Cinema català a Europa

CINEMA CATALÀ A EUROPA

Carles José i Solsona

Reservats tots els drets Direcció de les publicacions de l’Observatori de la Producció Audiovisual (grup de recerca UNICA, de la Universitat Pompeu Fabra): Josep Gifreu i Joan M. Corbella L’Observatori de la Producció Audovisual compta amb el suport econòmic de la Direcció General de Mitjans de Comunicació, del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya © Coberta frontal: Cartells francès i anglès de la pel·lícula Pa negre (dirigida per Agustí Villaronga Riutort), facilitats per l’empresa productora Massa d’Or Produccions, SL, per gentilesa de Maria Lluïsa [Isona] Passola Vidal i del seu equip. © Coberta posterior: Cartells en alfabet ciríl.lic, en anglès i en castellà de la pel.lícula Les aventures de Tadeu Jones (dirigida per Enrique Gato Borregán), facilitats per l’empresa productora Ikiru Films, SL, per gentilesa d’Edmon Roch Colom i del seu equip. © del text i dels quadres: Carles José i Solsona © de l’edició: Observatori de la Producció Audiovisual (grup de recerca UNICA, Unitat d’Investigació en Comunicació Audiovisual, de la Universitat Pompeu Fabra) Roc Boronat, 138 08018 Barcelona Primera edició: març del 2015 Dipòsit legal: B 11818-205 ISSN de l’Observatori de la Producció Audiovisual: ISSN 2013-3782 Barcelona, abril del 2015

Nota sobre l’autor Carles José i Solsona (Barcelona; 1947). Economista especialitzat en la indústria i en el comerç cinematogràfic. Autor dels llibres: El sector cinematogràfic a Catalunya: una aproximació quantitativa (Volum 1: Exhibició; Volum 2: Producció i distribució); Tendències de l’exhibició cinematogràfica a Catalunya; Cinema europeu i cinema americà a Espanya; Els cinemes de Catalunya: evolució municipal i comarcal; Producció cinematogràfica de Catalunya. Trets i dimensions; Una dècada de producció cinematogràfica a Catalunya (2002-2011)

ÍNDEX Presentació de l’Honorable Conseller de Cultura Presentació de la UPF Pròleg: Per les lleres dels rius retratats Agraïments

8 12 16 26

CINEMA CATALÀ A EUROPA

Dues vies d’aproximació Criteris, codis i fonts estadístiques Públic europeu del cinema català Classificació per gèneres Producció interna i coproduccions internacionals Correcció de les xifres

31 66 78 130 158 212

Bibliografia i pàgines web consultades

248

CINEMA CATALÀ A EUROPA

Pròleg de L’Honorable Ferran Mascarell i Canalda CONSELLER DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

8

PRÒLEG

A

mb l’aparició d’aquest Cinema català a Europa, Carles José continua amb el projecte d’analitzar integralment l’explotació del cinema català, que ja havia començat amb la publicació ara fa un any de l’estudi Una dècada de producció cinematogràfica a Catalunya (2002-2011). Si en la seva obra anterior es fixava en els resultats de la nostra cinematografia dins dels mercats català i espanyol, ara situa el focus sobre l’espai continental. Per conèixer l’impacte de la nostra producció cinematogràfica en el mercat europeu, a les pàgines següents s’hi recull informació dels 1.595 llargmetratges cinematogràfics espanyols qualificats a la dècada 2002-2011, dels quals 597 van tenir participació catalana total o parcial. Un cop més, doncs, escau felicitar en Carles José pel seu rigor i professionalitat a l’hora d’oferir-nos unes dades que ens permeten analitzar l’àmbit audiovisual i cinematogràfic de Catalunya. Aquest és un camí en el qual hem d’aprofundir, ja que hem apostat per ser un país amb dades: les necessitem, exhaustives i fiables, per poder actuar sobre la realitat. Les xifres poden semblar fredes quan tractem de qüestions culturals, però són absolutament imprescindibles. Tan sols des del coneixement de detall i des de la precisió de les dades és possible traçar els camins que ens han de dur a superar amb èxit els reptes que tenim plantejats. Desafiaments que hem de saber convertir en oportunitats com la internacionalització de mercats i de públics, sortida natural per al talent català.

9

CINEMA CATALÀ A EUROPA

Així, doncs, aportacions com Cinema català a Europa ens proporcionen més i millor coneixement sobre l’àmbit de l’audiovisual i, per tant, ens permet albirar les potencialitats d’un sector especialment creatiu i dinàmic a casa nostra. Aquestes referències sòlides d’un camp que per definició es troba en permanent transformació són el que ens permetrà en el futur immediat continuar ocupant col.lectivament un lloc destacat en el mapa mundial de la creativitat i, en conseqüència, en el dels països que saben vincular cultura i progrés.

Ferran Mascarell Conseller de Cultura

10

CINEMA CATALÀ A EUROPA

Pròleg de Joan M. Corbella i Josep Gifreu OBSERVATORI DE LA PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL GRUP DE RECERCA ÚNICA (UPF)

MÉS LLUM SOBRE EL CINEMA CATALÀ, EN LA SOCIETAT DEL “BIG DATA”

12

PRÒLEG

L

’estudi de Carles José i Solsona que aquí presentem significa un altre pas endavant en el coneixement de les estructures profundes del cinema català, com ja ho van ser els seus dos treballs anteriors d’aquesta sèrie en cooperació amb l’Observatori de la Producció Audiovisual (OPA) de la Universitat Pompeu Fabra. És un pas endavant ja que els dos anteriors [1] indagaven sobre els resultats de les produccions en l’hàbitat més natural del cinema català, l’Estat espanyol, i amb aquest tercer va més enllà en la senda de comptar amb el coneixement més profund i complet sobre un sector cultural clau: veure com es comporta el nostre cinema a l’exterior. I Carles José i Solsona ho fa amb el zel amb què ens té acostumats als destinataris del seu treball, els professionals dels diversos segments i branques d’aquesta indústria, l’administració pública, els professors i estudiants universitaris, i tots els qui tenen un interès per saber més dels números del cinema català. L’autor fa un treball exhaustiu a la recerca i verificació de la dada més petita per assegurar-se que el resultat final sigui veraç i aporti valor als analistes. En una època que els discursos recorren un i altre cop a expressions com “mineria de dades” o, més de moda, “big data”, per a referir-se a la feina d’acumular dades i extreure’n tota la informació possible com a activitat ineludible al segle XXI per al bon govern de les indústries i activitats humanes i socials, Carles José aporta un altre raig de llum per a conèixer millor el nostre cinema, i ho fa amb la paciència, artesania

[1] Producció cinematogràfica de Catalunya. Trets i dimensions i Una dècada de producció cinematogràfica a Catalunya (2002-2011). 13

CINEMA CATALÀ A EUROPA

i personalitat que han caracteritzat tots els seus treballs anteriors. Per això, des de l’OPA estem satisfets de perllongar la cooperació que tan útil està resultant. Per fer aquest estudi, l’autor ha intentat anar molt més enllà de les dades que les àrees que s’ocupen del cinema dins les administracions públiques proporcionen. El treball recull un intent important per moure’s entre balances de pagaments, balances comercials, informació de l’Agència Tributària, de l’ICEX i d’altres estaments públics, en una primer part que perseguia poder arribar a elaborar sèries històriques sobre la balança comercial de la indústria audiovisual catalana i específicament la cinematogràfica i veure l’evolució del seu dèficit o superàvit –en general i amb concreció respecte a Europa-, i també l’evolució de la seva contribució al total espanyol. D’aquesta primera part, que l’autor diu que queda oberta a que d’altres estudiosos puguin treure’n més partit més endavant, ateses les limitacions estadístiques i de definició d’epígrafs que els registres oficials contenen i que han donat els resultats limitats que l’autor expressa (ell en diu decebedors), es passa a la contrastació amb les dades que la federació d’associacions empresarials del sector aporta com a balanç de l’exportació de cinema i televisió espanyols, com a pas previ a la segona part de l’estudi. En la segona part, l’autor torna a tècniques de recopilació exhaustiva de les dades de totes i cadascuna de les pel·lícules catalanes, com va fer en els treballs anteriors d’aquesta sèrie de col·laboracions amb l’OPA. Això li ha suposat aplegar la informació de gairebé sis-cents títols amb participació catalana, destriats sobre els 1.600 que formen la cinematografia espanyola del període 2002-2011, i contrastar les xifres amb les bases de dades internacionals més pertinents (IMBd i Lumière, de l’Observatori Europeu de l’Audiovisual) per anar depurant l’univers de films a incloure. A partir d’aquí, l’autor ha pogut anar identificant any per any el nombre de títols catalans que han transcendit les fronteres espanyoles i fer així el mapa de l’exhibició a l’exterior al llarg de la sèrie històrica del període de deu anys 2002-2011, amb èmfasi en el pes del cinema català dins el total espanyol, i inventariant tots 14

PRÒLEG

els angles possibles des dels quals observar el fenomen: tant pel que fa al nombre de títols com al públic que hi ha assistit en cada cas, i en relació amb els gèneres principals de la cinematografia i al fet de tractar-se de produccions nacionals o coproduccions. I per si el volum de resultats de la seva anàlisi no fos suficient, Carles José inclou també estadístiques sobre la presència del cinema espanyol (català inclòs) en les televisions de fora de l’Estat espanyol. Si els 159 quadres de l’estudi aporten una informació molt valuosa per entendre aquesta faceta poc coneguda del cinema català i espanyol –el seu rendiment a l’exterior, i sobretot a Europa-, el treball aporta també una altra qualitat: l’autor va consignant una a una totes les decisions que va haver d’anar prenent, tant en l’intent de la primera part com en el treball de mineria de dades de la segona aproximació al tema. D’aquesta manera, a mode de memòria de la recerca, fa més didàctica la presentació, facilita la discussió dels resultats i pot ser útil per a altres analistes i investigadors que algun dia puguin endinsar-se per aquests terrenys de la recerca sobre el cinema. Per aquestes raons, els responsables de l’OPA no podem sinó agrair l’autor per posar a disposició de tots els interessats el resultat de la seva obra, al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per haver donat suport a l’edició del treball, i al Departament de la Presidència de la Generalitat, per donar suport econòmic a l’Observatori de la Producció Audiovisual, que amb el conjunt de les seves activitats té per objectiu fomentar el coneixement i el debat sobre la indústria i les seves branques a Catalunya. Joan M. Corbella Josep Gifreu Directors de l’Observatori de la Producció Audiovisual Grup UNICA (Unitat de Recerca en Comunicació Audiovisual) Universitat Pompeu Fabra 15

CINEMA CATALÀ A EUROPA

Pròleg a CINEMA CATALÀ A EUROPA

PER LES LLERES DELS RIUS RETRATATS

16

PRÒLEG: PER LES LLERES DELS RIUS RETRATATS

I Respira el film en el mirall d’un públic. Joan Brossa i Cuervo

L

’elaboració d’un producte cultural cerca, al capdavall, la trobada i la comunicació amb un públic seduït per les característiques comercials de l’obra, pel seu valor artístic o per les diferents combinacions que es puguin establir entre ambdós elements d’atracció. Dins de l’acolorit ventall d’aquesta mena de productes, la realització d’un llargmetratge cinematogràfic exigeix, per causa de la ingent inversió monetària derivada de la seva producció, l’elaboració d’un curós pla d’explotació que contempli tots els futurs canals de circulació necessaris per tal d’acostar la pel.lícula al seu mercat potencial. Des d’aquesta perspectiva i amb la màxima precisió possible, els productors del film calcularan la dimensió de la resposta esperada a cadascuna de les diferents vies de transmissió. No pas tots els plans d’explotació s’emmotllen en la rigiditat d’un patró universal. La seva elaboració dependrà de les característiques del títol i del tarannà dels seus responsables, sense descurar gens ni mica la recuperació dels diners esmerçats en la seva producció. A cada pel.lícula s’adjudicaran diferents pesos específics a aquells components vinculats a la seva reeixida comercial o bé als aspectes inherents a l’apreuament artístic, al ressò crític o al succés en el seu 17

CINEMA CATALÀ A EUROPA

trànsit pels festivals de cinema. En qualsevol cas, però, es tractarà d’evitar que el film acumuli rovell i polsina a les prestatgeries d’un magatzem o que visqui l’oblidament reclòs a la fondària d’un disc dur. Per contra, l’objectiu perseguit serà la captació del màxim nombre de persones interessades en l’obra —ara ho aconsegueixi amb notòria extensió quantitativa, adés ho assoleixi amb profunda intensitat qualitativa en el marc d’un aplec menys populós— de manera tal que el film respiri en el mirall del públic. Així ens ho recorda el decasíl.lab de Joan Brossa, manllevat de la sextina adreçada al cinema d’Andrei Tarkovski en el seu fulgurant poemari Furgó de cua, on féu reviscolar la modalitat versificadora de l’occità Arnaut Daniel. Escampar-se per les pantalles, bategar-hi en la foscúria, trenar un llaç anònim i alhora individualitzat amb l’espectador són algunes de les volences prioritàries de les pel.lícules quan el seu procés de fabricació ha estat del tot enllestit. Les obres cinematogràfiques respiren, ressusciten, arriben a la seva destinació, cada cop que es reflecteixen a la mirada del públic i —rere aquesta alenada on, amb ben diferents dosis, varietats i qualitats, es barregen sentiments, emocions, reflexions— impulsen la brostada de partícules d’aire nou i vivificant. A mesura que els títols, en el seu itinerari, es propaguen pels locals de projecció o per qualsevol dels canals de difusió de les produccions audiovisuals, aquest aire, mentre dóna vida a les pel.lícules, a l’ensems fa respirar i revifa la indústria que les ha creades. En avançar per aquest camí, el magnetisme de les històries explicades (ara toca dir-ne continguts), agermanat amb la lluïssor de les tasques efectuades pels equips tècnic i artístic, des del mateix moment de la seva estrena a les sales d’exhibició contribueix a fer cristal.litzar, de mantinent o amb trigança, la connexió amb els espectadors. Des d’aleshores, la magnitud de la resposta obtinguda pel llargmetratge en aquest primer aparador —el nivell de la puixança del seu respir en el mi18

PRÒLEG: PER LES LLERES DELS RIUS RETRATATS

rall del públic dels cinemes— contribuirà a eixamplar la respiració del film. Una expansió efectuada, al ritme marcat per les cronologies dels media a cada país on arribi, en els successius espills on, gràcies a les diferents opcions de contemplació de pel.lícules, sigui emmirallat. II Films spectators are quiet vampires. Jim Morrison En decidir l’escomesa d’una recerca sobre la producció cinematogràfica de Catalunya —que és alhora, en esdevenir-ne constant element de contrast, una investigació sobre la collita fílmica de tot Espanya— i d’efectuar-ne l’anàlisi dels components i de les característiques essencials, vaig judicar escaient anar a pams i fragmentar en diversos treballs l’estudi dels resultats d’explotació. Així doncs, el llibre Producció cinematogràfica de Catalunya. Trets i dimensions i el posterior Una dècada de producció cinematogràfica a Catalunya (2002-2011), que revisava, ampliava (del sexenni al decenni) i actualitzava text i quadres del seu predecessor, es concentraren en el mercat de proximitat. Tots dos recolliren, classificaren, examinaren i interpretaren les magnituds d’espectadors i de recaptacions tresorejades pel cinema català durant el parell de lustres resseguits, tant des dels estrictes límits del seu territori immediat com des del conjunt de la geografia espanyola. Rere aquest pas inicial, n’aguaiten d’altres que, al compàs seguit en la seva futura continuació, ens faran avançar i ens permetran d’anar completant en tota la seva plenitud el recompte dels resultats de la nostra cinematografia. L’explotació de pel.lícules a les sales de projecció d’altres països, les quantitats emanades del lloguer o de la venda de les obres cinematogràfiques en suport físic, els accessos a les pel.lícules a través d’Internet i d’altres xarxes de comunicacions electròniques 19

CINEMA CATALÀ A EUROPA

mitjançant sistemes basats en la demanda de l’espectador i les audiències aconseguides pels films durant les seves emissions a les televisions —de pagament o en mode obert— tant a Espanya com a l’estranger són les rutes a explorar. L’aplec de la totalitat de les dades corresponents a la diversitat d’opcions de visionat (ara toca dir-ne finestres) ens facultarà a primfilar la precisió de les anàlisis i a assegurar l’encert del diagnòstic. Com a prossecució de la tasca inaugurada pel duet de llibres precedents, aquesta obra avança una nova passa en la comesa de calcular i de recollir les dimensions de l’exèrcit d’espectadors convocats per les nostres produccions en el seu pelegrinatge pel continent europeu. És una passa que esdevindrà gambada, en un treball venidor, amb la incorporació de les dades d’assistència procedents de la resta del planeta. En l’etapa final del trajecte s’arribarà a la fita desitjada quan s’hi afegeixin les magnituds de públic abocat per cadascuna de les altres opcions de contemplació de pel.lícules. James Douglas Morrison, el mític cantant de The Doors, escrigué a The Lords. Notes on vision que els espectadors de pel.lícules són vampirs callats. O tranquils, si ens acollim a la traducció al castellà del títol del llargmetratge de John Ford sobre el boxador instal.lat en el (fictici) municipi irlandès d’Innisfree. Certament, a l’empara de la fosca nit de la sala, aquests vampirs callats (per bé que no pas sempre, ai las!) xuclen sense treva, en actitud passiva en aparença, les imatges i els sons de les pel.lícules projectades. Poca estona abans, però, han decidit, de manera activa, d’anar al cinema i d’exercir la seva sobirania com a consumidors triant la pel.lícula desitjada i comprant la localitat corresponent a la sala exhibidora on es projecta. De l’acumulació d’aquestes decisions, de l’addició de les adquisicions d’entrades a les taquilles de les sales dels cinemes, hem obtingut el material que ens ha permès de conformar, de modelar, d’estructurar i, comptat i debatut, de construir el treball prologat en aquests paràgrafs. 20

PRÒLEG: PER LES LLERES DELS RIUS RETRATATS

Després d’un acostament (una atansada que la pràctica ha revelat ben poc productiva) a les grans magnituds de la balança de pagaments, el present treball s’ha encarrerat cap a l’anàlisi del volum d’espectadors congregat pel cinema català (i pel conjunt dels llargmetratges espanyols) en terres europees. En harmònica lligança amb l’antecedent parell d’obres, en l’esfera temporal s’ha tornat a recórrer la trajectòria de la producció cinematogràfica en el decenni 2002-2011, mentre que, en el marc espacial, l’àmbit d’exploració, fins a hores d’ara circumscrit a la pell de brau, ha transcendit els seus límits. Aquesta sortida a l’exterior, mitjançant l’espargiment pel Vell Continent, ha propiciat l’examen dels 28 membres actuals de la Unió Europea amb l’afegitó d’onze països extracomunitaris. L’aplec, tria i garbellament de les informacions corresponents a les 1.595 pel. lícules espanyoles de la dècada —de les quals 597 comptaren amb participació total o parcial de productores catalanes— ha estat la deu seminal i nutrícia que ha fet néixer i créixer les seccions d’aquest llibre. Les pàgines inicials mostren i analitzen el volum d’espectadors agabellats a cada país europeu (efectuant-ne també l’agregació per grans territoris), alhora que examinen la desigualtat i la concentració dels resultats de les pel.lícules al capdavall del seu periple per les sales de cinema. Tot seguit, la classificació per gèneres, la separació de la producció purament interna i de les coproduccions internacionals i la correcció de les xifres dels títols participats per productores catalanes en funció del grau de propietat per part d’aquestes empreses completen les facetes contemplades per l’obra. Havent donat aquest nou pas caldrà apressar-se ara, amb tossuderia i sense demorança, a fer la recollida dels materials necessaris per anar confegint, examinant i interpretant les peces que ens manquen fins a perfer, sense bandejar-ne cap opció, el retaule dels resultats d’explotació del nostre cinema parant particular atenció al precís i minuciós traç dels seus diversos canals d’abocada.

21

CINEMA CATALÀ A EUROPA

III Escolteu-me un moment (cada segon que passa és un segon perdut, i ja n’hem perduts massa). Francesc Vallverdú i Canes Des del mateix moment en què —dies fa que se’n compliren els trenta anys— vaig ensenderar-me pels poc calcigats viarons de les recerques en el camp de l’economia de l’audiovisual, la meva dèria consistí a recollir tota la informació que em resultés factible de salvar de la desconeixença o de l’oblit per tal de bastir una base de dades estadístiques comprensiva de les diferents i nombroses facetes de la nostra indústria i del nostre comerç cinematogràfics. Anys més tard, en l’avinentesa de la presentació d’un treball de recerca sobre cinema per part de Xavier Bru de Sala i Castells, aquesta convicció es refermà amb els mots de l’autor de La fi del fil sobre la necessitat de moblar el país, d’emplenar-ne les estances freturants d’un mobiliari que, per la seva beutat o pel seu caràcter utilós, faci servei als seus habitants o als seus visitants ocasionals. Amb la present investigació s’intenta de conèixer amb la màxima meticulositat —i ens ve aquí a tomb el títol de la primera novel.la de Michel Thomas, literàriament conegut com a Michel Houellebecq— l’extensió de l’àmbit de la lluita. I de conèixer-lo en dues de les accepcions de la paraula extensió. En primer lloc, en el sentit de porció d’espai i, en segon terme, des de la interpretació del mot com l’acció d’estendre, tot augmentant l’amplitud o la llargària d’una cosa. Des d’ambdós vessants s’ha laborat, tant per esbrinar minuciosament les característiques del terreny i per fer-ne l’exacte amidament com per aconseguir, tot conquerint-ne noves i valuoses feixes, l’ampliació del camp de batalla. Amb l’esperança que la saviesa acumulada sobre les seves fortituds i les seves febleses incrementi, en el combat quotidià contra les maltempsades, el nombre i la transcendència de les victòries i minimitzi l’impacte de les desfetes a endurar. 22

PRÒLEG: PER LES LLERES DELS RIUS RETRATATS

D’idèntica manera i amb equiparable esforç que en el cas d’altres activitats econòmiques —ara siguin de l’agricultura, ara pertanyin a la indústria, ara sojornin entre la variada gamma dels serveis— el sector audiovisual hauria d’adollar temps, energies i recursos al profund coneixement de la seva realitat. Certament, la pràctica diària dels professionals els permet de detectar–ne un apreciable manat d’aspectes, però la recerca i l’estudi ens confirmen (o no) les impressions prèvies, en mesuren el grau d’intensitat, n’albiren les tendències i aconsegueixen també d’extreure a la superfície aspectes fins aleshores ignorats. No invertir temps en la coneixença del nostre sector implica malbaratar oportunitats i també malmetre l’eficiència de les actuacions. Per dissort, la indústria i el comerç cinematogràfics, tant a Catalunya com a tot Espanya, no han parat gaire atenció al parell de versos del poeta barceloní, pertanyents a Com llances, que presideixen aquesta secció del proemi i arrelen alhora en la llunyedana admonició d’Ausiàs March (“No sabeu prou si lexau temps fugir, / e temps perdut no pot ésser cobrat”). De poc ens ha servit el vorer exemple dels francesos, que des del seu CNC (Centre National de la Cinématographie et de l’Image Animée) esbomben, amb vigorós ritme any rere any, útils i interessants estudis sobre molt diferents aspectes de la cinematografia gal.la. En el nostre cas hem depès, quan han pogut exercitar-la, de l’aïllada i volenterosa dedicació de persones i d’entitats conscients de la necessitat d’explorar a consciència el territori i de dibuixar-ne un nítid mapa, sense clapes, ni esborrancs, ni zones reproduïdes només amb la intuïció. En diverses ocasions he defensat —i, caparrut com sóc, persistiré a preconitzar-la— la col.laboració entre el sector, les administracions públiques i les universitats. Mitjançant el junyent de l’experiència dels professionals i de les informacions sobre les seves empreses o tocant a les seves produccions, de la documentació sebollida als lligalls, a les carpetes o als ordinadors de les administracions i de l’habitud, la destresa i l’enginy en la investigació que forneixen els departaments universitaris poden obrir-se 23

CINEMA CATALÀ A EUROPA

fecundes vies de recerca. D’aquest aliatge de voluntats i de recursos podran forjarse treballs que analitzin, des d’una posició no implicada en la matèria estudiada, les qüestions amoïnoses per als agents dels sectors públic i privat. En el nostre cas i per segona vegada, després de l’experiència amb el precedent llibre Una dècada de producció cinematogràfica a Catalunya (2002-2011), s’ha produït la feliç conjunció dels tres elements, tot repetint el seu paper les mateixes entitats que aleshores intervingueren. Des de la indústria de la producció, APIC (Associació de Productors Independents de Catalunya) m’encomanà la prossecució de la meva taleia tot avaluant la magnitud de l’empremta que el nostre cinema ha deixat en el transcurs de la seva passejada per Europa. Des del Departament de Cultura s’ha efectuat la maquetació del llibre i la seva conversió en obra digital, per tal d’assegurar-ne la màxima difusió possible. I des de la Universitat Pompeu Fabra, a través de l’Observatori de la Producció Audiovisual, s’ha ofert, amb agradívol entusiasme, una cooperació ja esdevinguda tradició per tal de convertir, sota els seus auspicis, el projecte inicial en el llibre que el lector té ara a les mans (o a la pantalla). Val a desitjar que aquesta comunitat de coresforços hagi contribuït, en el terreny explorat per aquests fulls, a conèixer més pregonament i a mesurar amb rigor —i aquí torna a venir a propòsit el títol d’una altra novel.la, en aquest cas la cinquena, del polèmic escriptor francès— el mapa i el territori. IV A veces voy al cine, que es como un río pero retratado. Blas de Otero Muñoz Havent conclòs aquesta segona etapa del projecte, després de rastrejar, títol a títol i país a país, la itinerància dels nostres llargmetratges per les viles del continent europeu, resta encara un llong camí d’avançada per la resta de cinemes del planeta en primer lloc i, després, per les diferents modalitats que permetin, a tot 24

