Agost 2013 Volum 1: La Segarra Número 1: Biosca
Imatges de pedra I de silenci Patrimoni funerari.cat
La Segarra: una comarca desconeguda La Segarra és una comarca
Contingut La Segarra 1 El municipi de Biosca 2 Cementiri de Biosca 2 Cementiri de Sant Pere Sasserra 3 Clot dels Morts 4 Cementiri de Lloberola
4
Cementiri vell de Lloberola 5 Cementiri de Mas d'en Forn 6 Què entenem per patrimoni funerari? 6 Agraïments anònims 7 Contacte I col·laboracions 7
interior de Catalunya amb una història i un patrimoni cultural, immaterial i natural ric i desconegut. Terra de castells, de cases fortes, de cultiu de secà, de petits turons i de vil·les closes. L'autovia A2 és l'eix viari vertebrador però a la vegada fracturador d'aquest territori, que n'ha fet una terra de pas. Fer-ne la destinació del nostre viatge en canviarà la perspectiva i ens obrirà un ventall de possibilitats culturals i esportives. La Segarra històrica, que incloïa poblacions de la vall del Corb i de la conca del Gaià va quedar repartida en cinc comarques: Urgell, Les Garrigues, Conca de Barberà, Anoia i Solsonès. Aquest estudi es basarà, però, en la distribució comarcal i municipal publicada a les bases de dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), amb l'objectiu que en sigui més fàcil la classificació. S'han visitat tots els municipis de la comarca, un total de 21: Biosca, Cervera, Estaràs, Granyanella, Granyena de Segarra, Guissona, Ivorra, Massoteres, Montoliu de Segarra, Montornès de Segarra, Les Oluges, Els Plans de Sió, Ribera d'Ondara, Sanaüja, Sant
Guim de Freixenet, Sant Guim de la Plana, Sant Ramon, Talavera, Tarroja de Segarra, Torà, i Torrefeta i Florejacs. Per fer aquest inventari, s'han visitat prop de 120 nuclis i poblacions, pràcticament la totalitat dels que conformen la comarca.
investigacions i estudis especialitzats. És per això que en aquest petit recull se'n farà una enumeració però no es descriuran.
Les esglésies segarrenques contenen importants mostres d'escultura funerària, sobretot en forma d'estàtues jacents d'època gòtica i algunes lloses sepulcrals interessants. L'accés als temples, però, no sempre ha estat possible, sobretot als dels nuclis més petits. El patrimoni funerari dels conflictes bèl·lics, que posseïx una estètica i simbologia pròpies, és representat abastament per les necròpolis i monuments d'ambdues guerres mundials, sobretot a Europa. Al nostre territori, tenim dos grans motius d'estudi: la Guerra Civil i les guerres carlistes. També podem considerar patrimoni funerari els jaciments que són específicament llocs d'inhumació. L'estudi d'aquests jaciments està estretament lligat a l'arqueologia i la majoria d'ells disposen de monografies específiques, i
Les localitzacions dels indrets funeraris segarrencs les trobareu al mapa http://goo.gl/maps/qTdQo
Patrimoni funerari.cat
pàgina 2 de 7
El municipi de Biosca El municipi de Biosca té uns 213 habitants censats (2012), que es distribueixen de la manera següent: prop de 170 al poble de Biosca, i més d'una seixantena a Lloberola. Durant el segle XX ha anat perdent població paulatinament. L'economia del municipi es basa en el cultiu de secà, sobretot el d'ordi. Destacarem altres nuclis com Sant Pere Sasserra, també conegut per
Padollers, que és el nom d'un mas proper; Mas d'en Forn, antiga quadra avui abandonada; les masies de la Melgosa, de la Mesquita, de Cabirols, i de Xoriguera; i els santuaris de la Mare de Déu del Pla o de Sant Pelegrí, i el de la Mare de Déu del Solà de Lloberola. La zona diverses decurs carlines. funerari
fou escenari de batalles en el de les guerres El patrimoni del municipi de
Biosca consta de quatre cementiris: Biosca i nou de Lloberola, ambdós en funcionament i de titularitat municipal; el vell de Lloberola, desafectat i en desús; i el cementiri de Sant Pere Sasserra, de titularitat eclesiàstica. A més, hi trobarem un testimoni de les guerres carlines: el Clot dels Morts, i un indret anomenat Els Trossos del cementiri, a Lloberola, exemple de toponímia funerària.
