativa del primer trimestre

Entre gener i març, l’ICAIB ha destinat una mitjana de 10 dies cada mes a la formació

Una mitjana de 10 dies al mes dedicats a la formació durant el primer trimestre d’enguany. L’activitat formativa s’iniciava al mes de gener amb les jornades explicatives sobre la justificació telemàtica dels assumptes del torn d’ofici que dugueren a terme els responsables d’informàtica del Col· legi, i continuaren amb el curs d’anglès, tot i que va ser març el mes que concentrà la major part de les accions de formació que organitzà l’ICAIB o que s’hi feren.

Revista Missèr · abril 2010

Així, el mes de març s’inicià amb el Curs d’especialització en dret de família, impartit per l’advocat Carlos V. Roig i que han seguit més de cent col·legiats. Dies després, en concret el 13 de març, la seu col·legial de Palma acollí el Minicongrés sobre dret penal

D’esquerra a dreta: Jose Luis Piñar, Antoni Bennàssar, Juan José Talens, Natalia Martos i Samuel Parra.

econòmic, organitzat per l’associació hispanoalemanya de juristes. Març fou també el dia de les jornades organitzades per l’ICAIB per analitzar les reformes processals que en

D’esquerra a dreta: Rafael Gil, Francina Armengol, Ramón Jáuregui i Aina Rado en les Jornades de Responsabilitat Social.

diferents àmbits del dret es deriven de la Llei 13/2009, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova oficina judicial. Aquestes jornades començaren amb la conferència que pronuncià, dia 9 de març, l’advocat Ferran Gomila, que parlà sobre les modificacions que implica aquesta llei en el procediment laboral, i seguiren amb els canvis en matèria de la jurisdicció contenciosa administrativa, canvis que, en aquest cas, foren analitzats per Pedro Aguiló, director de l’Advocacia de la CAIB; Fernando Socías, magistrat de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJIB; Maria de los Ángeles Berrocal, advocada de la CAIB, i Juan Mestre, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de València. Aquests experts parlaren, respectivament, del dipòsit per

El col.legi sidenta de l’Associació Professional Espanyola de Privacitat– tractaren d’oferir resposta als nous reptes que planteja l’extensió d’Internet com a mitjà de relació i comunicació. Les jornades, coordinades per l’advocat Juan José Talens, comptaren amb la col·laboració de la firma Iuristec i amb el patrocini de la Fundació IBIT i de l’Oficina de Defensa dels Drets del Menor.

Advocats d’Espanya i Alemanya participaren en el minicongrés sobre Dret penal econòmic.

recórrer, de la incidència de la implantació de la nova oficina judicial dins la jurisdicció contenciosa administrativa, de les noves competències que assoleixen els secretaris judicials i de la reforma processal dins l’àmbit contenciós administratiu. Les reformes processals previstes en matèria civil foren objecte de l’activitat formativa duta a terme el dia 24, que comptà amb la participació, com a ponents, de María García Ferreira, secretària judicial del Jutjat de Primera Instància número 10 de Palma, que analitzà les modificacions legals en matèria processal civil, i dels advocats Bernat Garcías i Martín Aleñar, que parlaren sobre la reforma legal en matèria d’arrendaments urbans i propietat horitzontal.

vocats José Luis Piña, Samuel Parra i Pascal Stampfli; la directora jurídica de Tuenti, Natalia Marcos; el director del DPI, Antoni Bosch; el director de l’Oficina de Defensa dels Drets del Menor de la CAIB, Antoni Bennàsar; el director de l’àrea d’estudis de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, Ricard Martínez, i la pre-

Les activitats formatives organitzades per l’ICAIB es tancaren el 26 de març amb la Jornada sobre Responsabilitat Social Corporativa, que, organitzada per l’advocat Fausto Oviedo, comptà amb les intervencions de María Solivellas, vicepresidenta de l’Associació Slow Food de Balears; Joan Amorós, secretari general executiu de l’Associació Businesseumed; José M. Polo, expert en Plans i Formació d’RSC, i Ramón Jáuregui, diputat del Parlament Europeu i impulsor i ponent del procés legislatiu de l’RSC.

Les jornades es tancaren el dia 29 de març, data en què fou el torn de l’estudi de les reformes processals en matèria penal, cosa que feren l’advocat Gabriel Garcías i el jutge degà de Palma, Francisco Martínez Espinosa.

Jornades de reformes processals.– María García Ferreira, Bernat Garcías, Fernando Socías, Pedro Aguiló, Maria de los Ángeles Berrocal i Juan Mestre foren alguns dels ponents de les jornades sobre la reforma processal.

Al mes de març, concretament els dies 25 i 26, es dugueren a terme, també, les IV Jornades de Protecció de Dades de Caràcter Personal i Seguretat de la Informació, en què destacats especialistes en la matèria –entre els quals figuraven els ad-

Revista Missèr · abril 2010

Protecció de dades i RSC

El col.legi

Comunicat de l’icaib sobre secret professional i dret de defensa El passat 25 de març, i davant els dubtes plantejats per alguns ciutadans arran de les notícies sobre la intervenció de les comunicacions entre alguns imputats del «cas Palma Arena» i els seus advocats, la Junta de Govern acordà fer públic un comunicat per tractar d’explicar a la societat que el secret professional i la confidencialitat de les comunicacions entre els lletrats i els seus clients estan protegits per la legislació vigent, de forma que, només en determinats casos molt excepcionals i/o quan el bé jurídic que s’ha de protegir és superior al secret mateix, podrien no respectar-se.

Revista Missèr · abril 2010

En concret, el comunicat de la Junta de Govern, que no entrà a valorar cap cas concret, constava dels cinc punts següents:

en qüestió per raons d’Estat (casos de terrorisme) i/o en altres casos molt concrets, sempre amb caràcter restrictiu. 3. El secret professional de l’advocat està regulat, protegit i emparat per la legislació espanyola, i està considerat –com a garant que és del dret fonamental a la defensa–, no tan sols com un dret, sinó també com un deure. Tant es així que fins i tot l’incompliment d’aquest deure per part de l’advocat està sancionat de forma expressa per l’article 199.2 del Codi penal i pel Codi deontològic de l’advocacia espanyola.

1. La Junta de Govern exigeix el màxim respecte cap al secret professional de l’advocat, així com al dret a la confidencialitat de les comunicacions entre lletrat i client per ser, ambdós principis, pedres angulars sobre les quals es fonamenta el dret a la defensa lliure i independent que la Constitució espanyola reconeix a tots els ciutadans.

4. El dret a la defensa de qualsevol ciutadà i el deure de qualsevol advocat implica inexcusablement la necessitat de mantenir l’absoluta privacitat i confidencialitat de les conversacions mantingudes per aquest amb el seu client. Privacitat i confidencialitat que constitueixen l’essència del secret professional, com a garantia del dret a la tutela judicial efectiva de qualsevol persona respecte de la qual se segueixi un procediment judicial.

2. La Junta de Govern del Col·legi d’Advocats recorda, com ho va fer en el seu dia el Consell General de l’Advocacia Espanyola, que la legislació del nostre país protegeix el dret de defensa, el secret professional i la inviolabilitat de les comunicacions entre l’advocat i el seu client, que només podrien ser posats

5. Des d’aquesta premissa bàsica, la protecció del dret-deure de guardar secret professional ha de ser exigit i respectat, no tan sols per l’advocacia, sinó per la totalitat dels operadors jurídics i la societat sencera, ja que sense aquest no hi ha possibilitat d’una defensa real i efectiva del ciutadà.

Breus Correu electrònic gratuït de l’ICAIB Des de fa uns mesos, el departament d’Informàtica de l’ICAIB ve detectant que els comptes de correu electrònic amb domini gratuït, com per exemple les de hotmail, retornen tots els missatges i/o circulars que el Col·legi envia per informar dels actes col·legials i d’altres notícies que poden ser d’interès per als professionals del Dret. Per aquest motiu, i en cas que els col·legiats que es trobin en aquesta situació vulguin rebre la informació i les comunicacions col·legials, tenen la possibilitat de contractar un compte ‘icaib’, sense cap tipus de cost per als advocats, ja que aquesta despesa és assumida per l’ICAIB. Les persones interessades poden contactar a tal efecte amb el departament de secretaria (secretaria@icaib.org).

Sol.licitud de col.laboració de la Comissió de Drets Humans La Comissió de DDHH comunica a la resta dels companys, i, en especial, als dedicats a Dret penal i als inscrits en el Torn d’Ofici, que poden posar en el seu coneixement els casos en els quals tenguin constància sobre la possible comissió de maltractaments i/o tortures sobre detinguts i/o interns en centres penitenciaris durant l’any 2009 o amb posterioritat, per a la seva inclusió i seguiment posterior en l’Informe Anual de la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura de la qual la Comissió és membre. Per a això, els companys poden contactar amb el responsable de la matèria dins la Comissió, Ferran Gomila, en el telèfon 971 710 847, i/o a través del correu electrònic: ferrangomila@ telefonica.net .

