Quaderns Agraris by Institut d'Estudis Catalans

Quaderns Agraris

Número 49 · Desembre 2020

Alimentació i energia II: implicacions futures Xavier Flotats-Ripoll, Carles Riba-Romeva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

La disponibilitat de l’aigua al sòl com a eina per a l’adaptació de la viticultura al canvi climàtic

Quaderns Agraris

Inmaculada Funes, Felicidad de Herralde, Xavier Aranda, Josep Jiménez, David Aguadé, Marc Prohom, Antoni Barrera-Escoda, Vicent Altava-Ortiz, Robert Savé . . . . . . . . . . 35

La revista semestral de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans

Anàlisi de l’ús de l’aigua en l’agricultura a Europa a partir d’indicadors ambientals. Revisió crítica Maura Coca-Sabater, Amparo Cortés-Lucas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53

Importància dels trips (Thysanoptera) en les plantacions de fruiters de pinyol a Catalunya Jesús Avilla, Dolors Bosch . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77

El Banc de Germoplasma de la Fundació Miquel Agustí - Universitat Politècnica de Catalunya (FMA-UPC), patrimoni de l’horticultura catalana Joan Casals, Aurora Rull, Helena Isern, Ana Rivera. . . . . . . . . . . . . . . 97

Agrofòrum

Desembre 2020

F. Xavier Martínez-Farré . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123

Fe d’errates: Bases de dades de disponibilitat alimentària: llacunes estadístiques i propostes de millora. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139 Normes de presentació d’originals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141

Revista semestral de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans http://icea.iec.cat Cob Quaderns Agraris 49.indd 1

DESEMBRE 2020

En memòria de Montserrat Soliva i Torrentó (1943-2019)

ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 · http://revistes.iec.cat/index.php/QA

9 11/12/2020 16:05:48

001-146 Quaderns agraris 49.indd 96

11/12/2020 13:06:35

Quaderns Agraris

La revista semestral de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans

001-146 Quaderns agraris 49.indd 1

11/12/2020 13:06:18

Quaderns agraris és la revista periòdica de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), destinada a publicar treballs i articles originals de temes relacionats amb l’agricultura, la ramaderia, la indústria agroalimentària i la silvicultura, preferentment dels Països Catalans. Es va començar a publicar el 1980 i apareix dos cops a l’any, juny i desembre, en edició electrònica i en edició impresa. És una revista de divulgació científica d’accés obert que es regeix pel sistema d’avaluació anò nima. Disposa d’una secció, «Agrofòrum», en què tenen cabuda articles d’opinió i notes informatives, així com ressenyes de llibres i d’activitats d’interès, i també és un mitjà d’ex pressió dels socis. Quaderns agraris pretén facilitar el coneixement i la difusió de la recerca, l’experimen tació científica i l’estudi descriptiu i analític que són d’aplicació en l’àmbit agroalimentari, així com establir llaços entre els diferents centres i agents involucrats i comunicar els mons científic, acadèmic, tècnic i professional. Entre els seus objectius hi ha donar visibilitat a la recerca i transferir coneixement a la societat, com també mantenir la llengua viva i adapta da a les necessitats dels investigadors i professionals del sector com una manera més de normalitzar-la. Quaderns agraris, a més, ofereix als científics i experts la possibilitat d’expressar l’opi nió o de fer hipòtesis sobre l’impacte que pot tenir en el context vigent l’estudi o la temà tica exposats en l’article, i així facilitar als especialistes la presa de decisions. També vol ser una porta oberta als graduats recentment per publicar els treballs d’investigació que, tot i tenir una gran vàlua, sovint queden amagats per manca de difusió.

DIRECTORA Anna Jacas COMITÈ EDITORIAL Xosé A. Armesto, professor agregat d’anàlisi geogràfica regional de la UB Maria Mercè Compte, professora associada de la Facultat de Belles Arts de la UB Anna Jacas, membre de la ICEA Montserrat Nadal, professora jubilada de viticultura de la Facultat d’Enologia de la URV Jordi Serratosa, tècnic executiu de la Unitat de Desenvolupament de Negoci del Parc de Recerca de la UAB

001-146 Quaderns agraris 49.indd 2

11/12/2020 13:06:18

Quaderns Agraris

La revista semestral de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans

Desembre 2020

ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA

001-146 Quaderns agraris 49.indd 3

11/12/2020 16:11:13

Quaderns agraris Institució Catalana d’Estudis Agraris. Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona Tel.: 933 248 581 · Fax: 932 701 180 Adreça d’Internet: http://icea.iec.cat · Adreça electrònica: icea@iec.cat Aquesta revista és accessible en línia des dels webs: http://revistes.iec.cat i http://publicacions.iec.cat.

© dels autors dels articles © Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, per a aquesta edició Primera edició: desembre de 2020 Text revisat lingüísticament per la Unitat de Correcció del Servei Editorial de l’IEC Disseny de la coberta: Júlia Riu Compost per Fotocomposició gama, sl Imprès a Open Print, SL ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 Dipòsit legal: B 36785-1980 Els continguts de Quaderns Agraris estan subjectes —‌llevat que s’indiqui el contrari en el text, en les fotografies o en altres il·lustracions— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/ by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.

001-146 Quaderns agraris 49.indd 4

11/12/2020 13:06:18

SUMARI

ALIMENTACIÓ I ENERGIA II: IMPLICACIONS FUTURES Xavier Flotats-Ripoll, Carles Riba-Romeva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 LA DISPONIBILITAT DE L’AIGUA AL SÒL COM A EINA PER A L’ADAPTACIÓ DE LA VITICULTURA AL CANVI CLIMÀTIC Inmaculada Funes, Felicidad de Herralde, Xavier Aranda, Josep Jiménez, David Aguadé, Marc Prohom, Antoni Barrera-Escoda, Vicent Altava-Ortiz, Robert Savé . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 ANÀLISI DE L’ÚS DE L’AIGUA EN L’AGRICULTURA A EUROPA A PARTIR D’INDICADORS AMBIENTALS. REVISIÓ CRÍTICA Maura Coca-Sabater, Amparo Cortés-Lucas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53 IMPORTÀNCIA DELS TRIPS (THYSANOPTERA) EN LES PLANTACIONS DE FRUITERS DE PINYOL A CATALUNYA Jesús Avilla, Dolors Bosch . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77 EL BANC DE GERMOPLASMA DE LA FUNDACIÓ MIQUEL AGUSTÍ UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA (FMA-UPC), PATRIMONI DE L’HORTICULTURA CATALANA Joan Casals, Aurora Rull, Helena Isern, Ana Rivera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97 AGROFÒRUM EN MEMÒRIA DE MONTSERRAT SOLIVA I TORRENTÓ (1943-2019) F. Xavier Martínez-Farré . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123 FE D’ERRATES: BASES DE DADES DE DISPONIBILITAT ALIMENTÀRIA: LLACUNES ESTADÍSTIQUES I PROPOSTES DE MILLORA . . . . . . . . . . . . . . . . 139 NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020)

001-146 Quaderns agraris 49.indd 5

11/12/2020 13:06:18

CONTENTS

FOOD AND ENERGY II: FUTURE IMPLICATIONS Xavier Flotats-Ripoll, Carles Riba-Romeva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 SOIL WATER AVAILABILITY AS A TOOL FOR ADAPTING VITICULTURE TO CLIMATE CHANGE Inmaculada Funes, Felicidad de Herralde, Xavier Aranda, Josep Jiménez, David Aguadé, Marc Prohom, Antoni Barrera-Escoda, Vicent Altava-Ortiz, Robert Savé . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 ENVIRONMENTAL INDICATOR-BASED ANALYSIS OF WATER USE IN EUROPEAN AGRICULTURE. A CRITICAL REVIEW Maura Coca-Sabater, Amparo Cortés-Lucas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53 IMPORTANCE OF THRIPS (THYSANOPTERA) IN STONE FRUIT ORCHARDS IN CATALONIA Jesús Avilla, Dolors Bosch . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77 THE GERMPLASM BANK OF THE MIQUEL AGUSTÍ FOUNDATIONPOLYTECHNIC UNIVERSITY OF CATALONIA (FMA-UPC) AND THE CATALAN HORTICULTURAL HERITAGE Joan Casals, Aurora Rull, Helena Isern, Ana Rivera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97 AGROFÒRUM IN MEMORY OF MONTSERRAT SOLIVA I TORRENTÓ (1943-2019) F. Xavier Martínez-Farré . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123 ERRATA SHEET: FOOD AVAILABILITY DATABASES: STATISTICAL GAPS AND PROPOSALS FOR IMPROVEMENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139 GUIDELINES FOR PAPER SUBMISSION . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141

001-146 Quaderns agraris 49.indd 6

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020)

11/12/2020 13:06:18

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 49 (desembre 2020), p. 7-34 ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA · DOI: 10.2436/20.1503.01.115

ALIMENTACIÓ I ENERGIA II: IMPLICACIONS FUTURES Xavier Flotats-Ripoll, Carles Riba-Romeva Professors emèrits de la Universitat Politècnica de Catalunya i membres del Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible (CMES), Barcelona

Rebut: 8 de maig de 2020 - Acceptat: 3 de juliol de 2020

RESUM Com a continuació d’un article anterior publicat a quaderns agraris sobre la relació entre energia i alimentació, en aquest article s’analitzen una sèrie de factors que afecten la transició a un sistema alimentari sostenible i un sistema energètic renovable, fent èmfasi en el sistema alimentari de Catalunya. La complexitat de la cadena alimentària obliga a una visió de conjunt, des de la producció primària fins a la recuperació de l’energia i la valoració de les substàncies que componen els productes alimentaris usats. El sistema està caracteritzat per una especialització del territori, en el qual s’identifiquen àrees productores d’aliments i àrees consumidores, on es concentra la població, i està immers en un mercat global d’importacions i exportacions que dificulta el consum de proximitat, el qual contribueix a la reducció del consum energètic. Per a avançar cap a un futur renovable, cal dirigir-se cap al model d’economia circular adoptat per la Unió Europea, amb accions col· lectives i implicació ciutadana, en el marc d’un esquema de transició en el qual cal definir objectius a llarg termini i fites a curt i a mitjà termini, emprant indicadors que informin sobre els avenços aconseguits. Aquesta transició està plena d’incerteses i de dificultats, però també de reptes i d’oportunitats. Paraules clau: alimentació, cadena alimentària, energia, transició energètica, economia circular. Correspondència: Xavier Flotats Ripoll. Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia. UPC - Barcelona TECH. C/ Esteve Terradas, 8. 08860 Castelldefels. Tel.: 935 521 218. A/e: xavier. flotats@upc.edu. QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 7-34

001-146 Quaderns agraris 49.indd 7

11/12/2020 13:06:18

X. Flotats-Ripoll, C. Riba-Romeva

ALIMENTACIÓN Y ENERGÍA II: IMPLICACIONES FUTURAS RESUMEN Como continuación de un artículo anterior publicado en quaderns agraris sobre la relación entre energía y alimentación, en el presente artículo se analizan una serie de factores que afectan a la transición a un sistema alimentario sostenible y un sistema energético renovable, haciendo énfasis en el sistema alimentario de Cataluña. La complejidad de la cadena alimentaria obliga a una visión de conjunto, desde la producción primaria hasta la recuperación de la energía y la valorización de las sustancias que componen los productos alimenticios usados. El sistema está caracterizado por una especialización del territorio, en el que se identifican áreas productoras de alimentos y áreas consumidoras, donde se concentra la población, y está inmerso en un mercado global de importaciones y exportaciones que dificulta el consumo de proximidad, el cual contribuye a la reducción del consumo energético. Para avanzar hacia un futuro renovable, hay que dirigirse hacia el modelo de economía circular adoptado por la Unión Europea, con acciones colectivas e implicación ciudadana, en el marco de un esquema de transición en el que hay que definir objetivos a largo plazo y metas a corto y medio plazo, utilizando indicadores que informen sobre los avances conseguidos. Esta transición está llena de incertidumbres y dificultades, pero también de retos y oportunidades. Palabras clave: alimentación, cadena alimentaria, energía, transición energética, economía circular. FOOD AND ENERGY II: FUTURE IMPLICATIONS ABSTRACT As a continuation of a previous article published in quaderns agraris on the relationship between energy and food, this paper analyses a series of factors that affect the transition to a sustainable food system and a renew able energy system, emphasizing the food system of Catalonia. The complexity of the entire food chain requires an overview ranging from primary production to energy recovery and the recycling of substances that make up the food products used. The system is characterized by a specialization of the territory, in which different food-producing and consuming areas, where the population is concentrated, are identified within a global market of imports and exports that hampers the consumption of short-chain food contributing to the reduction of energy consumption. To advance towards a 8

001-146 Quaderns agraris 49.indd 8

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 7-34

11/12/2020 13:06:18

Alimentació i energia II: implicacions futures

renewable future, we need to move in the direction of the circular economy model adopted by the European Union, which entails collective action and citizen involvement, in the framework of a transition scheme in which it is necessary to define long-term objectives and short- and medium-term goals, adopting indicators that provide information on the progress achieved and revisiting the objectives and the methods applied to accomplish them. This transition is laden with uncertainties and difficulties, but with challenges and opportunities as well. Keywords: food, food chain, energy, energy transition, circular economy. 1. INTRODUCCIÓ A l’article de Riba-Romeva i Flotats-Ripoll (2019) es va analitzar la relació entre energia i alimentació a fi de caracteritzar la situació actual, a partir de dades estadístiques, i es va concloure que el consum energètic de la cadena alimentària representava l’any 2008 el 29,2 % de l’energia final del sistema energètic mundial, del qual el 37,9 % es perdia per malbaratament alimentari. Als estats de la Unió Europea (UE), l’any 2013, aquest consum va presentar una mitjana del 17 % del consum d’energia primària de la UE i el 25,7 % del consum d’energia final (Monforti-Ferrario i Pinedo Pascua, 2015). El mateix any 2008, per a fer arribar a la població mundial una mitjana de 2.883 kcal/hab./dia (1.221,8 kWh/hab./any), que seria el valor del proveïment calòric alimentari, es van consumir 3.960 kWh/hab./any per a produir, processar i distribuir els aliments, consum que va arribar a 13.105 kWh/hab./any en els cinquanta països amb rendes més elevades i a 2.190 kWh/hab./any a la resta de països. El consum energètic mundial en la cadena alimentària destina, de mitjana, un 21 % a la producció primària (12 % en l’agricultura, 6 % en la ramaderia i 3 % en la pesca i aqüicultura), un 43 % al processament i la distribució, i el 36 % restant a la venda al detall i a cuinar. En aquest article s’analitzen les variables que cal considerar, les implicacions de la transició energètica del complex alimentari cap a un model basat en energies renovables, i les accions per a reduir la demanda energètica, a partir d’una anàlisi del context, tant de l’evolució i la tendència del sistema alimentari català com de les polítiques adreçades al desenvolupament sostenible. Esquemàticament, el complex alimentari inclou (figura 1): la producció primària (producció agrícola, ramadera, pesquera i aqüícola), la transformació (indústria alimentària), la distribució i el consum final; així com el tractament o la transformació dels efluents residuals, això és, de les aigües residuals i dels residus orgànics, els quals es consideren formes (líquides i sòlides) d’evacuació dels aliments transformats o aprofitats en les fases preQUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 7-34

001-146 Quaderns agraris 49.indd 9

11/12/2020 13:06:18

X. Flotats-Ripoll, C. Riba-Romeva

Figura 1. Esquema del complex alimentari Producció pesquera i aqüícola

Producció agrícola

Distribució

Indústria alimentària

Aigua

Consum domès�c i HORECA

Sòl Nutrients

Producció ramadera

Gestió i tractament d’eﬂuents residuals Energia Transport materials Emissions de gasos (GEH i pluja àcida)

Indústria química

Energia renovable Eﬂuents residuals Lixiviació i escorrentia de nutrients

GEH: gasos amb efecte d’hivernacle; HORECA: hostaleria, restauració i servei d’àpats. Nota: En el cas d’aplicar aquest esquema a una zona geogràfica concreta, com Catalunya, s’hi han d’incloure entrades i sortides de matèries primeres i productes elaborats, segons importacions i exportacions (figura 6) i entrades procedents d’altres activitats industrials. Font: Elaboració pròpia.

cedents. També cal considerar els efluents residuals gasosos, els quals, en el cas de l’amoníac (gas que provoca pluja àcida) o dels gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), representen també una pèrdua de recursos —‌materials i energètics— amb implicacions greus en la qualitat ambiental. 2. EL CONTEXT: TENDÈNCIA A LA CONCENTRACIÓ I A L’ESPECIALITZACIÓ Disposar de molta energia en una petita unitat de massa (gasoil i gasolines, gas natural, gasos liquats de petroli, etc.), a un preu assequible, ha permès, entre altres activitats: — Transportar els aliments a llargues distàncies, de zones productores a zones consumidores, cosa que fa que l’ordenació territorial d’una zona geogràfica quedi deslligada de l’estructura de proveïment alimentari de la població. — Produir fertilitzants sintètics i proveir de recursos fòssils els factors de producció agrària, cosa que fa que els recursos propis d’un territori no con10

001-146 Quaderns agraris 49.indd 10

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 7-34

11/12/2020 13:06:18

Alimentació i energia II: implicacions futures

dicionin la seva capacitat productiva per al proveïment d’aliments a la població. — Desvincular la capacitat de produir proteïna animal d’un territori de la capacitat de produir la proteïna vegetal per a alimentar el bestiar. Els fets anteriors han possibilitat una millora de la qualitat de vida en zones on els recursos propis no ho haurien permès, però també increments de la densitat de població en àrees on la producció d’aliments no pot abastir els seus habitants. Això configura un escenari en què el consum d’energia del complex agroalimentari d’un país no necessàriament coincideix amb l’energia utilitzada per a produir i abastir d’aliments la població, sobretot quan el pes de les importacions i les exportacions és elevat. A l’antiguitat, la població de les ciutats estava determinada pel territori que controlaven com a font de recursos per a la seva pervivència. L’any 1950 el 29,5 % de la població mundial vivia en aglomeracions urbanes; avui aquest percentatge és del 55 %, amb previsió que sigui del 68 % el 2050 (UN, 2019). Tot i que les Nacions Unides (UN, 2019) identifiquen trenta-tres països o regions amb decrement de la població urbana en el període 19902018, en general, hi ha una tendència de la població mundial a concentrar-se en àrees urbanes. Aquest fet comporta canvis en els usos del sòl, pèrdua d’àrees agrícoles en zones periurbanes, una disminució de la població activa agrària i una despesa cada vegada més elevada en transport, conservació i distribució d’aliments, amb conseqüències en el consum d’energia. Catalunya no s’escapa d’aquesta tendència; en el període 1920-2019, la població es multiplica per 3,25 i, entre els anys 1955-1975, la taxa de creixement va ser màxima degut a la immigració. A la figura 2 es pot observar aquest creixement i la concentració de la població en l’àmbit metropolità, tot i que a partir de la dècada de 1980 s’aprecia un lleuger canvi de tendència en alguns àmbits territorials. A la ciutat de Terrassa, en l’àmbit metropolità, Arisó (1982) va identificar en el període 1956-1981 un increment del 314 % de la superfície urbana-industrial a costa d’una pèrdua del 63 % d’àrea agrícola productiva i del 6,5 % de superfície forestal, així com l’aparició d’un 11,5 % d’àrees agrícoles improductives o abandonades, que es van transformar o en zona urbanitzada o en nou espai forestal, el qual va passar d’un 44,1 % l’any 1981 al 50,7 % l’any 2014 (INEbase, 2020). A la figura 3 es mostren els usos del sòl per àmbits territorials a Catalunya dels anys 2001 i 2018, període en el qual es pot comprovar l’augment de les zones forestals (+7,8 %) i urbanitzades (+5,2 %), en detriment de superfícies de conreu (–10,1 %) i zones sense vegetació (–36,7 %). Catalunya té una extensió de 32.108 km2, amb una distribució el 2018 del 63,9 % d’espai forestal, el 26 % de conreus (833.521 ha), el 6,8 % de zones urbanitzades i infraestructures, i la resta, el 3,3 %, terres sense vegetació. La pèrdua de superfície destinada a usos agrícoles ha estat generalitzada pels diferents tipus de conreus i àmbits territorials, amb variacions inter QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 7-34

001-146 Quaderns agraris 49.indd 11

11/12/2020 13:06:18

X. Flotats-Ripoll, C. Riba-Romeva

Figura 2. Evolució de la població a Catalunya entre 1717 i 2019 i distribució percentual de la població per àmbits territorials1 % Àmbit metropolità

% Comarques gironines 80

0 1700

1750

1800

1850

1900

1950

2000

% de la població

Població (milions d’habitants)

Població de Catalunya 8

0 2050

Any % Camp de Tarragona

% Terres de l’Ebre

% Ponent

% Comarques centrals

% Alt Pirineu i Aran

% Penedès

16 14

% de la població

12 10 8 6 4 2 0 1700

1750

1800

1850

1900

1950

2000

2050

Any 1. Tal com queden establerts en la Llei 23/2010, de 22 de juliol, que modifica l’article 2.2 de la Llei 1/1995, de 16 de març, per la qual s’aprova el Pla Territorial General de Catalunya. Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat.

001-146 Quaderns agraris 49.indd 12

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 7-34

11/12/2020 13:06:18

Alimentació i energia II: implicacions futures

Figura 3. Usos del sòl a Catalunya per àmbits territorials. Anys 2001 i 2018 Espai forestal

Terres de conreu

Terres sense vegetació

Zones urbanitzades

100 90

% de la superfície

80 70 60 50 40 30 20 10 0

2001 2018 2001 2018 2001 2018 2001 2018 2001 2018 2001 2018 2001 2018 2001 2018 Comarques Camp de Àmbit metropolità gironines Tarragona

Terres de l’Ebre

Ponent

Comarques Alt Pirineu centrals i Aran

Penedès

Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat.

anuals, llevat de la superfície destinada a les lleguminoses en gra, la qual es multiplica per 3,8 amb un augment significatiu a partir de 2013, i la de cereals, que presenta un augment del 5 % en el període 2001-2018. La superfície més petita no s’ha vist compensada per un augment generalitzat de la productivitat, encara que tots els cultius mostren una tendència a un lleuger increment, el qual tan sols és estadísticament significatiu per a les lleguminoses, els tubercles i els conreus industrials, amb un nivell de significació del 95 %, segons les dades analitzades del període 2001-2018 procedents d’Idescat. La figura 4 mostra l’evolució de la superfície llaurada de cada tipus de conreu i la productivitat (t/ha) dels cereals en gra, a efectes il·lustratius. Aquesta productivitat mostra una tendència creixent, amb pendent positiu de 52 kg/ha/any, però que no és estadísticament significativa degut a les variacions interanuals. Dins del grup dels cereals, tan sols l’ordi i l’arròs presenten tendències creixents significatives de productivitat, amb pendents de 66 i 35 kg/ha/any, respectivament. La participació de la producció ramadera en el valor de la producció final agrària, l’any 1962, va ser del 30,6 %, mentre que el 1979 va ser del 62,2 % (Aldomà et al., 1983). L’any 2014 va ser del 65,1 % i el 2018 va baixar al 61 %. Aquest any, el sector porcí representà el 54,4 % de la producció ramadera (DARP, 2020). El fort creixement de la ramaderia intensiva en les dècades de 1960 i 1970, i la millora corresponent de la renda agrària (l’agrícola es multiplica per 4,4, mentre que la ramadera ho fa per 15 en el període 1962-1979), QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 7-34

001-146 Quaderns agraris 49.indd 13

11/12/2020 13:06:18

X. Flotats-Ripoll, C. Riba-Romeva

Cereals (ha)

Farratges (ha)

Fruita seca (ha)

Olivera (ha)

Cereals (t/ha)

Tendència de t/ha de cereals

400.000

350.000

300.000

250.000

200.000 3

150.000

Producció (t/ha)

Superfície de conreu (ha)

Figura 4. Evolució de la superfície dels diversos conreus a Catalunya. Període 1999-2018. Per als cereals, s’indica la productivitat (t/ha) i la línia de tendència

100.000

50.000 0

0 1995

2000

2005

2010

2015

2020

Any Lleguminoses en gra (ha) Cítrics (ha) Conreus industrials (ha)

Tubercles (ha) Fruita dolça (ha)

Hortalisses (ha) Vinya (ha)

70.000

Superfície de conreu (ha)

60.000 50.000 40.000 30.000 20.000 10.000 0 1995

2000

2005

2010

2015

2020

Any Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat.

001-146 Quaderns agraris 49.indd 14

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 7-34

11/12/2020 13:06:18

Alimentació i energia II: implicacions futures

Figura 5. Evolució del nombre d’explotacions de les espècies ramaderes principals i de les unitats ramaderes (UR) per explotació a Catalunya. Període 1982-2016 UR/explotacions de boví UR/explotacions de porcí Explotacions de boví Explotacions de porcí

UR/explotacions d’oví i de cabrum UR/explotacions d’aviram Explotacions d’oví i de cabrum Explotacions d’aviram

400

20.000

350

18.000

UR/explotació

14.000

250

12.000

200

10.000

150

8.000 6.000

100

4.000

50 0 1980

Nombre d’explotacions

16.000

300

2.000 1985

1990

1995

2000

2005

2010

2015

0 2020

Any Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Idescat (1990; 2020).

està molt lligat al desenvolupament dels contractes d’integració, en els quals la dedicació del ramader majoritàriament és a temps parcial en el període estudiat per Aldomà et al. (1983). Aquesta modalitat ramadera incipient va permetre que els ingressos de les explotacions agràries no depenguessin tan sols de les collites i que s’establís població en el territori. L’evolució ha comportat una especialització i una professionalització de la producció ramadera, amb capacitat per a l’exportació, i una mida de les explotacions que les ha fet competitives en un mercat global (figura 5). El nombre de granges s’ha reduït, mentre que el nombre d’animals per explotació ha augmentat, com també ho han fet els índex de conversió de pinso en carn (Riba-Romeva i Flotats-Ripoll, 2019). A la figura 5 es mostra l’evolució del nombre d’explotacions ramaderes a Catalunya en el període 1982-2016 i les unitats ramaderes (UR)1 per explotació en el mateix període. Davant de l’èxit productiu de la ramaderia, s’hi contraposen la dependència amb el mercat internacional per a obtenir les matèries primeres del pinso i el desarrelament parcial de la producció ramadera intensiva de la producció agrícola. Com mostra la figura 6, les principals importacions de 1. Les equivalències d’unitats ramaderes (UR) es poden trobar a DARP (2014). QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 7-34

001-146 Quaderns agraris 49.indd 15

11/12/2020 13:06:18

X. Flotats-Ripoll, C. Riba-Romeva

F igura 6. Comerç exterior dels principals productes agroalimentaris de Catalunya (en M €). Any 2018 Residus i tortós

Exportacions

Altres begudes Vins i caves

Importacions

Conserves Olis i greixos Altres productes de 2a transformació Cereals i oleaginoses Productes tropicals Fruites i hortalisses Lactis Peix Carns –2.500

–2.000

–1.500

–1.000

–500

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

M€ Font: Elaboració pròpia a partir de DARP (2020).

productes agroalimentaris corresponen a cereals i oleaginoses, i les exportacions més importants són de productes carnis. Davant l’efecte positiu que les exportacions de carn aporten a la balança comercial del país, s’hi contraposen les implicacions en el balanç de nitrogen i la contaminació atmosfèrica i de les aigües. La producció i el consum de productes agroalimentaris a Catalunya es troben en el marc d’una economia global, marcada per una especialització: s’exporta allò que es pot produir de manera competitiva (carn, fruita, vins i caves…) i s’importa allò que, o bé no es té capacitat de produir (per exemple, fruites tropicals o cafè), o bé no es produeix en prou quantitat (per exemple, hortalisses). Equilibrar la producció pròpia amb les importacions i les exportacions aporta flexibilitat i assegura el proveïment, independentment de les variacions estacionals en la producció i en el consum propis, però planteja dificultats sobre l’aplicació estricta del consum de proximitat, sobre la valoració econòmica del treball agrari i, en definitiva, sobre la sostenibilitat del sistema alimentari. Satterthwaite et al. (2010) fan notar que la urbanització creixent i el moviment de la població cap a les grans ciutats, bé sigui per raons econòmiques, per la recerca d’oportunitats laborals o de sinergies professionals, entre altres factors, modifiquen l’esquema del sistema alimentari en la línia que s’ha vist a Catalunya, i crea diferències en el nivell adquisitiu de la població. També descriuen el fenomen del retorn de població amb capacitat adquisitiva cap a zones rurals, el qual no es pot considerar una desurbanització sinó 16

001-146 Quaderns agraris 49.indd 16

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 7-34

11/12/2020 13:06:19

Alimentació i energia II: implicacions futures

una urbanització de zones rurals, amb conseqüències en el model de desenvolupament territorial. Un desenvolupament basat en el turisme i les segones residències millora la qualitat de vida de la població dedicada a aquests serveis, però no implica, necessàriament, una millora de l’estructura productiva de la zona i, a més, intensifica la percepció del medi rural com l’espai per al descans. El joc de percepcions és important, perquè dificulta l’entrada de noves activitats econòmiques de transformació relacionades amb l’agricultura, la ramaderia i els recursos naturals. 3. ELS INDICADORS DE SOSTENIBILITAT Garrido (coord., 2011), en una anàlisi dels indicadors de sostenibilitat de l’agricultura i ramaderia espanyoles en el període 1980-2008, conclou que es va produir un augment de l’eficiència en la producció i una reducció dels consums de fertilitzants i d’energia per unitat de producte. A la figura 7 s’aprecia la reducció del consum de fertilitzants minerals (nitrogen, N, i fòsfor, P) a Catalunya fins a l’any 2008, aproximadament, que a continuació s’estanca al voltant de 50.000 t N/any i 23.000 t P2O5/any (10.000 t P/any), o sigui una relació P/N de 0,2. Aquesta relació és coherent amb les extraccions dels cultius usuals a Catalunya (RuralCat, 2019), però si es considerés, a més, l’aportació dels fems i purins com a fertilitzants, que presenten relacions P/N superiors —‌fins i tot el doble en el cas dels pollastres Figura 7. Consum de fertilitzants minerals a Catalunya. Període 1990-2018 Tones N

Tones P2O5

90.000 80.000 70.000 Tones/any

60.000 50.000 40.000 30.000 20.000 10.000 1990

1995

2000

2005

2010

2015

2020

Any Font: Elaboració pròpia a partir d’ANFFE (2020).

