REVISTA Nº 12 JUNY 2008
Més per menys, un projecte per gaudir de les matemàtiques ■
Aulas virtuales
U Campus Un Cam ampu puss e-learning pu e-le eleear a ni ning ngg ppara aarra al alum alumnas u na um n s dee EESO S y BBachillerato SO acchi hillllller erat er atoo at
■
Arts and Crafts
LL'assignatura L' 'aasssi siggnnat nat atur u a ddee pplàstica làst là stic st i a en lllengua ic leng le engua nguaa anglesa ng ang ngle lesa
■
Projecte Atrium
Un projecte Un pro rojjeecte ctte per ppeer impulsar imppuuls im impu lsar a llaa fo form formació rrm mac mac ació i rrel religiosa e iggio el i saa ddee 3 a 5 anys anys an ys
INSTITUCIÓ FAMILIAR D'EDUCACIÓ
EQUIP D'EDICIÓ Directora
Laura Pons
Publicitat
M. Antònia Rich
Administració
M.Àngels Riba, Margarita Pascual
Disseny
Dep. d'Imatge Corporativa d'Institució Familiar d'Educ.
Fotografia
Mercedes Aysa, Montse Pallarès, Laura Pons, Rosa MªSobegrau,Anna Taló, Anna Torra, aaa
REVISTA , JUNY 2008
Col.laboradors MªCarmen Albás, Roser Alonso, Victòria Cardona, Elisa Comes, MªRosa Espot, Olga Ferrer, Conxa Gambús, Glòria Gratacós, Arantxa Jaureguizar, José Manuel López, Teresa Martínez, Rosa Morera, Begoña Pascual, Isabel MªPlanes, Ferran Ramon-Cortés, MªÀngels Riba, Lydia Serra, Rosa Mª Sobregrau, Anna Taló, Marta Valentí Impressió
Codipre, Arts gràfiques s.l.
Amb el suport de la Generalitat de Catalunya
SUMARI 5
TEMES DE COMUNICACIÓ
9
TRILINGÜISME
L'illa dels 5 fars Arts and Crafts 11
TRILINGÜISME Donem vida a les Science
13 TEMES D'EDUCACIÓ Educar en valores 16 PROJECTES "Més per menys" 19 NOVES TECNOLOGIES Aulas virtuales 22 PRIMÀRIA Festa dels avis 24 MÚSICA Setmana de Santa Cecília 27 ANIMACIÓ A LA LECTURA Xim i Xesca 28 ANTIGUES ALUMNES Impulsant projectes 25è aniversari 33 TEMES DE FORMACIÓ Projecte Atrium 34 UN PROYECTO LITERARIO Excelencia literaria
EDITORIAL
Crisi i educació
D
es de fa un temps, la paraula crisi apareix reiteradament en l'imaginari collectiu. No hi ha dia que no descobrim noves cares al monstre que amenaça de destruir el nostre bé més preuat: el nostre benestar material. Veus malastrugues ens informen que ja no podrem gastar al ritme que ho fèiem, que l'entorn laboral deixa de ser un lloc segur –si és que ho havia estat alguna vegada– i que és un temps per conrear el pessimisme. Els qui tenim prou edat com per tenir memòria històrica, ja recordem crisis econòmiques importants que van apareixent de tant en tant. Tenen un efecte purificador de la desmesura en què sovint actua l'home en el seu afany possessiu de guany. Col·loquen les coses altra vegada al seu lloc i nous factors reactiven la realitat en direcció nova. Diuen que, aquest cop, és diferent, que és més estructural i profunda, que durarà més. El que sí que observem –els qui no som entesos en economia– és que estem massa condicionats per factors econòmics externs i llunyans que malbaraten els nostres plans de futur fets a crèdit. Per molta gent ser feliç vol dir tenir un bon compte corrent i les últimes novetats quant a capricis materials. Cultura de l'avidesa i de la insatisfacció en paraules de Marina (2007) que ens fa addictes al consum. Els qui treballem en l'educació estem d'enhorabona perquè ja se sap que una crisi és una oportunitat de creixement. En desprendre'ns d'alguna cosa que ens semblava imprescindible per viure segurs, ens posarem de cara a nosaltres mateixos. Les circumstàncies ens preguntaran què tenim que valgui la pena i que no ho pugui arrabassar qualsevol crisi. És, doncs, el moment propici per mostrar als nostres infants lliçons de veritable humanitat en gaudir, per damunt de tot, de les riqueses de la persona independentment de la seva situació econòmica. Teresa Martínez
La Vall Ctra. Sabadell a Bellaterra, Km. 4,6 08193 BELLATERRA (Barcelona) Tel. 93 580 37 37 lavall@institucio.org http://www.institucio.org/lavall
AIRINA LES ALZINES ARABELL AURA LA FARGA LA VALL MESTRAL MONTCLAR TERRAFERMA TURÓ E.I. LAFARGA
QUATRE
CINC SENZILLES CLAUS PER MILLORAR LA NOSTRA COMUNICACIÓ
INSTITUCIÓ
L'illa dels 5 fars Una de les sessions de formació dels directors i responsables de comunicació dels col·legis d'Institució, durant aquest curs, va ser impartida per Ferran Ramon-Cortés, autor de diversos llibres sobre comunicació interpersonal. Parlar no sempre és comunicar. Quan parlem, el que fem és transmetre informació. Quan comuniquem, a més, movem sentiments. Com podem passar de parlar a comunicar? Jo em vaig inspirar en un dels instruments de comunicació més eficaços i seductors que existeixen: els fars. Els cinc fars de Menorca em van brindar cinc senzilles claus que ens poden ajudar a millorar la nostra comunicació fent-la més memorable, persuasiva i convincent. Aquestes són les cinc claus:
és exactament el que volem dir. Hem de poder escriure-ho en una sola frase i assegurar-nos que tot el que diem contribueix a aquesta idea.
1- Un únic gran missatge...
2- ... explicat de forma memorable...
Ens comuniquem per una idea. I nosaltres hem primers en tenir-la clara. cada comunicació, hem de
transmetre de ser els Abans de pensar què
I no n’hi ha prou amb tenir una única idea. A més ha de ser gran. Perquè la gent que ens escolta ens dedica un temps preciós i, a canvi, n’ha de poder treure alguna cosa que valgui la pena. Els fars brillen en la nit amb un únic missatge. Nosaltres podem brillar amb una única idea, valuosa, que sigui rebuda per la gent com un veritable regal.