El col.legi

Els advocats de Menorca disposaran d’una nova seu col.legial Els advocats que participaren en la Junta General Ordinària celebrada el passat 27 de març aprovaren, per majoria àmplia, la proposta de la Junta de Govern de l’ICAIB relativa a l’adquisició, per un import de 275.000 euros, d’una nova seu col·legial per als advocats de l’illa.

Entre altres avantatges, el local, de quasi 200 metres quadrats i situat a peu de carrer, permet una millor distribució i més amplitud dels espais reservats als diferents serveis que presta l’ICAIB als col·legiats, i també ofereix un lloc més ampli per a la trobada entre els professionals de l’advocacia.

En concret, la proposta de compra de la nova oficina, situada al camí del Castell, número 269, de Maó, tingué 53 vots a favor, 3 en contra i 1 abstenció.

La previsió és que la nova seu tingui, a més d’una àrea reservada per a les tasques pròpies de la gestió i l’administració col·legial, despatxos dotats amb les darreres tecnologies per a ús dels col·legiats i una sala d’actes àmplia que estarà també dotada tecnològicament.

La proposta feta per la Junta de Govern neix de la necessitat de disposar d’un espai col·legial més adequat a les necessitats professionals dels advocats de Menorca, així com als serveis col·legials i a l’atenció que mereixen els ciutadans de l’illa.

El trasllat de la seu actual, ubicada a l’avinguda Fort de l’Eau, a les noves dependències es durà a terme quan acabin les obres d’habilitació de la nova oficina.

Breus

Guia judicial A continuació hi ha les dades d’alguns col·legiats de l’ICAIB que, per circumstàncies diverses, o bé no s’han incorporat a la guia judicial 2010 o bé hi figuren amb dades inexactes. Fins al moment s’ha detectat un error en un nom (el nom exacte del col·legiat 4946 és David Miró

Quotes de l’assegurança de responsabilitat civil Amb vista a solucionar les dificultats que sovint planteja la tramitació trimestral dels cobraments de les quotes de l’assegurança de responsabilitat civil derivades, fonamentalment, de la incorporació de nous col·legiats, les baixes cursades per uns altres, així com el canvi de la situació d’altres col·legiats d’exercent a no exercent o viceversa, l’ICAIB ha acordat que a partir del mes d’abril el cobrament d’aquesta quota passarà a ser mensual en lloc de trimestral. D’aquesta forma es pretén evitar les molèsties que, com a conseqüència del que ja

s’ha comentat, pugui produir en els col·legiats el cobrament de quotes inexactes.

Nova quota d’incorporació Amb motiu de l’entrada en vigor de la Llei 17/2009, de 23 de novembre, i de la Llei 25/2009, de 22 de desembre, la Junta de Govern, en la sessió del 7 de gener de 2010, acordà fixar la quota d’incorporació col·legial en 845,44 euros més l’IVA, que s’aplicarà amb efectes retroactius des de l’entrada en vigor de la llei (29/12/2009).

Renovació de la Comissió Mixta ICAIB-TSJIB La Junta de Govern acordà renovar els membres de l’ICAIB en la Comissió Mixta creada entre el Col·legi i el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, de manera que aquest organisme ara està integrat, per la part col·legial, pel senyor José Nadal Mir, el senyor Martín Truyols Bonet i la senyora Francisca Dols Company.

Revista Missèr · abril 2010

Informamquelabasejurídicadedades Tirant On line, a la qual els col·legiats poden accedir gratuïtament des dels seus despatxos, disposa d’un nou servei que consisteix en un fòrum en què es poden plantejar consultes jurídiques i/o debatre sobre temes professionals. Per accedir al servei, cal entrar al lloc web (www.tirantonline. com) i, una vegada dins la base de dades, accedir a l’apartat «Temas» (situat a la part superior dreta de la pantalla) i entrar en el fòrum, que està dividit per matèries i temes.

Carmona), i dues omissions, una a la part de col·legiats exercents, corresponent a la col·legiada 3717, les dades de la qual són: Alicia Cerdà Mulet, carrer de Joan de Cremona, 6, 5è B, 07012 Palma, tel.: 971 727 963 / 637 871 904, i una altra a la part de col·legiats no exercents, que correspon al col·legiat 971, el senyor Pedro Miguel Estrany Payeras.

Nou servei: fòrum de la base jurídica Tirant on Line

Mutualitat

La Mutualidad de la Abogacía millora la rendibilitat del seu patrimoni immobiliari tot i la crisi del sector Durant la seva participació al seminari “La inversió immobiliària de companyies d’assegurances i fons de pensions”, organitzat per IESE Business School, Luis Eugena, director d’Inversions Immobiliàries de la Mutualidad de la Abogacía, va analitzar la gestió del patrimoni immobiliari de la Mutualidad durant els tres últims anys i va plantejar unes recomanacions per a la crisi en aquest moment. En el seminari també varen intervenir Emilio Colomina, director general de Mutua Inmobiliaria, i Carlos Moreno, director d’inversions especials de Fonditel, juntament amb el professor José Luis Suárez i Elsa Galindo, directora d’IPD España. Com a fons del debat es va apuntar que la conjuntura econòmica actual està obligant les companyies d’assegurances i fons de pensions a reconsiderar la seva política d’inversions immobiliàries per aprofitar les oportunitats que presenta el mercat.

Revista Missèr · abril 2010

En aquest sentit, l’augment de la disponibilitat d’immobles que pot generar una tendència a la baixa del seu valor de mercat aconsella l’oportunitat per ajustar el disseny de la cartera, tant per fer operacions de bona rendibilitat com per desinvertir el que no és rendible.

Evolució i optimització de la gestió immobiliària És el cas de la Mutualidad de la Abogacía, que des del 2007 ha anat canviant el model de cartera immobiliària amb un èxit destacat, pel fet de mantenir les seves plusvàlues latents (diferència entre

el valor de cost i el de taxació independent) després de fer algunes desinversions sobre immobles de mida petita o amb contractes complexos i amb risc d’insolvència, i noves inversions de mida més gran, amb la idea que les pròximes compres estiguin per sobre dels 15 milions d’euros per operació.

La previsió de rendibilitat anunciada als mutualistes per al 2010 és del 5,72%. Concretament, s’ha passat d’un patrimoni de 57 immobles el 2008 amb 132.000 m2, un valor comptable de 364 milions d’euros i una plusvàlua latent de 131 milions, a disposar el 2009 de 44 immobles amb 170.000 m2, un valor de mercat de 466 milions d’euros i pràcticament la mateixa plusvàlua latent, 130 milions d’euros i un nivell d’ocupació del 98% al començament del 2010, respecte del 96% el 2007. S’han desinvertit, en casos molt específics, els immobles que, pel seu petit valor, la situació contractual (renda antiga o escassa, o venciments curts), la complexitat jurídica (proindivisos, per exemple), o pel fet d’estar buits, contenien l’avantatge addicional d’aportar plusvàlues importants a la rendibilitat dels mutualistes: 30 milions d’euros els dos últims anys. En definitiva, amb la venda d’immobles no rendibles s’ha aconseguit millorar la qualitat valorativa de la cartera, augmentar-ne el nivell d’ocupació amb in-

quilins més solvents que aporten més rendibilitat i estabilitat al patrimoni, i un enfocament més equilibrat en la gestió. Aquesta transformació s’ha sustentat en la capacitat òptima de tresoreria dels últims anys, amb aportacions rècord d’estalvi dels mutualistes, que el 2009 han arribat als 253 milions d’euros. Per al 2010 es preveu que, entre aportacions i rendiments, la Mutualidad farà noves inversions per 400 milions d’euros, 150 dels quals es destinaran a inversions immobiliàries en aquest exercici amb una previsió de rendibilitat anunciada als mutualistes del 5,72%. Actualment, el valor de compra de les inversions immobiliàries de la Mutualidad constitueixen el 12% del total de les seves inversions (que sumen, en conjunt, 2.750 milions d’euros, conjuntament amb la seva cartera de valors, composta bàsicament per renda fixa), de manera que l’objectiu per als anys vinents és créixer i situar-se en l’entorn del 1520% d’aquestes. El patrimoni immobiliari de la Mutualidad de la Abogacía està format per un 59% d’oficines, un 20% de locals i un 21% d’altres tipologies (residències de la 3a edat i aparcaments, entre altres); el 70% dels immobles s’ubica a Madrid; el 17%, a Barcelona, i el 13% restant, en altres capitals espanyoles, a més d’un edifici d’oficines situat al centre de Berlín arrendat al servei oficial de Correus i a l’Ajuntament del districte de Tempelhoff.

Notícies

El ICAIB se adhiere al manifiesto por la ejemplaridad pública

En el documento, los colegios de Abogados y Arquitectos de Baleares, el Cercle d’Economia de Mallorca y la Cámara de Comercio de Mallorca formulan una serie de medidas concretas para luchar contra la corrupción

Así, proponen actuaciones en materia de transparencia en la actividad informativa, incremento del control de los asuntos públicos, fomento de la participación de la ciudadanía en los asuntos públicos, reformas legales y agilización de la acción de la justicia contra la corrupción, y eficacia y ejemplaridad en la gestión pública.

