RESUMS DE LES PONÈNCIES
II Seminari sobre patrimoni natural de la comarca de la Garrotxa
Organització
amb el suport de l'Ajuntament d'Olot
II SEMINARI SOBRE PATRIMONI NATURAL DE LA COMARCA DE LA GARROTXA
Títol: Notes de climatologia local Ponent: Jordi Zapata Autor de l'estudi: Jordi Zapata Entitats que promouen l'estudi: Institut Cartogràfic i Cadastral i Consorci per a la Protecció i Gestió de l'EIN de l'Alta Garrotxa Resum de la ponència: 1/ CARACTERÍSTIQUES DEL VENT I LES PRECIPITACIONS AL MASSÍS DEL PUIGSACALM I BELLMUNT Resums i descripcions estadístiques del caràcter de les precipitacions i del vent al massís del Puigsacalm i la seva àrea d'influència. Efectes del relleu sobre el clima de la zona i anàlisi dels episodis amb precipitacions severes Descripció dels tipus d'inundacions i la seva cronologia 2/ ATLES GEOGRÀFIC DE CATALUNYA - LA GARROTXA - INSTITUT GEOGRÀFIC i CADASTRAL, amb col·laboració amb el SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYA Confecció del nou capítol dedicat al clima de la comarca a la pròxima reedició de l'Atles 3/ DESCRIPCIÓ I SEGUIMENT DE LA NOVA XARXA METEOROLÒGICA A L'ALTA GARROTXA, amb col·laboració amb el GAG Elaboració de la memòria meteorològica de l'any 2005 Anàlisi del comportament meteorològic, en funció de les dades recollides de les estacions i elaboració dels mapes pluviomètrics estacionals
II SEMINARI SOBRE PATRIMONI NATURAL DE LA COMARCA DE LA GARROTXA
Títol: Catàleg de Briòfits de la Garrotxa Ponent: Xavier Oliver Autor de l'estudi: Xavier Oliver Entitat que promou l'estudi: Delegació de la Garrotxa de la ICHN Resum de la ponència: Són objectius de la Delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural promoure la recerca i l’accés a les dades sobre patrimoni natural. En la diagnosi de l’àmbit de botànica, que es va fer l’any 2005, es va detectar que un dels grups amb menys dades a la comarca era el grup dels briòfits. Existeixen poques citacions, però en canvi, hi ha localitats molt interessants com Mannia fragans, hepàtica amb una única localitat a la Península Ibèrica. Per això, ens vàrem proposar com a objectius per a l’any 2006: -
incrementar el coneixement general dels briòfits de la comarca, realitzant prospeccions sistemàtiques per tota la comarca i determinant els exemplars recollits
-
retrobar i cartografiar localitats de tàxons que consten com a plantes amenaçades a la Llista Vermella dels briòfits de la Península Ibèrica (Casas, C. i al., 2006), e incorporar les localitats dels tàxons amenaçats a la “Cartografia digital de la flora amenaçada de la Garrotxa”, que fins ara només era de tàxons de flora vascular, per contribuir a la conservació de les localitats
-
establir una col·laboració amb l’equip de Briologia del Departament de biologia animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la Facultat de Biologia de la Universitat Autònoma de Barcelona
-
crear el catàleg de briòfits de la Garrotxa, accessible per internet, amb els tàxons localitzats a la comarca, que s’actualitzi de manera contínua a mida que es detecten nous tàxons i/o localitats
-
incloure aquest grup en els projectes de recerca de la mateixa Delegació, i promoure col·laboracions i altres projectes sobre aquest grup a la Garrotxa
Es presenta el “Catàleg de briòfits de la Garrotxa, v. 2006”, en base a les citacions realitzades anteriorment a l’estudi, i les resultants de la campanya de prospeccions d’enguany. S’ha aconseguit localitzar Mannia fragans i Oedipodiella australis, de les quals s’ha elaborat la cartografia a escala 1:5.000, i s’han incorporat a la “Cartografia digital de la flora amenaçada de la Garrotxa”. També s’ha establert una col·laboració i supervisió amb l’equip de Briologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
II SEMINARI SOBRE PATRIMONI NATURAL DE LA COMARCA DE LA GARROTXA
