IDia +
Investigació
Desenvolupament
Innovació
Aplicació
LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA, QUARTA UNIVERSITAT MÉS INFLUENT D’ESPANYA SEGONS LA ‘WEB OF SCIENCE’ Amb dades del mes de gener del 2009, la
universitat espanyola més citada en Física,
Universitat de València és la quarta univer-
ocupant el lloc 108 de la classificació gene-
sitat espanyola més influent dins la comuni-
ral. És seguida per la Universitat de Barce-
tat científica internacional, si es prenen com
lona, en el lloc 141, i l’Autònoma de
a referència les citacions als seus investiga-
Barcelona, en el 232. La Chinese Academy
dors i als resultats de la seua recerca en les
SCI, en primer lloc, la Max Planck Society i
principals publicacions científiques de totes
la University California Berkeley encapçalen
les disciplines del coneixement. Aquest és
el rànquing. En Química, tot i ser la disci-
l’indicador que empra l’Essencial Science In-
plina més citada de la Universitat de Valèn-
dicator de la ISI Web of Knowledge –la pla-
cia i ocupar el lloc 79 del rànquing mundial,
més
la institució se situa en el segon lloc de les
reconeguda del món– per a classificar més
universitats espanyoles darrere de la UB, en
de quatre mil institucions de tot el món. La
el lloc 49. Puja esglaons la Medicina Clínica,
Universitat de Barcelona, l’Autònoma de
que és ja la tercera disciplina més citada de
Madrid i la Complutense de Madrid ocupen
la Universitat de València, classificant-se
els tres primers llocs d’entre les universitats
entre les primeres 500 institucions a nivell
espanyoles, en un rànquing mundial encap-
mundial. L’Essencial Science Indicator ac-
çalat per la Harvard University i on la Uni-
tualitza bimestralment la informació. La co-
versitat de València se situa en el lloc 282.
munitat universitària pot accedir-hi des de
La Universitat de València apareix com la
la web http://www.accesowok.fecyt.es/esi/.
taforma
digital
d’investigació
IDia. Any I Número 5
1
+
+
Número 5
Geògrafs emprenedors cerquen el segell del PCUV
2
Superesolució d’imatge per a millorar el diagnòstic mèdic
3
Jornada Científica de l’ICMol
4
Nou Observatori Astronòmic de la Universitat
5
Fòrum científic de CIBERNED a la Universitat
6
Guia per al lliure moviment dels discapacitats
7
La Universitat de València, tercera d’Espanya en producció de doctors
8
EL PARC CIENTÍFIC POSA EN CONTACTE EMPRENEDORS I ESPECIALISTES EN CAPITAL RISC
GEÒGRAFS EMPRENEDORS CERQUEN EL SEGELL DEL PARC CIENTÍFIC DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
El Parc Científic de la Universitat de València (PCUV) va celebrar el passat mes de desembre la I Trobada Capital i Ciència, un fòrum d’inversió local definit per
unir
inversors
potencials
amb
El Viver del Parc Científic de la Uni-
de les empreses privades i públi-
versitat de València (PCUV) allotja
ques que s’enfronten a problemes
ja una vintena d’empreses que
dins del camp del territori.
gaudeixen del seu suport. Huit d’a-
Després de passar un any al CEEI
questes són spin-off –empreses
(Centre Europeu d’Empreses Inno-
sorgides de la recerca università-
vadores), al Parc Tecnològic, l’em-
ria– i dotze són empreses externes
presa es va traslladar al Parc
instal·lades al Parc Científic.
Científic de la Universitat de Valèn-
emprenedors i empreses que necessiten finançament. Un total de quinze empreses innovadores, majoritàriament
dels
sectors
de
la
‘FORMAR PART DEL PARC CIENTÍFIC
Biotecnologia i de les TIC, posaren en valor els seus projectes de cara a una galeria formada per prop de huitanta
IMPRIMEIX A LA
assistents entre inversors especialitzats
NOSTRA EMPRESA
en I+D, professionals empresarials i
UN SEGELL DE
gestors de desenvolupament. La intenció
QUALITAT, UNA
del Parc Científic és ajudar a la ciència i a la tecnologia emergents, com també a les
MARCA QUE DUU
empreses de base tecnològica, a recaptar
IMPLÍCIT EL
inversions i millorar els seus accesos al
CONCEPTE
mercat, és a dir, connectar emprenedors
D’INNOVACIÓ’
amb
recursos.