PRÒLEG: PER LES LLERES DELS RIUS RETRATATS

el món, el visionat de la cinematografia catalana. Tot recollint el símil del poeta bilbaí, en aquestes pàgines hem recorregut, en endinsar-nos per les lleres dels rius retratats, els trajectes de la nostra producció fílmica en la seva esbarriada per Europa i hem mesurat les dimensions del públic que formà el mirall que ha fet respirar les seves viatgeres aigües. En aquest camí, el coneixement i la mesura de la realitat circumdant han estat fites essencials de la nostra perquisició. Val a subratllar que no és pas deler d’aquestes recerques encotillar-se només en el copiós amuntegament d’estadístiques més o menys precioses. En darrera instància, se’n realitza l’acumulació amb el desig que aquest esplet de dades —en fer-nos avinent d’apamar millor la superfície i la densitat del territori i de revelar-nos-en els avantatges aprofitables i els entrebancs dels quals caldrà escapolir-se o desempallegar-se— afavoreixi que els flums retratats es disseminin arreu. Que serpegin amb intensa energia tot obrint noves i amples lleres per estendre el seu curs al llarg d’una travessia fluent i cabalosa. De cara al futur ens conhortarà de saber que la potencial utilitat d’aquest treball, en coadjuvar a termenar millor els trets del camp d’actuació, ajudi als professionals i a les Administracions a la millorança de l’encert en les seves decisions i actuacions i al disseny de fórmules eficients de vigorització del sector. Tant de bo que, dins i fora de les nostres fronteres, facilitin una dilatada respiració del cinema català en el mirall del seu públic!. Val a esperar i a desitjar que coneixement del terreny i aplicació de mesures adequades adollin pels dominis del cinema català impetuosos corrents enfortidors. Unes aigües que, en ser abocades als rius retratats, facin possible en el nostre territori de la producció fílmica que no triguem a veure —tot enllaçant amb una altra línia del poema d’on s’ha esqueixat el vers capdavanter del present liminar— com “l’aigua rega el cine amb una altra aigua”. Carles José i Solsona 25

CINEMA CATALÀ A EUROPA

Agraïments CINEMA CATALÀ A EUROPA

26

AGRAÏMENTS

Agraïments Ab nou cor et ab nou talen Ab nou saber et ab nou sen Et ab nou bel captenemen Raimbaut d’Aurenja

T

ot seguint el mestratge del trobador provençal, he intentat de fer aquest llibre amb cor, desig, saber, sentit i capteniment nous. Amb tots ells vull regraciar les amables, diligents i generoses contribucions de les persones i de les entitats que m’han donat suport en aquesta comesa. A l’Observatoire Européen de l’Audiovisuel, per regalar-nos un reconfortant oasi d’informació que ben sovint sadolla l’assedegada recerca de dades per part dels professionals i dels investigadors. Per la seva esplèndida tasca, extensa en els temes tractats i venturosament dilatada en el temps, sense la qual treballs com aquest no haurien pogut confegir-se mai. n

A l’Observatori de la Producció Audiovisual, de la Universitat Pompeu Fabra, per la seva reiteració a confiar en la meva persona i per donar acollença, visibilitat i escampada als meus treballs, després d’esperonar-ne l’elaboració i de contribuir sense defallença a la seva publicació. Amb aquesta entitat tinc contret un deute de gratitud en el qual Joan Maria Corbella i Cordomí i Josep Gifreu i Pinsach ocupen una posició preeminent. n

27

CINEMA CATALÀ A EUROPA

Al Departament de Cultura, a través de l’ICEC, per fer possible la publicació i la difusió d’aquest llibre, una tasca que la mestria de Cristina Jiménez Batista, de Laura Rafegas Rossell i de Lurdes Rego Martínez acompleix amb enlluernadora eficiència, tot maquetant el llibre i donant-li definitiva forma en la seva versió digital. D’altra banda em plau d’agrair també el suport donat a aquest treball, des que tingueren notícia de la seva gestació, per Marc Lòpez Ribes i per Jordi Sellas i Ferrés, alhora que consignar un cop més la meva reconeixença —un regraciament que ja abasta un bon feix d’anys— a Maria Dolors Clemente Lucas, Cristina Gómez Lacueva, Ignasi Llorens Caralt, Blanca Piulats Barberà i Maria Jesús Sànchez Fernàndez per les seves puntuals (i pacients) respostes als meus interrogants sobre les pel.lícules integrants de les collites fílmiques de les diferents anyades. Aquesta relació s’eixampla amb l’agraïment a Gemma Barberan Bergós i a Montserrat Cosialls Vivó per l’eficaç i sol.lícita ajuda que em procuraren a l’hora d’efectuar el triatge de la base de dades sobre espectadors a Europa. n

A APIC (Associació de Productors Independents de Catalunya), per la seva fe en la necessitat de la recerca, per encomanar-me l’elaboració d’aquest estudi, tot perllongant la tasca iniciada amb el llibre Una dècada de producció cinematogràfica a Catalunya (2002-2011), i per creure, tal com jo ho faig, en la col.laboració entre indústria, sector públic i universitats. n

A Ezequiel Francesc Baró Tomàs i a Xavier Cubeles Bonet, per orientar-me sàviament en el meu tentinejant vagareig pels envitricolls de la balança de pagaments i pels entenimentats i valuosos suggeriments que em regalaren quan elaborava el meu llibre. A Fortunato Frías González, pels seus assenyats comentaris sobre el meu text i per la utilitat de les seves indicacions. n

A les empreses de producció Massa d’Or Produccions, SL, i Ikiru Films, SL —i als seus respectius representants (Isona Passola Vidal i Edmon Roch Colom) i equips humans—, que gentilment i amb prestesa em facilitaren el material i el permís de reproducció de les fotografies que il.lustren les cobertes frontal i posterior d’aquesta obra. n

28

CINEMA CATALÀ A EUROPA

CINEMA CATALÀ A EUROPA

A Fina, mirall on respiro. A Aida, Martina, Daniela i Miquel, amb l’esper anhelós que mai no deixin de solcar, sense treva ni fadiga, els corrents fascinants dels rius retratats.

30

DUES VIES D’APROXIMACIÓ

Dues vies d’aproximació

A

ra en el procés d’elaboració d’estudis econòmics, adés en la confecció de sèries estadístiques, l’acostament a les dimensions de la nostra indústria i del nostre comerç cinematogràfic ha concentrat habitualment el seu focus d’atenció en el mercat interior. El nombre d’empreses en funcionament i el seu grau d’activitat, el volum de producció de pel.lícules, la significació de la coproducció interna, les dades sobre públic i recaptacions, repartides per les diferents branques sectorials (producció, distribució o exhibició) o per àmbits territorials (tot Espanya, comunitats autònomes o províncies), les xifres d’estrenes i de rodatges, el nombre de sessions de projecció o de còpies a disposició del parc de sales, les quanties obtingudes mitjançant els ajuts públics i les magnituds dels costos dels films han estat els camps de treball sovintejats a l’hora de l’aplec de dades o de les recerques analítiques. Les mirades a l’exterior han resseguit la incidència de la producció fílmica dels diferents països en el nostre mercat intern, la composició i pes específic que hi han tingut les coproduccions internacionals o la trajectòria de les nostres obres cinematogràfiques pels certàmens estrangers [1], però d’altres

[1] El catàleg anual Cine español, de l’ICAA, recollia —en la seva edició en paper que es perllongà fins a l’any 2008— una secció que inventariava el pas de les nostres pel.lícules de curta i de llarga durada pels festivals i per les setmanes de cinema del planeta. La seva versió electrònica, inaugurada amb la informació corresponent a l’exercici 2009, prescindí d’aquesta secció, que ja no ha tornat a aparèixer en els volums posteriors. En el millor dels casos, a les fitxes individuals dels films en el web de l’Instituto es pot trobar notícia del pas de la producció per certàmens, però només d’aquells en què l’obra hagi estat guardonada. 31

CINEMA CATALÀ A EUROPA

menes d’aproximació, ben necessàries a l’hora de conèixer en tota la seva dimensió la potència i l’impacte de la nostra cinematografia, han estat poc sovint efectuades i, quan s’han realitzat, s’ha tractat de ràpides i succintes llambregades a la situació. Si els plans d’explotació d’una pel.lícula —en un món que ja no pot aillar-se en el limitat clos que circueixen les pròpies fronteres— han de considerar, en el moment de plantejar-se la rendibilitat del projecte, el corrent dinerari que en el futur adollarà l’obra en el seu periple per l’estranger, de la mateixa manera l’estudi dels resultats obtinguts per la producció cinematogràfica d’un país restarà clarament incomplet si no inclou les xifres subministrades pels mercats exteriors. A l’hora d’intentar obtenir aquestes dades, tot cercant una visió completa de la fortitud i de l’abast de la nostra indústria, dues vies s’obren als investigadors, per bé que aquest parell de camins està condicionat tant per la manca d’abundor de fonts informatives com per les dificultats d’accedir-hi en alguns casos. Tal com succeeix en l’intent de mesurar el volum d’inversió cinematogràfica i la seva quota de participació en el producte interior d’una economia [2], l’apropament a les dimensions que els mercats exteriors representen per a la nostra cinematografia pot realitzarse des de l’enlairat panorama que forneixen les dades de caire macroeconòmic de la comptabilitat nacional i del comerç internacional o bé, descendint arran de terra, des del contacte directe amb totes les pel.lícules, mitjançant l’agregació de les dades que es destil.lin a rampeu de cada llargmetratge. En endinsar-nos per la primera via, la nostra cerca de documentació —en el terreny de les investigacions o en els paratges estadístics— no ha reeixit a trobar

[2] Tocant a aquesta qüestió poden resultar útils les consideracions fetes en el capítol Costos dels llargmetratges (pàgines 119 a 143) del nostre precedent treball Producció cinematogràfica de Catalunya. Trets i dimensions. En la seva posterior revisió, ampliació i actualització, anomenada Una dècada de producció cinematogràfica a Catalunya (2002-2011), el capítol és a les pàgines 148 a 176. 32

DUES VIES D’APROXIMACIÓ

un aplec informatiu tocant a tot Europa (el nostre espai d’interès als efectes del present estudi) o, com a mínim, a la Unió Europea [3] i ha procurat migrades recompenses al treball d’escorcoll informatiu en els diferents països del continent [4]. No millora gens la situació quan limitem el nostre recull a tot Espanya o només a Catalunya; en ambdós casos trobem treballs que visiten el territori més extens de les indústries culturals [5] o que només s’acosten al nostre

[3] L’abundosa informació que tresoregen els Annuaires de l’OEA (Observatoire Européen de l’Audiovisuel) no inclou el sector exterior. De tota manera, val a fer ressortir publicacions de l’Observatori que han estudiat la circulació internacional de les pel.lícules. Es tracta dels treballs d’André Lange i Susan Newton-Baudais, The distribution of European and third country films in the European Union market; de Susan Newton-Baudais, La circulation des films européens hors marchés nationaux; de Martin Kanzler, Susan Newton-Baudais i André Lange, The circulation of European co-productions and entirely national films in Europe 2001-2007; i de Martin Kanzler, Theatrical export of European films in 2010. En el terreny molt més acotat del cinema infantil ressurten dues obres escrites conjuntament per Martin Kanzler i per Susan Newton-Baudais; es tracta de The theatrical circulation of European live action children’s films in Europe 2000 to 2008 i de The theatrical circulation of European children’s films. [4] Recollim d’Itàlia la publicació de l’ANICA (Associazione Nazionale Industrie Cinematografiche Audiovisive e Multimediali), L’export di cinema italiano 2006-2010, elaborada per Federica d’Urso i Francesca Palleschi, i del Regne Unit, Statistical Yearbook, del British Film Institute (BFI), que en el capítol 6 de l’exemplar corresponent a l’any 2014 analitza l’impacte internacional de les pel.lícules del Regne Unit, mentre que en el 21 recull les dades de les importacions i de les exportacions cinematogràfiques de 1995 a 2012. La informació més completa, però, es troba a França, on el Centre National de la Cinématographie et de l’Image Animée (CNC), dins de la magnífica i àmplia tasca de subministrament de dades i d’elaboració d’estudis que realitza, publica anualment, des del 2004, els informes L’exportation des films français i L’exportation des programmes audiovisuels français à l’étranger. Cal, a més a més, registrar l’existència de l’informe Les exportations de programmes audiovisuels français, diagnostic et propositions, que Eric Moniot presentà el juliol del 2005 per encàrrec del CNC. [5] En aquest terreny resulten interessants les aportacions fetes per Víctor Fernández Blanco a Evolución del gasto en política cultural: una aproximación i el llibre El comercio exterior de los servicios culturales españoles en el marco de la OCDE, de José Ramón Lasuén Sancho, Blanca Olmedillas Blanco i José Luis Zofío Prieto. A Catalunya cal fer ressortir el valuós article Fluxos econòmics internacionals de Catalunya en activitats culturals, de Xavier Cubeles Bonet, i val a afegir-hi el text de Sergi Bo i Gudiol, Magnituds, distribució i pautes evolutives del comerç internacional de béns i serveis culturals. 33

CINEMA CATALÀ A EUROPA

comerç exterior cinematogràfic de manera tangencial o senzillament fugaç [6]. La balança de pagaments Atès que la recol.lecció d’informes no ens ha procurat els fruits que delejàvem, caldrà encarrerar-se cap a les fonts originals que adollen la informació essencial sobre el comerç exterior d’un país i que es troben a la seva balança de pagaments. A Espanya, aquest estat que resumeix les transaccions econòmiques entre residents i no residents durant un període determinat l’elabora el Banco de España, tot executant

[6] Fa gairebé quatre dècades, Antonio Cuevas Puente dedicava una secció del seu llibre Economía cinematográfica. La producción y el comercio de películas als mercats internacionals i a l’exportació cinematogràfica. A principis dels anys vuitanta, a l’edició mensual de la revista Información Comercial Española apareixia l’article Cine y televisión en la exportación española, d’Ángel Vizoso Mozo, que es complementaria, un bienni després i a l’edició setmanal de la publicació, amb La exportación de películas españolas en 1980 y 1981, aportació que José Luis Sanz Benito perllongà, en el mateix setmanari, amb La exportación del cine español en 1982. Posteriorment, en el seu llibre El futuro del audiovisual en España. Las transformaciones en el nuevo marco europeo, José María Álvarez Monzoncillo i Jean Luc Iwens realitzaren estimacions del dèficit de la balança comercial en el quadrienni 1986-1989, prenent com a base de càlcul la recaptació a Espanya de les pel.lícules estrangeres. Alguns anys més tard, en el 2001, l’informe La producción audiovisual española ante el reto de la internacionalización, de la consultora Prodescón, dedicà uns fulls al sector exterior. Pel seu costat, l’estudi d’Antonio Saura Medrano i Raúl de Mora Jiménez, La presencia del cine español en el mercado internacional i, d’altra banda, el fulletó El cine español en el mercado internacional 2012, de FAPAE (Federación de Asociaciones de Productores Audiovisuales Españoles) transitaren les diferents senderes de la internacionalització, amb esporàdiques incursions en el comerç exterior. En qualsevol cas, l’estudi de l’ICAA (Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales), El sector cinematográfico y audiovisual en España a principios del siglo XXI: Datos y hechos, es revela el treball que, tot i el moderat gruix de fulls (pàgines 77 a 89) que hi esmerça, ens ofereix el recorregut més ben estructurat, complet i il.lustratiu entre la tria d’informes que ens ha abocat la nostra perquisició. És força apreciable també la tasca realitzada per l’Entidad de Gestión de Derechos de los Productores Audiovisuales (EGEDA) en les sortides anuals del seu Panorama Audiovisual, que informa de les emissions a l’estranger de les pel.lícules espanyoles, lliura dades tocant al cinema espanyol en el món i que dedicà la seva secció de dossier del volum de l’any 2010 a La internacionalización de un proyecto. El éxito de una obra audiovisual. Pel que fa a Catalunya i en matèria d’internacionalització del nostre cinema, val a afegir a aquest inventari el llibre de Marc Subias Pujadas i de Carmina Crusafon Baqués, L’audiovisual en l’escenari global: Perspectives per a Catalunya, i l’informe Analysis and recommendations for an international positioning of the Catalan films industry, confegit per la consultora Peacefulfish. Quant a l’autor del present treball, intenta en aquest llibre d’eixamplar el coneixement del territori del comerç exterior fílmic de Catalunya enllà de la ben modesta parcel.la que li dedicà, trenta anys enrere i en l’avinentesa de la seva primera immersió en l’estudi de la indústria i del comerç del nostre cinema, en el segon volum d’El sector cinematogràfic a Catalunya: una aproximació quantitativa. 34

DUES VIES D’APROXIMACIÓ

la tasca que li encomana el Plan Estadístico Nacional [7] alhora que seguint en la seva elaboració les directrius que estableix l’International Monetary Fund (IFM) a la cinquena edició del seu Balance of payments manual [8] i cristal.litzant-ne el resultat a la seva publicació anual [9] Balanza de pagos y posición de inversión internacional de España. L’examen de l’estructura de la balança de pagaments [10] revela que aquest document comptable està integrat per tres grans rúbriques: el compte corrent, el compte de capital i el compte financer. Al seu torn, la primera d’elles resulta de

[7] La seva versió més recent correspon al text contingut en el Reial Decret 1658/2012, de 7 de desembre, que aprovà el Plan Estadístico Nacional 2013-2016 i que tingué el seu desenvolupament en el Reial Decret 1085/2014, de 19 de desembre, que aprovà el Programa anual 2015 d’aquell pla quadriennal. Dins d’aquest pla, l’operació estadística 6476 (en el Plan Estadístico Nacional 2009-2012 fou la 5860) s’adjudica al Banco de España i correspon a la balança de pagaments i la posició d’inversió internacional. La seva equivalència a l’Inventari d’Operacions Estadístiques (IOE), de l’Instituto Nacional de Estadística (INE), és el codi IOE 37142. La informació sobre aquest inventari i el repertori d’operacions estadístiques es localitza a http://www.ine.es/ine/ioe. [8] La cinquena edició és en vigor des de 1993 i abasta tots els exercicis resseguits en aquest treball. En el 2009 fou publicada la sisena edició, que la Unió Europea —i consegüentment el Banco de España— començarà a aplicar en el 2014, de manera que el sistema d’informació per a la construcció de la balança de pagaments espanyola experimentarà en el futur variacions sensibles, alhora que canvis metodològics i de presentació. [9] Aquesta informació anual sobre la balança de pagaments a Espanya contrasta amb Catalunya, puix que —atès que no s’hi elabora la balança de pagaments— cal fer cap als esparsos apropaments a la documentació comptable que reculli les transaccions econòmiques entre el nostre país i la resta del planeta. Des de la llunyedana publicació de l’aportació seminal en aquest terreny que fou L’aptitud financera de Catalunya. La balança catalana de pagaments, de Jacint Ros Hombravella i Antoni Montserrat Solé, el llibre Els fluxos econòmics de Catalunya amb la resta d’Espanya i la resta del món. La balança de pagaments de Catalunya 1975, d’Antoni Castells Oliveres i de Martí Parellada Sabata, i l’obra col.lectiva La balança de pagaments de Catalunya. Una aproximació als fluxos econòmics amb la resta de l’Espanya i l’estranger (1993-1994) han prosseguit, eixamplant-la i aprofundint-la, aquella tasca inicial. [10] A la publicació The system of macroeconomic accounts statistics. An overview, del Fons Monetari Internacional, poden trobar-se explicacions (pàgines 46 a 60) tocant a la metodologia utilitzada i als continguts de les diferents subbalances. 35

CINEMA CATALÀ A EUROPA

l’agregació de quatre blocs: béns, serveis, rendes i transferències corrents. La balança de béns o balança comercial aplega les exportacions i les importacions de mercaderies (tant si creuen les fronteres del país com si el seu comerç s’efectua sense moviment físic); la balança de serveis computa, en el sentit en què s’efectuïn, les transaccions de serveis i es reparteixen entre la parcel.la de turisme i viatges i l’apartat d’altres serveis (que convoca deu famílies: transports; comunicacions; construcció; assegurances; serveis financers; serveis informàtics i d’informació; serveis prestats a les empreses; serveis personals, culturals i recreatius; serveis governamentals; i royalties i rendes de la propietat immaterial). El capítol de rendes aplega les remuneracions brutes dels treballadors i les rendes derivades dels actius financers i el compte corrent es completa amb el compte de transferències corrents, on nien, entre d’altres partides, les remeses dels emigrants.

Quadre 1. Balança de pagaments d’Espanya (2000-2012): balances corrent i de capital (en milions d’euros) Balança comercial

Serveis

Rendes

Any

Ingressos

Pagaments

Ingressos

Pagaments

Ingressos

Pagaments

2000

126.070

163.848

58.407

34.163

16.321

25.307

2001

131.702

168.099

65.111

37.980

22.156

33.034

2002

134.816

171.326

63.523

40.914

22.288

34.589

2003

139.754

179.593

65.689

42.389

24.061

34.456

2004

148.967

202.627

69.355

47.602

27.299

39.439

2005

157.978

226.581

76.247

54.008

31.870

48.974

2006

175.808

259.054

84.761

62.525

47.701

68.500

2007

192.685

283.801

93.306

70.255

57.961

88.016

2008

193.007

278.601

97.651

71.861

53.050

88.533

2009

164.083

205.693

88.754

63.722

45.338

71.269

2010

193.989

242.161

94.149

66.109

46.373

66.306

2011

221.644

263.975

103.067

68.437

43.209

68.921

2012

231.010

256.809

107.222

70.110

37.085

55.674

Total

2.211.513

2.902.168

1.067.242

730.075

474.712

723.018

Font : Balanza de pagos y posición de inversión internacional de España, del Banco de España (anuaris dels diversos exercicis de la sèrie).

36

DUES VIES D’APROXIMACIÓ

El segment ocupat pel compte de capital conté, d’una banda, les transferències de capital i, d’altre costat, l’adquisició i la disposició d’actius no financers no produïts, que inclouen la compravenda de terres o de subsòl i les transaccions d’intangibles (marques registrades, patents, concessions, drets d’autor, arrendaments, ...); l’addició del compte corrent i del compte de capital (quadre 1) ens assabenta de la capacitat —o bé de l’exigència— de finançament de l’economia. Finalment, la tercera rúbrica, que correspon al compte financer, congrega les inversions directes, les inversions en cartera, els derivats financers, d’altres inversions (préstecs i dipòsits no inclosos en els altres apartats) i la variació de reserves. Pel que fa a la posició d’inversió internacional, que ens subministra tots els anys el Banco de España en aplec amb la balança de pagaments, ens mostra el valor, en un moment concret, de les tinences d’actius i de passius financers enfront l’exterior.

Transferències

Balança corrent

Balança de capital

B corrent + B capital

Ingressos

Pagaments

Ingressos

Pagaments

Ingressos

Pagaments

Ingressos

Pagaments

12.415

10.887

213.213

234.205

6.278

1.098

219.492

235.303

13.982

12.184

232.951

251.297

6.566

1.000

239.517

252.297

14.328

11.941

234.955

258.770

8.594

932

243.549

259.702

14.869

15.412

244.374

271.850

9.649

1.484

254.023

273.334

16.244

16.362

261.866

306.030

9.392

964

271.258

306.994

16.403

19.796

282.498

349.358

9.081

901

291.579

350.259

17.057

23.560

325.327

413.640

7.646

1.452

332.973

415.091

18.531

25.677

362.483

467.749

6.419

1.843

368.902

469.592

17.352

26.741

361.060

465.736

6.892

1.417

367.952

467.153

18.152

26.182

316.327

366.866

6.478

2.254

322.805

369.120

18.215

25.112

352.726

399.689

7.934

1.645

360.660

401.333

19.652

26.025

387.572

427.359

7.183

1.712

394.755

429.071

20.492

24.483

395.808

407.076

7.954

1.366

403.763

408.442

217.692

264.362

3.971.160

4.619.625

100.066

18.068

4.071.228

4.637.691

37

CINEMA CATALÀ A EUROPA

La recerca de dades estadístiques que puguin convenir als objectius del nostre treball ens ha abocat, d’una banda i dins de la balança visible [11], les magnituds de les exportacions i de les importacions referents al conjunt de sectors que integren l’activitat econòmica i, d’altre costat i tocant al compte de serveis, les xifres relatives a aquells que corresponen al sector audiovisual. En el primer grup, l’endinsament per les contrades de la balança comercial comporta l’apregonament en l’estadística del comerç exterior d’Espanya [12] elaborada pel Departamento de Aduanas e Impuestos Especiales de l’Agencia Estatal de Administración Tributaria (AEAT), que té encomanada aquesta comesa [13]. Les dades que ens procura flueixen del junyent de dos cabals informatius totalment diferenciats en funció de la pertinença o no a la Unió Europea dels països amb els quals s’efectuen les operacions comercials. Quant al comerç intracomunitari, puix que les formalitats duaneres desaparegueren pel mes de [11] Hom anomena així la balança comercial per contraposició a la balança invisible, integrada per les altres tres partides (serveis, rendes i transferències corrents) que, aplegades amb la primera, constitueixen la balança per compte corrent. [12] Els diferents tipus d’estadístiques de comerç exterior (sèries de dades, anuari) que crea l’AEAT es poden obtenir a http://www.agenciatributaria.es/AEAT.internet/Inicio_es_ES/La_ Agencia_Tributaria/Memorias_y_estadisticas_tributarias/Estadisticas/Estadisticas.shtml, mentre que l’accés als seus informes mensuals sobre comerç exterior es fa a http://www. agenciatributaria.es/AEAT.internet/Inicio_es_ES/La_Agencia_Tributaria/Memorias_y_ estadisticas_tributarias/Estadisticas/Estadisticas.shtml. [13] En relació als interessos del present estudi, el Plan Estadístico Nacional 2013-2016 adjudica a l’AEAT quatre operacions estadístiques. Es tracta de les operacions 6225 (Estadística d’intercanvi de béns entre Estats de la Unió Europea [Llindars d’exempció]), 6226 (Estadística d’intercanvi de béns entre Estats de la Unió Europea [Dessota els llindars d’exempció]), 6227 (Estadística de comerç extracomunitari) i 6228 (Estadística del Comerç Exterior de les Comunitats Autònomes). La seva equivalència a l’Inventari d’Operacions Estadístiques correspon, respectivament, als codis 32021, 32022, 32023 i 32024. En relació a Catalunya, també hi ha establert un instrument de col.laboració entre la Generalitat i les institucions públiques i privades, que, en la seva versió actualment vigent, obeeix la Llei 13/2010, del 21 de maig, del Pla Estadístic de Catalunya 2011-2014. El pla és objecte d’aplicacions concretes per a cada exercici, essent-ne la més recent aquella que és regulada pel Decret 165/2014, de 23 de desembre, pel qual s’aprova el programa anual d’actuació estadística per a l’any 2015. L’estadística del comerç amb l’estranger (codi 17 01 01) s’hi encarrega a l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), que es nodreix de les dades de l’AEAT. 38