Títol: Mapa de vegetació de Catalunya, escala 1:50.000 (CVC50) Full 219 – Maçanet de Cabrenys i 257 – Olot; Integració amb la CHC50 i altra cartografia promoguda pel Departament de Medi Ambient Ponent: Jordi Carreras Autor de l'estudi: Jordi Carreras Entitats que promouen l'estudi: Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i CERBIV de la Universitat de Barcelona Resum de la ponència: Es presenta un nou mapa de la Cartografia de la Vegetació de Catalunya (Maçanet de Cabrenys - Olot) corresponent a dos fulls, aixecats segons la metodologia que s'ha fet servir per a aquesta sèrie que, amb aquests fulls, gairebé completa l'àrea pirinenca. Es donen alguns resultats, com ara el nombre de polígons total (i per unitat de superfície) i les unitats representades en cadascun dels 3 nivells d'interpretació (vegetació actual, vegetació potencial i fisiognomia o mapa forestal). A continuació es relaciona aquesta cartografia amb la cartografia d'Hàbitats Corine (CHC50) i amb altres productes cartogràfics promoguts pel Departament de Medi Ambient. Finalment s'explica l'assaig realitzat amb aquests dos fulls consistent en integrar diverses sèries en una única cobertura i ajustar els polígons a les ortoimatges 1:5.000 color de l'ICC (correcció planimètrica). Això permet operar a escales de més detall que l'1.50.000 i fer eventuals actualitzacions que afectaran a les diverses sèries, amb un cost baix.
II SEMINARI SOBRE PATRIMONI NATURAL DE LA COMARCA DE LA GARROTXA
Títol: Flora amenaçada de la Garrotxa: programa de seguiment i conservació Ponent: Xavier Oliver Autors de l'estudi: Un total de 32 persones han prospectat i han aportat dades (Tom Admetlla, Jordi Artola , Xavier Béjar, Ferran Bravo, Irene Camós, Mónica Canal, Sílvia Castro, Ramon Cros, Núria Folch, Joan Font, Pablo Garcia, Eduard Golet, Anna Rosa Gonzàlez, Ferran Gonzàlez, Maria Guirado, Elisenda Guitart, Mike Lockwood, Joan Montserrat, Josep Morales, Xavier Oliver, Santi Pérez, Antònia Pulido, Llorenç Sáez, Xavier Sanjuan, Fran Trabalon, Jordi Vila, Sergi Vila , Josep i Magda Vilallonga, Neus Villegas i Xavier Viñas) Entitats que promouen l'estudi: Delegació de la Garrotxa de la ICHN i Universitat de Girona Resum de la ponència: A la comarca de la Garrotxa existeixen 12 tàxons vegetals protegits i 21 tàxons considerats amenaçats amb els criteris de la Llista Vermella de la UICN (2001) a l’àmbit estatal i català. Les activitats humanes afecten al territori i els responsables de la vigilància i la gestió en molts casos no disposen de la informació necesària per poder evitar afectacions a la flora, i poder reconduir convenientment aquestes activitats. A més, de molts tàxons no es tenen prous dades ni per saber quin és el seu risc de desaparèixer. L’any 2003, es va engegar el “Programa de seguiment i conservació de la flora amenaçada de la Garrotxa ”, amb una primera diagnosi, “La Llista Vermella de la Flora vascular de la Garrotxa, 2005”, i en el que es es va determinar quins tàxons es consideren amenaçats a la comarca, i en quina categoria de la Llista Vermella de la UICN (2001) hi serien. També paral·lelament, es va fer la cartografia, cens i el seguiment de localitats d’uns 40 tàxons amenaçats. Totes les dades del seguiment dels tàxons es recullen en una base de dades, i s'elaboren les memòries de seguiment i diagnosi de cada tàxon. Per altra banda, i amb l'objectiu de millorar la informació i la formació dels serveis de vigilància i dels tècnics que treballen en la gestió del territori, així com la seva capacitat per conservar la flora amenaçada de la comarca, es va elaborar la “Cartografia digital de la flora amenaçada i/o protegida de la Garrotxa, 2006”, amb totes les localitats detectades de 25 tàxons protegits i/o amenaçats segons criteris UICN. Enguany, el programa ha abarcat localitats de 88 tàxons amenaçats de la Garrotxa i comarques veïnes. L’objectiu és aconseguir informació sobre els tàxons, de manera que l’any 2009 es pugui revisar “La Llista Vermella de la Flora vascular de la Garrotxa”, tal com recomana la UICN.
