LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // MAIG 2012 // NÚMERO 6 LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // MAIG 2012 // NÚMERO 6
E LA R
CA S A DE VIST
ALS
COM ES GUANYA UNA VAGA GENERAL? TRANSFORMA 2012: DEMOCRÀCIA XIV ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA
ENCARA QUE ENS HO PROHIBEIXIN
TORNEM
AL CARRER
L’Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya som una federació que agrupa associacions juvenils que fomenten la participació dels i les joves, des de la pròpia organització i sota els principis d’autogestió, democràcia, laïcitat i transformació social El sentit de la federació respon a la voluntat de treballar conjuntament
amb la idea que la xarxa d’inèrcies ens permeti a tots els casals optimitzar recursos, ser més capaços d’incidir en les temàtiques que ens afecten com a col·lectiu, intercanviar experiències i poder donar suport a tots els projectes que, sota els principis que compartim, vulguin sumar-s’hi. Definim un casal de joves associatiu com a projecte juvenil que, compromès amb la societat, aglutina les inquietuds dels i les joves, que ens mobilitzem per trobar un espai comú d’intercanvi d’experiències i un projecte que ens permet rea-
litzar-nos com a persones, tant a nivell intel·lectual com expressiu, lúdic, d’integració, etc. Per tant, el Casal de Joves Associatiu és un projecte que està implicat amb la societat de manera que analitza el seu entorn i intenta transformarlo per millorar-lo. Entenem que la promoció de la participació juvenil és la fórmula que tots i totes compartim per tal d’aconseguir el canvi social. Per fer-ho desenvolupem activitats de lleure juvenil que, independentment de la seva tipologia, busquen la implicació dels i les joves.
TERRITORI BADALONA
TERRITORI LLOBREGAT
AJ Demasiats Canyadó AJ La Rotllana La Salut CJ El Lokal La Pau - Santaco KAJA Gripau Blau La Morera CJ Kan’piki’pugui Sant Crist
Granja Garrafot Castellbisbal JIS L’Hospitalet CJ La Forja Cornellà CAJ La Mola Molins de Rei CJ Casablanca St. Boi
TERRIRORI BARCELONA AJ TEB Raval CJ El Racó Les Corts CJ Guineueta Guineueta CJ Les Corts Les Corts CJ Queix St. Antoni CJ Queixal d’en Xöves Horta CJ Xiroc Fort Pienc
TERRITORI VALLÈS-OSONA AJ Kndurgnt Canovelles Algo Diferentes Sabadell El Crit l’Amentlla del Vallès CJ Enfarrats Palau-Solità i P. CJ Obriu Pas Barberà del Vallès La Guspira Caldes de Montbui OJU Ullastrell JOENACC Hostalets de Balenyà
Associació de Casals i Grups de joves de Catalunya c/ Avinyó, 44. 08002 Barcelona T 93 601 16 16 // M casaldejoves@casaldejoves.org // W casaldejoves.org
LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // MAIG 2012 // NÚMERO 6
EDITORIAL
SEMOS PELIGROSOS Amb un país amb gairebé 5 milions d’aturats, on en el dia a dia es viu amb por a perdre una feina, o amb la desesperació de moltes famílies de no trobar cap font d’ingrés, podem dir que la vaga general ha estat un èxit. Cada cop més persones hem perdut la por a sortir al carrer a protestar per la dignitat que ens estan robant. Cada cop som més les qui no ens creiem que “hem viscut per sobre les nostres possibilitats” mentre veiem com el governs es baixen els pantalons davant de líders europeus i mundials que ni tan sols han estat escollits democràticament. Durant els primers anys de la crisi els i les joves encara teníem l’etiqueta de NI-NI, una etiqueta que ja no s’atreveixen a posar-nos perquè hem demostrat que som conscients del que passa al nostre entorn, i que som els que estem lluitant més que ningú per canviar la situació. Des de fa un any, estem més acostumats que mai a sortir al carrer. No ens cansem perquè les nostres vides són cada cop més precàries, i perquè sabem que cada cop som més els que ens trobem en aquesta situació. Els governs saben que des de fa un temps, les protestes ciutadanes s’han intensificat. L’equació és clara: com més s’acostin les polítiques a models neoliberals més gent estarà indignada amb el sistema i sortirà al carrer. Però en comptes de fer un tomb en la política i buscar solucions al gruix de la població que no
té feina, que no arriba a final de més, que treballa en unes condicions de treball properes a l’esclavatge, els governs segueixen afavorint als poderosos sacrificant drets que, fins al moment, crèiem bàsics.