La
finalitat
de
les
empreses, demanar finançament per un
Exemple de modelització en 3D per a restauració de pedreres
import total de prop de 8,5 milions d’euros. Els resultats resten a mans dels interessats: emprenedors i inversors. “Gràcies a aquest fòrum –asseguren els organitzadors de l’encontre– hem donat a conéixer millor una part de la creixent base d’emprenedors tecnològics i empreses innovadores sorgides en el si de les universitats o allotjades en parcs científics i tecnològics de la Comunitat Valenciana”.
cia. Amb el suport que el PCUV
una consultoria ambiental formada
dóna a Exit Geoconsult, la Univer-
geògrafs –principalment ambientò-
sitat de València contribueix a im-
legs, arqueòlegs i cartògrafs– que
pulsar
actuen en camps relacionats amb
competitiva hui en dia, però que no
l’ordenació del ter ritori, el medi
prové d’àrees històricament poten-
ambient, l’arqueologia i els siste-
ciades per les seues eixides labo-
mes d’informació geogràfica. Estu-
rals.
dis
assegura Daniel Vara –un dels seus
de
Paisatge
Pai sat gística,
“El capital privat, d’una banda, i les universitats, des de la transferència del coneixement i la tecnologia, han de potenciar les empreses innovadores i contribuir a canviar aquest model econòmic que ha fet aigües i que estava basat en la construcció i el turisme”, assenyala el vicerector d’Economia de la Universitat, Máximo Ferrando. “Calen inversors especialistes en capital risc, disposats a obtindre rendibilitat a mitjà o llarg termini i a apostar per un futur basat en la I+D”.
2
Aquest és el cas d’Exit Geoconsult,
IDia. Any I Número 5
i
d’Integració
estudis
una
Pel
que
disciplina
fa
a
molt
l’empresa,
d’Impacte
socis– que el PCUV aporta a Exit
Ambiental i Arqueològic, estudis
Geoconsult un segell de qualitat,
Acústics i d’Inundabilitat, estudis
una marca que du implícit el con-
Agrometeorològics, Energies Reno-
cepte d’innovació. “Tindre la seu al
vables i Canvi Climàtic, projectes
Parc Científic ens dóna l’oportuni-
d’Estadística, de Cartografia Digi-
tat de conviure amb altres empre-
tal, assessorament ambiental per a
ses que, si bé perta nyen a àrees
empreses i administracions i, en
diferents, treballen camps que són
general, qualsevol estudi que, des
complementaris al nostre treball.
de la geografia, contribuïsca a mi-
Hem col·laborat amb Eolab, una
llorar tant la qualitat de vida dels
spin-off centrada en teledetecció, i
ciutadans com el medi ambient,
Open Sistemas, una empresa dedi-
són les tasques amb què tracten
cada al desenvolupament de soft-
de donar resposta a les necessitats
ware”.
BREUS
UN NOU MÈTODE DE SUPERESOLUCIÓ D’IMATGE AJUDARÀ A MILLORAR EL DIAGNÒSTIC MÈDIC Investigadors de la Universitat de
vats, de manera que es reduïsca el
València i de la Universitat de Cali-
nivell de soroll en la imatge supe-
fòrnia acaben de proposar un nou
resolta i que aquesta revele estruc-
mètode per a incrementar la reso-
tures
que
no
són
directament
lució i la millora de la qualitat de les
visibles en les imatges de baixa re-
imatges captades amb càmera digi-
solució. El mètode està basat en la
tal, escàner o ressonància magnè-
minimització d’una energia que
tica, entre altres.
prioritza les característiques fona-
Plantejat des de la matemàtica
mentals de la imatge.
aplicada, el mètode permet obtin-
Aquesta nova tècnica ha estat pro-
dre imatges d’alta resolució a partir
vada ja, amb resultats promete-
AQUESTA
TECNOLOGIA HA ESTAT
APLICADA AMB RESULTATS PROMETEDORS EN L’AUGMENT DE RESOLUCIÓ I QUALITAT D’IMATGE EN TRES DIMENSIONS DE RESSONÀNCIA MAGNÈTICA DEL CERVELL HUMÀ.