II SEMINARI SOBRE PATRIMONI NATURAL DE LA COMARCA DE LA GARROTXA
Títol: Distribució i regeneració del teix (Taxus baccata) a l’Alta Garrotxa Ponent: Antònia Caritat Autor de l'estudi: Antònia Caritat Entitat que promou l'estudi: Consorci per a la Protecció i Gestió de l'EIN de l'Alta Garrotxa Resum de la ponència: El teix (Taxus baccata L.) és un arbre protegit d’ampla distribució a l’Europa mediterrània i eurosiberiana però que es troba en franca regressió. A l’Alta Garrotxa es desenvolupa un projecte de recerca aplicat a la conservació del teix. Per una banda es determina la localització dels principals nuclis de teix i per l’altra es porta a terme el seguiment dels efectes dels tractaments de malalties per fongs, de disminució de competència, regeneració i de potenciació dels teixos a les parcel·les experimentals situades a la teixeda de Misaclos. Normalment el teix apareix de manera dispersa o formant petits rodals en zones de pi roig o fageda. A la teixeda de Misaclos es van trobar vuit teixos morts i dotze d’afectats per Armillaria sp. als quals s’estan aplicant tractaments de podes. S’han detectat diferències estadísticament significatives d’emergència segons els tractaments de les llavors. El pas pel tracte digestiu de les llavors no millora la germinació i emergència. S’han detectat uns pics de mortalitat de plançons molt alts en períodes crítics de sequera a l’estiu o bé de fred a el hivern.
II SEMINARI SOBRE PATRIMONI NATURAL DE LA COMARCA DE LA GARROTXA
Títol: Flora al·lòctona de la Garrotxa: catàleg i Programa de seguiment i control de flora invasora Ponent: Sergi Vila Autors de l'estudi: Un grup de 8 persones han participat en el Programa (Tom Admetlla, Jordi Artola, Ferran Bravo, Ramon Cros, Joan Font, Mike Lockwood, Xavier Oliver i Sergi Vila) Entitat que promou l'estudi: Delegació de la Garrotxa de la ICHN Resum de la ponència: La comarca de la Garrotxa presenta uns 300 tàxons al·lòctons que, o bé s'han instal·lat d'una manera efímera, ja que les seves poblacions no poden subsistir molt de temps, o bé de manera permanent, i s'han naturalitzat amb unes poblacions viables, i sovint cada vegada més importants. Les plantes forànies que s'han naturalitzat i invaeixen els ambients seminaturals i naturals poden afectar greument els ecosistemes, ja que canvien de manera important la composició florística, desplacen o eliminen altres espècies, i inclús modifiquen l'estructura de les comunitats vegetals. Algunes d'elles canvien el nostre paisatge, bé per constituir noves i diferents formacions vegetals, o pels colors de les seves floracions o canvi de fulla. Altres afecten plantes amenaçades o comunitats vegetals de gran interès. De totes les espècies forànies amb capacitat d'escapar-se per la comarca només unes decenes comporten perill per a la conservació del medi natural. Després d'anys de registrar noves espècies forànies a la comarca, i de fer actuacions puntuals d'eradicació, l'any 2005 des de la Delegació de la Garrotxa de la ICHN es va iniciar el Programa de seguiment i control de plantes invasores. En primer lloc s'ha fet una diagnosi sobre l'impacte de la flora al·lòctona a la Garrotxa que ha consisitit en un estudi de les plantes forànies presents a la comarca i per altra banda s'ha mostrejat diferents localitats de la Garrotxa per veure la seva distribució geogràfica, per ambients, la seva capacitat invasora, l'afectació a les comunitats vegetals i tàxons amenaçats i la dificultat de controlar i/o eradicar les seves poblacions. Fruit d'aquest treball s'ha elaborat el Catàleg de la flora al·lòctona de la Garrotxa, 2006, i la Llista negra de plantes invasores de la Garrotxa. Per una banda, s'ha detectat algunes espècies al·lòctones invasores, famoses per la seva alta capacitat invasora