GUIA D’ACCIONS EFECTIVES PER A GALERIES D’ART

GCC Galery Climate Coalition

Coordinació Gallery Climate Coalition

Per a més informació sobre la Gallery Climate Coalition, visiteu galleryclimatecoalition.org

Versió 3: setembre del 2022

Accions efectives

Visiteu el lloc web si voleu informació detallada, directrius i bones pràctiques sobre cada tema.

Les accions efectives de la GCC s’actualitzen periòdicament. Assegureu-vos que llegiu la darrera versió.

ICEC – Institut Català de les Empreses Culturals - Novembre 2022

El Pla C Cultura pel Clima i l’art

L’esclat de la pandèmia, l’any 2020, va servir per posar de relleu els canvis accelerats en l’ecosistema planetari, així com la preocupació entre la ciutadania i les empreses i institucions pel medi ambient i la cura del planeta. Aquesta cura del nostre entorn va sorgir amb força com un reflex de la necessitat de transitar vers un model que ens ajudi a mitigar els efectes del canvi climàtic a través d’un canvi dels nostres patrons de consum i també professionals.

No es tractava, però, d’una preocupació nova. De fet, a l’ICEC treballem en qüestions lligades a la sostenibilitat ambiental des del 2017, primer amb unes formacions adreçades a les empreses i després amb la publicació de diverses guies i estudis. L’any 2020, la sostenibilitat esdevenia un dels sis eixos prioritaris de treball de la institució; el Pla_C* Cultura pel Clima, que vam presentar aquest 2022 i que serà vigent fins al 2024, és una primera fita del treball desenvolupat en aquests anys. Es tracta d’un pla de sostenibilitat ambiental per a les empreses culturals que inclou 3 eixos estratègics, 16 línies d’actuació i 37 accions i que consolida una mirada més estratègica vers aquesta temàtica.

Òbviament, el Pla també s’ha d’entendre en un marc més ampli, el dels compromisos del Govern vers els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 i també en el context dels eixos de treball prioritaris del Departament de Cultura, que inclouen la consolidació d’un sistema cultural de referència -quelcom que passa, indefectiblement, per fer-ne un sector més sostenible ambientalment.

L’objectiu, doncs, és acompanyar la transformació del sector cap a un model més sostenible i promoure la capacitat de la cultura d’inspirar un canvi en la ciutadania. Com a part d’aquest objectiu, l’ICEC ha publicat i seguirà publicant, periòdicament, guies i recursos per al sector cultural, com una font de coneixements sobre sostenibilitat ambiental que ens permetin avançar com a sector.

Un d’aquests recursos és la guia de bones pràctiques ambientals per a galeries d’art i professionals del sector de la Gallery Climate Coalition (GCC), que hem traduït per posar-la a l’abast de tot el sector català gràcies a la col·laboració desinteressada d’aquesta organització internacional que promou, entre altres, la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle en un mínim del 50% l’any 2030 i les pràctiques de residu zero.

En aquesta guia trobareu informació sobre mesures que es poden posar en pràctica de manera senzilla, sense necessitat d’una inversió econòmica prèvia, i que poden tenir un efecte immediat pel que fa a la reducció de l’impacte de l’activitat del sector de les arts visuals. En aspectes tals com el transport de les obres, els viatges, els espais d’exposició, les finances o els NFT, per citar-ne només alguns. A més, la guia també inclou una breu introducció a la calculadora de carboni específica per a galeries d’art, una eina molt útil perquè permet un desglossament ràpid però precís de les principals fonts d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, basant-se en mètriques comunes a la majoria de les organitzacions artístiques.

Esperem que aquesta guia sigui d’utilitat per al sector de les arts visuals de Catalunya, i que els i les professionals artístics -creadors, galeristes, comissaris, col·leccionistes, museògrafs...- puguin anar incorporant pràctiques més sostenibles en el seu dia a dia que ens ajudin a mitigar els efectes del canvi climàtic a través d’un canvi dels nostres hàbits de vida i patrons de consum tant en l’esfera personal com professional.

Edgar Garcia Casellas, Director de l’ICEC

Des de la dècada dels anys vuitanta del segle passat, el món de l’art ha crescut considerablement reforçant la seva vessant més global. Aquest sector nostre gira molt de pressa, dia rere dia, comissaris, galeristes, artistes, col·leccionistes, professionals de cases de subhastes, de museus, de centres artístics i amants de l’art en general salten d’un avió a un altre per assistir a la propera biennal, a una de les més de dues-centes fires del calendari internacional o a la inauguració d’una exposició blockbuster en alguna de les grans capitals artístiques. I així, malgrat la fatiga de molts dels seus actors, ha funcionat fins fa relativament poc. És cert que la sensibilitat d’uns quants, compromesos amb la sostenibilitat sobre aquest model no sostenible, ja aflorava tímidament, però ha calgut una pandèmia per obligar-nos a revisar i repensar en profunditat les maneres en què funciona tot aquest sector.