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 7-34

001-146 Quaderns agraris 49.indd 17

11/12/2020 13:06:19

X. Flotats-Ripoll, C. Riba-Romeva

d’engreix (Ortiz i Parera, 2015)—, i s’adoptessin plans de fertilització més acurats, el consum de fertilitzants fosfatats hauria de disminuir. El consum d’energia final de la producció primària i la indústria alimentària a Catalunya l’any 2003 va ser de 1.228,6 ktep (milers de tones equivalents de petroli), amb un 81,5 % en combustibles i la resta en energia elèctrica, que corresponen al 8,04 % del consum total d’energia final a Catalunya en el mateix any. El consum l’any 2017, per productes energètics, es mostra a la taula i. Respecte de l’any 2003, el sector primari ha reduït el consum d’energia un 18 % i la indústria alimentària l’ha augmentat un 5,5 %, de la qual cosa resulta una reducció global del 6,6 %. A la taula i es destaca la gran dependència dels productes derivats del petroli (gasoil en un 96,5 %) en el sector primari, utilitzats majoritàriament com a combustible per a la maquinària, barques de pesca i calefacció de granges. A la indústria alimentària, tenen més pes l’energia elèctrica i el gas natural. Les energies renovables hi tenen encara un paper marginal, tot i que l’energia de la biomassa i el biogàs estan creixent. Taula I. Consum d’energia final de la producció primària, la indústria alimentària i del total de Catalunya. Any 2017 Producció primària

Indústria alimentària

Ambdós sectors

ktep1

475,4

90,9

26,1

4,2

501,5

43,7

Gas natural

11,7

2,2

354,4

56,7

366,1

31,9

Energia elèctrica

31,3

6,0

231,3

37,0

262,6

22,9

Energies renovables

4,5

0,9

13,2

2,1

17,7

1,5

Biomassa agrària, animal i forestal

4,3

11,7

16,0

Biogàs

0,2

1,4

1,6

0,1

Productes petrolífers

ktep1

Energia solar tèrmica Total

522,9

100

3.693,4

(7,1 %)

Combustibles:2 Catalunya (% d’ambdós sectors)

10.218,6

(8,7 %)

Consum total: Catalunya (% d’ambdós sectors)

13.912

(8,3 %)

1 ktep = 11,63 GWh

Formes d’energia diferents de l’elèctrica.

624,9

100

1.147,8

Energia elèctrica: Catalunya (% d’ambdós sectors)

100

ktep1

Font: Elaboració pròpia a partir d’ICAEN (2020).

001-146 Quaderns agraris 49.indd 18

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 7-34

11/12/2020 13:06:19

Alimentació i energia II: implicacions futures

De la taula i cal fer notar que els combustibles (com a carburants i per a produir energia tèrmica) tenen un pes molt més elevat (77,1 %) que l’energia elèctrica, per la qual cosa cal enfocar el desenvolupament de les energies renovables cap a formes d’energia que afavoreixin els usos tèrmics (hidrogen, biogàs, biometà, biomassa forestal o vegetal, gasificació tèrmica, etc.) i com a carburants de vehicles pesants. La necessitat creixent de superfície per a la implantació d’horts solars pot tenir efecte sobre el preu del sòl, com l’ha tingut la pressió per a augmentar el sòl urbanitzable, que ha comportat la pèrdua de sòl agrícola (Pomar et al., 2018). Caldran una planificació i un pacte de futur que preservin els millors sòls agrícoles del país. Un indicador global de sostenibilitat és la petjada ecològica, la qual estima la superfície mínima necessària per a subministrar la matèria i l’energia bàsica requerides per a una població i un estil de vida determinats en un moment o període concrets. Per a Catalunya, aquesta superfície es va estimar en 3,92 ha/hab., segons dades disponibles l’any 2002 (Mayor et al., 2005), de les quals 2,03 ha/hab. corresponien a la producció d’aliments. La petjada ecològica per a la població de Catalunya de 2002 (6,5 milions d’habitants) requereix una superfície 7,9 vegades la de Catalunya, amb un 51,8 % destinat a la producció d’aliments, o sigui quatre vegades la superfície de Catalunya. L’increment de la població (7,6 Mhab. l’any 2019), o tenir en consideració els nous hàbits de consum o la protecció de la biodiversitat i els espais naturals, faria augmentar el valor de la petjada ecològica. Castañé i Antón (2017) van concloure que, des del punt de vista d’impacte ambiental, era més preferible la dieta vegana, amb 13 kg CO2eq/hab./ setmana, que la dieta mediterrània, amb 20 kg CO2eq/hab./setmana. Des del punt de vista nutricional, van suggerir una combinació de les dues dietes per a reduir la fracció de productes d’origen animal de la dieta mediterrània. Fent una comparació amb altres estudis, van comprovar que els hàbits alimentaris actuals a Espanya s’allunyen de la dieta mediterrània i ocasionen emissions superiors de GEH. Una emissió més gran de CO2eq implica més requeriment de superfície forestal per a absorbir-lo en l’estimació de la petjada ecològica. Amb dades actualitzades, la Global Footprint Network (GFN, 2015) va avaluar una petjada ecològica per a la ciutat de Barcelona de 4,52 ha/hab., de la qual de l’ordre del 30 % corresponia al subministrament d’aliments (1,35 ha/hab., amb un valor mitjà per a Espanya d’1,2 ha/hab.), valor inferior a l’estimat per Mayor et al. (2005). En general, als països i les ciutats de l’arc mediterrani estudiats per la GFN (2015), l’alimentació té un pes important en el càlcul de la petjada, degut a l’escassetat de l’aigua, a productivitats agrícoles baixes, a la dependència creixent cap a aliments importats i a la tendència a hàbits alimentaris que s’allunyen de la dieta mediterrània. La GFN (2015) suggereix millorar la productivitat agrícola, reduir i aprofitar els QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 7-34

001-146 Quaderns agraris 49.indd 19

11/12/2020 13:06:19

X. Flotats-Ripoll, C. Riba-Romeva

residus dels aliments i promocionar una dieta alimentària menys intensiva en proteïna d’origen animal. L’índex de desenvolupament humà (HDI, de l’anglès human development index) va ser ideat per les Nacions Unides per a focalitzar que són les persones l’objectiu últim per a avaluar el desenvolupament d’un país, i no tan sols el creixement econòmic (UNDP, 2020). L’índex combina paràmetres que agrupen la dimensió de vida llarga i saludable, que incorpora l’efecte d’una dieta saludable, l’adquisició de coneixement i el gaudi d’un nivell de vida digne. L’índex global de la felicitat (HPI, de l’anglès human happiness index) pren alguns paràmetres de l’HDI i els divideix per la petjada ecològica, de manera que com més alta sigui aquesta petjada, més baix és l’HPI. Un altre indicador de sostenibilitat és el balanç de N, un nutrient essencial la ingesta del qual es fa principalment a través de les proteïnes. Excepte en etapes de creixement, infància i adolescència, en una persona adulta, amb un pes corporal estable, en essència, el N absorbit s’empra per a reemplaçar la pèrdua de N dels teixits, de manera que el balanç corporal donaria que tot el N ingerit és igual al N excretat en diferents formes (sòlida, líquida o gasosa). En un estudi sobre el fluxos de N en l’àmbit domèstic a Àustria, Pierera et al. (2015) van avaluar que el N entrat com a aliment a una llar mitjana sortia: un 19,1 % a través de la fracció orgànica dels residus, un 80,6 % a través de les aigües residuals i la resta (0,3 %) a través de la respiració. Una anàlisi prèvia a Catalunya duta a terme per Bartrolí (2003) va concloure que un 74,8 % del N de les proteïnes dels aliments sortia a través de les aigües residuals. El balanç de N realitzat sobre el sistema agrícola català, amb dades del període 1996-1998, va determinar que de les entrades mitjançant fertilitzants, fems i altres, de 216 kt N/any, un 31,5 % sortien en forma de productes agrícoles i farratges, i la resta es perdia com a emissions a les aigües i l’atmosfera; i del balanç sobre el sistema ramader, les 197 kt N/any entrades en forma de pinsos i farratges, un 25,4 % sortien en forma de productes carnis, mentre que la resta sortia en forma de fems i d’emissions atmosfèriques (Bartrolí et al., 2005). Igual que l’energia, el N de les proteïnes no desapareix, tan sols es transforma amb l’ús alimentari i finalment s’allibera i genera problemes ambientals greus si no es controla. Un balanç semblant es pot fer amb el flux de P contingut en els aliments, el qual també es troba en els residus orgànics i les aigües residuals (Fernández-Mena et al., 2016). Tant el N com el P són recursos estratègics (el primer fortament dependent de l’energia i el segon, de minerals fosfatats molt concentrats i escassos a escala planetària), i alhora són essencials com a factors de producció de la cadena alimentària i com a elements nutricionals. Tots els índexs i indicadors anteriors, en els quals l’energia i l’alimentació tenen un efecte important, haurien de formar part de les eines de presa de decisions orientades al desenvolupament del país.

001-146 Quaderns agraris 49.indd 20

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 7-34

11/12/2020 13:06:19

Alimentació i energia II: implicacions futures

4. EL MALBARATAMENT ALIMENTARI El terme malbaratament indica la pèrdua o el desaprofitament d’aliments que passen a convertir-se en residus alimentaris. A la UE, aquesta pèrdua es va avaluar per a l’any 2014 en uns cent milions de tones, dels quals la proporció més elevada provenia dels àmbits domèstic i de la restauració, un residu predominantment evitable, seguida del processament, un residu constituït principalment per aliments no comestibles per circumstàncies diverses (Monforti-Ferrario i Pinedo Pascua, 2015). Díaz-Ruiz i López- Gelats (2017) van identificar causes d’aquest malbaratament per fonamentar polítiques de prevenció. L’Agència de Residus de Catalunya (ARC, 2012), amb dades de 2010, va avaluar el malbaratament en les etapes de distribució i consum, entès com aquells aliments comestibles que no són consumits, i no considerava malbaratament les parts dels aliments que habitualment es descarten (peles i pells, marro del cafè, pinyols, ossos, etc.). Els resultats indiquen que, del total de disponibilitats alimentàries sòlides que s’adquireixen al detall a Catalunya, el 7 % es malbarata (34,9 kg/hab./any), del qual el 58 % prové de les llars, el 16 % de supermercats, el 12 % de bars i restaurants, el 9 % del comerç al detall, el 4 % de servei d’àpats i de restauració de col·lectivitats, i l’1 % de mercats municipals. El total estimat és de 0,26 milions de tones anuals d’aliments malbaratats. Pomar et al. (2018) consideren que el malbaratament a Catalunya presenta un valor més elevat que l’estimat per l’ARC (2012), i que pot superar els quatre milions de tones anuals si es tenen en compte les pèrdues de les collites i les etapes de producció i processament. Fan notar, també, la gran imprecisió del concepte i de les dades de base per a fer les estimacions. En tot cas, ja siguin pèrdues o malbaratament, al llarg de la cadena alimentària, representen pèrdues d’energia destinada a la cadena alimentària (taula i), que s’estimen en un 42 % de l’energia final usada en el proveïment alimentari dels cinquanta països del món amb rendes més altes (Riba-Romeva i Flotats- Ripoll, 2019); suposen, també, una pèrdua de l’energia fixada mitjançant fotosíntesi en els aliments, la dissipació de la qual cal controlar per a evitar emissions de GEH. 5. ELS EFECTES DE LA DIETA ALIMENTÀRIA L’informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, de l’anglès Intergovernamental Panel on Climate Change) (IPCC, 2019), d’acord amb simulacions numèriques, apuntava que les dietes equilibrades basades en aliments d’origen vegetal i d’origen animal produïts de manera sostenible en sistemes que generen poques emissions de GEH preQUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 7-34

001-146 Quaderns agraris 49.indd 21

11/12/2020 13:06:19

X. Flotats-Ripoll, C. Riba-Romeva

senten més oportunitats d’adaptació al canvi climàtic i de mitigació dels seus efectes, sense, tanmateix, fer cap proposta concreta sobre la dieta ideal. Diversos estudis indiquen que per a reduir el consum d’energia i les emissions de GEH de l’ordre del 50 % al llarg de la cadena alimentària calen dietes en què, prenent com a referència la dieta mitjana als Estats Units (EUA) (Pimentel et al., 2008) o a la UE (Poux i Aubert, 2018), es redueixi de l’ordre del 40-50 % el consum de proteïna d’origen animal. Aquests tipus d’estudis assenyalen tendències que cal promocionar, però no entren en el detall sobre la dieta saludable. Havent definit una dieta amb un nivell de proteïna animal inferior, Tuson (2014) va estimar que l’autosuficiència alimentària de la població de Catalunya era possible amb una superfície de conreus de 857.250 ha, tan sols un 2,8 % més que l’actual a Catalunya, adoptant hipòtesis de productivitat conservadores. Aquests estudis s’haurien de complementar amb l’anàlisi del risc per una meteorologia adversa i la necessitat d’acumular estocs per a compensar les variacions estacionals de la producció i del consum. Equilibrar la producció interna amb les importacions i exportacions contribueix a assegurar els subministraments, però cal una planificació per a assegurar la màxima aportació de productes de proximitat. En un estudi sobre l’estat nutricional de la població catalana i les tendències de consum, Serra et al. (2005) van observar que el 2003 la mitjana catalana d’ingesta diària d’energia era de 1.981 kcal, amb un contingut mitjà del 19,2 % de proteïnes, 40,2 % de lípids i 38,3 % d’hidrats de carboni. En comparar els períodes 1992-1993 i 2002-2003, observen que s’ha reduït el consum de carn, entre altres aspectes positius, i que, per contra, s’ha reduït el consum de peix, fruites i hortalisses, i recomanen que la política nutricional per a la població catalana hauria de promocionar la dieta mediterrània tradicional i fomentar el consum de fruita i hortalisses com a punts prioritaris. Aquests estudis s’haurien de repetir de manera periòdica com a base per a definir polítiques que promocionin dietes saludables. També fan notar que actuant tan sols sobre la dieta no necessàriament es produirà una reducció del consum d’energia i d’emissions de GEH si els esquemes productius es mouen en un entorn global menat pel comerç exterior. 6. LES POLÍTIQUES GOVERNAMENTALS La problemàtica descrita té una complexitat tan gran que requereix planificació, visió de futur i polítiques de promoció d’un model sostenible segons els principis de l’agroecologia (FAO, 2018) i que tinguin en compte el sistema en la seva amplitud. Els balanços de N i P, descrits anteriorment, mostren que els materials no desapareixen un cop consumits, simplement són utilitzats i es convertei22

001-146 Quaderns agraris 49.indd 22

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 7-34

11/12/2020 13:06:19

Alimentació i energia II: implicacions futures

xen en residus. Segons el model d’economia lineal (figura 8a), les matèries primeres i l’energia es transformen en béns que, un cop utilitzats, es converteixen en emissions (a l’atmosfera o a altres medis receptors) i en residus, que s’aniran acumulant. Tot i que l’augment de GEH va començar a provocar tocs d’alerta abans dels anys setanta, des de la publicació de l’informe del Club de Roma sobre els límits del creixement (Meadows et al., 1992) s’han anat succeint estudis, acords i programes d’acció elaborats per part d’organismes internacionals per a fer front als problemes del creixement en un món finit, que afecten totes les dimensions de la vida. El 2015, l’ONU va aprovar l’Agenda 2030 sobre el desenvolupament sostenible (ONU, 2019). L’Agenda planteja 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS), amb 169 fites de caràcter integral i indivisible que comprenen les esferes econòmica, social i ambiental, destinats a regir els programes mundials de desenvolupament fins a l’any 2030. Tots els objectius estan relacionats, entrellaçats i són solidaris amb els acords de París de 2015 sobre reducció d’emissions de GEH. Una de les fites dels ODS (ONU, 2019) és aconseguir reduir a la meitat el malbaratament i els residus alimentaris l’any 2030, la qual cosa permetria reduir les emissions dels GEH provinents del processament, la distribució i del consum d’aliments un 7,8 % (Read et al., 2020). Figura 8. Models d’economia lineal (a), d’economia circular (c) i model de transició d’una a l’altra (b). a) Model d’economia lineal, sistema obert Recursos energè�cs i materials fòssils

Transformació

Consum

Emissions i dipòsit de residus

b) Model de transició (situació actual de conﬂictes, incerteses i oportunitats) Recursos energè�cs i materials renovables Recursos energè�cs i materials fòssils

Transformació 2 Transformació 1

Consum/ús

Emissions i dipòsit de residus

c) Model ideal d’economia circular, sistema tancat pels materials

Recursos energè�cs i materials renovables

Transformació 1

Usos dels materials i de l’energia

Transformació 2

Font: Elaboració pròpia.

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 7-34

001-146 Quaderns agraris 49.indd 23

11/12/2020 13:06:19

X. Flotats-Ripoll, C. Riba-Romeva

En paral·lel als programes i accions aprovats a les conferències de l’ONU, la UE va començar a dissenyar el 2014 l’estratègia de desenvolupament d’una economia circular, un paquet de mesures per a transformar l’economia europea en un nou model econòmic basat en el concepte desenvolupament sostenible. L’economia circular és un concepte econòmic lligat amb la sostenibilitat, l’objectiu del qual és que el valor dels productes, els materials i els recursos (entre els quals, l’aigua i l’energia) es mantingui en l’economia durant el màxim temps possible i que la generació de residus tendeixi al mínim, o a zero. En el model ideal d’economia circular (figura 8c), l’energia és d’origen renovable, ja sigui solar fotovoltaic o eòlic, o ja sigui resultat de la transformació i valoració de materials renovables, tots aquells produïts amb energia solar (figura 1). El pla d’acció per a l’economia circular de la UE (EC, 2020) anuncia iniciatives al llarg de tot el cicle de vida dels productes, dirigides, per exemple, a un disseny que promocioni processos circulars o al foment d’un consum sostenible. Introdueix mesures legislatives i no legislatives destinades a àmbits en què l’acció aporta un valor afegit real. Aquest pla és una pedra angular del Pacte Verd Europeu, l’European Green Deal (EC, 2019), pel qual Europa es proposa evolucionar cap a una economia neta i circular, neutra en emissions de GEH i que restauri la biodiversitat. Dins d’aquest pacte hi ha accions dirigides a optimitzar la cadena i la seguretat alimentàries. Passar d’una economia lineal a una de circular implica una transició (fi gura 8b) durant la qual conviuen les noves tendències amb les pràctiques antigues, amb paradoxes i amb incerteses, com ara impulsar una política de minimització de la producció de residus i alhora programar-ne el màxim aprofitament energètic. Per aquest motiu, és important definir objectius a curt, a mitjà i a llarg termini, i metodologia per a la revisió periòdica dels avenços. La importància de les polítiques governamentals queda palesa en l’estudi d’Edwards et al. (2015), els quals comparen les polítiques de diversos països que han tingut la capacitat de promocionar la implantació de sistemes de producció de biogàs. L’estudi conclou que aquestes han estat polítiques integrades, coordinades i simultànies en els àmbits de: a) la lluita contra el canvi climàtic, b) l’autosuficiència energètica, c) la gestió dels residus i d) el desenvolupament regional o rural. Aquest darrer és una pedra angular de la política francesa de promoció dels gasos renovables (ADEME, 2018), a fi de crear activitat econòmica en el medi rural i evitar la fugida cap a les grans ciutats. La manca d’aquestes polítiques a Espanya fins al present explica la baixa recuperació energètica dels residus biodegradables: 56,5 ktep a Catalunya l’any 2017, i 230,8 ktep al conjunt de l’Estat l’any 2016, mentre que a Europa va ser de 16.100 ktep el 2016 (Flotats, 2018). Com un exemple més, per a controlar i reduir el flux de N, el qual afecta tant el consum d’energia com l’eficiència de la fertilització, Dinamarca ha fixat una reducció d’emissions a les aigües (superficials i subterrànies) 24

001-146 Quaderns agraris 49.indd 24

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 7-34

11/12/2020 13:06:19

Alimentació i energia II: implicacions futures

de 6.000 t de N en el període 2016-2021. Per a aconseguir-ho, exigeixen una eficiència mínima de la fertilització del 75 % amb purins de porc i del 70 % per fems de boví (Foged, 2019). Aquesta mesura pretén reduir la importació de fertilitzants nitrogenats sintètics, intensius en energia d’origen fòssil, i optimitzar l’aprofitament de les dejeccions. Indirectament, promociona la implantació de tecnologies que milloren les qualitats fertilitzants dels purins, com la digestió anaeròbia i l’acidificació, les quals afavoreixen també la producció d’energia renovable i la reducció de les emissions de GEH i d’amoníac (Foged et al., 2012). 7. L’APROFITAMENT DELS EFLUENTS RESIDUALS Tots els materials que componen els efluents residuals de la cadena alimentària (figura 1) contenen, amb diferent grau de dilució, una part dels macronutrients, micronutrients i energia assimilats durant el procés de formació mitjançant l’energia solar de la biomassa primària, transformada de diferent manera al llarg de la cadena alimentària fins a arribar al consum final. L’energia continguda en la fracció metabolitzada dels aliments s’utilitza, en part, per a fer un treball (totes les activitats de l’organisme), i la resta es dissipa en forma de calor corporal. Els materials no metabolitzats, o el resultat de reaccions metabòliques i de reposició cel·lular, formen part de les excretes (suor, orina i excrements, en termes generals), que majoritàriament van a les aigües residuals, amb un contingut energètic corresponent aproximadament a l’energia no utilitzada. Un indicador d’aquest contingut energètic és la demanda química d’oxigen (DQO), mesura de l’oxigen necessari per a oxidar el carboni orgànic a CO2, equivalent aproximadament a 14 MJ/kg DQO (Flotats i Campos, 2005). En els processos de depuració biològica aeròbia de les aigües residuals, aquesta energia és utilitzada, en un 60 % aproximadament, pels microorganismes per a créixer (fangs biològics residuals del procés de depuració) i la resta es dissipa en forma de calor, mentre que si el mètode de depuració biològica és anaeròbia, els bacteris n’utilitzen una petita part per a créixer (menys producció de fangs) i la resta l’alliberen en forma de metà (CH4), utilitzable per a substituir demandes d’energia fòssil. Els sistemes de depuració o tractament anaerobi dels efluents residuals de la cadena alimentària tenen un baix nivell d’implantació a Catalunya. Hi ha multitud de variants tecnològiques del procés anaerobi, adaptables a cada circumstància, i totes són productores netes d’energia renovable, contribueixen a la reducció de GEH i, en la majoria de casos, representen una font econòmica d’ingressos (Feliu i Flotats, 2019). En el cas de la fracció orgànica dels residus municipals, els relatius als aliments, la variable més important per a l’èxit d’aquest sistema és la implicació ciutadana en la separació domiciliària dels residus (Flotats et al., 2011). QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 7-34

001-146 Quaderns agraris 49.indd 25

11/12/2020 13:06:19

X. Flotats-Ripoll, C. Riba-Romeva

La mineralització dels efluents que té lloc durant la digestió anaeròbia, procés que és conservatiu per als nutrients, millora les seves propietats com a fertilitzants i afavoreix l’aplicació de tecnologies de recuperació dels nutrients en formes concentrades o d’obtenció de productes d’interès per a la indústria química dels biopolímers (Flotats, 2019a). En definitiva, és una tecnologia que permet acoblar la producció de residus orgànics generats al llarg de la cadena alimentària a una biorefineria per a aconseguir-ne el màxim aprofitament, material i energètic. El N i el P continguts en els aliments i trobats finalment en els efluents residuals de la cadena alimentària fan notar la necessitat d’un canvi de nomenclatura, de visió i d’objectius dels sistemes de tractament de residus orgànics i d’aigües residuals. En un context d’economia circular, aquests efluents són recursos que cal processar per a produir nous productes útils. Mentre que el concepte tractament de residus de l’economia tradicional fa referència a mètodes per a reduir els impactes ambientals, processar implica adoptar els mètodes tecnològics i de gestió de l’economia circular per a produir nous béns i serveis (figura 8c). En un estudi sobre l’aplicabilitat de la digestió anaeròbia a la ramaderia de Catalunya amb dades de 1981, es va observar que la limitació principal per a assegurar-ne la rendibilitat econòmica era la mida de les granges (Flotats et al., 2016). En augmentar la mida mitjana de les granges (figura 5), baixen els costos unitaris de processar les dejeccions i es fa possible la implantació exitosa de l’autosuficiència energètica sense necessitat de subvencions. És el cas d’una granja porcina, descrita per Flotats (2019c), de 4.000 mares autosuficient energèticament, amb una producció i un ús de 473 MWh/any d’energia elèctrica i 1.600 MWh/any d’energia tèrmica. L’aplicabilitat d’aquestes tecnologies depèn molt de l’escala (Feliu i Flotats, 2019), de manera que, paradoxalment, l’augment de la mida de les explotacions ramaderes permet l’adopció més assequible de tecnologies de protecció ambiental. Les granges petites es poden beneficiar de l’economia d’escala mitjançant la gestió col·lectiva (Flotats, 2019b), situació en què els aspectes socials de cooperació passen a ser els determinants del projecte (Flotats et al., 2009). També en aquesta situació, l’objectiu prioritari sovint ha de ser l’exportació de l’excedent de nutrients, com en el cas de la cooperativa Cooperl a França (Flotats, 2019c). 8. ACCIONS PER A OPTIMITZAR L’ÚS DE L’ENERGIA Monforti-Ferrario i Pinedo Pascua (2015) proposen accions classificades pels rams d’activitat i prioritzades segons el pes de cada un en el consum energètic de la cadena alimentària, i les associen a polítiques, directives, reglaments o altres documents aprovats o en preparació a la UE. La figura 9 dona, per a cada etapa de la cadena, el percentatge estimat per aquests au26

001-146 Quaderns agraris 49.indd 26

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 7-34

11/12/2020 13:06:19

Alimentació i energia II: implicacions futures

tors de l’energia primària consumida i de les emissions de GEH dels disset productes alimentaris majoritaris continguts en la cistella de la compra de la UE-27 de l’any 2013. Com a resultat, van obtenir que el consum d’energia primària del sistema alimentari de la UE va ser de 6.542 kWh/hab./any i les emissions de GEH de 2.965 kg CO2eq/hab./any, valors que podrien ser superiors si s’haguessin considerat els productes minoritaris que componen la cistella representativa de la UE-27. A continuació, s’exposa un resum no exhaustiu, per rams d’activitat, de les accions proposades dirigides a optimitzar l’ús de l’energia, adoptar fonts renovables i reduir les emissions de GEH. Producció primària: aplicar les millors tecnologies a l’abast en l’ús de fertilitzants i pesticides, adoptar tècniques d’agricultura de precisió, minimitzar l’ús de fertilitzants minerals, produir amoníac a partir de fonts renovables, emprar biocombustibles de producció local, adoptar sistemes de reg eficients, millorar l’eficiència de les dietes del bestiar, recuperar l’energia dels fems a través de la producció de biogàs i promocionar l’autoconsum, millorar el disseny de les granges per a incrementar l’eficiència energètica i reduir emissions atmosfèriques, usar l’energia solar i geotèrmica en hivernacles i edificis, usar tècniques de detecció remota de bancs de pesca i millorar l’eficiència energètica de la maquinària de les flotes pesqueres. Indústria alimentària: adoptar equipaments de baix consum i d’alta eficiència energètica, emprar sistemes de mesura capdavanters i optimitzar el control dels processos, fer ús de l’energia solar per als processos que requereixin calor i aplicar mètodes de cogeneració elèctrica i tèrmica. Logística i transport dels subministraments i productes finals: prioritzar la producció local i el consum de proximitat, optimitzar la logística de transport i aplicar tècniques eficients energèticament en el transport refrigerat i en els distribuïdors locals. Envasament: implementar sistemes intel·ligents d’envasament, adoptar sistemes apropiats per a minimitzar els residus i optimitzar la logística de transport. Cuinat, conservació domèstica i consum final: promoure l’educació de la població en mètodes de conservació i cuinat que estalviïn energia i adoptar electrodomèstics de refrigeració, congelació i de cuinat amb etiqueta d’elevada eficiència energètica. Final de vida útil (end of life) de recollida i tractament dels residus (envasos inclosos): separar en origen i fer recollida selectiva, recuperar l’energia i promocionar polítiques per a evitar el malbaratament alimentari. Si bé el malbaratament d’aliments es produeix a cada etapa de la cadena alimentària, i reduir-ne la producció milloraria l’eficiència del sistema alimentari, el volum generat també incideix en els costos energètics de la seva gestió com a residus. Gestió dels efluents residuals (com ja s’ha mencionat, la UE el 2014 va generar uns cent milions de tones de residus alimentaris): minimitzar-ne la QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 7-34

001-146 Quaderns agraris 49.indd 27

11/12/2020 13:06:19

X. Flotats-Ripoll, C. Riba-Romeva

Figura 9. Distribució del consum d’energia primària i de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, per habitant i any, en les etapes indicades de la cadena alimentària Emissions GEH per habitant i any 170 kg CO2 eq 5,7 %

119 kg CO2 eq 4,0 %

137 kg CO2 eq 4,6 %

Producció primària

141 kg CO2 eq 4,8 %

Indústria alimentària

402 kg CO2 eq 13,6 %

Envasament

Logística i transport

Cuinat i consum 1.996 kg CO2 eq 67,3 %

Final de vida útil

Energia per habitant i any 358 kWh 5,5 % 847 kWh 13,0 %

2.185 kWh 33,4 %

Producció primària Indústria alimentària Logística i transport

700 kWh 10,7 %

Envasament Cuinat i consum Final de vida útil

618 kWh 9,5 %

1.834 kWh 28,0 % Font: Elaboració pròpia a partir de Monforti-Ferrario i Pinedo Pascua (2015).