Revista Missèr · abril 2010

Las cuatro entidades firmantes consideran que es “imprescindible” una “acción política inmediata por parte de todos los partidos para que la transparencia, la información, la rendición de cuentas, la asunción de responsabilidades y el mérito, inspiren toda la actividad pública”, y consideran que es necesario adoptar una serie de medidas decididas en seis ámbitos de actuación.

De izquierda a derecha: Juan Gual, Luis Corral, Alexandre Forcades, Rafael Gil y Luis Quetgas, en un momento de la presentación del manifiesto.

El vicedecano del Colegio de Abogados de Baleares, Rafael Gil, el presidente de la Cámara de Comercio de Mallorca, Juan Gual, el presidente del Cercle d’Economia de Mallorca, Alexandre Forcades, y el decano del Colegio de Arquitectos Luis Corral, presentaron públicamente el pasado 19 de marzo el manifiesto “Por la ejemplaridad pública en la gestión pública”, en la que estas cuatro entidades formulan una serie de medidas concretas para luchar contra la corrupción.

Les pàgines de l’Acadèmia

Un reglamento imprescindible

Revista Missèr · abril 2010

Félix Pons Irazazábal, abogado y Académico de número. No se trata de un reglamento existente que haya que conservar a toda costa o cuyas virtudes normativas sean merecedoras de pública exposición. Al revés, se trata de un reglamento inexistente y que, sin embargo, resulta imprescindible que exista, precisamente por los graves problemas que genera su inexistencia. Me refiero al reglamento previsto en el artículo 17 de la Ley 6/1997, de 17 de julio, de Suelo Rústico de las Islas Baleares. Como es

ser necesariamente adquirido por el interesado una vez concedida la autorización y previo al inicio de cualquiera actuación”. Establece finalmente el referido artículo 17 que “la valoración del 10% del aprovechamiento atípico atribuible a la Administración municipal, se cuantificará en base al incremento de valor que los terrenos experimenten como consecuencia de la declaración de interés general, en la forma que reglamentariamente se dispon-

No es posible hallar en el artículo 17.3 la más mínima expresión o referencia explícita que permita deducir que la remisión a la norma reglamentaria contiene una atribución normativa de desarrollo y ejecución de la Ley del Suelo Rústico a un nivel político-administrativo diferente al autonómico. Concretamente, no existe ningún indicio de que se pretenda remitir la redacción de la norma reglamentaria al ámbito local. Y ello por razones materiales de fondo y por

bien sabido, en dicho artículo se dispuso que “las actividades que resulten declaradas de interés general tendrán la consideración de actividades que conllevan un aprovechamiento atípico del suelo rústico“. Ese aprovechamiento se otorga “en el momento de la concesión de la licencia municipal correspondiente y sólo el 90% resultará atribuible al titular de la parcela. El porcentaje restante corresponderá a la Administración municipal y deberá

ga“. Pues bien, ese reglamento en el que ha de disponerse la forma en que se ha de cuantificar el incremento de valor experimentado por los terrenos no ha sido dictado. No ha sido dictado por quien, a mi juicio, es competente para hacerlo, es decir, el Consejo de Gobierno de la Comunidad Autónoma. Esta afirmación trae causa no sólo de la lógica inherente a la Ley de Suelo Rústico sino de otras circunstancias de igual o superior relevancia.

las exigencias derivadas de la relación entre el ordenamiento estatal o autonómico y el ordenamiento local. En cuanto a las primeras, hay que señalar que la naturaleza de la norma llama a un desarrollo uniforme, de manera que la forma de efectuar la valoración no varíe de un municipio a otro, con la consiguiente infracción del principio de igualdad. Este indeseado e ilícito efecto se produciría fácilmente si se entendiese que la remisión a la norma regla-

Les pàgines de l’acadèmia

Sentado que la norma reglamentaria prevista en el artículo 17.3 de la Ley del Suelo Rústico es una norma de desarrollo y ejecución que correspondía dictar al Gobierno de la Comunidad Autónoma y sentado igualmente que esa norma no ha sido dictada, es evidente que los ayuntamientos no pueden suplir por su cuenta la inexistencia del reglamento autonómico ni pueden aplicar la ley al margen de toda norma reglamentaria que establezca un procedimiento de valoración estable, pre-

visible y uniforme. Sin embargo, esto es lo que está ocurriendo. La ausencia de la norma reglamentaria autonómica ha dado lugar, por una parte, a que algunos ayuntamientos -pocos- aprobasen ordenanzas en las que se establece lacónicamente el criterio que los técnicos municipales habrán de aplicar para calcular el aprovechamiento atípico y ha dado lugar, por otra parte, a que los ayuntamientos que no habían aprobado ordenanza (la inmensa mayoría) y que se han visto en la tesitura de otorgar licencias para usos atípicos en suelo rústico (hoteles, campos de golf, instalaciones de energía fotovoltaica, etc.), hayan girado liquidaciones, en muchos casos millonarias en euros, sin sujetarse a otro criterio valorativo que el que los técnicos municipales han estimado aplicable en cada caso. La situación expuesta comporta unos niveles de incertidumbre y de aleatoriedad incompatibles con el procedimiento de gestión de una exacción pública. Los datos básicos de una exacción pública han de estar predeterminados normativamente y han de ser previsibles. La primera consecuencia de esta situación es la de una desigualdad inadmisible. Unos ayuntamientos, por ejemplo, han consagrado en sus ordenanzas que el incremento de valor consistirá en el valor en mercado de la instalación, obra o construcción a realizar. Pese a que este planteamiento ha sido desautorizado por sentencia dictada por el Juzgado de lo Contencioso-Administrativo número 3 de Palma de Mallorca, número 45/08, de 19 de marzo de 2008, por entender que “supone una vulneración del principio de jerarquía normativa” porque en la elección de dicho criterio valorativo “no hallamos una aplicación prác-

tica de lo dispuesto en el art. 17 sino una interpretación que excede absolutamente de lo que dice dicho artículo y que a nuestro juicio constituye una determinación legal bastante clara”, este criterio se sigue aplicando, con o sin ordenanza por medio. Otros ayuntamientos aplican las reglas de valoración del suelo rústico previstas en el apartado tercero de la Disposición Transitoria Tercera del Real Decreto Legislativo 2/2008, Texto Refundido de la Ley del Suelo estatal. La previsión según la cual mientras no se desarrolle reglamentariamente lo que la ley dispone sobre criterios y métodos de valoración, se estará a lo dispuesto en el apartado 3 del artículo 137 del Reglamento de Gestión Urbanística aprobado por RD 3288/1978, de 25 de agosto, y en las normas de valoración de bienes inmuebles y de determinados derechos contenidas en la Orden ECO 805/2003, o disposición que la sustituya, no puede convertirse por obra y gracia de la opinión de un ayuntamiento nada menos que en el contenido de una inexistente disposición transitoria de una ley autonómica. Posiblemente no se hayan parado mientes en que la operación que efectúan los ayuntamientos que siguen esta línea supone, lisa y llanamente, suplantar al legislador autonómico, estableciendo por su cuenta un régimen transitorio hasta la aprobación de la norma de desarrollo reglamentario prevista en el artículo 17.3 de la Ley de Suelo Rústico, sin que esta ley hubiese previsto régimen transitorio alguno. El segundo gran apartado que hace imprescindible la aprobación de la norma reglamentaria autonómica es el relativo al sujeto pasivo de la exacción, sea cual sea el criterio de valoración aplicado para calcular el incremento

Revista Missèr · abril 2010

En cuanto a las segundas razones apuntadas, conviene recordar que la potestad reglamentaria de los entes locales no es una potestad de desarrollo y ejecución de las leyes estatales. Las Ordenanzas locales sólo son reglamentos ejecutivos de las leyes del Estado y de las Comunidades Autónomas cuando las mismas leyes así lo prevean expresamente, lo que, por otra parte, ocurre muy raramente. En los demás supuestos, la potestad reglamentaria de los entes locales es una potestad normativa que se ejerce en relación con las competencias que les han sido atribuidas por ley, que se consideran como propias de ese ámbito político-administrativo y que pasan a estar amparadas por la garantía institucional de la autonomía local. En tales casos, las Ordenanzas locales no ejecutan o desarrollan leyes estatales o autonómicas sino que regulan materias propias de los municipios, de las provincias o de los consejos insulares. Como se ha dicho gráficamente, los reglamentos locales se rigen por el principio de especialidad más que por el principio de jerarquía normativa, de manera que, salvo mandato expreso de la ley estatal o autonómica, no puede sobreentenderse en ningún caso que existe una llamada al nivel local para que dicte normas que han de integrarse en un ordenamiento diferente.

Es evidente que los ayuntamientos no pueden suplir por su cuenta la inexistencia del reglamento autonómico ni pueden aplicar la ley al margen de toda norma reglamentaria que establezca un procedimiento de valoración estable

mentaria se efectúa al nivel local, con la consecuencia de que cada municipio pudiese establecer un procedimiento y unas técnicas de valoración diferentes.

