Entre lletres i fogons les receptes de l'hivern by Energico Carrasco

SUMARI 0. UNES PARAULES A MENA DE PRÒLEG

1.L'HIVERN A l hivern, el millor amic és un bon abric

2.EL NADAL Ara ve Nadal, el temps es refresca. Matarem al gall i torrarem la cresta 5 3.FRUITS I FRUITES DE L'HIVERN 3.1. LA TARONJA A febrer, cull la taronja i poda el taronger 3.2. LA POMA Guarda t Peret, una poma per a les set! 3.3. L'OLIVA El vent de gener porta l'oliva a l'oliver

11 16 20

4.LA PORQUEJADA.A tot porc li arriba el seu Sant Martí

5. DE L HORTA AL PLAT. A l estiu bon cuinat, a l hivern, bon estofat 5.1. ELS ALLS. All en dejú, remei segur! 5.2. LA FLORICOL. Col de gener, bona com el corder 5.3. LA CARXOFA. Les carxofes de Polop, quan bullen fan xop-xop

34 34 35 35

6. QUARESMA. Acabada la quaresma, acabat el bacallà

7. SI L ENCERTE, L ENDEVINE

Conté un petit homenatge a Joana Raspall (escriptora infantil, 1904-2014)

Edició: CEIP Pou de la Muntanya Dénia (La Marina Alta), març de 2014. Recerca d informació, text i il·lustracions: alumnat de 4t A de primària. Equip docent: Enérgico Carrasco Moratalla Teresa Llorens Almiñana Sergi Mallol i Garcia Ferran Martínez i Ferrer Belén Pavía Mut Amb la col·laboració especial de: Dani Miquel (canta-cançons) Carles Cano (escriptor infantil) Imprimeix:

UNES PARAULES A MENA DE PRÒLEG

Els alumnes de 4t A i la seua mestra estan que no paren. Després del Entre lletres i fogons... els fruits de la tardor , han enllaçat amb els productes d hivern. Però amb els de proximitat que són els de tota la vida . Encara que avui en dia els mercats ens porten fruita i verdura que provenen de terres cada vegada més llunyanes, ens fan recordar que és bo menjar coses de proximitat,, menjar fruita i verdura produïda aquí ben a prop de la nostra casa. Els productes de més proximitat són el que han conreat a l hortet escolar: faves, raves, flor-i-cols, bròquil, alls, etc. (ja vos havia dit que no paren). Com que a l hivern és el moment en què la gana augmenta i el nostre cos demana més calories per a menjar, i sembla que menjar amanides i fruita no ens dóna la calor necessària per al cos, les han compaginat amb algun embotit que els fem molt bons a la Marina-, olles, sopes calentes i bacallà. A més dels menjars s ha ret un xicotet homenatge a Joana Raspall, escriptora infantil (moltes gràcies Joana Raspall, els teus poemes ens acompanyaran sempre ). Des d aquí felicitar-vos pel treball que féu, doncs, com diria Pau Casals, cada segon de les nostres vides és un moment nou i únic de l univers, un moment que no ha existit abans i que no tornarà a existir. Belén et felicite per tota la currada que fas, perquè és molt profitosa i entenedora per als xiquets. Mestres com tu ajuden a altres que la feina d'ensenyar siga més didàctica i motivadora. Gràcies Ferran Martínez Ferrer Director

Hivern i cuina sempre han anat agafats de la mà. A l igual que les altres estacions, aquesta imposa el seu ritme. La cuina esdevé més íntima , i les sobretaules, especialment els dies de fred i pluja, s allarguen. Les festes nadalenques conviden a reunions familiars, en les quals ens reunim al voltant de la taula i assaborim menjars típics fets amb molta estima pels nostres parents. És temps de plats abundants, de plats de cullera, de torrons, de raïm.... Com la mare natura és sabia, en aquesta època de l any carregada de constipats, humitat i fred, posa a la nostra disposició fruits i fruites amb major aportament vitamínic, com els cítrics, que ens ajuden a revitalitzar el nostre sistema immunològic. De l'horta (la del centre en aquest cas), podem obtindre bledes, alls, cols, carxofes, flor-i-cols... En aquests mesos el cos ens demana plats calents i més consistents que a la resta de l any, ja que necessita més calories per a mantenir la temperatura corporal. És temps d omplir el rebost, de proveir-nos per a la resta de l any. Per això, adquireixen importància tradicions com la porquejada, o els menjars típics de quaresma. L hivern, per tant, serà un bon moment per recarregar-nos d energia a partir del descans, els bons hàbits i els bons aliments. Partint d aquestes premisses, els alumnes de 4t A del CEIP Pou de la Muntanya, hem elaborat aquest llibret. En ell hi trobareu receptes, cançons, refranys, o endevinalles relacionats amb els diferents aspectes de l hivern. Però també hi trobareu, d una manera menys explícita, treball en equip, comprensió lectora, creativitat, esforç, participació familiar, i un fum de valors que tots els participants hem anat adquirint al llarg del procés d elaboració del mateix. A tots ells volem donar les gràcies per compartir amb nosaltres el seu treball. A tots els mestres que ens han dedicat el seu temps. També a les nostres famílies, que des del primer dia han col·laborat plenament en el projecte. Aquest no haguera pogut veure la llum sense les empreses col·laboradores, a qui estem molt agraïts per la seva confiança en nosaltres. Així doncs, us convidem a assaborir-lo, barrejant-lo amb la millor companyia, i a deixar-lo en un lloc ben visible, per tal de recordar en qualsevol moment el sacrifici i la dedicació dels seus autors. Esperem que siga del vostre gust! BON PROFIT A TOTS!!

1. L'HIVERN A l'hivern el millor amic és un bon abric

L' HIVERN, text d'Ivan Aracil La Terra gira al voltant del Sol, aquest moviment s'anomena moviment de translació. Dura un any i està dividit en 4 estacions: primavera, estiu, tardor i hivern. L'hivern és la quarta estació de l'any. Comença el 21 de desembre i acaba el 21 de març. En aquesta estació, es poden practicar activitats com patinar sobre gel o esquiar. També hi ha competicions en aquestes disciplines com els Jocs Olímpics d'hivern. En les ciutats, moltes voltes es col·loquen pistes de patinatge en aquestes dates on la gent pot anar a patinar. Esta estació també es especial perquè estan les vacances de Nadal, uns dies en els quals els xiquets i xiquetes no tenen classe, a més els dies 24 de desembre i 5 de gener, si ens portem bé, venen a portar-nos regals el Pare Noel i els Reis Mags.

ALGUNES CARACTERÍSTIQUES DE L'HIVERN SÓN: · · · · · ·

Molts arbres no tenen fulles, ja que les perden en la tardor i no tornen a créixer fins la primavera. Les temperatures són més baixes, i en alguns llocs poden baixar dels 0ºC. Hi ha precipitacions en forma de pluja i a les zones altes hi pot nevar. Hi creixen nous fruits característics d aquesta estació com les pomes, les peres, les taronges , les mandarines, el raïm... Els dies són més curts i les nits més llargues. A l'hivern, com hi fa tant de fred, es poden agafar diverses malalties, per això cal anar sempre ben abrigats.

CURIOSITATS: Una curiositat important és que com la Terra està separada en dos hemisferis el Nord i el Sud. És a dir des del centre fins al Pol Nord és l hemisferi Nord i des del centre fins al Pol Sud es l hemisferi Sud. Aleshores, quan en l hemisferi Nord és hivern, al Sud és estiu i a l inrevés. És curiós, veritat?

Mes de gener del nostre calendari 2014

CANTEM A L HIVERN

Hivern , hivern , hivern. L hivern ha arribat, amb el fred sota el braç, guants de llana a les mans i la neu dins un cabàs . Hivern, hivern..... L´hivern ha arribat ple de neu i glaç al nas porta festes de les grans, el Nadal i el Carnestoltes. Hivern, hivern..... L´hivern ha arribat abrigat de peus a cap. Del desembre fins al març, ai quin fred que tinc al nas!! Dàmaris Gelabert Qui no treballa quan fa fred a l'estiu passa la mà per la paret! Significa que, per a tindre quan necessitem, cal treballar i guardar quan tenim. En el nostre cas, qui no treballa durant el curs, ho ha de fer al llarg de l estiu.

Si la Candelària plora, l'hivern és fora; si la Candelària riu, l'hivern és viu Aquest dia, el dos de febrer, és l'equador de l'hivern. S'utilitza per a pronosticar l'oratge.