Però quan crèiem que ja ho havíem vist tot, han anat més enllà. Aprofitant el ressò mediàtic que aconsegueixen els actes més violents als mitjans i la consternació que la difusió de la violència provoca en un ampli grup de la societat, tant el govern del PP com de CiU han decidit que la propera retallada serà reformant el codi penal. Una reforma que equipara actes vandàlics a terrorisme i resistència pacífica a atemptat contra l’autoritat; i que comença a plantejar-se regular d’alguna manera el dret a reunió. D’aquesta manera, veiem com les reformes no busquen millorar la qualitat de vida de les persones i ni tan sols garantir drets democràtics que es garanteixen en la constitució. Sinó que busquen fer-nos cada cop més febles, tenir-nos més atemorits i així seguir sostenint el sistema. Qui sap si d’aquí a uns mesos haurem d’informar a la Delegació del Govern de les reunions als nostres casals...
3
LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // MAIG 2012 // NÚMERO 6
ACCIÓ SOCIAL // VAGA GENERAL
COM ES GUANYA UNA VAGA? El passat 29 de març vam viure una esperadíssima jornada de vaga general, convocada pel principals sindicats contra la Reforma Laboral. Ha estat un any molt mogut al carrer, en pocs mesos s’han concentrat les manifestacions més multitudinàries dels darrers anys, hem viscut una explosió social que ha impregnat de noves formes de mobilització tots els racons de la societat. Però tampoc podem dir que ha estat un any tranquil als despatxos i ministeris, des d’on sí que s’està realitzant una autèntica revolució i, malauradament, amb força èxit. La Vaga General és l’eina històricament més poderosa de les classes oprimides, que rebutgen continuar fent funcionar la màquina fins que no siguin ateses les seves demandes. Una eina amb un currículum d’efectivitat impressionant, que des de la Transició ha tombat o modificat gairebé totes les lleis contra les que s’ha convocat. I és que aquest és l’únic paràmetre que tenim fins ara per mesurar l’èxit o fracàs d’una vaga general: la reacció de l’executiu de torn. Tot i això parlar en termes històrics potser no és una idea massa encertada. El context en què van néixer les vagues, el del capitalisme productiu, té poc a veure amb l’actual. Les categories socials, les
4
formes de relació, la creació de riquesa i valor han evolucionat a un ritme que segurament les mesures contestatàries no han pogut seguir. Per aquest motiu també aquesta vaga tenia, en molts aspectes, un to diferent. Gràcies a l’afortunada impregnació dels aprenentatges del 15M, aquesta vegada s’ha sentit parlar molt de la vaga del 99%, una vaga més social i política que no pas laboral. Unes reivindicacions que superaven la crítica a la Reforma Laboral, la qual cancel·la uns drets que corresponen a un estatus laboral amb el que la majoria dels i les joves ni somiàvem, i posa sobre la taula una concepció més integral dels drets i la vida. Unes consignes que sense deixar enrere la concepció clàssica del treball, interpel·laven a altres figures socials com les aturades, precàries, estudiants, migrants, becàries... Una vaga que sortia de la porta de les fàbriques per conquerir la ciutat. Aquesta actualització de la gramàtica de la vaga pot desorientar als convocants de la mateixa, els grans sindicats, instal·lats en un discurs vetero obrerista que es veu desbordat per aquestes noves formes de participar de la seva convocatòria. També la introducció dels modus del 15M i el central debat de la qüestió de la represen-
tació sacsegen la gestió clàssica de les vagues generals, que és la de la negociació. És tracta d’una demostració de força que pretén una transferència de legitimitat social i política cap a uns interlocutors que representen els interessos de la nostra part. I sembla evident que aquesta transferència té punts febles. Tot i això, aquests debats sobre la legitimitat i la interlocució tindrien sentit en un escenari de negociació, que no és l’actual. Com s’ha comentat abans, tot i la gran agitació social les elits polítiques i econòmiques continuen cavalcant al ritme del There Is No Alternative tatcherià, mentre fan realitat els somnis ultraliberals, carregant-se en mesos les conquestes socials de dècades de lluita. Com es fa, doncs, per guanyar una vaga? Convertint-la en una demostració de força cap a nosaltres mateixes. Fent servir aquest dia per experimentar, sortir al carrer, trobar-nos, reconèixer-nos. Deixar a casa el llençol de la por que ens cobreix quan estem soles, trencant amb l’aïllament i l’individualisme que ens condemna a la feblesa. Serveix perquè el desencís es transformi en ràbia, la soledat en solidaritat, la frustració en il·lusió, la por en alegria. Perquè descobrim noves maneres de relacionar-nos entre les persones que poden vehicular les nostres vides cap a la felicitat. Perquè el lema “juntes ho podem tot” passi de les pancartes a les places, de les goles a les mans.
LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // MAIG 2012 // NÚMERO 6
GÈNERE // AVORTAMENT
PEL DRET A DECIDIR DE LES DONES
SOBRE EL SEU PROPI COS Que vivim en una societat patriarcal i que això ens afecta en molts àmbits de les nostres vides no és cap novetat. Tanmateix, aquesta realitat es fa més explícita quan els valors conservadors es converteixen en lleis i reformes coactives. És justament això el que ha passat amb la qüestió de l’avortament; no fa masses dies l’actual govern de l’estat va anunciar la seva voluntat de recuperar la norma del 1985, eliminant, per tant, els avenços en materia de drets sexuals i reproductius. En aquest sentit, la norma que encara ara és vigent (aprovada al març de 2010), permet que les dones puguin decidir que avorten de manera lliure, fins a la 14a setmana d’embaraç, així com que puguin prescindir de l’autorització de la fa-
mília per fer-ho, en cas que tinguin entre 16 i 18 anys i demostrin que el fet de comunicar-ho als pares i mares les pot afectar negativament. Deixant de banda aquí si la norma existent és suficienment justa o no, el que és clar és que retallar-la per limitar el dret de les dones a decidir no la millora, sinó tot el contrari. Hi haurà qui considerarà interessant el debat sobre el moment en què es crea la vida, però, en qualsevol dels casos, és subjectiu i pertanyent a l’àmbit moral. Que se li digui assessinat a l’avortament és, com a mínim, demagògic. I que es digui que les dones menors d’edat no tenen autonomia per decidir sobre el seu propi cos, quan al mateix temps tenen autonomia per decidir casar-se o entrar en un quiròfan és, com a mínim, contradictori. Així que, considerant-nos els Casals entitats feministes, no podem fer una altra cosa que mostrar el nostre rebuig a les propostes de l’actual govern de l’estat, les quals representen un sector de la societat que s’oposa a la llibertat de les persones i que, a més, pretén incidir públicament a partir de postulats i idees pròpies d’una moral religiosa molt concreta, la qual huaria de quedar-se en l’àmbit privat.
Des d’una visió positiva de la sexualitat, no serem nosaltres les qui direm que l’avortament és una solució als embarassos no previstos; ara bé, d’aquí a considerar que garantir el dret a avortar és el mateix que promoure els avortaments, hi ha un troç. Com ja hem repetit moltes vegades, des de Casals de Joves apostem per reclamar a les administracions públiques que garanteixin mesures de prevenció i educació en matèria de sexualitat en les etapes d’adolescència i de joventut i és per això que, davant dels anuncis de l’actual govern, volem continuar reivindicant les mesures educatives i preventives. Així mateix, animem a participar de les mobilitzacions i actes que s’organitzin a favor dels drets sexuals i reproductius de les dones.
5
LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // MAIG 2012 // NÚMERO 6
PEDAGÒGIC // TRANSFORMA
TRANSFORMA: DEMOCRÀCIA
paller de moltes lluites d’esquerres –feminista, ecologista, etc-, que avui ja tenen els seus propis espais) o la relació entre el moviment veïnal i les assemblees sorgides arran del 15M.