001-146 Quaderns agraris 49.indd 28

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 7-34

11/12/2020 13:06:19

Alimentació i energia II: implicacions futures

producció i adoptar tècniques per a l’aprofitament integral dels residus orgànics (energia i materials). La metodologia utilitzada per Monforti-Ferrario i Pinedo Pascua (2015) per a estimar la distribució dels consums d’energia, basada en l’energia consumida per cada producte de la cistella de la compra al llarg del seu cicle de vida fins al moment de la ingesta, no permet estimar l’energia consumida per a la gestió dels efluents residuals. 9. CONCLUSIONS La complexitat del sistema alimentari, condicionat pel creixement i la concentració de la població, obliga a una revisió de conjunt a fi de fer front a la transició energètica, des de la producció primària fins al reciclatge dels efluents residuals. La distribució de la població dibuixa un esquema caracteritzat per una especialització del territori, en el qual s’identifiquen grans àrees productores i àrees consumidores d’aliments, on es concentra la població, dins d’un mercat global que promociona l’especialització i els intercanvis comercials internacionals. Els indicadors de sostenibilitat indiquen la necessitat de minimitzar el malbaratament alimentari, d’adoptar dietes equilibrades, i saludables i amb menys contingut de proteïna d’origen animal, potenciar un sector agrari propi i el consum de productes de proximitat, concepte que presenta dificultats d’aplicació en el context descrit. Dins d’aquesta complexitat, i en un mercat global, són importants les accions i els comportaments individuals, però encara ho són més una visió de conjunt i uns objectius comuns que tan sols poden oferir organismes representatius a escala internacional. La UE, on Catalunya està immersa, ha apostat per adoptar un procés de transició cap al model de l’economia circular, que inclou també la transició energètica i preveu totes les etapes de la cadena alimentària. Aquesta transició està plena d’incerteses, raó per la qual cal una planificació amb objectius de consens a curt, a mitjà i a llarg termini, i mètodes de revisió i de replantejament periòdics segons l’avaluació dels indicadors escollits. Aquests indicadors hauran d’estar basats en el desenvolupament humà i no tan sols en el creixement econòmic. A part de l’adopció de les polítiques internacionals esmentades, a Catalunya cal una planificació específica per a maximitzar el consum de proximitat, valorar el treball agrari i preservar els millors sòls agrícoles, entre d’altres. En aquest context, la implicació ciutadana també és bàsica, des de saber escollir els productes alimentaris apropiats fins a una bona segregació dels residus domèstics, per la qual cosa cal insistir en programes d’educació sobre alimentació i en els diferents aspectes de l’economia circular. QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 7-34

001-146 Quaderns agraris 49.indd 29

11/12/2020 13:06:19

X. Flotats-Ripoll, C. Riba-Romeva

BIBLIOGRAFIA Agence de l’Environnement et de la Maîtrise de l’Energie (ADEME) (2018). A 100 % renewable gas mix in 2050? Study summary [en línia]. Angers: ADEME. <https://www.ademe.fr/sites/default/files/assets/documents/ renewable-gas-mix-2050-010521.pdf> [Consulta: abril 2019]. Agència de Residus de Catalunya (ARC) (2012). Propostes per a prevenir i evitar el malbaratament alimentari a Catalunya [en línia]. Barcelona: Agència de Residus de Catalunya. <http://residus.gencat.cat/web/. content/home/lagencia/publicacions/centre_catala_del_reciclatge__ccr/ guia_consum_responsable-FINAL.pdf> [Consulta: març 2020]. Aldomà, J.; Villareal, J.; Viñas, L. (1983). La integració en la ramaderia a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Arisó, A. (1982). La transformació del paisatge terrassenc. Terrassa: Junta de la Xarxa de Biblioteques Soler i Palet. Asociación Nacional de Fabricantes de Fertilizantes (ANFFE) (2020). Evolución del consumo de fertilizantes químicos inorgánicos en España por comunidades autónomas [en línia]. Madrid: Asociación Nacional de Fabricantes de Fertilizantes. <http://www.anffe.com> [Consulta: maig 2002, dades fins a 2001; abril 2020, dades a partir de 2013]. Bartrolí, J. (2003). Avaluació ambiental del cicle del nitrogen a Catalunya: aplicació de l’anàlisi del flux de substàncies. Tesi doctoral. Girona: Universitat de Girona. Bartrolí, J.; Martín, M. J.; Rigola, M. (2005). «The nitrogen balance for Catalan agriculture soils and livestock sectors». International Journal of Agricultural Resources Governance and Ecology, núm. 4 (2), p. 123-132. Castañé, S.; Antón, A. (2017). «Assessment of the nutritional quality and environmental impact of two food diets: A Mediterranean and a vegan diet». Journal of Cleaner Production, núm. 167, p. 929-937. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) (2014). «Decret 40/2014, de 25 de març, d’ordenació de les explotacions ramaderes». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya [en línia], núm. 6591. <https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6591/1346334.pdf> [Consulta: abril 2020]. — (2020). Dades bàsiques de l’agricultura, la ramaderia i la pesca a Catalunya [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. <http://agricultura.gencat.cat/ ca/departament/estadistiques/publicacions/opuscles/dades-basiques -agricultura-ramaderia-pesca/> [Consulta: abril 2020]. Díaz-Ruiz, R.; López-Gelats, F. (2017). «Anàlisi de les causes del malbaratament alimentari. Estudi a l’àrea metropolitana de Barcelona». Quaderns Agraris, núm. 43, p. 7-37. 30

001-146 Quaderns agraris 49.indd 30

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 7-34

11/12/2020 13:06:19

Alimentació i energia II: implicacions futures

Edwards, J.; Othman, M.; Burn, S. (2015). «A review of policy drivers and barriers for the use of anaerobic digestion in Europe, the United States and Australia». Renewable and Sustainable Energy Reviews, núm. 52, p. 815828. European Commission (EC) (2019). «The European Green Deal» [en línia]. Communication from the Commission to the European Parliament, the Council, the European Economic and Social Committee and the Committee of the Regions. COM(2019) 640 final. Brussels, 11.12.2019. <https:// ec.europa.eu/info/files/communication-european-green-deal_en> [Consulta: febrer 2020]. — (2020). «A new circular economy action plan, for a cleaner and more competitive Europe» [en línia]. Communication from the Commission to the European Parliament, the Council, the European Economic and Social Committee and the Committee of the Regions. COM(2020) 98 final. Brussels, 11.12.2019. <https://ec.europa.eu/environment/circular-economy/> [Consulta: abril 2020]. Feliu, A.; Flotats, X. (2019). Los gases renovables: Un vector energético emergente. Madrid: Publicaciones de la Fundación Naturgy. També disponible en línia a: <https://www.fundacionnaturgy.org/publicacion/los-gases -renovables-un-vector-energetico-emergente/> [Consulta: juny 2020]. Fernández-Mena, H.; Nesme, T.; Pellerin, S. (2016). «Towards an agro-industrial ecology: A review of nutrient flow modelling and assessment tools in agro-food systems at the local scale». Science of the Total Environment, núm. 543, p. 467-479. Flotats, X. (2018). «El biogás. Actualidad y perspectiva de un gas renovable» [en línia]. Madrid: Publicaciones de la Fundación Naturgy. <https://www. fundacionnaturgy.org/ca/publicacion/article-el-biogas-actualitat-i -perspectives-dun-gas-renovable/> [Consulta: gener 2019]. — (2019a). «Biogas: Perspectives of an old technology». A: Bastidas-Oyanedel, J. R.; Schmidt, J. E. Biorefinery – Integrated Sustainable Processes for Biomass Conversion to Biomaterials, Biofuels, and Fertilizers. Zuric: Springer International Publishing AG, p. 313-349. — (2019b). «Gestión y tratamiento de purines I. Sistematizar la toma de decisiones: de residuo a recurso». SUIS, núm. 156, p. 34-42. — (2019c). «Gestión y tratamiento de purines III. Análisis de casos: del problema a la oportunidad». SUIS, núm. 158, p. 32-41. Flotats, X.; Bonmatí, A.; Fernández, B.; Magrí, A. (2009). «Manure treatment technologies: On-farm versus centralized strategies. NE Spain as case study». Bioresource Technology, núm. 100, p. 5519-5526. Flotats, X.; Bonmatí, A.; Fernández, B.; Sales, D.; Aymerich, E.; Irizar, J.; Palatsi, J.; Romero, L. I.; Pérez, M.; Vicent, T.; Font, X. (2016). Ingeniería y aspectos técnicos de la digestión anaeróbica. Madrid: Red Española de Compostaje: Mundi-Prensa. QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 7-34

001-146 Quaderns agraris 49.indd 31

11/12/2020 13:06:19

X. Flotats-Ripoll, C. Riba-Romeva

Flotats, X.; Burgos, E.; Tey, L.; Fresno, J. (2011). «La implicación ciudadana como factor clave para el éxito de los procesos de digestión anaerobia». Infoenviro, núm. 62, p. 39-43. Flotats, X.; Campos, E. (2005). «Procesos biológicos: digestión anaerobia y compostaje». A: Elias, X. Tratamiento y valorización energética de residuos. Barcelona: Díaz de Santos, p. 617-686. Foged, H. L. (2019). «Note about Danish policies on agricultural biogas production and status for their implementation». SuMaNu Platform [en línia] (desembre). <https://www.organe.dk/docs/Danish_agricultural_biogas_ policies_and_status.pdf> [Consulta: abril 2020]. Foged, H. L.; Flotats, X.; Bonmatí, A.; Schelde, K. M.; Palatsi, J.; Magrí, A.; Zonta, Z. J. (2012). «Assessment of economic feasibility and environmental performance of manure processing technologies». Technical Report No. IV concerning «Manure Processing Activities in Europe» to the European Commission, Directorate-General Environment [en línia]. <http:// hdl.handle.net/2117/18947> [Consulta: maig 2019]. Food and Agriculture Organization (FAO) (2018). Scaling up agroecology initiative [en línia]. <http://www.fao.org/3/I9049EN/i9049en.pdf> [Consulta: juny 2020]. Garrido, A. (coord.) (2011). Indicadores de sostenibilidad de la agricultura y ganadería españolas [en línia]. Madrid: Universidad Politécnica de Madrid. Escuela Técnica Superior de Ingenieros Agrónomos. <http://www. anffe.com/informaci%F3n%20de%20inter%E9s/documentos%20de% 20inter%E9s/_indicadores%20de%20sostenibilidad/index.html> [Consulta: abril 2020]. Global Footprint Network (GFN) (2015). How can Mediterranean societies thrive in an era of decreasing resources? [en línia]. Oakland: Global Footprint Network: Mediterranean Iniciative. <www.footprintnetwork.org/ med> [Consulta: març 2020]. INEbase (2020). Indicadores Urban Audit para ciudades [en línia]. Madrid: Instituto Nacional de Estadística. <https://www.ine.es/jaxiT3/Tabla. htm?t=10849> [Consulta: març 2020]. Institut Català d’Energia (ICAEN) (2020). Estadístiques energètiques anuals de Catalunya [en línia]. Barcelona: Institut Català d’Energia. <http://icaen. gencat.cat/ca/energia/estadistiques/resultats/> [Consulta: abril 2020]. Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) (1990). Cens agrari 1989. Barcelona: Institut d’Estadística de Catalunya. També disponible en línia a: <https://biblio.idescat.cat/publicacions/Record/10705> [Consulta: abril 2020]. — (2020). Institut d’Estadística de Catalunya [en línia]. <https://www.idescat. cat> [Consulta: abril 2020]. Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) (2019). Climate change and land [en línia]. <https://www.ipcc.ch/srccl/> [Consulta: setembre 2019]. 32

001-146 Quaderns agraris 49.indd 32

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 7-34

11/12/2020 13:06:19

Alimentació i energia II: implicacions futures

Mayor, X.; Quintana, V.; Belmonte, R. (2005). Aproximació a la petjada eco lògica de Catalunya [en línia]. Barcelona: Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible. <http://cads.gencat.cat/web/.content/ Documents/Publicacions/n7_ddr_7_petjada_ecologica.pdf> [Consulta: març 2020]. Meadows, D. H.; Meadows, D. L.; Randers, J. (1992). Más allá de los límites del crecimiento. Mèxic: Fondo de Cultura Económica. Monforti-Ferrario, F.; Pinedo Pascua, I. (2015). «Energy use in the EU food sector: State of play and opportunities for improvement». JRC Science and Policy Report EUR 27247 EN [en línia] [Publications Office of the European Union]. <https://doi.org/10.2790/158316> [Consulta: febrer 2020]. Organización de las Naciones Unidas (ONU) (2019). «Objetivos de desarrollo sostenible» [en línia]. Estats Units: ONU. <https://www.un.org/sustaina bledevelopment/es/objetivos-de-desarrollo-sostenible/> [Consulta: setembre 2019]. Ortiz, C.; Parera, J. (2015). «Eines per a una bona aplicació de purins». Dossier Tècnic [en línia], núm. 79, p. 22-27. <https://ruralcat.gencat.cat/ documents/20181/75380/Dossier+t%C3%A8cnic+79.pdf> [Consulta: abril 2020]. Pierera, M.; Schröcka, A.; Winiwarterb, W. (2015). «Analyzing consumer-related nitrogen flows: a case study on food and material use in Austria». Resources, Conservation and Recycling, núm. 101, p. 203-211. Pimentel, D.; Williamson, S.; Alexander, C. E.; Gonzalez-Pagan, O.; Kontak, C.; Mulkey, S. E. (2008). «Reducing energy inputs in the US food system». Human Ecology, núm. 36, p. 459-471. Pomar, A.; Duran, N.; Gamboa, G.; Binimelis, R.; Tendero, G. (2018). Arran de Terra II: Indicadors de sobirania alimentària a Catalunya. Actualització 2018 [en línia]. Barcelona: Arran de Terra. <http://indicadors.arrandeterra. org/wp-content/uploads/2018/07/ArranDeTerraII.pdf> [Consulta: març 2020] Poux, X.; Aubert, P. M. (2018). «An agroecological Europe in 2050: Multifunctional agriculture for healthy eating. Findings from the Ten Years For Agroecology (TYFA) modelling exercise». Study [París: Iddri-AScA], núm. 09/18. Read, Q. D.; Brown, S.; Cuéllar, A. D.; Finn, S. M.; Gephart, J. A.; Marston, L. T.; Meyer, E.; Weitz, K. A.; Muth, M. K. (2020). «Assessing the environmental impacts of halving food loss and waste along the food supply chain». Science of the Total Environment, núm. 712, 136255. Riba-Romeva, C.; Flotats-Ripoll, X. (2019). «Alimentació i energia (I): estat de la qüestió». Quaderns Agraris, 47 (desembre), p. 7-43. RuralCat (2019). Taules d’extraccions dels cultius: Novembre 2019 [en línia]. <https://ruralcat.gencat.cat/oficina-de-fertilitzacio/taules-dades/extrac cions-dels-cultius> [Consulta: abril 2020]. QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 7-34

001-146 Quaderns agraris 49.indd 33

11/12/2020 13:06:19

X. Flotats-Ripoll, C. Riba-Romeva

Satterthwaite, D.; McGranahan, G.; Tacoli, C. (2010). «Urbanization and its implications for food and farming». Philosophical Transactions of the Royal Society B: Biological Sciences, núm. 365, p. 2809-2820. Serra, Ll.; Ribas, L.; Salvador-Castell, G.; Serra-Farró, J.; Castells, C.; Jover, Ll. [et al.] (2005). «Estat nutricional de la població catalana: tendències del consum d’aliments i nutrients a Catalunya». Butlletí Epidemiològic de Catalunya [en línia], núm. 26 (9), p. 113-117. <http://hdl.handle.net/11351/ 2850> [Consulta: abril 2020] Tuson, P. (2014). «L’autoproveïment d’aliments a Catalunya. És possible la nostra sobirania alimentària?». Agro-cultura, núm. 55, p. 25-28. United Nations (UN) (2019). «World urbanization prospects: The 2018 revision (ST/ESA/SER.A/420)» [en línia]. Nova York: United Nations. Department of Economic and Social Affairs. Population Division. <https://popu lation.un.org/wup/Publications/Files/WUP2018-Report.pdf> [Consulta: març 2020]. United Nations Development Programme (UNDP) (2020). «Human Development Index (HDI)» [en línia]. A: Human Development Reports. <http:// hdr.undp.org/en/content/human-development-index-hdi> [Consulta: abril 2020].

001-146 Quaderns agraris 49.indd 34

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 7-34

11/12/2020 13:06:20

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 49 (desembre 2020), p. 35-52 ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA · DOI: 10.2436/20.1503.01.116

LA DISPONIBILITAT DE L’AIGUA AL SÒL COM A EINA PER A L’ADAPTACIÓ DE LA VITICULTURA AL CANVI CLIMÀTIC Inmaculada Funes,1 Felicidad de Herralde,1 Xavier Aranda,1 Josep Jiménez,2 David Aguadé,1 Marc Prohom,3 Antoni BarreraEscoda,3 Vicent Altava-Ortiz,4 Robert Savé1 1. Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), Caldes de Montbui 2. Juvé & Camps, Sant Sadurní d’Anoia 3. Àrea de Climatologia, Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), Barcelona 4. Àrea de Recerca Aplicada i Modelització, Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), Barcelona

Rebut: 6 d’abril de 2020 - Acceptat: 20 de juny de 2020

RESUM A la regió mediterrània s’espera que l’agricultura es vegi fortament impactada pels augments de temperatura i les sequeres que es preveuen com a conseqüència del canvi climàtic (CC) generat pels gasos amb efecte d’hivernacle (GEH). Ambdós fets incideixen directament en el cicle del cultiu, les seves demandes hídriques i en els seus rendiments. Es fan necessàries decisions estratègiques d’ampli abast d’adaptació i de mitigació del CC, dirigides a millorar la gestió de l’aigua. En aquest estudi s’han estimat les necessitats hídriques netes (NHN) fins a final de segle en dos escenaris de CC per al parcel·lari de vinya de l’empresa Juvé & Camps a l’Alt Penedès. Els resultats de les projeccions futures de la temperatura i la precipitació segons els models estudiats mostren que el tipus de sòl i, especialment, la seva capacitat de retenció d’aigua disponible per a les plantes poden ser determinants en el futur per a poder satisfer, o no, de manera òptima, les necessitats hídriques de la vinya a l’Alt Penedès. En general, els valors mitjans anuals d’NHN Correspondència: Robert Savé. Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). Torre Marimon. 08140 Caldes de Montbui (Barcelona). Tel.: 934 674 040. A/e: robert.save@irta.cat. QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 35-52

001-146 Quaderns agraris 49.indd 35

11/12/2020 13:06:20

Funes, Herralde, Aranda, Jiménez, Aguadé, Prohom, Barrera, Altava, Savé

es veuran incrementats al llarg de tot el segle i sobretot a partir de mitjan segle, juntament amb un augment de la variabilitat interanual; tot plegat indica que la viticultura de secà es troba i es trobarà davant problemes importants associats al CC, com ara la sequera. El repte agronòmic més important serà fer front a la incertesa, la qual cosa només es pot fer des de la tecnificació del secà per a poder arribar a conèixer les condicions edafoclimàtiques en les quals creix i es desenvolupa la vinya. Paraules clau: canvi climàtic, viticultura de secà, capacitat de retenció d’aigua disponible, projeccions climàtiques, necessitats hídriques, Alt Penedès. LA DISPONIBILIDAD DE AGUA EN EL SUELO COMO HERRAMIENTA PARA LA ADAPTACIÓN DE LA VITICULTURA AL CAMBIO CLIMÁTICO RESUMEN En la región mediterránea se espera que la agricultura se vea altamente impactada por los aumentos de temperatura y sequías que se prevén como consecuencia del cambio climático (CC) generado por los gases de efecto invernadero. Estos factores inciden directamente en el ciclo del cultivo, en sus demandas hídricas y en sus rendimientos. Se hacen sobre todo necesarias decisiones estratégicas de amplio alcance en cuanto a la adaptación y mitigación del CC, dirigidas a mejorar la gestión del agua. En este estudio se han estimado las necesidades hídricas netas (NHN) hasta final de siglo en dos escenarios de CC para el parcelario de vid de la empresa Juvé & Camps en el Alt Penedès. Los resultados sobre las proyecciones futuras de la temperatura y la precipitación según los modelos estudiados muestran que el tipo de suelo y, especialmente, su capacidad de retención de agua disponible para las plantas pueden ser determinantes en el futuro para poder alcanzar o no, de manera óptima, las necesidades hídricas de la vid a pie de planta en el Alt Penedès. En general, los valores medios anuales de NHN se verán incrementados a lo largo de todo el siglo y sobre todo a partir de mediados de siglo, junto con un aumento de la variabilidad interanual; todo ello indica que la viticultura de secano se encuentra y se encontrará ante importantes problemas asociados al CC, como la sequía. El mayor reto agronómico será lidiar con la incertidumbre, lo cual solo se puede hacer desde la tecnificación del secano para poder llegar a conocer las condiciones edafoclimáticas en las que crece y se desarrolla la vid. Palabras clave: cambio climático, viticultura de secano, capacidad de retención de agua disponible, proyecciones climáticas, necesidades hídricas, Alt Penedès. 36

001-146 Quaderns agraris 49.indd 36

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 35-52

11/12/2020 13:06:20

La disponibilitat de l’aigua al sòl com a eina per a l’adaptació de la viticultura

SOIL WATER AVAILABILITY AS A TOOL FOR ADAPTING VITICULTURE TO CLIMATE CHANGE ABSTRACT In the Mediterranean region, agriculture is expected to be highly affected by temperature increases and droughts resulting from climate change (CC), which have a direct effect on crop cycles, crop water demands and crop yields. Above all, decisions are required to address the improvement of water management within the framework of wide-ranging CC adaptation and mitigation strategies. In this study, net water requirements (NWRs) were estimated at the end of the century in two CC scenarios for the vine plot of the Juvé & Camps company in the Alt Penedès region. The results of future projections of soil type and, particularly, available soil-water holding capacity may be decisive in the future to optimally meet vine water requirements in the Alt Penedès region. Generally, the mean annual NWR values will increase over the course of the century and above all as from the mid-century, which together with a growth in interannual variability means that rain-fed viticulture faces and will be facing major problems associated with CC, such as drought. The biggest agronomic challenge will be how to deal with uncertainty, which can only be done by means of rain-fed cropland technification in order to learn more about the real edaphoclimatic conditions under which the grapevines grow and develop. Keywords: climate change, rain-fed viticulture, available soil-water holding capacity, climatic projections, water requirements, Alt Penedès. 1. INTRODUCCIÓ En escenaris futurs de canvi climàtic (CC), l’àrea mediterrània es destaca com un «punt calent» a causa de l’augment dràstic de la temperatura i la disminució de les precipitacions (IPCC, 2014; IPCC, 2019; MedECC, 2019), que donarà lloc a reduccions importants de la disponibilitat d’aigua (Pascual et al., 2015; Cramer et al., 2018). A la regió mediterrània de Catalunya (NE de la península Ibèrica; 41°21′55″ N, 1°40′55″ E), i d’acord amb el Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (TICCC) (Generalitat de Catalunya i Institut d’Estudis Catalans, 2016), la precipitació anual mitjana en aquesta regió disminuirà aproximadament un 9 % fins al 2050, mentre que el canvi de temperatura serà al voltant de +1,4 °C fins a mitjan segle amb els valors de la temperatura màxima i mínima que mostren una clara tendència positiva. Aquestes tendències s’estimen més dràstiques per al Pirineu i l’àrea interior que no pas per a la zona costanera de Catalunya. QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 35-52

001-146 Quaderns agraris 49.indd 37

11/12/2020 13:06:20

Funes, Herralde, Aranda, Jiménez, Aguadé, Prohom, Barrera, Altava, Savé

El sistema agrari resultarà força afectat pel CC, ja que la temperatura i la disponibilitat d’aigua són claus per a la producció vegetal (Phogat et al., 2018; Ruiz-Ramos et al., 2018). A l’àrea mediterrània, s’espera que l’agricultura es vegi altament afectada per aquests valors de la temperatura més elevats i extrems, les sequeres i/o la salinitat del sòl (MedECC, 2019), els quals incideixen en la fenologia i en el cicle de creixement de les plantes (Trnka et al., 2011; Caubel et al., 2015; Funes et al., 2016), provoquen demandes més elevades d’aigua (Savé et al., 2012; Girard et al., 2015; Phogat et al., 2018; Saadi et al., 2015; Valverde et al., 2015; Zhao et al., 2015) davant una escassetat més gran d’aigua (Vicente-Serrano et al., 2017; Zabalza-Martínez et al., 2018), cosa que comporta rendiments quantitatius i qualitatius més baixos (Olesen i Bindi, 2002; Saadi et al., 2015; Zhao et al., 2015; Ruiz-Ramos et al., 2018), entre altres possibles efectes. La disponibilitat i les demandes futures d’aigua posen en dubte el model actual de gestió de l’aigua a l’agricultura, tant en regadiu com en secà, de manera que les decisions respecte de l’adaptació i la mitigació al CC han d’estar necessàriament dirigides a millorar la gestió de l’aigua amb accions estratègiques d’ampli abast (Allain et al., 2018; Girona et al., 2017). Segons l’Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura de les Nacions Unides (FAO), l’agricultura climàticament intel·ligent suposa una estratègia per a adaptar-se i desenvolupar resiliència al CC i reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) agrícoles, mantenint alts rendiments i garantint la seguretat alimentària (FAO, 2013). Aquest treball forma part del projecte GLOBALVITI, un projecte consorciat que pretén millorar la producció en el sector vitivinícola enfront del CC a través de noves tecnologies, d’estratègies biotecnològiques i del maneig de la vinya. El celler Juvé & Camps1 és una de les vuit empreses del consorci i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) és un dels centres de recerca; ambdues organitzacions formen equip. Un dels objectius principals de GLOBALVITI és desenvolupar, amb pràctiques vitivinícoles convencionals i mitjançant indicadors biòtics i abiòtics, una adaptació de la viticultura al CC a partir de l’estudi de sèries històriques climàtiques i productives contrastades que proporcionin projeccions temporals realistes per a ajudar a prendre decisions agronòmiques. Per això, una de les investigacions que s’ha dut a terme en el projecte i que es mostra en aquest treball és el càlcul de les necessitats d’aigua en les diferents parcel·les del celler Juvé & Camps, les quals tenen condicions edafoclimàtiques diferents ateses les diverses orientacions i latituds, i els tipus de sòls dins la comarca de l’Alt Penedès.