2. EL NADAL Ara ve Nadal, el temps es refresca. Matarem el gall i torrarem la cresta Enguany hem començat l'hivern amb notícies un poc agres. El passat 4 de desembre ens deixava Joana Raspall, bibliotecària, escriptora, poetessa catalana, a l'edat de 100 anys. A classe li vam fer el nostre petit homenatge estudiant alguns dels seus poemes. Aquest és un d'ells: La nit de Nadal

La nit de Nadal el bosc s'engalana, els avets s'estiren per fer la sardana entorn del Nadó. Una soca vella no pot afegir-s'hi i diu amb tristor: Jo ja no sóc bona per res, no tinc branques. Mes, pel cel ressonen les veuetes blanques dels àngels que diuen: Si que vals! No plores! Seràs el tió!

LA TRADICIÓ DEL TIÓ: El nostre company Daniel, com que és català, ens ha explicat la tradició del tió. A Catalunya, la nit del 24 de desembre, en totes les cases apareix el Tió. És un tronc d'un arbre, al que se li posa una manteta perquè estiga calentet. Els xiquets li peguen garrotades per obtindre regals, mentre li canten aquesta cançó:

Caga, Tió, avellanes i torrons! I si no caga, garrotada va!!!

Des que ens va visitar Dani Miquel, ara ja fa uns anys, som uns grans seguidors seus. Ens agrada la seua música. A classe sempre l'escoltem les seves cançons. Entre d'elles vam trobar aquesta, que ens parla dels principals dolços del Nadal. Amb ella hem entrat i eixit a classe, hem après molts d'aquests dolcets, i a més, li hem fet un petit homenatge a les cuineres de l'escola. Dani Miquel no va voler perdre l'oportunitat d'animar-nos en aquest projecte. Li vam escriure una carta entre tota la classe, i aquesta va ser la seva resposta:

Amics de Dénia, per a mi és un plaer enorme que gaudiu de la meua música... DE LA NOSTRA MÚSICA. Viviu i feu-vos lliures, i estimeu la nostra cultura...i si algun dia inventeu un dolç nou, jo vull provar-lo. Felicitats pel vostre treball! Dolços de Nadal (cançó de Dani Miquel, del disc A Nadal, un pas de pardal, 2013)

Quina olor des de la cuina els pastissos són al forn. Les mans brutes de farina, sucre, carabassa i ou. Trobarem a cada poble l ingredient tradicional compartim aquestes festes amb els dolços de Nadal. Arrop i talladetes i coquetes de sagí, pilotes ensucrades, coques fines i arnadí. Pastissets de moniato, neules, carques i bunyols, confits o peladilles, rossegons o carquinyols. La mare sempre ho deia sempre ho anava dient els dolços donen vida i reviscolen a la gent. Escoltant les nostres dites i seguint les tradicions, recordem que en esta vida a ningú li amarga un dolç. Tenim figues albardades i carabassa torrà, torrons, coques cristines, panfígol i massapà. Rubiols i orelletes, anisets i polvorons, tonyes i moxàvenes tortells i flaons. Li cantem a les cuineres

Sempre donen torrons a qui no té queixals : Sempre donen coses a qui no ho necessita.

Per Nadal, un pas de pardal Quan arriba Nadal, el dia comença a allargar-se poc a poc.

MOUSSE DE TORRÓ IVAN ARACIL ALIAGA Us han sobrat torrons del nadal i no sabeu què fer amb ells? Ivan té la solució! Amb l'ajuda de sa mare ha cuinat aquest deliciós mousse. A més, a classe vam tenir l'oportunitat d'aprendre la recepta de primera mà. Maria ens va visitar i ens va ensenyar a fer-lo. Què bé ho vam passar!

INGREDIENTS: · 1 pastilla de torró de Xixona, · 3 ous · 1 got de llet evaporada. UTENSILIS: · Ganivet · Got de la batedora (o un altre recipient). · Batedora. · Muntador de clares. · Bol ELABORACIÓ: 1.Obrir l'envàs i tallar el torró a trossos. Separar a continuació les clares dels rovells. 2. Disposar els trossos de torró en el got de la batedora junt amb els rovells dels ous i la llet evaporada. Batre molt bé fins a obtindre una crema de textura fina. 3. Col·locar la crema de torró dins d un bol. En un altre recipient muntar les clares a punt de neu i incorporar-les després, poc a poc, al bol amb la crema. Batre-ho tot molt bé perquè es mescle. 4. Finalment refredar-ho fins moment de servir-lo.

ell

s. 5. Pots decorar-lo com tu vulgues. Nosaltres li vam posar neules de xocolate.

ROSCÓ DE REIS FARCIT DE MASSAPÀ ESTEBAN RIPOLL PASTOR Si us ha tocat la fava en el roscó d'enguany no patiu. Amb aquesta recepta tan ben explicada d'Esteban no tindreu cap problema per a portar un exquisit roscó de Reis el proper any. INGREDIENTS PER A LA MASSA MARE: · · ·

INGREDIENTS PER AL MASSAPÀ:

30 g de llevat. 125 g de farina. L´aigua que agafe

INGREDIENTS PER AL BRIOX: · 75 g de mantega a temperatura ambient. · 75 g de sucre. · 5 g de sal. · 1 culleradeta d essència de vainilla. · 1 culleradeta de canyella. INGREDIENTS PER A LA DECORACIÓ: · Meló confitat. · Taronja confitada. · Cireres confitades.

125 g de pols d'ametlla. 125 g de sucre de llustre. L´aigua que agafe.

· · · · ·

3 ous a temperatura ambient. 25 g d'anís sec. 25 g d'aiguanaf. 1/2 pell de llima ratllada. 400 g de farina de força (aproximadament).

· · ·

Sucre humit amb aigua. 1 fava. 1 sorpresa.

ELABORACIÓ: Per fer la massa mare, pastar en un bol la farina, el llevat i l'aigua fins que quede tot lligat. Tapar amb un drap net i deixar reposar en un lloc calent fins que puge i es doble la mida. A continuació, posar en un altre bol la mantega i el sucre i pastar bé, afegir la sal, la vainilla, la canyella en pols i la pell de llima i pastar fins tenir una massa ben homogènia. Afegir-hi els ous un a un, l'aiguanaf, l'anís, la massa mare i la farina de força, i barrejar-ho fins aconseguir una massa ben compacta i elàstica. Deixar reposar mentre es prepara el massapà. Per fer el massapà, posar en un bol el sucre llustre, la pols d'ametlla i un poc d´aigua i remenar-ho. Incorporar-hi la fava i la sorpresa i estirar el massapà fins que quede com un cordell. Tot seguit, estirar la massa del brioix amb el rodet, posar-hi el cordell de massapà damunt i embolicar-lo amb la massa, de manera que quede una massa llarga i rodona farcida de massapà. Després, ajuntar una punta de la massa farcida amb l'altra i donar-li forma de roscó. Posar el roscó sobre la safata, ruixar-lo amb l'ajuda d'un esprai amb anís i col·locar la fruita confitada per damunt. Tapar amb un drap net i deixar reposar fins que doble el seu volum. Tornar a ruixar el roscó amb un poc d'anís i un poc d'aigua per evitar que se seque, posar-hi sucre humit amb aigua i coure al forn a 180 graus durant 30 minuts.

MINI ARBRETS DE NADAL FIAMMA BENÍTEZ IANUZZI Fiamma ens proposa donar-li forma a les nostres galetes preferides. En aquest cas, ella ha triat els arbres de Nadal. (Encara que ella ens proposa fer-ho amb thermomix, no oblides que també pots fer-les manualment!) INGREDIENTS: · 125grams de mantega · Un xorret de llet · 1ou i mig · 200 grams de sucre glans · Aroma de llima · 325 grams farina · Clara d'ou · Llet · Colorant (de la teua preferència) UTENSILIS: · Motlles de galeta de Nadal. · Thermomix ELABORACIÓ: 1. Remou la mantega junt al sucre a velocitat 4.Quan tingues una massa, baixa a velocitat 3. 2. Continua mesclant. Afegeix unes gotes d'aroma de llima, l ou (un poc batut),la llet i la farina. 3. Guarda la massa al congelador fins al dia següent. 4. Talla la massa en diversos trossets abans de posar-ho al forn re-calfat a 180º.Pots fer ho manualment en forma d'arbre de Nadal. 5. Després de 10 minuts, retira el motlle per decorar les galetes. 6. Remou la clara d'ou lleugerament, afegeix sucre sense deixar de remoure i quan tingues una massa semblant a la merenga, aboca el contingut en botelles o biberons. Posa a cadascun el colorant que preferisques i decora'l.