EN
LA IMATGE, UN TALL
CORRESPONENT A L’EXPERIMENT DE VALIDACIÓ D’AQUEST TREBALL, QUE APAREIX PUBLICAT
‘JOURNAL COMPUTING’. EN EL
OF
SCIENTIFIC
Aquesta fotografia de la gal·làxia espiral NGC 7331, obtinguda i processada per Vicent Peris, de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València, s’ha classificat entre les cinc millors fotografies astronòmiques del món, de l’any 2008, publicades en el blog Bad Astronomy. La imatge va ser captada amb el telescopi de tres metres i mig de diàmetre del Centre Astronòmic Hispanoalemany de Calar Alto, a Almeria. L’Institut Mèdic Valencià acaba d’editar, en facsímil digital, la publicació que recollia els textos de l’homenatge a Darwin retut l’any 1909 pels estudiants de Medicina de la Universitat de València a l’autor de la teoria de l’evolució. Miguel de Unamuno o Pelegrín Casanova són personatges il·lustres que participaren en aquest homenatge. L’exemplar original ha estat aportat pel professor d’Història de la Ciència i la Documentació de la Universitat de València José Luis Fresquet. La Fundació BBVA, al tancament d’aquesta edició d’IDia, estava apunt de lliurar els pre-
d’imatges de baixa resolució i amb
dors,
possible deteriorament. L’estudi al-
tridi mensionals
en
les
imatges
mis Fronteres del Coneixement 2008, un nou
ressonància
guardó que reconeix i incentiva la recerca i la
bira grans aplicacions dins el camp
magnètica del cervell (MRI) de pa-
creació cultural d’ampli impacte i significat,
del processament d’imatges mèdi-
cients. Altres aplicacions inclouen la
així com la seua translació a innovacions
ques i, per tant, de la millora del
millora de qualitat en el processa-
pràctiques particularment significatives. El
diagnòstic.
ment de vídeos digitals, la televisió
premi reconeix, a més, el paper de la inves-
En tot procés de captura d’imatges
d’alta definició i la restauració i mi-
tigació en la ciència del present i els esforços
s’introdueix algun tipus de contami-
llora d’imatges astronòmiques.
per a fer front als reptes del segle
nació en el resultat i la restauració
El treball va ser publicat el passat
teres del Coneixement abasta huit categories,
d’imatges deteriorades és ja un
mes de desembre en el Journal of
dotades amb 400.000 euros cadascuna.
problema complicat. En aquest cas
Scientific
de
Computing
pels investigadors Antonio Mar-
jectiu
pretén
quina, catedràtic de Matemàtica
només la millora de la qualitat de
Aplicada de la Universitat de Va-
les imatges captades, sinó també
lència, i Stanley J. Osher, del De-
l’increment de la seua resolució; és
partament de Matemàtiques de la
a dir, l’augment en el nombre de pí-
Universitat de Califòrnia, Los Án-
xels (vòxels) dels senyals obser-
geles, UCLA.
no
es
Fron-
(Springer)
de superesolució es planteja un obambiciós:
XXI.
BIP
Butlletí d’Informació Pròpia
Vicerectorat de Relacions Internacionals i Comunicació Més informació: bip@uv.es
IDia. Any I Número 5
www.uv.es/bip
3
APLICACIONS MÈDIQUES EN LA VII JORNADA CIENTÍFICA DE L’INSTITUT DE CIÈNCIA MOLECULAR
INVESTIGADORS DE LA UNIVERSITAT CREEN UN DISPOSITIU EMISSOR DE LLUM TAN FI COM UN FULL DE PAPER D10488 ADVMEW ISSN 0935-9648 Vol. 20, No. 20 October 17, 2008
de recerca de Hendrik Bolink i Enrique Ortí, de l’Institut de Ciència
El passat desembre l’Institut de Ciència Mo-
Molecular de la Universitat de Va-
lecular (ICMol) de la Universitat de València
lència,
celebrà la seua VII Jornada Científica, una
en
del projecte Heteromolmat, sub-
tagonistes els guanyadors dels premis de la de
treballat
Basilea (Suïssa), dins del marc
d’altres disciplines i que sol tindre com a proEspanyola
han
Constable, de la Universitat de
obri les portes a investigadors d’aquesta i
Societat
que
col·laboració amb l’equip d’Ed
activitat anual sobre recerca química que
Reial
Els autors formen part de l’equip
vencionat per la Unió Europea, i
Química
del projecte CONSOLIDER-INGE-
(RSEQ).