en altres indrets, en una fase d'inici de colonització. En aquests casos, aquesta ràpida detecció ha comportat poder eradicar-les evitant la seva expansió. Aquest és el cas de Impatiens balfourii, Eschscholzia californica, Erigeron karvinskianus i Pennisetum villosum. També s'ha detectat la capacitat invasora d'espècies no tan famoses com la troana (Ligustrum lucidum ) que a la zona volcànica de la Garrotxa constitueix fins i tot bosquets de ribera. Dins de la Llista Negra de plantes invasores de la Garrotxa, destaquen les 10 considerades més perilloses, de les quals, des de la Delegació, es realitza la cartografia digital i fitxes descriptives, i es promou la seva eradicació o control.
II SEMINARI SOBRE PATRIMONI NATURAL DE LA COMARCA DE LA GARROTXA
Títol: Metodologia per a la implementació de la connectivitat ecològica, paisatgística i social a Girona: La Garrotxa, un cas pràctic Ponent: Jordi Puig Autors de l'estudi: Josep Sala Cullell, Marta Sampedro Cugota i Jordi Puig i Roca Entitats que promouen l'estudi: Arvensis i Diputació de Girona Resum de la ponència: L’àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona vista la incessant desarticulació de la matriu territorial de diversos àmbits de la província, bàsicament producte de: l’existència d’àrees enormement protegides, però amb un territori adjacent cada cop més humanitzat i la creació de barreres urbanístiques que trenquen les vies, socials i paisatgístiques, a través de les quals s’ha articulat tradicionalment el nostre territori va decidir encarregar un estudi tècnic per valorar les possibilitats d’iniciar una línia d’ajuts cap al foment de l’estructuració territorial. Aquest estudi s’ha centrat en la connectivitat com a eix bàsic per afavorir aquesta nova articulació del territori a partir d’un sentit complet i extens del concepte. La connectivitat no només ha de permetre el pas de “gens” entre diversos territoris sinó que també ha de garantir la interrelació social tradicional així com la continuïtat dels paisatges que defineixen el nostre país. En aquest sentit, els objectius essencials d’aquest estudi són: •
Una diagnosi que identifica els punts claus per a la connectivitat a la demarcació.
•
Un protocol d’actuació per aquells espais amb una problemàtica important.
•
Una metodologia per a la selecció d’aquells espais a preservar i gestionar per tal de garantir la connectivitat del territori.
•
Un recull de totes aquelles accions que es poden desenvolupar en els espais seleccionats.
•
Uns indicadors que permeten fer un seguiment del desenvolupament i l’èxit del procés.
II SEMINARI SOBRE PATRIMONI NATURAL DE LA COMARCA DE LA GARROTXA
Títol: Les planàries terrestres a la Península Ibèrica Ponent: Eduardo Mateos Autors de l'estudi: Eduardo Mateos, Salvador Carranza, Cristina Cabrera i Miquel Vila Entitat que promou l'estudi: Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona Resum de la ponència: Les planàries terrestres són un grup zoològic molt poc conegut a nivell mundial. Se sap molt poc de la seva taxonomia, distribució i biologia. Són animals depredadors o carronyaires, de mida petita (pocs mil·límetres o algun centímetre), que viuen al sòl entre la fullaraca i sota pedres i troncs. Diverses campanyes de recol·lecció realitzades a Catalunya posen de manifest que són animals relativament comuns en els habitats idonis (sòls de boscos humits ben conservats), i a la Garrotxa s’han detectat diversos exemplars a tres punts diferents. L’estudi encetat te dos objectius principals en l’àmbit de la Península Ibèrica. En primer lloc estimar la seva distribució potencial i, en segon lloc, estimar la seva diversitat. Aquest segon objectiu es porta a terme mitjançant dues aproximacions diferents, una morfològica i altra molecular.