DUES VIES D’APROXIMACIÓ

gener de l’any 1993 amb la supressió dels controls a la circulació de mercaderies i l’establiment d’un únic territori sense fronteres, a l’hora de voler arreplegar les dades del comerç exterior el Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea decidiren [14] —a les envistes del subministrament d’informació estadística sobre expedicions i arribades de mercaderies comunitàries que no siguin objecte d’un Document Únic Administratiu (DUA) amb finalitats duaneres o fiscals— d’implantar un procediment específic de recollida de dades anomenat “sistema Intrastat”. El mecanisme fou posteriorment traslladat al marc normatiu espanyol [15] i els fruits de la seva aplicació són recollits periòdicament per l’AEAT a l’Estadística d’intercanvi de béns entre Estats de la Unió Europea. En relació a l’altre canal informatiu, les xifres referents als intercanvis amb tercers països són aplegades per l’agència a l’Estadística de comerç extracomunitari, que fa servir el DUA [16] com a base d’informació. Quatre modalitats de classificació La informació que procuren aquestes estadístiques ha estat ajustada a la Nomenclatura Combinada i als codis aranzelaris TARIC (TARifa Integrada Comuni-

[14] Mitjançant la Resolució (CE) nº 638/2004 del Parlament Europeu i del Consell de 31 de març de 2004 sobre les estadístiques comunitàries d’intercanvis de béns entre Estats membres i per la qual es deroga el Reglament (CEE) nº 3330/91 del Consell. [15] La resolució de 27 de gener de 2009, de la presidència de l’Agencia Estatal de Administración Tributaria, per a l’elaboració de les estadístiques d’intercanvis de béns entre Estats membres (sistema Intrastat) adoptà a Espanya les instruccions d’aplicació de les normes comunitàries relatives a la resolució indicada a la nota precedent. [16] Els articles 59 a 68 del Codi Duaner Comunitari —aprovat mitjançant el Reglament (CEE) nº 2913/92 del Consell de les Comunitats Europees de 12 d’octubre de 1992— establiren i regularen les declaracions a duana. El procediment fou desenvolupat en el setè títol (articles 198 a 238) del Reglament (CEE) nº 2454/93 de la Comissió de 2 de juliol de 1993 que fixa determinades disposicions d’aplicació del Codi Duaner Comunitari. La translació a Espanya es regeix per la Resolució de 27 de juny de 2012, del Departament de Duanes i Impostos Especials de l’Agencia Estatal de Administración Tributaria, que recull les instruccions per a la formalització del Document Únic Administratiu (DUA). 39

CINEMA CATALÀ A EUROPA

tària) [17] i a les seves actualitzacions periòdiques [18], alhora que escaientment circumscrita a la catalogació geogràfica establerta per la nomenclatura de països i de territoris [19]. Atès que diverses entitats (Secretaría de Estado de Comercio; ICEX; Consell Superior de Cambres de Comerç), tot nodrint-se de les xifres de l’AEAT, han construït bases de dades de comerç exterior [20] que fan avinent la cerca d’informació no pas únicament per data, producte, país o àmbit territorial dins d’Espanya, sinó també mitjançant diferents modalitats —amb els seus respectius codis— de classificació de béns o d’activitats econòmiques (ICEX; CNAE-2009; CUCI; TARIC), se’ns

[17] El Reglament (CEE) nº 2658/87 del Consell, de 23 de juliol de 1987, relatiu a la nomenclatura aranzelària i estadística i a l’aranzel duaner comú, establí per a les mercaderies una Nomenclatura Combinada que satisfés les exigències d’aquesta tarifa, de les estadístiques comunitàries de comerç exterior i de les diferents polítiques de la Unió Europea relatives a la importació i a l’exportació de béns. El segon article del Reglament instaurà l’aranzel integrat TARIC per tal d’acomplir plenament les exigències que tot just acabem d’enumerar línies enrere. Als efectes de l’esclariment dels continguts dels seus diferents codis el Diari Oficial de la Unió Europea (C137, de 6 de maig de 2011) publicà les notes explicatives de la Nomenclatura Combinada de la Unió Europea. [18] Segons que disposa l’article dotzè del Reglament 2658/87, cada any —i, a tot estirar, el dia 31 d’octubre— s’adoptarà un reglament que reculli, per tal d’utilitzar-la l’exercici següent, la versió completa de la Nomenclatura Combinada. En el moment d’escriure aquest text, l’actualització més recent es troba en el Reglament d’Execució UE nº 1101/2014 de la Comissió, de 16 d’octubre de 2014, que modifica l’Annex I del Reglament (CEE) nº 2658/87 del Consell, de 23 de juliol de 1987, relatiu a la nomenclatura aranzelària i estadística i a l’aranzel duaner comú. [19] La normativa actualment vigent es recull en el Reglament UE nº 1106/2012 de la Comissió, de 27 de novembre de 2012, que aplica el Reglament (CE) nº 471/2009 del Parlament Europeu i del Consell, sobre estadístiques comunitàries relatives al comerç exterior amb tercers països, en allò que concerneix l’actualització de la nomenclatura de països i de territoris. [20] Es tracta de la Base de datos de comercio exterior, del Consejo Superior de Cámaras de Comercio, de la Base de datos ESTACOM, d’ICEX España Exportación e Inversiones, i de DATACOMEX. Estadísticas del comercio exterior, de la Secretaría de Estado de Comercio. Per bé que aquestes bases de dades permeten l’extracció d’informació de les diferents Comunitats Autònomes, a Catalunya també poden aconseguirse, segons la classificació que regeix per a l’aranzel integrat comunitari, a Dades segons productes TARIC, de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), dins de la seva Base de dades COMEST. Pel seu costat, l’Instituto Nacional de Estadística (INE) recull les dades de l’AEAT, per a tot Espanya, a Mercancías importadas y exportadas por sección y capítulo arancelario y año. 40

DUES VIES D’APROXIMACIÓ

ofereixen quatre rutes d’atansada a la nostra riba de destinació, amb l’esper que alguna d’elles ens meni amb total precisió al port precís que volem atènyer. La utilització del sistema de classificació de sectors d’ICEX España Exportación e Inversiones (l’entitat pública empresarial dependent de la Secretaría de Estado de Comercio del Ministerio de Economía y Competitividad) ens permet [21] de fer un cop d’ull, tant a Espanya (quadre 2) com a Catalunya (quadre 3), a la balança comercial de les indústries culturals i de comparar-ne els respectius volums amb les xifres globals d’exportació i d’importació de l’aplec de les diferents mercaderies [22]. Un acarament que, com a mitjana dels catorze anys resseguits, ofereix un grau de participació del 0,76% en les exportacions i del 0,65% en les importacions en el cas espanyol, quota aquesta última que es manté si es constreny la mirada a terres catalanes, mentre que, quant al pes de les exportacions de les indústries culturals sobre el total d’activitats, la proporció

[21] Aquest sistema segmenta l’activitat econòmica en quatre grups. El tercer (béns de consum) s’escindeix en un altre quartet de blocs, el darrer dels quals (codi 304) correspon a les indústries culturals. De les sis divisions que integren aquesta parcel.la, l’última (codi 30406) recull la informació corresponent a l’audiovisual i es reparteix entre els productes audiovisuals gravats (codi 3040601) i els suports per a material audiovisual (codi 3040602). [22] La comparança de les dades de la balança comercial espanyola en els quadres 1 i 2 revela que les quantitats que s’hi recullen no són coincidents. Mentre que l’AEAT efectua valoracions amb criteri CIF (Cost, Insurance and Freight) de les importacions, el Banco de España les comptabilitza pel seu valor FOB (Free On Board), de manera que el banc central ha de sostraure assegurances i nolis de les dades CIF. D’altra banda aquesta entitat afegeix a les xifres d’importacions i d’exportacions proveïdes per Duanes les informacions de comerç intracomunitari no recollides pel sistema Intrastat (ara perquè les operacions eren exemptes de declaració, adés perquè —tenint-ne l’obligació— no la compliren). També contribueixen a la diferència la sostracció de les xifres de Duanes de les introduccions o de les expedicions de béns cedits per causa d’arrendaments d’explotació, l’afegiment dels costos de reparació de les mercaderies que creuen les fronteres per al seu adobament i la comptabilització de les importacions i exportacions de mercaderies que no creuen les fronteres, però que experimenten un canvi de propietat. 41

CINEMA CATALÀ A EUROPA

Quadre 2. Balança comercial de les indústries culturals a Espanya (2000-2012). Classificació ICEX de sectors: Codi 304 (Indústries culturals) i Tots els sectors (Balança comercial total) Balança comercial indústries culturals (en milers d'euros) Any

Exportacions

Importacions

Saldo

% cobertura

2000

1.517.739,85

1.437.119,15

80.620,70

105,61

2001

1.705.781,97

1.546.313,69

159.468,28

110,31

2002

1.710.092,87

1.548.130,49

161.962,38

110,46

2003

1.514.407,11

1.580.867,78

-66.460,67

95,80

2004

1.438.804,93

1.772.317,99

-333.513,06

81,18

2005

1.352.790,37

1.815.843,11

-463.052,74

74,50

2006

1.290.542,86

1.652.458,18

-361.915,32

78,10

2007

1.303.531,29

1.767.650,05

-464.118,76

73,74

2008

1.218.297,56

1.683.719,99

-465.422,43

72,36

2009

1.121.958,05

1.301.653,14

-179.695,09

86,19

2010

982.148,58

1.285.196,32

-303.047,74

76,42

2011

991.002,45

1.247.308,75

-256.306,30

79,45

2012

981.935,58

1.156.523,88

-174.588,30

84,90

2013

1.010.774,48

1.052.009,76

-41.235,28

96,08

Total

18.139.807,95

20.847.112,28

-2.707.304,33

87,01

Font : Elaboració pròpia amb dades que l’ICEX ha obtingut del Departament de Duanes i Impostos Especials de l’AEAT.

Quadre 3. Balança comercial de les indústries culturals a Catalunya (2000-2012). Classificació ICEX de sectors: Codi 304 (Indústries culturals) i Tots els sectors (Balança comercial total) Balança comercial indústries culturals ( en milers d'euros ) Any

Exportacions

Importacions

Saldo

% cobertura

2000

604.345,87

435.056,42

169.289,45

138,91

2001

703.888,75

421.620,73

282.268,02

166,95

2002

640.110,93

459.710,49

180.400,44

139,24

2003

607.897,87

452.420,66

155.477,21

134,37

2004

596.360,18

450.285,82

146.074,36

132,44

2005

578.880,55

500.301,79

78.578,76

115,71

2006

600.611,06

511.131,69

89.479,37

117,51

2007

614.142,75

512.553,77

101.588,98

119,82

2008

602.121,77

461.727,17

140.394,60

130,41

2009

483.371,13

369.167,73

114.203,40

130,94

2010

490.837,62

378.788,56

112.049,06

129,58

2011

493.091,87

322.697,37

170.394,50

152,80

2012

463.634,70

283.718,37

179.916,33

163,41

2013

470.371,69

312.733,34

157.638,35

150,41

7.949.666,74

5.871.913,91

2.077.752,83

135,38

Total

Font : Elaboració pròpia amb dades que l’ICEX ha obtingut del Departament de Duanes i Impostos Especials de l’AEAT.

42

DUES VIES D’APROXIMACIÓ

Balança comercial total (en milers d'euros) Exportacions

Importacions

Saldo

% ind. culturals / total

% cobertura

Exportacions

Importacions

Saldo

124.177.336,05

169.468.101,41

-45.290.765,36

73,27

1,22

0,85

-0,18

129.771.012,81

173.210.117,18

-43.439.104,37

74,92

1,31

0,89

-0,37

133.267.677,74

175.267.866,17

-42.000.188,43

76,04

1,28

0,88

-0,39

138.119.046,69

185.113.677,05

-46.994.630,36

74,61

1,10

0,85

0,14

146.924.722,49

208.410.703,59

-61.485.981,10

70,50

0,98

0,85

0,54

155.004.733,95

232.954.465,76

-77.949.731,81

66,54

0,87

0,78

0,59

170.438.626,91

262.687.189,49

-92.248.562,58

64,88

0,76

0,63

0,39

185.023.217,52

285.038.313,42

-100.015.095,90

64,91

0,70

0,62

0,46

189.227.851,41

283.387.764,36

-94.159.912,95

66,77

0,64

0,59

0,49

159.889.550,15

206.116.174,51

-46.226.624,36

77,57

0,70

0,63

0,39

186.780.070,55

240.055.850,10

-53.275.779,55

77,81

0,53

0,54

0,57

215.230.370,71

263.140.740,65

-47.910.369,94

81,79

0,46

0,47

0,53

226.114.593,97

257.945.631,01

-31.831.037,04

87,66

0,43

0,45

0,55

234.239.799,06

250.195.202,41

-15.955.403,35

93,62

0,43

0,42

0,26

2.394.208.610,01

3.192.991.797,11

-798.783.187,10

74,98

0,76

0,65

0,34

Balança comercial total ( en milers d'euros ) Exportacions

Importacions

Saldo

% ind. culturals / total

% cobertura

Exportacions

Importacions

Saldo

33.538.335,16

48.670.403,47

-15.132.068,31

68,91

1,80

0,89

-1,12

36.397.286,35

50.318.748,20

-13.921.461,85

72,33

1,93

0,84

-2,03

36.871.945,00

51.616.408,78

-14.744.463,78

71,43

1,74

0,89

-1,22

37.276.560,41

54.033.177,95

-16.756.617,54

68,99

1,63

0,84

-0,93

39.121.069,06

60.555.785,81

-21.434.716,75

64,60

1,52

0,74

-0,68

42.360.915,71

67.448.572,60

-25.087.656,89

62,80

1,37

0,74

-0,31

46.775.850,94

74.523.524,95

-27.747.674,01

62,77

1,28

0,69

-0,32

49.678.311,92

80.214.939,06

-30.536.627,14

61,93

1,24

0,64

-0,33

50.514.433,42

77.126.946,18

-26.612.512,76

65,50

1,19

0,60

-0,53

41.460.903,86

57.456.240,83

-15.995.336,97

72,16

1,17

0,64

-0,71

48.866.294,55

67.296.194,92

-18.429.900,37

72,61

1,00

0,56

-0,61

54.954.921,03

71.536.729,42

-16.581.808,39

76,82

0,90

0,45

-1,03

58.853.248,44

69.770.083,51

-10.916.835,07

84,35

0,79

0,41

-1,65

58.358.685,57

66.627.268,50

-8.268.582,93

87,59

0,81

0,47

-1,91

635.028.761,42

897.195.024,18

-262.166.262,76

70,78

1,25

0,65

-0,79

43

CINEMA CATALÀ A EUROPA

s’enfila fins a l’1,25% [23]. En endinsar-nos per codis més desagregats podem reconstruir l’historial de les balances comercials de l’audiovisual i dels productes audiovisuals gravats, tant a Espanya (quadre 4) com a Catalunya (quadre 5), tot mesurant el nostre pes sobre el conjunt estatal (quadre 6) i afegint-hi la informació (quadres 7 i 8) resultant de limitar l’anàlisi als intercanvis comercials Quadre 4. Balança comercial de la indústria audiovisual a Espanya (2000-2012). Classificació ICEX de sectors: Codi 3040601 (Productes audiovisuals gravats) i Codi 30406 (Audiovisual) Balança comercial productes audiov. gravats (en milers d’euros) Any

Exportacions

Importacions

Saldo

% cobertura

2000

43.767,15

122.703,68

-78.936,53

35,67

2001

124.068,53

138.499,88

-14.431,35

89,58

2002

182.063,12

204.785,57

-22.722,45

88,90

2003

164.924,82

248.003,52

-83.078,70

66,50

2004

103.689,16

265.386,61

-161.697,45

39,07

2005

112.805,54

332.211,46

-219.405,92

33,96

2006

78.423,58

349.932,29

-271.508,71

22,41

2007

62.793,38

265.866,63

-203.073,25

23,62

2008

60.138,84

226.178,62

-166.039,78

26,59

2009

63.541,30

181.193,19

-117.651,89

35,07

2010

66.894,06

221.712,43

-154.818,37

30,17

2011

71.996,31

224.319,42

-152.323,11

32,10

2012

25.456,41

19.904,95

5.551,46

127,89

2013 Total

13.575,73

21.070,07

-7.494,34

64,43

1.174.137,93

2.821.768,32

-1.647.630,39

41,61

Font : Elaboració pròpia amb dades que l’ICEX ha obtingut del Departament de Duanes i Impostos Especials de l’AEAT.

[23] L’acostament analític a les magnituds de la Comptabilitat Nacional ens féu sabedors que la participació de les indústries del copyright en el Producte Interior Brut (PIB) a preus de mercat era de l’ordre del 3%. Així ho calcularen María Isabel García Gracia, Yolanda Fernández Fernández i José Luis Zofío Prieto en el seu estimable treball La industria de la cultura y el ocio en España, Su aportación al PIB (1993-1997), tot afermançant aquest nivell de percentatge que ja havia establert la investigació prèvia La industria de la cultura y el ocio en España, Su aportación al PIB, de María Isabel García Gracia, María Isabel Encinar del Pozo i Félix-Fernando Muñoz Pérez. En principi, pot sorprendre que el pes del comerç exterior estigui tan allunyat de la quota regnant en el terreny de la producció, però les diferències advertides en els subsectors que integren les indústries culturals, en el cas de l’ICEX, i la indústria de la cultura i del lleure, en els dos llibres que s’acaben de consignar, conviden a dubtar de la fiabilitat de la comparança. 44

DUES VIES D’APROXIMACIÓ

amb Europa. Malgrat que el tipus d’informació obtinguda s’adiu perfectament a les necessitats de la nostra recerca, no succeeix el mateix amb els epígrafs, puix que el grup dels productes audiovisuals gravats —màxim nivell de desagregació a l’abast en el terreny investigat— barreja les pel.lícules cinematogràfiques amb d’altres productes audiovisuals. Cal doncs variar el rumb i ensenderar-se cap a d’altres rutes per intentar assolir el nostre objectiu amb exacta precisió.

Balança comercial audiovisual (en milers d’euros) Exportacions

% prod aud grav / audiov

Importacions

Saldo

% cobertura

Exportacions

Importacions

Saldo

205.530,21

624.995,98

-419.465,77

32,89

21,29

19,63

18,82

305.708,47

595.106,18

-289.397,71

51,37

40,58

23,27

4,99

337.982,65

671.251,72

-333.269,07

50,35

53,87

30,51

6,82

304.354,41

718.648,75

-414.294,34

42,35

54,19

34,51

20,05

243.155,05

688.374,73

-445.219,68

35,32

42,64

38,55

36,32

240.920,23

725.859,79

-484.939,56

33,19

46,82

45,77

45,24

209.336,44

742.642,16

-533.305,72

28,19

37,46

47,12

50,91

226.337,30

663.134,18

-436.796,88

34,13

27,74

40,09

46,49

209.431,04

599.067,47

-389.636,43

34,96

28,72

37,76

42,61

184.957,54

461.098,79

-276.141,25

40,11

34,35

39,30

42,61

166.579,21

496.160,90

-329.581,69

33,57

40,16

44,69

46,97

160.724,72

462.186,50

-301.461,78

34,77

44,79

48,53

50,53

149.021,31

434.694,31

-285.673,00

34,28

17,08

4,58

-1,94

147.700,60

418.001,62

-270.301,02

35,33

9,19

5,04

2,77

3.091.739,18

8.301.223,08

-5.209.483,90

37,24

37,98

33,99

31,63

45

CINEMA CATALÀ A EUROPA

Quadre 5. Balança comercial de la indústria audiovisual a Catalunya (2000-2012). Classificació ICEX de sectors: Codi 3040601 (Productes audiovisuals gravats) i Codi 30406 (Audiovisual) Balança comercial productes audiov. gravats (en milers d’euros) Any

Exportacions

Importacions

Saldo

% cobertura

2000

18.373,42

30.566,11

-12.192,69

60,11

2001

25.197,58

36.739,77

-11.542,19

68,58

2002

19.927,76

40.533,42

-20.605,66

49,16

2003

34.573,33

33.589,61

983,72

102,93

2004

31.402,16

44.299,56

-12.897,40

70,89

2005

39.205,49

66.955,67

-27.750,18

58,55

2006

27.154,18

78.087,63

-50.933,45

34,77

2007

24.636,25

75.232,94

-50.596,69

32,75

2008

23.864,57

60.732,92

-36.868,35

39,29

2009

21.114,36

39.628,37

-18.514,01

53,28

2010

16.487,49

39.075,33

-22.587,84

42,19

2011

17.721,45

37.803,49

-20.082,04

46,88

2012

7.166,50

6.341,24

825,26

113,01

2013 Total

1.363,48

4.687,69

-3.324,21

29,09

308.188,02

594.273,75

-286.085,73

51,86

Font : Elaboració pròpia amb dades que l’ICEX ha obtingut del Departament de Duanes i Impostos Especials de l’AEAT.

Quadre 6. Pes percentual de Catalunya sobre Espanya en les balances comercials (2000-2012) Productes audiovisuals gravats

Audiovisual

Any

Exportacions

Importacions

Saldo

Exportacions

Importacions

Saldo

2000

41,98

24,91

15,45

46,42

38,53

34,66

2001

20,31

26,53

79,98

41,60

40,53

39,41

2002

10,95

19,79

90,68

33,83

38,34

42,90

2003

20,96

13,54

-1,18

40,15

36,64

34,06

2004

30,28

16,69

7,98

50,44

36,53

28,94

2005

34,75

20,15

12,65

49,23

35,60

28,83

2006

34,63

22,32

18,76

54,45

38,36

32,04

2007

39,23

28,30

24,92

64,88

43,05

31,74

2008

39,68

26,85

22,20

71,97

42,17

26,15

2009

33,23

21,87

15,74

63,47

40,64

25,34

2010

24,65

17,62

14,59

56,89

37,33

27,45

2011

24,61

16,85

13,18

52,88

29,54

17,10

2012

28,15

31,86

14,87

47,69

26,37

15,25

2013

10,04

22,25

44,36

42,84

29,84

22,74

Total

26,25

21,06

17,36

49,92

37,15

29,57

Font : Elaboració pròpia amb dades que l’ICEX ha obtingut del Departament de Duanes i Impostos Especials de l’AEAT.

46

DUES VIES D’APROXIMACIÓ

Balança comercial audiovisual (en milers d’euros) Exportacions

Importacions

95.404,48

240.793,45

127.163,31 114.350,40

Saldo

% prod aud grav / audiov

% cobertura

Exportacions

Importacions

Saldo

-145.388,97

39,62

19,26

12,69

8,39

241.220,16

-114.056,85

52,72

19,82

15,23

10,12

257.332,32

-142.981,92

44,44

17,43

15,75

14,41

122.206,55

263.321,94

-141.115,39

46,41

28,29

12,76

-0,70

122.647,55

251.494,29

-128.846,74

48,77

25,60

17,61

10,01

118.595,79

258.383,87

-139.788,08

45,90

33,06

25,91

19,85

113.990,78

284.866,02

-170.875,24

40,02

23,82

27,41

29,81

146.858,14

285.491,04

-138.632,90

51,44

16,78

26,35

36,50

150.728,78

252.635,60

-101.906,82

59,66

15,83

24,04

36,18

117.391,74

187.372,68

-69.980,94

62,65

17,99

21,15

26,46

94.773,11

185.238,27

-90.465,16

51,16

17,40

21,09

24,97

84.983,75

136.529,04

-51.545,29

62,25

20,85

27,69

38,96

71.074,11

114.635,38

-43.561,27

62,00

10,08

5,53

-1,89

63.279,83

124.738,74

-61.458,91

50,73

2,15

3,76

5,41

1.543.448,32

3.084.052,80

-1.540.604,48

50,05

19,97

19,27

18,57

Indústries culturals

Balança comercial total

Exportacions

Importacions

Saldo

Exportacions

Importacions

Saldo

39,82

30,27

209,98

27,01

28,72

33,41

41,26

27,27

177,01

28,05

29,05

32,05

37,43

29,69

111,38

27,67

29,45

35,11

40,14

28,62

-233,94

26,99

29,19

35,66

41,45

25,41

-43,80

26,63

29,06

34,86

42,79

27,55

-16,97

27,33

28,95

32,18

46,54

30,93

-24,72

27,44

28,37

30,08

47,11

29,00

-21,89

26,85

28,14

30,53

49,42

27,42

-30,16

26,70

27,22

28,26

43,08

28,36

-63,55

25,93

27,88

34,60

49,98

29,47

-36,97

26,16

28,03

34,59

49,76

25,87

-66,48

25,53

27,19

34,61

47,22

24,53

-103,05

26,03

27,05

34,30

46,54

29,73

-382,29

24,91

26,63

51,82

43,82

28,17

-76,75

26,52

28,10

32,82

47

CINEMA CATALÀ A EUROPA

Quadre 7. Balança comercial amb Europa de la indústria audiovisual a Espanya (2000-2012). Classificació ICEX de sectors: Codi 3040601 (Productes audiovisuals gravats) i Codi 30406 (Audiovisual) Balança comercial productes audiov. gravats (en milers d’euros) Any

Exportacions

Importacions

Saldo

% cobertura

2000

34.255,10

100.296,52

-66.041,42

34,15

2001

105.955,44

116.104,34

-10.148,90

91,26

2002

129.577,17

187.160,50

-57.583,33

69,23

2003

66.826,45

228.419,24

-161.592,79

29,26

2004

92.176,78

244.526,46

-152.349,68

37,70

2005

101.894,15

313.526,54

-211.632,39

32,50

2006

68.329,14

325.227,61

-256.898,47

21,01

2007

56.073,01

239.253,22

-183.180,21

23,44

2008

55.536,62

200.672,17

-145.135,55

27,68

2009

60.043,12

162.378,34

-102.335,22

36,98

2010

63.241,71

204.485,51

-141.243,80

30,93

2011

66.155,19

207.071,83

-140.916,64

31,95

2012

24.353,19

18.680,50

5.672,69

130,37

2013

12.351,27

19.814,55

-7.463,28

62,33

Total

936.768,34

2.567.617,33

-1.630.848,99

36,48

Font : Elaboració pròpia amb dades que l’ICEX ha obtingut del Departament de Duanes i Impostos Especials de l’AEAT.

