CRANC DE RIU AUTÒCTON: “LA LLUITA PER LA SUPERVIVÈNCIA”
LA RESISTÈNCIA DE LES DARRERES POBLACIONS
-Per què aquesta espècie? Molt abundant a les conques calcàries del sud d’Europa fins a finals dels anys 70 Indicadora de la qualitat de les aigües Molt coneguda i apreciada en gastronomia -Què li ha passat? Ha suportat bé la pressió humana a la pesca S’ha adaptat a una certa contaminació de les aigües NO RESISTEIX LA MALALTIA ANOMENADA AFANOMICOSIS - Interès científic Biològic: Invertebrat crustaci Ecològic: Interacció amb altres espècies i amb el medi Competència amb espècies invasores Mèdic: Regeneració i cicatrització de teixits - Interès recreatiu i gastronòmic: espècie amb possibilitats de pesca i apreciada en gastronomia
BIOLOGIA
Cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes)
Descripció: Crustaci de mida variable (fins 10 i 12 cm). Té la closca de tons marró-verdós i presenta dues sutures al cefalotòrax. És omnívor, i viu en aigües temperades i ben oxigenades, clares i ràpides, així com aigües més quietes d’embassaments o aiguamolls. S’amaga en caus sota les pedres o en forats que excava al llit del riu. Els seus hàbits són fonamentalment crepusculars i nocturns. Passa l’hivern als refugis que ell mateix excava, on les femelles incuben els ous. El cranc és un dels elements més importants en la cadena tròfica dels ecosistemes aquàtics que ocupa, ja que és el principal reciclador de matèria orgànica (s’alimenta de macroinvertebrats aquàtics, animals morts i alguns vegetals). En algunes zones la desaparició del cranc ha causat l’augment de les plantes aquàtiques i matèria orgànica, produint-se canvis importants en els ecosistemes, com per exemple la disminució general de la qualitat de l’aigua. Es pot confondre amb el cranc roig americà. Per tal de distingir-los només cal mirar les sutures del cefalotòrax. Problemes amb que es troben: Actualment la situació de les poblacions de cranc de riu autòcton és crítica, ja que s’han vist reduïdes i han quedat aïllades en alguns trams de la capçalera dels rierols, i, fins i tot, han arribat a desaparèixer a gran part dels rius de la Península.
BIOLOGIA
Cranc de riu americà (Procambarus clarkii)
Descripció: Invertebrat crustaci, amb el cos allargat i cilíndric. Acostumen a tenir un color bru-vermellós i només presenta una sutura al cefalotórax. És una espècie al·lòctona, originari d’Amèrica del Nord. L’èxit colonitzador d’aquesta espècie ha estat possible per diferents motius: règim alimentari omnívor elevada taxa de reproducció i creixement ràpid resistència a la mala qualitat de les aigües es capaç de suportar grans períodes de sequera ja que pot perforar túnels verticals prou profunds per trobar aigua. espècie resistent a les malalties Es pot confondre amb el cranc de riu autòcton. Tot i així, normalment presenta tonalitats més vermelloses i només té una sutura al cefalotòrax. Problemes que creen: A la Península Ibèrica ja s’ha comprovat l’efecte d’aquesta espècie. Just després de la introducció, creix ràpidament i provoca danys a la comunitat degut a la seva voracitat. Pot produir canvis en la xarxa tròfica i fins hi tot eliminar els recursos tròfics, afectant a la productivitat de la zona (reducció de la biomassa vegetal i regressió d’algunes espècies animals com per exemple mol·luscs). Per altra banda és el vector de l’afanomicosi, malaltia infecciosa causada per el fong Aphanomices astaci que es letal pel cranc de riu autòcton i que el cranc de riu americà és resistent. Així doncs, el cranc roig americà és un perill per la biodiversitat. A més de tenir efectes negatius en l’estructura del terreny degut a la seva activitat excavadora, al realitzar forats-refugi. També poden causar danys en la productivitat dels conreus, que hi ha a la vora dels rius, ja que aquesta espècie pot sortir de l’aigua.