Les pàgines de l’Acadèmia Los datos básicos de una exacción pública han de estar predeterminados normativamente y han de ser previsibles. La primera consecuencia de esta situación es la de una desigualdad inadmisible

Revista Missèr · abril 2010

de valor de los terrenos. La cuestión no plantea problemas cuando el dueño del terreno es también el titular de la obra o instalación atípica a implantar sobre el mismo. Más problemático, por no decir mucho más problemático, es el supuesto en el que el titular de la obra o instalación no es el dueño del terreno y adquiere el derecho a ocuparlo temporalmente en virtud de un contrato de arrendamiento o por cualquier otro título apto para ceder el derecho de uso o posesión. La tónica general en estos supuestos, a la que yo no conozco excepción, es la de considerar sujeto pasivo al titular de la obra o instalación. Se trata de una opción altamente cuestionable y en clara contradicción con la finalidad que inspira esta figura del aprovechamiento atípico en la Ley de Suelo Rústico de las Illes Balears. Hay que recordar que, según el apartado 3 del artículo 17, la valoración del aprovechamiento se cuantifica “en base al incremento de valor que los terrenos experimenten como consecuencia de la declaración de interés general”. Es evidente que ese incremento del valor de los terrenos ningún beneficio reporta a quienes no sean titulares del terreno sino sólo titulares de las instalaciones a implantar sobre los mismos en virtud de un contrato que autorice la ocupación temporal de aquéllos. Y resulta contrario a la lógica de las exacciones públicas que el gravamen se imponga a quien no es sujeto de la utilidad, a quien no obtiene beneficio alguno material en la operación gravada. La Exposición de Motivos de la Ley de Suelo Rústico, avala la precedente argumentación. Se señala así que “a fin de igualar, en cierta forma, su régimen de cargas a las que son propias en otras clases de suelo, la Ley determina que las actividades distintas a las consustanciales al suelo rústico conllevan la atribución de un aprovechamiento atípico, parte

del cual pertenece a la administración municipal y debe ser adquirido por los interesados a fin de hacer participar a la comunidad de las plusvalías que su atribución genera”. La exposición es definitiva: lo que se grava son las plusvalías y esas plusvalías pertenecen al titular de los terrenos. En ineludible coherencia, el gravamen ha de soportarlo quien obtiene el beneficio, es decir el titular del bien que ve incrementado su valor. Igualmente queda claro que la filosofía inspiradora del gravamen no se aparta de la de otras clases de suelo y que, por consiguiente, carece de todo fundamento implicar en esa redistribución de los beneficios resultantes del incremento del valor del suelo a quienes no participan para nada de tales beneficios. El objetivo proclamado de igualar el régimen de cargas del suelo rústico al de otras clases de suelo exige tener a la vista la estructura de las cargas en esas otras clases de suelo. Así puede verse que la obligación de ceder el 10 por 100 del aprovechamiento a la administración viene impuesta invariablemente a los propietarios del suelo. Es decir, quienes soportan la carga de perder ese 10 por 100, bien mediante la forma de cesión bien mediante la forma de su adquisición obligatoria, son siempre e invariablemente los propietarios del suelo. Así resulta del artículo 84.3.b) de la Ley del Suelo de 1976, de los artículos 14.2.c) y 18.4 de la Ley del Suelo de 1998 y del artículo 16.1.b) de la ley del Suelo de 2008. El incremento de valor del terreno que se deriva de una actividad atípica en suelo rústico no lo patrimonializa el titular de la instalación industrial sino el titular del suelo y él es, por tanto, el sujeto pasivo del gravamen que la ley establece sobre ese incremento de valor. Existen otras leyes autonómicas en las que se establece un gravamen seme-

jante al de nuestra Ley de Suelo Rústico, pero en las que directamente se dispone que el valor base a tener en cuenta para calcular el canon o exacción será el del coste de la instalación u obra. El gravamen consistirá en estos casos en un porcentaje “del importe total de la inversión a realizar para la ejecución de las obras, construcciones e implantación de las actividades y los usos correspondientes”. En tales casos es claro que el sujeto pasivo no puede ser el dueño del terreno porque el hecho imponible es completamente diferente. La ley balear grava “el incremento de valor que

los terrenos experimenten como consecuencia de la declaración de interés general”, mientras que esas otras le-

yes autonómicas gravan un porcentaje “del importe total de la inversión a

realizar para la ejecución de las obras, construcciones e instalaciones”. En el

caso balear el incremento de valor de los terrenos afecta al dueño de los mismos y en los otros casos el importe de la inversión no puede afectar al dueño de los terrenos, si éste no coincide con el que emprende la actividad atípica. Tan absurdo sería que se gravara al dueño del terreno por la inversión realizada sobre el mismo por un tercero como que se pretenda gravar al titular de la instalación o actividad por el incremento de valor que han experimentado los terrenos de un tercero. Resulta imprescindible y urgente, por tanto, que el gobierno autonómico apruebe el reglamento en el que queden despejadas todas estas cuestiones. Esto habrá de suponer que el futuro reglamento deje claramente establecida la forma en que ha de llevarse a cabo la valoración de los terrenos, lo cual habrá de suponer pronunciarse sobre el procedimiento, criterios y métodos de cálculo, elementos patrimoniales que han de servir de base para la valoración, etc., y que se pronuncie sobre el sujeto pasivo de la exacción cuando el titular de la actividad no sea el dueño del terreno, supuesto éste que no es especulativo o de ciencia ficción sino muy frecuente en la realidad de la vida económica de nuestras islas.

Les pàgines de l’acadèmia

Entrega del vii premio Luis Pascual González El día 22 de marzo pasado tuvo lugar el acto solemne de entrega del 7º premio Luis Pascual González, convocado por la Academia de Jurisprudencia y Legislación de las Illes Balears. En la introducción del acto, el presidente de la Academia, Miquel Masot, señaló que ésta era una de las tres ocasiones en las que –según los estatutos de la Corporación- las sesiones académicas debían ser públicas y solemnes, lo cual explicaba que los Académicos estuvieran revestidos con toga y lucieran la medalla académica.

El Sr. Yánez Velasco agradeció el premio y en su disertación expuso la evolución histórica de la legislación

tuir una pareja estable están también las evidentísimas facultades de rechazar una y otra posibilidad, por lo que considera preferible, en este punto, el sistema pergeñado por la ley 18/2001 de 19 de diciembre del Parlament balear, de parejas estables, en que la apli-

El trabajo ganador, de Ricardo Yánez, fue “Parejas de hecho e igualdad constitucional. Perspectivas de Derecho sustantivo y procesal en el ordenamiento jurídico balear” relativa al matrimonio, que de una primitiva consideración como mero instrumento para la procreación, ha pasado a tener ya su fundamentación en la afectio maritalis, en definitiva, en la voluntad de permanecer casado, elemento que aparece especialmente reforzado tras la ley del Estado 15/2005 de 8 de Julio. Señaló que junto a los innegables derechos de contraer matrimonio o consti-

cación de su normativa exige la declaración de voluntad previa de constituir la pareja y su inscripción en el Registro especial; a diferencia de otros sistemas –como el de Catalunya- en que se aplica la normativa por la mera convivencia durante unos plazos determinados, cuando es posible que los integrantes de la pareja no contrajeron matrimonio ni formalizaron una pareja estable por ser su propósito el de vivir al margen de toda regulación legal.

Revista Missèr · abril 2010

En la presente edición la obra premiada lleva por título “Parejas de hecho e igualdad constitucional. Perspectivas de derecho sustantivo y procesal en el ordenamiento jurídico balear”, siendo su autor Ricardo Yánez Velasco, juez de Primera Instancia e Instrucción de Esplugues de Llobregat quien, a través de los cursos on line organizados por el Consejo General del Poder Judicial

con la ayuda del Govern balear, se ha convertido en estudioso y especialista de nuestro Derecho.

El presidente relató a continuación la pequeña historia de estos premios desde que fueron convocados por primera vez en el año 2003, señalando que su creación fue una iniciativa del entonces presidente de la Academia, Eduardo Martínez-Piñeiro, y tomando el premio su nombre del más ilustre de los foralistas del pasado siglo. Pasó revista a las obras premiadas en las sucesivas convocatorias, diciendo que con las mismas se había enriquecido considerablemente el acervo doctrinal de nuestro Derecho civil; e indicando, asimismo, que también obras no premiadas, finalistas en los concursos, destacaron por su interés y buena exposición, habiendo merecido el honor de su publicación en el Boletín de la Academia.