II SEMINARI SOBRE PATRIMONI NATURAL DE LA COMARCA DE LA GARROTXA
Títol: Distribució i ecologia de Bofilliella subarcuata emblemàtic de la Garrotxa.
(Bofill, 1897), mol·lusc
Ponent: Jordi Nebot i Obon Autor de l'estudi: Jordi Nebot i Obon Resum de la ponència: La present ponència pretén recopilar la informació existent sobre Bofilliella subarcuata (Bofill, 1897) (Mollusca: Clausilidae: Laminiferinae). Aquest petit mol·lusc de quasi un centímetre de llargada va ser descoberta fa poc més de cent anys a Ca n’Olives de Lladò (Alt Empordà), per Pere Vayreda, fill de l’eminent botànic garrotxí Estanislau Vayreda i va ser descrit poc desprès per Artur Bofill que el va batejar amb el nom de Nenia subarcuata. Amb el temps l’espècie va passar al gènere Laminifera, primer i més tard a Bofilliella , convertint-se, gènere i espècie, en endèmisme dels Pirineus orientals. La raresa d’aquesta espècie ja es esmentada per BOFILL, HAAS, & AGUILAR-AMAT (1921), que arriben a insinuar que l’espècie està quasi extingida. No es fins l’any 1933 que es publica una segona localitat de l’espècie, aquest cop a l’interior d’una cavitat, la Bora Fosca de Tabertet. A partir d’aquest moment s’anirà ampliant la distribució de l’espècie, però molt lentament i sempre a partir de troballes esporàdiques, generalment de conquilles buides. Actualment B. subarcuata es coneix de 18 localitats, de les quals 11 corresponen a coves i avencs, i tant sols tenim constància que s’hagin trobat individus vius a 6 d’aquestes localitats. Si be, a partir d’aquestes dades, podem establir un mapa de distribució que inclou bàsicament la Garrotxa i alguns punts aïllats de l’Alt Empordà, Osona, Gironès i una localitat al nord dels Pirineus, poc podem dir de la seva ecologia. Possiblement es tracta d’una espècie que viu en zones boscoses, i que els seus hàbits higròfils i lucífugs el porten a cercar els ambients cavernícoles.
B. subarcuata és una espècie rara que, segurament, requerirà mesures de protecció per la seva supervivència.
II SEMINARI SOBRE PATRIMONI NATURAL DE LA COMARCA DE LA GARROTXA
Títol: Diagnosi de les poblacions de cranc de riu de les conques de la Muga, el Ter i el Fluvià Ponent: Lluís Benejam Vidal Autors de l'estudi: Totes les persones que han col·laborat... que són més de 60 Entitats que promouen l'estudi: Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa, IAEDEN, Fundació d'Estudis Superiors d'Olot, Delegació de la Garrotxa de la ICHN, Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i Consorci per a la Protecció i Gestió de l'EIN de l'Alta Garrotxa, amb el suport de la Fundació Territori i Paisatge de la Caixa de Catalunya Resum de la ponència: A la conca del Fluvià es tenen dades de l’estat de conservació de les poblacions de cranc de riu autòcton des de l’any 1992 fins a l’actualitat. L’any 2005 es va iniciar un seguiment anual, semblant al del Fluvià, a les conques del Ter i la Muga. La metodologia utilitzada a les tres conques és la mateixa, la qual cosa permet comparar resultats entre conques i al llarg dels anys. Els objectius són: - conèixer els nuclis poblacionals (distribució) de cranc autòcton que encara perduren a les tres conques i saber-ne el seu estat de conservació (densitats, estructura de talles...) - realitzar un treball d’educació ambiental a la població per tal de sensibilitzar a l’entorn d’aquesta espècie. Paral.lelament dels del 2004 està en funcionament un nucli de reproducció en captivitat amb l’objectiu de fer reforços poblacionals en els punts necessaris.