3. FRUITS I FRUITES DE L'HIVERN En cada estació de l' any trobem unes fruites de temporada, és a dir, aquelles que es recol·lecten durant eixos mesos. Es recomana consumir estes fruites en lloc d'altres perquè estan en el seu màxim esplendor i ens garantiran així totes les seues propietats i beneficis . Encara que molts creuen que en estiu és quan els arbres ofereixen més fruits, durant l'hivern també podem trobar una gran quantitat de fruita. Abunden els cítrics que destaquen pel seu gran aportament vitamínic, especialment de Vitamina C , tan necessària per a combatre el fred hivernal . Les fruites de l'hivern són: taronja, llima, mandarina, kiwi, poma, pera, pinya, xirimoia, etc. (Text d Amparo Zapata)

3.1. LA TARONJA. A febrer cull la taronja i poda el taronger És una de les fruites que aporten major quantitat de Vitamina C, indispensable pel nostre organisme i que ens ajudarà a augmentar les defenses, tan necessàries en els mesos freds. A més de menjar taronges directament o en suc, també pots fer melmelada de taronja. El taronger és, potser, el fruiter que més a mà tenim a la nostra terra. Tots l hem vist moltes vegades. Tots hem sentit l aroma de la seua flor. Aquesta és relacionada amb la fecunditat i la reproducció, per això és freqüent veure-la, per exemple, en els ramells de les núvies. És excel·lent per a la menstruació, els nervis, l epilèpsia i l amor: Mocador d olor fragant tarongina, com li bat el cor!!

Tindre els ulls com a taronges: Estar sorprès, bocabadat.

No espremis tant la taronja que et quedaràs sense suc. No hem d'abusar de les coses que ens donen, perquè ens podem quedar sense res.

ROTLLO DE TARONJA VÍCTOR FAR MARTINEAU Víctor ens proposa un saborós rotllo de taronja. I és que ens consta que ell té una matèria primera de molt bona qualitat: les taronges de Benidoleig!

INGREDIENTS: · 6 ous · 300 grams de farina · 180 grams de sucre · 1 got de suc de taronja · Un pessic de bicarbonat · Melmelada de taronja

ELABORACIÓ: · Batre les clares d'ou a punt de neu. · Afegir el sucre i treballar fins que estiga dur. · Afegir el rovell d'ou, el suc, la farina i el bicarbonat. · Posar-ho al forn a 170°, durant 45 minuts. · Farcir amb melmelada de taronja. · Bon profit.

GALETES AMB RASPADURA DE TARONJA IRIS FERRÚS CAÑIGUERAL Iris s'ho va passar d'allò més bé amb sa mare fent aquestes galetes de taronja. Són faciletes de fer i ben nutritives. Voleu la recepta? Seguiu llegint!

INGREDIENTS: · 375 g de farina · 125 g de sucre · 125 g de mantega · 1 taronja · Canyella i vainilla al gust · 50 g de nata líquida

TEMPS D' ELABORACIÓ: 30 minuts ELABORACIÓ: Posar en un recipient la farina, la raspadura de taronja i la nata. Mesclar a banda el sucre amb la mantega i batre fins que quede homogeni. Afegir este batut a la farina, la taronja i la nata i pastar-ho tot amb la mà. Si fa falta líquid afegir-li oli. De la massa, fer boles d uns 30 g i esclafar-les. La forma final es pot fer amb motlles decoratius, formes de lluna, estrelles ... Agafar una safata del forn, untar-la amb oli de gira-sol i un poc de farina, anar posant les galetes un poc separades unes d'altres perquè no s apeguen. Es pot decorar amb una guinda partida per la meitat o fer un forat en mig amb el dit i posar melmelada. El forn deu estar calent a 180º. Introduir la safata i enfornar uns 11 minuts si és de gas i 15 o un poc més si és elèctric. Quan ixen del forn solen estar blanes i daurades però, després de 10 minuts, s'endureixen. Mmmmmmmmmmmmmmm!!! BON PROFIT!!

PASTÍS DE XOCOLATE I TARONJA CLAUDIA GALLEGO SIVERA La barreja de dos bons ingredients sempre dóna bon resultat. Això és el que ha pensat Clàudia, i ens ofereix aquest pastís que, de segur, a tothom agradarà. INGREDIENTS: · · · · · · · ·

El suc de tres taronges 3 ous 300 g de sucre 250 ml d oli de gira-sol 100 g de xocolate negre trossejat fos 25 g de cacau en pols 250 g de farina 1 culleradeta de llevat en pols

Per a la cobertura: · 200 g de xocolate negre trossejat · 225 ml de nata per muntar ELABORACIÓ: · Punxar les dues taronges i les fem bullir durant mitja hora. Una vegades fredes, es pelen i es tritura la polpa, traient les pipes. · Pre-calfar el forn a 180º · Batre els ous, amb el sucre i l oli. · Incorporar el puré de taronja (fred) i la xocolata fosa (freda). · Afegir el cacau, la farina i el llevat. Batre bé amb les varetes. · Preparar un motlle redó amb mantega, i posar-hi la barreja. · Coure-ho al forn uns 45-50 minuts.

· · · · ·

Per a la cobertura: Posar la xocolata trossejada junt amb la nata en un cassó, i portar-ho a bullir. Anar remenant. Deixar refredar la barreja, almenys durant una hora. Estendre la xocolata sobre el pastís, deixant-lo caure des del centre fins a les vores. Posar el pastís en un lloc fresc, o a la nevera, per a que qualle bé. Decorar al gust, i com sempre dic jo...... BON PROFIT A TOTS!!

MELMELADA DE TARONJA MARINA IBORRA CATALÀ Marina va decidir acudir a Joana, tota una experta en melmelades, per poder oferir-nos aquesta recepta tan exquisida! És una molt bona manera de menjar aquesta fruita tan nostra. INGREDIENTS: · · ·

1 kg de taronges pelades 100 g de pell de taronja . 700 g de sucre.

ELABORACIÓ: · Es pelen les taronges. La part blanca la tirem . · Llevem els pinyols . · Tallem la taronja en trossos xicotets . · La pesem i aboquem el sucre. Ho deixem unes hores macerar. · Ho posem al foc uns 30 minuts remenant de tant en tant . · Bullim les corfes uns 10 minuts i després les afegim a la taronja. · En la batedora ho triturem tot. · Es torna a coure tot uns 15 minuts. · Finalment ho posem en uns recipients esterilitzats al bany de maria uns 20 minuts.

3.2. LA POMA Guarda't Peret, una poma per a les set! La poma és el fruit de la pomera, un arbre de fulla caduca. És un dels fruits més cultivats arreu del món. És una de les fruites més saludables que hi ha (ja ho diu el proverbi: "una poma al dia manté el metge allunyat"). Encara que avui en dia es poden menjar pomes quasi al llarg de tot l any, és pròpia de l estació de l hivern. Quant a cultura, aquesta fruita està plena de simbolisme. Al paradís terrenal, per exemple, una serp tempta Adam perquè menge una poma de l'arbre prohibit (pecat original). A classe hem estudiat com una poma, en caure, va inspirar a Isaac Newton la teoria de la gravetat. En un altre àmbit cultural, Blancaneus cau mig morta quan es menja una poma enverinada. En la tradició suïssa, el seu heroi Guillem Tell ha de travessar amb una fletxa una poma col·locada damunt el cap del seu fill.

CANTEM: Nou pometes Nou pometes té el pomer, de nou una, de nou una; nou pometes té el pomer, de nou una en caigué. Si mireu el vent d'on ve, veurem el pomer com dansa; si mireu el vent d'on ve, veurem com dansa el pomer. Vuit pometes té el pomer... Set pometes té el pomer... Fer cara de pomes agres: Fer mala cara.

Una poma cucada cuca tota la cistella. Una mala persona pot influir en tots els altres.

GELATINA DE FRUITES MIGUEL ABARCA ORDÚÑEZ Miguel ens va sorprendre un dia portant aquesta deliciosa gelatina de fruites a classe. Quasi sense adornar-nos-en, tots vam ingerir una bona porció de fruita. Si voleu tornar a fer-ho, ací teniu la recepta! INGREDIENTS : · 1 got de suc de taronja. · 1 llauna de macedònia. · 1 sobre de gelatina. · 1 plàtan · 1 poma UTENSILIS: · · · ·

Bol. Cassola. Cullera. Nevera.