El nostre missatge competeix amb infinitat d’altres missatges que tots rebem cada dia. Perquè la gent recordi el nostre missatge l’hem de fer especialment
CINC
Les coses que, a més d'entendre, les sentim, les recordem per sempre
interessant. I això ho podem aconseguir a través de les històries. Les històries es fixen en la ment, cosa que rarament fa la mera informació.
Per comunicar la nostra gran idea hem d'utilitzar la creativitat
Les històries es personalitzen, agafen multitud de significats i multipliquen el potencial d’impacte d’un missatge i, en conseqüència, les possibilitats que sigui recordat. Per comunicar la nostra gran idea, hem de defugir la literalitat i utilitzar la creativitat. Aconseguirem que brilli per damunt de la resta de missatges, com ho fa la llum del far per damunt de la resta de llums del seu voltant.
3- ... en un llenguatge que connecti...
El llenguatge que triem per a la nostra comunicació no depèn de nosaltres. Depèn de la gent que ens està escoltant. Hem d’utilitzar un llenguatge que connecti amb ells. A més, el llenguatge que utilitzem diu molt de nosaltres. Ens retrata. Diu si som freds i pedants o, ben al contrari, càlids i humils. I escollir el llenguatge segons els nostres interlocutors ja dóna per si mateix un missatge: que hem pensat en ells. Els fars s’entenen a la perfecció amb els navegants perquè comparteixen un llenguatge. Nosaltres podem establir una connexió amb la gent si adaptem el nostre llenguatge a ells.
4- ... tenint en compte que el missatge que val és el que capta la gent...
Entre el que volem dir i el que realment diem hi ha un filtre: el nostre estat d’ànim. Podem tenir una determinada intenció a l’hora de comunicar-nos, però els nostres sentiments ens poden trair. I, sense saber-ho, podem donar un missatge completament diferent del que volíem donar. És per això que cal que
SIS
estiguem, en tot moment, en contacte amb els nostres sentiments. Si no els controlem, tampoc controlem el que estem comunicant. I per estar segurs del que estem comunicant cal també que observem en tot moment els nostres interlocutors. Hem de mirar-los als ulls. Llegir les seves reaccions. I ser capaços de canviar la comunicació en funció de les reaccions que copsem. La llum que surt del far no és la mateixa que la que rep el navegant. I la que compta és la que rep el navegant.
5- ... convidant convèncer
en
lloc
d’intentar
Quan intentem convèncer, no convencem. Només convencem mostrant-nos convençuts. Hem de contagiar el nostre entusiasme. I fer que la gent vingui, si vol, a nosaltres en lloc d’arrossegar-la cap a nosaltres com fem sovint. Hem de comunicar-nos amb respecte, amb acceptació de les discrepàncies i oferint sempre la llibertat de compartir o no el que estem comunicant. Així com els fars conviden a apropar-s’hi sense cap mena de coacció, nosaltres hem de convidar a compartir el nostre missatge, sense arrossegar ni empènyer la gent. I, tot plegat, essent capaços de moure emocions!
En la construcció del nostre missatge i en l’acte mateix de comunicació hem d’aconseguir «tocar» la gent: arribar al seu cor, perquè les coses que tan sols entenem, les oblidem. Les coses que, a més d’entendre, les sentim, les recordem per sempre.
Ferran Ramon-Cortés Autor de L'Illa dels 5 fars
SET
VUIT
NOTÍCIES ÀLBUM DE FOTOS
Arts and Crafts
Amb l'àrea de plàstica en anglès, la llengua esdevé funcional.
Aquesta funcionalitat és la que dóna sentit i incentiva l'aprenentatge de la llengua.
Aquest curs hem introduït a cicle mig l’assignatura de plàstica en llengua anglesa. Aquest projecte obeeix al desig de l’escola i de les mestres especialistes d’anglès d’ampliar la competència lingüística en aquest idioma. Des de fa molts anys a La Vall es té i es manté la convicció de la importància d’aquesta llengua estrangera com a resposta a les necessitats de la nostra societat.
C
om a escola trilingüe l’anglès és d’ús habitual i s’utilitza a la vida diària del centre: al menjador amb les especialistes, a la biblioteca on es poden trobar llibres en aquesta llengua, en cançons, en obres de teatre, etc. A l’ampli nombre de sessions setmanals d’ anglès que ofereix l’escola i a l’assignatura de “Science” afegir-hi “Arts and Crafts” (Plàstica, en anglès) ha estat un pas més, un pas adreçat a ampliar l’àmbit d’ús d’ aquesta llengua. Amb “Arts and Crafts” s’augmenta significativament el contacte de les alumnes amb l’anglès, es fa servir aquest idioma fora de l’àmbit curricular exclusiu d’aquesta àrea, s’estimula el seu ús en situacions de manipulació no tan freqüents en classes de llengua
o de “science” i també s’incrementa la necessitat de producció oral de les alumnes, ja que l’actitud de l’alumna és més activa en haver de demanar guia o ajuda per seguir els passos de l’activitat manual. Per a les alumnes no és una novetat ni una dificultat. Si amb “Science” es va obrir el camí d’integrar aprenentatge de continguts i llengua anglesa, amb “Arts and Crafs” es tracta només de seguir el mateix projecte. Utilitzar una llengua estrangera com a eix transversal en l’assignatura de ciències naturals ha estat un èxit, ens diu l’experiència. “Arts and Crafts” és, doncs, un valor afegit. Rosa Mª Sobregrau Professora d'anglès d'EPRI
TRETZE NOU
Tant les explicacions de la mestra com la comunicació entre companyes és en anglès.
S'estimula l'ús de l'anglès en situacions no tan freqüents en classes de llengua.
"Arts and Crafts" és un pas més adreçat a consolidar el trilingüisme a La Vall.
DEU
UN PROJECTE CONSOLIDAT D'IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA
ALUMNES
Donem vida a les Science Des de fa anys La Vall imparteix les Ciències naturals de Primària en anglès. Seguim la moderna metodologia del CLIL (Content and Language Integrated Learning), és a dir, aprendre l’anglès mitjançant continguts d’altres assignatures.