NIO 2010, coordinat pel professor
En aquesta ocasió, treballs de recerca amb
Eugenio Coronado.
aplicacions mèdiques, energètiques i me-
Un
diambientals centraren el programa de la jornada. Aquestes aplicacions procedeixen
Cal destacar la participació de Gérard Férey, premi Catalan Sabatier 2008 de la Reial So-
essencialment
un
plex metàl·lic fosforescent pel Single-Component Long-Living Light-Emitting Devices
mig. Quan s’hi aplica un camp
xid de carboni (CO2) i de gasos d’efecte hivernacle, d’altra banda.
és
una pel·lícula molt fina d’un com-
de l’emmagatzemament de biomolècules i de l’emmagatzemament d’hidrogen, de diò-
LEC
sandvitx de dos elèctrodes amb
elèctric, els portadors de càr rega Els resultats de la recerca apareixen publicats en la revista Advanced Materials (AM 2008, 20, 3910-3913)
cietat Espanyola de Química i membre de
viatgen a través de la capa que conté el complex metàl·lic, tot recombinant-se per a donar llum. Segons el doctor Bolink, “aquest
l’Académie des Sciences de l’Institut de
tipus de dispositiu es coneix des
France, conegut per les seues recents apor-
Què passa quan accionem l’inter -
tacions al camp dels materials porosos ba-
ruptor de la llum? Actualment, la
sats en xarxes metal·loorgàniques (MOFs).
llum s’obté majoritàriament de
Són materials de la química de coordinació
bombetes
que estan trobant aplicació en l’emmagat-
tubs fluorescents. Investigadors
zematge de molècules com ara l’hidrogen i
de la Universitat de València som-
L’ESFORÇ D’AQUEST
el CO2 i són, per tant, de gran interés per al
nien en una tecnologia futurista
camp de l’energia. Aquests materials poro-
on la llum provinga de dispositius
DE L’INSTITUT DE
sos han mostrat, a més, la seua capacitat
emissors de llum tan prims com
MOLECULAR
per acumular biomolècules i fàrmacs, cosa
ara un full de paper penjat de la
A INCREMENTAR L’EFICIÈNCIA
que suposa aplicacions en medicina i, en
paret.
particular, en el tractament de malalties
Investigadors
com ara el càncer o la diabetis.
Ciència Molecular de la Universi-
L’ús de materials ceràmics com a substitu-
tat han desenvolupat un nou tipus
tius ossis i sistemes d’ancoratge de substàn-
de dispositiu emissor de llum, que
cies biològicament actives –un altre vessant
suposa un gran avanç per a l’as-
simples per a incrementar l’esta-
de les aplicacions mèdiques, en aquest cas
soliment
bilitat de les espècies electroge-
de la bioenginyeria– fou el tema triat per
tracta
María Vallet-Regí, catedràtica de la UCM,
electrochemical cells), que, a més
amb temps de vida que superen
membre de la Reial Acadèmia d’Enginyeria i
de tindre una alta eficiència i un
les cinc mil hores”. L’esforç d’a-
premi de la RSEQ, per a l’ocasió.
temps de vida llarg, pot ar ribar a
quests equips d’investigadors se
Josep M. Poblet (URV) va tancar la VII Jor-
ser més barat i estable que els dí-
centra ara a incrementar l’eficièn-
nada Científica de l’ICMol amb una demos-
o des emissors de llum orgànics o
cia dels dispositius –la quantitat
tració de com, des del càlcul teòric, es
OLEDs, la tecnologia més investi-
de llum que s’emet– i també a
poden obtindre propietats de sistemes com-
gada actualment.
modular el color de la mateixa.
plexos nanomètrics. 4
IDia. Any I Número 5
incandescents
o
de
de fa uns anys, però el seu temps de vida es limitava a cent hores. Els equips de recerca implicats han utilitzat conceptes químics EQUIP
CIÈNCIA
SE CENTRA ARA
DELS DISPOSITIUS I A
del
de
l’Institut
d’aquest LEC
somni.