El confinament forçat del 2020 i l’aturada abrupta de l’activitat —fires cancel·lades, exposicions interrompudes, subhastes suspeses, galeries i museus tancats— van donar a la indústria de l’art l’oportunitat de fer una pausa i reflexionar sobre el seu funcionament, especialment, sobre quin és l’impacte ambiental de la seva comunitat de rodamons. El concepte de caravana de l’art, que viatja constantment pels quatre continents, no és sostenible donada la realitat del nostre planeta.

El debat sobre el canvi climàtic ha format part de l’agenda internacional de l’art des de fa temps —tant des de la pràctica artística com des del comissariat—, tot i que rarament s’havia explorat dins del mercat de l’art. D’una banda, encara hi ha la idea que el seu impacte ambiental no és prou negatiu o és poc intens en comparació amb altres sectors. I, certament, queda lluny d’altres indústries molt més contaminants. De l’altra, i paradoxalment, malgrat la seva pròpia imatge d’avantguarda socialment conscient amb la contemporaneïtat, la indústria de l’art, i en particular les galeries, tradicionalment ha estat un sector poc obert a la innovació i lent en la transformació del seu model de negoci. Penso, ara, en el sector de l’audiovisual i del cinema en l’àmbit internacional (però també en l’àmbit català), que fa anys que implementen un codi de bones pràctiques per incorporar la sostenibilitat en els rodatges.

Es fa difícil negar avui que en el context actual d’emergència climàtica a escala global, amb impactes que ja estem experimentant a escala local, no és vital actuar en tots els àmbits per reduir les causes que generen el canvi climàtic per tal de mitigar-ne les conseqüències ambientals, socials i econòmiques. I aquí, el sector cultural hi té un paper importantíssim, potser no tant pel que fa a la contribució a les emissions globals com quant al seu potencial de recerca i demostració de solucions, combinat amb la seva capacitat de connectar de manera única amb grans segments de la nostra societat i influir-hi.

Com podria, doncs, un mercat de l’art global assolir la creixent consciència ambiental? Com es pot adaptar el negoci de l’art a un escenari postpandèmic en relació amb temes cabdals com els viatges, l’energia o el transport? Quin és el cost, en termes ecològics, de muntar i desmuntar tantes exposicions? Quins són els principals aspectes del sector que tenen un impacte perjudicial en el medi ambient? En definitiva, de què parlem quan parlem de sostenibilitat ambiental d’aquest sector cultural? I, la gran qüestió: podran les galeries canviar la seva sensibilitat cap a una responsabilitat més ecològica?

A mitjans del 2019, preparant la que seria la vuitena edició del simposi Talking Galleries a Barcelona, donàvem voltes a com podíem debatre sobre el canvi de conscienciació que afectava especialment els galeristes amb experts que coneguessin tant el sector de la sostenibilitat com el de les pràctiques de la indústria artística. Fent recerca i preguntant, a Londres em van parlar d’una entitat sense ànim de lucre que justament s’havia especialitzat en les pràctiques de les indústries creatives, Julie’s Bicycle. Va ser com trobar el desllorigador d’un nus que no hi havia manera de desfer. Ells (elles) assessoraven un bon grapat d’empreses i entitats culturals. Al capdavant de totes, l’Alison Tickell, que ens va adreçar a una de les directores del seu equip, la Laura Pando, amb qui vaig mantenir diverses converses il·luminadores sobre el treball que calia fer. Vam convidar la Laura a venir a Barcelona a debatre sobre els reptes de la sostenibilitat de l’actual model galerístic, i li vam demanar que reproduís les xerrades que havíem mantingut. Per coherència va decidir no volar fins a la nostra ciutat per una intervenció d’una hora, però es va oferir a enregistrar una conversa amb mi al seu despatx que, unes setmanes més tard, el gener del 2020, vam projectar a Talking Galleries de “Avançant cap al verd: poden les galeries contribuir al canvi climàtic” (la podeu trobar també transcrita en pdf al web de Talking Galleries), apuntàvem de manera clara i directa els punts clau a abordar per minimitzar l’impacte de les pràctiques galerístiques sobre el nostre planeta.

Uns qüestionaments que, mesos més tard, van ser també el punt de partida de la Gallery Climate Coalition (GCC), una iniciativa col·lectiva fundada a Londres en plena pandèmia, l’octubre del 2020, per iniciativa d’un grup de professionals de l’art amb un objectiu principal: donar suport al sector de l’art comercial perquè esdevingui més respectuós amb el medi ambient.