E
n aquest darrer trimestre i amb l’afany de posar al servei de les alumnes la innovació educativa i la integració amb les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), les alumnes de 6è de Primària han fet un recull de tots els temes del curs d’una manera diferent a l’habitual. En aquest sentit, han fet presentacions de cada tema en Powerpoint, murals, maquetes, experiments,… que han presentat a la resta d’alumnes i han servit de repàs de tot el temari. Les alumnes de 5è de Primària també han pogut gaudir de l’experiència i els ha suposat una introducció als continguts que treballaran el curs vinent.
Pensem que ha estat una gran ocasió per fer que les alumnes se sentin protagonistes del seu aprenentatge, perquè ja sabem que qui ha d’ensenyar a un altre és qui més aprèn. Són moltes les competències que s’han posat en joc en aquesta activitat: socials, ja que han hagut de saber treballar en equip; comunicatives, perquè havien d'exposar el seu treball davant d'un nombrós públic; de recerca, ja que havien d'aprofundir en un determinat tema…però sens dubte, la més important, la de descobrir que les ciències en anglès ens obren un gran horitzó de possibilitats pedagògiques. Anna Taló Professora d'anglès d'EPRI
ONZE
Des de fa 15 anys s'ensenya una assignatura en llengua anglesa
TEMES D'EDUCACIÓ Son como el GPS de la existencia para poder saber adónde vamos y nos ayudan a buscar el bien. Por eso es importante distinguir que en la inteligencia están los valores conocidos y asumidos y en la voluntad están las virtudes vividas. Educar en valores no es teórico, es enseñar a crecer en virtudes. La prudencia es la virtud de actuar de
No podemos tener cabezas llenas de valores y vidas llenas de vicios.
Educar es enseñar a ser libre, es enseñar a escoger el bien, es enseñar a tomar decisiones, es enseñar a amar.
PARES
Educar en valores ¿Qué es educar? O más bien, ¿qué es lo que se entiende, actualmente, por “educar”? Hay varias interpretaciones o distintas visiones de lo que es educar. Unos entienden que educar es dejar que cada uno saque lo que tiene dentro, suponiendo que todo el mundo es bueno. Otros creen que educar es proteger a los hijos de los problemas y dificultades de la sociedad y, sin darse cuenta, lo que están haciendo es decidir por ellos. Para otros, educar es mandar a los hijos a un buen colegio, llenarlos de actividades y darles todo lo que pueden. El hombre tiene que aprender lo que es para serlo. El hombre no está hecho, se va haciendo y va hacia su fin que es la felicidad. Educar es enseñar a ser libre, es enseñar a escoger el bien, es enseñar a tomar decisiones, es enseñar a amar.
La virtud es uno de los conceptos fundamentales de la antropología y de la ética filosófica griega dónde significa la excelencia moral del hombre. La virtud es lo que hace bueno a quien la posee y hace buena a su obra. Las virtudes cardinales son cuatro: la prudencia, la justicia, la fortaleza y la templanza.
TRETZE
forma justa, adecuada y con cautela. Sin la prudencia todo el edificio de nuestro conocimiento se derrumba ya que nos encontramos imposibilitados para ayudarnos a nosotros mismos y a los demás. La justicia es dar a cada uno lo suyo, es el esfuerzo por lograr el bien común y la distribución equilibrada de las cosas. Es el compromiso del hombre con
el bien justo. La fortaleza es la capacidad de mantener el ideal de bien de la razón en las situaciones ordinarias y en las extraordinarias. La virtud de la fortaleza consiste tanto en atacar el peligro como en resistir al mal. La templanza ordena y modera la tendencia natural al placer sensible. La templanza es necesaria para
encontrar el valor de las cosas, querer cada realidad como merece la pena ser querida. Lo que pretende es humanizar al ser humano. ¿Por qué motivo estas cuatro son las principales? Porque el resto de virtudes se pueden reconducir a estas cuatro. Porque abarcan la totalidad de la vida de la persona, y porque las unas dependen de las otras formando un tejido unitario. ¿Están relacionadas entre sí? Las virtudes cardinales son un medio extraordinario cuando le apetece, jugar sin recoger), si no se convierte en tirano. El ejercicio de la fortaleza es propio de la juventud, los jóvenes han de dominar el apetito irascible, son rápidos a la ira, a la vez que viven en la edad de los ideales. La adolescencia de tantos se caracteriza por las pérdidas de control, o por la inseguridad, los miedos, la pereza. El único modo de darse a la buena vida es con la vida buena.
El hombre maduro vive con la esperanza de hacer una sociedad mejor o cuida de su familia movido por ese mismo fin. Es en la madurez cuando se hace más
para entender la unidad de vida: quien se vea dominado por sus apetitos, ¿cómo será capaz de dar a cada uno lo suyo?, ¿cómo será prudente el egoísta?, ¿cómo va ser justo el avaro? El orden jerárquico de estas virtudes es el que ya he dicho: prudencia, justicia, fortaleza y templanza. En cambio el orden biográfico de aprendizaje suele ser el contrario: el niño precisa aprender a ser templado, a controlar su deseo de caprichos (comer lo que le gusta y
patente que el hombre puede colaborar en el bien del mundo, sin embargo es también cuando aparece la injusticia en el trabajo, en la familia. Por último, se considera que la experiencia ha hecho del anciano alguien prudente, dotado de sabiduría para el consejo. Quien ha vivido mucho sabe cómo vienen las cosas. Por un lado puede darse el cinismo destructor y por otro lado la desconfianza ante lo nuevo. El prudente, en cambio, tiene experiencia y sabe aconsejar.
Uno puede dar lo mejor de sí mismo cuando es exigido.