II SEMINARI SOBRE PATRIMONI NATURAL DE LA COMARCA DE LA GARROTXA
Títol: Els odonats del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa Ponent: Mike Lockwood Autor de l'estudi: Mike Lockwood Entitat que promou l'estudi: Oxygastra, Grup d'Estudi dels Odonats de Catalunya Resum de la ponència: Entre 2002 i 2003 es van fer sortides regulars a tres indrets del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa per tal de crear el primer catàleg dels odonats d’aquest espai protegit. Es van detectar 35 espècies d’odonats en total, 18 pel riu Fluvià al Molí El Collell, 25 a la Moixina i 27 als estanys de Can Jordà. Aquesta riquesa específica és alta, sobretot si tenim en compte la superfície reduïda de les tres zones mostrejades, i cal tenir en compte tres factors principals a l’hora d’esbrinar-ne les causes: primer, el PNZVG es troba a una cruïlla de dues regions biogeogràfiques, cosa que li confereix molta diversitat natural pel que fa als hàbitats i les comunitats d’odonats que hi poden viure. Segon, els voltants dels ambients aquàtics del PNZVG són molt diverses i, en el cas de Can Jordà, ben conservats amb una bona ‘arquitectura’. Aquesta barreja d’hàbitats a prop de les zones de reproducció dels odonats satisfan les preferències ecològiques d’un bon grapat d’espècies. Tercer, hi ha una diversitat notable de classes d’hàbitats aquàtics al PNZVG, amb corrents d’aigua o aigües estancades, i alguns amb la qualitat de l’aigua molt alta. És important entendre el perquè de tanta riquesa específica per tal d’incidir en la gestió i creació d’hàbitat per als odonats al PNZVG i a altres espais protegits.
II SEMINARI SOBRE PATRIMONI NATURAL DE LA COMARCA DE LA GARROTXA
Títol: El seguiment de les poblacions de papallones diürnes a Sales de Llierca Ponent: Rafael Carbonell Autors de l'estudi: Rafael Carbonell i Mike Lockwood Resum de la ponència: El transecte de seguiment de papallones diürnes (CBMS) del riu Borró, a Sales de Llierca, ha permès detectar un mínim de 84 espècies de ropalòcers, pel que es tracta d'un dels més rics de Catalunya. La seva situació, a cavall de la terra baixa i la muntanya, el clima més aviat mediterrani, el substrat calcari i la baixa incidència antròpica fins a la data, afavoreixen aquesta riquesa. A més l'itinerari travessa tant espais oberts (erms, sobretot), com ambients forestals (alzinar, bosc de ribera). S'han trobat tres espècies amenaçades dins el context europeu, entre les quals destaca per la seva especialització Tomares ballus. Després del quart any de seguiment, avaluem de forma preliminar les possibles incidències que poden haver tingut en les poblacions de papallones els diferents condicionants meteorològics de cada temporada així com els possibles efectes de l'escalfament global (avançament dels períodes d'emergència, augment dels períodes de vol, ...). L'impacte antròpic de més incidència a la zona, l'obertura d'un bosc per esdevenir una pastura, ha estat just al final del darrer any de seguiment, pel que no el podrem avaluar fins més endavant, tot i que creiem que pel que fa a la comunitat de papallones serà més aviat positiu.