1. Per a més informació consulteu: <https://www.juveycamps.com/ca/una-historia-centenaria/> . 38

001-146 Quaderns agraris 49.indd 38

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 35-52

11/12/2020 13:06:20

La disponibilitat de l’aigua al sòl com a eina per a l’adaptació de la viticultura

2. MATERIAL I MÈTODES 2.1. L’àrea i el període d’estudi Les parcel·les en estudi es localitzen en dos sectors al nord de l’Alt Penedès: Sant Joan de Mediona - Canaletes (SJC) (a 489 m sobre el nivell del mar) i Sant Sadurní d’Anoia - Gelida (SSG) (a 176 m sobre el nivell del mar) de l’empresa Juvé & Camps (figura 1). A partir de les projeccions climàtiques de temperatura (màxima i mínima) i de precipitació efectuades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC)2 a alta resolució (píxels d’1 km2) per al segle xxi, s’estimen les necessitats hídriques netes (NHN) del cultiu de vinya dels píxels on s’ubiquen les parcel·les en estudi, les quals suposen un total de 16 píxels d’1 km2. Segons el mapa de sòls de Catalunya a escala 1:250000 (MSC250M) de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), 3 els tipus de sòls de cada sector seguint la classificació soil taxonomy 4 són els següents: — Sector SSG-Nord: Xerorthent típic i Haploxerept càlcic. — Sector SSG-Sud: Haploxerept càlcic i Calcixerept típic. — Sector SJC-Nord: Xerorthent típic i Haploxerept càlcic. — Sector SJC-Sud: Xerorthent típic i Haploxerept càlcic. 2.2. Estimació de les necessitats hídriques netes La metodologia emprada per al càlcul de les NHN segueix el document FAO-565 (Allen et al., 1998), i s’obté a partir d’estimar: l’evapotranspiració potencial (ET0) segons Hargreaves-Samani; la precipitació efectiva (Pef) (Clarke, 1998); l’evapotranspiració potencial del cultiu (ETc) de la vinya mitjançant el coeficient de cultiu (kc) de la vinya (ACA i IRTA, 2008), i la capacitat de retenció d’aigua disponible al sòl per a les plantes o contingut màxim d’aigua disponible (CRAD, o TAW, de l’anglès total available water). La figura 3 mostra un esquema del procés per a estimar les NHN a partir de les dades meteorològiques a escala diària per a cada píxel, per a dos períodes (passat i futur) i per a dos escenaris de canvi climàtic (RCP4.5 i RCP8.5). Primer, es calcula a escala diària l’ET0 segons l’equació de Hargreaves- Samani i l’ETc amb el kc de la vinya. Després, per tal de fer un balanç men2. <https://www.meteo.cat/wpweb/climatologia/el-clima-dema/les-projeccions-climatiques -a-lsmc/>. 3. <https://www.icgc.cat/Administracio-i-empresa/Descarregues/Cartografia-geologica -i-geotematica/Cartografia-de-sols/Mapa-de-sols-1-250.000>. 4. <https://www.nrcs.usda.gov/wps/portal/nrcs/detail/soils/survey/class/taxonomy/?cid= nrcs142p2_053577>. 5. <http://www.fao.org/3/a-x0490s.pdf>. QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 35-52

001-146 Quaderns agraris 49.indd 39

11/12/2020 13:06:20

Funes, Herralde, Aranda, Jiménez, Aguadé, Prohom, Barrera, Altava, Savé

Figura 1. Localització dels dos sectors estudiats al nord de la comarca de l’Alt Penedès

Nota: Els dos sectors estudiats són Sant Joan de Mediona - Canaletes (SJC) (graella esquerra) i Sant Sadurní d’Anoia - Gelida (SSG) (graella dreta). Les graelles indiquen les àrees en les quals l’SMC ha calculat les projeccions climàtiques de temperatura (màxima i mínima) i precipitació; cada requadre representa un píxel d’1 km2. Font: Elaboració pròpia a partir de la projecció UTM.

sual «cultiu-sòl-atmosfera», es fa el sumatori mensual dels mm de l’ETc i la Pef. L’objectiu d’aquest balanç mensual és determinar l’evapotranspiració real (ETr) en funció de: i) l’aigua que ha quedat emmagatzemada al sòl del mes anterior, és a dir, el contingut d’aigua al sòl (CAS), i ii) el sumatori mensual dels mm de Pef del mes en qüestió. El límit màxim per a CAS és determinat pel màxim d’aigua al sòl fàcilment assimilable pel cultiu de la vinya (AFA), que s’estima aplicant el factor d’esgotament p específic d’aquest cultiu a la CRAD del sòl. La CRAD mitjana ponderada per a l’Alt Penedès és de 115 mm segons l’MSC250M,6 sector Sant Sadurní d’Anoia 419-2-1 (70-31). A partir d’aquest mapa s’han considerat quatre tipus de sòls en funció de la CRAD: de 200, 165, 130 i 40 mm. Una vegada calculada l’ETr mensual, és a dir, el que el cultiu hauria transpirat realment, les NHN s’obtenen deduint 6. <https://www.icgc.cat/Administracio-i-empresa/Serveis/Sols/GT-IV.-Mapa-de-sols-1 -25.000>. 40

001-146 Quaderns agraris 49.indd 40

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 35-52

11/12/2020 13:06:25

La disponibilitat de l’aigua al sòl com a eina per a l’adaptació de la viticultura

Figura 2. Detall de les parcel·les de Juvé & Camps (en vermell) dels dos sectors estudiats: Sant Joan de Mediona - Canaletes (SJC) i Sant Sadurní d’Anoia - Gelida (SSG)

Nota: Cada requadre representa un píxel d’1 km2. Les parcel·les agrupades al nord-est del sector Sant Sadurní d’Anoia - Gelida són esmentades com a parcel·les al nord del sector SSG en l’apartat de resultats i en les figures 6 i 7. Font: Elaboració pròpia.

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 35-52

001-146 Quaderns agraris 49.indd 41

11/12/2020 13:06:28

Funes, Herralde, Aranda, Jiménez, Aguadé, Prohom, Barrera, Altava, Savé

Figura 3. Esquema del càlcul de les necessitats hídriques netes (NHN) de la vinya per píxel a les parcel·les de Juvé & Camps Píxel 1 km2

Dades meteorològiques

Període de referència (1972-2005) Temperatura màxima

Temperatura mínima

Hargreaves ET0

Coeficient de cultiu

ETc = ET0*kc

Escala diària

Projeccions climàtiques (RCP4.5 i RCP8.5 2006-2100) Precipitació

Precipitació efectiva (Pef)

Escala diària

(kc, específic del cultiu)

Balanç mensual d’aigua: cultiu-sòl-atmosfera

ETr = CAS + Pef si ETc > CAS + Pef ETr = ETc si ETc < CAS + Pef

AFA Factor d’esgotament (p, específic del cultiu)

Dades d’entrada

Resultat final

4 tipus de sòl

NHN = ETc - ETr

CRAD: 40 mm 130 mm 165 mm 200 mm

Flux d’informació

Resultats intermedis

CRAD: contingut màxim d’aigua disponible al sòl per a les plantes; AFA: contingut màxim d’aigua fàcilment disponible al sòl per a la vinya (AFA = CRAD*p); ET0: evapotranspiració potencial de referència; ETc: evapotranspiració potencial del cultiu de la vinya; kc: coeficient del cultiu de la vinya; ETr: evapotranspiració real en un mes i; RCP4.5 i RCP8.5: escenari de canvi climàtic moderat i intens, respectivament; CAS: contingut d’aigua al sòl en un mes i. Nota: El coeficient del cultiu (kc) s’ha estimat a partir de la corba adaptada d’ACA i IRTA (2008) considerant 10 °C com a temperatura base (Tbase) del cultiu de la vinya. ACA i IRTA (2008) assumeixen com a Tbase 7,2 °C, per la qual cosa els graus dies acumulats (GDA o integral tèrmica) es van haver de tornar a calcular. Font: Elaboració pròpia.

a l’ETc l’ETr. A més de les NHN anuals mitjanes (mm) per al període de referència i dècades futures, es calcula la variabilitat interanual a partir de la desviació estàndard. 2.3. Les projeccions climàtiques Les projeccions climàtiques són estimacions de l’evolució futura de les principals variables meteorològiques tenint en compte les simulacions de la variabilitat de l’activitat solar i la concentració de GEH a l’atmosfera segons 42

001-146 Quaderns agraris 49.indd 42

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 35-52

11/12/2020 13:06:28

La disponibilitat de l’aigua al sòl com a eina per a l’adaptació de la viticultura

diferents escenaris d’emissions. Aquests escenaris són també estimacions de la concentració futura de CO2 a l’atmosfera que tenen en compte si s’apliquen o no mesures globals de mitigació i reducció efectiva en l’emissió de GEH i, sobretot, si aquestes mesures es duen a terme ja, o bé s’ajornen cap a mitjan o final de segle. Les projeccions climàtiques es desenvolupen a través de models climàtics globals (MCG) que prenen en consideració l’atmosfera i l’oceà, i més recentment altres sistemes planetaris com serien la litosfera, la criosfera i la biosfera. També es consideren dins d’aquests models les diferents relacions i retroaccions entre tots aquests sistemes en el que es coneix actualment com a model del sistema terra (ESM, de l’anglès Earth system model). Les projeccions climàtiques globals tenen l’inconvenient que la seva resolució espacial, al voltant dels 100-150 km la més detallada, no és suficient per a reproduir totes les característiques climàtiques a escala regional o local. Per tant, continuen sent necessàries tècniques de regionalització climàtica que facin possible resoldre el salt qualitatiu existent entre les resolucions dels models globals i aquelles necessàries per a elaborar estudis d’impacte a escala regional i local, sobretot per a territoris amb una elevada complexitat orogràfica, com és el cas de Catalunya. Les NHN es van calcular per a un període de referència o control (19712005) i per a decennis futurs basades en projeccions climàtiques estimades de 2006 a 2100, suposant dos escenaris d’emissions de GEH del model del sistema terra Max Planck Institute (MPI-ESM) del Grup Intergovernamental d’Experts en Canvi Climàtic (IPCC, de l’anglès Intergovernamental Panel on Climate Change) (IPCC, 2014). S’ha de fer una simulació del clima del passat per poder avaluar com la metodologia reprodueix el clima d’una zona, cosa que permet d’agafar aquest període com a referència a l’hora d’analitzar els canvis projectats. D’aquesta manera, els biaixos i errors intrínsecs en els MCG es cancel·len parcialment en fer la diferència entre els períodes futurs i el de referència o control. La simulació forçada amb el model alemany (MPI-ESM) és la que presenta, en general, una diferència més petita entre els valors mitjans i els obtinguts amb la malla d’observacions a 1 km de resolució espacial i, per tant, els seus resultats són més robustos que les simulacions basades en els models canadencs (CanESM2) i nord-americà (GFDL-ESM2G), també executades per a tots dos sectors de l’Alt Penedès per l’SMC. El MCG es va simular amb dos escenaris d’emissions o trajectòries de concentracions representatives (RCP, de l’anglès representative concentration pathways): RCP4.5 (moderat) i RCP8.5 (intens). S’han escollit aquests dos escenaris d’emissions perquè l’RCP4.5 seria el que s’obtindria si s’aconsegueix aplicar l’Acord de París (2015) i l’RCP8.5 perquè seria aquell que s’obtindria si no s’aplica cap mesura de mitigació i reducció efectiva dels GEH, més o menys seria una extrapolació de seguir amb el ritme actual d’emissions dels últims decennis. A tall d’exemple, la figura 4 mostra l’evolució de QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 35-52

001-146 Quaderns agraris 49.indd 43

11/12/2020 13:06:28

Funes, Herralde, Aranda, Jiménez, Aguadé, Prohom, Barrera, Altava, Savé

Figura 4. Escenaris d’emissions de CO2 utilitzats en el Cinquè informe d’avaluació (AR5) de l’IPCC

Nota: Les línies fortes corresponen als quatre escenaris de concentracions representatives utilitzades al Grup de Treball I (WGI) de l’AR5 de l’IPCC (2013-2014) per a generar les projeccions de canvi climàtic. Les línies més difuminades corresponen a les trajectòries utilitzades pel Grup de Treball III (WGIII) de l’IPCC per a avaluar les alternatives de mitigació. La línia negra de les emissions històriques prové del Carbon Dioxide Information Analysis Center i el Global Carbon Project. Font: Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (Generalitat de Catalunya i Institut d’Estudis Catalans, 2016).

la concentració de CO2 a l’atmosfera en el període 1980-2100 per als principals escenaris d’emissions, i ensenya l’evolució més extrema o intensiva, escenari RCP8.5, i la més continguda, escenari RCP2.6. A més, a la figura 4 podem veure l’increment de la temperatura mitjana global que suposen els escenaris RCP des de la simulació 2.6 fins a la 8.5. 3. RESULTATS Els resultats obtinguts a partir de les projeccions climàtiques (taula i) mostren que el tipus de sòl, i especialment la seva CRAD, pot ser determinant en el futur per a poder satisfer o no, de manera òptima, les necessitats hídriques de la vinya a peu de planta a l’Alt Penedès. En efecte, tal com mostra la figura 5, en l’escenari de CC més dramàtic (RCP8.5) i en sòls amb una CRAD de 200 mm (alta capacitat de retenció d’aigua disponible), les NHN de la vinya estimades per a les dècades de 2040 44

001-146 Quaderns agraris 49.indd 44

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 35-52

11/12/2020 13:06:28

La disponibilitat de l’aigua al sòl com a eina per a l’adaptació de la viticultura

Taula I. Resum dels valors mitjans anuals de les variables temperatura màxima, mínima i precipitació projectades als sectors SJC i SSG fins a finals de segle per als escenaris de canvi climàtic RCP4.5 i RCP8.5 Temperatura màxima (°C)

RCP4.5

RCP8.5

Temperatura mínima (°C)

Precipitació (mm)

SJC

SSG

SJC

SSG

SJC

SSG

Període de referència

19,7

21,7

9,2

9,7

669

642

2020-2050

21,0

23,0

10,0

11,2

620

581

2051-2100

21,7

23,7

10,5

11,6

607

569

2020-2050

21,3

23,3

10,2

11,3

596

555

2051-2100

23,3

25,2

11,6

12,6

500

484

Font: Elaboració pròpia.

i 2060 seran properes als 50 mm/any en ambdós sectors, si bé podrien superar els 100 mm/any en alguns anys de l’última dècada del segle xxi. A l’altre extrem, en terres amb una CRAD de 40 mm (capacitat feble de retenció d’aigua disponible), al voltant de mitjan segle (dècades de 2040 i 2060), la mitjana de les NHN dels dos sectors se situarien al voltant dels 100 mm/any per a tots dos escenaris de CC, i podrien superar els 150 mm/any en determinats anys d’aquestes dècades en el sector SSG (barres d’error de la figura 5). Les NHN més extremes es donarien l’última dècada del segle (2090). En l’escenari de CC més dramàtic superarien els 150 mm/any de mitjana i, per a alguns anys en el sector SSG, es podrien acostar als 250 mm/any (barres d’error de la figura 5). En detallar a escala de píxels (d’1 km de resolució) les NHN de vinya previstes per al segle xxi de les parcel·les al nord del sector SSG (figura 2), zona amb més concentració de parcel·les, i considerant l’escenari RCP4.5 i una CRAD de 130 mm, els resultats mostren que les NHN anuals mitjanes s’aproximarien als 61-70 mm/any a mitjan segle, mentre que a final de segle arribarien a 81-90 mm/any en algunes parcel·les, la qual cosa suposaria un increment de més d’un 30 %. Juntament amb aquests valors mitjans d’NHN, cal considerar la variabilitat interanual entesa com la variació d’NHN a través dels anys respecte de la mitjana de la dècada que, a mitjan i final de segle, podria arribar a 51-60 mm/any per al mateix escenari RCP4.5 i CRAD (mapes no disponibles). A les mateixes parcel·les, però en l’escenari més dramàtic (RCP8.5) i una CRAD mitjana de 130 mm, les NHN anuals a la meitat del segle presentarien un comportament molt semblant al de l’escenari RCP4.5 amb valors d’entre 61-70 mm (figura 6), però amb una variabilitat interanual més acusada, d’enQUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 35-52

001-146 Quaderns agraris 49.indd 45

11/12/2020 13:06:29

Funes, Herralde, Aranda, Jiménez, Aguadé, Prohom, Barrera, Altava, Savé

Figura 5. Valors mitjans decennals de les NHN mitjanes (mm/any) en vinyes dels dos sectors de l’Alt Penedès (SJC i SSG) segons els escenaris de canvi climàtic i CRAD considerats

mm/any

150

mm/any

200

SSG

RCP4.5

CRAD 165 mm

150

mm/any

200

150

río río Pe

de río Pe

río Pe

SJC

re 20 f. 2 20 0 3 20 0 4 20 0 6 20 0 90

SSG

RCP8.5

100

SJC

SSG

mm/any

150 100

CRAD 200 mm

250 200

SJC

200

re 20 f. 2 20 0 3 20 0 4 20 0 6 20 0 90

de Pe

río Pe

río

re 20 f. 2 20 0 3 20 0 4 20 0 6 20 0 90

de río Pe

RCP4.5

CRAD 200 mm

re 20 f. 2 20 0 3 20 0 4 20 0 6 20 0 90

mm/any

SSG

re 20 f. 2 20 0 3 20 0 4 20 0 6 20 0 90

SJC

río

ío d

RCP8.5

100

250

SSG

CRAD 165 mm

250

200

100

SJC

río

re 20 f. 2 20 0 3 20 0 4 20 0 6 20 0 90

río

de río Pe 250

re 20 f. 2 20 0 3 20 0 4 20 0 6 20 0 90

SJC

Pe r

100

río

100

RCP8.5

CRAD 130 mm

250

200

SSG

re 20 f. 2 20 0 3 20 0 4 20 0 6 20 0 90

RCP4.5

CRAD 130 mm

SJC

e ío d Pe r

Pe r

SSG

re 20 f. 2 20 0 3 20 0 4 20 0 6 20 0 90

ío d

e ío d Pe r

SJC

re 20 f. 2 20 0 3 20 0 4 20 0 6 20 0 90

mm/any

100

re 20 f. 2 20 0 3 20 0 4 20 0 6 20 0 90

mm/any

200

150

RCP8.5

CRAD 40 mm

250

200

250

mm/any

RCP4.5

CRAD 40 mm

250

SSG

Període ref.: període de referència (1971-2005); RCP4.5: escenari de canvi climàtic moderat; RCP8.5: escenari de canvi climàtic intens; SJC: parcel·les del sector Sant Joan de Mediona - Canaletes; SSG: parcel·les del sector Sant Sadurní d’Anoia - Gelida; CRAD: contingut màxim d’aigua disponible al sòl per a les plantes (mm). Nota: Les barres d’error representen la variabilitat interanual a cada període, en cap cas, la incertesa de les estimacions. Les dades meteorològiques d’entrada per als càlculs són el valor mitjà del conjunt de píxels de cada sector. Font: Elaboració pròpia.

001-146 Quaderns agraris 49.indd 46

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 35-52

11/12/2020 13:06:29

La disponibilitat de l’aigua al sòl com a eina per a l’adaptació de la viticultura

tre 51-70 mm/any (figures 6 i 7). En canvi, a final de segle, s’esperarien valors d’NHN d’entre 111-120 mm/any (figura 6), amb una variabilitat inter anual que podria arribar als 61-70 mm/any (figura 7). Per a les parcel·les situades al sud dels sector SSG (figures 1 i 2), les NHN anuals mitjanes i la variabilitat interanual d’aquestes necessitats presentarien un comportament molt semblant al de les parcel·les al nord d’SSG per als dos escenaris considerats (mapes no disponibles). Aquestes parcel·les nord i sud de SSG tenen una orografia i una altitud similars. Per al sector SJC, el que és més al nord (figures 1 i 2), l’anàlisi per píxel (mapes no disponibles) davant l’escenari RCP4.5 i considerant una CRAD mitjana de 130 mm mostra que les NHN anuals mitjanes s’acostarien als 51-60 mm/any a mitjan segle, i només 61-70 mm/any a final de segle, la qual cosa suposaria un increment del 18 % aproximadament. La variabilitat inter anual, en alguns indrets, a mitjan segle podria arribar a 51-60 mm/any i, a Figura 6. Distribució espacial de les NHN mitjanes anuals (mm/any) en vinyes del nord del sector SSG per al període de referència (1971-2005) i les dècades futures del segle xxi davant l’escenari de CC intens i considerant una CRAD de 130 mm RCP8.5

CRAD 130 mm

Període de referència

2020

2030

2040

2050

2060

2070

2080

2090

NHN (mm/any)

CRAD: capacitat de retenció d’aigua disponible al sòl per a les plantes (mm); NHN: necessitats hídriques netes; SSG: sector de par cel·les Sant Sadurní d’Anoia - Gelida; RCP8.5: escenari de canvi climàtic intens. Font: Elaboració pròpia.

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 35-52

001-146 Quaderns agraris 49.indd 47

11/12/2020 13:06:29

Funes, Herralde, Aranda, Jiménez, Aguadé, Prohom, Barrera, Altava, Savé

Figura 7. Distribució espacial de la variabilitat interanual de les NHN mitjanes anuals (mm/any) a les parcel·les del nord del sector SSG per al període de referència (1971-2005) i les dècades futures del segle xxi davant l’escenari de CC intens i considerant una CRAD de 130 mm RCP8.5

CRAD 130 mm

Període de referència

2020

2030

2040

2050

2060

NHN (mm/any) 0 - 10 11 - 20

2070

2080

2090

21 - 30 31 - 40 41 - 50 51 - 60 61 - 70

finals de segle, a 41-50 mm/any. Per a l’escenari més dramàtic (RCP8.5), considerant la mateixa CRAD de 130 mm, les NHN mitjanes i la seva variabilitat interanual a mitjan segle presentarien un comportament proper al de l’escenari RCP4.5, entre 41-60 mm/any. En canvi, a final de segle, s’esperen valors d’NHN mitjans entre 91-100 mm/any, és a dir, es doblarien els requeriments d’aigua, amb una variabilitat interanual que podria arribar als 51-60 mm/any en alguns dels píxels analitzats. 4. CONCLUSIONS Els resultats obtinguts en aquest estudi evidencien de nou els impactes que el canvi climàtic tindrà previsiblement durant aquest segle sobre les necessitats d’aigua dels conreus. L’augment de les temperatures juntament 48

001-146 Quaderns agraris 49.indd 48

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 35-52

11/12/2020 13:06:29

La disponibilitat de l’aigua al sòl com a eina per a l’adaptació de la viticultura

amb la baixa disponibilitat d’aigua condicionarien l’augment dels requeriments d’aigua necessaris per a produir de manera òptima fins i tot en aquells conreus típicament de secà, com ara la vinya. D’acord amb els resultats obtinguts, basats en les projeccions climàtiques per a tot el segle xxi, tenint en compte els escenaris de canvi climàtic RCP4.5 i RCP8.5 i la metodologia emprada, es pot dir que les necessitats hídriques de la vinya en les diferents zones considerades de l’Alt Penedès depenen i dependran de la quantitat d’aigua que sigui retinguda al sòl. Per tant, factors com el tipus de sòl, el pendent, la localització, les pràctiques agronòmiques de manteniment del sòl i l’aportació de matèria orgànica seran determinants. Així mateix, en sòls agrícoles modificats, per a permetre una fàcil mecanització del treball de camp, el factor clau és la capacitat de retenció d’aigua d’aquests sòls, la qual cosa pot ser vital en el futur per tal de poder cobrir o no de manera òptima les necessitats hídriques de la vinya en secà i així assegurar produccions interessants pel que fa a la quantitat i a la qualitat de raïm. D’altra banda, com a indicacions genèriques, les parcel·les del sector situat a més altitud i latitud (sector SJC) presentaran unes necessitats hídriques aproximadament un 30 % més baixes que les situades al sud (sector SSG), així com una variabilitat interanual de fins a un 31 % inferior. Resultats com els ara mostrats reforcen que la viticultura de secà es troba i es continuarà trobant amb importants problemes associats al canvi climàtic, com la sequera. El repte agronòmic més gran serà admetre la incertesa i conrear amb aquesta incertesa, la qual cosa només es pot fer des de la tecnificació al camp del secà (sensorització de les parcel·les, seguiment per imatges en diferents bandes radiatives del conreu, aplicació de fitosanitaris i adobs a demanda, etc.) per a saber les condicions climàtiques i del contingut d’aigua al sòl en cada estadi fenològic de la vinya, així com les projeccions temporals de necessitats potencials. En aquesta línia s’està desenvolupant l’Observatori de la Sequera de l’Alt Penedès, una prova pilot en la qual s’avaluaran eines agronòmiques com, per exemple, la quantitat d’aigua al sòl i la demanda evaporativa a setmana passada i a setmana vista, juntament amb les projeccions Copernicus7 a mesos vista, per a treure el màxim rendiment a l’aigua de la pluja en els cultius de secà i que, juntament amb dades ambientals, pretén fer recomanacions als agricultors sobre com han de gestionar els cultius. AGRAÏMENTS El projecte GLOBALVIT, dins del qual es desenvolupa aquest treball, està finançat pel Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) 7. <https://effis.jrc.ec.europa.eu/applications/seasonal-forecast/>. QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 35-52

001-146 Quaderns agraris 49.indd 49

11/12/2020 13:06:29

Funes, Herralde, Aranda, Jiménez, Aguadé, Prohom, Barrera, Altava, Savé

en el marc del Programa Estratègic de Consorcis d’Investigació Empresarial Nacional (CIEN) i parcialment cofinançat pel Celler Juvé & Camps. Agraïm al Servei Meteorològic de Catalunya la minuciosa recuperació i gènesi de sèries temporals climàtiques històriques i de càlcul de les projeccions d’aquestes sèries al llarg de segle xxi. El nostre agraïment també als treballadors de camp de Juvé & Camps i a Laia Serra de l’IRTA; en ambdós casos, el seu treball ha contribuït destacadament als resultats, perquè, com se sol dir, mai milloren el mostreig. Agraïm al Consell Comarcal de l’Alt Penedès el suport econòmic i funcional a l’Observatori de la Sequera d’aquesta comarca, tan important per a la producció en secà de vins i caves d’alta gamma, ecològics en una gran proporció. BIBLIOGRAFIA Agència Catalana de l’Aigua (ACA); Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) (2008). Pla per a l’eficiència en l’ús de l’aigua per a reg agrícola. Lleida: Generalitat de Catalunya. Allain, S.; Ndong, G. O.; Lardy, R.; Leenhardt, D. (2018). «Integrated assessment of four strategies for solving water imbalance in an agricultural landscape». Agronomy for Sustainable Development, 38. Allen, R. G.; Pereira, L. S.; Raes, D.; Smith, M. (1998). Crop evapotranspiration: Guidelines for computing crop water requirements. Roma: Food and Agriculture Organization. (FAO Irrigation and Drainage Paper; 56). Caubel, J.; García de Cortázar-Atauri, I.; Launay, M.; Noblet-Ducoudré, N. de; Huard, F.; Bertuzzi, P.; Graux, A. I. (2015). «Broadening the scope for ecoclimatic indicators to assess crop climate suitability according to ecophysiological, technical and quality criteria». Agricultural and Forest Meteorology, 207, p. 94-106. Clarke, D. (1998). CROPWAT for Windows: User guide. Roma: Food and Agriculture Organization. Cramer, W.; Guiot, J.; Fader, M.; Garrabou, J.; Gattuso, J.-P.; Iglesias, A.; Lange, M. A.; Lionello, P.; Llasat, M. C.; Paz, S.; Peñuelas, J.; Snoussi, M.; Toreti, A.; Tsimplis, M. N.; Xoplaki, E. (2018). «Climate change and interconnected risks to sustainable development in the Mediterranean». Nature Climate Change, 8, p. 972-980. Food and Agriculture Organization of the United Nations (FAO) (2013). Climate- smart agriculture sourcebook [en línia]. Roma: Food and Agriculture Organization (FAO). <http://www.fao.org/3/i3325e/i3325e.pdf> [Consulta: 15 juny 2020]. Funes, I.; Aranda, X.; Biel, C.; Carbo, J.; Camps, F.; Molina, A. J.; Herralde, F. de; Grau, B.; Savé, R. (2016). «Future climate change impacts on apple 50

001-146 Quaderns agraris 49.indd 50

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 35-52

11/12/2020 13:06:29

La disponibilitat de l’aigua al sòl com a eina per a l’adaptació de la viticultura

flowering date in a Mediterranean sub-basin». Agricultural Water Man agement, 164, p. 19-27. Girard, C.; Pulido-Velázquez, M.; Rinaudo, J. D.; Page, C.; Caballero, Y. (2015). «Integrating top-down and bottom-up approaches to design global change adaptation at the river basin scale». Global Environmental ChangeHuman and Policy Dimensions, 34, p. 132-146. Girona, J.; Ibáñez, C.; Savé, R. (2017). «Gestión del agua en Cataluña. Apuntes para una gestión global eficiente». Visión IRTA [en línia], núm. 1. <http:// www.irta.cat/wp-content/uploads/2018/04/Aigua_es_v2.pdf> [Consulta: 15 juny 2020]. Generalitat de Catalunya; Institut d’Estudis Catalans (2016). Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya [en línia]. Coordinació a cura de Javier Martin-Vide. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Institut d’Estudis Catalans. <http://cads.gencat.cat/ca/detalls/detallarticle/Tercer-informe -sobre-el-canvi-climatic-a-Catalunya-00003> [Consulta: 15 juny 2020]. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) (2012). Digital elevation model (30 m resolution) [en línia]. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya. <https://www.icgc.cat/es/Ciudadano/Informate/Diccionarios/ Model-digital-d-elevacions> [Consulta: 15 juny 2020]. Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) (2014). Climate change 2014: Synthesis report: Contribution of working groups I, II and III to the fifth assessment report of the Intergovernmental Panel on Climate Change [en línia]. Edició i redacció a cura de R. K. Pachauri i L. A. Meyer. Ginebra: IPCC. 151 p. <https://www.ipcc.ch/report/ar5/syr/> [Consulta: 15 juny 2020]. — (2019). Special report on climate change and land [en línia]. <https:// www.ipcc.ch/srccl/> [Consulta: 15 juny 2020]. Mediterranean Experts on Climate and Environmental Change (MedECC) (2019). Risks associated to climate and environmental changes in the Mediterranean region [en línia]. <https://www.medecc.org/wp-content/uploads/ 2018/12/MedECC-Booklet_EN_WEB.pdf> [Consulta: 15 juny 2020]. Olesen, J. E.; Bindi, M. (2002). «Consequences of climate change for European agricultural productivity, land use and policy». European Journal of Agronomy, 16, p. 239- 262. Pascual, D.; Pla, E.; López-Bustins, J. A.; Retana, J.; Terradas, J. (2015). «Impacts of climate change on water resources in the Mediterranean Basin: A case study in Catalonia, Spain». Hydrological Sciences Journal - Journal Des Sciences Hydrologiques, 60 (12), p. 2132-2147. Phogat, V.; Cox, J. W.; Simunek, J. (2018). «Identifying the future water and salinity risks to irrigated viticulture in the Murray-Darling Basin, South Australia». Agricultural Water Management, 201, p. 107-117. Reguant, F.; Savé, R. (2016). «Disponibilidad alimentaria y desarrollo global sostenible». Cap. 2. A: El sistema alimentario: Globalización, sostenibiliQUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 35-52

001-146 Quaderns agraris 49.indd 51

11/12/2020 13:06:29

Funes, Herralde, Aranda, Jiménez, Aguadé, Prohom, Barrera, Altava, Savé

dad, seguridad y cultura alimentaria. Cizun Menor (Navarra): Thomson Reuters Proview Aranzadi. Ruiz-Ramos, M.; Ferrise, R.; Rodriguez, A.; Lorite, I. J.; Bindi, M.; Carter, T. R.; Fronzek, S.; Palosuo, T.; Pirttioja, N.; Baranowski, P.; Buis, S.; Cammarano, D.; Chen, Y.; Dumont, B.; Ewert, F.; Gaiser, T.; Hlavinka, P.; Hoffmann, H.; Hohn, J. G.; Jurecka, F.; Kersebaum, K. C.; Krzyszczak, J.; Lana, M.; Mechiche-Alami, A.; Minet, J.; Montesino, M.; Nendel, C.; Porter, J. R.; Ruget, F.; Semenov, M. A.; Steinmetz, Z.; Stratonovitch, P.; Supit, I.; Tao, F.; Trnka, M.; Wit, A. de; Rotter, R. P. (2018). «Adaptation response surfaces for managing wheat under perturbed climate and CO2 in a Mediterranean environment». Agricultural Systems, 159, p. 260-274. Saadi, S.; Todorovic, M.; Tanasijevic, L.; Pereira, L. S.; Pizzigalli, C.; Lionello, P. (2015). «Climate change and Mediterranean agriculture: Impacts on winter wheat and tomato crop evapotranspiration, irrigation requirements and yield». Agricultural Water Management, 147, p. 103-115. Savé, R.; Herralde, F. de; Aranda, X.; Pla, E.; Pascual, D.; Funes, I.; Biel, C. (2012). «Potential changes in irrigation requirements and phenology of maize, apple trees and alfalfa under global change conditions in Fluvia watershed during XXIst century: Results from a modeling approximation to watershed-level water balance». Agricultural Water Management, 114, p. 78-87. Trnka, M.; Eitzinger, J.; Semerádová, D.; Hlavinka, P.; Balek, J.; Dubrovský, M.; Kubu, G.; Št ěpánek, P.; Thaler, S.; Možný, M.; Žalud, Z. (2011). «Expected changes in agroclimatic conditions in Central Europe». Climatic Change, 108, p. 261-289. Valverde, P.; Serralheiro, R.; Carvalho, M. de; Maia, R.; Oliveira, B.; Ramos, V. (2015). «Climate change impacts on irrigated agriculture in the Guadiana river basin (Portugal)». Agricultural Water Management, 152, p. 17-30. Vicente-Serrano, S. M.; Zabalza-Martínez, J.; Borràs, G.; López-Moreno, J. I.; Pla, E.; Pascual, D.; Savé, R.; Biel, C.; Funes, I.; Martín-Hernández, N.; Pena- Gallardo, M.; Begueria, S.; Tomas-Burguera, M. (2017). «Effect of reservoirs on streamflow and river regimes in a heavily regulated river basin of Northeast Spain». Catena, 149, p. 727-741. Zabalza-Martínez, J.; Vicente-Serrano, S.; López-Moreno, J.; Borràs Calvo, G.; Savé, R.; Pascual, D.; Pla, E.; Morán-Tejeda, E.; Domínguez-Castro, F.; Tague, C. (2018). «The influence of climate and land-cover scenarios on dam management strategies in a high water pressure catchment in Northeast Spain». Water, 10, p. 1668. Zhao, G.; Webber, H.; Hoffmann, H.; Wolf, J.; Siebert, S.; Ewert, F. (2015). «The implication of irrigation in climate change impact assessment: A European-wide study». Global Change Biology, 21, p. 4031-4048.