ELABORACIÓ: En primer lloc fem el suc de taronja. Després aboquem la llauna de macedònia al bol amb l almívar que duu, i el posem a calfar fins que comence a bullir. En aquest moment afegirem el sobre de gelatina i ho barregem amb la cullera. Seguidament posem el got de suc de taronja i tot aquest líquid el mesclem en el bol de la macedònia. I finalment ho deixem reposar 3 ó 4 h a la nevera. Obtindrem una deliciosa gelatina de fruites.

STRUDEL DE POMA EVA HIGUERAS SANZ Eva en sap molt de cuina. És per això que té molts llibres de receptes. D'un d'ells vam extraure aquest saborós i cruixent pastís. Està molt ben explicada, així que no tens excusa per a posar-te mans a l'obra! INGREDIENTS: · 225 g de pasta de fil enrotllada. · 9 ametlles · 4 pomes mitjanes. · 65g (un terç de tassa ) de sucre. · 1 cullerada i mitja de canyella. · 60g de mantega, i un poc més per engreixar · 2 cullerades d ametles o panses. · sucre de per espolsar · crema o iogurt, per a servir ELABORACIÓ: Primer, encén el forn a 200º. Frega la safata del forn amb un poquet de mantega col·locada damunt del paper de cuina. Si la pasta està congelada, descongela-la abans. No la desenrotlles fins que vages a utilitzar-la, ja que es seca i es trenca. Després, posa les ametlles en una bossa de plàstic i xafa-les amb un corró fins que es convertisquen en miques dins de la bossa. Aleshores, prepara les pomes. Primer pela-les amb un talla-creïlles. Després, utilitza un ganivet molt afilat per a tallar-les en meitats i després en quarts. Recorda que has de tallar-les sobre una taula i sostenir la poma amb la teua mà en forma de pont (començant per dalt, passa el pelador al voltant de la poma, dóna-li la volta a mesura que el passes per a obtindre una espècie de pell). Retira els cors tallant una forma de v en el centre de cada quart. Finalment, talla les pomes en trossets menuts . Seguidament mescla el sucre i la canyella en un bol menut. A continuació, fon la mantega. Posa en un tassó menut, a foc molt lent, durant 25 segons. Ara desenrotlla la pasta i separa els fulls. Posa n un sobre paper de forn, disposat sobre la superfície del treball. Després estén els fulls per damunt, superposant-los per a formar un rectangle de 56x71 cm. (Treballa amb el costat llarg enfront teu). Necessitaràs 4 ó 5 fulls. Pinta la massa lleugerament, amb quasi la meitat de la mantega fosa. Deixant una vora de uns 5cm al voltant dels extrems de la pasta, estén per damunt les ametlles. Després cobreix amb les pomes trossejades. Espolsa amb el sucre i després afegeix les ametlles, panses o fruits secs. Ara arriba el punt divertit: enrotllem el strudel. Primer dobla les dues vores curtes de la pasta, sobre el farciment. Després enrotlla el costat llarg situat enfront teu. Comença a enrotllar el strudel des d'aquest costat ajudant amb el paper, però sense que aquest s'enrotlle a la pasta. Aleshores posa l a la placa engreixada, utilitzant un parell d'espàtules. (Si el rotllo és massa gran per a la teva placa, podries doblar-lo en forma de ferradura.). Ho posem en el forn, durant 35 minuts o fins que estiga daurat. Finalment, lleva la safata del forn i espolsa el sucre tamisat. Talla'l en porcions menudetes i menja-te'l amb nata o iogurt. BON PROFIT A TOTS!!!

PASTÍS DE POMA IZAN MARÍ GARCÍA Izan li va preguntar a la seua iaia Maria com es feia aquest suculent pastís. Ell assegura que està boníssim, i llegint la recepta, no hi tenim cap dubte!

INGEDIENTS: · Una base de pasta de full · 250 g de melmelada de poma · 4-5 pomes golden · Suc de mitja llima · Sucre · Un ou batut per pintar · Melmelada d'albercoc per pintar PER A LA MELMELADA : · 1 Kg de pomes golden · 250 g de sucre · Suc d'una llima · Una branca de canyella (Si us agrada) ELABORACIÓ: Per a la melmelada: Es pelen les pomes i es tallen a trossets xicotets. En una cassola es barregen els trossets de poma amb el sucre, el suc d'una llima ,el sucre i la branca de canyella. Es deixa coure tapada amb el foc fluixet (veureu que treu el suc) Quan s'observa que el suc va reduint, anar menejant per evitar que s'enganxe. Quan la poma estiga ben cuita (ben tova), la podeu retirar del foc i hi passeu el túrmix per tal que quede ben fina. Es reparteix en pots de vidre ben nets i es bullen 15 minuts al bany Maria per tal que faça el buit. Per al pastís: S' estén la làmina de pasta de full i es talla una circumferència d'uns 25 cm de diàmetre i un cèrcol de 2.5 cm d' amplada . Es col·loca el cèrcol de pasta al damunt de la circumferència, per tal que així es forme una vora més gruixuda. Es punxa amb l'ajuda d'una forqueta la part central de la pasta de full i es recobreix amb la melmelada de poma. Es pelen 4- 5 pomes i es tallen a làmines ben fines . Es reparteixen les làmines de poma al damunt de la melmelada, col·locant-les ordenadament. Es pinta la poma amb suc de llima ( per evitar que s'oxide) i s' empolsima amb sucre . Es pinta la vora de pasta de full amb un ou batut S'enforna a 180ºC dins el forn prèviament escalfat uns 40 minuts (fins que estiga ben daurada) Es deixa refredar a temperatura ambient i es pinta amb melmelada d'albercoc dissolta amb aigua Bon profit!

3.3. L'OLIVA El vent de gener porta l'oliva a l'oliver DE L'OLIVA A L'OLI Ferran, el director del col·le, va vindre a l'aula a explicar-nos com es fa l'oli. A més, vam poder tastar un poc de l'oli que ell mateix fa. Estava boníssim! Aquestes són algunes de les paraules que vam aprendre: · · ·

· · · · · · ·

OLIVA: Fruit del qual s'extrau l'oli, que és semblant al raïm, però amb un pinyol molt dur dins. OLI: Líquid greixós que s'utilitza per a preparar menjars o en la indústria. TROMPELLOT: Pedra en forma de trompa que roda, per l'acció animal o mecànica, xafant les olives i obtenint una pasta que després serà premsada per a obtindre l'oli. MANTÓ: Tela plastificada, de mesures bastant grans, que serveix per a posar-se baix de les oliveres i arreplegar les olives. GARBELL: Recipient que té en el fons una xarxa fina que serveix per a separar les diferents parts. ALMÀSSERA: Magatzem on es porten les olives per a ser premsades i obtindre el suc de les olives conegut com oli d'oliva . PREMSA: Aparell que pressiona les olives, ja moltes pel trompellot, per a fer l'oli, i que estan col·locades damunt dels esportins. ESPORTÍ: Cabàs d'espart pla, on s'escampen les olives moltes en capes per a ser premsades. CABÀS: Recipient de material flexible, (sol ser d'espart) amb dues anses, que serveix per a contenir diferents materials. VAREJAR: Acció de pegar-li a les branques de l'olivera amb una vara, per tal que caiguen les olives.

Jose en sap molt d'aquest procés, ja que durant els Nadals va anar a varejar amb la seua família de Bogarra. Ell ens ho conta així: He anat a recollir olives. Es un treball molt dur però molt bonic i natural. Primer es posen doss mantons baix de lárbre. Seguidament, amb vares se li pega a les branques per fer que less olives caiguen al mantó. Quan les olives ja estan a terra, llevem les fulles i branques xicotetes que han caigut també. Posem les olives dins de sacs que portarem a l'almàssera per a traure lóli que tenen dins. Allí es premsen i l'oli que ix s'embotella. El meu iaio deia que era Oro líquido . Espere lány que ve anar també, perquè és molt divertit i passem un gran dia amb la família.

Als temps de les olives fan nóvio les fadrines: Antigament, s'aprofitava aquesta activitat per a festejar, per a lligar.

Cada oliva a la seua olivera!: Cada persona necessita estar a sa casa.

Seguint amb l'homenatge a l'escriptora Joana Raspall, hem treballat aquest poema a classe, en el que hi apareix una peculiar olivera: La bruixa

Sota una olivera seca i retorçada hi havia la cova que ningú no sap; diuen que vivia una bruixa vella vestida de negre, amb mocador al cap. Sortia de vespre cavalcant l escombra, fent de capitana de cent ratpenats; ocells i bestioles davant seu fugien perquè a cops d escombra eren atacats. De tantes maleses que feia la bruixa, tothom la temia. Sols un ratolí de bigotis rossos i cueta fina va dir:-Plantem cara! Deixeu-me fer a mi!