CATORZE
Hay quien tiene estas virtudes antes; pero quien no adquiere las primeras tiene
ya que una persona que no es exigida, es una persona no valorada. Uno puede dar lo mejor de sí mismo cuando es exigido. “Esencial y radicalmente no he de querer ser feliz, sino bueno. Y es así como además seré feliz” (Carlos Cardona ). No lo olvidemos, educar en valores es enseñar a crecer en virtudes. Lydia Serra Profesora de Lengua y Literatura castellana ESO el riesgo de no conseguir las demás. El único modo de darse la buena vida es con la vida buena. Un hombre bueno es un hombre virtuoso. El hombre bueno es el que sabe escoger el bien. Y escoger el bien es lo que lleva al hombre a ser feliz. Escoger el bien supone un esfuerzo, por eso, es necesario, en la sociedad que hoy vivimos, hacer atractivos los valores y las virtudes. No hay que tener miedo a exigir
Escoger el bien es lo que lleva el hombre a ser feliz
QUINZE
UN PROJECTE PER TOT L'ANY
Sumant esforços, multipliquem resultats Més per Menys és un projecte educatiu organitzat per Institució Familiar d’Educació que ha tingut com a objectiu contribuir a fer les matemàtiques més divertides i comprensibles als alumnes.
www.mespermenys.cat Un web per facilitar el treball en equip i l'intercanvi d'experiències.
quest curs, a La Vall les matemàtiques han pres un protagonisme especial. Des dels menuts fins a les grans han pogut participar en activitats engrescadores que tenien com a objectiu gaudir de les matemàtiques i aprendre a treballar en equip. Al parvulari s’han programat activitats amb l’armari matemàtic: un vistós moble ple de calaixos amb objectes per ser comptats, realitzar mesures, fer operacions i aprendre els primers conceptes geomètrics. A Primària, les alumnes de Cicle Inicial han gaudit d’unes jornades matemàtiques, amb la tradicional gimcana, jocs i concursos. A Cicle Mitjà han participat en una Fira Matemàtica i a Cicle Superior han rebut la visita d’en Pitàgores, que les ha guiades per una sèrie de proves. Totes les alumnes de 5è de Primària fins a 4t d’ESO han participat en el “Més del mes”, un repte matemàtic adequat a cada nivell que es presentava mensualment al web www.mespermenys.cat i que van elaborar els professors i professores dels col·legis d’Institució. Aquests jocs i investigacions s’havien de resoldre de manera cooperativa: el treball de cadascuna repercutia en l’èxit del grup. Les alumnes de Batxillerat han tingut la possibilitat de participar en el programa e-Twinning, un programa d’agermanament escolar entre diferents països europeus amb l’objectiu de treballar junts en un projecte comú dins d’un espai virtual. L’objectiu d’aquest projecte era descobrir el paper que les matemàtiques tenen i han tingut en el món real al llarg de la història.
A
SETZE
ÀLBUM DE FOTOS
Cal felicitar 5è d’EPRI-C per la gran quantitat d’encerts (81 en total!) de l’enigma de la setmana, una activitat que afavoreix la deducció i el pensament divergent.
La Fira Matemàtica va estar plena d'activitats engrescadores!
A Ed. Infantil les matemàtiques s'han de viure i assimilar de forma sensitiva.
Un dels objectius era fomentar el gust per "fer matemàtiques" amb mitjans com les TIC..
Les activitats estaven pensades, perquè d'una manera una mica diferent a la que és habitual, poguessin resoldre problemes de caràcter lògic, de raonament....
DISSET
Les alumnes de 6è d'EPRI eren les encarregades de supervisar les diferents proves.
ÀLBUM DE FOTOS
Les alumnes de l'ESO van resoldre diferents webquest al llarg del curs.
L'armari matemàtic és una eina diferent per a treballar, amb el qual el propi nen, mitjançant l'experiència i la interacció amb els materials construeix el seu coneixement.
Alumnes de la Vall i Airina van gaudir d'un matí intensament matemàtic!
La Laura Prat (5è EPRI-B) va aconseguir el major nombre d'encerts en el concurs de l'Enigma.
Les matemàtiques s'han de viure i assimilar de forma sensitiva.
Els nens i nenes han d'experimentar, observar, reflexionar....
Un dels objectius del programa e-twinning era descobrir la connexió entre les matemàtiques i la realitat, tot i fomentant la capacitat d'observació i reflexió.
DIVUIT
Amb la cacera del tresor havien de resoldre exercicis tot navegant per la xarxa.
NUEVAS TECNOLOGÍAS
Aulas virtuales Debemos estar preparados para actualizarnos continuamente.
stá previsto que este campus también sirva como herramienta para que las profesoras de un mismo departamento puedan compartir documentos o recursos didácticos, o que las alumnas de una misma clase puedan contactar fuera del horario escolar para realizar, por ejemplo, trabajos en grupo. Incluso si una alumna está enferma y no puede acudir a clase, desde casa puede acceder a los apuntes y trabajos que se están desarrollando en clase o también puede contactar con la profesora para consultarle dudas o pedirle orientación. El entorno de Aulas Virtuales que está actualmente en marcha en La Vall se ha puesto a disposición de todas las alumnas y profesoras de ESO y Bachillerato. Cuando una alumna se identifica por medio de login y password, se encuentra con la relación de todas las asignaturas de las que está matriculada y dentro de cada asignatura tiene acceso a los apuntes que la profesora ha preparado, enlaces a WEBs de interés para la asignatura, ejercicios de autoevalución, presentación telemática de trabajos y ejercicios, chat con las compañeras de clase y dirigido por la profesora, foros, espacio para trabajo en grupo e incluso existe la posibilidad de realizar controles y exámenes. Las profesoras tienen información puntual sobre qué alumnas han entrado en el espacio de la asignatura y qué han estado haciendo durante el tiempo de conexión. Si las alumnas han realizado ejercicios de autoevaluación, la profesora tiene acceso a las calificaciones obtenidas. Esther Jurado Professora de Música d'Educació Infantil
E
Con el inicio de este curso escolar, se ha puesto en marcha el proyecto de Aulas Virtuales. Se trata de un Campus e-Learning que va a permitir la interacción entre alumnas y profesoras más allá del horario escolar.