Cementiri de Biosca Com a indrets interessants de la població, destacarem les restes del castell i de la seva capella romànica, dedicada a Santa Maria.
“Acaben coronats per una petxina (cast. Venera) i una creu. És un model de coronament no gaire comú a la Segarra.”
El cementiri de la població té forma poligonal però gairebé rectangular i amida uns 500 m2. És de titularitat municipal i disposa de capella i dipòsit. L'any 2009 havia arribat a un 85% de saturació. L'any 1957 s'hi van fer obres de condicionament per valor de 14.755 ptes. Es troba situat a
Porta d'accés al cementiri de Biosca
poc metres de les darreres cases de la població. Hi destaca un gran mausoleu familiar, de factura moderna i de marbre rosat, amb grans columnes coronades per torxes. La sepultura està protegida per una barana d'acer inoxidable. Cada una de les columnes conté una antiga fotografia i la inscripció del nom del difunt. També observarem un bloc de nínxols, possiblement dels més antics, amb unes
columnes de fust llis i amb capitell decorat, que separen verticalment cada columna. Acaben coronats per una petxina (cast. Venera) i una creu. És un model de coronament no gaire comú a la Segarra.
Patrimoni funerari.cat
pàgina 3 de 7
Cementiri de Sant Pere Sasserra Al terme de Lloberola, a tocar de la carretera C-451 de Biosca a Solsona, ens desviarem per veure una preciosa església romànica, documentada ja al segle XI, coneguda com Sant Pere Sasserra o de Padollers, nom que rep un dels masos propers. L'antiga masia que té al costat mateix s'anomena Mas de Sant Pere. Tot i que consta que durant la primera dècada del segle XX s'hi feien oficis religiosos i que va ser restaurada diverses vegades, l'estat actual permet augurar, malauradament, que el conjunt desapareixerà
en els propers anys ja que es troba en un estat de degradació pràcticament irrecuperable, malgrat estem parlant d'un edifici inventariat pel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'antic cementiri, que amida uns 80m2, està situat a la façana del campanar. És de planta rectangular i envoltat de murs de pedra. La porta d'accés ja no existeix i un palet ens impedeix el pas, per seguretat; de totes maneres, encara hi resta una gran pedra travessera, la llinda del portal, encapçalada per les restes del què podria haver estat una creu al
Església de Sant Pere Sasserra amb el cementiri a primer terme
capdamunt. A dins, observarem una columna amb tres nínxols, dels quals només un té làpida, possiblement del segle XX. A les dues cantoneres del mur perimetral, unes antigues esteles discoïdals atalaien el territori de la Segarra històrica.
“A les dues cantoneres del mur perimetral, unes antigues esteles discoïdals atalaien el territori de la Segarra històrica”.
Porta d'accés al cementiri de Sant Pere
Podeu trobar les localitzacions de totes aquestes mostres de patrimoni funerari al mapa: http://goo.gl/maps/qTdQo
Patrimoni funerari.cat
pàgina 4 de 7
Clot dels Morts: testimoni de la guerra carlina
“Totes les referències indiquen que era un paratge prop del Mas de L'Estany.”.