001-146 Quaderns agraris 49.indd 52

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 35-52

11/12/2020 13:06:29

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 49 (desembre 2020), p. 53-76 ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA · DOI: 10.2436/20.1503.01.117

ANÀLISI DE L’ÚS DE L’AIGUA EN L’AGRICULTURA A EUROPA A PARTIR D’INDICADORS AMBIENTALS. REVISIÓ CRÍTICA Maura Coca-Sabater,1 Amparo Cortés-Lucas2 1. Geògrafa 2. Departament de Biologia, Sanitat i Medi Ambient, Universitat de Barcelona Rebut: 30 d’abril de 2020 - Acceptat: 8 de juliol de 2020 RESUM Els indicadors ambientals s’han convertit en els vehicles de la informació tècnica i científica disponible a cada moment, per tal de facilitar, entre altres tasques, la dels polítics i la dels gestors, que han de prendre decisions en matèria d’ús sostenible dels recursos naturals en diferents sectors d’activitat. Els sistemes d’indicadors han de representar la realitat del moment, raó per la qual poden i han de variar al llarg del temps si les circumstàncies canvien. Aquest estudi fa una revisió, tant descriptiva com dels resultats aportats, dels indicadors utilitzats a Europa en els darrers vint anys per a descriure l’ús de recursos hídrics en les activitats agrícoles. Es posa de manifest la necessitat que la selecció dels indicadors estigui basada en aspectes clau com: rellevància política; capacitat de resposta per a corregir, si cal, la realitat retratada; solidesa analítica; disponibilitat i mesurabilitat de dades, o facilitat d’interpretació i de rendibilitat. La identificació de possibles fonts de dades i la compatibilitat entre aquestes fonts ha estat un cavall de batalla no sempre ben resolt. L’agricultura i l’aigua són objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’Agenda 2030. Tant la gestió sostenible de l’aigua (ODS6) com l’agricultura sostenible (ODS2) no es poden assolir independentment; ambdós esperen a hores d’ara «l’ajut» d’indicadors ben elaborats. S’espera que l’experiència dels darrers anys sigui d’alguna utilitat. Paraules clau: indicadors agroambientals, recursos hídrics, ús eficient. Correspondència: Amparo Cortés Lucas. Secció d’Edafologia i Sanitat Ambiental del Departament de Biologia, Sanitat i Medi Ambient. Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació. Universitat de Barcelona. Av. Joan XXIII, 27-31. 08028 Barcelona. Tel. 677 297 764. A/e: acortes@ub.edu. QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 53-76

001-146 Quaderns agraris 49.indd 53

11/12/2020 13:06:30

M. Coca-Sabater, A. Cortés-Lucas

ANÁLISIS DEL USO DEL AGUA EN AGRICULTURA EN EUROPA A PARTIR DE INDICADORES AMBIENTALES. REVISIÓN CRÍTICA RESUMEN Los indicadores ambientales se han convertido en los vehículos de la información técnica y científica disponible en cada momento, a fin de facilitar, entre otras tareas, la de los políticos y la de los gestores, que deben tomar decisiones en materia de uso sostenible de los recursos naturales en diferentes sectores de actividad. Los sistemas de indicadores deben representar la realidad del momento, por lo que pueden y deben variar a lo largo del tiempo si las circunstancias cambian. El presente estudio hace una revisión, tanto descriptiva como de los resultados aportados, de los indicadores utilizados en Europa en los últimos veinte años para describir el uso de recursos hídricos en las actividades agrícolas. Se pone de manifiesto la necesidad de que la selección de los indicadores esté basada en aspectos clave como: relevancia política; capacidad de respuesta para corregir, si es necesario, la realidad retratada; solidez analítica; disponibilidad y mensurabilidad de datos, o facilidad de interpretación y rentabilidad. La identificación de posibles fuentes de datos y la compatibilidad entre ellas ha sido una fuente de conflictos no siempre bien resueltos. La agricultura y el agua son objetivos de desarrollo sostenible (ODS) de la Agenda 2030. Tanto la gestión sostenible del agua (ODS6) como la agricultura sostenible (ODS2) no pueden alcanzarse independientemente; ambos necesitan a estas alturas «la ayuda» de indicadores bien elaborados. Es de esperar que la experiencia de los últimos años pueda ser de alguna utilidad. Palabras ciente.

clave:

indicadores agroambientales, recursos hídricos, uso efi-

ENVIRONMENTAL INDICATOR-BASED ANALYSIS OF WATER USE IN EUROPEAN AGRICULTURE. A CRITICAL REVIEW ABSTRACT Environmental indicators have become the vehicles of the technical and scientific information available at all times in order to facilitate, among other tasks, those of politicians and managers, who must make decisions on the sustainable use of natural resources in different sectors of activity. Indicator systems must represent the reality of the moment, which is why they can and must vary over time as circumstances change. The present study reviews, both descriptively and in view of the results provided, the indicators 54

001-146 Quaderns agraris 49.indd 54

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 53-76

11/12/2020 13:06:30

Anàlisi de l’ús de l’aigua en l’agricultura a Europa

used in Europe over the last twenty years to describe the use of water resources in agricultural activities. It is highlighted here that the selection of indicators should be based on such key issues as political significance; responsiveness for correction of the detected situation, if necessary; analytical soundness; data availability and measurability and ease of interpretation and profitability. The identification of possible data sources and the compatibility between them have been a central issue that has not always been well resolved. Agriculture and water are sustainable development goals (SDGs) of the 2030 UN Agenda. Neither sustainable water management (SDG6) nor sustainable agriculture (SDG2) can be achieved independently and both are now awaiting the “assistance” of well-crafted indicators. It is to be hoped that the experience of recent years will be useful. Keywords: agri-environmental indicators, water resources, efficient use. 1. AGRICULTURA I AIGUA A EUROPA A Europa, l’agricultura continua sent el sector que exerceix la pressió més gran sobre els recursos d’aigua dolça, en ser responsable, segons dades de 2017, del 59 % de l’ús total d’aquests recursos, el 64 % dels quals prové dels rius i el 24 % d’aigües subterrànies, segons les últimes dades recollides per l’Agència Europea del Medi Ambient (AEMA) en el seu darrer informe (EEA, 2019). És cert que el canvi climàtic i l’augment de la població han exercit també pressions significatives en els darrers disset anys, tal com queda recollit en aquest informe. Per als països membres de l’Espai Econòmic Europeu (EEE), el volum mitjà anual de recursos d’aigua dolça renovables s’estima aproximadament en 2.400 km3 (1990-2017), dels quals el 75 % està disponible al territori de la Unió Europea (UE) (EEA, 2019); les xifres oscil·len molt amb els anys i les estacions, i depenen, cada vegada més, dels episodis extrems de sequera o de les inundacions, fets que creen una alta pressió quan hi ha menys recursos disponibles en una estació determinada. El nivell de pressió oscil·la al llarg de l’any, segons el tipus d’activitat realitzada i el tipus de recurs hídric utilitzat. L’agricultura i els subministraments públics d’aigua de boca exerceixen la seva pressió sobre els recursos d’aigua subterrània a la primavera i a l’estiu especialment (EEA, 2019). En moltes zones d’Europa, l’aigua subterrània, principal font regional d’aigua dolça, està sent bombejada per sobre de la taxa de reposició via precipitacions; com a resultat, els pous d’aprovisionament estan buits, els costos de bombeig són cada vegada més elevats, com també el preu de l’aigua i, a les zones costaneres, la intrusió d’aigua marina resultant contamina les aigües subterrànies. QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 53-76

001-146 Quaderns agraris 49.indd 55

11/12/2020 13:06:30

M. Coca-Sabater, A. Cortés-Lucas

El destí principal de l’aigua utilitzada en el sector agrícola és el reg. La producció d’alguns tipus de cultiu a les conques del sud d’Europa no seria possible sense reg, car les precipitacions i la humitat del sòl no són suficients per a satisfer les necessitats d’aigua de bona part dels cultius. A la resta d’Europa, i parlant en termes generals, el reg permet satisfer les necessitats de certs cultius, a l’hora que contribueix a reduir el risc de pèrdua de les collites durant els períodes de baixa precipitació o sequera, i contribueix a estabilitzar els ingressos dels agricultors (EEA, 2012a). A més, s’utilitzen components químics i pràctiques d’intensificació de cultius per a garantir més rendiments i aconseguir, així, resultats comparables als d’altres zones competidores. La contaminació difusa derivada de les pràctiques agrícoles, amb la consegüent limitació d’ús de les aigües, per aplicació de criteris sanitaris, constitueix una pressió significativa en més del 40 % de les masses d’aigua d’Europa, rius i aigües costaneres, i en un 33 % en els cossos d’aigua com els llacs i les aigües de transició.1 Les demarcacions i els estats membres amb una proporció més alta de masses d’aigua afectades per la contaminació difusa es troben al nord-oest i al sud d’Europa, i corresponen a regions amb entrades elevades de fertilitzants als sòls i concentracions elevades de nitrats als rius, fruit de la ramaderia i l’agricultura intensives practicades (EEA, 2012a). Encara que només es rega una petita part dels sòls agrícoles,2 al voltant del 40-45 % del consum total d’aigua a Europa es destina anualment al reg de conreus; aquest reg és especialment intensiu (el 80 % del consum total d’aigua al sud d’Europa) entre l’abril i l’agost, quan els cultius creixen, les precipitacions disminueixen i l’evapotranspiració augmenta. A Catalunya, el sector socioeconòmic que utilitza més aigua és l’agricultura (subsectors agrícola i ramader), que arriba a gestionar del 70 al 80 % dels recursos hídrics del nostre país (Generalitat de Catalunya i IEC, 2016). Els patrons de cultiu determinen també la quantitat d’aigua necessària per al reg. Afavorir els tipus de cultiu amb un valor afegit brut superior, però també més exigents en aigua, com els cítrics i els cultius energètics, ha incrementat la pressió sobre els recursos hídrics. En els pròxims anys, es pot esperar un lleuger augment del requeriment d’aigua per a reg, associat a una disminució de les precipitacions al sud d’Europa i a l’allargament de les èpoques de cultius tèrmics (sota hivernacle). En moltes zones, l’aigua és captada del corrent (superficial o subterrani) i és conduïda a llargues distàncies, a través de canals a cel obert, fosses, basses o sèquies; durant aquest transport, una part de l’aigua es perd: per eva1. Aigües superficials properes a les desembocadures dels rius que són, parcialment, salines degut a la seva proximitat al mar, però que reben una influència significativa d’aigües dolces. 2. Al voltant del 7-8 % de la superfície agrícola total d’Europa és de reg, i arriba al 15 % al sud d’Europa (font: Eurostat, codi de dades en línia: [ef_oluaareg]; Eurostat, codi de dades en línia: [ef_poirrig]) i, a Catalunya, al 22 % (font: Idescat, <https://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=422>). 56

001-146 Quaderns agraris 49.indd 56

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 53-76

11/12/2020 13:06:30

Anàlisi de l’ús de l’aigua en l’agricultura a Europa

poració o per fuites en els sistemes de transport (cosa que comporta una disminució de l’eficiència de reg). No hi ha dades completes disponibles per a fer una revisió de l’eficiència de reg a escala europea, tot i que alguns autors suggereixen que l’eficiència del reg es troba entre el 50 % i el 70 % (Clemente et al., 2013; Baldock et al., ed., 2000). Tot això posa de manifest que cal disposar de les dades necessàries per a adoptar polítiques i formes de gestió sostenibles del recurs de l’aigua en l’agricultura, però també que cal que tota la societat en prengui consciència. 2. AGRICULTURA, AIGUA I INDICADORS AMBIENTALS Els indicadors són un vehicle d’informació tècnica i científica, amb un format sintètic i intel·ligible, que, preservant el significat original de les dades, constitueixen una eina fonamental en la gestió i l’avaluació de la sostenibilitat. El sistema d’indicadors, car han de ser diversos els que contribueixin al coneixement de la situació analitzada, ha de ser dinàmic, ja que han de representar la realitat actual, de manera que el nombre o el tipus d’indicadors es poden veure alterats segons quins siguin els aspectes que preocupen en cada moment. La figura 1 recull els diferents sistemes, i les organitzacions responsables, que al llarg del temps han incorporat indicadors que contribueixen al coneixement de la problemàtica en estudi. La Comissió Europea (CE) va adoptar l’any 2001, a partir de la redacció de l’Agenda 2000, trenta-cinc indicadors i un marc per a integrar els aspectes ambientals a la política agrària comunitària (PAC). Aquells indicadors, seleccionats segons les preocupacions del moment, servien, entre altres coses, per a mostrar l’evolució de les situacions al llarg del temps, avaluar les repercussions de les decisions polítiques, localitzar les deficiències de les mesures aplicades i les necessitats d’adopció de noves iniciatives, i, per descomptat, millorar i adequar a les condicions específiques locals les mesures que cal prendre, però també per a informar els ciutadans de l’estat actual del medi; en altres paraules, servien per a analitzar un territori, veure’n l’estat, els impactes i les pressions a què està exposat a través, per exemple, de les pràctiques agràries i, posteriorment, donar una resposta per a solucionar-los o reduir-los en un entorn de transparència (EEA-IRENA, 2006). Pel que fa a les problemàtiques relacionades amb l’aigua, els cinquanta- set indicadors proposats poc després, ja el 2003, els quals utilitzen un marc causal que descriu les interaccions entre la societat i l’entorn, anomenat DPSIR pels components interdependents que té en compte (driving forces, pressures, state, impacts and responses o forces motrius, pressions, estat, impactes i respostes), valoraven: qualitat ecològica, eutrofització i contaminació orgànica, substàncies perilloses i quantitat disponible d’aigua (EEA, 2003). QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 53-76

001-146 Quaderns agraris 49.indd 57

11/12/2020 13:06:30

M. Coca-Sabater, A. Cortés-Lucas

Figura 1. Sistemes d’indicadors utilitzats al llarg del temps per a temes relacionats amb l’aigua a l’agricultura

Indicadors d'integració dels aspectes ambientals en la PAC -35(Comission of EC, 2001)

Indicadors DPSIR per als recursos hídrics -57-

Indicadors agroambientals (EEA-IRENA, 2005)

Indicadors agroambientals -28(Comission of EC, 2006)

Indicadors d’eficiència (EEA, 2012b)

(EEA, 2003)

PAC: política agrària comunitària; DPSIR: forces motrius, pressions, estat, impactes i respostes (de l’anglès driving forces and pres sures on the environment, the consequent state of the environment and its impacts and responses). Nota: Les xifres entre guionets són el nombre d’indicadors de cada sistema. Font: Elaboració pròpia.

En considerar la quantitat del recurs (figura 2), una de les forces motrius era, és clar, el sector agrícola, tot tenint en compte les condicions ambientals, socials, demogràfiques i econòmiques de cada moment. Entre els indicadors de pressió es van seleccionar les taxes d’explotació, les taxes de consum, les extraccions totals i el consum d’aigua per sectors (entre els quals l’agrícola). Els indicadors d’estat permetien conèixer la situació, considerant, a més de les condicions naturals, les pressions sobre el medi i les mesures de protecció ambiental que s’haurien posat en marxa; per a assolir l’objectiu es va triar l’aigua disponible. Els indicadors d’impacte recollien les conseqüències dels canvis en l’estat del medi o en la població i es van materialitzar en forma de dades d’intrusió marina i nivells freàtics. Els indicadors de resposta triats servien per a reflectir les iniciatives i la gestió duta a terme per a millorar la problemàtica: existències totals en dipòsit, preus de l’aigua, eficiència en l’ús de l’aigua i fuites d’aigua. Les definicions per als indicadors que requerien més aclariments eren: — Taxa d’explotació de l’aigua (TEA o WEI, de l’anglès water exploitation index): mitjana anual de la demanda d’aigua dolça dividida per la mitjana d’aigua dolça disponible a llarg termini (%); un valor superior al 20 % implica 58

001-146 Quaderns agraris 49.indd 58

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 53-76

11/12/2020 13:06:30

Anàlisi de l’ús de l’aigua en l’agricultura a Europa

Figura 2. Indicadors DPSIR per a les problemàtiques relacionades amb la disponibilitat d’aigua Pressions Taxa d’explotació Taxa de consum

Estat Disponibilitat Qualitat química i ecològica de l’aigua

Forces motrius Agricultura Condicions socioeconòmiques

Impactes Disponibilitat per al reg Intrusió marina

Respostes Mesures de gestió Font: Elaboració pròpia a partir d’EEA (2003).

que hi ha tensió sobre els recursos hídrics; valors per sobre del 40 % indiquen un ús insostenible dels recursos hídrics. — Taxa de consum d’aigua (TCA o WCI, de l’anglès water consumption index): total del consum dividit pel total de recursos d’aigua dolça del territori a llarg termini; es consideren tant els consums directes com els indirectes i, per tant, l’indicador inclou els efectes del comerç internacional. — Aigua disponible: volum total d’aigua d’escolament dels rius més la recàrrega d’aigües subterrànies generades per les precipitacions anuals dins del territori, més el volum total dels cabals dels rius procedents de territoris veïns; queda complementada per l’aigua emmagatzemada a llacs, embassaments, glaceres i aigües subterrànies fòssils. Cal estar amatents al fet que alguns autors, en estudis específics, resten la quantitat necessària per a mantenir el cabal ambiental/ecològic de la quantitat total per a determinar-la. Aquest conjunt d’indicadors va ser utilitzat fins a l’any 2015; a partir d’aquesta data, algunes de les dades necessàries per a calcular-los no van tornar a ser actualitzades. 2.1. Indicadors agroambientals L’any 2005, la mateixa AEMA va preparar, juntament amb el Comitè Directiu de l’operació IRENA (de l’anglès indicator reporting on the integration QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 53-76

001-146 Quaderns agraris 49.indd 59

11/12/2020 13:06:30

M. Coca-Sabater, A. Cortés-Lucas

of environmental concerns into agriculture policy), un conjunt d’indicadors agroambientals per a vetllar per la integració plena de les problemàtiques mediambientals en la PAC, tot utilitzant, un cop més, el model DPSIR. Ara bé, cal tenir en compte que, com passa amb altres models, el DPSIR agrícola és una simplificació de la realitat. El consum d’aigua per al reg de cultius, per exemple, és, en si, una dada que pot variar, sense que l’indicador corresponent ho reflecteixi, en funció, entre altres factors, dels rendiments relatius dels cultius corresponents, la promulgació o no de subvencions al regadiu, l’existència de grans projectes d’abastament d’aigua (per exemple, canals de reg), les novetats en tecno logia de reg, els costos d’inversió en el reg o, en algunes zones, els preus de l’aigua. Aquest cop, els indicadors van ser seleccionats en funció de la seva utilitat, i es van centrar en aspectes clau com: la rellevància política, la capacitat de resposta, la solidesa analítica, la disponibilitat i mesurabilitat de dades, la facilitat d’interpretació i la rendibilitat. Els indicadors que recollien la informació sobre l’aigua en l’agricultura apareixen resumits a la taula i. Taula I. Indicadors IRENA per a l’avaluació de l’ús agrícola de l’aigua DPSIR

Núm. IRENA

Indicador

Forces motrius

IRENA 10

Utilització de l’aigua (intensitat)

Pressions

IRENA 22

Extracció d’aigua

Estat

IRENA 31

Nivells d’aigua subterrània

Impactes

IRENA 34.3

Quota agrícola de l’ús de l’aigua

Respostes

IRENA 2

Nivells locals de bones pràctiques agrícoles

Font: Elaboració pròpia a partir d’EEA-IRENA (2005).

IRENA 10: utilització de l’aigua (intensitat) en agricultura. Utilitzava les tendències observades pel que fa a les àrees irrigables (zones dotades d’infraestructures de regadiu) i les tendències en les xifres de superfície total regada, almenys una vegada a l’any (zona regada realment). Va ser considerat, en el seu moment, l’indicador més útil de tots. IRENA 22: extracció d’aigua per a l’agricultura. La dada s’obtenia de les taxes anuals d’assignació d’aigua per a reg (m³/ha/any), per això generava incertesa. IRENA 31: nivells d’aigua subterrània. Aquest indicador es va considerar poc útil, principalment perquè les dades necessàries no estaven fàcilment disponibles. 60

001-146 Quaderns agraris 49.indd 60

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 53-76

11/12/2020 13:06:30

Anàlisi de l’ús de l’aigua en l’agricultura a Europa

IRENA 34.3: quota agrícola de l’ús de l’aigua. IRENA 2: nivells locals de bones pràctiques agrícoles. Descrivia les categories de pràctiques agràries previstes en els respectius codis de bones pràctiques agràries, normalment a escala regional. Cal recordar que les bones pràctiques agrícoles serveixen com a línia de base per a calcular els costos addicionals i el lucre cessant, de cara a possibles compensacions per als agricultors amb el suport i l’ajuda europeus (EEA-IRENA, 2006). El càlcul de molts d’aquests indicadors era complicat, especialment durant els primers anys, ja que les fonts d’informació eren inexistents en moltes regions del territori europeu; calia, doncs, generar informació estadística i identificar possibles fonts de dades. Per a aquella època, l’enquesta OCDE/ Eurostat fornia bona part de les dades. Després de l’operació IRENA, la CE va decidir completar la inclusió dels aspectes ambientals en la PAC, tot seleccionant vint-i-set indicadors agroambientals (IAA). En vista de les limitacions tant conceptuals com tècniques d’alguns indicadors, no tots els indicadors IRENA van ser mantinguts (taula ii). Taula II. Indicadors agroambientals (IAA) enfront dels IRENA per a l’avaluació de l’ús agrícola de l’aigua Indicador IRENA

Numeració IAA

Indicador IAA

IAA 7

Regadiu

Extracció d’aigua

—

Nivells d’aigua subterrània

—

IAA 20

Extracció d’aigua

—

Utilització de l’aigua (intensitat)

Quota agrícola de l’ús de l’aigua Nivells locals de bones pràctiques agrícoles Font: Elaboració pròpia a partir d’UNEC (2012).

Per a aquella mateixa època, a l’AEMA li preocupava també l’eficiència en l’ús dels recursos d’aigua dolça, entesa com l’ús de menys volums d’aigua per a aconseguir els mateixos (o més) béns i serveis, tot minimitzant els impactes negatius sobre el medi ambient (deteriorament de la quantitat i qualitat del recurs, o funcionament dels ecosistemes). Aquella preocupació va cristal·litzar en la formulació d’indicadors d’eficiència, la major part dels quals relacionaven la incorporació/utilització del recurs amb els béns i serveis generats i amb els impactes ambientals adversos potencials (figura 3).

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 53-76

001-146 Quaderns agraris 49.indd 61

11/12/2020 13:06:30

M. Coca-Sabater, A. Cortés-Lucas

Figura 3. Factors que cal tenir en compte i les interrelacions per a avaluar l’ús eficient de l’aigua ÚS DEL RECURS

BENEFICIS SOCIOECONÒMICS

IMPACTES AMBIENTALS POTENCIALS

Les fletxes marquen la ubicació dels indicadors derivats de: La productivitat de l’aigua: per a mesurar com el sistema agrícola converteix l’aigua en béns i serveis. En termes generals, un increment de la productivitat de l’aigua suposa un increment de la suma dels beneficis per volum d’aigua consumit. Es pot expressar en: PIB / m3 d’aigua utilitzada, unitats produïdes / m3 d’aigua utilitzada, o bé EUR / m3 d’aigua utilitzada. La intensitat dels impactes ambientals específics: expressada, per exemple, en tones d’emissions de contaminants a l’aigua / PIB. L’ecoeficiència: un exemple en pot ser el quocient EUR que cal invertir / impacte generat. Nota: Quedaria per definir l’eficiència en l’ús de l’aigua, expressada en m3 d’aigua / unitats de producte, és a dir, la inversa de la productivitat. Algunes publicacions de l’àmbit de l’estadística es refereixen a l’eficiència com a intensitat de l’aigua. PIB: producte interior brut. Font: Elaboració pròpia a partir d’EEA (2012b).