Les pàgines de l’Acadèmia Se refirió a la inexistencia de una ley general del Estado sobre parejas estables, contrastando con la profusión legislativa sobre la materia en las comunidades autónomas, habiendo ello acaecido, incluso, en las que no tenían el soporte de un Derecho civil histórico, por lo que podía dudarse, en principio, de su competencia para afrontar la materia. Abogó, finalmente, por la simplificación de los trámites de la separación y divorcio, al haberse convertido –cuando no hay menores a proteger- en meras manifestaciones de voluntad, viéndose innecesaria la exigencia de letrado en estos procesos. Tomó a continuación la palabra la Académica de número y catedrática de Derecho procesal, Isabel Tapia Fernández, quien comenzó pasando revista a las leyes procesales en materia de separación y divorcio, diciendo que configuran unos procesos especiales en los que prevalece el principio de oficialidad sobre el dispositivo y de aportación de parte; pero dándose la particularidad de que ni siquiera en la ley de enjuiciamiento civil 1/2000, dictada cuando ya múltiples comunidades autónomas habían regulado las parejas de hecho, se recoge disposición alguna relativa a las situaciones de crisis de éstas, perdiéndose así la oportunidad de acometer su regulación y olvidando que los miembros de las parejas de hecho no tienen

porqué ver mermados sus derechos procesales por no haber formalizado matrimonio. Afrontó después la ley 15/2005 de 8 de julio, señalando que, si bien la misma, aparentemente, afecta a pocos preceptos de la ley de enjuiciamiento civil, es indudable que supuso una reforma de gran calado. Y ello es así porque, tras dicha ley, no se justifica la existencia de un proceso especial para la separación y el divorcio, al no depender ya los mismos de causa alguna y basarse en la mera voluntad de cualquiera de los consortes. Es evidente que, entonces, el interés público no está comprometido en estos procesos, salvo cuando en los mismos se contemple la existencia de menores. Ciertamente, no dejaríamos de estar ante un proceso jurisdiccional en el que quiebran las caracterís-

ticas esenciales del mismo, pues ni el cónyuge demandado podría oponerse a la demanda de separación o divorcio ni el Juez desestimarla. Es evidente, entonces, que, cuando la existencia de hijos menores del matrimonio no lo demande, la mera declaración de voluntad de separarse o divorciarse puede surtir efectos jurídicos mediante una resolución de jurisdicción voluntaria o la escritura de un fedatario público. El solemne acto, seguido con mucho interés por el público asistente, estuvo presidido por la presidenta del Parlament, Molt Honorable Señora Aina Rado, que cerró el acto subrayando la importancia de las actividades realizadas por la Academia, en cuanto hacen posible el conocimiento y divulgación de nuestro Derecho propio. Tras lo cual hizo entrega al jurista premiado de un cheque de 4.000 euros, correspondiente a la dotación del premio.

Revista Missèr · abril 2010

Fallecimiento de Raimundo Clar El pasado día 6 de marzo falleció Raimundo Clar, prestigioso notario y autor de importantes publicaciones jurídicas, muy conocido y apreciado entre nosotros. Raimundo Clar era miembro de número de la Academia de Jurisprudencia y Legislación de las Illes Balears, en la que había tenido destacadas intervenciones, recordándose su discurso de ingreso en la Corporación titulado “En torno al derecho de propiedad”. Sus exequias y funeral constituyeron una sentida manifestación de duelo, habiéndose publicado en la prensa diaria varios artículos relativos a su persona; entre ellos los de tres Académicos: Rafael Perera, Rafael Gil y Miquel Masot. Próximamente, de acuerdo con lo previsto en los estatutos de la Academia, se celebrará una sesión necrológica en su recuerdo, que será anunciada oportunamente.

Les pàgines de l’acadèmia

Mesa redonda sobre la directiva Bolkestein

De izquierda a derecha: Juan Font, Pedro Aguiló, Bartolomé Sitjar, Rosario Huesa, Agustín Cerveró, Miquel Masot y Rafael Gil.

Inició la exposición la catedrática Sra. Huesa, quién efectúo una disección ex-

Los objetivos; un mercado interior único y libre: sin autorizaciones ni reglamen-

su incumplimiento ante los Tribunales españoles, todas las cuestiones –que serán muchas– deberán plantearse ante el Tribunal de Luxemburgo. Agustín Cerveró inició su información recomendando un manual (disponible en Internet) sobre la trasposición de servicios de la página Web de la Presiden-

Bartolomé Sitjar avisó de que la regulación de plazas la intervención que se pretende en el proyecto de Ley General Turística de Baleares va en contra de la Directiva tos y en el que toda excepción tendrá que ser no discriminatoria, de necesidad imperiosa del interés general y proporcionada. Todo ello nos lleva a una simplificación administrativa y una exigencia de códigos de conducta. Ante estas buenas intenciones hay que criticar que “hace más que lo que dice” que no libera, sino que desregula. Habló de la responsabilidad de los Estados por las inadecuadas adaptaciones y de que, al no poderse invocar

cia del Gobierno conocida como www. eupo.es, portal ligado a los otros 26 estados miembros y en varios idiomas. Otro portal es el Siena (Sistema de Identificación y evolución de la normativa afectada). Habló de la Ley Ómnibus y de la curiosidad de que deroga 41 leyes, entre ellas una de 1944. Y de la ley 11/2001 de acceso electrónico de los ciudadanos a los servicios públicos. Y de la dificultad –haciendo referencia a

Revista Missèr · abril 2010

Tras la presentación del acto por el presidente de la Academia, el Excmo. Sr. D. Miquel Masot Miguel, quien hizo una referencia al doble aniversario –100 años de su nacimiento y 40 de su defunción– de quien fue excelente abogado y decano de los abogados, el Excmo. Sr. D. Félix Pons Marqués, tomó la palabra el moderador Sr. Aguiló para presentar a los intervinientes.

haustiva del contenido de la Directiva, cuya transversalidad tiene por objetivo toda actividad, no siendo de carácter normativo, sino para eliminar obstáculos. No persigue un derecho uniforme sino armonizado.

El pasado 23 de febrero la Academia de Jurisprudencia y Legislación organizó en el salón de actos del Ilustre Colegio de Abogados una mesa redonda sobre el “Examen crítico de su trasposición al derecho general del Estado y al derecho autonómico balear” con la intervención de la Sra. Rosario Huesa Vinaixa, catedrática de Derecho Internacional Público de la UIB; de D. Agustín Cerveró Sanchez- Capilla, letrado del Parlament excedente y abogado, y de D. Bartolomé Sitjar Burguera, Académico y abogado. Moderada por D. Pedro A. Aguiló Monjo, director de la Abogacía de la Comunidad Autónoma de les Illes Balears.

Les pàgines de l’Acadèmia la apreciación de la Sra. Huesa– de consagrar derechos que no se pueden ejecutar por dificultades administrativas y técnicas y se preguntó: ¿cómo se podrán conectar las 8.200 corporaciones locales? ¿Se solucionarán los problemas presupuestarios y técnicos para cumplir con la Directiva? Se refirió a la Ley Paraguas que habilita la trasposición de la directiva. Hizo hincapié en que la “declaración responsable” explicada por la Sra. Huesa será “cada administración la que dictará el procedimiento de aplicación (Ley 20, Art. 71 bis). Para finalizar, hizo una referencia a Baleares –como co-redactor de la adaptación de la Ley de Comercio Balear–, y reconoció el modelo peculiar balear restringido frente a la adaptación liberal de la Comunidad de Ma-

drid, al tiempo que resaltó el hecho de que aún quedan seis comunidades pendientes de la adaptación. A continuación, D. Bartolomé Sitjar tomó la palabra para reclamar el cumplimiento estricto de la excepción a la actuación libre sin autorizaciones ni reglamentos y de que esta excepción debe cumplir con los requisitos explicados por la Sra. Huesa de igualdad, no discriminatoria, de necesidad imperiosa de interés general y proporcionada. Recordó la doctrina del Tribunal Europeo de que ante cualquier excepción se realice un juicio de “necesidad” y no de simple conveniencia o utilidad, que -dada la experiencia-, la simple invocación de una razón de interés general es “sospechosa” de encubrir una injustificada limitación de las libertades comunitarias. El principio de libertad de establecimiento goza

X Boletín de la Academia de Jurisprudencia y Legislación de Baleares 1. Indicación de los Académicos de número por orden de antigüedad, Académico de honor y Académicos de número fallecidos así como de la Junta de Gobierno de la Academia. 2. El apoderamiento o mandato preventivo, por Eduardo Martínez-Piñeiro Caramés. 3. Sobre el derecho consuetudinario balear como fuente y como tradición jurídica, por Anselmo Martínez Cañellas. 4. ¿Costumbres normativas aún en el siglo xxi? Paráfrasis sobre temas suscitados por la obra ganadora del V Premio Luis Pascual González, por Miquel Masot Miquel. 5. Refinanciación bancaria y concurso de acreedores. Situación actual y propuestas de reforma, por Guillermo Alcover Garau. 6. Medidas sucesorias a favor del descendiente con incapacidad, informe de la Comisión Interna de Derecho Privado de la Academia. 7. Necrológicas de Académicos fallecidos, recogiendo los discursos de José Zaforteza Calvet, Tomás Mir de la Fuente, Rafael Perera Mezquida, Antonio Pérez Ramos y Bartolomé Sitjar Burguera.