I mentre dormia la bruixa malvada, ratolins i rates traçaren el pla: van entrar a la cova, i a cops de denteta la màgica escombra van esmicolar.

D ençà d aquell dia la bruixa no vola. Prop de l olivera no la veuen mai. Però diu la història que ara, dins la cova, quan veu una rata tremola d esglai. Joana Raspall

PA AMB CEBA I OLIVES NEGRES DANA PÉREZ FERRER Quan Dana es va assabentar dels beneficis de les olives, no ho va dubtar ni un moment, i es va posar mans a l'obra amb aquesta recepta. Ens va portar un dels pans a classe, i hem de dir que no està bo, està....boníssim! INGREDIENTS: · 1 cullerada sopera de mantega · 300 grams de farina de blat · 1/2 sobre de llevat · 1 culleradeta rasa de sal · 1 culleradeta rasa de sucre · 200 mil·lilitres de llet · 2 cebes grans · 100 grams d'olives negres ELABORACIÓ: Fondre la mantega i deixar-la refredar. Barrejar la farina, el llevat, la sal i el sucre. Afegir a poc a poc, sense deixar de remoure, la llet i la mantega. Remoure la massa i quan se separe fàcilment de la font, treballar-la sobre una taula empolsada amb farina. Col·locar la pasta en una font, tapada amb un drap de cuina, fins que es duplique la grandària. Entretant, pelar les cebes i laminar-les. Treure els pinyols a les olives i trossejar-les. Fregir la ceba i deixar refredar. Tornar a treballar la pasta unflada i formar amb el corró un rectangle. Repartir uniformement per damunt els bocins d'olives i la ceba. Deixar lliures les vores i enrotllar la pasta. Untar amb mantega un motlle de plumcake , posar dins el rotllo de pasta farcida i coure al forn a 200º uns 30 minuts.

OLIVES XAFADES KIKO FERRERO PONS Aquesta recepta ve des de Bocairent! El iaio Paco li l'ha donada a Kiko, perquè a ell li agrada molt fer-se l'aperitiu amb elles. INGREDIENTS: · Olives. · Aigua. · Sal. · Pebrella.

ELABORACIÓ: En primer lloc cal que xafeu les olives i les deixeu a remulla fins que perden l amargor, per a la qual cosa s'ha de canviar sovint l'aigua durant 15 dies . Quan ja siguen dolces, prepareu una salmorra amb sal i aigua. Convé que l'aigua no porte clor ja que sol fer molla la salmorra. Hi ha qui fa la proporció a ull, altres agafen un ou i van afegint-li sal a l'aigua fins que l'ou comença a surar pel canvi de concentració. Un bon mètode es afegir un got de sal per cada nou d'aigua. En una gerra o altre recipient amb bona cabuda alterneu una capa d'olives amb una altra de pebrella prèviament rentada. Quan quede ple afegiu la salmorra i deixeu-les reposar uns dies perquè les olives prenguen el gust de la sal i la pebrella. També es sol afegir algun trosset de llima. A mi, m encanten!!

4. LA PORQUEJADA A tot porc li arriba el seu Sant Martí! La matança del porc o també anomenat "porquejada", és actualment una festa que no fa pas massa temps era una feina més de les cases consistent en extraure la carn i els diferents elaborats al porc que havien anat engreixant durant l'any. La matança del porc es duia a terme entre els mesos de novembre i, com a molt tard, el març perquè el fred propiciava una millor conservació dels productes obtinguts amb menys risc que aquests es fessin malbé. Normalment es matava un porc al novembre (cal remetre's a la frase feta "a tot porc li arriba el seu Sant Martí") i una altre a principis d'any a fi que les famílies estiguessin proveïdes de carn durant tot l'any. La matança portava molta faena a una casa, però a la vegada, era un dia de festa per a tota la família, amics, coneguts, veïns... Gràcies a la matança les famílies podien omplir el rebost de carn i en aquella època la carn representava un bé escàs. Una vegada realitzades les diferents elaboracions de les parts del porc, es procedia a posar-les amb frito (conservació amb oli), o bé amb sal per assecar-ho. Era tradició que cada casa criara un o més porcs, segons el nombre de persones que formaven part del nucli familiar, per tal d omplir la seva cambreta de productes elaborats del porc i d aquesta manera tenien, a casa, els recursos alimentaris bàsics per omplir la carmanyola o alguns dels àpats de cada dia. Aquesta tradició passava de pares a fills. Cada família aprenia les receptes per condimentar els productes, la tècnica per coure les botifarres, la pràctica d embotir la carn magra, etc. Era una costum per tal de transformar un porc viu amb una font d alimentació per tot l any. Actualment, com a conseqüència directa de les normatives de sanitat i també pel fet de la facilitat de comprar tot tipus de carn i elaborats del porc a les botigues durant tot l'any aquesta tradició s'està perdent en molts llocs. Continua celebrant-se, però més com a una festa que per necessitat.

A classe som uns gran seguidors de l'escriptor infantil

Carles Cano. Tenim un

fum dels seus llibres a la biblioteca d'aula. Ens consta que ell també és seguidor nostre. Al veure el nostre darrer treball, ha volgut donar-nos l'enhorabona oferint-nos el tresor més apreciat per un escriptor: un poema inèdit. Gràcies, mestre!

A LA MANERA D ESTELLÉS Res no m agrada tant com les botifarres, però no totes per igual, m agraden molt les botifarres de ceba, negres, com cal, i amb pinyons si pot ser. Ja em poden contar les delícies i meravelles de les botifarres d arròs, de fetge o de creïlla, d ací i d allà, jo em quede amb les de la terra, les de Benifaraig o de Xàtiva les de Bétera, Alcoi i Ontinyent, de Requena o la Vega Baixa; per bé que no desprecie, en absolut, les que fan un poc més enllà del Segura. M encisa quan esclaten a la paella i l interior es vessa i es torra, i es queda cruixent, i el gustet que deixen en l oli que suques amb el pa.

Em recorden la infantesa, una de les poques coses bones que menjava al col·legi de pobres on estudiava. Perquè són això: Un ric menjar de pobres. S han de menjar entre pa, a soles o amb alls tendres, faves, col o, fins i tot, acompanyada de pimentonets verds fregits, però mai amb tomaca, que les amolleix i les desgracia. Ara, per a mi, són quasi tabú, menjar prohibit. Però quan em passe per baix cama totes les prudències i recomanacions i aprete una botifarreta dintre un pessic de pa, tanque els ulls i evoque l esclat de felicitat que m envaïa els dies que en anar cap al menjador sentia l oloreta d aquelles meravelles sequetes i olioses de Xirivella.

Carles Cano

Fotos: Carnisseria Mut

Quina botifarrà!!: Es diu quan dues persones van a tots els llocs juntes, ho fan tot juntes i no se separen mai. (Normalment aquestes amistats acaben malament)

més

llonganisses!:

dies Hi

oportunitats per a fer les coses.

Fer més mal que un porc solt: Trencar-ho tot, fer un desastre.

Fil que penja... botifarra que falta!: Es diu per a indicar que una cosa és evident.

que moltes

GACHASMIGAS JORGE MONTES RUÍZ Aquesta recepta és típica dels pastors. Amb la farina com a ingredient principal, es pot combinar amb molts altres productes. Un d'ells és el porc, normalment el dia de matança. Un altre poden ser les creïlles, com ens proposa Jorge. INGREDIENTS: · Oli d'oliva · Sal · Farina · Aigua · Creïlles UTENSILIS: · Cassola · Bol · Paleta ELABORACIÓ: Fregir les creïlles com si s anara a fer una truita. En un bol batre la farina amb l´aigua, sense que es formen grums. Quan les creïlles estan fetes, li llevem l'oli. Afegim la pasta que hem obtés de la farina i l'aigua. Hem de treballar mesclant la creïlla i la pasta, pegant-li la volta fins que estiga daurada pels dos costats. I finalment ja podem servir-les i menjar-les. QUÈ BONES!!

LLOM DE PORC ROSTIT AMPARO ZAPATA SERRA Del porc ens agrada fins el caminar! Qualsevol de les seves parts està ben bona. Amparo ha triat el seu llom, i s'ha posat a cuinar-lo ben rostidet. Voleu saber com es fa? Aquí teniu els passos a seguir!