El mes de maig de 1834 va tenir lloc un important combat entre les tropes carlines, comandades per Miquel Tristany, i les forces liberals, que tenien com a capitost el general VanHalen, prop del mas de L'Estany de Lloberola, situat entre la frontera de La Segarra i el Solsonès, segons els límits territorials actuals. Des d'aquesta atalaia, els capitost carlí, que morí en aquest enfrontament,
controlava el territori d'ambdues comarques. Aquest indret ha estat conegut, des d'aleshores, amb el topònim de “Clots dels Morts”, perquè hi van ser enterrats centenars de soldats després de l'enfrontament. El 2 de maig de 1837 hi va tenir lloc un altre important enfrontament bèl·ic, entre les tropes del liberal Baró de Meer, encapçalades pel coronel Antoni Niubó, i les
carlistes, comandades per Benet Tristany. En el combat moriren més de 400 soldats. Tot i que és un indret que ha estat inclòs en possibles rutes culturals sobre el carlisme a La Segarra i el Solsonès i que en fan referència alguns estudis, no està assenyalat i no n'hem pogut trobar la localització exacta. Totes les referències indiquen que era un paratge prop del Mas de L'Estany.
Cementiri de Lloberola
“Aquest mateix model decoratiu s'anirà repetint en diferents recintes funeraris propers, com a Florejacs o a l'Ardèvol ”.
El cementiri nou de Lloberola és troba situat a uns cinc-cents metres del vell, aïllat i envoltat de camps. És de planta pràcticament quadrada i l'envolten uns murs perimetrals força alts. La porta d'accés, que no presenta un treball de forja rellevant, és de ferro i està coronada amb una creu. Al pilar de l'entrada hi ha gravat l'any 1951, possiblement l'any de construcció d'aquest recinte. Quatre vells xiprers, plantats als angles d'un quadrat imaginari, ens donen la benvinguda i protegeixen una petita creu.
Les sepultures es troben al mur paral·lel a l'entrada i únicament en forma de nínxols, organitzats en quatre unitats d'alçada. Estan protegits per una porxada d'arcades ogivals amb nombrosa decoració floral i geomètrica. Cada un dels arcs porta inscrit a esquerra el mot família i a la dreta el cognom. També porten l'any de construcció, que va des de 1950 a 2005, mantenint el mateix estil decoratiu, excepte el darrer grup de nínxols. Molts dels arcs apareixen coronats per una pinya, símbol d'eternitat ja des d'època grega i romana. Aquest mateix model decoratiu s'anirà
Porta d'accés al cementiri de Lloberola
repetint en diferents recintes funeraris propers, com a Florejacs o a l'Ardèvol. En total hi ha uns 59 nínxols, dels quals 56 es troben agrupats sota les arcades ogivals i tres sota la darrera arcada de la dreta. La majoria de les sepultures estan protegides per un simple encalcinat o per maons. De les poques làpides que hi ha, no se'n destaquen detalls rellevants perquè són les típiques mostres de catàleg funerari actual. Ámida uns 240 m2 de superfície. No té ni capella ni dipòsit.
Patrimoni funerari.cat
pàgina 5 de 7
Cementiri vell de Lloberola El nucli de Lloberola, pertanyent al municipi de Biosca, està format per un petit grup de cases adossades a l’església parroquial de Sant Miquel, les restes del castell, documentat des del segle XI, el cementiri vell, i per masies disperses.
que, tot i ser una tipus de material arenós, encara conté una inscripció relacionada, segons algunes fons, amb la crucifixió de Jesús, que amb la seva mort a la creu va acabar amb el poder de la Mort i va donar la resurrecció als vius:
MORS MORTIS / MORTIM ha uns MORTEM / MORTE DEDIT habitants (traducció: La mort de la Mort a la mort va donar mort amb la mort) Per accedir al cementiri vell (any 2011), hi havia un petit El recinte té planta irregular i abandonat camí des de adaptada a la inclinació del l’església, que avui ha estat terreny, i està format per arranjat. La porta de fusta diverses tombes a terra, antiga estava pràcticament entre les quals n’hi ha que destruïda però conserva la han utilitzat com a làpida llinda de pedra de marès Actualment hi vuitanta-dos censats.