El passat 17 i 18 de març, Casals de Joves de Catalunya vam celebrar la 5à edició del Transforma: l’espai de debat de la federació en què, anualment, aprofundim sobre un tema monogràfic. Aquesta vegada el tema escollit va ser la democracia i és per això que vam convidar a diferents persones que, des de la seva trajectòria personal, ens donguessin algunes pistes sobre la qüestió. A la primera sessió, de 16:30 a 18:00 de la tarda, el Fernando Pindado ens va fer una introducció conceptual. El Fernando Pindado és llicenciat en dret per la UAB i és especialista en participació, tant pel seu vessant acadèmic, com pel seu vessant professional i personal. El Fernando ens va explicar, principalment, que el sosteniment del sistema democràtic depèn essencialment de tres processos, als quals anomenava “trinitat democràtica”: l’elecció de persones representants, l’elecció directa per part de la ciutadania i la proposició i debat sobre propostes que aquesta ciutadania pugui fer.
6
Al seu entendre, la nostra democràcia no ha tingut cura per igual dels tres processos (donant molta importància a la representativitat), al mateix temps que tampoc s’ha dotat dels mitjans perquè aquests processos rutllessin. Exemples d’axó els trobem en la crisi de representativitat política de les institucions o en el poc ús d’eines existents, com el referèndum o la consulta, per a predre decisions col·lectivament. A la segona sessió vam entrar en qüestions més tangibles, a partir de les experiències gràcies a les intervencions del Lluís Rabell de la FAVB i el Toret de DRY. Si bé és cert que res tenien a veure les exposicions d’un i altre, totes dues van despertar l’interès dels i les casaleres que érem allà. Algunes idees que van sorgir a partir de la intervenció del Lluís van ser: el canvi del paper del moviment veïnal arran de la vehiculació d’algunes lluites en moviments socials amb caràcter propi (el Lluís explicava com als anys 60 les associacions de veïns/es eren el pal de
La intervenció del Torent, en canvi, va tenir un caràcter més 2.0 Algunes de les idees que van sortir arran de la seva explicació van ser: com el paper de les tecnologies 2.0. canvia l’espai de lluita (l’organització associativa tradicional avui pot ser un espai virtual), com la forma a partir de la qual percebem la informació transforma el nostre paper d’acivistes polítics (la manera com concebem el món és diferent perquè aprenem de manera diferent) o com el poder de convocatòria es troba en nous espais (un exemple d’aquest fet podria ser el twitter en el moviment 15M). Tot i que aquestes dues intervencions giraven al voltant d’experiències molt diferents, val a dir, però, que compartien una idea: que la democràcia ens interpel·la a totes i que, previ a qualsevol forma de lluita, cal un posicionament envers la realitat. I que aquest posicionament implica un procés de politització ciutadana. Després de l’intens dissabte, diumenge al matí vam extreure algunes reflexions sobre el paper que hem de jugar els Casals de Joves en la construcció democràtica. Tot i que, després de tant contingut es feia difícil concretar conclusions, en breu editarem tot allò que es va parlar. Però això serà un altre dia.
LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // MAIG 2012 // NÚMERO 6
ACTIVITATS // TRANCADA
Ho haveu vist! Ho haveu vist això? Busquem gent casalera amb ganes d’organitzar La Trancada 2012*
El circ dels casals de joves! (Perdoneu, però algú ho havia de dir!) És per això que si tens ganes de participar en la seva preparació, tens una cita el proper dimarts 3 de maig a les 19:30 a l’ACJ (c. Avinyó 44, 3r pis) Cal que confirmeu l’assistència a: activitats@casaldejoves.org Vinga va, que la liarem parda!
* La Trancada és una Trobada de Joves de petit format i en família (només per a casaleres).
7
LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // MAIG 2012 // NÚMERO 6
ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA
XIV ASSEMBLEA GENERAL
I ja en portem XIV!!!!! Com moltes de vosaltres ja sabeu, el dia 17 vam celebrar la 14ª Assemblea General de Casals de Joves de Catalunya, a la qual vam aprovar línies, projectes, pressupostos i memòries. Si bé l’assemblea va tenir un carácter força tranquil (no van haver-hi masses veus critiques), aquí presentem un resum dels aspectes més rellevants. Segurament, allò que hem d’aplaudir més és l’entrada de dos nous Casals a la federació (Enfarrats de Palau i Kndurgnt de Canovelles), els quals amb molt d’entusiasme ens van presentar els seus respectius projectes. Sí, dues entitats noves al territorio VallèsOsona que, com ja comença a ser habitual, està que “se sale”. A banda d’aquesta bona nova, l’Assemblea va servir també per reafirmar el projecte territorial de 8
la federació, així com per apostar (aquesta vegada esperem que sense cap impediment) per una línea comunicativa amb més força (twittera, renovada i estèticament bonica!). Prova d’aquest fet va ser que, gràcies al company Marc (que va marxar del secretariat just en aquesta assemblea) vam tenir un twitteig constant a #AGOCasals, que podeu llegir com a adjunt a aquestes línies.