Quadre 8. Balança comercial amb Europa de la indústria audiovisual a Catalunya (2000-2012). Classificació ICEX de sectors: Codi 3040601 (Productes audiovisuals gravats) i Codi 30406 (Audiovisual) Balança comercial productes audiov. gravats (en milers d’euros) Any

Exportacions

Importacions

Saldo

% cobertura

2000

13.832,46

21.061,39

-7.228,93

65,68

2001

17.483,27

29.159,56

-11.676,29

59,96

2002

11.386,29

35.059,26

-23.672,97

32,48

2003

12.256,53

28.317,87

-16.061,34

43,28

2004

28.670,26

38.621,00

-9.950,74

74,23

2005

36.203,07

58.881,73

-22.678,66

61,48

2006

23.166,71

68.215,14

-45.048,43

33,96

2007

22.245,87

66.297,89

-44.052,02

33,55

2008

22.700,21

55.175,54

-32.475,33

41,14

2009

20.132,39

35.507,32

-15.374,93

56,70

2010

15.545,61

34.736,72

-19.191,11

44,75

2011

16.560,26

31.581,51

-15.021,25

52,44

2012

6.721,38

6.124,34

597,04

109,75

2013 Total

1.046,40

4.496,93

-3.450,53

23,27

247.950,71

513.236,20

-265.285,49

48,31

Font : Elaboració pròpia amb dades que l’ICEX ha obtingut del Departament de Duanes i Impostos Especials de l’AEAT.

48

DUES VIES D’APROXIMACIÓ

Balança comercial audiovisual (en milers d’euros) Saldo

% prod aud grav / audiov

Exportacions

Importacions

% cobertura

Exportacions

168.586,45

497.693,70

-329.107,25

33,87

20,32

20,15

257.984,91

466.985,42

-209.000,51

55,24

41,07

24,86

4,86

263.630,17

539.959,90

-276.329,73

48,82

49,15

34,66

20,84

189.116,33

588.315,20

-399.198,87

32,15

35,34

38,83

40,48

217.382,13

543.645,44

-326.263,31

39,99

42,40

44,98

46,70

213.116,25

590.476,09

-377.359,84

36,09

47,81

53,10

56,08

179.513,21

589.630,41

-410.117,20

30,45

38,06

55,16

62,64

197.347,60

495.622,17

-298.274,57

39,82

28,41

48,27

61,41

191.294,08

445.730,06

-254.435,98

42,92

29,03

45,02

57,04

165.886,79

331.726,63

-165.839,84

50,01

36,20

48,95

61,71

145.268,59

381.202,97

-235.934,38

38,11

43,53

53,64

59,87

138.143,98

347.644,84

-209.500,86

39,74

47,89

59,56

67,26

128.831,58

340.083,44

-211.251,86

37,88

18,90

5,49

-2,69

123.596,51

342.633,98

-219.037,47

36,07

9,99

5,78

3,41

2.579.698,58

6.501.350,25

-3.921.651,67

39,68

36,31

39,49

41,59

Balança comercial audiovisual (en milers d’euros) Exportacions

Importacions

71.574,95

174.256,36

94.012,13 88.495,74

Saldo

Importacions

Saldo 20,07

% prod aud grav / audiov

% cobertura

Exportacions

Importacions

Saldo

-102.681,41

41,07

19,33

12,09

7,04

183.921,16

-89.909,03

51,12

18,60

15,85

12,99

195.912,29

-107.416,55

45,17

12,87

17,90

22,04

85.825,43

204.273,48

-118.448,05

42,01

14,28

13,86

13,56

108.328,83

192.026,59

-83.697,76

56,41

26,47

20,11

11,89

105.912,93

199.439,29

-93.526,36

53,11

34,18

29,52

24,25

96.748,68

225.219,18

-128.470,50

42,96

23,95

30,29

35,07

128.965,21

214.037,76

-85.072,55

60,25

17,25

30,97

51,78

138.569,00

192.706,74

-54.137,74

71,91

16,38

28,63

59,99

103.579,39

133.174,61

-29.595,22

77,78

19,44

26,66

51,95

78.808,36

134.733,09

-55.924,73

58,49

19,73

25,78

34,32

69.278,92

96.970,59

-27.691,67

71,44

23,90

32,57

54,24

58.659,45

77.553,53

-18.894,08

75,64

11,46

7,90

-3,16

47.801,35

93.110,37

-45.309,02

51,34

2,19

4,83

7,62

1.276.560,37

2.317.335,04

-1.040.774,67

55,09

19,42

22,15

25,49

49

CINEMA CATALÀ A EUROPA

Aquesta temptativa ens transporta als dominis de la Clasificación Nacional de Actividades Económicas 2009 (CNAE-2009) [24], on ens deturem en el codi 5915 per tal d’obtenir-ne la sèrie històrica de dades d’Espanya i de Catalunya a tot el món o únicament a Europa (quadres 9 i 10). L’enunciat de l’epígraf (activitats de producció cinematogràfica i de vídeo) ja ens alerta que no podrem desempallegarnos del seu segon component, a banda que caldria tenir presents les exportacions i les importacions realitzades per les distribuïdores (codi 5917), emmascarades també per les dades del vídeo, i les operacions dels agents de vendes internacionals. Per tant, caldrà perseverar en l’intent tot trasviant-nos cap la segmentació definida per la Classificació Uniforme per al Comerç Internacional (CUCI) [25], de l’Organització de Nacions Unides (ONU), on les dades corresponents als territoris que examinem (quadres 11 i 12) han d’anar a cercar-se en el grup 883, que alberga les pel.lícules impressionades i revelades (amb banda de so o sense) o que consisteixen només en impressió de so.

[24] El Reial Decret 1560/1992, de 18 de desembre, que aprovà la Clasificación Nacional de Actividades Económicas (CNAE-93) i es modificà mitjançant el Reial Decret 330/2003, de 14 de març, fou substituït pel Reial Decret 475/2007, de 13 d’abril, que aprovà la Clasificación Nacional de Actividades Económicas 2009 (CNAE-2009). La transposició a Catalunya d’aquest esquema l’efectuà el Decret 97/1995, de 21 de febrer, que instaurà la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques 1993 (CCAE-93), revisada per l’Ordre ECF/217/2004, de 15 de juny; aquests textos legals foren derogats i substituïts pel Decret 137/2008, de 8 de juliol, que aprovà la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques 2009 (CCAE-2009). [25] La tercera revisió de la CUCI —també coneguda per l’acrònim SITC per causa de la seva denominació en anglès (Standard International Trade Classification)— s’aprovà pel febrer de 1985 i fou substituïda, en el 2006, per la quarta revisió, actualment vigent. 50

DUES VIES D’APROXIMACIÓ

L’examen d’aquestes sèries numèriques afilla àmplies dubtances tocant a l’acordança entre el contingut del grup 883 de la CUCI i l’objectiu del nostre encercament, puix que a set exercicis del període en el cas català i a quatre en l’espanyol, el valor de les exportacions deixa enrere, per un marge folgadíssim, les importacions [26], presentant un grau de cobertura (el percentatge que les expedicions representen sobre les introduccions) enlluernador. Aquestes xifres sorprenen molt en un mercat en què, en considerar el nombre de pel.lícules espanyoles [27] i estrangeres qualificades cada any (quadre 13), hom constata que el nivell d’aquestes últimes multiplica per un factor de 2,65 la magnitud de la collita fílmica interna. A aquesta desproporció cal afegir-hi tant el considerable pes dels títols procedents dels Estats Units d’Amèrica (que aboca més de la meitat dels llargmetratges estrangers qualificats en el període 2000-2012, un allau força més intens que el cabal espanyol) amb preus de les seves obres capdavanteres no precisament modestos com el fet que, mentre que els films estrangers qualificats han estat sense excepció objecte d’importació, no pas totes les pel.lícules espanyoles qualificades han reeixit a l’hora de traspassar fronteres i alguns llargmetratges, havent-ho fet, no han pogut ser firats pels territoris que, en les clàusules dels seus contractes de coproducció internacional, havien estat cedits de bell antuvi als socis forans. Per acabar-ho d’adobar, els percentatges de les exportacions del

[26] Pel que fa als valors computats val a tenir ben present l’afirmació feta a l’estudi de l’ICAA, El sector cinematográfico y audiovisual en España a principios del siglo XXI: Datos y hechos, que ens adverteix que “el valor de los bienes cinematográficos y audiovisuales que se declara en aduanas no es representativo, ya que el valor de ese bien que se declara es variable y no representa nunca el valor real de ese bien” (pàgina 82). [27] El nombre de pel.lícules espanyoles produïdes a cada exercici que es consignen en el quadre 13 és pràcticament coincident amb les xifres de llargmetratges espanyols qualificats. Les molt petites diferències existents es deuen a depuracions realitzades per l’autor d’aquest treball, que ha eliminat duplicacions o títols que, en tractar-se d’un nou muntatge del film efectuat pel director, han estat computats per l’ICAA per raons administratives. 51

CINEMA CATALÀ A EUROPA

Quadre 9. Balança comercial de la producció cinematogràfica (2000-2012). Classificació CNAE-2009 : Codi 5915 (Activitats de producció cinematogràfica i de vídeo) Catalunya ( en milers d’euros ) Any

Exportacions

Importacions

Saldo

2000

11.744,16

5.839,25

5.904,91

201,12

2001

16.275,52

5.496,41

10.779,11

296,11

2002

10.715,76

6.170,47

4.545,29

173,66

2003

25.385,03

8.217,56

17.167,47

308,91

2004

16.252,62

14.664,60

1.588,02

110,83

2005

28.437,48

16.612,18

11.825,30

171,18

2006

19.613,60

9.436,69

10.176,91

207,84

2007

18.492,75

14.125,10

4.367,65

130,92

2008

20.607,68

8.953,82

11.653,86

230,16

2009

19.722,34

8.531,70

11.190,64

231,17

2010

15.341,34

7.320,88

8.020,46

209,56

2011

16.783,46

7.625,93

9.157,53

220,08

2012

9.153,83

6.347,84

2.805,99

144,20

2013

4.381,95

36.894,50

-32.512,55

11,88

232.907,52

156.236,93

76.670,59

149,07

Total

% cobertura

Font : Elaboració pròpia amb dades que l’ICEX ha obtingut del Departament de Duanes i Impostos Especials de l’AEAT.

Quadre 10. Balança comercial amb Europa de la producció cinematogràfica (2000-2012). Classificació CNAE-2009: Codi 5915 (Activitats de producció cinematogràfica i de vídeo) Catalunya ( en milers d’euros ) Any

Export

Import

Saldo

% cobertura

2000

9.693,11

3.679,49

6.013,62

263,44

2001

10.847,00

3.930,95

6.916,05

275,94

2002

6.238,68

4.986,69

1.251,99

125,11

2003

5.070,29

6.864,21

-1.793,92

73,87

2004

14.477,05

12.675,23

1.801,82

114,22

2005

26.293,72

14.730,57

11.563,15

178,50

2006

16.670,01

7.835,47

8.834,54

212,75

2007

16.907,84

8.958,40

7.949,44

188,74

2008

19.551,75

6.870,11

12.681,64

284,59

2009

18.760,94

7.183,06

11.577,88

261,18

2010

14.501,16

5.790,34

8.710,82

250,44

2011

15.651,49

6.274,07

9.377,42

249,46

2012

7.905,07

5.035,86

2.869,21

156,98

2013

3.462,97

35.755,89

-32.292,92

9,69

186.031,08

130.570,34

55.460,74

142,48

Total

Font : Elaboració pròpia amb dades que l’ICEX ha obtingut del Departament de Duanes i Impostos Especials de l’AEAT.

52

DUES VIES D’APROXIMACIÓ

Espanya ( en milers d’euros ) Exportacions

Importacions

Saldo

% Catalunya / Espanya % cobertura

Exportacions

Importacions

Saldo

18.705,13

26.048,29

-7.343,16

71,81

62,79

22,42

-80,41

27.238,26

38.092,82

-10.854,56

71,50

59,75

14,43

-99,30

36.502,79

45.097,55

-8.594,76

80,94

29,36

13,68

-52,88

49.580,13

99.414,81

-49.834,68

49,87

51,20

8,27

-34,45

42.929,57

131.162,85

-88.233,28

32,73

37,86

11,18

-1,80

59.969,95

152.731,28

-92.761,33

39,27

47,42

10,88

-12,75

42.115,13

167.521,87

-125.406,74

25,14

46,57

5,63

-8,12

41.470,59

135.024,02

-93.553,43

30,71

44,59

10,46

-4,67

37.095,19

118.582,69

-81.487,50

31,28

55,55

7,55

-14,30

43.977,76

100.002,33

-56.024,57

43,98

44,85

8,53

-19,97

39.243,66

107.140,07

-67.896,41

36,63

39,09

6,83

-11,81

48.556,41

98.281,31

-49.724,90

49,41

34,56

7,76

-18,42

25.623,74

108.225,12

-82.601,38

23,68

35,72

5,87

-3,40

19.403,93

116.414,36

-97.010,43

16,67

22,58

31,69

33,51

532.412,24

1.443.739,37

-911.327,13

36,88

43,75

10,82

-8,41

Espanya ( en milers d’euros ) Export

Import

Saldo

14.351,26

22.803,66

-8.452,40

19.176,92

35.140,74

28.625,18

41.830,85

25.661,80 37.970,01 53.283,19 36.895,76

% Catalunya / Espanya % cobertura

Export

Import

Saldo

62,93

67,54

16,14

-71,15

-15.963,82

54,57

56,56

11,19

-43,32

-13.205,67

68,43

21,79

11,92

-9,48

95.330,23

-69.668,43

26,92

19,76

7,20

2,57

126.993,71

-89.023,70

29,90

38,13

9,98

-2,02

148.811,07

-95.527,88

35,81

49,35

9,90

-12,10

163.269,88

-126.374,12

22,60

45,18

4,80

-6,99

36.494,13

126.229,12

-89.734,99

28,91

46,33

7,10

-8,86

33.346,11

109.020,44

-75.674,33

30,59

58,63

6,30

-16,76

41.068,62

93.119,69

-52.051,07

44,10

45,68

7,71

-22,24

37.629,21

100.729,41

-63.100,20

37,36

38,54

5,75

-13,80

45.820,80

93.288,76

-47.467,96

49,12

34,16

6,73

-19,76

22.699,69

101.673,91

-78.974,22

22,33

34,82

4,95

-3,63

15.641,37

113.324,83

-97.683,46

13,80

22,14

31,55

33,06

448.664,05

1.371.566,30

-922.902,25

32,71

41,46

9,52

-6,01

53

CINEMA CATALÀ A EUROPA

Quadre 11. Balança comercial de pel.lícules cinematogràfiques (2000-2012). Classificació CUCI: Codi 883 (Pel.lícules cinematogràfiques impressionades i revelades) Catalunya ( en milers d’euros ) Any

Saldo

% cobertura

2000

65,45

1.592,22

-1.526,77

4,11

2001

136,14

1.744,34

-1.608,20

7,80

2002

144,14

2.548,54

-2.404,40

5,66

2003

208,23

2.617,85

-2.409,62

7,95

2004

644,91

2.105,45

-1.460,54

30,63

2005

936,61

2.198,94

-1.262,33

42,59

2006

2.771,44

1.595,62

1.175,82

173,69

2007

5.833,50

3.163,66

2.669,84

184,39

2008

10.128,37

2.610,39

7.517,98

388,00

2009

11.635,59

3.003,11

8.632,48

387,45

2010

6.376,58

2.302,41

4.074,17

276,95

2011

10.083,50

2.023,41

8.060,09

498,34

2012

6.120,85

3.472,09

2.648,76

176,29

2013

756,17

2.952,32

-2.196,15

25,61

55.841,48

33.930,35

21.911,13

164,58

Total

Exportacions

Importacions

Font : Elaboració pròpia amb dades que l’ICEX ha obtingut del Departament de Duanes i Impostos Especials de l’AEAT.

Quadre 12. Balança comercial amb Europa de pel.lícules cinematogràfiques (2000-2012). Classificació CUCI: Codi 883 (Pel.lícules cinematogràfiques impressionades i revelades) Catalunya ( en milers d’euros ) Any

Exportacions

Importacions

Saldo

2000

25,97

904,28

-878,31

2,87

2001

26,54

1.424,34

-1.397,80

1,86

2002

17,67

2.198,13

-2.180,46

0,80

2003

135,08

2.336,05

-2.200,97

5,78

2004

573,32

1.746,77

-1.173,45

32,82

2005

144,80

2.001,96

-1.857,16

7,23

2006

1.641,22

1.382,53

258,69

118,71

2007

5.720,86

2.909,28

2.811,58

196,64

2008

10.008,92

2.480,69

7.528,23

403,47

2009

11.569,75

2.882,48

8.687,27

401,38

2010

6.323,29

2.219,44

4.103,85

284,90

2011

9.843,40

1.929,12

7.914,28

510,25

2012

5.916,73

3.391,44

2.525,29

174,46

2013

552,93

2.881,82

-2.328,89

19,19

51.947,55

27.806,51

24.141,04

186,82

Total

% cobertura

Font : Elaboració pròpia amb dades que l’ICEX ha obtingut del Departament de Duanes i Impostos Especials de l’AEAT.

54

DUES VIES D’APROXIMACIÓ

Espanya ( en milers d’euros ) Exportacions

Importacions

Saldo

% Catalunya / Espanya % cobertura

Exportacions

Importacions

Saldo

2.664,12

14.151,67

-11.487,55

18,83

2,46

11,25

13,29

4.563,97

14.663,95

-10.099,98

31,12

2,98

11,90

15,92

5.965,93

19.687,46

-13.721,53

30,30

2,42

12,94

17,52

2.416,89

21.749,47

-19.332,58

11,11

8,62

12,04

12,46

2.747,15

16.234,68

-13.487,53

16,92

23,48

12,97

10,83

1.803,87

17.956,64

-16.152,77

10,05

51,92

12,25

7,81

3.452,59

15.832,94

-12.380,35

21,81

80,27

10,08

-9,50

6.376,23

9.210,22

-2.833,99

69,23

91,49

34,35

-94,21

10.477,75

5.940,79

4.536,96

176,37

96,67

43,94

165,71

12.035,55

4.488,35

7.547,20

268,15

96,68

66,91

114,38

6.864,50

3.081,83

3.782,67

222,74

92,89

74,71

107,71

10.554,65

3.034,38

7.520,27

347,84

95,54

66,68

107,18

6.316,72

9.475,95

-3.159,23

66,66

96,90

36,64

-83,84

790,43

12.991,16

-12.200,73

6,08

95,67

22,73

18,00

77.030,35

168.499,49

-91.469,14

45,72

72,49

20,14

-23,95

Exportacions

Importacions

Espanya ( en milers d’euros ) Saldo

% Catalunya / Espanya % cobertura

Exportacions

Importacions

Saldo

2.194,55

13.111,88

-10.917,33

16,74

1,18

6,90

8,05

3.755,01

13.968,16

-10.213,15

26,88

0,71

10,20

13,69

4.745,74

18.893,63

-14.147,89

25,12

0,37

11,63

15,41

1.318,45

21.099,14

-19.780,69

6,25

10,25

11,07

11,13

1.366,87

15.425,92

-14.059,05

8,86

41,94

11,32

8,35

472,25

17.405,46

-16.933,21

2,71

30,66

11,50

10,97

1.959,17

15.222,91

-13.263,74

12,87

83,77

9,08

-1,95

6.099,70

8.656,93

-2.557,23

70,46

93,79

33,61

-109,95

10.219,56

5.404,36

4.815,20

189,10

97,94

45,90

156,34

11.863,60

4.044,65

7.818,95

293,32

97,52

71,27

111,11

6.738,71

2.717,17

4.021,54

248,00

93,84

81,68

102,05

10.196,76

2.745,39

7.451,37

371,41

96,53

70,27

106,21

6.049,07

9.291,91

-3.242,84

65,10

97,81

36,50

-77,87

568,58

12.838,63

-12.270,05

4,43

97,25

22,45

18,98

66.979,44

147.987,51

-81.008,07

45,26

77,56

18,79

-29,80

55

CINEMA CATALÀ A EUROPA

Quadre 13. Nombre de pel.lícules espanyoles produïdes i de films estrangers qualificats cada any (2000-2012) Nombre anual de pel.lícules espanyoles produïdes

Films estrangers qualificats

Total

Any

Producció

Coproducció

Total

2000

64

34

98

425

523

2001

66

40

106

410

516

2002

80

57

137

430

567

2003

68

42

110

419

529

2004

92

41

133

397

530

2005

88

53

141

441

582

2006

109

41

150

425

575

2007

115

57

172

461

633

2008

123

49

172

379

551

2009

133

51

184

370

554

2010

149

48

197

359

556

2011

151

48

199

381

580

2012

124

56

180

348

528

1.362

617

1.979

5.245

7.224

Total

Font : Elaboració pròpia amb dades dels anuaris Cine Español i Boletín informativo. Películas. Recaudaciones. Espectadores, de l’ICAA.

grup 833 a Catalunya sobre el conjunt d’Espanya, en els sis darrers exercicis de la sèrie, no baixen del 93%, un percentatge tan descomunal que abranda encara més la malfiança envers aquest grup de la CUCI com a mesurador de les dimensions de la balança comercial cinematogràfica. La manca de reeixida de les tres excursions prèvies ens empeny cap al darrer reducte que ens resta visitar i la classificació TARIC recompensa els nostres esforços amb la mateixa parvitat que les seves col.legues. El codi escaient, en aquesta avinentesa és el 3706, que conté les dades referents a les pel.lícules cinematogràfiques (films), impressionades i revelades, amb registre de so o sense, o bé únicament amb registre de so, tot i que —i això també succeïa amb les anteriors classi-

56

DUES VIES D’APROXIMACIÓ

Estructures percentuals dels films Espanyols produïts Producció 12,24

Coproducció

Total

Estrangers qualificats

Total

Films dels EUA

% films EUA s/ total

6,50

18,74

81,26

100,00

238

45,51

12,79

7,75

20,54

79,46

100,00

258

50,00

14,11

10,05

24,16

75,84

100,00

234

41,27

12,85

7,94

20,79

79,21

100,00

232

43,86

17,36

7,74

25,09

74,91

100,00

226

42,64

15,12

9,11

24,23

75,77

100,00

222

38,14

18,96

7,13

26,09

73,91

100,00

224

38,96

18,17

9,00

27,17

72,83

100,00

223

35,23

22,32

8,89

31,22

68,78

100,00

206

37,39

24,01

9,21

33,21

66,79

100,00

218

39,35

26,80

8,63

35,43

64,57

100,00

196

35,25

26,03

8,28

34,31

65,69

100,00

178

30,69

23,48

10,61

34,09

65,91

100,00

173

32,77

18,85

8,54

27,39

72,61

100,00

2.828

39,15

ficacions— no s’estan incloent, en aquest temps de progressiu pas al digital [28], les xifres del Digital Cinema Package (DCP). Aquesta col.lecció d’arxius digitals utilitzats per emmagatzemar i per transmetre cinema digital, àudio, imatge i fluxos de dades té el seu allotjament en el codi TARIC 8471 70 50 (unitats de memòria central), però aquest nivell esdevé insuficient perquè caldria que resultés factible l’enfonsament en estrats més profunds del codi per tal d’isolar les xifres que per-

[28] En el seu article Europe’s digital screens, la secretària general de Media Salles, Elisabetta Brunella, resseguia la trajectòria de la digitalització de les sales d’exhibició cinematogràfica en el Vell Continent, tot assabentant-nos que l’escamot de 55 pantalles digitalitzades que inaugurà l’exercici del 2005 s’havia transformat, quatre anys més tard, en un esquadró de 1.535 llenços de projecció per esdevenir un exèrcit de 25.085 pantalles en començar l’any 2013. En el transcurs d’aquest mateix parell de quadriennis, a Espanya la solitària pantalla digitalitzada que inicià el període arribà a la meitat de l’etapa flanquejada per d’altres 49 companyes i, dos biennis més tard, la magnitud s’havia engreixat fins a aconseguir un parc de 1.800 pantalles digitalitzades (una magnitud que suposa una proporció de l’ordre de dues de cada cinc sales espanyoles de projecció fílmica en actiu). 57

CINEMA CATALÀ A EUROPA

toquen als DCP de la variada tropa d’unitats de memòria que pobla aquest nivell. Tal com ha succeït amb el grup 833 de la CUCI, les sèries (quadres 14 i 15) confegides amb el codi TARIC 3706 [29] presenten idèntics problemes de predominança de les exportacions sobre les importacions en els anys més recents i de pes absolutament aclaparador de Catalunya sobre la xifra espanyola en aquests darrers exercicis. Per dissort, aquest camí d’exploració queda també barrat a la nostra indagació i, atès el nostre insuccés amb la balança comercial de la producció cinematogràfica, ens resta provar fortuna amb els serveis. Quadre 14. Balança comercial de pel.lícules cinematogràfiques (2000-2012). Classificació TARIC: Codi 3706 (Pel.lícules cinematogràfiques impressionades i revelades) Catalunya ( en milers d’euros ) Any

Saldo

% cobertura

2000

65,45

1.592,22

-1.526,77

4,11

2001

136,14

1.744,34

-1.608,20

7,80

2002

144,14

2.548,54

-2.404,40

5,66

2003

208,23

2.617,85

-2.409,62

7,95

2004

644,91

2.105,45

-1.460,54

30,63

2005

936,61

2.198,94

-1.262,33

42,59

2006

2.771,44

1.595,62

1.175,82

173,69

2007

5.833,50

3.163,66

2.669,84

184,39

2008

10.128,37

2.610,39

7.517,98

388,00

2009

11.635,59

3.003,11

8.632,48

387,45

2010

6.376,58

2.302,41

4.074,17

276,95

2011

10.083,50

2.023,41

8.060,09

498,34

2012

6.120,85

3.472,09

2.648,76

176,29

2013

756,17

2.952,32

-2.196,15

25,61

55.841,48

33.930,35

21.911,13

164,58

Total

Exportació

Importació

Font : Elaboració pròpia amb dades que l’ICEX ha obtingut del Departament de Duanes i Impostos Especials de l’AEAT.