Sepulcres família Sacirera
Al costat dels dos vasos, trobem un doble nínxol emmarcat en un arc conopial coronat per una creu lobulada. En aquest cas, les inscripcions i decoracions són actualment del tot irrecognoscibles.
die X men/sis octrobris/anno MDCCCC/et aetatis/suae LXXI/RIP
Aquí reposa Pau Parcerisa rector de Lloberola de [...] nascut a Montclar. Morí el dia 10 del mes d'octubre de l'any 1900 a l'edat de 61 Per la resta del recinte anys. Descansi en pau. trobem algunes tombes esparses pel terra. Cal El bonet o birret, gravat a la destacar una gran llosa de part superior de la làpida, és pedra d'un mossèn, amb la el símbol habitual per identificar els rectors i inscripció següent: mossens. Hic jacet Paulus Par/cerisa Trobem, encara, un parell de Pchus de Llob/rola ex [...]/Montclar oriundus/obiit creus de ferro i algunes tombes del segle XVII i
antigues esteles discoïdals i tres tombes nobles adossades al mur. Al mur de contenció de l'esquerra tot entrant al recinte, es conserven dos sarcòfags gòtics dins d'arcosolis de volta de mig punt. Ambdós sarcòfags tenen forma rectangular i coberta de doble vessant. Estan molt malmesos per l'erosió a causa, sense dubte, del tipus de material utilitzat: pedra de marès i sauló, de característiques arenoses. Al frontal del primer sarcòfag hi trobem una creu grega i dos escuts, identificats com els de la família Sacirera, important llinatge de Cervera, que havia estat propietària del castell de Lloberola (segle XIV). La inscripció del vas, i les sanefes i escuts de la tapa pràcticament ja no es poden veure. La segona tomba, de característiques molt semblants a la primera, també porta escuts a la part frontal del vas però aquest cop trobem una flor enlloc de la creu central. esteles funeràries abandonades, formant un estrany conjunt. Aquest recinte està desafectat i ja no s'utilitza.
Vista de Lloberola
Tomba del mossen Pau Parcerisa
Doble nínxol amb arc canopial
Patrimoni funerari.cat
pàgina 6 de 7
Cementiri de Mas d'en Forn Mas d'En Forn (també es pot trobar escrit Masdenforn), és una masia segarrenca abandonada i en procés de desaparèixer, situada a tocar del Solsonès El conjunt està format pel mas, constituït per l'edifici principal i
algunes dependències annexes; i la capella romànica de Sant Miquel, situada a uns metres del mas. Aquesta capella està inventariada pel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Segons el mapa de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), Mas d'en Forn conserva encara un recinte funerari, però no n'hem trobat notícies ni bibliografia.
Què entenem per patrimoni funerari? El patrimoni funerari de qualsevol poble és una mostra de la història, de la societat i de l'art que el caracteritza, que sovint s'analitza molt lateralment però que és un valuós testimoni de fets històrics propers, de personatges rellevants i anònims, del canvi en les preferències artístiques i estètiques, del concepte de la mort i, en definitiva, de l'evolució d'un poble. Si es té en compte que molts d'aquests espais o mostres funeràries estan desapareixent per ser substituïts per noves formes i estètiques d'entendre la mort, és interessant fer-ne un inventari o, si més no, un recull. L'espai per antonomàsia que recull el patrimoni funerari és, evidentment, el cementiri, que pot ser de titularitat municipal, parroquial o, fins i tot, privat; però no n'és l'únic. Entre els anys 1784 i 1787 el rei Carles III va promulgar diferents ordes reials que prohibien els enterraments dins les esglésies i ordenaven la construcció de cementiris allunyats de les poblacions per evitar epidèmies perquè els vells cementiris parroquials, sovint situats al costat dels temples i al