Finalment, l’assemblea va servir també per despedir-nos del Marc, el Carlos i la Helen (ara ja ex-presi), la qual ens va dedicar un discurs d’allò més motivador (gràcies Helen!) i a la qual va substituirà el Joan Montes en els propers 2 anys. Ara sí, us deixem amb el resum 2.0., que prova la quantitat de temes parlats!
LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // MAIG 2012 // NÚMERO 6
ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA
Demà XIVa #AGOcasals a @CAJLaMola a Molins de Rei. Cami de la @CAJLaMola #actitudcasalera de bon mati Aprovats els nous estatuts de @casalsdejoves Memòria visual que recull l’#actitudcasalera de tot el 2011 Memòria del 2011 de @casalsdejoves aprovada per unanimitat. Aprovats el compte de resultats i el balanç econòmic 2011 AJ Knadurgnt de Canovelles i CJ Enfarrats de Palau-Soità i Plegamans noves entitats membres Per majoria absoluta @jmontes15 serà el relleu a la presidència d’@HelenaGiner Grups de treball a l’#AGOcasals: a) L’autonomia política dels territoris. b) Relacions interncionals de la federació. Coral: “Organitzarem El Jolgorio o La Baixada a les comissions territorials de Badalona” Ens plantegem l’expansió com a objectiu principal del territori llobregat. L’acció social, ara més que mai, la treballarem transversalment. És la punta de llança dels nostres projectes. Àrea de salut. @MartalopezMarta: “Farem la 2a part del recurs Menja’m” Gènere. @MartalopezMarta: “Enfortirem Degenerades i seguirem l’acord de formacions amb les Candela” El nostre plantejament amb @MLP_CAT és que la força del moviment siguin les entitats de base associativa. Comunicació. “Agenda casalera”, renovació de “l’espai casalero” i consolidació de “La Traca”. Es preseten esmenes a les Línies 2012: Km0, Comissió de la Trancada i Habemus Party. Respostes a les esmenes. Km 0: dirigit a adolescents d’edats de 14 a 16 anys i cal ser més clars amb el projecte. Respostes a esmenes. Habemus Party: Les activitats no són inamovibles. Aquesta funciona des de la visita del Papa i la mantenim.
Segueix @casalsdejoves i inventa’t hashtags d’actitud casalera per piular les activitats del casal! 9
LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // MAIG 2012 // NÚMERO 6
TERRITORIS // LLOBREGAT
XV EDICIÓ DEL XAPULINA ROC Un any més, des de l’Associació de Joves de la Palma (AJLP), presentem una nova edició del festival a l’aire lliure Xapulina Roc, que comptarà amb la presència d’Obrint Pas, Dr.Calypso, Strombers, Eskassa Llibertat i Caraja’s Van i es celebrarà el pròxim 2 de juny. L’AJLP som un grup de joves de la Palma de Cervelló (Baix Llobregat) que des del 1997 promou el Xapulina Roc i altres actes festius i culturals pel poble. Des del 2011, el Xapulina Roc està inscrit al FesTOUR, una gira de concerts organitzada per l’associació de músics Tercera Via, que s’encarrega de contactar amb ajuntaments i associacions per promoure els grups locals. (Segueix a la pàgina següent) TERRITORIS // BADALONA
CON RUEDAS Y A LO LOCO! 7 de juliol 12.00 am Al parc de montigalà, Badalona Obert a tots els casals prepara la teva andròmina!