Liderada pels galeristes Thomas Dane (Thomas Dane Gallery), Sadie Coles (Sadie Coles HQ), Kate MacGarry (Kate MacGarry Gallery), Greg Hilty (Lisson Gallery) i l’ara exdirectora de les fires Frieze, Victoria Siddall, la GCC neix com una entitat sense ànim de lucre amb el compromís de desenvolupar les eines, les estratègies i la investigació necessàries per ajudar a fer un canvi positiu.

Orientat a galeries i entitats comercials, però obert a tota mena d’organitzacions i geografies, l’enorme creixement de la GCC és la prova que el món de l’art vol fer-ho bé en relació amb el medi ambient. En menys de dos anys, l’organització ha reunit més de 700 membres de tot el sector, des de museus i galeries fins a cases de subhastes i artistes individuals. Ofereix una sèrie d’eines i recursos per ajudar els seus membres a ajustar els seus models per ser més sostenibles, mitjançant l’intercanvi de coneixements pràctics, l’elaboració de guies de bones pràctiques i la calculadora de carboni, l’eina estrella que va posar en marxa la GCC. Dissenyada específicament per a la indústria de l’art, aquesta calculadora, que es pot trobar al seu web, ofereix als usuaris una estimació precisa de les seves emissions totals de carboni. Un referent clau per saber quin impacte té el nostre projecte, la nostra galeria.

Prenent com a model les guies d’actuació de la GCC, el document que teniu a les mans és la primera guia en català dirigida específicament a la comunitat de galeries d’art del nostre territori amb la voluntat d’oferir una sèrie d’eines i recursos per promoure la sostenibilitat ambiental. Es tracta d’un recull de consells pràctics i recomanacions en determinades àrees clau d’actuació que són molt rellevants per a la indústria de l’art: transport, viatges, energia, embalatge, residus, equips verds, fons climàtics estratègics, digital, NFT, espai de galeries i finances.

Aquesta guia no pretén ser exhaustiva, però sí que vol establir un primer decàleg de bones pràctiques, d’accions efectives, cap al desenvolupament d’estructures i equips més sostenibles, més responsables amb el nostre planeta. Veureu que algunes tenen una aplicació més fàcil i immediata, mentre que d’altres impliquen canvis més profunds i requereixen més inversió tant de recursos com de temps. Però si bé les podem veure llunyanes en la seva aplicació, de ben segur que amb el temps les adoptarem com a essencials.

Val a dir que, lentament, les galeries han començat a desenvolupar una consciència ambiental i a preocupar-se de reduir la seva petjada de carboni. Ja s’observen canvis de tendència en la franja de les megagaleries. Encara recordo com el galerista austríac Thaddaeus Ropac —amb galeries a París, Londres, Salzburg i Seül, i un dels primers galeristes de renom que a finals del 2019 va donar un exemple verd evitant el transport aeri i reutilitzant caixes— oferia personalment una detallada explicació via Zoom de com funciona l’esmentada calculadora. Certament, aquestes megagaleries tenen una enorme capacitat financera i de recursos humans que els permet crear equips especialitzats en temes de sostenibilitat, com la mateixa Hauser & Wirth, lluny de les capacitats de les galeries petites i mitjanes de casa nostra, però com a analista d’aquest mercat, puc afirmar que la seva consciència ha evolucionat molt en els últims anys i que avui, la seva preocupació és equiparable a la d’altres països que en aquest aspecte van socialment més avançats.

No es pot negar que, pel que fa a les esmentades galeries de mida petita i mitjana, la implementació de moltes d’aquestes mesures implica un desafiament important. Com ens explicava la Laura Pando, “fer més verdes les nostres pràctiques no és una cosa que pugueu realment fer de la nit al dia. Demana temps, és un viatge”. Però el primer gran repte comença pel canvi d’actitud, per ser conscients de la nostra responsabilitat i, després, cal valorar en quina mesura cada projecte, cada equip, segons la seva dimensió i l’abast de la seva activitat, pot adoptar accions concretes en aquesta línia.

En aquesta transició cap a un model més sostenible, crec que serà clau el rol de les administracions públiques en l’acompanyament i suport per a la implementació (i també el compliment) de les mesures a seguir, però res de tot això serà possible sense la complicitat de tots els agents artístics. Pot ser que hagi calgut una pandèmia per posar d’acord el món de l’art en l’assoliment d’un mateix objectiu, però així com la transformació digital ja és una realitat o un camí iniciat per moltes de les galeries de l’àmbit local, també estic convençut que la transformació “verda” acabarà formant part de les pràctiques quotidianes de totes les galeries.

Llucià Homs, Analista del mercat de l’art i director de Talking Galleries