de
Es
(Light-emitting
MODULAR EL COLOR DE LA LLUM QUE EMETEN
nerades
i
obtindre
dispositius
LA UNIVERSITAT POSA EN MARXA UN NOU OBSERVATORI ASTRONÒMIC EN ARAS DE LOS OLMOS A 1.300 metres sobre el nivell de
tica, format de càmera i llarg
la mar, en un paratge amb
temps d’observació– prometen ge-
excel·lents condicions de visibili-
nerar gran quantitat de dades.
tat i transparència del cel, se
Amb unes funcions més versàtils,
situa la nova estació d’observa-
el telescopi Schmidt-Cassegrain,
ció que la Universitat de València
de 40 cm, està pensat per assolir
ha posat en funcionament dins el
la resta d’objectius de l’Observa-
terme municipal d’Aras de los
tori Astronòmic de la Universitat
Olmos. Es tracta de l’Observatori
de València. S’utilitzarà per a la
Astronòmic d’Aras (OAA), que
docència de grau i postgrau i
veu la llum just quan es complei-
també per a la divulgació cientí-
xen cent anys de la fundació,
fica, amb sessions d’observació
l’any 1909, de l’Observatori As-
públiques i observacions en directe
tronòmic de la Universitat de Va-
per internet, entre altres activi-
lència,
tats. En qüestions de recerca, ser-
el
més
antic
dels
observatoris universitaris d’Es-
virà
panya, a càrrec del catedràtic de
observacions del TROBAR.
Cosmografia Ignacio Tarazona.
El sistema de càmeres de gran
per
a
complementar
les
L’OAA ha començat a operar
camp constitueix una instrumenta-
científicament amb una poderosa
ció científica destinada a l’observa-
instrumentació que permet de realitzar recerca astronòmica de qualitat i desenvolupament tecnològic, fins el punt d’esdevindre l’observatori astronòmic
L’OAA
ÉS JA L’ OBSERVATORI
ASTRONÒMIC MÉS IMPORTANT DE LA
COMUNITAT VALENCIANA
I UN DELS
més important de la Comunitat Valen-
MÉS AVANÇATS TECNOLÒGICAMENT
ciana i un dels més avançats tecnològi-
D ’E SPANYA
ció i l’estudi de bòlids i meteors. Amb l’obertura de la nova estació d’Aras, la Universitat de València dóna una nova empenta a l’Observatori, convertint-lo en un centre modern d’investigació
en
tot
el
rang
de
l’espectre
electromagnètic i participant en projec-
cament d’Espanya. L’estació es compon de dos telescopis i
ús es dedica íntegrament a la investi-
tes d’investigació col·lectius basats en
d’un sistema de càmeres de gran camp
gació, des del cartografiat de pla
grans instal·lacions.
per a la vigilància contínua del cel. El
gal·làctic, la cerca de planetes extraso-
L’impacte cultural i el desenvolupament
TROBAR és un telescopi robòtic –el
lars, l’estudi d’objectes celestes o l’as-
econòmic que el projecte suposa per a
principal de l’OAA– de 60 cm, equipat
trometria d’asteroides propers, entre
la comarca de l’Alt Túria i per a la Co-
amb una càmera CCD de gran format i
altres línies de recerca. Les caracterís-
munitat Valenciana, en general, és in-
una completa col·lecció de filtres. El seu
tiques del TROBAR –observació robò-
qüestionable.
L’ANY DE L’ASTRONOMIA I EL PRIMER CENTENARI DE L’OBSERVATORI ASTRONÒMIC DE LA UNIVERSITAT L’any que comença commemora dos fets importants per a
què introduïa un nou instrument d’observació de l’univers
l’astronomia mundial i local. D’una banda, es compleixen
i, amb aquest, una nova manera d’entendre la recerca en
quatre-cents anys des que Galileu va fer les primeres ob-
astronomia. El segon, perquè marcà l’inici de les tasques
servacions del cel amb telescopi; observacions que aporta-
d’investigació en astronomia a la Universitat de València
ren dades experimentals per a recolzar el model
en temps moderns.
heliocèntric de Copèrnic. En segon lloc, l’Observatori As-
Per a commemorar aquests fets, l’Observatori Astronòmic
tronòmic de la Universitat de València celebra el primer
ha previst sengles programes d’activitats, que inclouen pu-
centenari de la seua fundació, l’any 1909, pel catedràtic de
blicacions, observacions astronòmiques, cursos i conferèn-
Cosmografia i Física del Globus Ignacio Tarazona.
cies, exposicions, concursos i propostes educatives, que
Ambdós fets gaudiren de gran importància. El primer, per-
poden consultar-se en la web de l’Observatori Astronòmic.