[29] El codi TARIC 3706, eixamplat amb part del codi 8523 (discos, cintes i d’altres suports gravats de so i d’imatge), és utilitzat pel Ministerio de Educación, Cultura i Deporte per elaborar, en cada exercici, les dades de comerç exterior del sector audiovisual recollides en les deu edicions que, a l’hora de redactar aquests paràgrafs, ha tingut el seu Anuario de estadísticas culturales. El detall de les xifres recollides i de la metodologia emprada es pot localitzar dins de la seva base de dades CULTURAbase. 58

DUES VIES D’APROXIMACIÓ

De les deu rúbriques que integren el sector serveis, el grup que convé als nostres interessos és el bloc de serveis personals, que està constituït, d’una banda, pels serveis audiovisuals, i d’altre costat, per la resta de serveis personals, culturals i recreatius. Els serveis audiovisuals inclouen la producció de pel.lícules i de programes de ràdio i de televisió, així com els drets de distribució cedits als mitjans de comunicació; s’hi computa també la remuneració d’actors i productors i se n’exclou la cessió de drets, feta pels seus autors, de pel.lícules, gravacions musicals i llibres, que són registrats, dins de la balança de serveis, a la rúbrica de royalties i rendes de la propietat immaterial. La presència d’altres elements —i, ben particularment, de les xifres corresponents als programes televisius— enterboleix

Espanya ( en milers d’euros )

% Catalunya / Espanya

Exportació

Importació

Saldo

% cobertura

Exportació

Importació

Saldo

2.664,12

14.151,67

-11.487,55

18,83

2,46

11,25

13,29

4.563,97

14.663,95

-10.099,98

31,12

2,98

11,90

15,92

5.965,93

19.687,46

-13.721,53

30,30

2,42

12,94

17,52

2.416,89

21.749,47

-19.332,58

11,11

8,62

12,04

12,46

2.747,15

16.234,68

-13.487,53

16,92

23,48

12,97

10,83

1.803,87

17.956,64

-16.152,77

10,05

51,92

12,25

7,81

3.452,59

15.832,94

-12.380,35

21,81

80,27

10,08

-9,50

6.376,23

9.210,22

-2.833,99

69,23

91,49

34,35

-94,21

10.477,75

5.940,79

4.536,96

176,37

96,67

43,94

165,71

12.035,55

4.488,35

7.547,20

268,15

96,68

66,91

114,38

6.864,50

3.081,83

3.782,67

222,74

92,89

74,71

107,71

10.554,65

3.034,38

7.520,27

347,84

95,54

66,68

107,18

6.316,72

9.475,95

-3.159,23

66,66

96,90

36,64

-83,84

790,43

12.991,16

-12.200,73

6,08

95,67

22,73

18,00

77.030,35

168.499,49

-91.469,14

45,72

72,49

20,14

-23,95

59

CINEMA CATALÀ A EUROPA

Quadre 15. Balança comercial amb Europa de pel.lícules cinematogràfiques (2000-2012). Classificació TARIC: Codi 3706 (Pel.lícules cinematogràfiques impressionades i revelades) Catalunya ( en milers d’euros ) Any

Exportació

Importació

Saldo

2000

25,97

904,28

-878,31

2,87

2001

26,54

1.424,34

-1.397,80

1,86

2002

17,67

2.198,13

-2.180,46

0,80

2003

135,08

2.336,05

-2.200,97

5,78

2004

573,32

1.746,77

-1.173,45

32,82

2005

144,80

2.001,96

-1.857,16

7,23

2006

1.641,22

1.382,53

258,69

118,71

2007

5.720,86

2.909,28

2.811,58

196,64

2008

10.008,92

2.480,69

7.528,23

403,47

2009

11.569,75

2.882,48

8.687,27

401,38

2010

6.323,29

2.219,44

4.103,85

284,90

2011

9.843,40

1.929,12

7.914,28

510,25

2012

5.916,73

3.391,44

2.525,29

174,46

2013

552,93

2.881,82

-2.328,89

19,19

52.500,48

30.688,33

21.812,15

171,08

Total

% cobertura

Font : Elaboració pròpia amb dades que l’ICEX ha obtingut del Departament de Duanes i Impostos Especials de l’AEAT.

significativament, als nostres efectes de delimitar la magnitud que pertoca a la cinematografia, la validitat de les dades recollides (quadre 16), que, d’altra banda, no resulten abastables (tant en ingressos com en pagaments) ni per països, en el marc internacional, ni per autonomies o províncies, a l’àmbit espanyol. Un camí eixorc El conjunt d’intents realitzats en aquesta secció del treball torna a confirmar-nos la notòria dificultat, en el terreny de les grans magnituds econòmiques, d’avaluar en la

[30] Coincidim plenament amb l’afirmació contiguda a l’estudi de l’ICAA, El sector cinematográfico y audiovisual en España a principios del siglo XXI: Datos y hechos, que declara que “si hasta ahora nos hemos encontrado con notables dificultades para obtener datos acerca del sector cinematográfico y audiovisual, la obtención de datos económicos fidedignos acerca del comercio exterior del producto cinematográfico y audiovisual resulta prácticamente inviable” (pàgina 78). 60

DUES VIES D’APROXIMACIÓ

Espanya ( en milers d’euros )

% Catalunya / Espanya

Exportació

Importació

Saldo

% cobertura

Exportació

2.194,55

13.111,88

-10.917,33

16,74

1,18

Importació 6,90

Saldo 8,05

3.755,01

13.968,16

-10.213,15

26,88

0,71

10,20

13,69

4.745,74

18.893,63

-14.147,89

25,12

0,37

11,63

15,41

1.318,45

21.099,14

-19.780,69

6,25

10,25

11,07

11,13

1.366,87

15.425,92

-14.059,05

8,86

41,94

11,32

8,35

472,25

17.405,46

-16.933,21

2,71

30,66

11,50

10,97

1.959,17

15.222,91

-13.263,74

12,87

83,77

9,08

-1,95

6.099,70

8.656,93

-2.557,23

70,46

93,79

33,61

-109,95

10.219,56

5.404,36

4.815,20

189,10

97,94

45,90

156,34

11.863,60

4.044,65

7.818,95

293,32

97,52

71,27

111,11

6.738,71

2.717,17

4.021,54

248,00

93,84

81,68

102,05

10.196,76

2.745,39

7.451,37

371,41

96,53

70,27

106,21

6.049,07

9.291,91

-3.242,84

65,10

97,81

36,50

-77,87

568,58

12.838,63

-12.270,05

4,43

97,25

22,45

18,98

67.548,02

160.826,14

-93.278,12

42,00

77,72

19,08

-23,38

seva exacta mesura l’impacte dinerari de les nostres transaccions internacionals relatives a les pel.lícules cinematogràfiques [30]. Malgrat els entrebancs (discordança entre el contingut dels codis i la magnitud que es desitja analitzar; dubtosos criteris de valoració de la mercaderia; conversió de la pel.lícula d’un bé físic en un producte digital; diferents localitzacions en els codis dels responsables —productors, distribuïdors, agents de vendes— de les exportacions o de les importacions de llargmetratges cinematogràfics, ...) hem judicat utilós internar-nos per aquesta via i recollir-ne les característiques, les fonts d’obtenció de dades i la dimensió de les magnituds encara que finalment les xifres aconseguides no ens hagin resultat útils, puix que no s’ajusten al nostre objecte d’investigació, i que la seva anàlisi hagi esdevingut innecessària. Tot i així no hem volgut defugir l’exploració (ni el seu recull en aquest treball) amb l’esper que la present penetració en aquest terreny contribueixi a facilitar la tasca a futures recerques que puguin reeixir en l’intent, ara perquè vinents reestructuracions de les 61

CINEMA CATALÀ A EUROPA

Quadre 16. Balança de serveis (2000-2012): audiovisual i serveis personals, culturals i recreatius (en milions d’euros) Audiovisual Ingressos

2000

224

1.104

-880

20,29

583

1.543

-960

37,78

2001

274

1.071

-797

25,58

705

1.425

-720

49,47

2002

271

1.165

-894

23,26

709

1.579

-870

44,90

2003

272

1.088

-816

25,00

718

1.502

-784

47,80

2004

341

1.023

-682

33,33

777

1.535

-758

50,62

2005

371

915

-544

40,55

866

1.402

-536

61,77

2006

438

917

-479

47,76

987

1.526

-539

64,68

2007

524

1.012

-488

51,78

1.212

1.764

-552

68,71

2008

512

760

-248

67,37

1.198

1.017

181

117,80

2009

547

766

-219

71,41

1.198

1.435

-237

83,48

2010

545

883

-338

61,72

1.339

1.579

-240

84,80

2011

683

884

-201

77,26

1.560

1.496

64

104,28

2012 Total

Pagaments

Saldo

Serveis personals, culturals i recreatius

Any

% cobertura

Ingressos

Pagaments

Saldo

% cobertura

824

847

-23

97,28

1.771

1.486

285

119,18

5.826

12.435

-6.609

46,85

13.623

19.289

-5.666

70,63

Font : Balanza de pagos y posición de inversión internacional de España, del Banco de España (anuaris dels diversos exercicis de la sèrie).

classificacions i dels seus codis ho facultin, ara perquè les persones que ho aconsegueixin siguin més destres que no pas l’autor d’aquests paràgrafs. En qualsevol cas no es pot deixar d’assenyalar, tant si hi ha insuccés en els apropaments a la balança de pagaments del cinema com si reïxen plenament, que les magnituds derivades de les operacions comercials orientades a escampar les pel.lícules pels cinemes del planeta no ens diuen res de l’impacte que hi atenyen els llargmetratges en ésser-hi projectats i que, fins i tot si ens n’informessin, ens deixarien a les fosques quant al grau d’èxit dels films en els països que, en acordança amb les clàusules contractuals, han estat adjudicats als socis estrangers en les coproduccions internacionals. A banda del fet que les dades referents a ex-

62

DUES VIES D’APROXIMACIÓ

% Audiov. / Serv. p, c i r

% Audiovisual / Total de serveis

Ingressos

Pagaments

Saldo

Ingressos

38,42

71,55

91,67

0,38

Pagaments 3,23

Saldo -5,39

38,87

75,16

110,69

0,42

2,82

-3,60

38,22

73,78

102,76

0,43

2,85

-4,01

37,88

72,44

104,08

0,41

2,57

-3,39

43,89

66,64

89,97

0,49

2,15

-2,50

42,84

65,26

101,49

0,49

1,69

-1,71

44,38

60,09

88,87

0,52

1,47

-1,00

43,23

57,37

88,41

0,56

1,44

-0,84

42,74

74,73

-137,02

0,52

1,06

-0,47

45,66

53,38

92,41

0,62

1,20

-0,48

40,70

55,92

140,83

0,58

1,34

-0,73

43,78

59,09

-314,06

0,66

1,29

-0,47

46,53

57,00

-8,07

0,77

1,21

-0,06

42,77

64,47

116,64

0,55

1,70

-1,39

portacions de llargmetratges poden contenir algunes xifres que pertanyen a obres anteriors al període de deu anys que intentem d’atermenar en aquestes pàgines. Abans de cloure aquesta secció, de les provatures amb les dades obtingudes del sector públic ens traslladem als càlculs efectuats des del sector privat, on les informacions de cada exercici econòmic elaborades per la Federación de Asociaciones de Productores Audiovisuales Españoles (FAPAE) ens faciliten, a la seva Memoria anual, un acostament a la dimensió monetària de les vendes de llargmetratges cinematogràfics espanyols enllà de les pròpies fronteres. Mitjançant la consulta directa a les empreses de producció fílmica i als agents internacionals de vendes, en una tasca encetada l’any 2004 (per bé que reconstruint els antecedents fins al 2000), podem conèixer una interessant aproxi-

63

CINEMA CATALÀ A EUROPA

mació —que no pas una mesura exacta— a l’evolució de l’import de les exportacions de cinema espanyol (quadre 17) en l’inici del present mil.lenni, un trajecte assaonat amb dades sobre els llargmetratges de més èxit en els 19 països [31] dels quals Rentrak [32] facilita informació completa a la confederació. Quadre 17. Vendes internacionals de producció audiovisual espanyola de cinema i de televisió (2000-2012) Vendes internacionals (en euros) Any

Cinema

TV

Audiovisual

2000

23.884.974,00

22.086.181,00

45.971.155,00

2001

32.362.000,00

27.563.099,00

59.925.099,00

2002

47.948.688,00

27.547.168,00

75.495.856,00

2003

52.591.362,00

29.042.224,00

81.633.586,00

2004

65.339.807,00

28.148.206,00

93.488.013,00

2005

54.673.695,00

29.648.266,00

84.321.961,00

2006

60.397.103,00

3.551.487,00

63.948.590,00

2007

57.177.501,00

35.038.269,00

92.215.770,00

2008

40.441.588,00

36.574.169,00

77.015.757,00

2009

43.200.000,00

39.100.000,00

82.300.000,00

2010

27.242.829,16

42.730.244,78

69.973.073,94

2011

41.381.650,00

41.688.864,68

83.070.514,68

2012

49.615.605,39

44.421.512,17

94.037.117,56

Total

596.256.802,55

407.139.690,63

1.003.396.493,18

Font : Memoria anual, de la Federación de Asociaciones de Productores Audiovisuales Españoles (FAPAE).

[31] Es tracta d’Alemanya, Argentina, Austràlia, Àustria, Brasil, Colòmbia, Corea, Estats Units/Canadà, França, Holanda, Itàlia, Japó, Mèxic, Nova Zelanda, Portugal, Regne Unit/Irlanda, Rússia, Veneçuela i Xile. [32] Rentrak Corporation, assetiada a Portland (a l’estat d’Oregon, en els EUA), és una companyia de recerca i de mesurament dels media, que ofereix els seus serveis a la indústria de l’entreteniment. Nascuda el 1977 com a National Video, pel 1988 fou rebatejada amb la seva denominació actual. A mitjan desembre de l’any 2009 anuncià l’adquisició de Nielsen EDI, empresa capdavantera en la mesura del box-office. Amb la compra d’aquesta societat, Rentrak esdevingué l’únic proveïdor d’informació —a escala mundial— de venda d’entrades a les sales cinematogràfiques dels diferents països. El seu Rentrak’s Box Office Essentials forneix dades de 100.000 pantalles a 20.000 cinemes distribuïts entre 36 països. [Ulteriorment a la conclusió de la redacció d’aquest llibre, ha estat publicada la Memoria anual de FAPAE corresponent a l’exercici 2013 i hom adverteix que s’hi ha esvanit la secció dedicada a les vendes internacionals efectuades per la producció audiovisual espanyola. Val a esperar que sigui recuperada en les edicions dels anys vinents]. 64

DUES VIES D’APROXIMACIÓ

Estrutura percentual

% variació interanual

Cinema

TV

Audiovisual

Cinema

51,96

48,04

100,00

ND

TV ND

Audiovisual ND

54,00

46,00

100,00

35,49

24,80

30,35

63,51

36,49

100,00

48,16

-0,06

25,98

64,42

35,58

100,00

9,68

5,43

8,13

69,89

30,11

100,00

24,24

-3,08

14,52

64,84

35,16

100,00

-16,32

5,33

-9,80

94,45

5,55

100,00

10,47

-88,02

-24,16

62,00

38,00

100,00

-5,33

886,58

44,20

52,51

47,49

100,00

-29,27

4,38

-16,48

52,49

47,51

100,00

6,82

6,91

6,86

38,93

61,07

100,00

-36,94

9,28

-14,98

49,82

50,18

100,00

51,90

-2,44

18,72

52,76

47,24

100,00

19,90

6,55

13,20

59,42

40,58

100,00

65

CINEMA CATALÀ A EUROPA

Criteris, codis i fonts estadístiques

E

ls decebedors resultats que ens ha llegat la nostra expedició pel regne de la balança de pagaments ens empenyen, ineluctablement, a intentar l’acostament a la significació del nostre cinema en els mercats internacionals mitjançant el recorregut de l’altra sendera que s’ofereix al nostre abast. Ben distant del territori de les grans magnituds econòmiques, aquest viarany l’haurem de recórrer amb lentitud, deturant-nos curosament a cada llargmetratge que hi trobem per tal de recollir-ne les dades individuals que convinguin a la nostra perquisició. En relació a aquest trànsit convé especificar sense dilació que el present treball ha estat concebut com a una immediata continuació —i, a l’ensems, com a una ampliació— del precedent llibre Una dècada de producció cinematogràfica a Catalunya (2002-2011). Consegüentment, el triatge d’aquesta opció condiciona totalment tant els criteris de selecció que caldrà aplicar com el marc temporal en què serà efectuat l’escolliment de les pel.lícules investigades, puix que han de coincidir amb les línies mestres adoptades a l’obra anterior. Marc temporal i selecció de llargmetratges Així doncs, el treball contempla la producció cinematogràfica del parell de lustres que inicia l’any 2002 i que clou l’exercici del 2011. El còmput de les xifres apilonades per les pel.lícules en el seu periple pels locals de projecció fílmica no s’ha realitzat pas d’acord amb els resultats dels llargmetratges en el conjunt dels dotze mesos de cada exercici —tal com són habitualment subministrades les es66

CRITERIS, CODIS I FONTS ESTADÍSTIQUES

tadístiques cinematogràfiques pels diferents organismes que en tenen cura arreu del món— sinó que s’ha efectuat a través dels càlculs de les magnituds aconseguides per la collita de produccions cinematogràfiques de cada any del període objecte de recerca. Per tant, les xifres obtingudes procedeixen de l’agregació dels volums d’espectadors —i, quan escau, de les recaptacions tresorejades— que totes i cadascuna de les cintes de cada any específic han aconseguit des del dia de la seva estrena fins a l’hora de compondre els corresponents quadres numèrics que acompanyen aquest text [33]. El següent pas consisteix a determinar el moment en què un llargmetratge s’ha d’incloure en el còmput d’un exercici: quan inicia el rodatge, quan la filmació de l’obra conclou, quan obté còpia estàndard, quan s’estrena… Atès que aquest treball examina títols enllestits (hagin estat o no objecte d’estrena en sales d’exhibició), el nostre concepte de collita cinematogràfica es refereix al

[33] Els càlculs que afecten el present treball han estat efectuats a les acaballes del segon quadrimestre de l’any 2014. Esdevé balder afegir que tant les xifres d’afluència d’espectadors com els diners ingressats a taquilla són perpètuament susceptibles de mutació en funció de les futures projeccions que es facin en els cinemes dels títols dels catàlegs aplegats en aquest treball o de les modificacions de dades efectuades en els fitxers de l’ICAA o de l’ICEC, ara per correcció d’errades, adés per retrocessió de còmputs d’espectadors i d’ingressos quan, havent estat demanada la justificació de quanties declarades, la corresponent documentació aportada s’hagi judicat insuficient o bé insatisfactòria. Pel que fa a les projeccions quotidianes a les sales d’exhibició, ben probablement —però no pas necessàriament— aquestes futures variacions de les magnituds dels títols exhibits tindran superior significació a mesura que es vagi avançant vers anys més acostats a l’actualitat. 67

CINEMA CATALÀ A EUROPA

conjunt de films de llargmetratge que hagin estat qualificats [34] a cada exercici. En aquest sentit, la font que resulta més avinent per als nostres interessos, a l’hora de cercar els títols, d’inventariar-los i d’escometre la recollida de les seves diverses característiques, és l’anuari Cine español, que cada dotze mesos publica el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, aplegant-hi les fitxes de totes les pel. lícules de cada exercici, informació que també és a l’abast a la pàgina web [35] de l’ICAA, opció que resulta insubstituïble des que, després de la seva darrera publicació en paper l’any 2008, el volum ja només és accessible en format digital. Tocant a aquesta font informativa —per sintonia amb el llibre antecessor, però sobretot per tal bandejar de soca-rel el risc que la realització d’un tast parcial de pel.lícules inoculés biaixos en les anàlisis i adulteracions en les con-

[34] Segons que disposa l’article 8.1 de la Llei 55/2007, de 28 de desembre, del cinema: “Abans de procedir a la comercialització, difusió o publicitat d’una pel.lícula cinematogràfica o obra audiovisual per qualsevol mitjà o en qualsevol suport en el territori espanyol, aquesta s’ha de qualificar per grups d’edats del públic al qual està destinada, mitjançant una resolució del director de l’Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals amb l’informe previ de la Comissió de Qualificació o pels òrgans competents de les comunitats autònomes que tinguin competències per a la qualificació de les pel.lícules i els materials audiovisuals. S’exceptuen les obres audiovisuals que, d’acord amb la seva normativa específica, siguin objecte d’autoregulació”. Posteriorment, el Capítol II (articles 5 a 7) del Reial Decret 2062/2008, de 12 de desembre, que desenvolupà aquella Llei, regulà amb més detall la qualificació d’obres cinematogràfiques i audiovisuals. Temps més tard, l’Ordre CUL/314/2010, de 16 de febrer, modificà els grups d’edat per a la qualificació de les pel.lícules cinematogràfiques i d’altres obres audiovisuals i fou acompanyada d’una Resolució de l’ICAA d’aquell mateix dia que en regulava els criteris i n’establia els pictogrames. Posteriorment, mitjançant Resolució de 16 de novembre de 2011 d’aquest organisme autònom públic de l’Administració General de l’Estat espanyol i que està adscrit a la Secretaria d’Estat de Cultura, foren aprovats criteris i pictograma en relació a la categoria de títols especialment recomanats per al foment de la igualtat de gènere. Pel que fa a Catalunya, 1a secció segona (articles 12 i 13) de la Llei 20/2010, del 7 de juliol, del cinema regula la qualificació de les obres cinematogràfiques i audiovisuals i la publicitat d’aquesta qualificació. Segons que estipula l’article 12.1: “Les obres cinematogràfiques i audiovisuals, per a poder ésser exhibides, comercialitzades, difoses o promocionades a Catalunya, per qualsevol mitjà i en qualsevol suport, han d’haver estat qualificades per l’Institut Català de les Empreses Culturals per grups d’edat del públic a què van destinades. Les qualificacions que altres organismes estatals o autonòmics competents atorguin a obres cinematogràfiques o audiovisuals explotades per empreses que no tinguin el domicili social a Catalunya tenen validesa a tot el territori de Catalunya”. [35] Concretament a http://www.mcu.es/bbddpeliculas/cargarFiltro.do?layout=bbddpelicu las&cache=init&language=es 68

CRITERIS, CODIS I FONTS ESTADÍSTIQUES

clusions, que podrien malbaratar-se en funció del grup de títols seleccionats, per ampli i variat que fos—, enfront la mostra s’optà per l’univers. En relació a l’opció de l’escolliment d’un pomell prou significatiu de llargmetratges a partir del qual albirar els trets que defineixen la nostra producció fílmica, s’ha judicat més escaient (fins allà ens on ho facultin les dades a l’abast) d’examinar, sense cap excepció, tota la producció cinematogràfica del període. Producció cinematogràfica de Catalunya : definició i nombre de títols Havent realitzat aquesta tasca i atès l’objectiu que persegueix aquest llibre, definirem com a producció cinematogràfica catalana el catàleg de pel.lícules realitzades amb la participació total o parcial de productores assetiades a Catalunya. Per tant, de l’estol de títols que configura la producció cinematogràfica d’Espanya hem destriat les pel.lícules en què, com a mínim, intervé una productora amb seu social en el Principat, obtenint així el cens íntegre de la producció catalana de l’interval temporal escollit, que ha estat constituït pels deu anys que van des de l’inici del 2002 fins al finiment de l’exercici 2011. Tot seguit aquestes dades han estat contrastades amb els fitxers de treball de l’ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals) [36]

[36] Han estat detectades algunes petites discrepàncies entre les llistes de pel.lícules catalanes de l’ICAA i de l’ICEC. Les diferències han estat resoltes a criteri de l’autor d’aquest treball. Atesa la seva minsa significació, no alteren gens ni les dimensions globals de les xifres ni les conclusions extretes del seu examen. En alguns pocs casos, aquests organismes han computat com a un nou llargmetratge tant pel.lícules amb un nou muntatge com versions definitives d’un film ja qualificat. L’autor, en no coincidir amb aquest criteri purament administratiu, no les ha incloses a les seves estadístiques. 69

CINEMA CATALÀ A EUROPA

L’escorcoll dels anuaris Cine español per al període 2002-2011 ens ha abocat (quadre 18) un total de 1.595 films fabricats en aquesta dècada, dels quals 597 corresponen a la producció cinematogràfica catalana [37]. Havent triat i garbellat les Quadre 18. Pel.lícules produïdes cada any Nombre de pel·lícules Catalunya Any

Producció

2002

19

2003 2004

Coproducció

Espanya Total

Producció

Coproducció

Total

8

27

80

57

137

24

6

30

68

42

110

29

11

40

92

41

133

2005

27

13

40

88

53

141

2006

51

21

72

109

41

150

2007

49

29

78

115

57

172

2008

44

25

69

123

49

172

2009

58

15

73

133

51

184

2010

72

22

94

149

48

197

2011

55

19

74

151

48

199

Total

428

169

597

1.108

487

1.595

Font: Elaboració pròpia amb dades dels anuaris Cine Español, de l’ICAA, i del seu web.