SISTEMÀTICA
Cranc de riu del país
Crancs de riu americans
ESTRATÈGIES PER LA CONSERVACIÓ
Garrotxa
Catalunya
2003
Redacció
Estudis previs
2004
Aplicació
Estudis previs
2005
Aplicació
Redacció
Europa Craynet Grup de treball (MMA)
Aplicació del Pla de recuperació 2005
Seguiment
Nucli reproductor
Voluntariat
500 juvenils
Educació ambiental Escoles
Control cranc americà Moixina
RECERCA: SEGUIMENT
Evoluci贸 del nombre de poblacions viable
1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
30 25 20 15 10 5 0
N p o b la c io n s v ia b le s
RESULTATS SEGUIMENT
Resultats per terme municipal a la Garrotxa Municipi
1992
1993
1994
1995
1996
1998
2002 *
2004
2005
Argelaguer
N=1
N=1
N=1
N=1
N=1
N=1
X
A
A
Maià de Montcal
N=1
N=1
N=1
N=1
N=1
N=1
X
N=1
X
Mieres
N=2
N=2
A
A
A
A
X
N=3
N=3
Montagut
A
A
A
A
A
A
N=1
N=1
N=1
Les Planes
N=1
N=1
A
A
A
A
X
N=2
N=2
Riudaura
N=1
N=1
A
A
A
A
N=1
N=2
N=2
Sant Aniol de Finestres
N=2
N=2
A
A
A
A
X
N=2
N=4
Santa Pau
N=3
N=3
N=3
N=2
N=2
N=2
X
N=2
N=2
Sant Feliu de Pallerols
N=1
N=1
A
A
A
A
X
N=1
N=1
Sant Jaume de Llierca
N=1
N=1
A
A
A
A
X
N=1
N=1
Sant Joan les Fonts
N=1
N=1
N=1
N=1
N=1
N=1
N=1
N=2
N=2
Vall de Bianya
N=4
N=4
N=3
N=2
N=2
N=2
N=2
N=3
N=5
Vall d'en Bas
N=6
N=6
N=6
N=5
N=5
N=5
N=3
N=7
N=7
TOTAL
N=24
N=24
N=15
N=12
N=12
N=12
N=8
N=27
N=29
Per conca hidrogràfica Conca
Nº poblacions
Ter
35
Fluvià
23
Muga
2
Evolució en densitats
200 180 160 140 120 100 80 60 40 20 0
P o b la c ió M - 3 . 1 P o b la c ió M - 4 . 2
2006
2005
2004
2003
2002
2001
2000
1999
1998
1997
1996
1995
1994
1993
1992
1991
2006
2005
2003 2004
2002
2001
2000
1998 1999
1997
1996
1995
1993 1994
1992
1991
200 180 160 140 120 100 80 60 40 20 0
P o b la c ió V B i- 3 .1
V B a - 2 .1 V B a - 2 .3 V B a - 3 .2
2006
2005
2004
2003
2002
2001
2000
1998 1999
1997
1996
1995
1994
1993
1992
2006
2005
2004
2002 2003
2001
2000
1999
1998
1997
1996
1994 1995
1993
1992
1991
P o b la c ió S P - 3 . 1 P o b la c ió S P - 3 . 2
1991
220 200 180 160 140 120 100 80 60 40 20 0
200 180 160 140 120 100 80 60 40 20 0
SITUACIÓ DE LES POBLACIONS DE CRANC AUTÒCTON I CRANC ROIG A LA COMARCA DE LA GARROTXA
SITUACIÓ DE LES POBLACIONS DE CRANC AUTÒCTON I CRANC ROIG A LES CONQUES DEL TER, FLUVIÀ I MUGA
Serveixin aquestes quatre ratlles pel reconèixer i agraïr la tasca que a nivell de voluntariat està duent a terme un nombrós equip de persones que, entussiastes i tossuts, volen contribuir en recuperar una espècie emblemàtica de les nostres rieres, el cranc de riu.