Revista Missèr · abril 2010

8. Índice de artículos publicados en los nueve primeros boletines de la academia y de las colaboraciones de los académicos en la revista ‘Missèr’, por Tomás Mir de la Fuente. ESTE BOLETÍN ESTÁ GRATUITAMENTE A DISPOSICIÓN DE TODOS LOS JURISTAS EN LA SEDE DE LA ACADEMIA, EN LA RAMBLA DELS DUCS DE PALMA, 10, 1º, PALMA.

de primacía sobre los intereses públicos de índole territorial urbanístico, medioambiental o de protección del patrimonio histórico artístico. Se refirió a la adaptación de la Ley de Comercio de Baleares que ha abusado de esta excepción para efectuar una adaptación “contra” la Directiva y que puede tener consecuencias pecuniarias para los residentes de Baleares por las sanciones de la Comunidad Europeo al Reino de España, que repercutirá en nuestra comunidad. Hizo referencia al proyecto de Ley general turística de las Islas Baleares, avisando que la regulación de las bolsas de plazas y la intervención que se pretende mantener va en contra de la Directiva y espera que no siga el camino equívoco de la Ley de Comercio. Para finalizar hizo una mención a la colegiación profesional referente al aplazamiento dado de un año, para que en la adaptación regule que profesiones deben tener colegiación obligatoria. Solicitó del decano –en la mesa– que defienda la colegiación no obligatoria y, subsidiariamente, la posibilidad de la existencia de otros colegios independientes no sujetos a la socialización fomentada por el Ministerio de Justicia. La esencia de la abogacía es la independencia y con la actual colegiación obligatoria y la intervención ministerial se ha perdido. Sitjar animó a los jóvenes abogados a defender el principio de la Directiva, que aunque toda libertad lleva riesgo y como dijo Tácito, en el riesgo está la esperanza , a pesar de la dificultad que tiene España para la adaptación, dado que el tener diecisiete legislaciones autonómicas, tengamos diecisiete dificultades más que otros miembros de la Comunidad. A continuación siguió un coloquio en el que, especialmente por parte de la Sra. Huesa, se aclararon varios aspectos de la difícil aplicación de la Directiva.

Les pàgines de l’acadèmia

Indemnització per desequilibri patrimonial en el règim de separació de béns? Miquel Masot Miquel, magistrat jubilat del TSJ i Acadèmic.

El Jutjat de Primera Instància número 20 de Palma va dictar una sentència en què establia la pensió mensual per als quatre fills en la quantitat de 5.000 euros i una indemnització de 350.000 euros «en concepto de compensación por el trabajo para la familia aportado por la esposa». L’Audiència Provincial, secció quarta, va rebaixar la pensió alimentària per als fills a 2.800 euros i fixà una indemnització de 100.000 euros «por su contribución [de l’esposa] a las cargas del matrimonio».

La sentència de la Sala Civil i Penal del TSJ parteix també de l’article 4.1 de la CDCB, i explica el seu recorregut fins que es va convertir en llei, fent referència a la polèmica doctrinal suscitada per l’article 1438 del Cc en proclamar que «el trabajo para la casa será computado como contribución a las cargas y dará derecho a obtener una compensación que el Juez señalará, a falta de acuerdo, a la extinción del régimen de separación». La sentència diu que, tal vegada per aquesta polèmica, el legislador balear va eliminar la referència a la compensació, tot i que va establir «es considera com contribució (a les càrregues) el treball per a la família».

La representació processal de l’espòs va interposar un recurs de cassació per «infracción del ordenamiento jurídico balear, concretamente de los arts. 3, 4 y 5 CDCB, y para el improbable supuesto

Però el legislador balear –segueix dient la sentència–, que el 1990 havia rebutjat proclamar la procedència d’una compensació pel treball per a la família, la va establir a la Llei 18/2001, de 19 de desembre,

de parelles estables, ja que al seu article 9.2 es diu que «el convivent perjudicat pot reclamar una compensació econòmica quan la convivència hagi suposat una situació de desigualtat patrimonial entre ambdós membres de la parella que impliqui un enriquiment injust i s’hagi donat un dels supòsits següents: a) que el convivent hagi contribuït econòmicament o amb el seu treball a l’adquisició, la conservació o millora de qualsevol dels béns comuns o privatius de l’altre membre de la parella, o b) que el convivent s’hagi dedicat amb exclusivitat o de manera principal a la realització de treball per a la família». La sentència es planteja la possibilitat d’interpretar analògicament aquest precepte si es donen en el matrimoni que és objecte de separació o divorci les mateixes circumstàncies establertes per l’article 9 de l’LPE, i, en aquest sentit, posa en relleu l’equiparació entre els membres de la parella estable i els cònjuges, proclamada per l’LPE mateixa en molts d’aspectes, i confirma aquesta equiparació la introducció –per la Llei 3/2009 de 27 d’abril– d’un nou paràgraf a l’article 5 de l’LPE en què s’expressa que «en totes les relacions patrimonials, si hi consta convivència, serà d’aplicació supletòria l’article 4 de la CDCB». Conclou la sentència que la «identidad de razón» és clara i, per això, propugna l’aplicació al supòsit de l’article 9 LPE; fa referència, a continuació, a la desigualtat patrimonial i a l’enriquiment injust, que són els dos elements condicionants de la indemnització, i, amb gran fonamentació doctrinal, passa revista a la

Revista Missèr · abril 2010

El plet es va iniciar amb una demanda de l’espòs en què sol·licitava la separació del matrimoni, la qual va ser contestada per l’esposa, que demanava el divorci i proposava mesures complementàries, entre les quals –per al que aquí interessa– destaquen les següents: una pensió alimentària per als quatre fills de 8.000 euros mensuals, una pensió compensatòria a favor seu de 2.000 euros mensuals i una indemnització, també a favor seu, d’1.650.000 euros.

de que la Sala considerara de aplicación supletoria el art. 1438 Cc, igualmente estima que la sentencia debe ser revocada, al no concurrir los criterios que dicho precepto exige para su aplicación». D’acord amb això, els dos motius de cassació formulats consistien en l’aplicació al supòsit de preceptes aliens al nostre Dret civil propi –l’article 1438 del Cc–, i la no-concurrència, en aquest supòsit, dels criteris d’aquest precepte. S’ha de dir que la sentència de l’Audiència Provincial es fonamentava en l’article 4.1 de la CDCB i no en l’article 1438 del Cc, a pesar que l’esposa havia sol·licitat la indemnització segons aquest últim precepte, ja que la sentència recorreguda va fer oportunament aplicació del principi da mihi factum dabo tibi ius.

La Sala Civil i Penal del nostre Tribunal Superior de Justícia ha dictat una important sentència (2/2010 de 24 de març, ponent senyor Capó Delgado) que aborda frontalment el tema que s’ha indicat en l’encapçalament d’aquest treball. Per comprendre’n l’abast, serà oportú fer una primera referència als fets que es consideren.

Les pàgines de l’Acadèmia jurisprudència del Tribunal Suprem i a les diverses lleis autonòmiques que preveuen, en termes semblants a la nostra, aquesta situació dintre de les parelles estables o de fet.

Revista Missèr · abril 2010

Examina després el supòsit i confirma la procedència de la indemnització, ja que «en el caso, según se deduce de las sentencias de apelación y de instancia, la convivencia ha producido una situación de desigualdad patrimonial pues el marido incrementó su patrimonio y no lo hizo su mujer debido a que durante su matrimonio se dedicó de forma no exclusiva pero sí principal a la realización de trabajo para la familia ya que, como se dice en la sentencia de primera instancia, “la dedicación de la esposa a las tareas del hogar ha contribuido decisivamente a que el esposo utilizara su tiempo en aumentar su caudal privativo mediante su trabajo e inversiones” y ello aunque, como también se lee, “la dedicación de la demandada no ha sido exhaustiva, pues la familia formada por los litigantes ha dispuesto de servicio doméstico y la accionada ha dedicado una pequeña parte de su tiempo a sus propias ocupaciones laborales”, a lo que se añade que la cantidad en que se cifra la compensación concedida “sin duda la esposa la habría obtenido con el fruto de su trabajo durante los once años de unión conyugal, si hubiese dedicado la mayor parte de su tiempo al ejercicio de su profesión en lugar de al cuidado de la prole». La sentència ha donat lloc a comentaris elogiosos, però no ha faltat qui s’ha pronunciat en contra, com sol passar, per cert, amb totes les resolucions noves; i, així, s’ha dit que estableix el que el legislador precisament no va dir –ja que no es parla a l’article 4.1 de la CDCB d’indemnització compensatòria–; que no s’ha d’oblidar que, segons la important sentència del TSJ 1/1998 de 3 de setembre, la regulació del títol I del llibre I de la Compilació «permite concluir que dicho título contiene una regulación completa, coherente y armónica de los efectos patrimoniales de los matrimonios sujetos al Derecho civil de Mallorca», i que no es conjuga amb aquest caràcter complet

la introducció –via analogia legis– d’un altre precepte; que es pot donar una duplicitat amb les circumstàncies determinants de la pensió compensatòria, en particular la 4a i 5a de l’article 97 del Cc, i, en definitiva, que la sentència pot suposar la defunció del règim de separació de béns i la substitució d’aquest pel de participació. Com que jo estic entre els que han vist amb bons ulls la sentència –si bé sense possibilitat de generalitzar-la i en estricta aplicació al cas concret–, bo serà passar revista als arguments a contrario. El fet que l’article 4.1 de la CDCB es limiti a proclamar que es considera com a contribució al treball per a la família, sense parlar de possibles compensacions per raó d’aquest treball, és absolutament indiferent per al jutge que ha de aplicar el precepte, perquè aquesta interpretació s’ha de fer d’acord amb el que el precepte diu i no sobre el que no diu. I, en aquest sentit, proclama clarament la consideració del treball per a la família com a contribució a les càrregues, i no es pot oblidar que diu també la Compilació –al mateix article 4– que la contribució a l’aixecament de les càrregues ha de ser proporcional als recursos de cada cònjuge i que també és possible l’adopció de mesures cautelars. En un treball publicat a la Revista Jurídica de les Illes Balears (01) titulat «Liquidación del régimen económico matrimonial de separación de bienes», deia «aunque ello supone introducir en el ámbito familiar criterios de puro Derecho de obligaciones, es innegable que la obligación de contribuir gravita sobre ambos cónyuges y que el principio de igualdad jurídica de los mismos exige un tratamiento igualitario en lo que respecta a la obligación de contribuir. De acuerdo con ello, podría llegarse a la conclusión de que si uno de los cónyuges ha contribuido al levantamiento de las cargas familiares en más de lo que le correspondía, dados los recursos económicos de uno y otro, puede reclamar el exceso; ello particularmente en los casos de evidente desproporción».