IDia. Any I Número 5
5
CIBERNED CELEBRA EL SEU SEGON FÒRUM CIENTÍFIC A LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA La Universitat de València va celebrar
tats de la recerca i també en l’anàlisi
el passat mes de desembre el segon
dins el laboratori d’idees i hipòtesis
fòrum científic del Centre de Recerca
emanades del tracte amb els mateixos
Biomèdica en Xarxa sobre Malalties
malalts.
Neurodegeneratives (CIBERNED), un
CIBERNED representa la iniciativa es-
dels organismes CIBER creats pel Mi-
panyola en aquesta batalla cooperativa
nisteri de Ciència i Innovació amb la
a la cerca de solucions mèdiques efica-
missió d’investigar de manera mono-
ces per a previndre, frenar i tractar la
gràfica sobre una patologia concreta.
neurodegeneració.
Els CIBER són centres de recerca trans-
Dirigit pel catedràtic de Fisiologia José
lacional, multidisciplinar i multiinstitu-
López Barneo, de la Universitat de Se-
cional,
investigació
villa, el centre va ser fundat a primeries
bàsica, clínica i poblacional per al des-
que
integren
del 2007 com un dels nou CIBER sota
envolupament de programes comuns
els auspicis de l’Institut de Salut Carles
de recerca focalitzats en determinades
III (ISCIII), l’agència biomèdica de re-
patologies rellevants per al Sistema Nacional de Salut. La Universitat de València compta amb investigadors en
LA UNIVERSITAT
DE
VALÈNCIA
TÉ INVESTIGADORS EN TOTES I CADASCUNA DE LES XARXES
totes i cadascuna de les nou xarxes
CIBER
CIBER existents.
cerca i finançament del Ministeri de Ciència i Innovació. Formen part de la seua estructura jurídica el mateix ISCIII i altres organismes públics de recerca com ara el CSIC, universitats i
Al llarg de dos dies, al Jardí Botànic de
hospitals, en cooperació amb els go-
la Universitat, investigadors de dife-
rament funcional de les parts afecta-
verns de deu comunitats autònomes.
rents grups d’aquest macroprojecte eu-
des. Els exemples més freqüents i mi-
Aquest segon fòrum ha estat organitzat
ropeu que és CIBERNED discutiren
llor coneguts d’aquestes patologies són
per Isabel Fariñas, professora de Biolo-
sobre les bases cel·lulars i moleculars
l’Alzheimer i el Parkinson, encara que
gia Cel·lular de la Universitat de Valèn-
dels processos neurodegeneratius i les
altres afeccions com ara la malaltia de
cia i líder d’un dels grups que formen
aproximacions terapèutiques a aques-
Huntington, les atàxies o l’esclerosi la-
part de CIBERNED.
tes patologies d’enorme impacte en el
teral amiotròfica, entre altres, perta-
L’acte va estar inaugurat pel vicerector
conjunt de la societat. Són malalties
nyen al mateix grup clínic.
de Política Científica de la Universitat
que es caracteritzen per la mort de
La clau per a combatre-les es troba en
de València, Esteban Morcillo.
neurones en diferents regions del sis-
la investigació bàsica i clínica del més
Se’n pot obtindre més informació en
tema nerviós i pel consegüent deterio-
alt nivell, en la transferència dels resul-
www.ciberned.es/
LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA ELABORARÀ L’‘ATLAS DELS PAISATGES VALENCIANS’ El Departament de Geografia de la Uni-
dors que disposaran dels mitjans tèc-
versitat de València, a través de la uni-
nics necessaris –cartografia automà-
tat d’investigació ESTEPA (Estudis del
tica, entre altres– per a la seua
Territori, Paisatge i Patrimoni), elabo-
elaboració.
rarà l’Atlas dels paisatges valencians,
Els resultats seran editats en una publi-
un estudi de gran interés per al territori
cació de gran format, plantejada des
valencià, dirigit pel professor Jorge Her-
d’una perspectiva de divulgació cientí-
mosilla Pla.
fica, que arreplegarà el centenar d’uni-
L’Atlas, que permetrà la identificació i la
tats
caracterització de les unitats regionals
L’estudi està finançat per la Direcció
paisatgístiques,
General del Paisatge de la Generalitat
comptarà
amb
un
ampli equip multidisciplinar d’investiga-
6
paisatgístiques
Valenciana.