[37] Puix que no es recull a cap anuari Cine español (per bé que es consigna, amb aquesta nacionalitat i datant-lo el 2005, a la pàgina web de l’ICAA), no s’ha computat el llargmetratge Opopomoz. Els pastorets, una coproducció amb Itàlia de la qual el país transalpí posseeix el 90% i el 10% que resta pertany a una productora catalana. Tampoc no ha estat comptabilitzada la pel.lícula Joves normals que mai no fou recollida ni en el catàleg ni en el web de l’ICAA. Més xocant resulta l’absència en el catàleg de 2011 de l’ICAA i en la base de dades de pel.lícules qualificades continguda en el seu web de tres llargmetratges d’aquell exercici que han estat inventariats per l’ICEC. Es tracta de: La barbacoa; Puzzled love; i Retorn al país de les ànimes. Curiosament, en el web de l’ICAA, tots els membres d’aquest tercet fílmic es poden localitzar a https://icaa.mcu.es/Datos_tecnicos_Peliculas.aspx?idpro=12001, dins de la secció que l’Institut dedica a consulta de dades tècniques de pel.lícules. En el bloc de les obres espanyoles hom adverteix l’absència de Buscando a Emma, producció del 2007 que no apareix a l’anuari Cine español i que en el web de l’ICAA figura com a llargmetratge forà. Finalment cal advertir que ha estat eliminat del nostre inventari de títols del 2010 el documental català La sombra de Evita, en descobrir que el llargmetratge torna a aparèixer en el 2011 —aquesta vegada amb dades de públic i de recaptació— amb el títol La sombra de Evita. Volveré y seré millones. La seva absència es compensa en el còmput global (de manera que la xifra acumulada de la dècada no varia en relació al nostre llibre precedent) amb la incorporació a l’exercici 2011 d’un altre documental català, Pepe & Rubianes, que havia acompanyat el tercet que acabem de consignar unes línies més amunt i que de sobte aparegué incorporat al catàleg digital de l’ICAA, on es pot localitzar mitjançant l’opció “Búsqueda”, però no pas a través de les altres alternatives de cerca (índex alfabètic de pel.lícules; coproduccions; directors; productores). 70

CRITERIS, CODIS I FONTS ESTADÍSTIQUES

pel.lícules objecte de la investigació, ha calgut aleshores subministrar a cadascuna d’elles les corresponents dimensions numèriques de diversos aspectes de cada títol. Tant el Boletín Informativo. Películas. Recaudaciones. Espectadores, de l’ICAA, com

Estructura percentuals % Catalunya / Espanya Producció

Coproducció

Catalunya Total

Producció

Espanya

Coproducció

Producció

Coproducció

23,75

14,04

19,71

70,37

29,63

58,39

41,61

35,29

14,29

27,27

80,00

20,00

61,82

38,18

31,52

26,83

30,08

72,50

27,50

69,17

30,83

30,68

24,53

28,37

67,50

32,50

62,41

37,59

46,79

51,22

48,00

70,83

29,17

72,67

27,33

42,61

50,88

45,35

62,82

37,18

66,86

33,14

35,77

51,02

40,12

63,77

36,23

71,51

28,49

43,61

29,41

39,67

79,45

20,55

72,28

27,72

48,32

45,83

47,72

76,60

23,40

75,63

24,37

36,42

39,58

37,19

74,32

25,68

75,88

24,12

38,63

34,70

37,43

71,69

28,31

69,47

30,53

la pàgina web d’aquest Institut han esdevingut summament útils a l’hora de recol. lectar les informacions sobre el grau de participació de cada empresa en la producció de les cintes, el percentatge —quan escau— de coproducció estrangera i els espectadors i les recaptacions que cada llargmetratge (amb participació catalana total o parcial o bé sense la nostra intervenció) ha aconseguit a tot Espanya des del dia de la seva estrena. A diversos paratges del nostre llibre precedent tinguérem particular interès a insistir en el fet que les anàlisis que, en extensa part del volum, es realitzaven respecte als capteniments dels llargmetratges en l’exclusiu àmbit del mercat de sales d’exhibició cinematogràfica —ara a tot Espanya, adés a Catalunya— estaven desterrant, en aquella obra concreta, d’altres brolladors nutricis que contribuïen a l’engreix dels resultats 71

CINEMA CATALÀ A EUROPA

d’explotació dels films estudiats [38]. Per tal d’anar assolint el ple acostament a la qüestió, el present treball vol eixamplar la mirada i addicionar a les diferents xifres del mercat interior les corresponents dades provinents de les sales exhibidores d’Europa, per tal de tornar a engrandir el perímetre en una recerca subsegüent fins a abraçar tot el planeta. Aquesta volença d’evitar qualsevol marginació de canals d’ingressos de la nostra filmografia desitja concloure’s amb una recerca que s’aboqui a les diferents finestres d’explotació dels llargmetratges cinematogràfics de Catalunya. Pel que fa a aquest conducte, és ben cert que a la darreria del període que abasta aquest estudi foren arbitrats els mecanismes de còmput [39] exigits pel desplegament de la Llei del ci-

[38] No podem deixar de subratllar que (a diferència del paper absolut —puix que era l’únic canal de difusió de les obres— que el resultat de l’exhibició de les pel.lícules en els cinemes ostentà durant una llonga corrua d’anys) l’aparició i la progressiva consolidació d’altres modalitats de contemplació de produccions cinematogràfiques han alterat força sensiblement la situació. Per bé que les sales de projecció són encara el primer aparador dels films i el nivell de demanda que hi aconsegueixen incideix notablement en la desafecció que acaren o en l’interès que susciten els títols en la seva posterior difusió per altres mitjans, només ens assabenten d’una part de la facturació que genera la seva vida comercial. Per tant, sense disposar també de dades referents a les diverses finestres retribuïdes d’explotació (televisió de pagament, vídeo a la carta, DVD, festivals, portals d’Internet, televisions en obert, …), esdevé riscós emetre judicis categòrics sobre el succés o l’esfondrada d’un llargmetratge. [39] Aquests mecanismes s’instrumentaren de cara al càlcul dels ajuts per a l’amortització dels llargmetratges. Concretament a l’article 57.2 de l’Ordre 2834/2009, de 19 d’octubre, que dictà les normes d’aplicació del Reial Decret 2062/2008, de 12 de desembre, que desenvolupà la Llei 55/2007, de 28 de desembre, del cinema. Aquest apartat estableix que, a banda del públic que congreguin les sales de cinema, també es computaran com a espectadors: cadascun dels accessos remunerats al visionat d’una pel.lícula mitjançant una pàgina d’Internet o d’altres sistemes d’accés a pel.lícules fonamentats en la demanda de l’espectador, cadascuna de les operacions de venda i dels arrendaments retribuïts a preu de mercat d’un suport físic que contingui la pel.lícula, així com els accessos individuals mitjançant pagament a les projeccions cinematogràfiques que es desenvolupin en el marc de festivals i de certàmens celebrats a Espanya. Arran de la modificació del Reial Decret 2062/2008 que efectuà el Reial Decret 490/2010, de 23 d’abril, en el sisè apartat del seu únic article es consagrà, en un rang normatiu superior, el còmput d’espectadors que veuen les pel.lícules a través de mitjans de projecció diferents de les sales d’exhibició. Per tal d’efectuar aquesta comptabilització addicional, aparegué l’Ordre 1772/2011, de 21 de juny, que (flanquejada mesos després per la Resolució de l’ICAA de 27 d’octubre de 2011) establí els procediments per al còmput d’espectadors de les pel.lícules cinematogràfiques (sales d’exhibició fílmica; festivals i certàmens celebrats a Espanya; accessos a una pel.lícula a través d’Internet o d’altres sistemes basats en la demanda de l’espectador; venda minorista d’obres cinematogràfiques en suport físic), així com de les obligacions, requisits i funcionalitats tècniques dels programes informàtics als efectes del control d’assistència i rendiment de les obres cinematogràfiques a les sales d’exhibició. 72

CRITERIS, CODIS I FONTS ESTADÍSTIQUES

nema (afegint-hi les entrades despatxades en els festivals o certàmens cinematogràfics espanyols, les vendes o arrendaments de la pel.lícula en suport físic i els accessos al film mitjançant Internet o sistemes basats en la demanda de l’espectador), però el fet que, ara com ara, aquestes incorporacions són encara lentes i distants de trobar-se en ple funcionament [40] ens esperona decididament —tot intentant reconstruir les dades del passat i afegint-hi d’altres finestres que no es troben contemplades per l’actual sistema de còmput— a escometre la futura recerca. Tal com férem en el llibre precedent, no volem deixar de subratllar, també en aquesta avinentesa, que en tractar-se de productes d’una indústria cultural, l’avaluació quantitativa de l’impacte d’un títol ha de ser complementada amb l’estimació de diversos

[40] La disposició transitòria segona de l’Ordre 2834/2009, consignada a la nota precedent, estipulà que el càlcul d’espectadors s’efectuaria només amb les xifres que adollessin les sales d’exhibició fins que fossin establerts els procediments adients per a l’acreditació i per a la certificació de les xifres procurades per les altres vies de contemplació de pel.lícules admeses per la nova normativa. Arran de l’Ordre 1772/2011 i segons la seva disposició transitòria segona, els certificats d’espectadors procedents de les noves vies que s’incorporaren al càlcul seran computats des del moment de l’homologació a l’ICAA de les entitats responsables d’elaborar-los. De moment (i val a esperar que en el futur s’allargassi sensiblement la relació), a la Resolució de 18 de setembre del 2014 de la Direcció General de l’ICAA, que convocà per segona vegada ajuts d’aquest mateix exercici a l’amortització de llargmetratges, només constaven homologades, en el seu annex A-III, nou empreses (Benecé Produccions, S.L.; Cableuropa, S.A.U.; Cineclick, S.L.; Comunidad Filmin, S.L.; Conecta 5 Telecinco, S.A.U.; Cordina Planet, S.L. [Nubeox]; EGEDA [Filmotech]; i Wuaki TV, S.L.U.) prestadores de serveis audiovisuals a Internet i a d’altres xarxes electròniques de comunicació mitjançant sistemes basats en la demanda de l’espectador i cinc festivals o certàmens celebrats a Espanya i dedicats a la projecció de llargmetratges (Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià; Festival de Màlaga - Cinema Espanyol; L’Alternativa. Festival de Cinema Independent de Barcelona; Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya; i Setmana Internacional de Cinema de Valladolid [SEMINCI]). Pel que fa a les empreses dedicades a la venda o al lloguer minorista a preu de mercat de suports físics de pel.lícules, la disposició només consignava una firma homologada (GFK. Retail and Technology España, S.A.). Les notícies pel que fa a aquest darrer bloc, a hores d’ara, confirmen els pronòstics que, en tractar-se d’empreses de comerç a la menuda, els petits establiments no tenen cap mena d’interès a sol.licitar de l’ICAA l’homologació dels seus procediments de còmput als efectes de la inclusió total o parcial de cadascuna de las vendes o lloguers d’una pel.lícula en el seu còmput global d’espectadors. Per tal de disposar d’informació de darrera hora, a la seva pàgina web, l’ICAA ofereix la llista actualitzada de les diferents entitats homologades per a la comptabilització de públic; concretament la relació d’aquestes opcions pot ser localitzada a http://www.mcu.es/cine/docs/ computo_espectadores.pdf. 73

CINEMA CATALÀ A EUROPA

elements qualitatius (ressò crític, circuit seguit a festivals, guardons obtinguts,…). La tremenda —i sospitem que segurament insalvable— dificultat d’esquivar els elements subjectius i d’assolir un model d’objectiva quantificació dels aspectes qualitatius ens ha menat a marginar aquest important element d’apreuament [41] de la repercussió d’una pel.lícula a la societat. Així doncs, el present estudi s’ha concentrat en el tractament massiu de les sèries estadístiques sense considerar el valor cultural que posseeix cadascun dels títols que les integren. Àmbit territorial analitzat i triatge de la base de dades Després d’establir el període que esdevindrà objecte d’investigació i els criteris que regiran la construcció de la base de dades, resta pendent l’escolliment dels països que visitarem en aquest treball i de la font que n’adollarà les dades sobre la resposta dels seus habitants a les produccions espanyoles, en general, i a les pel.lícules catalanes en particular. Atès que el Vell Continent és el marc geogràfic que pretén de cobrir aquest llibre, el conjunt de països que integra el Consell d’Europa [42] seria l’àmbit més escaient a la nostra volença, però evidentment el nombre de països europeus que finalment ens forneixin dades dependrà fèrriament de l’abast espacial que ens procuri la font seleccionada. A banda que hi figuri el seu nom, en els quadres estadístics els [41] Una valoració de complicadíssima traducció a termes objectius. La dificultat rauria en el disseny del mecanisme de quantificació de l’índex de qualitat de cada títol, que podria elaborar-se mitjançant un sistema de punts que en alguns casos (festivals —i seccions— en què es participa, premis rebuts…) obeiria a una objectivació acceptable —per bé que complexa, atès l’ingent cens de certàmens i de guardons cinematogràfics existents arreu del món— i en d’altres (índex d’apreuament entre els especialistes dels diversos mitjans de comunicació) afrontaria el risc d’una enorme subjectivitat, tant en funció dels crítics triats com de la puntuació que l’investigador adjudiqués a cada títol sota la inspiració de l’opinió dels experts. També es podria fer cap a les puntuacions de les pel.lícules que elaboren diferents llocs web —tals com les pàgines de Metacritic (http://www.metacritic.com/ movie), Rotten Tomatoes (https://www.rottentomatoes.com) o IMDb (Internet Movie Database) (http://www.imdb.com), per bé que els diferents sistemes de puntuació aboquen resultats dispars segons el mètode d’agregació utilitzat o el segment de votants a qui s’adreça. [42] Aquesta organització internacional, creada el 5 de maig del 1949 mitjançant el Tractat de Londres, té com a missió promoure la democràcia i protegir els drets de l’home i l’estat de dret a Europa. Formen part d’ella 47 països europeus, dels quals 28 són els que constitueixen la Unió Europea. 74

CRITERIS, CODIS I FONTS ESTADÍSTIQUES

diversos països seran identificats —i ordenats alfabèticament per aquesta variable- mitjançant el seu corresponent codi ISO 3166-1, establert per la International Organization for Standardization. Entre 1997 i 1999 aquesta entitat [43] procedí a segmentar el codi en tres blocs segons que es tracti de països vigents, de subdivisions territorials o de països que han canviat de nom o que ja no existeixen. En aquesta parcel.lació, el grup que millor s’ajusta als nostres interessos és el primer i, del tercet de subdivisions que aquesta secció ens ofereix al seu torn, ens resulta avinent la família més utilitzada, integrada pels codis de dues lletres ISO 3166-1 alpha-2. En relació a l’aconseguiment de les dades del públic europeu que ha contemplat pel.lícules amb participació catalana total o parcial —i també llargmetratges espanyols— en els seus respectius països la nostra tria s’ha decantat [44] per

[43] Amb seu a Ginebra i creat el 23 de febrer de 1947, aquest organisme de normalització es dedica a promoure el desenvolupament de normes internacionals de fabricació, comerç i comunicació de la gran majoria de branques industrials. Pel que fa als països, la primera edició del codi ISO 3166 data de 1974. Els canvis en els codis els efectua l’entitat ISO 3166 Maintenance Agency (ISO3166/MA). La informació que fa referència als codis dels diferents països pot ser localitzada a http://www.iso. org/iso/country_codes.htm. [44] L’altra opció la constituïa Rentrak Corporation (veure nota 32). Enfront el dilema que se’ns ha plantejat —en una decisió que no ha estat pas ni gaire senzilla ni gens ràpida— ens hem estimat més d’optar per una entitat pública europea ben estretament connectada en el terreny informatiu amb els organismes oficials que tenen cura de confegir les dades estadístiques sobre la cinematografia en els seus respectius territoris. L’OEA cobreix 39 països europeus i en subministra les dades d’espectadors que arrepleguen els llargmetratges que s’hi projecten; no ens assabenta, però, dels ingressos que els títols aconsegueixen a taquilla. Tot i que és una dada que ens interessa força, de les dues magnituds preferim el públic, car, en la mesura en què el rang de preus de les entrades a cada país no està massa dispers, el dibuix que ens mostren les recaptacions té un notable parentiu amb el retaule que creen les xifres d’espectadors i, d’altre costat, a diferència del públic, les dades sobre ingressos estan entelades (sobretot quan s’analitzen intervals de considerable amplària temporal) pel vel monetari que crea l’encariment del preu de les entrades al llarg dels anys. Pel seu costat, Rentrak Corporation té contactes a 36 països. D’aquests, deu se situen en sòl del Vell Continent, específicament en nou països de la Unió Europea (Alemanya, Àustria, Espanya, França, Holanda, Irlanda, Itàlia, Portugal i Regne Unit) i en un extracomunitari (Rússia). Al contrari que la base de dades Lumière, Rentrak es concentra en les recaptacions dels films, per bé que ofereix xifres d’espectadors de diferents països, però no pas de tots. Val a indicar que les variades mostres dels mateixos títols que, abans d’escometre aquesta investigació, hem acarat a tots dos àmbits no ens han donat significatives diferències de resultats. 75

CINEMA CATALÀ A EUROPA

l’Observatoire Européen de l’Audiovisuel (OEA) [45] i, molt més concretament, per la seva base de dades Lumière [46]. En aquest magatzem informatiu, l’OEA efectua la compilació sistemàtica de les dades disponibles tocant a les entrades despatxades dels llargmetratges cinematogràfics distribuïts a Europa des de l’any 1996. L’estudi de viabilitat del projecte s’elaborà en el 1997 i fou continuat per un procés de recollida de dades que atenyé la seva culminació amb la presentació pública i oficial de la base el dia 13 de novembre de l’any 2000. L’OEA subministra informació sobre 39 països europeus [47], que resulten de l’addició dels 28 membres de la Unió Europea [48] més onze països extracomunitaris [49], de manera que la superfície abastada queda a vuit països de distància [50] del conglomerat que constitueix el Consell d’Europa.

[45] Creat per la Resolució 92 (70), adoptada pel Comitè de Ministres de 15 de desembre de 1992 i assetiat a Estrasburg, l’Observatori té com a missió contribuir significativament a donar resposta a les necessitats d’informació dels mitjans professionals del sector audiovisual i de promoure una transparència més gran en el sector. En aquesta tasca resulta essencial la xarxa de contactes nacionals i transnacionals (constituïda per organismes públics i privats, alhora que per corresponsals especialitzats) que li aporten informació. [46] Lumière forma part del quartet de bases de dades europees de l’OEA que es completa amb Iris Merlin (informació legislativa rellevant), Korda (fons públics per al cinema i per a l’audiovisual) i Mavise (canals i companyies televisives). [47] L’afegiment de Marroc (MA) —a hores d’ara, l’únic membre de l’Observatori que no rau en territori europeu—completa la quarantena de països que integren l’OEA. Val a indicar, pel que fa a Lumière, que la base de dades també proporciona informació sobre Argentina (AR), Austràlia (AU), Brasil (BR), Xile (CL), Colòmbia (CO), Corea del Sud (KR), Mèxic (MX), Nova Zelanda (NZ), Quebec (QC), Estats Units d’Amèrica (US) i Veneçuela (VE). 76

CRITERIS, CODIS I FONTS ESTADÍSTIQUES

Havent estat establerts el marc temporal que delimitarà la vastitud de la nostra prospecció, la qualificació de llargmetratges durant l’exercici com a criteri de tria dels elements integrants de cada collita cinematogràfica anual, la seu de la productora com a factor determinant de la catalanitat (total o parcial) de la pel.lícula i la base de dades Lumière com a font nutrícia d’informació sobre els 38 veïns europeus d’Espanya controlats per l’OEA, disposem dels ingredients necessaris per anar ensenderant films cap al fitxer de recollida de registres i emplenant-ne els diferents camps que hi hàgim creat a les envistes d’extraure’n — ara per recompte, ara mitjançant agregació— les magnituds que ens permetran de confegir els quadres estadístics que es judiquin oportuns per als específics interessos d’aquesta recerca.

[48] En iniciar-se el període que contemplen aquests fulls, la Unió Europea aplegava 25 països. El primer dia de l’any 2007 Bulgària i Romania hi ingressaren, de manera que, amb aquestes incorporacions, ja resultava integrada per 27 Estats membres. Amb posterioritat a la dècada que examinem, el dia 1 de juliol de 2013 Croàcia esdevingué el 28è Estat membre de la Unió Europea. Pel que fa al present treball, a l’hora de resseguir les xifres i als efectes d’homogeneïtat estadística, hem considerat a tots els anys analitzats l’actual composició de 28 països membres de la Unió Europea amb independència que alguns d’ells encara no en formessin part en diversos exercicis del període examinat. Pel que fa a la seva futura composició, cal indicar que, a hores d’ara, Albània (AL), Islàndia (IS), Montenegro (ME), Macedònia (MK), Sèrbia (RS) i Turquia (TR) són països candidats a ingressar a la Unió. [49] La relació nominal dels 39 països i els seus respectius codis ISO 3166-1 alpha-2 figuren a nombrosos quadres estadístics d’aquest treball, tot separant-ne els membres de la Unió Europea dels països extracomunitaris. [50] Es tracta d’Andorra (AD), Azerbaidjan (AZ), Geòrgia (GE), Moldàvia (MD), Mònaco (MC), San Marino (SM), Sèrbia (RS) i Ucraïna (UA). 77

CINEMA CATALÀ A EUROPA

Públic europeu del cinema català

L

’aplicació de les pautes de selecció als continguts de les fonts ministerials ens ha procurat, tal com consignàvem a la secció precedent, una producció de 1.595 llargmetratges a Espanya (dels quals 597 tenen participació catalana, total o fragmentària) en el conjunt del decenni examinat. Gràcies a les informacions que procuren, tant el web de l’ICAA com la seva publicació anual Boletín informativo. Películas. Recaudaciones. Espectadores, ha estat possible també de destriar els títols en funció del seu gènere de pertinença i, quan n’hi ha, d’establir els exactes percentatges de propietat que les productores catalanes o estrangeres posseeixen en cada títol en què tenen presència. Amb aquestes informacions se’ns fan avinents la delimitació de les conductes de la ficció, del documental i de l’animació i el calibratge del seu grau de dissemblança respecte a la tònica general de la filmografia de cada any, l’examen dels capteniments de la producció interna i de les coproduccions internacionals, la correcció de les xifres de públic en funció del percentatge de participació dels films catalans i l’acarament de les dades de Catalunya amb el total espanyol, tot delimitant i comparant-ne les respectives trajectòries, alhora que establint l’evolució del pes que hi signifiquem. Procés de recollida d’informació Després de la culminació del cens fílmic i de l’emplenament dels camps que recullen els atributs quantitatius i qualitatius que convenen a la nostra indagació, resta només l’abocament a cada pel.lícula específica del nombre d’espectadors 78

PÚBLIC EUROPEU DEL CINEMA CATALÀ

que l’obra hagi convocat a cadascun dels 39 països europeus que estudien aquests fulls on hagi estat projectada en sales comercials. En fer cap al cercador de la base de dades Lumière [51] la contemplació de les seves característiques aconsella el bandeig de les peticions títol a títol [52] i l’escomesa de sol.licituds massives. En aquest terreny el cercador permet de demanar les dades corresponents a un país específic per intervals d’anys de producció (o bé d’exercicis d’explotació), però amb l’inconvenient que limita el subministrament de resultats als dos-cents primers registres per ordre decreixent d’espectadors a la Unió Europea. Atès que cap dels deu integrants del període que analitzem en aquests fulls ofrena una producció anual que ultrapassi els dos centenars de pel.lícules, l’ardit per esquivar aquest entrebanc consisteix a efectuar deu peticions per a Espanya —una per a cadascun dels exercicis de l’interval 2002-2011— tot marcant a cada sol.licitud la pestanya que faculta la inclusió de les coproduccions minoritàries en la llista de resultats que obtindrem. Aquesta relació pot ser exportada a un fitxer CSV (Comma-Separated Values) susceptible de ser tractat en un full de càlcul. En aquest punt del procés, resta encara un darrer escull a superar, car, mentre que en el nostre cas la collita cinematogràfica de cada any neix de l’aplec de llargmetratges qualificats durant els seus dotze mesos de durada, la base de dades Lumière generalment adjudica com a data de producció d’una pel.lícula [53] l’exercici que

[51] El cercador de la base de dades Lumière es troba a http://lumiere.obs.coe.int/web/search/ [52] A banda del miler i mig llarg de sol.licituds que la nostra investigació exigeix i de la lentitud que aquest procés implica, en un quartet de pel.lícules —totes elles fruits de coproduccions internacionals— no figura el títol castellà del llargmetratge que només resulta accessible per la seva denominació en les diferents versions estrangeres a l’abast en cada cas concret. A http://lumiere.obs.coe. int/web/sources/astuces.html poden trobar-se les explicacions relatives a la identificació de films a la base de dades Lumière. [53] Segons que s’explica a http://lumiere.obs.coe.int/web/sources/astuces.html 79

CINEMA CATALÀ A EUROPA

figura a IMDb (Internet Movie Database) [54]. Per tant ens ha calgut redistribuir, en funció del nostre criteri, tots els films que ens han subministrat les successives peticions efectuades (desterrant-ne a la vegada els títols erròniament infiltrats o que, malgrat que posseeixen participació espanyola, no n’han aconseguit la nacionalitat) i tot seguit controlar si en els anys anteriors a 2002 o posteriors a 2011 residien títols qualificats a l’interval limitat per aquest parell d’exercicis per tal d’incloure’ls en el recull total. Nombre de pel.lícules exhibides L’aplicació d’aquest procés ens ha aportat [55] un total de 1.386 llargmetratges espanyols de la base de dades Lumière pertanyents al marc temporal escorcollat, dels quals 14 no tenen cap dada de públic, de manera que posseïm 1.372 registres amb informació sobre assistència a les sales exhibidores del Vell Continent (quadre 19). En bolcar a la nostra base de dades el nombre d’espectadors obtinguts per les diferents pel.lícules en els diversos països europeus on han estat projectades, hi ha hagut una única excepció en aquest transvasament que ha correspost al nombre d’espectadors a Espanya. En aquest cas l’extracció de les xifres l’hem anada a efectuar als anuaris i a les pàgines web de l’ICAA, car —tot i que les dades espanyoles de Lumière són també subministrades per aquest organisme autònom— les informacions són força més completes i actualitzades a la font original. En aquest sentit ve a tomb ressenyar l’existència de 23 títols (més de la meitat procreats en el darrer bienni de la sèrie) que han estat exhibits a Espanya i que no consten a la base de

[54] La base de dades IMDb, creada l’octubre de 1990, és a l’abast a http://www.imdb.com/. Val a informar que l’any 2008 Amazon.com, que havia adquirit aquesta base de dades un decenni abans, comprà els webs Withoutabox i Box Office Mojo. En aquest darrer poden obtenir-se a (http:// www.boxofficemojo.com/) dades internacionals de recaptació d’algunes pel.lícules espanyoles. [55] Amb data 29 d’agost de 2014 es conclogué la recollida d’informacions a Lumière. A l’hora d’efectuar-la, la darrera actualització d’aquesta base de dades corresponia al dia 2 de juny de 2014. Per tal de delimitar el ritme temporal que s’aplica a la posada al dia de les xifres subministrades per Lumière, val a remembrar que la precedent actualització s’havia efectuat el primer dia d’agost de 2013. 80

PÚBLIC EUROPEU DEL CINEMA CATALÀ

dades de l’OEA. En aplegar aquest grup amb els 1.372 títols que acabem d’indicar i detraure d’aquesta addició els deu llargmetratges (tots ells coproduccions internacionals) que, no havent-se projectat a Espanya, s’han exhibit a la resta d’Europa, comptabilitzem les 1.385 pel.lícules d’Espanya del decenni que han estat estrenades en el seu propi territori i que, amb l’afegitó dels 210 títols sense desembarcada a les pantalles, completen les 1.595 obres produïdes en el transcurs de la dècada. Pel que fa a Catalunya (quadre 20), les magnituds equivalents censen a la base de dades Lumière un total de 543 films amb participació catalana, dels quals un tercet és freturós de dades d’assistència. El còmput dels nou títols amb estrena a Espanya, però no recollits a la base europea, ens mena (parant atenció al fet que no hi ha cap producció catalana no projectada a Espanya que hagi fet carrera comercial a d’altres indrets europeus) als 549 llargmetratges catalans del període que han transitat pels cinemes espanyols i, en incorporar-hi els 48 films inèdits en el mercat, completem la collita de les nostres 597 pel.lícules de la dècada. La possessió de la filmografia espanyola completa del període i l’escatiment dels títols d’aquest conjunt que exhibeixen participació —minoritària, igualitària, majoritària o plena— de productores amb seu social allotjada a Catalunya ens permet, després d’emplenar els diferents camps dels registres amb la quantitat d’espectadors aconseguits a cada país europeu on els llargmetratges han accedit a les sales d’exhibició cinematogràfica, de dibuixar el retaule que ens revela la presència a Europa del cinema espanyol en general i de la producció fílmica catalana en particular, tant tocant al nombre de títols vistos com pel que fa al volum d’espectadors que ha afillat l’interès despertat per les respectives obres en els diferents indrets geogràfics on han estat projectades. L’enfilall de recomptes aplicats a la base de dades ens ha subministrat el material estadístic (quadres 21 i 22) referent al nombre de títols que, a cadascun dels exercicis del decenni i en el conjunt del període, han estat a disposició, a sales de cinema dels seus respectius territoris, de la població dels 39 països analitzats en aquest treball. La con81

CINEMA CATALÀ A EUROPA

Quadre 19. Nombre de pel.lícules espanyoles a la base de dades ‘Lumière’ (2002-2011) Nombre de pel.lícules espanyoles: bases de dades ‘Lumière’ i ICAA A

B

Any

C (A-B)

D

129

E (C+D)

F

2002

129

129

2003

106

1

105

1

106

3

2004

122

3

119

2

121

1

2005

131

131

2

2006

136

1

2007

161

2008

G (E-F) 129

H

I (G+H)

8

137

103

7

110

120

13

133

133

133

8

141

135

135

135

15

150

5

156

156

1

155

17

172

143

1

142

3

145

1

144

28

172

2009

145

1

144

2

146

2

144

40

184

2010

162

162

4

166

1

165

32

197

2011

151

2

149

9

158

1

157

42

199

Total

1.386

14

1.372

23

1.395

10

1.385

210

1.595

H

I (G+H)

Font: Elaboració pròpia amb dades de Lumière i dels anuaris Cine Español, de l’ICAA, i del seu web.