centre de les poblacions, estaven saturats. Aquestes ordres no s'acomplirien fins a finals del segle XIX. Aquestes mateixes ordres indicaven el següent: Se haran los Cementerios fuera de las Poblaciones siempre que no hubiere dificultad invencible o grandes anchuras dentro de ellas, en sitios ventilados e immediatos a las Parroquias, y distantes de las casas de los vecinos; y se aprovecharán para Capillas de los mismos Cementerios las Hermitas que existan fuera de los Pueblos, como se ha empezado a practicar en algunos con buen suceso (Real Cedula de S. M. y señores del Consejo en que por punto general se manda restablecer el uso de Cementerios ventilados para sepultar los Cadáveres de los Fieles, y que se observe la ley II, tit. 13, de la Partida primera, que trata de los que podrán enterrarse en las Iglesias con las adicciones y declaraciones que se expresan, 1787). Els cementiris que avui coneixem, per tant, són majoritàriament hereus d'aquesta legislació, sobretot en l'àmbit rural, on encara es conserven antigues ermites
romàniques com a capelles funeràries. Trobarem testimonis de patrimoni funerari, a més, a l'interior de les esglésies i ermites; en monuments funeraris d'algun fet luctuós, i en jaciments arqueològics. A més, l'aproximació a una tomba ens permet deduir i, molt sovint, materialitzar el coneixement d'un personatge històric, ja sigui a través de la simbologia o a través de les circumstàncies que envolten la seva mort. El patrimoni funerari dels conflictes bèl·lics, que posseeix una estètica i simbologia pròpies, és representat abastament per les necròpolis i monuments d'ambdues guerres mundials, sobretot a Europa. Al nostre territori, tenim dos grans motius d'estudi: la Guerra Civil i les guerres carlistes. També és patrimoni funerari els jaciments que són específicament llocs d'inhumació. L'estudi d'aquests jaciments està estretament lligat a l'arqueologia. És per això que, com ja hem dit, en aquest petit recull se'n fa una enumeració però no es descriuen.
Vista general del poble de Biosca, cal del municipi
Agraïments anònims
imatgesdesilenci.blogspot.com
imatgesdepedra@gmail.com
@Imatgesdepedra
issuu.com/imatgesdepedra
Properament a la web!!! Visita'ns a www.patrimonifunerari.cat (en construcció)
Gràcies a tots el segarrencs i segarrenques i a totes les persones que, anònimament i sense saber-ho, ens han ajudat a fer aquest petit inventari funerari: a Miquel Parramon i a M. Josep Jové del Consell Comarcal de La Segarra i al Jaume de Camins de Sikarra, per estimar i conèixer La Segarra; al Restaurant La Redolta de Florejacs, per la seva professionalitat i per la cassola de fideus més celestial que mai hem menjat; a un avi de Talavera per resumir-nos amb passió la vida al camp segarrenc i la crisi; a la Fonda Santa Magdalena de Sant Ramon,
per una sopa de peix i uns macarrons sublims; al restaurant de Montfalcó per haver-nos permès una trobada molt especial per nosaltres; al personal de l'Arxiu Comarcal de La Segarra, per ajudar-nos i no sorprendre'ls gent com nosaltres que busca cementiris i coses rares; a La Collita, per haver-nos allotjat i alimentat amb una professionalitat i simpatia encantadora; al bar Txacolí de Cervera, per acollir-nos amablement amb les seves tapes; a la Societat recreativa L'Amistat de Sant Antolí per brindar-nos
Si vols col·laborar
Proper número
Si vols ampliar, corregir o millorar alguna informació sobre el patrimoni funerari del municipi de Biosca (La Segarra), pots enviar-nos un correu a
El proper número del volum. I dedicat a la comarca de La Segarra, recollirà el patrimoni del municipi segarrenc d' Estaràs.
imatgesdepedra@gmail.com
u
alguns esmorzars de forquilla; a la millor ratafia que coneixem, dels amics de Les Voltes de Guissona ; a Cal Gou de Sant Serni per un entorn i professionalitat difícils de trobar; .....
Ús Imatges o textos
Imatges de pedra i de silenci d'Esther Celma Fe i Toni Flores Larrosa està subjecta a una llicència de Reconeixement-No Comercial-Sense Obra Derivada 3.0 No adaptada de Creative Commons. Si necessiteu imatges o textos, ens els podeu demanar per correu electrònic