IDia. Any I Número 5
identificades.
POLIBIENESTAR EDITA UNA GUIA PER AL LLIURE MOVIMENT DELS DISCAPACITATS El grup d’investigació Polibienestar, de
cial i la qualitat de vida del conjunt de la
la Universitat de València, acaba de pre-
societat, i en el seu consorci compta
sentar la Guia de bones pràctiques en
amb entitats procedents de set països
relació al lliure moviment de les perso-
europeus i amb un comité d’onze ex-
nes discapacitades i la igualdat d’opor-
perts en matèries relacionades amb la
tunitats. El manual dibuixa un mapa
discapacitat.
amb les principals barreres existents i
Polibienestar ha celebrat la Conferència
fa recomanacions ge-
Europea del Projecte
nerals per a ser apli-
Free Movements and
cades
els
Equal Living Opportu-
països d’Europa. La
nities for All (Livin-
Guia proposa, a més,
gAll). L’acte va tindre
les bones pràctiques
lloc al Jardí Botànic de
en
tots
dissenyades pels in-
la
vestigadors del pro-
comptar amb la pre-
Universitat
i
va
jecte, a partir de les necessitats i les
sència de coordinadors de projectes euro-
carències més concretes detectades en
peus sobre discapacitat, representants
una enquesta prèvia.
del comité d’experts de LivingAll i inves-
Aquesta és una de les accions que es
tigadors europeus en les diferents matè-
desprén del projecte LivingAll, una ini-
ries
ciativa finançada amb fons del VI Pro-
presència d’Inmaculada Placencia Po-
grama Marc, que té com a objectiu
rrero, de la Unitat per a la Integració de
millorar el lliure moviment i la igualdat
Persones amb Discapacitat de la DG d’O-
d’oportunitats de les persones amb dis-
cupació de la Comissió Europea, conside-
capacitat. Està liderat per Polibienestar,
rada una de les més destacades expertes
un grup interdisciplinar de recerca que
en accessibilitat a nivell mundial. Mes in-
treballa per la millora del benestar so-
formació en www.polibienestar.org.
relacionades.
Cal
destacar
la
MARTINA MENGUZZATO, PRESIDENTA D’ACEDE
Martina Menguzzato, catedràtica del Departament de Direcció d’Empreses Juan José Renau Piqueras, ha estat nomenada presidenta de l’Associació Científica d’Economia i Direcció de l’Empresa (ACEDE). Creada l’any 1990 per a contribuir al desenvolupament de l’Economia i la Direcció de l’Empresa, mitjançant la investigació i la difusió del coneixement, ACEDE és la representació espanyola de la International Federation of Scholarly Associations of Management (IFSAM).
QUI ÉS QUI
INMACULADA SANTAEMILIA, VICEGERENTA DE LA UNIVERSITAT Des que l’any 2003 va ser nomenada vicegerenta de la Universitat de València, Inmaculada Santaemilia s’ocupa de proporcionar a tots els serveis de la institució l’assistència necessària per a millorar la qualitat de la gestió investigadora. És llicenciada en Dret i compta amb una llarga trajectòria dins de la Universitat. Va dirigir el Servei de Comptabilitat i Pressupostos durant huit anys i fou la primera responsable del Servei d’Investigació creat l’any 1992. Aquest bagatge li confereix suficient capacitat per administrar, amb visió àmplia i actitud analítica, un pressupost de gestió que supera els tres-cents huitanta milions d’euros. Introduir la gestió per processos en les activitats universitàries i disposar d’un sistema àgil i suficient són dos dels objectius de la Gerència que es planteja com a immediats; però, sobretot, assegura sentir-se optimista i esperançada amb la idea de contribuir a enllestir la infrastructura financera de la institució acadèmica per a l’entrada definitiva en l’Espai Europeu d’Educació Superior, un dels propòsits de la institució que més valora, en considerar-lo beneficiós per a la comunitat universitària i per a la societat.