Quadre 20. Nombre de pel.lícules catalanes a la base de dades ‘Lumière’ (2002-2011) Nombre de pel.lícules catalanes: bases de dades ‘Lumière’ i ICAA A

B

Any

C (A-B)

D

E (C+D)

F

G (E-F)

2002

25

25

25

25

2003

30

30

30

30

2004

39

39

1

40

40

2005

37

37

2

39

39

1

40

2006

67

67

67

67

5

72

2007

75

73

73

73

5

78

2008

61

2009

63

2010

2

2

27 30 40

61

2

63

63

6

69

62

1

63

63

10

73

84

84

1

85

85

9

94

2011

62

62

2

64

64

10

74

Total

543

540

9

549

549

48

597

1

3

Font: Elaboració pròpia amb dades de Lumière i dels anuaris Cine Español, de l’ICAA, i del seu web.

82

PÚBLIC EUROPEU DEL CINEMA CATALÀ

Pesos percentuals %A/I

%E/I

%G/I

A

Nombre de llargmetratges espanyols del període 2002-2011 a la base de dades Lumière

B

Nombre de llargmetratges espanyols del període 2002-2011 a la base de dades Lumière sense dades

C

Nombre de llargmetratges espanyols del període 2002-2011 a la base de dades Lumière amb dades

D

Nombre de llargmetratges espanyols del període 2002-2011 amb públic a Espanya a ICAA, però no a Lumière

E

Nombre de llargmetratges espanyols del període 2002-2011 a la base de dades Lumière amb dades a Europa

F

Nombre de llargmetratges espanyols del període 2002-2011 a la base de dades Lumière amb dades a la resta d’Europa, però no a Espanya

G

Nombre de llargmetratges espanyols del període 2002-2011 estrenats a Espanya

%H/I

94,16

94,16

94,16

5,84

96,36

96,36

93,64

6,36

91,73

90,98

90,23

9,77

92,91

94,33

94,33

5,67

90,67

90,00

90,00

10,00

93,60

90,70

90,12

9,88

83,14

84,30

83,72

16,28

78,80

79,35

78,26

21,74

82,23

84,26

83,76

16,24

75,88

79,40

78,89

21,11

H

Nombre de llargmetratges espanyols del període 2002-2011 no estrenats a Espanya

86,90

87,46

86,83

13,17

I

Nombre total de llargmetratges espanyols del període 2002-2011

A

Nombre de llargmetratges catalans del període 2002-2011 a la base de dades Lumière

Pesos percentuals %A/I

%E/I

%G/I

%H/I

92,59

92,59

92,59

100,00

100,00

100,00

97,50

100,00

100,00

92,50

97,50

97,50

2,50

93,06

93,06

93,06

6,94

96,15

93,59

93,59

6,41

88,41

91,30

91,30

8,70

86,30

86,30

86,30

13,70

89,36

90,43

90,43

9,57

83,78

86,49

86,49

13,51

90,95

91,96

91,96

8,04

Nombre de llargmetratges catalans del període 2002-2011 a la base de B

dades Lumière sense dades

C

Nombre de llargmetratges catalans del període 2002-2011 a la base de dades Lumière amb dades

D

Nombre de llargmetratges catalans del període 2002-2011 amb públic a Espanya a ICAA, però no a Lumière

E

Nombre de llargmetratges catalans del període 2002-2011 a la base de dades Lumière amb dades a Europa

F

Nombre de llargmetratges catalans del període 2002-2011 a la base de dades Lumière amb dades a la resta d’Europa, però no a Espanya

G

Nombre de llargmetratges catalans del període 2002-2011 estrenats a Espanya

H

Nombre de llargmetratges catalans del període 2002-2011 no estrenats a Espanya

I

Nombre total de llargmetratges catalans del període 2002-2011

7,41

83

CINEMA CATALÀ A EUROPA

Quadre 21. Nombre de pel.lícules espanyoles de cada any exhibides a països d’Europa (1 de 2) ES

AT

BE

BG

CY

CZ

DE

DK

EE

FI

FR

Any

Espa

Àust

Bèlg

Bulg

Xipr

Txèq

Alem

Dina

Estò

Finl

Fran

2002

129

9

22

5

2

6

13

6

1

4

28

2003

103

10

18

4

2

4

8

7

3

4

25

2004

120

14

21

3

1

3

10

7

2

3

30

2005

133

12

20

6

1

7

15

8

4

6

23

2006

135

8

14

5

1

6

12

6

4

4

22

2007

155

5

11

3

1

1

8

4

1

3

22

2008

144

7

6

3

4

7

6

3

3

18

2009

144

15

19

10

7

13

5

5

6

34

2010

165

10

9

6

3

9

6

6

8

27

2011

157

11

10

4

10

5

6

7

4

22

Total

1.385

101

150

49

51

100

61

36

45

251

3

11

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

Quadre 22. Nombre de pel.lícules espanyoles de cada any exhibides a països d’Europa (2 de 2) PL

PT

RO

SE

SI

SK

Any

Polò

Port

Roma

Suèc

Esvè

Esvq

Resta EU

Unió Europ

2002

8

19

6

6

4

3

52

129

2003

4

11

2

8

1

2

44

106

2004

13

20

7

5

6

3

44

121

2005

13

17

11

6

4

4

39

133

2006

12

17

9

7

8

6

38

135

2007

9

11

5

4

2

1

39

156

2008

12

11

5

5

2

4

39

145

2009

14

16

7

12

9

4

45

145

2010

13

12

7

7

6

3

45

166

2011

13

16

7

5

7

8

38

158

Total

111

150

66

65

49

38

423

1.394

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

84

PÚBLIC EUROPEU DEL CINEMA CATALÀ

GB

GR

HR

HU

IE

IT

LT

LU

LV

MT

NL

Regn

Grèc

Croà

Hong

Irla

Itàl

Litu

Luxe

Letò

Malt

Païs

12

9

10

4

24

3

16

3

15

16

7

4

22

2

9

2

15

5

8

1

22

3

7

3

16

9

7

12

1

17

3

9

5

13

10

9

4

9

14

6

6

6

11

10

6

2

6

3

14

1

5

1

12

7

4

2

8

2

10

5

4

4

10

14

7

6

12

3

19

6

7

3

17

12

11

5

6

1

11

7

6

4

14

13

7

5

9

1

21

4

4

6

117

81

24

87

20

174

40

73

37

16 1

13

12 1

134

AL

AM

BA

CH

IS

LI

ME

MK

NO

RU

TR

Albà

Armè

Bòsn

Suïs

Islà

Liec

Mont

Mace

Noru

Fede

Turq

Fora EU

Eur 39

16

4

6

13

27

129

14

1

9

8

20

106

18

3

8

12

24

121

15

3

1

9

11

22

133

12

7

1

7

8

17

135

10

2

1

10

7

20

156

7

2

5

3

10

16

145

1

17

1

9

12

7

27

146

1

15

1

6

16

10

27

166

2

12

4

8

10

12

26

158

4

136

4

77

41

98

226

1.395

24

3

85

CINEMA CATALÀ A EUROPA

centració d’aquestes dades en una sola taula numèrica que recull la informació referent a les grans àrees geogràfiques (quadre 23) ens fa sabedors que, de les 1.385 pel.lícules espanyoles de la dècada estrenades en el propi mercat intern, 423 circularen per la resta de la Unió Europea i 226 arribaren a països extracomunitaris [56]. Puix que no pas tots els films han sovintejat ambdós blocs espacials, el nombre de pel.lícules espanyoles que ha visitat d’altres terres del nostre continent ascendeix a 450, magnitud que ens revela que gairebé el terç dels films produïts durant la dècada a Espanya (el 32,49%, a tall d’exactitud) que s’estrenaren dins de les seves fronteres aconseguí de viatjar, amb diferent abast i intensitat en cada cas, pel nostre veïnatge europeu.

Quadre 23. Nombre de pel.lícules espanyoles de cada any exhibides per àrea geogràfica (2002-2011) Any

Espanya

Resta Unió Europea

Unió Europea

Fora de la Unió Europea

Europa 39 països

Europa menys Espanya

2002

129

52

129

27

129

54

2003

103

44

106

20

106

46

2004

120

44

121

24

121

47

2005

133

39

133

22

133

40

2006

135

38

135

17

135

40

2007

155

39

156

20

156

42

2008

144

39

145

16

145

40

2009

144

45

145

27

146

49

2010

165

45

166

27

166

50

2011

157

38

158

26

158

42

Total

1.385

423

1.394

226

1.395

450

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

[56] Com a norma general, llevat que s’hi indiqui específicament quan calgui, les anàlisis i les afirmacions contingudes en aquesta obra es cenyeixen estrictament al marc europeu i, per tant, ens subministren una visió parcial de la capacitat de propagació de la filmografia de les productores catalanes (i de tota la indústria cinematogràfica espanyola) per la superfície del nostre planeta. És evident que quan, en futurs treballs, completem el seu recorregut per tot el món, obtindrem un panorama més complet —i força més acurat en les consideracions que s’extraguin de la seva contemplació i de la seva anàlisi subsegüent— de la comercialització d’aquests llargmetratges en la xarxa mundial de sales d’exhibició cinematogràfica. 86

PÚBLIC EUROPEU DEL CINEMA CATALÀ

L’aplicació del mateix procediment a les obres cinematogràfiques catalanes (quadres 24 i 25) ens dibuixa el seu desplegament per les rutes europees i ens indica en quina mesura han arribat als diferents països del continent. La síntesi de totes aquestes dades en una taula numèrica única (quadre 26) comptabilitza 151 llargmetratges de la dècada esparpallats per la resta de la Unió Europea i en detecta 73 en els països extracomunitaris, de manera que el còmput conjunt subministra una esquadra de 160 pel.lícules participades per productores de Catalunya que han traspassat les fronteres d’Espanya per tal de ser contemplades en els llenços de les sales de cinema d’altres països europeus. En aquest cas la flota de títols viatgers abasta el 29,14% de la xifra total de films amb participació catalana produïts en el decenni que s’estrenaren a Espanya. Això representa una cobertura situada entre el quart i les tres desenes parts del cens total [57], una proporció menys engruixida —almenys pel que fa a nombre d’obres, car la significació dels pesos en el terreny dels espectadors serà examinada més endavant— que no pas la hispana. En aquest àmbit dels pesos específics, les pel. lícules catalanes exhibides a la resta de la Unió Europea (quadre 27) signifiquen el 35,70% del cinema espanyol que també ha gaudit de carrera comercial en aquest espai. El percentatge no és gaire dissemblant de la proporció que regeix en el conjunt dels nostres conveïns de tot Europa (35,56%), puix que els països extracomunitaris (on el pes específic de les obres catalanes sobre el total espanyol recula fins al 32,30%) hi exerceixen una incidència discreta.

[57] A l’hora d’avaluar aquesta proporció de llargmetratges viatgers (i no s’ha d’oblidar que aquest treball es concentra només en un dels cinc continents) vénen a tomb les paraules que Simón de Santiago Aréizaga escrigué a La distribución de películas españolas en el extranjero, tot indicant que “no son tantas las películas que pueden encontrar una explotación extensiva y, de hecho, hay que plantearse que no todo el cine español es exportable, sin que por ello sea objetivamente mejor o peor. Hay un tipo de cine que puede funcionar extremadamente bien en el mercado interior y que, sin embargo, no genera un interés real en el mercado exterior” (pàgina 465). 87

CINEMA CATALÀ A EUROPA

Quadre 24. Nombre de pel.lícules catalanes de cada any exhibides a països d’Europa (1 de 2) ES

AT

BE

BG

CY

CZ

DE

DK

EE

FI

FR

Any

Espa

Àust

Bèlg

Bulg

Xipr

Txèq

Alem

Dina

Estò

Finl

Fran

2002

25

3

3

2

2003

30

2

5

1

2004

40

2

4

2005

39

3

5

2006

67

2

3

2007

73

3

3

2008

63

3

2

2009

63

4

5

3

2010

85

8

6

2011

64

5

5

Total

549

35

41

14

1

5

2

1

5

1

1

1

4

1

7

2

1

1

1

4

2

1

1

1

4

1

2

1

1

4

3

2

3

3

1

3

1

3

3

6

2

6

3

16

35

3

1

6 1

1

8

2

10

2

1

8

1

1

8

6

5

5

17

2

4

3

10

22

14

16

83

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

Quadre 25. Nombre de pel.lícules catalanes de cada any exhibides a països d’Europa (2 de 2) PL

PT

RO

SE

SI

SK

Any

Polò

Port

Roma

Suèc

Esvè

Esvq

Resta EU

Unió Europ

2002

2

4

1

1

1

1

10

25

2003

1

2

2004

4

5

2

1

2005

3

5

1

2

2006

3

7

1

2007

5

5

2008

4

5

2009

5

3

2010

9

9

5

2011

7

7

Total

43

52

2

AM

BA

Armè

Bòsn

12

30

1

12

40

2

1

9

39

2

1

1

16

67

2

3

2

1

19

73

2

2

1

2

18

63

3

1

11

63

6

4

3

27

85

1

3

2

4

5

17

64

1

17

24

16

15

151

549

2

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

88

AL Albà

PÚBLIC EUROPEU DEL CINEMA CATALÀ

GB

GR

HR

HU

IE

IT

LT

LU

LV

MT

NL

Regn

Grèc

Croà

Hong

Irla

Itàl

Litu

Luxe

Letò

Malt

Païs

4

3

3

2

2

1

7

1

3

1

3

6

3

5

1

6

1

5

4

2

1

5

2

2

3

1

1

2

3

5

2

4

2

6

1

2

1

5

3

2

1

3

1

5

3

1

2

5

4

1

1

4

10

7

4

5

6

3

2

4

45

26

12

30

2

1

4

2

6

5 1 5

3

3

5

8

7

3

4

12

2

1

4

6

62

15

17

15

47

CH

IS

LI

ME

MK

NO

RU

TR

Suïs

Islà

Liec

Mont

Mace

Noru

Fede

Turq

2

1

7

Fora EU

Eur 39

1

4

4

25

1

1

1

2

30

2

1

3

5

40

2

2

5

39

3

1

3

1

1

1

3

67

5

1

4

6

10

73

3

1

2

2

6

9

63

1

3

2

6

63

4

9

7

13

85

3

4

5

9

16

64

3

21

19

41

73

549

3 8

1

8 38

5

1

89

CINEMA CATALÀ A EUROPA

Quadre 26. Nombre de pel.lícules catalanes de cada any exhibides per àrea geogràfica (2002-2011) Any

Espanya

Resta Unió Europea

Unió Europea

Fora de la Unió Europea

Europa (39 països)

Europa menys Espanya

2002

25

10

25

4

25

10

2003

30

12

30

2

30

12

2004

40

12

40

5

40

12

2005

39

9

39

5

39

9

2006

67

16

67

3

67

17

2007

73

19

73

10

73

20

2008

63

18

63

9

63

19

2009

63

11

63

6

63

12

2010

85

27

85

13

85

29

2011

64

17

64

16

64

20

Total

549

151

549

73

549

160

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

Quadre 27. % Nombre de pel.lícules catalanes / nombre de pel.lícules espanyoles per àrea geogràfica (2002-2011) Any

Espanya

Resta Unió Europea

Unió Europea

Fora de la Unió Europea

Europa (39 països)

Europa menys Espanya

2002

19,38

19,23

19,38

14,81

19,38

18,52

2003

29,13

27,27

28,30

10,00

28,30

26,09

2004

33,33

27,27

33,06

20,83

33,06

25,53

2005

29,32

23,08

29,32

22,73

29,32

22,50

2006

49,63

42,11

49,63

17,65

49,63

42,50

2007

47,10

48,72

46,79

50,00

46,79

47,62

2008

43,75

46,15

43,45

56,25

43,45

47,50

2009

43,75

24,44

43,45

22,22

43,15

24,49

2010

51,52

60,00

51,20

48,15

51,20

58,00

2011

40,76

44,74

40,51

61,54

40,51

47,62

Total

39,64

35,70

39,38

32,30

39,35

35,56

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

En el transcurs de la dècada estudiada les pel.lícules espanyoles, en les seves sortides a l’estranger, han arribat (quadre 28) a tots els països de la Unió Europea, mentre que a la producció catalana li ha mancat la visita a Malta. En el terreny extracomunitari que aquest fulls analitzen hi ha tres països (Albània, Armènia i 90

PÚBLIC EUROPEU DEL CINEMA CATALÀ

Montenegro) [58] dels onze que integren aquest grup a Lumière on no han estat detectades projeccions de pel.lícules espanyoles en sales comercials i en aquest àmbit Catalunya no ha fet cap excepció en la seva presència en els vuit països restants. Resulta obvi que els diferents títols que surten a l’exterior aconsegueixen d’allotjar-se a les pantalles de ben diferents nombres de països en el cas de cadascun dels llargmetratges. En el seu escampall per Europa, podem advertir (quadres 29 a 31) que un terç de les obres viatgeres limita la seva excursió a un sol país, tant si els films no tenen participació catalana com si n’hi ha. En aquest darrer bloc el límit màxim de dos països estableix la mediana de la distribució i inaugura un tram, sobretot fins als deu països, en què les pel.lícules catalanes es revelen clarament menys expansives quant a nombre de territoris d’aterratge que no pas les seves companyes de la resta d’Espanya. A tall il.lustratiu, hom pot observar que, mentre el 20% d’obres exportades a Europa del primer bloc s’escampà com a mínim per vuit països del continent, la cinquena part del segon grup, pel cap baix, arribà a onze. Quadre 28. Nombre de països on han arribat les pel.lícules i nombre de títols que s’hi han exhibit (2002-2011) Llargmetratges de Catalunya Nombre de països Fora de la UE

Llargmetratges d’Espanya

Nombre de pel.lícules

Europa menys Espanya

Resta de la UE

Fora de la UE

Europa menys Espanya

Nombre de països

Nombre de pel.lícules

Any

Resta de la UE

Resta de la UE

Fora de la UE

Europa menys Espanya

Resta de la UE

Fora de la UE

Europa menys Espanya

2002

24

4

28

10

4

10

25

4

29

52

27

54

2003

17

3

20

12

2

12

26

4

30

44

20

46

2004

17

3

20

12

5

12

25

4

29

44

24

47

2005

20

4

24

9

5

9

25

5

30

39

22

40

2006

25

4

29

16

3

17

25

5

30

38

17

40

2007

25

4

29

19

10

20

26

5

31

39

20

42

2008

24

5

29

18

9

19

25

5

30

39

16

40

2009

22

4

26

11

6

12

26

6

32

45

27

49

2010

25

6

31

27

13

29

25

6

31

45

27

50

2011

24

6

30

17

16

20

25

6

31

38

26

42

Total

26

8

34

151

73

160

27

8

35

423

226

450

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

[58] A les dades recollides dels exercicis 2012 i 2013 ja apareixen projeccions de pel.lícules espanyoles —algunes d’elles amb participació catalana— a Montenegro. 91

CINEMA CATALÀ A EUROPA

Quadre 29. Nombre de films espanyols en funció del nombre de països de la resta d’Europa on s’han projectat Nre. països

Any 2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

Total

Total acumulat

1

18

12

14

12

15

16

15

16

20

11

149

149

33,11

33,11

2

9

12

7

4

4

9

9

4

6

6

70

219

15,56

48,67

3

5

5

3

1

4

2

6

4

6

7

43

262

9,56

58,22

4

5

1

2

4

3

4

1

7

3

2

32

294

7,11

65,33

5

3

1

3

2

3

2

1

1

4

3

23

317

5,11

70,44

3

1

1

1

1

1

1

1

10

327

2,22

72,67

1

2

1

3

16

343

3,56

76,22

1

11

354

2,44

78,67

2

7

361

1,56

80,22

2

7

368

1,56

81,78

2

9

377

2,00

83,78

12

389

2,67

86,44

1

8

397

1,78

88,22

2

5

402

1,11

89,33

4

406

0,89

90,22

4

410

0,89

91,11

8

418

1,78

92,89

2

420

0,44

93,33

3

423

0,67

94,00

1

424

0,22

94,22

1

425

0,22

94,44

3

428

0,67

95,11

5

433

1,11

96,22

6 7

1

3

3

2

8

2

2

1

2

9

1

2

1

10

2

1

11

1

2

12

2

13

1

3

14 15 16

1 3

2

1

1

1

1

1 2

1

1

1

1

1 2 1 1

2

1

1

1

1

19

2

1

1 2

18

1

1

1

20

1

1

21

1

22 23

2

1

1

17

1 1

1

1

1

1 1

2 1

2

1

24 25

433 1

1

26

1

1

27 28

1

1

1 1

1

0,44

96,67

5

440

1,11

97,78

3

443

0,67

98,44

5

448

1,11

99,56

1

1

449

0,22

99,78

1

1

0,22

100,00

42

450

1 1

1

30

449

31 54

46

47

40

40

42

40

49

50

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

92

96,22

435

1

2

% s/ acum

2

29

Total

% s/ total

450

99,78 100,00

PÚBLIC EUROPEU DEL CINEMA CATALÀ

Quadre 30. Nombre de films catalans en funció del nombre de països de la resta d’Europa on s’han projectat Nre. països

Any 2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

Total

Total acumulat

1

3

2

4

1

8

8

6

3

11

4

50

50

31,25

31,25

2

2

7

2

1

2

4

6

1

5

3

33

83

20,63

51,88

3

1

1

1

3

2

2

2

2

14

97

8,75

60,63

4

1

1

1

2

1

2

2

2

12

109

7,50

68,13

1

1

1

1

1

2

8

117

5,00

73,13

4

121

2,50

75,63

7

128

4,38

80,00

3

131

1,88

81,88

1

3

134

1,88

83,75

1

2

136

1,25

85,00

1

1

137

0,63

85,63

2

139

1,25

86,88

1

3

142

1,88

88,75

1

1

143

0,63

89,38

5

1

6

1

1

7

1

2

8

1

1 1

3

1

2

9

1

10

1

1

11 12 13

1 1

1

1

14 15 16

% s/ total

143 1

1

17

1

2

1

% s/ acum

89,38

2

145

1,25

90,63

4

149

2,50

93,13

18

1

1

150

0,63

93,75

19

1

1

151

0,63

94,38

20

151

94,38

21

151

94,38

22

151

94,38

23

1

1

2

153

24

153

25

153

26

1

1

1

27

1

28

1

1

29

1

97,50

2

158

1,25

98,75

1

159

0,63

99,38

1

160

0,63

100,00

160 12

9

17

20

19

12

29

20

95,63 1,88

160 12

95,63

156

31 10

95,63

3

30 Total

1,25

160

100,00 100,00 100,00

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

93

CINEMA CATALÀ A EUROPA

Quadre 31. Nombre de films de la resta d’Espanya en funció del nombre de països de la resta d’Europa on s’han projectat Nre. països

Any

Total acumulat

% s/ total

% s/ acum

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

Total

1

15

10

10

11

7

8

9

13

9

7

99

99

34,14

34,14

2

7

5

5

3

2

5

3

3

1

3

37

136

12,76

46,90

3

4

5

2

4

4

4

5

29

165

10,00

56,90

4

4

1

1

4

2

2

5

1

20

185

6,90

63,79

5

3

2

2

2

2

6

1

2

7

1

3

2

8

2

1

1

9

1

2

10

2

1

11

1

12

2

13

2

14

15

200

5,17

68,97

1

1

6

206

2,07

71,03

9

215

3,10

74,14

8

223

2,76

76,90

1

4

227

1,38

78,28

1

5

232

1,72

80,00

1

1

8

240

2,76

82,76

2

1

10

250

3,45

86,21

5

255

1,72

87,93

4

259

1,38

89,31

4

263

1,38

90,69

2

265

0,69

91,38

4

269

1,38

92,76

1

270

0,34

93,10

2

272

0,69

93,79

1

273

0,34

94,14

1

274

0,34

94,48

2

3

277

1,03

95,52

2

3

280

1,03

96,55

1

1

1

1 1

1 2

2

1 1

15

1

2

1 3

3

1

3

1

1

1 1

1

1

1 2

16

1

17

2

1

18

1

1

1

19

1

1

20

1

21

1

22

1

23

1

24 25

280 1

1

26

1

1

27 28

1 1

1

1

1

282

0,69

97,24

2

284

0,69

97,93

1

285

0,34

98,28

4

289

1,38

99,66

29

289

30 44

34

35

31

23

22

21

37

21

1

1

22

290

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

94

99,66

289

31 Total

96,55

2

290

99,66 0,34 100,00

100,00

PÚBLIC EUROPEU DEL CINEMA CATALÀ

Volum d’espectadors aconseguits L’examen de la difusió geogràfica dels llargmetratges ens dibuixa amb precisió el mapa de la seva presència a terres europees, però no ens assabenta gens ni mica del grau de resposta que hi obtenen en instal.lar-s’hi. El poder de convocatòria que les pel.lícules mostren durant el seu sojorn a cada país de destinació queda reflectit en el volum d’entrades despatxades que hi amunteguen els diferents títols; per tal de calibrar la intensitat d’aquesta puixança, la ramassada de les dades de públic atret per cadascun dels films, mitjançant un procediment idèntic al mecanisme que hem aplicat a l’hora d’efectuar el còmput del nombre de pel.lícules disseminades per Europa, s’adequa perfectament a aquest objectiu. El recull d’informacions referents al resultat del trànsit d’obres del catàleg cinematogràfic espanyol de la dècada pels locals de projecció de la Unió Europea (quadres 32 a 34) i dels països extracomunitaris del continent (quadre 35) ens indica, en aplegar les xifres corresponents a les grans àrees geogràfiques (quadre 36), que els conveïns continentals, en el decurs dels dos lustres, han subministrat a Espanya —malgrat les dificultats que, en general, pateixen les cinematografies europees a l’hora de sortir a l’exterior [59]— una afluència d’espectadors ben acostada a la quantia de públic que li ha procurat el seu mercat interior (177,73 milions versus 173,60).

