ETSAB Urbanística VI T Curs 2013-14 QII (Pla 2010 i 1994) Professors: Antoni Aguilar, Miquel Corominas, Jordi Franquesa, Aurora López La arquitectura del territori. Forma, assentaments i activitats L'ordenació i la intervenció en el territori és el contingut específic de la Urbanística VI. Després de cursos centrats en la ciutat, cal fer el pas al territori. Els límits de la ciutat i el territori són cada vegada més difusos. Cada cop més activitats tradicionals de la ciutat es traslladen al territori. També n'hi ha d’específicament territorials. Però el territori en sí té les seves pròpies formes naturals i artificials d’implantació i estructuració. El curs pretén introduir a l’alumne en el reconeixement del territori i el projecte territorial. Les disciplines complementàries tenen un paper molt important en aquesta disciplina. La Geografia ens permetrà una primera lectura del territori. Una segona lectura vindrà de la interpretació de la implantació de les activitats tradicionals. Una tercera lectura vindrà del poblament: infraestructura territorial, nuclis de població, masos i noves activitats. L'ordenació territorial moderna realitzada a Catalunya en els darrers anys, a través dels plànols d’anàlisi i els normatius, ens ha de permetre entendre millor el territori i les seves propostes de futur, tan pel que fa a la protecció del sòl com al desenvolupament de les activitats. Temes del curs Es poden desenvolupar de maneres diverses: classes, conferencies, recerca, visites, lectures.... Cal que els alumnes s’impliquin al màxim en el projectea docent. Com referent general: I La geografia del territori
1.
Un treball de síntesi: La conca del riu, de I. McHarg
2.
Els orígens de la geografia física:Vidal de la Blache i els Tableau de la Geografie de la France
3.
La geografia del territori. Unitats territorials
a. La composició del sòl: geologia, terres i aigües b. Els elements de l'estructura territorial: muntanyes, plans, camins parcel·les, propietats. Les infraestructures.
c. Els usos del territori: àrees extractives, conreus, bosc, ramaderia, esbarjo, allotjament... d. Economia regional 4.
La geografia territorial clàssica. La Geografia General de Catalunya de Solé i Sabarís.
a. El Clima b. Geomorfologia c. Hidrografia d. Biogeografia e. Ocupació i colonització del territori f.
Geografia social
g. Geografia econòmica h. El paisatge rural i urbà 5.
La geografia física moderna: els Strahler i la incorporació dels cicles.
II La visió arquitectònica
6.
La construcció del territori: els elements.
7.
Lectures modernes del territori: La secció de la vall de Gueddes, El Pla regional de l’Estat de Nova York. L’Appalachian Trial de MacKaye. El territori català, les comarques. El TVA. La irrigació al Columbia River del EEUU. (Treball de recerca i exposició dels alumnes)
8.
Infraestructura i territori: La infraestructura, motor del territori. La infraestructura, catalitzador de l’activitat i el poblament. L’empremta de la infraestructura. Tipus d’infraestructura: Ports marítims i fluvials. Naturals i artificials, Ponts (Istanbul, Sant Louis, Alcántara, els ponts de l’Ebre) funcionalitat i estètica; Canals i presses de rec (l’Ebre); Canals de navegació; Camins, Carreteres (indicador de carreteres secundàries) i Autovies; Ferrocarril i TGV; Aeroports; Centres logístics; Centrals Energètiques; Abocadors i tractament de residus III Altres aspectes territorials
9.
Introducció a la geologia del territori.
10.
La mobilitat en el territori.
11.
El patrimoni territorial. Els parcs patrimonials.
12.
El turisme, fenomen de fort impacte territorial. Melvin Villarroel, Ciutat del repòs i Club Mediterranee.
13.
Parcs & Recreation. La aportació del EEUU.
14.
El medi ambient i l’ecologia.
15.
Introducció al paisatge.
16.
La regeneració territorial: El Croscat. L’abocador del Garraf. El Parc agrari del Llobregat. L’Ermscher Parc. Fresh Kills a Nova York. (Treball de recerca i d’exposició dels alumnes). IV L'ordenació urbanística del territori
17.
El territori en l'ordenament urbanístic. Estructura general i orgànica del territori. Règim del sòl. Àrees d'especial protecció. Qualificació del sòl.
18.
Plans sectorials (Pla de carreteres) i Plans territorials. El cas del Maresme.
Avaluació El treball del taller tindrà un pes del 70% sobre la nota final. Cada alumne farà també dos treballs de recerca en grup amb una contribució del 15% sobre la nota final cada un. La redacció d’un quadern de curs es imprescindible per tenir dret a l’avaluació. El quadern recollirà tota l’activitat personal de l’alumne durant el curs i molt especialment les referencies al contingut de les classes teòriques, conferencies i a les exposicions dels companys.
Bibliografia bàsica
Geografia general P.V. de La Blache
Tableau de la géographie de la France. (1ª Ed. 1894). Ed. Taillandier. Paris 1979.
Ll. Sole i Sabarís
Geografia de Catalunya. Enciclopèdia catalana Aedos. Barcelona 1958.
A. i A. Strahler
Geografia física (1ªed 1960) Ed. Omega, Barcelona 1987.
Territorial
P. Geddes
La Sección del valle a Ciudades en Evolución. (1ª Ed. 1915). Ed. Infinito. Buenos Aires, 1960.
I. McHarg
Proyectar con la naturaleza (1ª Ed. 1969). Ed GG. Barcelona, 2000.
Vittorio Gregotti AAVV
El territorio de la arquitectura. Gustavo Gili, Barcelona, 1972. pp. 84 – 110. La identitat del territori català: les comarques. Quaderns nº extra, 1981.
Joaquim Español Xabier Eizaguirre Busquets et alt. D. Duncan i K.Burns
Arquitectes en el paisatge. COAC. Barcelona, 2000. La construccions del territorio disperso. Edicions UPC. Barcelona, 2001. Les formes urbanes del litoral català, Diputació de Barcelona, 2003. The National Parks. American Best Idea. A.A.Knopt publ. New York, 2011.
http://www20.gencat.cat/portal/site/territori/ Pla territorial metropolità de Barcelona (imclou el Maresme).
Temàtica
Serà facilitada pels conferenciants en les sessions específiques. Barcelona, 6 de febrer de 2014