IDia. Any I Número 5
7
LA UNIVERSITAT EN XIFRES
LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA, TERCERA D’ESPANYA EN PRODUCCIÓ DE DOCTORS
LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA CELEBRA L’ANY DARWIN La Universitat de València ha iniciat la programació per a celebrar el bicentenari del naixement de Charles Darwin amb la ponència d’Antonio Lazcano, catedràtic de l’Origen de la Vida de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), a la Facultat de Biològiques, on es desenvolupa un cicle de conferències dedicat al naturalista britànic, pare de la teoria de l’evolució. Lazcano ha parlat sobre les posicions creacionistes com a objecte de manipulació política. “El creacionisme no respon a un debat religiós ni científic, sinó a una ideologia molt conservadora”, ha dit. El vicerector d’Investigació i Política Científica, Esteban Morcillo, ha recordat que la
La Universitat de València és la ter-
d’investigació generada i la qualitat
celebració de l’Any Darwin no és anecdò-
cera universitat pública d’Espanya en
de l’oferta de postgrau d’aquesta ins-
tica per a aquesta entitat acadèmica. De
producció de doctors, després de
titució que atrau cada any més estu-
fet, la Universitat de València va estar l’ú-
l’Autònoma de Barcelona i de l’Autò-
diants estrangers. Cal afegir que la
nica a l’Estat espanyol que el 1909 va com-
noma de Madrid, segons les dades de
qualitat dels programes de doctorat
memorar el naixement del naturalista
de la Universitat de Va-
britànic. Va ser un grup d’alumnes de la
DE
lència queda reflectida
Facultat de Medicina, liderats pel catedràtic
OCUPA EL
en l’Informe CyD editat
d’Anatomia i deixeble d’Ernst Haeckel, Pe-
per la Fundació Coneixe-
legrín Casanova i Ciurana, els qui organit-
ment
Desenvolupa-
zaren la celebració, en una commeració
ment, on la institució
singular dins el panorama acadèmic de
l’últim
informe
de
la
CRUE La Universidad Es-
LA UNIVERSITAT
pañola en Cifras. L’indi-
VALÈNCIA
cador
recull
el
percentatge de doctors agregats per al conjunt
PRIMER LLOC D’ENTRE LES UNIVERSITATS
i
de totes les branques de
PÚBLIQUES
apareix en el tercer lloc
l’Europa d’aleshores.
l’ensenyament, al llarg
VALENCIANES,
del rànquing d’universi-
L'Institut Mèdic Valencià, que s'ha sumat a
SEGONS L’INFORME
tats públiques presen-
la celebració del bicentenari de Charles
cials. Tornant a l’informe
Darwin, acaba d’editar en facsímil digital la
de la CRUE, la Universi-
publicació que va recollir el 1909 els textos
tat de València és la que
d’aquest homenatge dels estudiants de
dades mostren, d’una banda, l’esforç
més doctors produeix d’entre les uni-
Medicina de la Universitat de València a
de la Universitat de València per in-
versitats públiques valencianes, se-
l’autor de la teoria de l’evolució i que va
crementar els egressats en aquest alt
guida de la Miguel Hernández d’Elx i
comptar amb la participació de persones
nivell de l’educació; d’altra, el volum
la Universitat d’Alacant.
tan il·lustres com ara Pelegrín Casanova o
del
quinquenni
2002-
2006 i ponderat a la plantilla de professors de cada
institució.
DE LA
Les
CRUE
Unamuno. El document està accessible en http://hicido.uv.es/Darwin/.
IDia +
+
+
Butlletí d’Investigació + Desenvolupament + Innovació + Aplicació
La Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València ha organitzat, per a l’ocasió, un conjunt d’activitats (conferències, exposicions, publicacions, etc.) que abasta activitats de sensibilització, un programa de publicacions o una
V i c erec torat d e R e lacions Inte rnacionals i Co m u n i c a c i ó Més informació: bidia@uv.es www.uv.es/bidia
IDia. Any I Número 5
8
línia d’exposicions, entre altres projectes que es poden consultar en el seu web: www.uv.es/cdciencia.