[59] Tal com indica Laurent Creton en el seu llibre Cinéma et marché: “La dificultat de les produccions cinematogràfiques europees a l’hora de trobar lloc en els mercats internacionals és un dels temes recurrents dels abundosos debats consagrats al cinema. Col.loquis, entrevistes i articles evoquen, amb recurrència de metrònom, els obstacles a la superació d’una posició que, a desgrat dels esforços realitzats, roman molt modesta. L’evolució de la freqüentació cinematogràfica a Europa es caracteritza per un augment regular de les entrades dels films americans i per una desafecció envers el cinema europeu, ben particularment des del començ dels anys vuitanta. A més, tot i que l’exportació és un factor important d’obteniment de rendibilitat de les inversions en mercats eixamplats, els cinemes europeus estan molt mal col.locats en aquest terreny” (p. 114). Els mots del professor de la Sorbona enllacen amb l’anàlisi efectuada uns anys més tard per Gustavo Buquet Corleto a El poder de Hollywood. Un análisis económico del mercado audiovisual en Europa y en Estados Unidos, on explica que “el cine europeo no nacional obtiene magros resultados en todos los mercados y, nuevamente, la estructura de mercado es la que explica esta realidad: mientras que las majors, de forma centralizada, planifican sus estrenos a escala europea, no existen empresas que exploten las obras cinematográficas europeas a escala continental”. I poques línies després l’autor uruguaià afegeix que “el procedimiento por el que se exportan las películas europeas es rudimentario y está librado a la lógica de un mercado completamente atomizado: las productoras nacionales acuerdan con un sinfín de empresas internacionales, las que a su vez negocian con cantidad de distribuidores domésticos. El resultado es la dispersión del catálogo, condicionando la explotación de las películas a distribuidoras sin ningún poder de mercado” (pàgina 214). 95

CINEMA CATALÀ A EUROPA

Quadre 32. Espectadors de pel.lícules espanyoles de cada any exhibides a països de la Unió Europea (1 de 3) ES

AT

BE

BG

CY

CZ

DE

DK

EE

FI

Any

Espanya

Àustria

Bèlgica

Bulgària

Xipre

Txèquia

Alemanya

Dinamarca

Estònia

Finlàndia

2002

20.455.280

185.044

662.235

68.518

2.339

141.950

1.870.871

141.499

3.042

59.707

2003

20.151.118

74.546

150.465

11.412

615

27.582

252.508

55.436

3.805

17.111

2004

17.691.770

101.559

263.998

27.856

1.220

60.347

788.577

72.840

5.766

93.049

2005

22.702.749

403.028

873.702

155.978

2.017

216.928

3.309.316

299.731

30.684

123.016

2006

19.449.076

759.501

715.842

59.611

325

372.017

7.100.248

225.381

18.461

161.128

2007

16.711.936

42.717

151.651

34.286

529

34.228

264.519

39.526

795

50.380

2008

12.929.934

439.739

747.485

19.930

431.694

2.435.290

210.823

13.352

167.618

2009

18.913.777

311.570

331.458

114.361

146.107

2.291.480

100.200

15.284

88.438

2010

13.308.793

130.068

199.877

45.505

54.992

1.073.882

59.047

13.118

89.531

2011

15.416.631

345.903

260.003

39.884

178.899

2.469.582

119.639

39.861

114.453

Total

177.731.064

2.793.675

4.356.716

577.341

1.664.744

21.856.273

1.324.122

144.168

964.431

8.337

15.382

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

Quadre 33. Espectadors de pel.lícules espanyoles de cada any exhibides a països de la Unió Europea (2 de 3) FR

GB

GR

HR

HU

IE

Any

França

Regne Unit

IT

LT

LU

LV

Grècia

Croàcia

Hongria

Irlanda

2002

9.384.484

439.824

322.999

201.295

30.317

6.585.255

Itàlia

Lituània

Luxemburg

Letònia

14.398

44.570

15.793

2003

2.450.507

317.361

85.692

43.715

3.812

2004

2.980.072

690.947

153.104

86.497

1.346

6.929.312

12.536

11.732

6.182

3.891.108

9.789

10.629

2005

8.072.096

2.993.082

158.284

374.128

1.693

5.457

2.745.590

32.897

30.654

40.435

2006

6.198.297

2.337.205

378.519

39.848

274.413

2007

3.241.831

665.051

175.306

19.650

23.030

13.588

3.676.662

54.289

47.392

40.515

1.030.917

7.676

5.493

2008

10.294.584

835.071

709.898

78.417

267.208

5.820

1.581

2.325.205

76.999

37.001

55.267

2009

4.531.901

1.705.314

158.905

66.649

2010

5.394.457

690.823

226.852

34.554

172.832

13.515

5.207.925

9.096

9.561

8.932

42.648

1.749

1.290.030

43.787

14.992

20.207

2011

4.183.220

1.256.859

347.754

41.161

124.773

11.554

3.482.404

39.910

8.222

28.628

Total

56.731.449

11.931.537

2.717.313

280.279

1.610.539

79.155

37.164.408

301.377

220.246

227.236

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

96

PÚBLIC EUROPEU DEL CINEMA CATALÀ

Quadre 34. Espectadors de pel.lícules espanyoles de cada any exhibides a països de la Unió Europea (3 de 3)

Any

MT

NL

Malta

Països Baixos

2002 2003

PL Polònia

440.370

RO

SE

SI

SK

Suècia

Eslovènia

Eslovàquia

Portugal

Romania

416.393

41.485

156.134

954.354

EU Resta de la UE

Total UE

41.268

79.152

22.303.296

42.758.576

96.331

47.492

55.385

5.041

40.708

3.248

17.562

10.733.757

30.884.875

2004

290.212

377.387

243.884

33.785

79.610

22.668

14.601

10.306.308

27.998.078

2005

552.111

752.738

519.897

141.750

213.617

55.919

7.815

22.107.106

44.809.855

2006

599.834

1.270.319

407.758

46.760

253.490

56.979

88.522

25.183.316

44.632.392

2007

53.718

636.833

216.887

16.282

57.892

7.043

13.017

6.808.665

23.520.601

2008

267.154

1.488.954

671.080

62.289

196.883

56.228

153.286

22.043.036

34.972.970

2009

416.696

892.094

521.709

61.740

137.993

88.113

49.172

17.459.382

36.373.159

2010

218.560

495.891

114.791

12.358

165.677

22.073

13.560

10.469.029

23.777.822

2011

447.986

1.686.072

314.490

59.993

178.741

30.596

51.687

15.862.274

31.278.905

3.382.972

8.602.134

3.482.274

481.483

1.480.745

384.135

488.374

163.276.169

341.007.233

Total

13.661

PT

13.661

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

Quadre 35. Espectadors de pel.lícules espanyoles de cada any exhibides a països europeus que no pertanyen a la Unió Europea AL

AM

BA

CH

IS

LI

ME

MK

NO

RU

Liechtes-

Monte-

tein

negro

Mace-

No-

Federació

dònia

ruega

Russa

TR

Suïssa

Islàndia

2002

879.207

17.862

71.938

254.543

1.223.550

2003

173.650

2.718

16.915

177.335

370.618

2004

335.875

1.855

52.949

179.266

569.945

2005

524.701

39.154

37

184.058

818.705

1.566.655

2006

748.737

17.361

120

187.233

447.530

1.400.981

2007

105.344

6.255

75

26.745

199.006

337.425

2008

536.239

9.745

130.228

13.371

374.404

1.063.987

Bòsnia

Any

Al-

Ar-

Herce-

bània

mènia

govina

Fora de la Turquia

UE

2009

371

431.391

64

85.749

229.114

206.717

953.406

2010

711

281.218

546

34.262

544.408

195.207

1.056.352

2011

3.058

466.042

Total

4.140

4.482.404

95.560

232

913

114.106

917.093

284.135

1.785.347

913

904.183

1.703.986

3.136.848

10.328.266

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

97

CINEMA CATALÀ A EUROPA

Quadre 36. Espectadors de pel.lícules espanyoles de cada any per àrea geogràfica (2002-2011) Any

Espanya

2002

20.455.280

Resta Unió Eur 22.303.296

Unió Europea 42.758.576

Fora de la UE 1.223.550

Europa ( 39 p ) 43.982.126

Europa - Espa 23.526.846

2003

20.151.118

10.733.757

30.884.875

370.618

31.255.493

11.104.375

2004

17.691.770

10.306.308

27.998.078

569.945

28.568.023

10.876.253

2005

22.702.749

22.107.106

44.809.855

1.566.655

46.376.510

23.673.761

2006

19.449.076

25.183.316

44.632.392

1.400.981

46.033.373

26.584.297

2007

16.711.936

6.808.665

23.520.601

337.425

23.858.026

7.146.090

2008

12.929.934

22.043.036

34.972.970

1.063.987

36.036.957

23.107.023

2009

18.913.777

17.459.382

36.373.159

953.406

37.326.565

18.412.788

2010

13.308.793

10.469.029

23.777.822

1.056.352

24.834.174

11.525.381

2011

15.416.631

15.862.274

31.278.905

1.785.347

33.064.252

17.647.621

Total

177.731.064

163.276.169

341.007.233

10.328.266

351.335.499

173.604.435

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

La realització del mateix exercici tocant al cinema català ens construeix les taules relatives a la Unió Europea (quadres 37 a 39) i al bloc extracomunitari (quadre 40), alhora que ens en permet el resum zonal (quadre 41), on també es constata la coincidència gairebé absoluta de les aportacions de públic en el transcurs del decenni (58,59 milions d’espectadors a tot Espanya enfront 59,44 milions a la resta d’Europa), una altíssima semblança [60] que mostra variades dissimilituds al llarg dels deu anys de la sèrie examinada (quadre 42) quan es comparen els capteniments acumulats dels diferents territoris d’agregació.

[60] Les dades que hem recollit en relació a l’exercici 2012 i a l’espera de la pròxima actualització de xifres per part de l’Observatori —puix que, dels 180 títols que constitueixen la collita espanyola de llargmetratges d’aquell exercici, només 111 es poden localitzar en el web de l’OEA— sembla que trenquen aquest equilibri, llevat que les futures incorporacions a Lumière alterin sensiblement les xifres. El catàleg espanyol d’aquell any convocà 18,11 milions de persones en el mercat interior i n’aconseguí 29,95 milions més en el conjunt de les seves diverses excursions pel veïnat europeu, una diferència que essencialment està marcada per un duet de coproduccions internacionals (una amb França i l’altra amb els EUA). A Catalunya, que no participà a cap d’aquest parell d’obres, hom pot advertir que la situació és la inversa (8,54 milions d’espectadors a tot Espanya i 7,39 milions d’entrades despatxades a la resta del continent pels 62 títols que en el 2012 tingueren participació catalana), de manera tal que, en xifres acumulades, persisteix la semblança dels volums aconseguits. 98

PÚBLIC EUROPEU DEL CINEMA CATALÀ

Quadre 37. Espectadors de pel.lícules catalanes de cada any exhibides a països de la Unió Europea (1 de 3) ES

AT

BE

BG

CY

CZ

DE

DK

EE

FI

Any

Espanya

Àustria

Bèlgica

Bulgària

Xipre

Txèquia

Alemanya

Dinamarca

Estònia

Finlàndia

2002

5.295.389

44.338

196.156

2.610

27.390

506.794

6.454

2003

2.465.660

4.881

29.201

2.045

2.243

5.301

55

2004

4.417.089

14.515

26.324

74.148

7.240

5.025

2005

5.404.315

18.004

145.727

2.017

6.332

173.916

8.554

2006

6.736.912

604.573

229.944

1.512

325

70.454

5.634.853

36.128

2007

10.375.720

37.107

32.200

8.332

529

34.228

195.383

39.524

2008

5.347.360

136.390

120.073

101.487

728.759

103.754

12.008

92.195

2009

3.266.347

182.125

38.012

17.417

1.028

1.287.738

1.296

5.975

7.942

2010

8.157.539

124.605

179.849

21.352

54.992

1.033.289

59.047

12.160

79.616

2011

7.124.863

292.123

161.377

18.017

151.490

2.296.372

97.298

29.756

83.217

Total

58.591.194

1.458.661

1.158.863

71.285

447.401

11.933.495

364.596

68.033

342.316

2.871

3.042

5.092

3.238

20.967 50.061

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

Quadre 38. Espectadors de pel.lícules catalanes de cada any exhibides a països de la Unió Europea (2 de 3) FR

GB

Any

França

Regne Unit

GR

2002

3.201.136

83.558

58.981

2003

34.012

15.605

10.554

2004

281.281

88.137

2005

1.849.998

1.028

49.678

2006

1.052.166

383.690

162.893

29.489

2007

1.389.048

413.663

148.099

19.650

18.580

12.310

662.545

7.676

1.838

5.820

2008

2.039.646

523.684

247.698

33.468

68.542

1.488

1.113.123

30.158

13.834

31.326

2009

470.154

33.315

2.439

1.452

14.165

2010

4.954.069

682.855

216.664

33.451

41.523

2011

2.931.681

641.320

244.944

29.942

76.071

Total

18.203.191

2.866.855

1.141.950

147.452

447.388

Grècia

HR Croàcia

HU Hongria

62.192

IE Irlanda

3.984

IT Itàlia

1.130.132

LT

LU

LV

Lituània

Luxemburg

Letònia

2

17.772

78

100.108 9.236

411.934

63.708

287.639

93.371

596.871

699 31.089

353.595 1.749 19.531

5.219

386

26.300

17.987

1.025

1.268.212

43.787

13.789

20.207

2.786.855

23.490

3.344

20.717

8.711.014

136.202

83.820

96.521

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

99

CINEMA CATALÀ A EUROPA

Quadre 39. Espectadors de pel.lícules catalanes de cada any exhibides a països de la Unió Europea (3 de 3)

Any

MT

NL

Malta

Països Baixos

PL

PT

RO

SE

SI

SK

Suècia

Eslovènia

Eslovàquia

EU

Resta de la Unió Europea

Total Unió Europea

23.681

5.679.184

10.974.573

290.967

2.756.627

2

1.134.240

5.551.329

Polònia

Portugal

Romania

2002

78.642

135.523

63.425

4.435

4.318

2003

27.953

22.162

32.745

2004

67.323

52.099

77.104

5.023

14.150

2005

71.302

119.657

77.097

4.391

4.667

3.526

4.433

2.897.279

8.301.594

2006

216.553

676.939

157.929

9.499

43.643

21.993

52.973

10.177.233

16.914.145

2007

18.636

601.291

137.983

8.917

57.808

7.043

13.017

3.921.288

14.297.008

2008

164.896

588.895

158.845

15.841

124.808

25.476

30.874

6.507.268

11.854.628

2009

75.070

147.707

18.465

9.050

796

2010

194.061

478.504

109.664

10.823

165.150

18.232

2011

367.089

1.456.969

236.314

14.220

151.651

22.890

42.675

12.179.822

19.304.685

Total

1.281.525

4.279.746

1.069.571

73.149

579.347

121.259

181.215

55.287.257

113.878.451

21.303

4.102

13.560

2.668.766

5.935.113

9.831.210

17.988.749

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

Quadre 40. Espectadors de pel.lícules catalanes de cada any exhibides a països europeus que no pertanyen a la Unió Europea AL

AM

BA

CH

IS

LI

ME

MK

Liechtes-

Monte-

Mace-

tein

negro

dònia

NO

RU

TR

Bòsnia

Any

Al-

Ar-

Herce-

bània

mènia

govina

2002

Fora de la Suïssa

191.717

Islàndia

777

Federació Noruega

Russa

Unió Turquia

Europea

621

97.886

291.001 24.669

2003

1.019

2.234

21.416

2004

12.210

2.360

73.781

88.351

2005

98.917

9.423

35.101

143.478

37

2006

399.722

3.608

35.727

151.693

590.750

2007

35.749

4.777

20.683

195.316

256.525

2008

207.506

447

45.232

197.801

462.965

5.295

81.615

65.478

218.055

546

32.557

469.845

157.760

913.619

2009

65.667

2010

711

252.200

2011

2.669

334.343

Total

3.380

1.599.050

10.155

37

501

88.627

497.989

234.439

1.158.568

501

242.759

1.061.428

1.230.671

4.147.981

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

100

11.979

PÚBLIC EUROPEU DEL CINEMA CATALÀ

Quadre 41. Espectadors de pel.lícules catalanes de cada any per àrea geogràfica (2002-2011) Any

Espanya

Resta Unió Eur

Unió Europea

Europa ( 39 p )

Europa - Espa

2002

5.295.389

5.679.184

10.974.573

Fora de la UE 291.001

11.265.574

5.970.185

2003

2.465.660

290.967

2.756.627

24.669

2.781.296

315.636

2004

4.417.089

1.134.240

5.551.329

88.351

5.639.680

1.222.591

2005

5.404.315

2.897.279

8.301.594

143.478

8.445.072

3.040.757

2006

6.736.912

10.177.233

16.914.145

590.750

17.504.895

10.767.983

2007

10.375.720

3.921.288

14.297.008

256.525

14.553.533

4.177.813

2008

5.347.360

6.507.268

11.854.628

462.965

12.317.593

6.970.233

2009

3.266.347

2.668.766

5.935.113

218.055

6.153.168

2.886.821

2010

8.157.539

9.831.210

17.988.749

913.619

18.902.368

10.744.829

2011

7.124.863

12.179.822

19.304.685

1.158.568

20.463.253

13.338.390

Total

58.591.194

55.287.257

113.878.451

4.147.981

118.026.432

59.435.238

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

Quadre 42. Estructura percentual dels espectadors de pel.lícules de cada any per àrea geogràfica Cinema català

Cinema espanyol

Any

ES

R. UE

UE

F. UE

2002

47,01

50,41

97,42

2,58

2003

88,65

10,46

99,11

2004

78,32

20,11

2005

63,99

34,31

2006

38,49

2007

EU 39

ES

R. UE

UE

F. UE

100,00

46,51

50,71

97,22

2,78

100,00

EU 39

0,89

100,00

64,47

34,34

98,81

1,19

100,00

98,43

1,57

100,00

61,93

36,08

98,00

2,00

100,00

98,30

1,70

100,00

48,95

47,67

96,62

3,38

100,00

58,14

96,63

3,37

100,00

42,25

54,71

96,96

3,04

100,00

71,29

26,94

98,24

1,76

100,00

70,05

28,54

98,59

1,41

100,00

2008

43,41

52,83

96,24

3,76

100,00

35,88

61,17

97,05

2,95

100,00

2009

53,08

43,37

96,46

3,54

100,00

50,67

46,77

97,45

2,55

100,00

2010

43,16

52,01

95,17

4,83

100,00

53,59

42,16

95,75

4,25

100,00

2011

34,82

59,52

94,34

5,66

100,00

46,63

47,97

94,60

5,40

100,00

Total

49,64

46,84

96,49

3,51

100,00

50,59

46,47

97,06

2,94

100,00

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

101

CINEMA CATALÀ A EUROPA

Aquesta pràctica identitat de les magnituds interior i exterior que es percep a escala general s’esfilagarsa turbulentament quan s’examinen les conductes individuals, que, en el cas del cinema espanyol (quadre 43), ens revelen que gairebé les tres desenes parts dels seus llargmetratges que es difongueren pel veïnatge continental no hi aconseguiren més del 10% del públic que havia atès la seva crida en el mercat interior i un xic més de la meitat de l’obra exportada no superà en aquest marc exterior el 50% de les entrades locals. Per la banda alta, una quarta part de les pel.lícules viatgeres —en una ben aclaparadora proporció d’aquest segment (93,75% dels casos) es tracta de coproduccions internacionals— aconseguí de quadruplicar a fora, pel cap baix, la seva afluència casolana. Quant als títols catalans (quadre 44), gairebé la meitat dels films, en la durada de la seva gira europea, no reeixí a superar el 30% de la xifra d’assistència que els brindà el mercat espanyol i les obres que hi multiplicaren per quatre la dimensió del seu públic local no arribaren a la cinquena part d’aquest bloc, tot oferint uns resultats més febles que en el conjunt del cinema espanyol i, òbviament, que en la filmografia de la resta d’Espanya (quadre 45). L’observació dels pesos que el públic convocat per les produccions catalanes representa sobre la totalitat del cinema espanyol present a Europa (quadre 46) ens diu, pel que fa als grans territoris, que la proporció és sempre —amb l’excepció de l’àmbit extracomunitari on n’abasta un bri més de les dues cinquenes parts— de l’ordre d’un terç. Val a advertir que, mentre que en el mercat espanyol els llargmetratges catalans obtenen una resposta de públic clarament per dessota del grau de penetració, quant a nombre de títols, de la seva flota de pel.lícules (32,97% del total en la primera enfront el 39,64% ostentat per la segona), el desavantatge, tot i produir-s’hi (34,24% contra 35,56%), és més discret a la resta d’Europa.

102

PÚBLIC EUROPEU DEL CINEMA CATALÀ

Dades per països Aquest exercici de comparança es pot portar a terme per a cada país concret (quadre 47) i mitjançant aquest recull de les dades individualitzades referents al nombre de títols projectats i d’espectadors aconseguits a Europa durant la dècada, tant en xifres absolutes com en pesos específics sobre el total, resulta factible l’ordenació en funció del volum apilonat d’assistència a les sales exhibidores. La disposició decreixent de les diferents xifres d’espectadors i les seves respectives parcel.les de domini del volum global de públic obtingut a Europa ens revelen (quadre 48) que, deixant de banda el mercat interior (que encapçala la classificació), França, Itàlia, Alemanya, Regne Unit i Polònia foren, per aquest ordre, els principals consumidors de cinema espanyol i que el mateix quintet, pel que fa a les pel.lícules amb producció catalana, s’enfilà al pòdium dels països capdavanters de la classificació, per bé que Itàlia i Alemanya intercanviaren les posicions tercera i quarta i que Regne Unit i Polònia bescanviaren la cinquena i la sisena. Des de l’exterior de la Unió Europea, Suïssa s’incorporà a aquesta capçalera tot ocupantne el setè lloc a totes dues cinematografies. Quant a la significació de les aportacions, ressurt particularment el fet que el triumvirat d’adalils del rànquing aboca, tant en els llargmetratges catalans com en el conjunt de la filmografia espanyola, les set desenes parts del públic procedent de la resta d’Europa Des d’una altra perspectiva, puix que la grandària demogràfica d’un país pot constituir un indicador, tot i que inexacte [61], de la dimensió del mercat potencial d’adquiridors d’entrades que han de conquerir les pel.lícules que hi

[61] És evident que les pel·lícules no s’expansionen per tots els indrets d’un país i que, en conseqüència i per tal de filar prim, el contrast de les dades de públic hauria d’efectuar-se amb l’aplec d’habitants de les diferents localitats (i de les seves respectives àrees d’influència) on els llargmetratges hagin estat projectats. Una tasca tan improbiosa com —ben especialment en acarar una ingent base de dades de films i un territori gegantí— pràcticament irrealitzable. 103

CINEMA CATALÀ A EUROPA

Quadre 43. Cinema espanyol: % espectadors a la resta d’Europa / espectadors a Espanya (2002-2011) Percentatges: límits dels intervals

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

No estr. a Espanya ni a resta Europa

8

4

12

8

15

16

27

38

31

41

Total 200

Estr. a Espanya i no a resta Europa

75

60

74

93

95

114

105

97

116

116

945

De

0,01

a

10

21

15

11

11

15

14

12

6

15

13

133

De

10,01

a

20

2

5

5

4

1

6

3

4

4

1

35

De

20,01

a

30

3

3

2

1

3

3

2

5

6

4

32

De

30,01

a

40

2

2

3

4

2

4

2

1

De

40,01

a

50

3

1

2

4

De

50,01

a

60

3

1

3

De

60,01

a

70

1

1

De

70,01

a

80

De

80,01

a

90

De

90,01

a

100

1

De

100,01

a

120

1

De

120,01

a

140

1

3

1

2

De

140,01

a

160

1

1

1

1

De

160,01

a

180

De

180,01

a

200

1

De

200,01

a

250

1

1

De

250,01

a

300

2

1

2

1

1

2

9

De

300,01

a

400

1

2

2

1

2

3

11

De

400,01

a

500

4

2

3

1

2

18

De

500,01

a

600

1

2

1

2

8

De

600,01

a

700