INGREDIENTS: · 1 1/2 kg de llom de porc · 1/2 llima · Sal i pebre · Aigua ELABORACIÓ: Es lliga el porc com un rostit corrent. Se li posa sal i pebre, almenys un hora abans de posar-lo al forn. S'encén el forn uns 5 minuts abans de posar la carn. Es fica i es deixa daurar amb el seu greix si el té. Si no, s'unta el llom lleugerament amb mantega de porc. Se li dóna la volta varies vegades fins que estiga daurat per tots els costats; aleshores s'afigen unes 3 o 4 cullerades soperes d'aigua calenta, i amb la salsa s arruixa el rostit de quan en quan. Es tindrà rostint 1/4 d'hora més. Després es traurà del forn, i el trinxarem a rodanxes fines. S afegeixen unes gotes de suc de llima a la salsa, i es mescla. Es serveix amb la salsera. BON PROFIT !

BARQUETES DE SOBRASSADA AMB MEL ALBA JIMÉNEZ DOLADER Aquest és un aperitiu ben saborós que es fa en molts pobles, especialment aquells relacionats amb les terres mallorquines. Alba ens explica com fer-lo. INGREDIENTS: PER A 12 BARQUETES · 250 g de sobrassada a temperatura ambient. · 3 cullerades de mel. · 2 branquetes de romer. · 12 ous de guatla. · Sal. · 1 baguet de pa. · Oli per fregir. ELABORACIÓ: Per començar posem dins d una paella la sobrassada, i amb l ajuda d una cullera de fusta, l anem torrant a foc mitjà. Hem de menejar la sobrassada amb freqüència perquè no ens interessa que es creme. Passats uns 5 minuts, hi afegim la mel i la mesclem amb la sobrassada i el romaní, i caramel·litzem 2 minuts. La sobrassada ja està apunt. Ara ens disposarem a fregir els ous. Perquè queden bé, només hi ha un truc: l oli no ha de ser molt calent. Si és massa calent, els ous es fan lletjos. Per tant, posarem una paella amb oli a foc mitja/baix (el just i necessari perquè es coguen) i anem dipositant els ous dins l oli. Els ous són una mica mals d obrir perquè tenen un tel resistent i més que trencar la closca s ha d esqueixar, però una vegada agafat el truc no té problema. Els fregim tots: sabrem que estan apunt quan el blanc estiga cuit. Els posem una mica de sal. És hora de muntar. Tallem 12 trossos de la baguet d un dit d amplada, i els posem sobre la safata o plat escollit. Si la sobrassada s ha refredat, la tornem a escalfar una mica. Després amb una cullera agafem una petita quantitat (la cullera vos pot servir de mesura) i n escorrem el greix líquid sobrant. Ho dipositem sobre el trossos de baguet i hi col·loquem un ou damunt. Repetim l acció fins en haver acabat, i ja són apunt per pegar-li una bona mossegada! Espere que siguen del vostre gust!

BOTIFARRA AMB MONGETES DANIEL ESTEVE SERRANO Aquesta recepta es fa en molts pobles catalans el dia de Sant Antoni. Però a Daniel Esteve la que més li agrada és la que li fa sa mare. Per això ens detalla la recepta a continuació: INGREDIENTS: · Botifarra de carn de pagès. · Mongetes del ganxet o del barco. · Oli d'oliva. UTENSILIS: · Ganivet · Graella · Cassola · Plat ELABORACIÓ: En primer lloc posem les mongetes en remull tota la nit. Al dia següent es canvia l'aigua i es posen a coure durant 2 o 3 hores a foc molt lent. A continuació quan falten 10 minuts, es posa la sal, s'escorren les mongetes i ja es poden menjar. Després la botifarra originalment es fa a la brasa, però en casa les podem fer a la graella. Finalment s'uneixen en el mateix plat les mongetes i la botifarra.

EMBOTITS CASOLANS JOSE ALFONSO VIVO VIVO Fer embotits no és gens fàcil. Cada família té les seves receptes secretes. Jose ha volgut oferir-nos la recepta secreta de la seua iaia Salud, qui amablement ens ha revelat el seu secret.

XORIÇOS INGREDIENTS: · 2 kg de carn · Un cap d'all · 4 cullerades soperes de pebre roig · 1 kg de sal per carn · mig got d'aigua tíbia · 3 budells de porc ELABORACIÓ: · Es pica la carn · Es desfà a l'aigua el pebre roig i la sal · Es piquen els alls · Es pasta tot i es deixa reposar durant l'hora · Finalment s emboteixen tot en els budells del porc.

BOTIFARRES INGREDIENTS: · Pinyons · 3 kg ceba bullida · 2 gots de sang de pasta · 1 kg de mantega de porc · 1/4 kg arròs bullit · 5 g de pebre i 10 g de sal · Orenga i clau al gust · Mitja carabassa fregida el dia d abans ELABORACIÓ: · Es desfà la ceba, l arròs, la sang, les espècies, els pinyons, la mantega desfeta. Es mescla tot, cal remenar amb les mans. · S emboteix en els budells del porc. · Es punxen els budells i es fiquen en aigua bullint durant 15 minuts.

5. DE L HORTA AL PLAT A l'estiu bon cuinat, i a l'hivern bon estofat! 5.1. ALLS All en dejú, remei segur! L all és una planta provinent de l Àsia que té un gust fort i picant, i es fa servir molt a la cuina de la nostra casa per fer sopes, sofregits o salses com l allioli. És sabut que va molt bé per als constipats, la tos i altres malalties. Antigament la gent en penjava als balcons de casa amb la creença d allunyar la mala sort. Plantem alls al nostre hortet: un bon moment per a plantar alls és durant l hivern. Així els podrem collir tendres per a la primavera o secs durant l estiu. Com ho sembrem? Fem un clot. Agafem un all i el clavem per la part plana, deixant la part punxeguda a la vista. Ho tapem amb terra. A 10 cm clavem un altre, i així fins que Ferran el conserge ens ensenya a sembrar alls. vulguem. Ho reguem i a esperar!!

Estar com un all: Estar molt sà.

Quan no té all té ceba: Es diu a aquelles persones que sempre es queixen, o sempre posen excuses.(També podem dir Quan no té col, té bleda )

5.2. FLOR-I-COL. Col de gener, bona com el corder. Les hortalisses més típiques d aquesta època de l any són les que pertanyen a la família de les crucíferes, entre les que destaquen varietats com la col, la col de Brussel·les, el bròquil, etc. En l hort escolar també hem plantat algunes d aquestes hortalisses, i molt prompte les assaborirem; no és necessari cuinar-les, crues també estan ben bones. Aquesta va ser la nostra primera collita d enguany.

Presumia de col i resultà ser un rave: Es diu quan una persona es vanagloria d'una cosa i després no la té.

5.3 LA CARXOFA Les carxofes de Polop quan bullen fan xop-xop! Aquesta hortalissa és originària de la costa mediterrània, de Sicília o Egipte. Aquí ens interessa parlar de les propietats nutricionals dels aliments, però la carxofa té un història curiosa a la mitologia. El déu Júpiter es va enamorar de Cynara, una noia rossa i molt bella que el va rebutjar. Júpiter, que tenia un caràcter que déu n hi do, la va transformar en Cynarascolymus, que és el nom científic de la carxofa. Així que, si un déu us va darrere, penseu-vos-ho dues vegades abans de rebutjar-lo!!

Amb diners...carxofes!: Amb diners es poden comprar moltes coses (però nosaltres sabem que les coses realment importants no es compren amb diners)

SOPA D´ALL MARC CASTRO RUÍZ Quan arriba el fred ens ve de gust una bona sopeta calenta. Marc ens proposa una d'all, ben nutritiva i saludable. Ell mateixa l'ha cuinada per a tota la família. Mireu quina bona pinta té! INGREDIENTS: · 8 Alls · 100 g de xoriç · 4 Tallades de pa · 4 Ous · Oli d'oliva · Sal · Pebre-Roig · Aigua UTENSILIS: · Olla · Cullera de fusta · Cassoletes de fang ELABORACIÓ: En una olla amb oli sofregim els alls, el xoriç i una culleradeta de pebre-roig. Es posa l'aigua i es deixa bullir 10 minuts a foc mitjà. Es rectifica de sal i es deixen caure els ous un a un perquè s escalfen i es deixa coure 2 minuts més. Es serveix en cassoletes de fang individuals en les que hem posat una tallada de pa torrat. Hem d'anar en compte de no rebentar els ous perquè quede més bonic. Bon profit!

