LES NORMES D’ACCENTUACIÓ Escola Santiga
PARAULES AGUDES La
síl·laba tònica està en la úlima síl·laba.
S’accentuen
quan acaben en:
Vocal : carbó, coixí
Vocal+s: repàs, arròs
-en, -in: entén
PARAULES PLANES La
síl·laba tònica és la penúltima síl·laba:
S’accentuen
quan NO acaben en:
Vocal: corba, lleona, terra
Vocal+s: llapis,
-en, -in: posen
Exemple: trànsit, càstig, fèmur, telèfon
PARAULES ESDRÚIXOLES La
síl·laba tònica és l’antepenúltima
síl·laba S’accentuen
sempre!
Exemples: època, número, màquina, història, química, música.
L’accent En
català utilitzem dos accents: obert (`) i tancat (´). La a sempre porta accent obert. Ex: català La i i la u sempre el porten tancat. Ex: Martí, bambú La e i la o el poden portar obert o tancat. Ex: cafè, préssec això, meló
L’accent diacrític
L'accent diacrític és aquell que es posa per distingir, en la majoria de casos, parells de paraules que segons les regles d'accentuació no n'haurien de dur. bé, déu, és, mà, més, món, pèl, què, sé, sí, sòl, són, té, ús i vós.
Ma mare té la mà més gran. El be d’en Pere ja està bé. En Miquel és més alt. Si tens son, ves a dormir.