II SEMINARI SOBRE PATRIMONI NATURAL DE LA COMARCA DE LA GARROTXA
Títol: Programa de seguiment de rapinyaires de la Garrotxa, 2005-2006 Ponent: Fran Trabalon Autor de l'estudi: Fran Trabalon, Rafael Carbonell, Daniel Díaz, Gabriel de Jesús, Joan Montserrat, Jaume Fabregó, Mike Lockwood i Joan Plana. Entitats que promouen l'estudi: Delegació de la Garrotxa de la ICHN i Fundació d'Estudis Superiors d'Olot, amb el suport de la Fundació "La Caixa" i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa Resum de la ponència: El treball que s’exposa s’ha fet amb l’objectiu de determinar les àrees importants de nidificació dels rapinyaires, per tal d’afavorir la presa de decisions correctes en el maneig del territori de la Garrotxa, i per tant, està dirigit especialment, als gestors i vigilants responsables de la preservació del medi natural. L’àmbit d’estudi és la comarca de la Garrotxa, i les àrees adjacents d’Espais d’Interès Natural (s’inclouen algunes àrees reproductives de l’Alta Garrotxa pertanyen a l’Alt Empordà i Ripollès). S’ha fet un seguiment especial, amb més esforç que la resta d’espècies, per l’àguila daurada, àguila calçada, àguila marcenca i falcó pelegrí. El motiu és que aquestes espècies tenen categoria de protecció SPEC 3, i considerades com a rares és a dir, tenen poblacions baixes a Europa, amb menys de 10.000 parelles reproductores, i per tant es consideren espècies d’interès de conservació prioritària. Per a cadascuna de les rapinyaires s’ha obtingut dades i analitzat la població, distribució, reproducció, estatus i amenaces a la Garrotxa. També, s’ha delimitat les zones de la comarca amb més interès per a les rapinyaires, i s’ha tipificat les amenaces que poden afectar-les i per tant, són importants de reconduir i evitar.
II SEMINARI SOBRE PATRIMONI NATURAL DE LA COMARCA DE LA GARROTXA
Títol: Cens d'aus aquàtiques del Fluvià, control de grip aviar Ponent: Jaume Fabregó Autors de l'estudi: Joan Montserrat, Jaume Fabregó, Antònia Pulido, Josep Vila, Fran Trabalon, Joan Naspleda, Fina Torres i Mònica Canal Entitats que promouen l'estudi: Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa amb el suport de l'Ajuntament d'Olot Resum de la ponència: Es presenten els resultats obtinguts a partir de l'estudi que s'ha fet al llarg del riu Fluvià per comptabilitzar les aus aquàtiques presents i valorar el possible efecte de la grip aviar sobre les poblacions d'ànecs. L'estudi s'ha basat en una sèrie de transectes lineals per tal d'estandaritzar la recollida de dades i el seu posterior tractament. De cadascun dels recorreguts s'ha fet un descripció prèvia i llavors s'ha procedit a fer els comptatges.
II SEMINARI SOBRE PATRIMONI NATURAL DE LA COMARCA DE LA GARROTXA
Títol: Catàleg d'aus de boscos madurs de la Garrotxa Ponent: Joan Montserrat Autors de l'estudi: Antoni Agelet, Jaume Fabregó, Juanma Lòpez, Fina Torres i Joan Montserrat Entitats que promouen l'estudi: Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa, Delegació de la Garrotxa de la ICHN, Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i Consorci per a la Protecció i Gestió de l'EIN de l'Alta Garrotxa, amb el suport de la Fundació "La Caixa" Resum de la ponència: A partir del Catàleg de boscos madurs de la comarca de la Garrotxa, enguany s’han iniciat tres línies de treball d’investigació de la biodiversitat d’aquests boscos. Un d’aquest projectes ha estat la recerca sobre la fauna ornítica d’aquestes masses forestals. La metodologia de treball s’ha centrat en establir estacions d’escolta i transectes en els boscos més representatius des del punt de vista de la comunitat vegetal (alzinars, rouredes de roure martinenc i de roure pènol, fagedes i pinedes de rajolet) i amb un major grau de maduresa. L’objectiu principal ha estat la catalogació detallada dels ocells en funció de l’estructura forestal dels principals boscos madurs de la zona. El treball de camp s’ha centrat en els mesos de primavera (15 d’abril-15 de juny), amb la fiinalitat determinar les espècies nidificants en cada un d’aquest boscos. Es pretén comparar els resultats amb altres boscos amb un grau de maduresa inferior per tal d’avaluar els diferents factors que condicionen la presència de les diverses comunitats ornítiques en funció de la gestió forestal que si ha dut a terme. El coneixement integral d’aquestes masses forestals ha de permetre integrar la gestió forestal amb la seva conservació així com ajudar a establir unes pautes per a la pràctica d’una gestió forestal veritablement sostenible a la resta boscos de la comarca.