RECEPTA D'ALL i OLI ALEJANDRO LINARES GINESTAR L'all i oli és una de les nostres salses més típiques. És menjar per a acompanyar un arròs, o simplement untada en un tros de pa. Alejandro ens explica una forma de fer-la, encara que hi ha moltes maneres diferents.

INGREDIENTS: · 3 ó 4 alls · Oli d'oliva UTENSILIS: · Colador · Morter ELABORACIÓ: Pelar els alls i colar-los en un morter amb un poquet de sal. Xafar-los bé fins que es queden com una pasta. Incorporem l'oli d'oliva molt lentament mentre es fa girar tot el temps la mà del morter en la mateixa direcció (es precís que quan incorporem l'oli aquest no caiga directament al fons.)

ARRÒS AMB FESOLS I NAPS DANI MARÍN GARCÍA Dani ens proposa un dels plats de l'hivern per excel·lència. Li ha donat la recepta la seua iaia Maria, així que de segur que està boníssim! (Ja sabeu que les iaies sempre cuinen bé!) INGREDIENTS: · Quatre trossets de costella de porc · Una tapeta de porc · Quatre trossets de costella de vedella · 1/4 kg de fesols · 2 naps · 1 napicol · 1 xirivia · 2 ó 3 carlotes · 4 ó 5 penques · 2 ó 3 bledes · 1 trosset de col rissada · Sal · Oli · Pebre roig · 2 cullerots d'arròs

UTENSILIS · Una olla a pressió · Un ganivet · Un cullerot · I una paella per fer el sofregit.

ELABORACIÓ: Primer posar els fesols amb aigua gelada. Amb un poc d oli, sofregim la carn i les verdures a trossets amb un poc de pebre roig. Quan ja està ben dauradeta, aboquem l aigua i li posem la sal. Tapem l olla. Quan l aigua bull, s afegeix l arròs i ho deixem durant 20 minuts. Ho deixem reposar uns minuts i ja està bo per a menjar!

PUTXERO ANDALÚS MÍRIAM MARISCAL BENLLOCH Els dies de fred a Míriam li agrada anar a casa la seua iaia María, perquè sap que allí li espera un bon putxero andalús. Ella ens ha brindat aquesta recepta. INGREDIENTS: · Cigrons · Cansalada · Carn · Creïlles UTENSILIS: · Olla · Cassola · Safata ELABORACIÓ: Primer posem l'olla amb aigua al foc. Quan l'aigua estiga calenta li afegim els cigrons, la cansalada i la carn. Ha d'estar al foc més o menys una hora Quan estiguen fets els cigrons, traurem la carn a la safata i posarem les creïlles a l'olla. Finalment, i quan estiguen fetes, les retirem del foc i ja esta fet!

OLLETA DE BLAT PICAT PAU MARTÍNEZ I GILABERT Com no podia ser d'una altra manera, Pau acompanya la seua recepta amb un poema al blat picat. Tot un homenatge a aquest plat tan nostre i a la seua iaia, ........., que ens han contat que el fa d'allò més bo!

En el poble de ma mare, a Beniarrés, a l'hivern el blat picat es menja en un tres i no res. És un plat consistent i dóna molta energia està molt bo i et quedes ple tot el dia. És un plat típic a la Marina i al Comtat i molt exquisit per descomptat !! Ara us explicaré com el prepara la meua iaia per a mi el millor del món, d'ahir i d'ara. INGREDIENTS: · Blat picat · Fesols secs · Bledes · Naps · Xirivies · Carlota · Una cabeça d'alls ELABORACIÓ: Se sofregeix la carn, amb una ceba trossejada, una cabeça d'alls i tomaca ratllada. A continuació s'afegeixen els fesols secs i el blat, la carn i les verdures i es cobreix d'aigua. S'afegeix la sal i es deixa coure a foc lent durant unes tres hores aproximadament. Passat eixe temps... tots a dinar!!!

· · · · · ·

Costelles de porc Ossos de porc Cua de porc Careta de porc Una ceba trossejada Oli d'oliva

· · · · ·

Sal Aigua Penques Creïlles Caragols

CREMA D ESPÀRRECS ALMA GARCIA DE LA REINA MOULT Alma ens proposa un plat ben saludable. Ja sabeu que hem de menjar verdura tots els dies, i aquesta és una bona manera de fer-ho! INGREDIENTS: · Una dotzena d'espàrrecs. · 3 creïlles grans. · Mitja ceba. · Un all. · Pebre. · Aigua. · Un rajolí de nata. UTENSILIS: · Un ganivet afilat. · Una olla. · Una liquadora. ELABORACIÓ: Primer picar tots els vegetals, els posem en una olla amb 4 gots d'aigua. Els deixem bullir durant 20 minuts. Després es barreja tot amb la liquadora fins que quede suau. A continuació afegir la sal, el pebre i la nata. I finalment servir ben calent.

SOPA ROJA DE RÚSSIA DANIEL CARRASCOSA SEREBINNIKOV A Rússia fa molt de fred, i això Daniel ho sap molt bé. És per això que ens ha portat aquesta recepta tan ideal per als durs dies d'hivern. INGREDIENTS: · Carn de porc trossejada · 2 remolatxes · Tomaca fregida · 1 ceba · Mitja col · 4 ó 5 creïlles grans · 1/ 2 pebrera roja · 1/2 pebrera verda · (es pot afegir qualsevol verdura) ELABORACIÓ: Primer s ha de sofregir la carn 20 ó 30 minuts. Després es posa tota la verdura a trossets xicotets, inclòs la creïlla i ho bullim 20 minuts més. A part fregim la ceba amb tomaca fregida i ho aboquem a la sopa. La sopa està llesta per a servir. Pots posar al plat un poc de maionesa o pebre roig. Per a xuplar-se els dits!!!

ARRÒS CALDÓS AMB BLEDES ANDREA BOLUFER MONSONÍS El papà d'Andrea fa uns plats exquisits. És per això que ella no ho va dubtar gens a l'hora de preguntar sobre aquesta recepta tan saborosa. Voleu saber de que es tracta? Seguiu llegint! INGREDIENTS: · Aigua · Bledes · Arròs · Oli · Pebrera roja · Costella de porc · Sal · Pebre dolç · Colorant. UTENSILIS: · Ganivet · Cullera de fusta · Cassola · Cullereta de postres.

ELABORACIÓ: Primer, és molt important llavar els ingredients (bledes i pebrera) Segon, trossegem la pebrera en tires, i les bledes en trossos de tres dits. Tercer, sofregim la costella, quan està quasi feta afegim la pebrera i la bleda. Després menegem els ingredients, afegim una cullereta de postres de pebre dolç i de colorant, tornem a menejar i afegim aigua i sal. Quart, quan està bullint baixem el foc durant 15 minuts. Després afegim l arròs i deixem bullir durant 15 minuts. Bon profit!!

Gallina vella fa bon caldo: Les persones majors tenen experiència i saben moltes coses.

més

Cada olleta té la seua tapadoreta: Tots tenim una parella amb els nostres gustos, interessos, etc.

Cassola

vella,

bony

forat!: Quan vas fen-te major, vas tenint més malalties.

Faltar una bullida: es diu a aquelles persones que són poc espavilades, que fan coses sense sentit.

6. QUARESMA Acabada la quaresma, acabat el bacallà Després dels dies de festa i disbauxa que representa el Carnaval, arriba la Quaresma. El mateix dia que acaben les festes de carnestoltes, el Dimecres de Cendra, comença un període de quaranta dies, que just són els dies que falten pel Diumenge de Pasqua. Segons la tradició cristiana, durant aquesta quarantena, s havia de fer una preparació física i espiritual per encarar l arribada de la Setmana Santa. Antigament començava aleshores un procés en el que els cristians havien de fer una mena de penitència, practicant el dejuni i l abstinència. Amb el pas dels anys, aquest sacrifici es va anar diluint i, tradicionalment, es deixava menjar molt lleuger durant la setmana (aigua, brou i verdura) i es permetia menjar peix només els diumenges. La carn i els ous estaven prohibits durant la Quaresma. Avui en dia, si us hi fixeu, veureu que el Divendres de Quaresma molts menús tenen el peix com a element principal, evitant de posar carn com a herència d aquesta tradició. A continuació també us proposem alguns d'aquests plats típics en esta època. LA VELLA QUARESMA Els 40 dies, o 7 setmanes, de prohibicions estan representats pel personatge de la Vella Quaresma. Es tracta d una dona vella i arrugada, amb un mocador al cap, i amb una característica molt peculiar: té 7 cames. Tantes cames com setmanes falten perquè arribe la Setmana Santa. La seva missió és procurar que els més menuts no mengen carn, i per això sempre porta un bacallà a les mans, per tal de donar peix a la matinada. A la classe també hem elaborat una Vella Quaresma, a la que hem anat arrancantli les 7 cames per tal de saber quantes setmanes ens faltaven per a la Pasqua:

Vella Quaresma, Vella Quaresma Ai! Que no pot caminar. Té moltes cames i s entrebanca; entre tots l hem d ajudar. És que li hem de treure una, una, una, una, una ... És que li hem de treure una, perquè puga caminar" (Música de La Cucaracha )

Tallar el bacallĂ : ser el que mana, al qui tots obeeixen.