En aquest cas l’esposa va accionar tot assenyalant que la seva contribució a les càrregues familiars havia superat amb excés la del seu espòs i, per això, sol·licitava la indemnització corresponent. Evidentment l’espòs va poder al·legar i provar tot el que va creure oportú sobre l’aixecament, per part d’ambdós cònjuges, de les càrregues familiars. Per tant, és lògic que, en liquidar-se el règim econòmic matrimonial, aquesta desigualtat en la contribució d’un cònjuge i de l’altre es tingués en compte, atès, sobretot, el segon fet –lligat amb aquesta desigualtat–, com és la notable diferència entre el patrimoni acumulat per l’un i l’altre durant els anys de matrimoni. La conclusió és, en aquest punt, que de l’article 4.1 de la CDCB es deriva la possible procedència d’una indemnització en els supòsits de treball per a la família no compensat, acompanyat d’un desequilibri patrimonial al que es pugui donar la consideració d’enriquiment injust. El segon argument contrari a la sentència se centra en el fet que el Tribunal sentenciador havia ja dit –com s’ha indicat abans– que la regulació de la separació de béns a la Compilació era un règim complet, fet que suposa rebutjar la introducció de preceptes aliens a aquesta regulació, com seria l’article 9 de l’LPE. La declaració feta a la Sentència 1/1998, de 3 de setembre, sobre el fet de tractar-se d’un règim complet, coherent i harmònic, s’ha de posar en estreta connexió amb el cas d’aquesta pel que fa a l’aplicació, dintre del nostre Dret, de l’article 1320 del Cc, que resultava oposat al que es diu clarament a l’article 3.2 de la CDCB. Però crec que aquesta manifestació de la sentència no pot excloure per sempre la possibilitat que el Tribunal pugui fer ús de la interpretació analògica, particularment quan el precepte objecte d’aquesta està en total acord amb els principis d’igualtat jurídica dels cònjuges i de contribució d’ambdós a l’aixecament de les càrregues familiars, proclamats el primer per la Constitució i el segon per la nostra Compilació. La sentència dóna

Les pàgines de l’acadèmia

És evident que per determinar la pensió compensatòria s’ha de tenir en compte –ex art. 97 del Cc apartats 4 i 5– «la dedicación pasada y futura a la familia» i «la colaboración con su trabajo en las actividades mercantiles, industriales o profesionales del otro cónyuge». I és totalment lògic que no puguin intervenir unes mateixes circumstàncies per donar lloc a dos pagaments distints. Per això, les legislacions que fan compatibles aquests dos possibles pagaments ens diuen que s’ha de tenir en compte la indemnització com a element de possible reducció de la pensió compensatòria. En realitat, l’una i l’altra es veurien així fonamentades en circumstàncies diverses, ja que la indemnització tindria en compte en especial la dedicació passada a la família i la col·laboració en les activitats professionals de l’altre cònjuge, mentre que la pensió compensatòria tindria en compte l’edat i l’estat de salut, la qualificació professional i la probabilitat de trobar feina del cònjuge que la reclama. La pensió compensatòria miraria més cap al futur, mentre que la indemnitzatòria es basaria en fets passats. Això explicaria també el divers tractament de l’una i de l’altra, ja que el dret a pensió –ex art. 101 del Cc– «se extingue por el cese de la causa que lo motivó, por contraer el acreedor nuevo matrimonio o por vivir maritalmente con otra persona», i, al contrari, la indemnització –basada exclusivament en uns fets passats– seria procedent

I ens queda la darrera qüestió: substituïm, amb la doctrina de la sentència, la separació de béns pel règim de participació? La sentència surt al pas de la qüestió dient que «de la interpretación efectuada se deduce que, de concurrir cualquiera de las causas típicas, sólo se otorga compensación en el supuesto de empobrecimiento injusto del cónyuge que la reclama, lo cual evita la introducción, por vía indirecta, en nuestro Ordenamiento del régimen de participación, en el que cada uno de los cónyuges adquiere el derecho a participar en las ganancias obtenidas por su consorte durante el tiempo en que dicho régimen haya estado vigente (art. 1411 Cc), pues para obtener este resultado se ha de haber pactado expresamente (arts. 3, 64 y 67 CDCB)». La meva opinió és que tot el que té de justa la indemnització per desequilibri patrimonial en un cas en què està contrastat el treball per a la família no retribuït de cap manera per part d’un dels cònjuges amb l’important patrimoni acumulat per l’altre, ho tindria de nociu donar a la norma caràcter general dintre de la separació de béns. Amb això vull dir que tan sols en el supòsit d’extinció del règim per nul·litat, separació o divorci es podria introduir aquest factor corrector, exigint molt clarament els dos elements condicionants, de la indemnització, o sigui un treball per a la família no retribuït o retribuït insuficientment, conjugat amb un clamorós desequilibri patrimonial contrari al cònjuge que ha fet aquest treball; però mai no es podria donar la mateixa conseqüència en els supòsits –tal vegada encara normals– en què l’extinció del règim té lloc per mort d’un dels cònjuges. En aquest cas, seria perniciós que es pogués introduir a la successió del cònjuge premort un element pertorbador, com seria que els seus hereus poguessin reclamar al sobrevivent aquesta indemnització; situació que es

podria donar sobretot en el cas de no ser aquests hereus fills comuns dels dos cònjuges. Tot això ens indica que aquesta matèria hauria de ser regulada, ja que el principi de seguretat jurídica ho reclama. I així, just seria procedent la indemnització –sempre que es donin els elements condicionants tantes vegades indicats– en el supòsits de crisi matrimonial, però no quan l’extinció del règim és per mort d’un dels cònjuges. S’hauria de regular la manera d’efectuar-se el pagament de la indemnització quan sigui procedent (límit màxim de temps, facilitats que pot donar el jutge, mesures cautelars per assegurar-lo) i deslligant clarament la indemnització per desequilibri patrimonial de la pensió compensatòria, per atendre l’una i l’altra motivacions diferents. No hi ha dubte que el règim de separació de béns ha estat una conquesta jurídica històrica del nostre poble, ja que se n’ha mostrat clarament l’adequació als principis i als valors del matrimoni en la actualitat. És un fet evident, avui en dia, que la separació de béns s’ha introduït –via capítols o, fins i tot, reformes legislatives– en amplis sectors que tenen règims de comunitat. Però no es pot oblidar que, en el joc abstracte de les regles de la separació de béns, es poden donar situacions monstruoses, com seria la venda de la llar familiar per part del cònjuge únic propietari d’aquesta, i com també seria l’empobriment injust del cònjuge que ha treballat per a la família. En contra d’una opinió absolutament falsa, la correcció per llei d’aquestes situacions monstruoses no va en perjudici, sinó ben al contrari, en benefici del règim de separació. I, en definitiva, la sentència comentada ens mostra, una vegada més, que en el règim econòmic del matrimoni, en el qual hi ha per se una convivència de dues persones, interessos familiars comuns, béns compartits, comunitat de fins…, la separació de béns no pot ser mai –com deia la Compilació de 1961 i ara ja no diu la de 1990– absoluta.

Revista Missèr · abril 2010

El tercer argument contrari a la sentència –la possible confusió amb la pensió compensatòria– té, sense cap dubte, una part de raó, i per això he dit abans que som partidari de la sentència, si bé sense possible generalització de la seva doctrina.

a pesar de donar-se aquestes circumstàncies; i a més, en no tractar-se d’un pagament periòdic, s’hauria d’abonar de manera immediata o en els terminis que fixàs el jutge.

molts d’arguments per derivar la «identidad de razón», que és la base, en aquest supòsit, de l’analogia. En resum, no es considera inadequat el recurs a la interpretació analògica, si bé, al meu parer, la ratio decidendi de la indemnització per desequilibri patrimonial ha de cercar-se a l’article 4.1 de la CDCB.