II SEMINARI SOBRE PATRIMONI NATURAL DE LA COMARCA DE LA GARROTXA
Títol: El seguiment dels ocells comuns a la Garrotxa Ponent: Jaume Fabregó Autors de l'estudi: Bernat Garrigós, Albert Cortada, Lluís Gay, Emili Bassols, Jaume Fabregó, Joan Naspleda, Mike Loockwood, Joan Montserrat, Fran Trabalon i Albert Vaca Entitats que promouen l'estudi: Institut Català d'Ornitologia i Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa Resum de la ponència: Es comenta l'inici i l'evolució del Seguiment dels Ocells Comuns a Catalunya (SOCC) i de quina manera és present a la comarca de la Garrotxa. A partir d'una metodologia pensada expressament per als comptatges d'ocells, s'explica de quina manera es fan els censos i també en quines èpoques de l'any. Aquest tipus de seguiment està aportant moltes dades de la major part d'espècies presents en el territori i que se sumen a les altres que s'obtenen a partir d'altres metodologies. Es presenten les dades que han aportat els seguiments que es fan a la Garrotxa i on estan situats i quins ambients representen.
II SEMINARI SOBRE PATRIMONI NATURAL DE LA COMARCA DE LA GARROTXA
Títol: Seguiment de pàrids en fagedes i relació amb la presència de cavitats, caixes niu i la gestió forestal Ponent: Jordi Camprodon Autors de l'estudi: Jordi Camprodon i Josep Salvanyà Entitats que promouen l'estudi: Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i Departament de Medi Ambient i Habitatge Resum de la ponència: La disponibilitat de cavitats arbòries com emplaçament dels nius s'ha descrit com un factor influent sobre la distribució i abundància d’ocells ocupants secundàries. La densitat de cavitats aptes està condicionada per la gestió forestal, que tendeix a retirar els arbres grans i vells i les estaques per a afavorir els arbres de millor qualitat fustanera. Aquest estudi descriu en primer lloc com és la disponibilitat tipologia i grau d'ocupació de les cavitats en arbre, en funció del grau de maduresa de l'arbrat en fagedes catalanes del sistemes Pre-litoral i Transversal i Pre-pirineu Oriental. Es distingeixen les cavitats originades per malformacions, ferides i descomposició de la fusta, de les construïdes per pícids. La densitat de cavitats està determinada per la morfologia i la grandària de l'arbre. La manca d'arbres de gran diàmetre (>45 cm de dbh) i bon port explica l'escassesa de cavitats en les fagedes explotades per fusta. Les cavitats en soca poden ser abundants en boscos de rebrot, però són poc aptes per als ocells. En canvi la disponibilitat de cavitats en tronc es correlaciona amb la densitat d'ocupants secundaris (pàrids, pica-soques blau i raspinell comú). Aquestes dades semblen indicar que les cavitats són un factor limitant. Per a comprovar-lo es van emplaçar caixes niu en diferents estructures de fageda i es va censar la població d'ocupants secundaris abans i després del seu emplaçament (anys 1997-2002). L'ocupació de caixes va ser significativament major en les fagedes amb dèficit del recurs i va comportar un increment en l'abundància de pàrids nidificants, no així a les fagedes més madures. Les dades obtingudes suggereixen que l'abundància i, especialment, la qualitat de les cavitats en arbre són un recurs seleccionat de forma preferent per part dels ocells forestals.