Aulas virtuales: 3 razones La pregunta que quizás todos nos hacemos es por qué un entorno virtual si la actividad educativa en La Vall se realiza de forma presencial, con contacto directo entre profesoras y alumnas. La respuesta quizás no sea evidente en un primer momento. No se trata de ir sustituyendo progresivamente el contacto personal entre profesoras y alumnas. Se trata de complementarlo con medios que puedan enriquecer la formación que nuestras alumnas van adquiriendo. Algunos de los objetivos que nos hemos marcado para proponer este nuevo proyecto, son los siguientes: - Este entorno es el que se encontrarán nuestras alumnas cuando accedan a la universidad. Pensamos que es muy importante que estén familiarizadas con el uso de estas herramientas. - En la actual Sociedad de la Información y del Conocimiento, el papel de la escuela está cambiando. Ya no basta con que la escuela transmita información a los alumnos y que los alumnos aprendan de una forma más o menos memorística lo que se les enseña. La información y el conocimiento evolucionan muy rápidamente y las personas debemos estar preparadas para actualizarnos continuamente a lo largo de toda nuestra vida. Formar a nuestras alumnas en un entorno de trabajo de estas características favorecerá su incorporación a esta sociedad cambiante. - El uso de Internet ha revolucionado nuestras vidas. Es una revolución tan importante como lo fue la invención de la imprenta. Es muy importante que nuestros jóvenes no sólo usen Internet para cuestiones lúdicas sino que también tengan experiencias frecuentes dentro del ámbito escolar y que las profesoras aprovechen estas situaciones para dar criterios de su buen uso. Desde el Departamento TIC de Institució Familiar d’Educació apostamos por este proyecto y esperamos que sea un elemento más al servicio de la formación de calidad que todos deseamos para nuestras alumnas. José Manuel López Cap del Departament TIC d'Institució Familiar d'Educació
DINOU
ELS AVIS TENEN UN PAPER MOLT IMPORTANT PER A LES NOVES GENERACIONS
Les alumnes de primer van cantar un repertori de cançons i nadales preparades amb molt d'entusiame. Seguidament Victòria Cardona, escriptora, orientadora familiar i àvia, parlà sobre "El paper dels avis en la família"
PRIMÀRIA
La festa dels avis, una festa molt entranyable!
A
mb motiu de les festes de Nadal, en la jornada de La Vall que vàrem dedicar als avis, Victòria Cardona, mestra, orientadora familiar i autora dels llibres Ensenyar a viure, (Ed. Portic) i Som avis, (Ed. Mina), ens va parlar del "Paper dels avis". A continuació us presentem un resum de les seves paraules.
En parlar de la convivència entre avis i fills ens va fer somriure quan ens deia que per fer d’avis o de sogres el millor consell que ens podia donar era el de “no donar consells” i, amb anècdotes i exemples viscuts, animava a viure l’art de la discreció, l’art del silenci i l’art de la prudència per preservar l’autonomia dels joves matrimonis, de la qual ens parla extensament en Som avis. Per
VINT
ella l’autonomia del matrimoni és essencial i no permet interferències que la malmetin. Els avis han de saber trobar el seu lloc per secundar els reptes educatius dels pares i vetllar la seva independència i llibertat, amb profund respecte. “L’harmonia sostenible entre tota la família s’aconsegueix sempre quan hi ha una bona disponibilitat per part dels avis i dels pares per al respecte mutu. A vegades pot sorgir algun desacord; és natural, els matrimonis es formen per persones de diferents costums i hi ha una barreja de diferents cultures de la vida que poden sobtar a uns i altres, per tant s’ha de procurar seguir essent respectuós sempre per a conviure amb equilibri i per a mantenir una relació
duradora. Una actitud d’humilitat per saber demanar perdó ens ajudarà a la comprensió per llimar petites arestes quan n’hi hagi alguna”. Finalment va enraonar de trobar el punt just per ser uns bons avis sense victimismes sinó amb esperit conciliador. Quan es fa el que es pot per amor s’exerceix, senzillament, d’avi o d’àvia; per això, no es pot gastar tota l’energia tenint cura dels néts si després no queda força per a la comunicació amb el cònjuge o amb els altres que viuen sota el mateix sostre, o es perjudica la pròpia salut física o psíquica. A vegades, els avis hauran d’estar disposats a dir un “no puc”, encara que els sembli que poden quedar malament; també és important reconèixer les limitacions.
Es comprèn que el pares dels infants són els que també s’han de preguntar sovint si s’excedeixen demanant que els avis facin de cangur massa sovint i, per descomptat, poden aturar-se per reflexionar com veuen els grans d’estat d’ànim i parlar-ne amb ells cercant temps – bé escàs però de prioritat per a la comunicació entre tots - amb un bon diàleg. Finalment i per sintetitzar, Victòria Cardona es dirigí als presents dient que sigui quina sigui la tasca que els toqui fer, per estimar el nostre lloc i trobar més fàcil el camí cal tenir molt present una cita de Tolstoi que diu: “El secret de la felicitat no és fer sempre el que es vol sinó voler sempre el que es fa”
VINT-I-U
Els avis poden transmetre l'experiència, la història i compartir moments lúdics i distesos amb els néts
UN PROJECTE CONSOLIDAT DES DE L'ANY DE LA MÚSICA
NOTÍCIES
Santa Cecília, setmana de la música En la setmana de la música s'han intentat representar els diferents estils i formacions musicals, com també les diferentes expressions artístiques de la música.
Un dels objectius és aconseguir que les alumnes experimentin en l'audició el goig per escoltar música.
uan es va celebrar als col·legis d’Institució l’Any de la música, una de les propostes que van sorgir a la nostra escola va ser la de programar una setmana especial dedicada a la música, un projecte ambiciós i difícil, però ara podem afirmar que aquest projecte s’ha fet realitat i s’ha consolidat durant els tres últims cursos. Diferents objectius ens motiven a continuar aquest projecte; un d’ells i principal és que les nostres alumnes experimentin en l’audició el goig per escoltar música, desenvolupar la capacitat d’escoltar, cada vegada més difícil, ja que l’audició musical comporta la participació de qui escolta: l’atenció. Estem immersos en una societat en què la comunicació és molt més visual que auditiva, les imatges i els sons estridents ens bombardegen constantment. Apropar a les nostres alumnes a la música a partir dels silencis que hi trobem, entendre el silenci com una vivència agradable, i fer entendre que la música i silenci es necessiten l’un a l’altre. La música és un camí d’introspecció i d’aprofundiment, proporciona ponts de comunicació i d’unió entre les persones. Un altre objectiu és potenciar l’hàbit d’atenció i concentració, i anar adquirint un gust i criteri propis, així com també despertar la sensibilitat de l’alumne, experimentar les sensacions que produeix la música en directe, i poder entendre i descobrir els elements musicals de les diferents obres escoltades.
Q
Isabel M.Planes Professora de Música d'EPRI
VINT-I-DOS
ÀLBUM DE FOTOS
Cal fer entendre que la música i el silenci es necessiten l'un a l'altre.
El fet de poder anar a escoltar un concert a l'Auditori de l'escola comporta anar adquirint l'hàbit del respecte envers a l'intèrpret o intèrprets i a les companyes que ens envolten.
Es tracta de desenvolupar la capacitat d'escoltar.
Un dels objectius és potenciar l'hàbit d'atenció i concentració.