10
LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // MAIG 2012 // NÚMERO 6
TERRITORIS // LLOBREGAT
(...) Per l’organització del Festival comptem amb l’ajuda de l’Ajuntament i altres entitats del poble. L’ajuntament ens dóna seguretat jurídica, per això apareix l’ajuntament com a Organitzador al cartell. A més, tot i que actualment no rebem cap subvenció, l’ajuntament ens ajuda cedint-nos un local fix i oferint-nos el poliesportiu i un equip de so per organitzar esdeveniments com la festa de cap d’any o el carnaval. En quant a la col·laboració amb
altres entitats, destaca l’esplai Peti Ki Peti. En quant al Xapulina s’encarrega del servei de barra, els beneficis de la qual es destinen a l’esplai. Durant la resta de l’any, membres de l’esplai participen en l’organització d’altres actes de l’AJLP. A banda d’aquestes activitats, aquest curs s’està promovent que el grup de joves de l’esplai (d’entre 14 i 17 anys) utilitzin el local de l’AJLP perquè s’hi familiaritzin i garantir el relleu generacional en els pròxims anys. També col·laborem
amb altres associacions del poble, com la Konfraria de la Vila del Pingüí, associació dedicada a la difusió del Software Lliure, que s’encarrega de la pàgina web i hem participat en diferents mobilitzacions, com la plataforma la Palma Decideix i l’Assemblea d’Indignats de la Palma. Finalment, hem entrat en contacte amb el Casal de Joves de Catalunya, tot i que de moment no en formem part. Josep Ramon Rigo (La Palma de Cervelló) TERRITORIS // BARCELONA
DICCIONARI TRADUCTOR FASCI-CULO N.2
ns el seu ús»
araules sego luació de les p
«La deva
AJUNTAFEMS
supoipulades que Consultes man que i a spesa públic sen molta de ir armaris ixen per ompl només servie la foto. i/o per fer-se
Participació:
.
ntàriament.. a marxat volu
Restricció de contracte:
H :
Manifestació
Serveis a la ciutadania:
antisislosos radicals Grup de peril ciutadà. esten al bon tema que mol Subcontrata.
POBLE
r influir la persona pe Capacitat de col·lectiu entada en el i estar repres idelada) cooperació. (F a través de la
Despidoooo.... u dret exerceix el se Col·lectiu que inió. op ixer la seva i dóna a conè r t del poble pe Empoderamen munitari. co te un projec desenvolupar
11
LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // MAIG 2012 // NÚMERO 6
TERRITORIS // VALLÈS-OSONA
JA ÉS AQUÍ LA 2ª EDICIÓ DEL
GRAN PRIX CASALERO! El pròxim 19 de maig arriba a Canovelles l’activitat territorial al Vallès – Osona. Per segon any consecutiu se celebrarà el Gran Prix Casalero: la batalla entre els equips dels casals de joves de cada municipi per alçar-se com a guanyadores anuals. Enguany amb proves més divertides i eixelebrades perquè és a la primavera! En què consisteix la competició? Gimcana de proves (en algunes hi participa tot l’equip, en d’altres algun representant) entre equips que pensen i elaboren cadascun dels casals del territori Vallès - Osona . Cada prova és puntuable i qui sumi més punts n’és el guanyador. Quines són les proves? Les proves són de diversa índole, des de proves físiques a proves d’enginy, compenetració, desvergonya, habilitats comunicatives, aigua, etc... Horari La jornada serà de matí (a partir de les 10 hores) i recollirem després de dinar. Qui hi pot participar? Poden inscriure’s al Gran Prix aquells equips que ho vulguin, tant del territori Vallès- Osona com d’altres territoris. Què es requereix als equips? Cal constituir-se un equip de mínim
12
5 persones. Cal anar uniformats (estil propi). Cal tenir un nom d’equip. Cal preparar una jaca (crit, cançó, ball,...de presentació de l’equip).
Us animeu? Volem superar enguany les inscripcions de l’any passat! S’atrevirà el secretariat? I algun casal d’altres territoris? Us hi esperem!
L’edat dels participants ha de ser de 16 a 35 anys (els menors d’edat han d’anar acompanyats d’un adult que s’en responsabilitzi, i cal especificar qui és la persona menor i qui fa de responsable.
Comissió organitzadora Gran Prix Casals Vallès- Osona
Premis Com que creiem que la competitivitat no ha de ser l’únic ni primordial al·licient del Gran Prix, hi haurà diverses categories de premis per a tots els gustos i capacitats. Comptarem amb un jurat popular. I després? Un cop acabades les proves, hi haurà un dinar popular i activitats per amenitzar l’estona. Si us quedeu a dinar, cal reservar! Ben aviat a les vostres entitats tindreu els períodes d’inscripció i els detalls de les proves i el dinar.
LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // MAIG 2012 // NÚMERO 6
MLP // COOPERACCIÓ
ESTADES SOLIDÀRIES DE COOPERACCIÓ Una oportunitat de conèixer la cooperació en primera persona Les Estades solidàries de Cooperacció porten 18 anys impulsant el coneixement d’altres realitats Des de l’any 1994, l’ONG Cooperacció, dedicada a la cooperació al desenvolupament des d’una perspectiva de gènere, organitza Estades Solidàries als diferents països on treballa. Les Estades Solidàries esdevenen una experiència vital per als participants que els permet, conèixer altres realitats convivint amb la gent del país en condicions d’igualtat i respecte; també són una oportunitat per assabentar-se dels projectes que realitza l’ONG amb les diferents entitats col·laboradores autòctones, aprenent com es treballa en l’àmbit de la cooperació amb els països del sud. I finalment hem observat, amb l’experiència dels anys, que les persones que realitzen les estades són un punt de difusió d’aquestes realitats en el Nord, i es mantenen vinculades a l’organització després d’haver realitzat l’estada. Tant es així que en l’actualitat les voluntàries encarregades de l’organització i avaluació de les estades són anteriors participants a l’activitat. Gairebé 300 persones durant aquests 18 anys han participat ja amb uns resultats extraordinaris. Els i les assistents tornen molt motivades i engrescades per canviar les coses i millorar la situació dels països empobrits, per això continuen amb la particular tasca de sensibilització, presentant la memòria i participant amb al-
tres activitats. Les persones participants a les estades solen ser joves d’entre 25-30 anys amb un perfil d’humanitats i social, a més d’altres qualitats que es valoren en el moment de l’entrevista amb les organitzadores. Aquest any 2012 les estades es realitzaran a Nicaragua i El Salva-
dor, on es visitaran els diferents projectes que es duen a terme i les organitzacions amb les quals es treballa. Les estades es componen d’uns dies de convivència amb les comunitats autòctones (15 dies), després un període de col·laboració amb les entitats (7 dies) i finalment una setmana lliure per conèixer els diferents indrets d’interès cultural que vulguin. Un cop acabada l’Estada, el grup participant ha d’assistir a les reunions d’avaluació de les activitats i presentaran una memòria amb les impressions que han extret de la seva experiència.
Si estàs interessat/da, envia un mail a: estades@cooperaccio.org. També pots visitar la nostra web: www.cooperaccio.org
13
LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // MAIG 2012 // NÚMERO 6
esteu començant piketones! Com Hola corazones combativa i dib ganes i actitud Am a? er av im pr la a és un bon sitgem, ja que ar de xò Ai ? ra he charac s! El bon temps ar forces piketone moment per agaf rama polític i so tot i que el pano a t ra ens acompanya, ne s ha ge lta, últimament en cial que ens envo sencant, tristor de moments de es ltr sa no de es molt ra, sinó tot situació no millo la m co e ur ve s i ràbia, al vant nostre gran e passen per da po , el contrari, ja qu als ls, labor ell de drets socia niv a os ss ce s re tro st re a les no tint cada dia més pa im gu se I ... lítics ies del sises i conseqüènc ac en am s rte fo vides, les tema capitalista.
tón, us farem o de territori pike En aquest númer ketones dulzocom ser més pi reflexionar sobre n, realitzat per la b el TEST Piketó am ai, m e qu s s ne quin é e ens farà veure qu , na lzo Du a or Doct nostra vida, i e ja aportem a la el grau piketón qu e li cal seguir a el millor nivell qu com aconseguir és gran el nossaltres per fer m no de a un sc da ca nant-ho tot i ens faci viure do e qu i t, en im ov tre m tal i com ha de la cara del perill, rient-nos davant nostres veus tuar i fer sentir les ser, per poder ac crítiques.
més piketoconstruint un món ir gu se r pe , nt ta Per t de carregar-nos jat, és el momen nero, just i desit ra activitat assoinuar amb la nost d’energies, i cont ària, non stop! ciativa i revolucion
Us deixem amb aquesta gran imatge del nostre company Piketón-Francesco, que ni més ni menys ha portat la seva actitud piketona fins a la nostra tant estimada Cuba!!! Gràcies per aquesta magnífica foto! Venceremos! Saludos camarada, te llevamos siempre en nuestros corazones!