2.2. Indicadors i canvi climàtic El canvi climàtic té també una incidència sobre l’eficiència, expressada més específicament en forma de producció de biomassa vegetal per volum d’aigua transpirat, segons l’espècie conreada i el tipus de gestió aplicat. La creixent concentració atmosfèrica de CO2 provoca una eficiència més gran en l’ús del recurs a través de la reducció de la transpiració i l’augment de la fotosíntesi en els conreus; tot i això, temperatures més altes i humitats relatives més baixes comportaran taxes d’evaporació més elevades, que reduiran l’eficiència en l’ús de l’aigua (EEA, 2017). L’«enverdiment» (o greening) del planeta com a conseqüència de l’increment de CO2 és cert sempre que no hi hagi factors limitants, com ara l’aigua, factor decisiu en la situació de canvi climàtic. Les temperatures màximes (diürnes) i mínimes (nocturnes) també hi tenen un paper important, igual que la disponibilitat de nutrients (Peñuelas et al., 2017). 62

001-146 Quaderns agraris 49.indd 62

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 53-76

11/12/2020 13:06:30

Anàlisi de l’ús de l’aigua en l’agricultura a Europa

Els informes sobre el canvi climàtic a Europa de 2012 i 2016 (EEA, 2012c; 2017) van introduir els seus propis indicadors en aquesta matèria. A l’edició de 2012, l’indicador utilitzat va ser la necessitat d’aigua de reg, sense que hi constés, però, cap definició; això no obstant, es pot utilitzar la definició de l’Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) per al seu indicador requeriment net d’aigua de reg (RNAR o NIWR, de l’anglès net irrigation water requirement): quantitat d’aigua necessària per al creixement dels cultius, expressada en mm/any o en m3/ha i any (1 mm = 10 m3/ha). La informació sobre l’eficiència del reg és necessària per a poder transformar l’RNAR en el requeriment brut d’aigua de reg (RBAR o GIWR, de l’anglès gross irrigation water requirement), que és la quantitat d’aigua que cal aplicar en realitat tenint en compte les pèrdues d’aigua. Multiplicar l’RNAR per l’àrea (potencial) adequada per al reg proporciona la necessitat d’aigua total de l’àrea. A l’informe de 2016 es va modificar l’indicador; ara el seleccionat era la demanda d’aigua del cultiu, que estima les necessitats d’aigua per a mantenir el màxim rendiment del cultiu, i avaluar així les necessitats d’adaptació del subministrament d’aigua als rendiments agrícoles. 2.3. Darrers indicadors En els darrers anys, analitzant la informació i els indicadors publicitats per l’AEMA el 2018, ens trobem que, per manca d’actualització de les dades, alguns dels indicadors considerats han perdut pes o simplement han deixat d’utilitzar-se. Avui en dia, l’indicador més rellevant per a l’AEMA és el WEI+ (taxa d’explotació de l’aigua plus): un indicador de l’escassetat del recurs, que comptabilitza el percentatge dels recursos d’aigua dolça renovables (RWR, de l’anglès renewable water resources) utilitzats en el territori considerat (conca, subconca i districte fluvial) en un període determinat (estacional o anual). L’antic WEI només considera les extraccions, o captacions, com a únic fet generador d’estrès sobre el recurs hídric, i oblida que hi ha molts altres factors, entre els quals la contaminació, que hi tenen un paper important (EEA, 2012b). El model conceptual del WEI+ està recollit a la figura 4. Es tracta d’una implementació georeferenciada avançada del WEI amb els mateixos valors interpretatius que permet quantificar l’aigua que és extreta mensualment o estacionalment i l’aigua que és retornada després de l’ús al medi a través de les conques (captacions/retorns); la diferència entre captacions i retorns d’aigua és consignada com ús de l’aigua (vegeu l’equació següent). L’origen de les dades de les variables es tracta a l’apartat 3. WEI+ = (extraccions – retorns) / recursos d’aigua dolça renovables (RWR) QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 53-76

001-146 Quaderns agraris 49.indd 63

11/12/2020 13:06:30

M. Coca-Sabater, A. Cortés-Lucas

Els recursos d’aigua dolça renovables es calculen, en zones naturals i seminaturals, a partir de l’equació: RWR = sortida + (captació – retorns) – canvis en l’aigua de llacs i reservoris Per part de les autoritats responsables de la PAC, s’han continuat mantenint com a indicadors més rellevants fins avui: àrees regades, extraccions d’aigua per a l’agricultura i qualitat de l’aigua (nivell de nitrats i fosfats). Figura 4. Model conceptual de l’indicador WEI+ Precipitació

Entrades riu amunt

Evaporació

Llacs

Rius

Sortida a mar

Reservoris

Agricultura Captacions/retorns Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes d’EEA (2018).

3. OBTENCIÓ DE DADES PER A CALCULAR ELS INDICADORS I INFORMACIÓ PUBLICADA Les dades sobre disponibilitat dels recursos hídrics, nivells d’extracció/ captació i ús de l’aigua a escala europea estan teòricament disponibles a la base WISE3 (de l’anglès water information system for Europe), que depèn de l’EIONET (de l’anglès European Environment Information and Observation Network), un organisme de l’AEMA, però, en alguns casos, són escasses i 3. Per a més informació, consulteu: <https://water.europa.eu/>. 64

001-146 Quaderns agraris 49.indd 64

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 53-76

11/12/2020 13:06:31

Anàlisi de l’ús de l’aigua en l’agricultura a Europa

l’AEMA ha de recórrer a les dades obtingudes a partir del model de simulació de flux LISFLOOD,4 desenvolupat pel Centre Comú de Recerca (CCR) de la Comissió Europea, o d’altres bases de dades, la qual cosa suposa múltiples problemes. A tall d’exemple, a la taula iii hi ha recollides les fonts necessàries per a calcular les taxes d’extracció d’aigua dolça establertes per a l’any 2017 per l’AEMA. Taula III. Fonts per a calcular l’indicador taxa d’extracció de l’aigua dolça a Europa 1. E-OBS gridded dataset de l’AEMA 2. European catchments and rivers network system (Ecrins) de l’AEMA 3. Waterbase - water quantity de l’AEMA 4. LISFLOOD. Distributed water balance and flood simulation model, del CCR 5. Water statistics de la Statistical Office of the European Union (Eurostat) 6. Waterbase - Urban Waste Water Treatment Directive (UWWTD) de l’AEMA 7. European Pollutant Release and Transfer Register (E-PRTR), recopilat per l’AEMA 8. Biogeographical regions de l’AEMA 9. Aquastat water database de la Food and Agriculture Organization Corporate Statistical Database (FAOSTAT) 10. Water database de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) Font: EEA (2019).

Aquestes fonts, més d’altres que inclouen, per exemple, mapes d’ús del sòl, imatges de teledetecció i estadístiques comunicades pels estats membres, han estat utilitzades per a generar informació que ha estat distribuïda en diversos formats, la major part mapes, tal com es mostra a continuació. 3.1. Extracció d’aigua i ús de les aigües subterrànies En el conjunt europeu, l’agricultura utilitza de mitjana prop d’un 35 % del total d’aigua subterrània extreta dels sistemes naturals, d’acord amb les dades disponibles dels darrers anys. En general, a la UE, s’observa una tendència a la reducció dels nivells d’extracció, que s’ha fixat en un 22 % des dels anys noranta fins ara, deguda a diferents motius: disminució de la superfície regable, ús més eficient de l’aigua o declivi de les activitats agrícoles (EC, 2017). El mapa de la figura 5 permet veure l’indicador IRENA 22 - extracció d’aigua per a l’agricultura, a partir de les taxes regionals d’extracció d’aigua per a l’agricultura dels quinze estats membres de la UE l’any 2000. 4. Per a més informació, consulteu: <https://ec.europa.eu/jrc/en/publication/eur-scientific -and-technical-research-reports/lisflood-distributed-water-balance-and-flood-simulation-model -revised-user-manual-2013>. QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 53-76

001-146 Quaderns agraris 49.indd 65

11/12/2020 13:06:31

M. Coca-Sabater, A. Cortés-Lucas

Figura 5. Extracció regional d’aigua per a l’agricultura (IRENA 22) (milions de m3/any) a la UE-15. Any 2000

NUTS: nomenclatura de les unitats territorials per a les estadístiques. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’EEA (2009).

001-146 Quaderns agraris 49.indd 66

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 53-76

11/12/2020 13:06:31

Anàlisi de l’ús de l’aigua en l’agricultura a Europa

Als països del sud d’Europa, una part significativa de l’aigua utilitzada en les activitats agrícoles prové dels aqüífers; a la figura 6 es mostra la distribució per usos de les aigües subterrànies bombejades. La sobreexplotació de les aigües subterrànies ha tingut impactes negatius, com la intrusió salina en els aqüífers costaners (figura 7), però també n’ha tingut de positius, com la necessitat d’incrementar els punts de control en les àrees afectades per a tenir una informació més acurada de la problemàtica. Espanya és un dels països més afectats per la sobreexplotació del recurs (figura 8). Figura 6. Ús de l’aigua subterrània als països del sud d’Europa (percentatge sobre el total). Any 2000 100 % 90 %

80 % 70 %

60 %

88,5

50 % 4

40 % 30 %

20 % 3

10 % 0%

39 11 França

Grècia Ús domèstic

Itàlia Ús industrial

4 7,5

Portugal

Espanya

Reg

Font: Elaboració pròpia a partir d’EASAC (2010).

3.2. L’indicador taxa d’explotació de l’aigua L’indicador WEI ha estat un dels més presents en els informes de l’AEMA, tant en format anual (figura 9), com en format dinàmic, comparant-ne l’evolució en períodes més llargs (EEA, 2019). S’han identificat, així, els països amb elevades extraccions en relació amb el recurs disponible i, per tant, propensos a mostrar l’anomenat estrès hídric. Comparar països amb diferents condicions d’aridesa no té sentit si els llindars d’estrès establerts són els mateixos. Les estimacions del WEI no han reflectit tampoc la gravetat de QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 53-76

001-146 Quaderns agraris 49.indd 67

11/12/2020 13:06:31

M. Coca-Sabater, A. Cortés-Lucas

Figura 7. Sobreexplotació de les aigües subterrànies i intrusió d’aigua salada en els aqüífers costaners europeus. Any 1999

Font: Elaboració pròpia a partir d’EEA (2006).

la sobreexplotació dels recursos hídrics, ni la variació estacional del recurs o la seva utilització, ja que el que presenta és la informació global, per país, i no per regió o per conques hidrogràfiques. Sí que ha servit per a estimar, a escala europea, que només un 30 % de l’aigua extreta per a les activitats agrícoles es retorna als ecosistemes aquàtics. L’indicador WEI+ ha contribuït a eliminar moltes de les limitacions esmentades i ha pogut ser utilitzat a escala de conca. A tall d’exemple, el 2015, la demarcació de l’Ebre, a partir d’un model de simulació, va estimar que eren utilitzats una mitjana del 34 % dels recursos renovables d’aigua dolça i que, a llarg termini, en serien utilitzats el 50 %. A la taula iv es poden veure els índexs calculats per a algunes subconques per a escenaris futurs. 68

001-146 Quaderns agraris 49.indd 68

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 53-76

11/12/2020 13:06:32

Anàlisi de l’ús de l’aigua en l’agricultura a Europa

Figura 8. Estacions de monitoratge de les aigües subterrànies a Espanya. Any 2010

Font: EC (2015).

3.3. Indicadors de sostenibilitat disponibles Per a fer el seguiment i l’avaluació del grau de compliment dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) a escala estatal i catalana, les agències estadístiques respectives (Institut Nacional d’Estadística5 i Institut d’Estadística de Catalunya6) es preparen per a obtenir indicadors fidedignes. L’Institut 5. <https://www.ine.es/dynt3/ODS/es/objetivo.htm?id=5003>. 6. <https://www.idescat.cat/tema/media>. QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 53-76

001-146 Quaderns agraris 49.indd 69

11/12/2020 13:06:32

M. Coca-Sabater, A. Cortés-Lucas

Figura 9. Taxa d’explotació de l’aigua (WEI) a Europa. Any 2009

Font: EEA (2012b).

d’Estadística de Catalunya (Idescat), per exemple, va decidir que el Programa Anual d’Actuació Estadística de 2019 incorporés, a l’estadística oficial, l’estudi de viabilitat d’un marc d’indicadors del sector agrari, prenent com a referència els d’Eurostat.7 Per a donar continuïtat a l’estudi, el Programa estableix que en el transcurs de 2020 es portaran a terme els treballs de recollida, processament i anàlisi d’aquests indicadors. La taula v recull els indicadors disponibles actualment; cap és útil per als objectius de coneixement de l’ús de l’aigua a l’agricultura; caldria revisar-los sota la perspectiva de sostenibilitat. 7. <https://ec.europa.eu/eurostat>/. 70

001-146 Quaderns agraris 49.indd 70

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 53-76

11/12/2020 13:06:32

Anàlisi de l’ús de l’aigua en l’agricultura a Europa

Taula IV. Indicador WEI+ d’algunes subconques de la Demarcació Hidrogràfica de l’Ebre davant escenaris diferents Subconca

Situació de 2015

Escenari de 2021

Escenari de 2033

Matarranya

0,27

0,32

0,40

Ebre baix

0,06

0,10

Siurana

0,29

0,32

0,33

Segre i Noguera Pallaresa

0,33

0,45

0,47

Éssera i Noguera Ribagorçana

0,61

0,68

0,74

Gállego i Cinca

0,46

0,53

0,62

Arba

0,17

0,18

0,20

Ega

0,06

0,09

0,17

Baias, Zadorra i Inglares

0,23

0,25

0,30

Font:

CHE (2015).

Taula V. Indicadors disponibles per al sector agrari a Catalunya el 2019 Programa anual d’actuació estadística: 2019 Subàmbit: 03 01. Sector agrari Nombre d’actuacions: 7 Cost directe estimat: 721.000 € 03 01 01 Comptes econòmics del sector agrari 03 01 02 Estadística de les superfícies i produccions agrícoles 03 01 03 Estadística de la ramaderia 03 01 04 Estadística de maquinària agrícola 03 01 05 Estadística de preus de la terra 03 01 06 Xarxa comptable agrària Font: Idescat.

3.4. Àrees regades a la UE Pel que fa a l’indicador quota d’àrees regades (en percentatge) sobre la superfície agrícola utilitzada (SAU), les dades per regions per a l’any 2016 es poden veure a la figura 10. No tota la superfície regada se circumscriu a l’àrea mediterrània, ni de bon tros.

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 53-76

001-146 Quaderns agraris 49.indd 71

11/12/2020 13:06:33

M. Coca-Sabater, A. Cortés-Lucas

Figura 10. Percentatge d’àrees regades sobre la superfície agrícola utilitzada (SAU) a la UE. Any 2016

Font: Eurostat, codi de dades en línia [ef_poirrig].

001-146 Quaderns agraris 49.indd 72

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 53-76

11/12/2020 13:06:33

Anàlisi de l’ús de l’aigua en l’agricultura a Europa

4. REFLEXIONS FINALS La selecció i el càlcul dels indicadors, així com les vies de comunicació dels valors obtinguts, s’han de revisar contínuament, per tal de captar l’evolució del territori que es vol conèixer i mantenir-ne la rellevància i utilitat. Calen més indicadors que relacionin, per exemple, el recurs de l’aigua amb l’energia necessària per a obtenir-la o amb els recursos edàfics, car el coneixement dels paràmetres del sòl, a més de permetre uns regs més eficients, possibilita l’ajustament dels càlculs a la demanda natural de la zona. A Europa l’apropiació antròpica del recurs arriba a ser del 13 % de tots els cossos d’aigua naturals renovables i accessibles, incloent-hi les aigües superficials (rius i llacs) i les aigües subterrànies. En comparació amb la mitjana mundial (22 %), aquest percentatge és relativament baix (EEA, 2009). L’agricultura, el subministrament públic, però també el manteniment de les funcions ecològiques dels ecosistemes, són els àmbits que competeixen directament pels recursos hídrics, segons la visió tecnicista de la UE. A conseqüència dels problemes derivats per l’escassetat d’aigua, generats allà on la demanda excedeix la disponibilitat del recurs, ja sigui per falta de condicions físiques i climàtiques del territori o per la sobreexplotació antròpica del recurs, es van haver d’introduir indicadors d’eficiència que, a la pràctica, són menystinguts o poc aplicats. Per a quantificar l’ús eficient de l’aigua en el sector agrícola, es necessiten dades fiables i una anàlisi exhaustiva, tant de les dades econòmiques com dels impactes ambientals generats pel consum del recurs, i considerar les escales espacials (macro, meso o micro) i temporals més rellevants. La combinació i interpretació dels tipus de dades esmentats generen diversos reptes, entre els quals: demostrar-ne la interdependència o establir correctament les relacions causa-efecte. Les llacunes metodològiques detectades per a molts indicadors no han permès establir objectius específics per a donar-los sentit i utilitat; només disposen de la recomanació que la taxa d’extracció d’aigua no superi el 20 % dels recursos disponibles d’aigua dolça (índex d’explotació de l’aigua). L’agricultura i l’aigua tenen un paper substancial en l’Agenda de Desenvolupament Sostenible de 2030, fet reflectit clarament en els ODS. Tant la gestió sostenible de l’aigua (ODS6) com l’agricultura sostenible (ODS2) són objectius primordials que no es poden assolir independentment i que esperen a hores d’ara «l’ajut» d’indicadors ben elaborats que permetin prendre decisions fonamentades. És esperable que l’experiència dels darrers anys sigui d’alguna utilitat.

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 53-76

001-146 Quaderns agraris 49.indd 73

11/12/2020 13:06:33

M. Coca-Sabater, A. Cortés-Lucas

BIBLIOGRAFIA Baldock [et al.] (ed.) (2000). The environmental impacts of irrigation in Europe Union: A report to the Environment Directorate of the European Com mission [en línia]. Londres: Institute for European Environmental Policy; Madrid: Universidad Politécnica de Madrid; Atenes: University of Athens. 138 p. <https://ec.europa.eu/environment/agriculture/pdf/irrigation.pdf> [Consulta: 29 abril 2020]. Clemente, P. [et al.] (2013). «Water losses from irrigation canals evaluation: Comparison among different methodologies». A: Geophysical Research Abstracts, vol. 15. Torí: Earth Sciences Department: Universitat de Torí. Commission of the European Communities (2000). «Indicators for the integration of environmental concerns into the common agricultural policy» [en línia]. Communication from the Commission to the Council and the European Parliament. COM(2000) 20 final. <https://www.eumonitor.eu/ 9353000/1/j9vvik7m1c3gyxp/vikqhhpepez8> [Consulta: 28 abril 2020]. — (2001). «Statistical information needed for indicators to monitor the integration of environmental concerns into the common agricultural policy» [en línia]. Communication from the Commission to the Council and the European Parliament. COM(2001) 144 final. <https://eur-lex.europa.eu/ legal-content/EN/TXT/PDF/?uri=CELEX:52001DC0144&from=EN> [Consulta: 29 abril 2020]. — (2006). «Development of agri-environmental indicators for monitoring the integration of environmental concerns into the common agricultural pol icy» [en línia]. Communication from the Commission to the Council and the European Parliament. COM(2006) 508 final. <https://eur-lex.europa.eu/ LexUriServ/LexUriServ.do?uri=COM:2006:0508:FIN:EN:PDF> [Consulta: 29 abril 2020]. Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE) (2015). Plan Hidrológico de la parte española de la Demarcación Hidrográfica del Ebro: Memoria 20152021. 256 p. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) (2015). «Garantir la disponibilitat i una gestió sostenible de l’aigua i el sanejament per a totes les persones» [en línia]. 17 p. <http://cads.gencat.cat/web/.content/ Documents/Informes/2016/Agenda_2030_CAT/ODS-6.pdf> [Consulta: 29 abril 2020]. European Academies of Science Advisory Council (EASAC) (2010). EASAC Policy Report 12: Groundwater in the Southern Member States of the European Union. Halle (Saale), Alemanya: German Academy of Sciences Leopoldina. European Commission (EC) (2012). «Assessment of resource efficiency indicators and targets. Annex Report» [en línia]. 270 p. <https://ec.europa.eu/ environment/enveco/resource_efficiency/pdf/annex_report.pdf> [Consulta: 29 abril 2020]. 74

001-146 Quaderns agraris 49.indd 74

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 53-76

11/12/2020 13:06:33

Anàlisi de l’ús de l’aigua en l’agricultura a Europa

European Commission (EC) (2015). Report on the implementation of the Water Framework Directive River Basin. Management Plans. Member State: Spain. Accompanying the document Communication from the European Commission to the European Parliament and the Council The Water Frame work Directive and the Floods Directive: Actions towards the ‘good status’ of EU water and to reduce flood risks. SWD (2015) 56. 90 p. — (2017). «Agriculture and sustainable water management in the EU». Commission Staff Working Document. SWD (2017) 153 final. 29 p. — (2020). «CAP indicators» [en línia]. <https://agridata.ec.europa.eu/ extensions/DataPortal/cmef_indicators.html> [Consulta: 29 abril 2020]. European Environment Agency (EEA) (2003). «Europe’s water: An indicator based assessment». EEA Report, núm. 1/2003. 99 p. — (2006). «The changing faces of Europe’s coastal areas». EEA Report, núm. 6/2006. 112 p. — (2009). «Regional water abstraction rates for agriculture (million m3/year) during 2000» [en línia]. <https://www.eea.europa.eu/data-and-maps/ figures/regional-water-abstraction-rates-for-agriculture-million-m3-year -during-2000> [Consulta: 29 abril 2020]. — (2012a). «Towards efficient use of water resources in Europe». Report, núm. 1/2012. 72 p. També disponible en línia a: <https://www.eea. europa.eu/publications/towards-efficient-use-of-water> [Consulta: 27 abril 2020]. — (2012b). «Environmental indicator report 2012: Ecosystem resilience and resource efficiency in a green economy in Europe». 151 p. També disponible en línia a: <https://www.eea.europa.eu/publications/environmental -indicator-report-2012/environmental-indicator-report-2012-ecosystem> [Consulta: 27 abril 2020]. — (2012c). «Climate change, impacts and vulnerability in Europe 2012. An indicator-based report». EEA Report, núm. 12/2012. També disponible en línia a: <https://www.eea.europa.eu/publications/climate-impacts-and -vulnerability-2012> [Consulta: 29 abril 2020]. — (2017). «Climate change, impacts and vulnerability in Europe 2016. An indicator-based report». Report, núm. 1/2017. 424 p. També disponible en línia a: <https://www.eea.europa.eu/publications/climate-change -impacts-and-vulnerability-2016> [Consulta: 27 abril 2020]. — (2018). «Data and methodology specifications (WEI+)» [en línia]. <https:// www.eea.europa.eu/data-and-maps/indicators/use-of-freshwater -resources-2/data-and-methodology-specifications-wei/view> [Consulta: 27 abril 2020]. — (2019). «Use of freshwater resources in Europe. Indicator Assessment / Data and maps» [en línia]. <https://www.eea.europa.eu/data-and-maps/ indicators/use-of-freshwater-resources-3/assessment-4> [Consulta: 28 abril 2020]. QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 53-76

001-146 Quaderns agraris 49.indd 75

11/12/2020 13:06:33

M. Coca-Sabater, A. Cortés-Lucas

European Environment Agency (EEA-IRENA) (2005). «Agriculture and environment in EU15 - the IRENA indicator report». EEA Report, núm. 6/2005. 128 p. — (2006). «Integration of environment into EU agriculture policy - the IRENA indicator-based assessment report». EEA Report, núm. 2/2006. 60 p. Eurostat (2014). «Data collection manual for the OECD/Eurostat joint questionnaire on inland waters tables 1 – 8 concepts, definitions, current practices, evaluations and recommendations» [en línia]. Versió 3.0. <https://ec.europa.eu/eurostat/documents/1798247/6664269/Data+ Collection+Manual+for+the+OECD_Eurostat+Joint+Questionnaire+ on+Inland+Waters+%28version+3.0%2C+2014%29.pdf/> [Consulta: 28 abril 2020]. Generalitat de Catalunya; Institut d’Estudis Catalans (2016). Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya [en línia]. Coordinació a cura de Javier Martín-Vide. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Institut d’Estudis Catalans. 626 p. <http://cads.gencat.cat/ca/detalls/detallarticle/ Tercer-informe-sobre-el-canvi-climatic-a-Catalunya-00003> [Consulta: 29 abril 2020]. Peñuelas, J. [et al.] (2017). «Shifting from a fertilization-dominated to a warming- dominated period». Nature Ecology & Evolution, núm. 1, p. 1438-1445. United Nations Economic Comissions (UNEC) for Europe (2012). «Agri-environmental indicators. Review of selected indicators not covered by the guide lines» [en línia]. A: Committee on Environmental Policy. Conference of European Statisticians. Joint Intersectoral Task Force on Environmental Indicators. <http://www.unece.org.net4all.ch/fileadmin/DAM/stats/ documents/ece/ces/ge.33/2012/mtg4/Agri-environmental_indicators_ EN.pdf> [Consulta: 29 abril 2020]. United Nations Environment Programme (UNEP) (2012). «Measuring water use in a green economy». A: A Report of the Working Group on Water Efficiency to the International Resource Panel.

001-146 Quaderns agraris 49.indd 76

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 53-76

11/12/2020 13:06:33

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 49 (desembre 2020), p. 77-95 ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA · DOI: 10.2436/20.1503.01.118

IMPORTÀNCIA DELS TRIPS (THYSANOPTERA) EN LES PLANTACIONS DE FRUITERS DE PINYOL A CATALUNYA Jesús Avilla,1 Dolors Bosch2 1. Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal, Agrotecnio, Universitat de Lleida 2. IRTA, Programa de Protecció Vegetal Sostenible, Lleida

Rebut: 18 de maig de 2020 - Acceptat: 25 de juny de 2020

RESUM Els trips (Insecta: Thysanoptera) constitueixen una plaga important en els cultius de fruiters de pinyol, a Catalunya i arreu, especialment en els fruits de pell llisa com les nectarines. L’espècie més important és Frankliniella occidentalis, una espècie molt polífaga que també es troba a les plantes dicotiledònies. El seu control s’efectua gairebé de manera exclusiva mitjançant tractaments insecticides, encara que existeix una fauna útil la importància de la qual està per determinar. Les pèrdues econòmiques que causen estan associades majoritàriament als danys estètics que provoquen i comporten una gran quantitat d’aplicacions de productes insecticides, fins i tot en moments propers a la recol·lecció. Els danys estètics no influeixen en la qualitat interna de la fruita i, per tant, no deixa d’estar en mans del consumidor acceptar un cert nombre de petites taques blanques a la pell, cosa que permetria millorar notablement la qualitat total de la fruita en tots els aspectes del procés productiu. Paraules clau: trips, Frankliniella occidentalis, nectarina, Catalunya.

Correspondència: Jesús Avilla. Universitat de Lleida. C/ Alcalde Rovira Roure, 191. 25198 Lleida. Tel.: 973 702 581. A/e: jesus.avilla@udl.cat. QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 77-95

001-146 Quaderns agraris 49.indd 77

11/12/2020 13:06:33

J. Avilla, D. Bosch

IMPORTANCIA DE LOS TRIPS (THYSANOPTERA) EN LAS PLANTACIONES DE FRUTALES DE HUESO EN CATALUÑA RESUMEN Los trips (Insecta: Thysanoptera) constituyen una plaga importante en los cultivos de frutales de hueso, en Cataluña y en todas partes, especialmente en los frutos de piel lisa como las nectarinas. La especie más importante es Frankliniella occidentalis, una especie muy polífaga que también se encuentra en las plantas dicotiledóneas. Su control se realiza de forma casi exclusiva mediante tratamientos insecticidas, aunque existe una fauna útil cuya importancia está por determinar. Las pérdidas económicas que causan están asociadas mayoritariamente a los daños estéticos que provocan y son responsables de una gran cantidad de aplicaciones de productos insecticidas, incluso en momentos cercanos a la recolección. Los daños estéticos no influyen en la calidad interna de la fruta y, por lo tanto, no deja de estar en manos del consumidor aceptar una cierta cantidad de pequeñas manchas blancas en la piel, lo que permitiría mejorar notablemente la calidad total de la fruta en todos los aspectos del proceso productivo. Palabras clave: trips, Frankliniella occidentalis, nectarina, Cataluña. IMPORTANCE OF THRIPS (THYSANOPTERA) IN STONE FRUIT ORCHARDS IN CATALONIA ABSTRACT Thrips (Insecta: Thysanoptera) are important arthropod pests on stone fruit orchards and especially nectarines, both in Catalonia and worldwide. In this respect, Frankliniella occcidentalis is the foremost species. It is a poly phagous insect that is also found on dicotyledonous plants forming the ground cover. It is controlled almost exclusively by using chemical means, although natural enemies, whose importance is still to be determined, are found in both trees and the ground cover. The economic losses caused by F. occidentalis are mostly due to aesthetic injury and are responsible for a great number of insecticide applications, even near harvest time. Aesthetic injury does not affect nectarine internal quality. Thus, by acquiescing to a certain amount of very small white dots on nectarine skin, consumers have the opportunity to obtain a great increase in total fruit quality in all aspects of the production process. Keywords: thrips, Frankliniella occidentalis, nectarine, Catalonia. 78

001-146 Quaderns agraris 49.indd 78

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 77-95

11/12/2020 13:06:33

Importància dels trips (Thysanoptera) en les plantacions de fruiters de pinyol

1. INTRODUCCIÓ Es coneixen amb el nom comú de trips els insectes (Arthropoda: Insecta) que pertanyen a l’ordre Thysanoptera. És un grup relativament homogeni en les seves característiques morfològiques i biològiques i fàcil d’identificar al camp, fins a la categoria d’ordre, amb l’ajut d’una lupa de camp normal (figura 1a). La identificació de l’espècie sí que requereix preparacions per a ser observades al microscopi òptic (figura 1b). Hi ha bibliografia abundant per a consultar amb detall les característiques morfològiques, biològiques i etològiques dels trips i la seva classificació (Bournier, 1983; Goldarazena, 2015; Lacasa i Llorens, 1996 i 1998; Lewis, 1973; Mound i Kibby, 1998; Palmer et al., 1989), així com pàgines web1,2,3,4,5 molt completes i útils. Destaca la pàgina ThripsWiki, administrada per un grup internacional de cinc taxònoms, perquè és fàcil accedir als noms científics, classificació, característiques i bibliografia de les aproximadament sis mil espècies de trips descrites i perquè té una versió en castellà. En els paràgrafs següents es resumeixen les característiques generals més importants dels trips. Tenen el cos allargat i estret, d’entre 0,3 i 14,0 mm de longitud i color entre el groc i el negre. Els adults, en general, són alats, encara que hi pot haver formes àpteres i formes braquípteres dins d’una mateixa espècie, amb dos parells d’ales molt característiques, ciliades (el nom llatí de l’ordre, Thysanoptera, prové del grec: thysanos, ‘serrell’, i pteron, ‘ales’), llargues i estretes, que en repòs col·loquen sobre el tòrax i l’abdomen i els fan bons voladors (figura 1). El cap és opistògnat, amb l’aparell bucal dirigit cap enrere, ulls compostos, tres ocels (en els adults) i dues antenes que tenen entre 6 i 9 artells (figura 1b). Tant els adults com els estats juvenils tenen un aparell bucal picador-xuclador asimètric característic format per una única mandíbula, que utilitzen per a perforar la superfície de l’aliment, i dues maxil·les, cada una amb un estilet que s’uneixen l’un amb l’altre per a formar un tub (figura 2) amb el qual xuclen el contingut de les cèl·lules de diferents parts de les plantes (espècies fitòfagues), d’altres artròpodes (espècies depredadores) o de fongs (espècies micòfagues). De les plantes, en buiden els continguts de cèl· lules de l’epidermis i del parènquima subjacent. No s’alimenten de la saba, com fan altres insectes picadors-xucladors, pugons (Aphidae) i cotxinilles 1. Thrips.net, <http://thripsnet.zoologie.uni-halle.de/> (consulta: 10 novembre 2020). 2. Thrips of the World, <http://thripsnet.zoologie.uni-halle.de/key-server-neu/data/ 09070302-040a-4006-8c08-0e0105060801/media/Html/index.html> (consulta: 10 novembre 2020). 3. Pest Thrips of North America, <http://thripsnet.zoologie.uni-halle.de/key-server-neu/data/ 0a08090e-0e03-4a0e-8502-070105080e05/media/Html/index.html> (consulta: 10 novembre 2020). 4. ThripsWiki - providing information on the World’s thrips, <https://thrips.info/wiki/Main_ Page>. Versió en castellà: <https://thrips.info/wiki/Spanish> (consulta: 10 novembre 2020). 5. Lucidcentral, <https://www.lucidcentral.org/editors-pick-animal-and-plant-identification -keys/thrips-keys/> (consulta: 10 novembre 2020). QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 77-95

001-146 Quaderns agraris 49.indd 79

11/12/2020 13:06:34

J. Avilla, D. Bosch

Figura 1. Adult alat d’un trips; a) en el revers d’una fulla de pomera; b) de Terebrantia: Aeolothripidae al microscopi òptic b)

Cap Tòrax

Antena

Ales

Ala

Antena Pota I Pota II

Abdomen Pota III Segment abdominal X

Font: Fotografies de Jesús Avilla; preparació de b) de Matilde Eizaguirre.