Estar sec com un bacallĂ : Ser molt prim, no tindre gens de greix.

PAELLA AMB FLOR-I-COL I ABADEJO ALBA GARCÍA GINER Els dies de quaresma, en els que el bacallà és l'element tradicional, aquesta recepta es reprodueix en moltes cases. Alba ha volgut oferir-nos-la, perquè ningú es quede sense la seua paella! INGREDIENTS: · Arròs (una tasseta per persona) · Alls tendres. · Abadejo dessalat. · Flor-i-col. · Pebre roig. · Oli. · Aigua. (el triple que d'arròs) · Sal. · Colorant alimentari (o safrà). ELABORACIÓ: Preparem un perolet amb un poc d'aigua (que serà el brou que gastarem, pensem que són tres tassetes per persona, per tant, calculem el que necessitem per no quedarnos curts ni fer-ne massa, perquè si en fem massa quedarà més dessaborit). En una paella (podem gastar ja directament la que gastarem per fer l'arròs), posem oli i sofregim els trossos d'abadejo una miqueta. Quan acabem, els traiem i els posem al perol amb l'aigua, els fem bullir un poquet i els traiem. Tallem la flor-i-col a trossets grans i els alls tendres a trossets i, amb el mateix oli, els sofregim també. Podem traure la flor-i-col després d'un poc i pegar-li un bull a l'aigua per donar-li més gustet al caldo i perquè s'acabe de fer, però no molt perquè si no se'ns desfà. Després, en la mateixa paella, sofregim l'arròs i posem pebre roig, se'n posa prou, i un poc de colorant per donar-li color a la paella. Quan ja està l'arròs sofregit, afegim la resta d'ingredients i ho barregem tot bé. Amb el brou bullint, afegim tres tassetes per cada tasseta d'arròs que havíem posat i ho tenim uns 10 minutets bullint a foc viu. Després baixem el foc i deixem que es vaja consumint poc a poc. Com tots els arrossos, si una vegada fet el deixem reposar uns minutets, està més gustós.

ARRÒS AL FORN AMB PANSES I MANDONGUILLES DE BACALLÀ ÁLVARO MORA JULIÁN Álvaro ens proposa una alternativa a l arròs al forn per als dies de quaresma. Es tracta de substituir la carn per mandonguilles d'abadejo. Li l ha demanada al mestre Joan, qui assegura que sa mare la fa de categoria. No ens cap cap dubte! INGREDIENTS: (Per a 5 persones) · Mig quilo d'arròs · Uns quants alls tendres · 200 g de cigrons · 200 g de panses · Un pessic de sal · Un poc de safrà · 10 mandonguilles de bacallà (recepta apart) ELABORACIÓ: L arròs: Pel matí, posarem les panses dins d'un bol amb aigua uns 15 min. mentre, podem posar a bullir els cigrons amb aigua i sal fins que es fan blanets. Prepararem el sofregit de l arròs. En una paelleta posem un poc d'oli i la posem al foc. Mentre es calfa, pelem i tallem a trossets els alls tendres. Quan estan daurats tirem l'arròs (posarem 2 gots) i ho mesclem tot, menejant-ho tot bé. Una vegada està fet, ho llevem del foc i ho deixem reposar. Les panses les traurem de l'aigua i les netejarem (hem de llevar el rabet i les llavoretes de dins) i les eixuguem amb un tovalló de cotó. Ara posarem els ingredients en una cassola de fang: Primer posarem l'arròs i els alls tendres que tenim preparats. Després li tirarem el safrà (o colorant). Ho mesclem bé i ho repartim per tota la cassola. Després escamparem per dins de la cassola els cigrons i les panses, i tirarem dins l'aigua que havíem reservat de les mandonguilles, ben calenteta. Si hem posat dos gots d'arròs, hem de posar 4 gots d'aigua. Per últim posem dins les mandonguilles, repartidetes, i ho posem al forn (ha d'estar calent) a 225º, durant uns 25 minuts. Quan ja està tot sequet i daurat.... ja està bo per a menjar! Bon profit a tots!!

Les mandonguilles: INGREDIENTS: · Bacallà · Creïlles · Sal

· · ·

Canyella Pinyons All

· · ·

Julivert Ou Pa rallat

En un perol amb aigua posem a bullir el bacallà i les creïlles durant uns 20 minuts. Quan està tot bullit hem de guardar l'aigua (la passarem per un xino per tal de que no hi haja cap punxeta).Un cop tot bullit, hem de fer una massa amb el bacallà, les creïlles, la canyella , el pinyons, l'all, el julivert i un poc de sal. Ho mesclem tot bé. Afegirem el rovell de l'ou i comencem a donar forma a les mandonguilles. Quan ja estan fetes hem de batre la clara de l'ou, i en primer lloc les passarem per la clara i després per pa ratllat. En una paella tindrem l'oli ben calent i les fregirem.

ARRÒS AMB COSTRA NÚRIA DELGADO CABRERA El dia abans del dimecres de cendra, el darrer dimarts, es tradició menjar aquest arròs. Amb aquest àpat ens acomiadem dels dies de festa per a començar amb el dejú de la quaresma. Núria ens ha portat la recepta, per tal de no perdre tradicions. INGREDIENTS: Per a 6 persones. · 1 conill. · Mig pollastre. · Embotit: llonganissa blanca, llonganissa roja i botifarra. · 1 tomaca madura. · ½ litre d'aigua. · Safrà. · Julivert. · Sal. · Arròs. · 1 dotzena d'ous. · ½ got d'oli.

ELABORACIÓ: Es posa al foc en la paella, i se sofregeix l'embotit. Se sofregeix el pollastre i el conill, i als pocs minuts s'afegeix la tomaca. Una vegada sofregit, s'afegeix el mig litre d'aigua, la sal, el julivert, l'arròs i l'embotit, i es deixa coure durant 10 minuts. S'apaga el foc i es procura que quede un poc caldós. Es baten els ous i es tiren per damunt de l'arròs. Es fica al forn precalfat a 220º fins que els ous quallen, formant una costra. Després es trau del forn i a menjar. Bon profit!!!

Foto: Restaurant Les Drassanes

CIGRONS DE QUARESMA LUCÍA PRIETO SÁNCHEZ Lucía ens va parlar dels cigrons de son pare i no vam voler perdre l'oportunitat d'assaborir-los. És una recepta ben deliciosa, tant per als dies de quaresma com per a la resta d'hivern. INGREDIENTS: · Alls tendres · Un all porro · Cigrons · Col · Bacallà UTENSILIS: · Olla · Ganivet · Cullera de fusta. ELABORACIÓ: Primer tallem l all porro a trossets. Fregim els alls tendres i l all porro. Tallem la col i la fregim. A continuació fem els cigrons i el bacallà. Per últim esperem 30 minuts. BON PROFIT !

7. SI L ENCERTE, L ENDEVINE!! Aquestes endevinalles ens parlen de productes relacionats amb l hivern. Quantes eres capaç d esbrinar? Fes un dibuix en cadascuna d elles.

No has trobat la solució? Busca-la en aquesta sopa de lletres!

ELS MESTRES VOLEM ACOMIADAR-NOS DONANT-VOS L ENHORABONA PEL VOSTRE TREBALL, I ANIMANT-VOS A SEGUIR ESFORÇANT-VOS DIA A DIA, NO SIGA CAS QUE US PASSE COM A MIQUELET: EN MIQUELET

En Miquelet no estudia; els llibres li agraden poc; tot el dia es passaria engandulit amb el joc. La història li fa migranya i les mates mal de cap. Pobre d ell, si no s afanya per aprendre el que no sap! Amb el martell o la ploma, l ordinador o el volant, la vida no va de broma: qui sap més, passa endavant. El món dóna moltes voltes, i s ha de ser espavilat. Qui segueixi els poca-soltes es quedarà arraconat.

Joana Raspall