14
teus resultats en contrast els Atreveix-te i posa No us ho prenves companyes. amb els de les te ta un alt rigor estat elaborat so gueu a broma, ha clínic. Palabrita!
LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // MAIG 2012 // NÚMERO 6
Et consideres una persona força piketón dulzón? Fins i tot creus que t’excedeixes en ser-ho? No acabes de veure-ho clar, i encara sents certs pudors per aquest corrent, i per actuar piketonerament? O senzillament no tens ni idea, i mai t’has parat a pensar si ets o no piketón? Si és així, agafa alguna cosa per escriure i endinsa’t en la més profunda psicologia piketonera, i descobreix quant de piketón portes dins, o quant encara et queda per treballar l’essència a la teva personalitat. Som-hi!
1 Quan eres petita, o si no ara, amb quin d’aquests 4 personatges t’identificaves més, i per tant quin era el que més seguies? A qui et volies assemblar? A. La sirenita B. Power Rangers C. Pipi Calzaslargas
2
Quins d’aquests colors prefereixes per a que t’identifiquin? A l’estil color del teu emoticono d’un xat? A. Azul oscuro casi negro B. Verd llima C. Rosa fucsia
El dia de la Vaga General 29M on enganxaves majoritàriament les enganxines de Casals de joves? A. No les enganxava, únicament me les posava a la roba el dia de la vaga i les repartia a la gent. B.
En el mobiliari urbà, d’aquest que és de color gris, i que no se sap que hi pot haver dins (suposem que hi ha cablejat elèctric o coses per l’estil) o a fanals, contenidors...
C. Als bancs i caixes, i caixers automàtics, grans magatzems com mercadonas, carrefours, condis...
3 Quan estàs molt cansada en una festa a la qual 5 Què prefereixes? vols seguir estant, sigui pel motiu que sigui, i no vols marxar a casa, què fas? A. Badalles i et toques els ulls
A. Xiruques
B. Bambes informals C. Botes d’aigua
B. Vas fent “tomas” tipus birres, a veure si t’animes. C. Directament veus que o vas fort, o la cosa no té solució, i comences a fer cubates.
RESULTATS Majoria A: #pequeñospolluelos. Som conscients de que
Majoria B: #olétu! Comptem amb tu com a piketón dulzón!
les preguntes ja esperaven un mínim grau de piketonisme
Vigila i no baixis la guàrdia, ja que si no tenim la constància
per a qui les pogués respondre. O sigui que no et desanimis,
d’evitar que ningú ens canviï i de no abandonar la nostra
no vas mal encaminada. Intenta ser una mica més arriscade-
postura, tant bon punt estem a dalt, podem caure! Els jijis,
ta en tot el que facis, ja que es denota en tu, un mini esperit
jajas, fan molt mal!
carca, sempre en el sentit figurat de la paraula, i que res té a veure amb l’edat. Si li poses una mica més d’actitud en tot
Majoria C: #liderdelarevolución: Ja ho tens aconseguit! Si
el que facis, de seguida seràs super piketón dulzon! Ànims,
el present és de piketón Dulzón, el futur és nostre!
que et queda ben poquet!
15
Sheldon Adelson,
Joan Carles, i família,
12-15 de Maig tornem al carrer!
magnat impulsor d’Eurovegas, s’aprofita de la por (generada per la crisi i la precarietat) per exigir saltar-se lleis i carregar-se una ciutat a cop de talonari. I a més ens mengen el coco amb la rivalitat Barcelona-Madrid... #Eurovegas ni aquí ni enlloc!
semblen entossudits a ser portada d’El Jueves. Després del cas Urdangarín, Froilán es dispara un peu amb un arma que per llei no pot utilitzar i el seu avi es trenca el meluc celebrant el seu particular dia de la República, matant elefants a Botswana. Oletú.
Un any després de néixer, el 15M prepara una convocatòria global pel diumenge 12. Una oportunitat per aprofitar l’experiència de manis, acampades, assemblees, coordinadores, ocupacions, xarxes de suport... i reinventar-se amb intel·ligència (col·lectiva).