Ajuda els alumnes a adquirir un gust i criteri propis a nivell musical.
Les audicions permeten entendre i descobrir els elements musicals de les peces escoltades.
Les audicions que s'ofereixen són un petit gra de sorra, que juntament amb d'altres, ajuden al creixement i desenvolupament intel·lectual de les nostres alumnes.
VINT-I-TRES TRETZE
Els alumnes poden experimentar les sensacions que produeix la música en directe.
ÀLBUM DE FOTOS
Al Canal Olímpic van poder passar tot un dia vora l'aigua i aprendre les tècniques de rem amb la canoa, el caiac i la barca.
Al Parc de Sant Llorenç del Munt, les més agosarades van poder escalar.
Al taller d'hípica van poder aprendre petites nocions sobre la tècnica de l'equitació.
Amb la jornada lúdico-esportiva van poder entrar en contacte amb esports alternatius.
Al taller de fotografia van fer de reporteres per un dia!
Al taller de circ van poder crear el seu propi espectacle.
S’iniciaren en l’esport del piragüisme, en un entorn nàutic molt controlat.
Van gaudir d'un parc d'aventura entre els arbres: tirolines, ponts, passarel·les...
VINT-I-QUATRE
JORNADES DE TALLERS
Al taller de costura van confeccionar una funda de flauta i un coixí.
També van poder practicar el patinatge sobre gel. Una refrescant experiència!
Van poder fer una cursa d'orientació i també es van endinsar en una cova.
Al taller de manualitats van crear joies, arracades, penjolls...
Van poder descobrir el món del circ tot fent acrobàcies, malabars, equilibri....
No hi va faltar el taller de lògica per excel·lència, la gimcana intel·lectual.
Al bosc vertical van fer activitats envoltades de la màxima seguretat.
Els tallers més tradicionals continuen tenint molta acceptació. Les alumnes van poder crear un deliciós àpat per sopar!
VINT-I-CINC
Sant Domingo, 4 Torre (Cerca Plaza Mercado) 08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Santiago Rusinyol, 12-14 (Entre Quatre Cantons y Reial Monestir) 08172 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)
VINT-I-SIS
UN PROGRAMA ENGRESCADOR D'ANIMACIÓ A LA LECTURA
PRIMÀRIA
Xim i Xesca Les alumnes s'han il·lusionat molt i s'han posat a llegir a tothora.
E
l programa d’animació a la lectura Xim i Xesca es basa en dos mètodes molt tradicionals: 1. Fer preguntes per mesurar la capacitat lectora dels nens 2. Premiar via punts
A aquests dos mètodes els hem donat un entorn informàtic per facilitar la tasca del professor i per fer-los més atractius per a l’alumna. Va dirigit a les nenes de primària, les quals un cop ja han après a llegir, han de fer un pas més: entendre el que llegeixen i l’objectiu és aconseguir que per a qualsevol llibre que la nena llegeixi, pugui després respondre un qüestionari
A la Vall s'ha posat en pràctica un programa l'objectiu del qual és fomentar l'hàbit de lectura i millorar la comprensió lectora de les alumnes
sobre la seva trama i contingut; el fet de respondre correctament les preguntes, li permetrà obtenir punts. Quants més llibres llegeixi i més respostes encerti, més punts tindrà. Es tracta sempre de respondre sis preguntes triant una de les quatre respostes alternatives que es proposen. Les opcions no correctes també tenen a veure amb la trama del llibre, de forma que la nena haurà de pensar i recordar el que ha llegit per ser capaç de respondre correctament. I si no ho aconsegueix? Les preguntes encertades sumen punts, però les no correctes, resten punts! Així que davant el dubte és millor no respondre, ja que llavors no sumarà ni restarà.
Les alumnes podran descobrir que llegir també pot ser un entreteniment divertit i engrescador.
VINT-I-SET
I quantes preguntes es fan? Doncs sis, dues fan referència al plantejament del llibre: la situació, els personatges principals... Dues sobre el nus de la història: de què va la narració, quin és el rerefons o problema que es planteja. I dues preguntes es referiran al desenllaç de la història: com acaba tot plegat. Es tracta d’un joc per incentivar les nenes a llegir, però un joc que va de debò, perquè l’alumna tindrà sols una única oportunitat per respondre el qüestionari. Això l’obligarà a prendre’s seriosament la solució del qüestionari i, sobretot, la lectura del llibre. Conxa Gambús Professora de Primària
UNA ANTIGA ALUMNA PRESIDENTA DE LA JOVE CAMBRA D'EMPRESARIS DE BARCELONA
Olga Ferrer és química i 2
treballa en el departament de seguretat i medi ambient d'una multinacional japonesa. L'any passat va ser presidenta de la Jove Cambra d'Empresaris de Barcelona, que pertany a la Junior Chamber International JCI
ANTIGUES ALUMNES
Impulsant projectes OLGA FERRER. VALL DE NÚRIA Què et fa començar en aquesta entitat? Em va cridar l’atenció el plantejament de combinar l’aprenentatge amb l’acció, el que anomenen “learning by doing”. També vaig trobar molt interessant la perspectiva de voler millorar el món des de posicions més afavorides i, per tant, amb una major capacitat d’influència.
Què s'hi fa en una Jove Cambra? A la JCI bàsicament s’hi fa networking i s’hi aprenen habilitats directives. Hi ha 14 cambres arreu de Catalunya que comparteixen una mateixa missió: l’avenç
de la pau mundial, i 4 eixos de treball: la generació de negoci, l’internacionalisme, la formació i la millora de la comunitat. I amb quin tipus de projectes has treballat? He tingut l’oportunitat de coordinar més de 30 projectes... En destacaré un de cada àrea: ÅNegoci: hem organitzat sessions d’intercanvi ràpid de contactes comercials (speednetworking). És una pràctica molt innovadora i ja estesa a la resta d’Europa. ÅInternacionalisme:hemparticipaten congressos arreu del món, als EEUU, a Turquia, Alemanya, etc. En aquests congressos s’hi poden fer cursos, ampliar xarxes de negoci, etc.