Sa nostra pàgina

Consumidores mejor informados

Tertulia 18 de marzo sobre trabajador y concurso

El decano del Colegio de Abogados de Baleares, Joan Font, y la presidenta de la Agrupación de Jóvenes Abogados de Baleares, Patricia Campomar, presentaron el pasado mes de octubre, junto con la regidora municipal y presidenta del IMPC, Joana Mª. Borrás, una iniciativa consistente en la ampliación del convenio firmado en julio de 2.008 por estos tres organismos sobre la puesta en marcha desde nuestro colegio profesional, de un servicio de asesoramiento jurídico de las personas consumidoras y usuarias en materia de consumo. En concreto, esta asesoramiento consiste en la realización, por parte de miembros del ICAIB, de charlas informativas sobre temas de consumo en diferentes asociaciones y colectivos de Palma. Esta actuación conjunta se ha llevado a cabo con el objetivo de proporcionar a los consumidores un asesoramiento legal eficaz y profesionalizado sobre sus derechos, que a menudo se ven vulnerados por la falta de información. Además, esta colaboración contribuye a promover entre la ciudadanía la función en muchos casos preventiva de la abogacía, difundiendo la cultura de la mediación y el arbitraje como método para la resolución de conflictos y evitando de esta forma la no siempre necesaria judicialización de estos conflictos que puedan surgir entre los particulares y las entidades.

Revista Missèr · abril 2010

Entre octubre de 2009 y enero de 2010 ya se han llevado a cabo varias charlas en diferentes asociaciones, entre las que figuran: la Asociación de Gent Gran de San Alonso Rodríguez; las asociaciones de vecinos de Son Rapinya, Camp d’en Serra Alta, s’Indioteria, La Bonanova, El TerrenoBellver, Pla de Sant Jordi, Vogar i Ciar del Molinar, Son Cladera; la Asociación de Gent Gran de Nostra Senyora del Carmen y la Asociación de Vecinos y Gent Gran de Palma.

El pasado día 18 de marzo, la Agrupación de Jóvenes Abogados de las Islas Baleares tuvo el honor de contar, para la celebración de la primera tertulia de 2.010, con la colaboración de Doña María Encarnación González López, titular del Juzgado de lo Mercantil nº 2 de Palma de Mallorca. El evento, que debido al elevado número de participantes tuvo que trasladarse a una de las aulas de la EPJ, transcurrió, bajo el título “Trabajador y Concurso”, con un interesante y participativo debate, en el que tanto la tertuliana invitada, como los asistentes, pudieron aprovechar un interesante cambio de ideas e interpretaciones en el ámbito del derecho mercantil. En agradecimiento a su charla, la Agrupación de Jóvenes Abogados nombró en ese acto a la Ilustre tertuliana como Miembro Honorífico de la Agrupación.

Cena de la AJAIB El pasado 12 de febrero, jóvenes abogados miembros de la AJAIB se reunieron en el restaurante palmesano Bewee con ocasión de una cena organizada por la Agrupación para tratar diferentes asuntos que afectan a los jóvenes abogados. En la velada, primera organizada por la nueva ejecutiva de la AJAIB, que sirvió para tener una toma de contacto entre los nuevos agrupados e intercambio de nuevas ideas e iniciativas, se trataron también asuntos tan importantes para la abogacía joven como el Turno de Oficio o la entrada en vigor de la ley Ómnibus.

Amb la vènia

Les persecucions policíaques no sempre tenen un final feliç. Aquesta, en canvi, no va poder tenir un desenllaç millor, almenys per als agents de seguretat. Va passar a la localitat de Garfield Heights, a Cleveland. La policia d’aquest lloc inicià una persecució per carretera per agafar dos malfactors que intentaven fugir. Quan el cotxe d’aquests fou interceptat pels agents, els dos lladres iniciaren una carrera a peu i botaren un mur per escapar de l’encalç policial. Poc es podien imaginar els «amics d’allò aliè» que darrere el mur els esperava una presó de dones. La captura va ser immediata. El trasllat dels dos lladres a un altre centre penitenciari, en aquest cas d’homes, també.

Revista Missèr · abril 2010

Una fugida equivocada

Agenda III Certamen de Fotografía del ICAIB El Colegio de Abogados de Baleares ha convocado el III Certamen de Fotografía, al que podrá presentarse cualquier persona mayor de edad que presente un mínimo de cinco fotografías y un máximo de 15, que sean originales y que versen sobre voluntariado social. Los trabajos deberán presentarse entre el 1 de julio y el 18 de octubre de 2010 en la sede del Colegio de Abogados de Baleares (Rambla dels Ducs de Palma, 10). El primer premio está dotado con 600 euros y el segundo con 300. Las personas interesadas en conocer las bases pueden consultarlas en la página web (www.icaib.org).

Premio Santiago Gutiérrez Anaya El diario ABC y el Instituto de Estudios Cajasol convocan una nueva edición del premio Santiago Gutiérrez Anaya, dotado con 6.000 euros, al que podrán optar aquellos que presenten artículos o estudios que versen sobre la propiedad inmobiliaria en cualquiera de sus aspectos jurídico-privados, referidos a la regulación legal en vigor. Los trabajos se han de presentar antes del 28 de mayo en el Instituto de Estudios Cajasol (Hacienda Cartuja, Avda. Del Aljarafe s/n. 41940 de Sevilla).

Buzón Demandas • Abogado con 22 años de ejercicio colaboraría o trabajaría para compañeros – según su conveniencia-, preferentemente en asuntos de derecho civil y derecho penal. Los interesados, pueden preguntar por Joan Verger en los teléfonos 971 711 257 y/0 652 94 66 41. • Licenciada en Derecho por la UIB, con inglés como lengua materna, desea encontrar despacho de abogados para trabajar. Las personas interesadas pueden preguntar por Clara Isabel García en el teléfono 630 806 804. • Penalista, con 5 años de experiencia en importante despacho en Barcelona, actualmente como socia, interesa incorporación en despacho como asalariada o socia, área penal. Interesados, llamar al 620 176 088.

Revista Missèr · abril 2010

• Persona con experiencia como auxiliar administrativa o de ordenanza y en experiencia en atención telefónica, atención al público y administraciones públicas. Carnet de conducir y vehículo propio. Conocimientos de informática a nivel de usuario. Disponibilidad de horarios. Personas interesadas, preguntar por Laura Campos en el teléfono 630 179 138. • Titulado mercantil busca abogado para compartir despacho en el centro de Inca. Muy buena ubicación, cerca de Juzgados y con aparcamiento. Teléfono 622 533 093.

Despachos

• Se alquila despacho en la Plaza Mayor de Palma, de 60 metros, totalmente reformado. Dispone de dos dependencias, además de sala de espera, baño, cocina y trastero. El precio es de 500 euros al mes. Teléfonos de contacto: 667 928 763 y 617 06 99 66.

Bases del viii Premio Luis Pascual González convocado por la academia de jurisprudencia y legislación de baleares 1.- Podrán participar en el concurso los licenciados en Derecho por cualquier Universidad y los alumnos matriculados en el último curso de la carrera de Derecho de la Universitat de les Illes Balears. 2.- Los trabajos han de versar sobre Derecho civil de Baleares, debiendo ser inéditos e individuales. 3.- Deberán estar escritos en lengua castellana o catalana y presentarse en archivo de Word, en arial 11 e interlineado de 1,5, por una sola cara. La extensión del trabajo no podrá ser inferior a 25 folios ni superior a 75. 4.- Los trabajos deberán presentarse mediante la aportación de 5 ejemplares del mismo, en la sede de la Academia, Rambla dels Ducs de Palma, nº 10, Palma de Mallorca, 07003 teléfono 971-71.42.25, telefax 971-71-92.06, correo electrónico decanato@ icaib.org. 5.- El plazo de admisión finalizará el día 30 de septiembre de 2010. 6.- En el inicio del trabajo deberá constar el nombre y apellidos de su autor, D.N.I. o pasaporte, residencia y dirección, teléfono de contacto y, en su caso, correo electrónico, así como el curso en el que está matriculado o aquel en que consiguió la licenciatura. 7.- El premio tendrá una dotación de CUATRO MIL EUROS, sufragada por el Parlament de les Illes Balears, Caixa de Balears SA NOSTRA y la propia Academia. 8.- El jurado calificador será presidido por el presidente de la Academia integrándolo 4 miembros más, en representación del Parlament de les Illes Balears, de la Facultad de Derecho de la Universitat de les Illes Balears, de la Caixa de Balears SA NOSTRA y de la propia Academia. La resolución del jurado, que decidirá por mayoría de votos, será inapelable. 9.- El premio no podrá ser dividido entre trabajos presentados y podrá ser declarado desierto. 10.- La decisión del jurado deberá ser tomada antes del día 15 de diciembre de 2010, siendo comunicada a los concursantes a partir de esta fecha. 11.- La entrega del premio tendrá lugar en un acto solemne que organizará la Academia, con intervención del autor del trabajo premiado, publicándose el mismo en el Boletín de la Academia. Asimismo, la Academia podrá acordar la publicación en el Boletín de la Academia de los trabajos presentados que, a pesar de no haber obtenido el premio, sean, a su juicio, de interés para su difusión. 12.- Durante los 6 meses siguientes a la notificación de la decisión del jurado calificador, los trabajos no premiados o pendientes de publicación podrán ser recogidos por sus autores o por las personas que los mismos designen, personándose en las dependencias de la Academia.