Figura 2. Aparell bucal picador-xuclador de trips

Estilet

Palps Font: Fotografia de Jesús Avilla; preparació de Matilde Eizaguirre.

001-146 Quaderns agraris 49.indd 80

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 77-95

11/12/2020 13:06:34

Importància dels trips (Thysanoptera) en les plantacions de fruiters de pinyol

(Coccoidea), per exemple. En general, les potes són curtes i acaben en un pulvillus membranós amb el qual poden adherir-se a superfícies llises. Els trips són bisexuals i ovípars. Les femelles del subordre Terebrantia tenen un oviscapte en forma de serra característic, la terebra (figura 3), el qual extreuen en el moment de fer la posta i amb el qual insereixen els ous dins dels teixits vegetals, mentre que les femelles del subordre Tubulifera, que no tenen oviscapte, dipositen els ous sobre el teixit vegetal o al terra. Durant el desenvolupament, passen per dos estadis nimfals mòbils i dos o tres d’immòbils durant els quals no s’alimenten (figura 4). L’hàbitat més freqüent són les plantes, on són fàcils de trobar sobre flors i fulles. La seva importància econòmica pot derivar tant de l’activitat fitòfaga i transmissora de virus, que els pot convertir en plagues agrícoles, com depredadora, que els pot convertir en agents de control natural i de control biològic. Quan s’alimenten de les plantes, el citoplasma de les cèl·lules mortes es deshidrata, per la qual cosa perden la coloració i adopten un color blanc que vira al marró a poc a poc, símptoma i dany característic del seu atac (figura 5). Tanmateix, aquest símptoma i dany també és provocat per l’atac d’altres artròpodes, o per causes no biòtiques com el frec del fruit amb una branca dels arbres. Algunes espècies injecten a la planta toxines amb la saliva i provoquen reaccions dels teixits vegetals, com cecidis. Se sap que són capaços de transportar quantitats importants de grans de pol·len en relaFigura 3. Segments finals d’una femella adulta del subordre Terebrantia, amb l’oviscapte serrat recollit Segment abdominal X

Membrana intersegmental

Oviscapte (terebra) Segment abdominal IX Font: Fotografia de Jesús Avilla; preparació de Matilde Eizaguirre.

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 77-95

001-146 Quaderns agraris 49.indd 81

11/12/2020 13:06:34

J. Avilla, D. Bosch

Figura 4. Esquema del cicle biològic d’un trips

Font: Elaboració pròpia a partir d’EFSA (2019).

Figura 5. Taques blanquinoses en una nectarina, símptoma i dany característics de l’atac de trips

Font: Fotografia de Jesús Avilla.

001-146 Quaderns agraris 49.indd 82

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 77-95

11/12/2020 13:06:34

Importància dels trips (Thysanoptera) en les plantacions de fruiters de pinyol

Figura 6. Ala anterior d’un adult amb venes longitudinals característica del subordre Terebrantia

Ala anterior

Serrell de cilis Venes longitudinals Queta

Ala posterior

Font: Fotografia de Jesús Avilla; preparació de Matilde Eizaguirre.

ció amb la seva grandària, però, tret d’algun cas particular, no se’n coneix la importància com a pol·linitzadors. Els trips es classifiquen en dos subordres: Terebrantia, amb ales i el desè segment abdominal característics (figures 3 i 6), que té dues famílies principals, Thripidae i Aeolothripidae, i Tubulifera (figura 7), que només té la família Phlaeothripidae. La clau més important per a identificar espècies de trips d’interès agrícola a Espanya és la de Lacasa i Llorens (1998). Degut a la capacitat de vol i a l’atracció que les flors exerceixen sobre els adults, el fet de trobar individus adults d’una espècie sobre una planta no és una prova que hi completi el cicle a sobre. Només la troballa d’individus immadurs (ous o nimfes) demostraria que es tracta d’un hoste genuí. 2. SITUACIÓ ACTUAL DELS THYSANOPTERA ALS FRUITERS DE PINYOL A CATALUNYA 2.1. Els fruiters de pinyol a Catalunya Els fruiters de pinyol són conreus importants a Catalunya, tant per la superfície i producció (taula i) com pel valor econòmic. El subsector de la fruita dolça o fruita fresca (fruita de pinyol i fruita de grana) té una importància QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 77-95

001-146 Quaderns agraris 49.indd 83

11/12/2020 13:06:34

J. Avilla, D. Bosch

Figura 7. Trets característics del subordre Tubulifera. a) Ala d’un adult amb absència de venes i b) desè segment abdominal d’un adult tubular i absència d’oviscapte en la femella a)

Segment abdominal X Serrell de cilis

Font: Fotografies de Jesús Avilla; preparació de Matilde Eizaguirre.

cabdal a Catalunya per la molt notable activitat exportadora.6 La producció de fruita de pinyol a Catalunya es concentra bàsicament a Lleida (conrea més del 80 % de la superfície de Catalunya).7 Tanmateix, el sector es troba en un període de reconversió per un excés de producció, principalment des de la prohibició de l’exportació a Rússia, i els últims anys s’han arrencat unes 2.000 ha a través del programa d’arrencada de fruiters de pinyol de la Generalitat de Catalunya, inclòs al Pla d’Acció de la Fruita Dolça de la Generalitat de Catalunya 2018-2020.8

6. Prodeca, <https://prodeca.cat/ca/actualitat/la-fruita-un-sector-tractor-i-atractiu> (consulta: 10 novembre 2020). 7. Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA), <https://www.mapa.gob.es/es/ estadistica/temas/estadisticas-agrarias/boletin2019_tcm30-536911.pdf> (consulta: 10 novembre 2020). 8. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) de la Generalitat de Catalunya, <http://agricultura.gencat.cat/web/.content/04-alimentacio/pla-accio-fruita-dolca/enllacos -documents/fitxers-binaris/pla-accio-fruita-dolca.pdf> (consulta: 10 novembre 2020). 84

001-146 Quaderns agraris 49.indd 84

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 77-95

11/12/2020 13:06:35

Importància dels trips (Thysanoptera) en les plantacions de fruiters de pinyol

Taula I. Superfície i producció dels fruiters de pinyol a Catalunya. 2019 Conreu

Superfície (ha)

Producció (t)

Secà

Regadiu

Total

Albercoquer

1.833

1.862

11.669

Cirerer i guinder

373

2.402

2.775

8.018

Presseguer

184

11.491

11.675

280.862

Nectariner

9.180

9.205

226.408

Prunera

413

430

3.945

Total

628

25.319

25.947

530.902

Font: Elaboració pròpia a partir del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), Generalitat de Catalunya.9

2.2. Relació d’espècies de trips dels fruiters de pinyol a Catalunya recollides en la bibliografia No hi ha un inventari sistemàtic de les espècies de trips, tant fitòfags com depredadors, que poden trobar-se a les plantacions de fruiters de pinyol a Catalunya ni de la seva importància com a plagues o enemics naturals. Per això, aquests són objectius del subprojecte 1 («Sustainable practices for thrip and aphid control in stone and pome orchards») del projecte de recerca «Sustainable practices for pest control in fruit orchards», coordinat per l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i la Universitat de Lleida (UdL) i aprovat recentment pel Programa Estatal d’R+D+I Orientat als Reptes de la Societat (convocatòria de 2019), que es durà a terme al llarg de tres anys. La taula ii mostra la relació d’espècies amb presència a plantacions de fruiters de pinyol a Catalunya que s’han citat a la bibliografia juntament amb la referència bibliogràfica de la citació, encara que, en el cas de Lacasa i Llorens (1998), s’esmenta la presència de l’espècie a la vall de l’Ebre i no específicament a Catalunya. Totes les espècies esmentades a la taula ii, citades també a la relació d’espècies de trips trobades a Espanya (Goldarazena, 2015), mostren un cert grau de polifàgia, des de Taeniothrips inconsequens, que s’ha trobat associada a fruiters de pinyol i a arbres com l’auró, fins a Frankliniella occidentalis, associada a desenes d’espècies cultivades i espontànies. A més, per a algunes, els fruiters de pinyol no són hostes. Així, de les espècies citades per Davidson et al. (2015), Sericothrips staphylinus és específica de l’argelaga 9. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya, <http://agricultura.gencat.cat/ca/departament/estadistiques/agricultura/estadistiques -definitives-conreus/> (consulta: 10 novembre 2020). QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 77-95

001-146 Quaderns agraris 49.indd 85

11/12/2020 13:06:35

J. Avilla, D. Bosch

Taula II. Relació de les espècies de trips trobades a les plantacions de fruiters de pinyol a Catalunya Família

Espècie

Alimentació

Referència bibliogràfica

Thripidae

Anaphothrips obscurus (Müller)

Fitòfaga

Davidson et al. (2015)

Thripidae

Frankliniella occidentalis (Pergande)

Fitòfaga

Lacasa i Llorens (1998) Dolset et al. (2010) Davidson et al. (2015)

Thripidae

Frankliniella intonsa (Trybom)

Fitòfaga

Lacasa i Llorens (1998)

Thripidae

Sericothrips staphylinus Haliday

Fitòfaga

Davidson et al. (2015)

Thripidae

Taeniothrips inconsequens (Uzel)

Fitòfaga

Lacasa i Llorens (1998) Dolset et al. (2010)

Thripidae

Tenothrips frici (Uzel)

Fitòfaga

Davidson et al. (2015)

Thripidae

Thrips angusticeps Uzel

Fitòfaga

Dolset et al. (2010)

Thripidae

Thrips fuscipennis Haliday

Fitòfaga

Lacasa i Llorens (1998) Bosch (2019) (no publicat)

Thripidae

Thrips major Uzel

Fitòfaga

Lacasa i Llorens (1998)

Thripidae

Thrips meridionalis (Priesner)

Fitòfaga

Dolset et al. (2010)

Thripidae

Thrips tabaci Lindeman

Fitòfaga

Dolset et al. (2010)

Aeolothripidae

Aeolothrips tenuicornis Bagnall

Depredadora

Dolset et al. (2010)

Aeolothripidae

Aeolothrips spp.

Depredadora

Davidson et al. (2015)

Font: Elaboració pròpia a partir de les referències bibliogràfiques esmentades a la taula.

(Ulex spp.),10 Tenothrips frici està citada principalment sobre compostes (Asteraceae (= Compositae))11 i Anaphothrips obscurus està associada a plantes herbàcies, com les gramínies (Poaceae) tant cultivades com presents en cobertes vegetals de cultius llenyosos (Aguilar-Fenollosa i Jacas, 2013). És un fet molt esmentat a la bibliografia que la presència i les espècies de trips en una plantació de fruiters de pinyol, sobretot en el moment de la floració, és determinada per la coberta vegetal de la plantació i la flora i els cultius que l’envolten i, per tant, la seva presència no és indicativa de la possible importància que té com a plaga. 10. <https://keys.lucidcentral.org/keys/v3/british_thrips/the_key/key/britishthysanoptera_ 2017/Media/Html/sericothrips_staphylinus.htm> (consulta: 10 novembre 2020). 11. <https://keys.lucidcentral.org/keys/v3/thrips_of_california/identify-thrips/key/california -thysanoptera-2012/Media/Html/browse_species/Tenothrips_frici.htm> (consulta: 10 novembre 2020). 86

001-146 Quaderns agraris 49.indd 86

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 77-95

11/12/2020 13:06:35

Importància dels trips (Thysanoptera) en les plantacions de fruiters de pinyol

2.3. Relació de la presència de trips amb la fenologia de l’arbre Des de la vessant dels fruiters de pinyol, els trips fitòfags es divideixen en dos grups en funció del moment de la fenologia de l’arbre en el qual provoquen els danys. Les espècies del primer grup es troben únicament a les flors des de l’inici de la floració (estat F de l’escala de Fleckinger) fins a l’estat de fruit quallat (estat H de l’escala de Fleckinger), mentre que les espècies del segon grup també es troben als fruits ja completament formats i els ataquen. Les espècies del primer grup, que inclou totes les esmentades en la taula ii tret de F. occidentalis i Thrips fuscipennis, reben el nom comú de trips del collaret, perquè l’estat fenològic H dels fruiters de pinyol rep el nom comú de collaret. Abans de la introducció de F. occidentalis a Espanya, a finals de la dècada de 1990, eren els trips més abundants i importants en les plantacions de fruiters de pinyol, però, actualment, els danys que causen són, en general, poc importants. Des de la seva introducció, F. occidentalis s’ha convertit en l’espècie de trips més abundant i que causa els danys més importants, especialment en nectarines. Les poblacions de F. occidentalis poden suposar un 60 % del total de les poblacions de trips en el període de floració i un 100 % durant el període de desenvolupament del fruit (Teulon et al., 2018). Tanmateix, recentment (2019), s’han trobat poblacions molt importants i majoritàries de T. fuscipennis en una plantació de nectarines de Lleida sobre fruits en creixement que mostraven els símptomes típics d’un atac de F. occidentalis (Bosch, dades no publicades). 3. FRANKLINIELLA OCCIDENTALIS 3.1. Morfologia i biologia Per tal d’identificar l’espècie, és necessari fer preparacions d’adults femella que permetin observar-ne les característiques al microscopi. Les característiques morfològiques més importants es resumeixen a continuació.12,13 Els adults són individus d’1,2-1,6 mm (les femelles) i 0,8-0,9 mm (els mascles) de llarg, d’un color que va del marró fosc (les femelles hivernants) al marró clar; els mascles són de color més clar que les femelles. El cap és més ample que llarg, amb quetes ocel·lars III llargues i fosques dins del triangle ocel·lar i quetes postoculars majors molt llargues, la qual cosa és característica de l’espècie (figura 8). Les antenes tenen vuit artells. El protòrax també és més 12. Thrips of the World, <http://thripsnet.zoologie.uni-halle.de/key-server-neu/data/ 09070302-040a-4006-8c08-0e0105060801/media/Html/Focci_bi.htm> (consulta: 10 novembre 2020). 13. Pest Thrips of North America, <http://thripsnet.zoologie.uni-halle.de/key-server-neu/ data/0a08090e-0e03-4a0e-8502-070105080e05/media/Html/Frankliniella_occidentalis.htm> (consulta: 10 novembre 2020). QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 77-95

001-146 Quaderns agraris 49.indd 87

11/12/2020 13:06:35

J. Avilla, D. Bosch

ample que llarg, i a la part dorsal (pronot) té un parell de quetes anteromarginals llargues i un parell de petites quetes addicionals entre les quetes posteromarginals mitjanes (característiques del gènere Frankliniella) (figura 9). A la part dorsal del metatòrax (metanot) es troben dues sensílies campaniformes, que són característiques de F. occidentalis. Les ales són transparents, allargades, típiques de Terebrantia (figura 6) i acabades en punta. Les potes són de color clar. L’abdomen de les femelles té els costats lleugerament convexos i és més ample a la zona central, mentre que en els mascles els costats de l’abdomen són paral·lels. A l’abdomen, presenten una línia de microquetes als segments VII i VIII (figura 10) i dos parells de quetes llargues a la base de les tergites dels segments VI, VII i VIII. Les femelles tenen un oviscapte típic de Terebrantia. Durant el seu desenvolupament postembrionari passen pels estats d’ou, nimfa (amb dos estadis nimfals mòbils i dos d’immòbils, en els quals es poden apreciar les ales durant el seu desenvolupament) i adult. En regions càlides, F. occidentalis es desenvolupa de manera continuada, mentre que en regions temperades, com Catalunya, passa l’hivern en forma d’adult i es pot veure sobre les flors dels fruiters en els dies assolellats de finals d’aquesta estació. Les femelles dipositen els ous, mitjançant l’oviscapte amb dents de serra, incrustats en els teixits vegetals (flors, fulles, brots tendres, etc.). Les nimfes i els adults es localitzen principalment en parts de la planta protegits de la radiació solar directa, com l’interior de la cavitat floral, les axil·les o l’anvers de les fulles. Quan acaben el seu desenvolupament, les nimfes mòbils de segon estadi es dirigeixen al terra, on passen els dos estadis de nimfa immòbil abans de l’emergència dels adults. La durada del cicle biològic depèn de la temperatura i de la qualitat de l’aliment i varia entre dotze i disset dies a 25 °C (temperatura inclosa en el rang de temperaFigura 8. Detalls característics del cap de F. occidentalis Ocels

Queta ocel·lar I Queta ocel·lar II Queta ocel·lar III

Queta postocular menor Absència d’una retícula densa

Ull compost Queta postocular major

Font: Elaboració pròpia a partir de G. Moritz, C. O’Donell i M. Parrera, Thrips.net, <http://thripsnet.zoologie.uni-halle.de/key-server -neu/data/0a08090e-0e03-4a0e-8502-070105080e05/media/Html/images/Frankliniella_occidentalis/Focci_02.jpg>.

001-146 Quaderns agraris 49.indd 88

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 77-95

11/12/2020 13:06:35

Importància dels trips (Thysanoptera) en les plantacions de fruiters de pinyol

Figura 9. Detalls del protòrax de F. occidentalis Vora anterior del cap Ull compost

Queta anteromarginal Queta anteroangular

5 llargues quetes del pronot

Quetes posteroangulars Queta posteromarginal mitjana

Quetes Queta posteromarginals posteromarginals menors addicionals menors

Font: Elaboració pròpia a partir de Cavalleri (2012).

tures òptimes per al desenvolupament), per la qual cosa el nombre de generacions anuals pot ser alt. Degut al fet que el període d’oviposició de les femelles és més llarg que la durada del desenvolupament postembrionari, les generacions s’encavalquen i és possible trobar individus de tots els estats simultàniament sobre el fruiter de pinyol. Com s’ha esmentat, el rang d’hostes és molt ampli. En les plantes cultivades, es pot trobar en la gran majoria de les plantes hortícoles, en fruiters de pinyol, en cítrics i en molts cultius de flor i ornamentals. En plantes espontànies, es troba principalment en dicotiledònies. Figura 10. Detalls de les tergites VIII, IX i X de F. occidentalis

Segment abdominal VIII Línia de microquetes posteromarginals Segment abdominal IX

Segment abdominal X Font: Elaboració pròpia a partir de G. Moritz, C. O’Donell i M. Parrera, Thrips.net, <http://thripsnet.zoologie.uni-halle.de/key-server -neu/data/0a08090e-0e03-4a0e-8502-070105080e05/media/Html/images/Frankliniella_occidentalis/Focci_08.jpg>.

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 77-95

001-146 Quaderns agraris 49.indd 89

11/12/2020 13:06:35

J. Avilla, D. Bosch

3.2. Danys En el cas dels fruiters de pinyol, els danys són deguts principalment a l’alimentació de cèl·lules del parènquima, ja que els danys causats per la posta d’ous són menyspreables. Les picades que realitzen en flors poden causar-ne la dessecació i les que fan en òrgans en creixement, com fruits acabats de quallar, poden donar lloc a deformacions i cicatrius, però aquests danys molt rarament es tradueixen en pèrdues econòmiques. Les picades sobre els fruits en creixement, atès que buiden les cèl·lules del parènquima, fan que hi entri aire i apareguin petits punts platejats o blanquinosos que brillen amb la llum directa. Quan la població sobre els fruits és elevada, apareixen zones més o menys grans d’agrupacions de punts platejats, que destaquen molt més en fruits de pell llisa, com les nectarines i les platerines, que no pas en préssecs, i en varietats de pell vermella, més que en varietats de pell groga (figura 5). Els danys són poc freqüents en prunes i cireres. El dany produït en el fruit és fonamentalment estètic; vol dir que les pèrdues econòmiques depenen de l’actitud de l’intermediari i del consumidor, atès que la qualitat interna del fruit no en queda afectada. 3.3. Mètodes de control Una característica de les espècies que causen pèrdues econòmiques per danys estètics és el baix llindar econòmic de danys; cosa que fa que poblacions baixes o molt baixes de fitòfag justifiquin accions de control. Aquest baix llindar econòmic de danys també comporta que el mètode de control més utilitzat sigui el químic, usat fins i tot de vegades com a mesura preventiva. En ser una espècie que es troba sobre la flora arvense, sigui natural o implantada, sigui a la coberta vegetal o al marge i amb adults bons voladors, s’ha de tenir molt en compte la gestió de tota la plantació i el seu entorn. Entre les matèries actives autoritzades contra trips en fruiters de pinyol es troba un insecticida microbià basat en el fong entomopatogen Beauveria bassiana (Balsamo) Vuillemin (família Cordycipitaceae) i diversos insecticides químics. La taula iii mostra la relació de matèries actives químiques registrades contra F. occidentalis o contra trips en general en fruiters de pinyol (si no s’especifica, l’autorització al presseguer inclou el nectariner) i les característiques de l’autorització del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA),14 així com els seus modes d’acció segons la classificació de l’Insecticide Resistance Action Committee (IRAC, 2020). Més important que 14. <https://www.mapa.gob.es/es/agricultura/temas/sanidad-vegetal/productos-fitosanita rios/registro/menu.asp> (consulta: 10 novembre 2020). 90

001-146 Quaderns agraris 49.indd 90

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 77-95

11/12/2020 13:06:35

Importància dels trips (Thysanoptera) en les plantacions de fruiters de pinyol

el nombre de matèries actives registrades és el nombre de modes d’acció disponibles, que són cinc: la modulació del canal de sodi en la transmissió de l’impuls nerviós al llarg de l’axó de la neurona, la modulació al·lostèrica del canal de clor depenent del glutamat en la transmissió de l’impuls nerviós al llarg de l’axó de la neurona, la inhibició de l’acetilcolinesterasa en la transmissió de l’impuls nerviós entre neurones, la modulació al·lostèrica del receptor nicotínic de l’acetilcolina en la transmissió de l’impuls nerviós entre neurones i un mode d’acció no conegut, en el cas de l’azadiractina. D’aquests modes, només dos estan autoritzats en el moment de creixement del fruit i un té un termini de seguretat molt llarg (trenta dies). La rotació del mode d’acció dins la mateixa campanya o, fins i tot, entre campanyes, que és un element clau del control de plagues per tal d’evitar l’aparició de resistència a insecticides, no és fàcil d’aplicar, doncs, en aquest cas. De fet, el registre dels productes fitosanitaris limita, en la majoria dels casos, el nombre d’aplicacions de la mateixa matèria activa a una o dues per any. La situació és preocupant perquè F. occidentalis ha desenvolupat una elevada resistència a insecticides en altres cultius, com els hortícoles (Bielza, 2008). No hi ha dades en fruiters de pinyol a Catalunya i aquest és també un objectiu del projecte de recerca abans esmentat. Per tant, és necessari disposar d’altres mètodes de control, com el control biològic. Els resultats dels recomptes d’enemics naturals en plantacions de pinyol a Catalunya i altres zones de cultiu de l’Estat indiquen una gran diversitat d’espècies depredadores de F. occidentalis i altres trips, tant d’insectes com d’àcars (Davidson et al., 2015; Villaronga et al., 1993), però no hi ha estudis concloents de la seva eficàcia com a depredadors; és a dir, sobre la capacitat que tenen per a reduir les poblacions de trips per sota del llindar econòmic de danys. Entre els àcars, s’han identificat diverses espècies de la família Phytoseiidae (Neoseiulus barkeri Hughes, Neoseiulus californicus [McGregor], Amblyseius andersoni [Chant], Euseius stipulatus [Athias-Henriot], Euseius finlandicus [Oudemans]), mentre que entre els insectes predominen les espècies de la família Anthocoridae (Orius laevigatus [Fieber]) i Aeolo thripidae (Aelothrips spp.). El Registre de Determinats Mitjans de Defensa Fitosanitària del MAPA inclou quatre espècies de depredadors de F. occidentalis autoritzats en fruiters de pinyol: els fitoseids Neoseiulus cucumeris (Oudemans) (= Amblyseius cucumeris Oudemans) i Amblyseius swirskii Athias-Henriot i els antocòrids Orius majusculus (Reuter) i O. laevigatus. Entre 2010 i 2012, Bosch (2015) va fer assajos d’alliberament de N. cucumeris i A. swirskii en finques de nectarina de la zona de Lleida, i va assajar dosis de fitoseids que variaven entre 1.200 i 4.000 per arbre, i diferents moments d’aplicació, nou i quatre setmanes abans de collita. El plantejament dels assajos, però, no va poder ser uniforme, atès que depenia de diferents cases comercials, de manera que els resultats no van ser concloents. La distribució de fitoseids a l’arbre va ser molt variable i en els recomptes es van detectar QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 77-95

001-146 Quaderns agraris 49.indd 91

11/12/2020 13:06:35

J. Avilla, D. Bosch

Taula III. Relació de matèries actives, i els modes d’acció, contra F. occidentalis o contra trips en fruiters de pinyol registrades al Registre de Productes Fitosanitaris del MAPA Matèria activa

Espècie de trips

Conreu

TS (d)

Grup químic

Mode d’acció

Abamectina + acrinatrin

Trips

Acrinatrin + abamectina

F. occidentalis Presseguer, i trips nectariner del collaret

Acrinatrin

Trips

Albercoquer, Abans presseguer del final de la floració

No Piretroids aplicable

Modulació del canal de sodi en la transmissió de l’impuls nerviós al llarg de l’axó de la neurona

Azadiractina

Trips

Cirerer, presseguer, prunera

No Azadiractina aplicable

Incert

Betaciflutrín

Trips

Albercoquer, No esmentat presseguer

Modulació del canal de sodi en la transmissió de l’impuls nerviós al llarg de l’axó de la neurona

Formetanat

F. occidentalis, Albercoquer, Caiguda trips presseguer de pètals

No Carbamat aplicable

Inhibició de l’acció de l’acetilcolinesterasa

Spinetoram

F. occidentalis Albercoquer, nectariner, presseguer, prunera

Modulació al·lostèrica del receptor nicotínic de l’acetilcolina

001-146 Quaderns agraris 49.indd 92

Presseguer

Moment d’aplicació Del final de la floració al final de la caiguda de pètals

No Avermectines Modulació al·lostèrica aplicable + piretroids del canal de clor depenent del glutamat + modulació del canal de sodi en la transmissió de l’impuls nerviós al llarg de l’axó de la neurona

Prefloració

Postfloració

Des de la postfloració fins a la maduresa del fruit

Piretroids + Modulació del canal de avermectines sodi en la transmissió de l’impuls nerviós al llarg de l’axó de la neurona + modulació al·lostèrica del canal de clor depenent del glutamat

Piretroids

Espinosines

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 77-95

11/12/2020 13:06:35

Importància dels trips (Thysanoptera) en les plantacions de fruiters de pinyol Matèria activa Spinosad

Espècie de trips Trips

Conreu Albercoquer, cirerer, presseguer, prunera

Moment d’aplicació Des de la caiguda de pètals (no especificat a la fitxa de registre)

TS (d)

Grup químic

Mode d’acció

Espinosines

Modulació al·lostèrica del receptor nicotínic de l’acetilcolina

Espinosines

Modulació al·lostèrica del receptor nicotínic de l’acetilcolina

Piretroids

Modulació del canal de sodi en la transmissió de l’impuls nerviós al llarg de l’axó de la neurona

Spirotetramat Trips

Albercoquer, Des del final presseguer de la caiguda de pètals fins a l’inici de la maduració

Tau fluvalinat Trips

Albercoquer, Des de gemes 30 cirerer, inflades fins presseguer a l’inici de la maduració del fruit

TS = termini de seguretat Font: Elaboració pròpia a partir de les fitxes de registre dels productes fitosanitaris disponibles al Registro de Productos Fitosanitarios del MAPA (<https://www.mapa.gob.es/es/agricultura/temas/sanidad-vegetal/productos-fitosanitarios/registro/menu.asp>, consulta: 10 novembre 2020).

pocs individus, potser degut a un nombre insuficient d’individus alliberats o bé als efectes dels residus d’insecticides (Bosch, 2015). La coberta vegetal i, en menor mesura, la flora adventícia dels marges tenen un paper important en la dinàmica poblacional de F. occidentalis i els seus enemics naturals a les plantacions de fruiters de pinyol. La polifàgia de F. occidentalis permet la proliferació d’importants poblacions en la coberta vegetal, sobretot quan està formada per plantes dicotiledònies, i dels seus enemics naturals. Per això, és recomanable la utilització d’una coberta de gramínies per tal d’evitar els danys de F. occidentalis que no abunda en aquest tipus de planta hoste, tal com van fer Aguilar-Fenollosa i Jacas (2013) en cítrics. D’altra banda, s’ha demostrat en moltes ocasions que la sega de la coberta vegetal o el seu agostejament provoquen l’emigració dels trips adults als arbres fruiters, emigració que, en el cas dels seus enemics naturals, és seguida fonamentalment pels que són voladors, com els antocòrids i els trips depredadors, però no tan fàcilment per les poblacions dels fitoseids depredadors. De fet, els tractaments amb insecticides es recomanen de manera preventiva després de la sega de la coberta vegetal dels carrers de la plantació.