VINT-I-VUIT
ÅFormació: hem continuat un cicle de ponències mensuals amb personalitats reconegudes del món polític, empresarial i social. Hi han assistit, per exemple, en Joan Gaspar, president de la cadena d’hotels HUSA, en Ramon Pujol cap de protocol de FCB, o bé en Josep Miquel Piqué, president de la xarxa de parcs tecnlògics de Catalunya, entre d’altres. ÅComunitat:hemdutatermeprogrames de sensibilització en l’estalvi d’aigua i també una recollida de Joguines per Reis que es lliura a l’Hospital Sant Joan de Déu. Col·laboreu amb altres entitats? Vam participar en una cimera a l’ONU (NY) per impulsar el desenvolupament dels Objectius del Mil·lenni que duu a terme aquesta organització. A part de diversos grups de treball, teníem programades xerrades dels principals directius del Pacte Mundial i del
JCI La Junior Chamber International és la xarxa d'mprenedors més gran del món. Té presència a 5 continents, més de 5.000 ciutats i 12.0000 socis. A Catalunya va ser fundada el 1963 per en Carles Ferrer Salat. Membres destacats: Kofi Annan, Alberto de Mónaco i Kennedy.
mateix Ban Ki-Moon, Secretari General d’aquesta organització. Va ser tota una experiència. Destacaries algun moment especial d'aquest any? La JCI premia cada any el millor jove creatiu del món. Nosaltres vam presentar el projecte de Comunitats Autofinançades (CAF’s) d’en Jean Claude Rodríguez Ferrera-Massons, un emprenedor social que treballa en temes semblants als microcrèdits entre immigrants. El cas és que el seu projecte va anar escalant posicions fins que…. va guanyar! Va ser un moment molt emocionant, sobretot perquè érem conscients de l’impuls que això suposaria per al seu projecte. Li van reconèixer la seva creativitat tant en el model de gestió utilitzat com en la capacitat de generació de negoci.
Suposo que no sempre tot ha estat fàcil, quines dificultats has hagut de superar? Motivar persones a treballar sense res material a canvi, en un món individual i que busca el retorn a curt termini, no és gens fàcil. En moments en què els projectes s’encallen o en què falten recursos, hem hagut de ser molt imaginatius per no caure en la temptació d’abandonar. També és un inconvenient la falta de temps, ja que tothom combina aquesta tasca amb la seva activitat professional. Està clar, però, que les dificultats una vegada més han esdevingut oportunitats de millora.
persones emprenedores. També m’hagués agradat que en el nostre cicle de conferències, la meitat dels ponents haguessin estat dones. Què has après durant aquest any de lideratge? En aquesta organització el concepte d’aprendre perd força a favor del concepte experimentar. He descobert que n’és d’important exercir una bona política interna en qualsevol grup que ha de prendre decisions. En contra de la visió ingènua que tenia fins ara, crec imprescindible guanyar qualsevol consens a porta tancada. El diàleg i la negociació individual són la clau de l’èxit.
Què t'ha quedat per fer?
Alguns conceptes que diries que defineixen les persones de la Jove Cambra d'Empresaris?
Moltíssimes coses… m’hagués agradat treballar més a fons en les problemàtiques actuals de conciliació de la vida laboral i la familiar, especialment acusades en les
Treball en equip i en xarxa. Interculturalitat i diversitat. Responsabilitat i innovació.
VINT-I-NOU
XXX ANIVERSARIO DE LA PROMOCIÓN VALL D'ÉSSERA (1983-2008)
El miércoles 7 de mayo un gran número de la exalumnas de la promoción "Vall d'Éssera" nos reunimos en La Vall para celebrar, nada más ni nada menos, que los 25 años de nuestra salida del Colegio desde aquel COU de 1983.
ANTIGUES ALUMNES (Ve de la pàgina anterior) Quines sensacions en treus de tota la feina feta? A la JCI es fa realitat aquella metàfora que ens ensenya que quan es llança una pilota contra el terra amb ganes, s’observa com aquesta retorna sempre més amunt del punt de sortida. En trec la sensació de seguretat en què com més dónes, més reps. S’assembla a tot el que he après al llarg de la meva vida, que tot esforç té la seva recompensa i que el treball ben fet és una bona inversió. Què vas aprendre a la Vall que t'hagi servit durant aquest any? Una de les coses que més em va impressionar quan vaig arribar a la Vall van ser els moments de silenci i el recolliment. Ara no en podria prescindir,
crec que són fonamentals per poder aguantar més tard moments de pressió. D’altra banda, els valors que la Vall incorpora en tota persona fan que aquesta respongui davant de qualsevol situació d’una manera diferenciadora. I això dóna avantatge a qui lidera. I finalment... Quins projectes tens per aquest any? Sóc part de la junta nacional i el meu objectiu és aconseguir que tots els socis de l’entitat coneguin què és la Responsabilitat Social Corporativa i els beneficis que comporta un bon govern per a tota empresa. També participaré en el projecte World Peace Poscards, en el qual un grup de joves construiran a l’Índia un mur de 20 x 2 m fet amb postals d’arreu del món portadores de missatges de pau. És molt emocionant, sobretot en un moment en què molts països construeixen murs per separar pobles.
TRENTA
25è aniversari VALL D’ÉSSERA (1983-2008) Fuimos llegando poco a poco, y con mucha alegría nos iban recibiendo antiguas profesoras: M. Teresa Espino, Gloria Reverter, Carmen Comas, M. Antonia Urgeles, María Madrigal, Tere de Paz, Chelo Royo, Concha Huelin, Rosa Morera… algunas de ellas todavía trabajando en La Vall. Qué gracia verlas después de tanto tiempo!. El reencuentro entre nosotras era de lo más divertido… pero ¡si eres Mercedes Ibars!, qué gracia! Y tú…recuérdame tu nombre?…qué dius!…i tant!... Què fort!... Si estás igual!. El acto empezó con la Santa Misa a las 20 h., celebrada por D. Enrique Cases que estuvo con nosotras algunos de esos años. En la homilía recordó varias anécdotas y nos agradeció lo bien que
Fue un encuentro emotivo, preparado con multitud de detalles que mostraban un cariño entrañable.
se lo había pasado con nosotras, una promoción divertida y muy maja. Nos animó a no perder el camino sabiendo que contamos con la ayuda de Nuestra Madre para volver a “empistarnos”.Tuvimos un recuerdo especial por nuestras amigas de promoción que ya no están entre nosotras: Elena Baez, Laura Borés y Eva Corbera. Iba llegando gente y seguíamos saludándonos efusivamente. ¡ Lo que costó llegar al auditorio para empezar de una forma más académica este acto familiar!. Allí, Marta Borrell, la artífice de esta reunión, empezó a dirigirnos unas palabras. Hay que decirle ¡millones de gracias! porque ha estado meses buscándonos por debajo de las piedras y la verdad es que no se ha dado por vencida pues allí estaban Montse Mañez y Camino Verduras a quienes había localizado ese mismo día, incluso Teresa Latiesas vino desde Calahorra!. Nos leyó algún mail enviado por alguna
de nosotras que no pudo venir: M. José Pifarré desde Italia, Montse Escapa desde Méjico, Núria Arrando desde Suiza… nos reímos un montón.
y por último M. Antonia Urgeles, la que nos recibió en 2º de EGB, nos recordó la idea de que hemos sido creadas por amor y para amar.
Después nos proyectaron un audiovisual de los colegios de Institució Familiar d’Educació: cómo va cambiando todo, uniformes, aulas, instalaciones modernas… y, para sorpresa de todas, un powerpoint con fotografías de nuestra promoción que nos llegaron al alma: clases, descansos, salidas culturales, fiestas y celebraciones, etc… cada foto iba “coreada” con un ¡hala, qué pasada!.
Luego, sesión de fotos en los halls del antiguo comedor (hoy auditorio), en las aulas sentadas como alumnas, en el comedor. Y para finalizar una cena espléndida que nos permitió seguir hablando con todas y de todo.
Algunas antiguas profesoras se dirigieron a nosotras. M. Teresa Espino nos aseguró que “lo mejor está por llegar”. ¡Cómo nos animaron estas palabras!. Creo que todas nos hemos quedado con ellas. Nos dijo que la esencia de la felicidad era ser fecundas, dar fruto sin esperar nada a cambio. Tere de Paz insistió en la idea de ser felices y hacer felices a los demás
TRENTA-U
Los años no pasan en balde pero, por lo que parece, no ha sido un final sino el continuar unas amistades hace tiempo empezadas. Hoy, después de la velada de ayer ya tenemos mails de algunas con anécdotas y agradecimientos puesto que las amistades de entonces son tan especiales que permiten volver a empezar como si hiciera sólo 25 minutos que hubiéramos dejado de vernos. Glòria Gratacós Casacuberta Vall d'Éssera
UN PROJECTE PER IMPULSAR LA FORMACIÓ RELIGIOSA DE 0 A 3 ANYS
INFANTIL
Projecte Atrium Els pares són els principals educadors dels fills en estreta col·laboració amb el col·legi
i volem una formació integral dels nostres alumnes hem de cobrir tots els aspectes referents a la seva part intel·lectual, física i espiritual. Per això és molt important el desenvolupament dels coneixements, valors i actituds que conformen el currículum de l’ensenyament religiós catòlic.
S
A La Vall hem posat en marxa aquest projecte intentant cobrir l’etapa d’iniciació i despertar religiós” que es caracteritza per: - El sorgiment de les primeres actituds religioses espontànies. - Primers nivells de fe. - Naixement de la consciència ètica. Entre els 3 i 6 anys, el nen i la nena poden descobrir progressivament la seva dimensió
El projecte Atrium va sorgir de la inquietud de pares i mestres d'Educació Infantil i la pròpia Institució Familiar d'Educació tenien per com transmetre els valors transcendents als nens i a les nenes. transcendent a partir de les experiències amb valors humans que observen i viuen. També poden adquirir un incipient sentit de Déu, intuint globalment la seva presència protectora i l’acció possible en la seva pròpia vida. Després ho podran aplicar a la presència de Déu entre els homes i dones, acompanyats sobretot, primer pels pares, i després per la resta d’adults que els envolten (els avis, germans, oncles, mestres…). La família és la que educa en la fe i en els valors. Els pares viuen i transmeten la seva fe, i els fills aprenen veient i resant amb els seus pares. El projecte consta de 10 unitats didàctiques. Una per a cada mes, de setembre a juny. Cada unitat didàctica està dividida en 2, 3 o 4 sessions de 30 minuts cada una. L’Àngel de la guarda serà l’amic que ens
Si volem una formació integral dels alumnes hem de cobrir tots els aspectes referents a la seva part intel·lectual, física i espiritual.
TRENTA-TRES
acompanyarà i ajudarà a cada sessió a conèixer millor Jesús. La Creació, la Mare de Déu, l'oració, el Nadal...són alguns dels temes que es treballen. Cada sessió té la mateixa estructura: - Salutació a l’angelet de la guarda. - L’angelet ens introdueix el tema amb el passatge bíblic. - Recapitulació de les sessions anteriors i introducció d’un nou aspecte. - Acabament amb una jaculatòria. Roser Alonso i Arantxa Jaureguizar Professores P-5 Educació Infantil
EN BUSCA DE UNA NUEVA GENERACIÓN DE ESCRITORES
ESO Y BACHILLERATO
Excelencia literaria La Vall ha iniciado este año Excelencia literaria, un proyecto que está en marcha en España desde hace cuatro años. Enseñar a escribir es enseñar a pensar
E
l director del programa, Miguel Aranguren, trata de encontrar alumnos que tengan cualidades literarias para formarles técnicamente así como en valores humanos, con la finalidad de potenciar una nueva generación de escritores con principios humanistas. Hasta el momento se ha dado a conocer este proyecto a más de 18.000 alumnos y ya hay algunos de ellos que tienen en su currículo más de quince relatos o artículos publicados en medios de comunicación del Grupo Intereconomía, El Mundo, o selecciones Reader’s Digest, y pueden presumir de contar con cientos de miles de lectores. Nuestra ilusión es que nuestras alumnas con esas posibilidades aprecien la
oportunidad de estas colaboraciones para no dejar ya, nunca, de contar historias. El corazón del proyecto es la página Web (www.excelencialiteraria.com) donde los participantes van publicando sus mejores escritos antes de que un jurado de alto nivel decida quiénes tienen cualidades para comenzar a publicar en prensa. La calidad técnica y académica de excelencia literaria está avalada por la Universidad de Navarra, en donde se celebran unas jornadas formativas de un fin de semana cada año. Tenemos en el proyecto a 17 alumnas de 1º de bachillerato y a 27 de 4º de ESO. Begoña Pascual Profesora de Lengua y Literatura de Bachillerato
TRENTA-QUATRE
Enseñar a escribir es una experiencia que hace material el lenguaje, corpóreo el pensamiento, ordena las ideas...