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 77-95

001-146 Quaderns agraris 49.indd 93

11/12/2020 13:06:35

J. Avilla, D. Bosch

4. CONSIDERACIONS FINALS Les pèrdues econòmiques causades per trips, principalment per F. occidentalis, en nectarines estan associades majoritàriament als danys estètics que provoquen i són responsables d’una gran quantitat d’aplicacions de productes insecticides, fins i tot en moments propers a la recol·lecció. Els danys estètics no influeixen en la qualitat interna de la fruita i, per tant, no deixa d’estar en mans dels intermediaris i dels consumidors permetre una certa quantitat de petites taques blanques a la pell, a canvi de millorar notablement la qualitat total de la fruita. El concepte qualitat total no es refereix únicament a la qualitat extrínseca i intrínseca de la fruita, sinó a la qualitat de tot el procés productiu, que inclou també els aspectes laborals, de salut humana i mediambientals. BIBLIOGRAFIA Aguilar-Fenollosa, E.; Jacas, J. A. (2013). «Effect of ground cover management on Thysanoptera (thrips) in clementine mandarin orchards». Journal of Pesticide Science, núm. 86, p. 469-481. Bielza, P. (2008). «Insecticide resistance management strategies against the Western ﬂower thrips, Frankliniella occidentalis». Pest Management Science, núm. 64, p. 1131-1138. Bosch, D. (2015). «Control biológico de trips en nectarinos mediante la liberación de ácaros fitoseidos». Vida Rural, núm. 394, p. 2-7. Bournier, A. (1983). Les thrips: Biologie. Importance agronomique. París: Institut National de la Recherche Agronomique. Cavalleri, A.; Mound, L. (2012). «Toward the identification of Frankliniella species in Brazil (Thysanoptera, Thripidae)». Zootaxa, núm. 3270, p. 1-30. Davidson, M. M.; Nielsen, M.-C.; Butler, R. C.; Castañé, C.; Alomar, O.; Riudavets, J.; Teulon, D. A. J. (2015). «Can semiochemicals attract both Western ﬂower thrips and their anthocorid predators?». Entomologia Experimentalis et Applicata, núm. 155, p. 54-63. Dolset, A.; Torà, R.; Almacellas, J. (2010). «Incidencia y control de la mosca mediterránea de la fruta y trips en frutales de hueso». Vida Rural, núm. 302, p. 67-72. European Food Safety Authority Panel on Plant Health (EFSA PLH Panel) (2019). «Pest categorisation of Thrips palmi». EFSA Journal 2019 [en línia], núm. 17 (2), p. 5620. <https://efsa.onlinelibrary.wiley.com/doi/pdf/ 10.2903/j.efsa.2019.5620%4010.1002/%28ISSN%291831-4732.Pest-cate gorisations> [Consulta: 17 juny 2020]. Goldarazena, A. (2015). «Clase Insecta. Orden Thysanoptera». IDE@ - SEA, núm. 52, p. 1-20. 94

001-146 Quaderns agraris 49.indd 94

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 77-95

11/12/2020 13:06:35

Importància dels trips (Thysanoptera) en les plantacions de fruiters de pinyol

Insecticide Resistance Action Committee (IRAC) (2020). Resistance management for sustainable agriculture and improved public health [en línia]. <https://irac-online.org/content/uploads/IRAC-Overview-June10.pdf> [Consulta: 30 setembre 2020]. Lacasa, A.; Llorens, J. M. (1996). Trips y su control biológico (I). Alacant: Pisa. — (1998). Trips y su control biológico (y II). Alacant: Pisa. Lewis, T. (1973). Thrips: Their biology, ecology and economic importance. Londres: Academic Press. Mound, L.; Kibby, G. (1998). Thysanoptera: An identification guide. 2a ed. Londres: CABI Publishing. Palmer, J. M.; Mound, L. A.; Heaume, G. J. du (1989). CIE guides to insects of importance to man 2: Thysanoptera. Londres: CAB International. Teulon, D. A. J.; Davidson, M. M.; Nielsen, M.; Butler, R.; Bosch, D.; Riudavets, J.; Castañé, C. (2018). «Efficacy of a non-pheromone semiochemical for trapping of Western lower thrips in the presence of competing plant volatiles in a nectarine orchard». Spanish Journal of Agricultural Research, núm. 16, p. 1-6. Villaronga, P.; Cosialls, J. R.; Bonet, J. (1993). «Mite fauna associated to peach orchards in Lleida (Spain)». IOBCwprs Bulletin, núm. 16 (4), p. 14-21.

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 77-95

001-146 Quaderns agraris 49.indd 95

11/12/2020 13:06:35

001-146 Quaderns agraris 49.indd 96

11/12/2020 13:06:35

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 49 (desembre 2020), p. 97-119 ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA · DOI: 10.2436/20.1503.01.119

EL BANC DE GERMOPLASMA DE LA FUNDACIÓ MIQUEL AGUSTÍ UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA (FMA-UPC), PATRIMONI DE L’HORTICULTURA CATALANA Joan Casals,1,2 Aurora Rull,1,2 Helena Isern,1 Ana Rivera1,2 1. Fundació Miquel Agustí, Campus del Baix Llobregat, Castelldefels 2. Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia, Universitat Politècnica de Catalunya, Campus del Baix Llobregat, Castelldefels

Rebut: 11 de maig de 2020 - Acceptat: 1 de juliol de 2020

RESUM La diversitat genètica dels cultius, especialment de les varietats tradicionals que singularitzen l’agricultura i la gastronomia dels territoris, ha estat sotmesa a una forta erosió en els darrers cent anys. Aquesta erosió s’ha produït en tres fases concatenades, marcades pels canvis en els sistemes de producció agrícola (1960-1980), per la globalització alimentària (1980-2000) i, més recentment, per la desaparició d’un model d’explotació agrícola tradicional i d’una cultura sensorial pròpia d’unes generacions que mantenien un vincle amb determinades varietats tradicionals. Per a fer front a aquesta acceleració de l’erosió genètica, la qual porta intrínseca la pèrdua de la tipicitat dels territoris, s’ha creat el Banc de Germoplasma de la Fundació Miquel Agustí - Universitat Politècnica de Catalunya (FMA-UPC). El Banc conserva actualment 2.428 entrades de 29 espècies hortícoles i està format principalment per varietats tradicionals catalanes (1.225 entrades). Dels materials es disposa d’un volum important d’informació (agronòmica, sensorial, química i genètica), fruit dels nombrosos projectes de recerca duts a terme. L’equip que integra el Banc treballa per garantir la conservació d’aquesta col·lecció, la més gran de Catalunya, la qual conté un fragment essencial de la nostra història hortícola, i dissenya estratègies innovadores per impulsar l’accés Correspondència: Joan Casals Missio. Fundació Miquel Agustí, Campus del Baix Llobregat. C/ Esteve Terradas, 8, edifici D4. 08860 Castelldefels. Tel.: 935 521 228. A/e: j.casalsmissio@gmail.com. QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 97-119

001-146 Quaderns agraris 49.indd 97

11/12/2020 13:06:35

J. Casals, A. Rull, H. Isern, A. Rivera

lliure dels pagesos i de les pageses als materials genètics i la informació associada. Alhora desenvolupa projectes de millora amb l’objectiu de singularitzar les produccions hortícoles, basant-les en paràmetres de qualitat i de vincle amb els consumidors. Paraules clau: recursos fitogenètics, varietat tradicional, conservació ex situ, erosió genètica, millora genètica. EL BANCO DE GERMOPLASMA DE LA FUNDACIÓ MIQUEL AGUSTÍ - UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA (FMA-UPC), PATRIMONIO DE LA HORTICULTURA CATALANA RESUMEN La diversidad genética de los cultivos, especialmente de las variedades tradicionales que singularizan la agricultura y la gastronomía de los territorios, ha sido sometida a una fuerte erosión en los últimos cien años. Esta erosión se ha producido en tres fases concatenadas, marcadas por los cambios en los sistemas de producción agrícola (1960-1980), por la globalización alimentaria (1980-2000) y, más recientemente, por la desaparición de un modelo de explotación agrícola tradicional y de una cultura sensorial propia de unas generaciones que mantenían un vínculo con determinadas variedades tradicionales. Para hacer frente a esta aceleración de la erosión genética, la cual conlleva la pérdida de la tipicidad de los territorios, se ha creado el Banco de Germoplasma de la Fundació Miquel Agustí - Universitat Politècnica de Catalunya (FMA-UPC). El Banco conserva actualmente 2.428 entradas de 29 especies hortícolas y está formado principalmente por variedades tradicionales catalanas (1.225 entradas). De las variedades se dispone de un volumen importante de información (agronómica, sensorial, química y genética) resultante de los numerosos proyectos de investigación realizados. El equipo que integra el Banco trabaja para garantizar la conservación de esta colección, la más grande de Cataluña, la cual contiene un fragmento esencial de nuestra historia hortícola, y diseña estrategias innovadoras para impulsar el acceso libre de los agricultores y de las agricultoras a los materiales genéticos y la información asociada. Además, desarrolla proyectos de mejora con el objetivo de singularizar las producciones hortícolas, basadas en parámetros de calidad y del vínculo con los consumidores. Palabras clave: recursos fitogenéticos, variedad tradicional, conservación ex situ, erosión genética, mejora genética.

001-146 Quaderns agraris 49.indd 98

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 97-119

11/12/2020 13:06:36

El Banc de Germoplasma FMA-UPC

THE GERMPLASM BANK OF THE MIQUEL AGUSTÍ FOUNDATIONPOLYTECHNIC UNIVERSITY OF CATALONIA (FMA-UPC) AND THE CATALAN HORTICULTURAL HERITAGE ABSTRACT The genetic diversity of crops has undergone a great erosion over the past 100 years, especially affecting landraces that singularize local agriculture and gastronomy. Genetic erosion has occurred in three linked phases, triggered by changes in crop production systems (1960-1980), food market globalization (1980-2000) and, more recently, the disappearance of a traditional farming model and of a sensorial culture which was typical of generations that maintained ties with certain traditional varieties. To deal with this acceleration of the genetic erosion syndrome, which entails the loss of the identity of territories, the FMA-UPC Germplasm Bank has been created. The Bank preserves 2,428 accessions of 29 horticultural species, most of which are Catalan landraces (1,225 accessions). A large body of information (agronomic, sensory, chemical and genetic) is available on these materials, resulting from the numerous research projects that have been carried out. This is the largest collection in Catalonia and it contains an essential fragment of our horticultural history. Our research group strives to ensure its conservation and to design innovative strategies for promoting the free access of farmers to genetic materials and associated information. Moreover, our group carries out plant breeding programs in the aim of highlighting the special features of local horticultural productions, improving quality parameters, and strengthening the link between varieties and consumers. Keywords: plant genetic resources, landraces, ex situ conservation, genetic erosion, plant breeding. 1. INTRODUCCIÓ Els sistemes alimentaris moderns se sustenten en un nombre cada cop més reduït d’espècies cultivades, constituïdes per una diversitat intraespecífica baixa. De les set mil espècies que s’han emprat històricament en l’agricultura, actualment només cent cinquanta tenen rellevància per a ús alimentari (Khoshbakht i Hammer, 2008) i tres (blat, blat de moro i arròs) aporten més del 50 % de les calories ingerides pels humans (Royal Society, 2009). Aquest empobriment de la diversitat agrícola ha estat associat amb problemes nutricionals (Graham et al., 2007) i, des de fa més de cinquanta anys, ha estat citat com el principal escull que cal superar per a assolir la seguretat alimentària (Harlan, 1975). Els estudis recents han mostrat que la tendència QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 97-119

001-146 Quaderns agraris 49.indd 99

11/12/2020 13:06:36

J. Casals, A. Rull, H. Isern, A. Rivera

s’accentua en els darrers decennis (Khoury et al., 2014). L’abundor que ofereixen els mercats de fruites i verdures, pròpia d’una etapa alimentària marcada per l’accés fàcil als aliments, amaga un índex de diversitat baix. Els recursos fitogenètics agrícoles (RFA), és a dir, la variabilitat genètica existent en les espècies cultivades i espècies emparentades, són un element clau per al futur de l’agricultura i la sostenibilitat dels sistemes agroalimentaris. Aquesta variabilitat, sobre la qual actuen els processos de selecció natural i de selecció dels agricultors i dels milloradors genètics, possibilita l’adaptació dels cultius als canvis ambientals i culturals (agrícoles, socials i gastronòmics) (Esquinas-Alcázar, 2005). Així doncs, els materials obtinguts en els treballs de millora també es consideren RFA. Tot i aquest rol crucial, els RFA generalment no ocupen una posició protagonista en les polítiques de planificació agrària, ni en l’àmbit privat ni en el públic i, com a conseqüència, una gran diversitat d’espècies, varietats i al·lels continuen desapareixent dels agrosistemes (Hammer i Laghetti, 2005), procés que anomenem erosió genètica. Nombrosos episodis de la història mostren la importància dels RFA en relació amb la seguretat alimentària. La famosa «fam irlandesa» (1841-1851), provocada per l’entrada del míldiu (Phytophtora infestans [Mont.] de Bary) en una societat en què l’alimentació de la pagesia i les classes pobres estava basada quasi únicament en el consum de patata (els terratinents anglesos es quedaven les collites de blat), va provocar la mort del 12 % de la població (1,1 milions de persones) i l’emigració del 13 % (1,3 milions) (Lefèvre, 2018). Més recentment, l’any 1970, el 15 % de la producció de blat de moro dels Estats Units es va perdre per l’entrada de l’helminthosporiosi (Exserohilum turcicum [Pass.] Leonard i Suggs), en uns camps on el 85 % de la producció estava basada en varietats híbrides provinents de línies androestèrils amb el citoplasma-T (cms-T), associat a una susceptibilitat extrema a aquest fong (Levings, 1990). Aquesta afecció va provocar la reacció de l’Administració agrària, la qual va manifestar la seva preocupació per la fragilitat genètica dels cultius, basats en aquells moments en una diversitat molt baixa: dues varietats de blat ocupaven el 40 % de la superfície, quatre varietats de patata representaven el 75 % de la producció, i gairebé el 100 % de la producció de pèsol estava basada en només dues varietats (Lefèvre, 2018). Conservar els RFA també és essencial per a mantenir la resiliència dels sistemes agraris. Com a exemple, alguns autors apunten que les darreres etapes de la millora genètica de diferents lleguminoses han provocat una disminució de la seva capacitat de fixació de nitrogen (Kiers et al., 2007). Actualment, la introgressió o incorporació de gens provinents d’espècies silvestres emparentades a les varietats modernes és la principal font de millora de caràcters agronòmics i de qualitat, i una estratègia essencial per a fer front als fenòmens derivats del canvi climàtic (Prohens et al., 2017). La diversitat genètica dels cultius està, també, íntimament associada amb el plaer sensorial. La cultura gastronòmica mediterrània s’ha caracteritzat per 100

001-146 Quaderns agraris 49.indd 100

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 97-119

11/12/2020 13:06:36

El Banc de Germoplasma FMA-UPC

una diversitat territorial elevada, i a cada regió existeixen plats típics i únics. Aquesta tipicitat no està només basada en tècniques culinàries diferents i és raonable pensar que la nostra riquesa gastronòmica no es pot sostenir sobre una diversitat genètica baixa. Els nous escenaris alimentaris amb dominància de poques espècies i varietats, produïdes massivament, poden comportar sacrificis sensorials, com han descrit Folta i Klee (2016). Sense utilitzar els RFA com a base de la nostra identitat agrícola i gastronòmica, ens dirigim irremeiablement cap a una monotonia organolèptica, que desembocarà, molt probablement, en un avorriment sensorial cap als productes frescos. Aquesta situació s’ha demostrat en espècies cultivades com el blat (Starr et al., 2015), la maduixa (Aharoni et al., 2004) o el tomàquet (Tieman et al., 2017) i es contradiu amb la recerca d’una gastronomia eclèctica tan pregonada avui dia. Conservar i utilitzar els RFA no és només, doncs, una qüestió de seguretat alimentària, sinó també de plaer gastronòmic i tipicitat territorial, i una eina molt valuosa per a singularitzar la producció agrícola vinculant-la a la pròpia identitat cultural dels territoris. L’objectiu d’aquest treball és presentar el Banc de Germoplasma de la Fundació Miquel Agustí - Universitat Politècnica de Catalunya (FMA-UPC), contextualitzar la col·lecció en el marc de la conservació dels RFA de Catalunya i descriure el potencial de les varietats que s’hi conserven per al futur de l’horticultura catalana. 2. CONSERVACIÓ EX SITU DELS RECURSOS FITOGENÈTICS En resposta al fenomen de l’erosió genètica (Wouw et al., 2010), els centres de recerca i les universitats, a partir de la dècada de 1950, i més recentment organitzacions sense ànim de lucre, van començar a recollir i emmagatzemar en bancs de germoplasma milers de materials genètics. És el que s’anomena conservació ‘ex situ’, o de manteniment de la variabilitat genètica fora dels camps cultivats (Gepts, 2006), en contraposició a la conservació ‘in situ’, que es fa en els agrosistemes en què la població ha desenvolupat les seves propietats específiques (FAO, 2009). Aquesta estratègia de conservació ha estat coordinada, a escala internacional, des de la dècada de 1960 per l’Organització per l’Alimentació i l’Agricultura (FAO); el punt de partida en va ser la reunió «Plant exploration and introduction» feta l’any 1961. La conservació ex situ s’ha demostrat com una eina eficient per a la preservació dels RFA, degut al seu baix cost (cent cops inferior a la conservació in situ) i la facilitat d’accés als materials (Díez et al., 2018). Actualment, hi ha una extensa xarxa de bancs de germoplasma a escala internacional amb l’objectiu de conservar els materials perquè puguin ser utilitzats en el futur, ja sigui usant els materials directament o en programes de millora genètica (Fowler i Hodgkin, 2004). Els darrers càlculs publicats per la FAO (2010) QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 97-119

001-146 Quaderns agraris 49.indd 101

101

11/12/2020 13:06:36

J. Casals, A. Rull, H. Isern, A. Rivera

indiquen que hi ha més de 1.750 bancs de germoplasma en el món, en els quals es conserven uns 7,4 milions d’entrades.1 No obstant això, s’estima que només el 25-30 % de totes les entrades són diferents, i hi ha un nombre important de duplicats. Les principals col·leccions conservades són de cereals (3,2 milions d’entrades), lleguminoses (1,1 milions d’entrades), plantes farratgeres (0,7 milions d’entrades) i hortícoles (0,5 milions d’entrades). Les anàlisis recents assenyalen que les col·leccions ex situ no representen acuradament la diversitat ecogeogràfica de les espècies cultivades (Russell et al., 2016), i que existeix una subrepresentació d’espècies silvestres i varietats tradicionals. A més a més, perquè aquestes col·leccions siguin útils és imprescindible millorar i fer públics els coneixements sobre les característiques genètiques, agronòmiques, químiques i nutricionals dels materials emmagatzemats, així com el que Díez et al. (2018) van anomenar epifenotip, és a dir, les relacions entre les plantes i l’ambient, incloent-hi els aspectes etnobotànics. A Espanya hi ha una xarxa coordinada de bancs de germoplasma sota el Programa de Conservació i Ús dels Recursos Fitogenètics creat l’any 1993. Díez et al. (2018) han comptabilitzat trenta-dos bancs de germoplasma en actiu a Espanya, gestionats per administracions, universitats i centres de recerca. Els bancs més importants (per volum d’entrades) són el Centro de Recursos Fitogenéticos (CRF) (amb 42.586 entrades), el Banco de Germoplasma de Hortícolas de Zaragoza (BGHZ) (amb 17.461 entrades) i el Centro para la Conservación de la Agrodiversidad Valenciana (COMAV) (amb 13.556 entrades). Tots contenen entrades recollides a la península Ibèrica i fan una important tasca de conservació i caracterització de la biodiversitat cultivada, però també de distribució de llavors a agricultors, cooperatives i altres agents del sector agrícola (en conjunt, distribueixen més de cinc mil mostres gratuïtes a l’any). 3. BIODIVERSITAT CULTIVADA A CATALUNYA Catalunya és un territori important en termes de diversitat genètica dels cultius. La variabilitat agroclimàtica existent, la importància de l’activitat agrària (actualment representa el 36 % de la superfície) i el seu paper en el comerç internacional al llarg de la història (punt d’entrada de nova variabilitat genètica) han fet que s’hi cultivin un gran nombre d’espècies i varietats (tant oriündes com foranes), les quals han sofert processos d’adaptació al medi i a les tradicions, amb la consegüent emergència d’ecotips locals (Casals et al., 2018a; Casañas et al., 2017). Aquesta profusió de RFA ha arribat 1. S’anomena entrada cada entitat genètica dipositada de manera independent en un banc de germoplasma. 102

001-146 Quaderns agraris 49.indd 102

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 97-119

11/12/2020 13:06:36

El Banc de Germoplasma FMA-UPC

als nostres temps en forma de varietats tradicionals, les quals constitueixen un llegat molt important per a la nostra societat, i la seva conservació interpel·la, de manera transversal, tots els àmbits: l’agricultura, l’alimentació, la gastronomia, la cultura o, inclús, l’art. Tot i que Catalunya no es considera un centre important d’origen d’espècies cultivades, per a algunes espècies, hi podem trobar les formes silvestres emparentades, com l’enciam (Lactuca sativa L. [cultivat] i Lactuca serriola L. [silvestre]) o la col (Brassica oleracea L. [cultivat, silvestre]). Tanmateix, per al tomàquet i la mongeta, ambdós originaris del continent americà, Catalunya, i en general la península Ibèrica i Itàlia, són considerades un segon centre de diversificació molt important, on té lloc una baula important de l’evolució de l’espècie cultivada (Casals et al., 2011; Sánchez et al., 2007). De fet, ambdues espècies són les més presents en campanyes de recollida de germoplasma, i formen part dels materials conservats per gairebé tots els hortolans catalans. Concretament, en la darrera campanya de recollida de germoplasma feta per la FMA l’any 2011, el 18 % del material recollit va ser de tomàquet i el 16 % de mongeta (Casals et al., 2017). La relació de varietats tradicionals amb renom a Catalunya és molt extensa. L’any 2012, la FMA, en col·laboració amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), va elaborar una llista de les varietats tradicionals de renom a Catalunya, a partir de la revisió dels materials conservats ex situ i de les citacions en tractats antics d’agricultura. El resultat va ser la Primera proposta de l’Atles de les varietats hortícoles locals catalanes, en el qual apareix el nom de més de dues-centes varietats tradicionals de vint-i-set espècies diferents (Casals, 2012). Algunes d’aquestes varietats (taula i) mantenen un cert prestigi entre els consumidors i algunes han estat distingides amb marques de qualitat europees, com ara la denominació d’origen protegida (DOP) Mongeta del Ganxet, la DOP Fesols de Santa Pau o la indicació geogràfica protegida (IGP) Calçots de Valls. Aquestes marques s’han demostrat que són estratègies eficaces per a promoure la conservació in situ dels RFA (Romero del Castillo et al., 2018). 4. L’ACCELERACIÓ DE L’EROSIÓ GENÈTICA EN L’HORTICULTURA CATALANA La preocupació per l’erosió genètica dels cultius existeix des de principis del segle xx, i des de llavors nombrosos estudis n’han documentat l’efecte (Gepts, 2006; Hammer i Laghetti, 2005; Hammer i Teklu, 2008). Hammer i Teklu apunten que des de principis del segle xx s’haurien perdut entre el 70 i el 100 % dels genotips de les espècies cultivades a Europa, en funció del cultiu i de l’àrea d’estudi. Els factors que han provocat l’erosió genètica són múltiples, i als països desenvolupats estan principalment associats a la subsQUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 97-119

001-146 Quaderns agraris 49.indd 103

103

11/12/2020 13:06:36

J. Casals, A. Rull, H. Isern, A. Rivera

T aula I. Les seixanta varietats hortícoles tradicionals més conegudes a Catalunya Espècie

Varietats

Blat de moro (Zea mays L.)

d’escairar, del queixal, gavatxó

Bràssiques (Brassica oleracea L.)

bròquil bord, bròquil de Santa Teresa, bròquil lluçat, col borratxona, col brotonera, col del trinxat, col de paperina, col de pell de galàpet, col geganta, col setsetmanera, espigalls del Garraf

Carbassa (Cucurbita sp.)

cabell d’àngel, del ferro, del violí

Ceba (Allium cepa L.)

bavosa, blanca tardana de Lleida, Coll de Nargó, Figueres (Vila-Sacra), morada d’Amposta, vigatana

Cigró (Cicer arietinum L.)

cigronet de l’Anoia, cigronet d’Oristà, cigronet menut

Enciam (Lactuca sativa L.)

carxofeta, cua d’oreneta, del sucre, dels tres ulls, llarg, meravella d’hivern, negre

Escarola (Cichorium endivia L.)

cabell d’àngel, perruqueta

Fava (Vicia faba L.)

mutxamel, reina mora

Meló (Cucumis melo L.)

del gripau, de Polinyà, del tendral, pinyonet

Mongeta (Phaseolus vulgaris L.)

bitxo, carai, Castellfollit del Boix, floreta, ganxet, genoll de Crist, Santa Pau, sastre

Pebrot (Capsicum annuum L.)

bitxo, de Reus, tres caires

Pèsol (Pisum sativum L.)

floreta, negre

Tomàquet (Solanum lycopersicum L.)

Benach, Montserrat, palosanto, pare Benet, penjar, pera de Girona

Font: Elaboració pròpia.

titució de varietats tradicionals per varietats millorades d’alt rendiment (Gepts, 2006; Louwaars, 2018), és a dir, factors econòmics i agronòmics. Els cultius cerealistes (blat, arròs, blat de moro), que formen part de l’alimentació bàsica, van ser els primers a experimentar aquest fet, de manera concomitant amb la revolució verda. En el cas dels cultius hortícoles, l’erosió genètica ha estat desigual en funció de l’espècie i de la varietat, i sembla haver ocorregut en fases més tardanes. L’horticultura estava, fins a la dècada de 1980, associada a les produccions locals i de proximitat, i l’estreta relació entre productor i consumidor feia que es preservessin determinades varietats. Amb la globalització i la comercialització de productes massius, aquest vincle ha anat desapareixent i, com a conseqüència, les varietats tradicionals (Maffi, 2005). Per a aquelles espècies amb poca penetració a la cuina, l’estandardització alimentària ha provocat, en molts casos, la quasi desaparició. És el cas 104

001-146 Quaderns agraris 49.indd 104

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 97-119

11/12/2020 13:06:36

El Banc de Germoplasma FMA-UPC

del salsifí (Tragopogon porrifolius L.), el qual tenia una certa rellevància al nord de Catalunya, i que avui en dia és un cultiu oblidat. En les espècies més rellevants, l’erosió genètica ha depès de molts factors, especialment del valor econòmic i, en conseqüència, de l’aparició de noves varietats obtingudes en els programes de millora genètica moderns. En el cas del tomàquet, l’hegemonia de les varietats millorades en el mercat és gairebé total, però el seu impacte negatiu sobre la conservació in situ de les varietats tradicionals no ha estat tan potent, degut a l’estima dels agricultors pels materials locals i una certa resistència a perdre’ls. No fa tant de temps, algunes varietats tradicionals típiques només de Catalunya semblaven preservades de l’erosió, com el tomàquet de Montserrat i el tomàquet de penjar. Aquesta situació, però, s’ha capgirat bruscament en els darrers deu anys. El tomàquet de Montserrat era un emblema de l’horticultura catalana. La seva morfologia diferent (fruits aplanats, fortament lobulats i buits per dins) li atorgava una marca de classe que el distingia en un mercat on predominaven fruits esfèrics o cilíndrics i plens. En recollides de germoplasma fetes per la FMA a principis del 2000 se’n van arribar a recollir més de seixanta entrades diferents (Casals et al., 2011). L’evolució del mercat del tomàquet, però, ha tendit cap a la diversificació de la morfologia del fruit, un fenomen que ha fet perdre singularitat al tomàquet de Montserrat. Alhora, sembla que les generacions que apreciaven aquesta varietat s’hagin esvaït a poc a poc i, com a conseqüència, el vincle amb la varietat. Això ha provocat que el tomàquet de Montserrat hagi quasi desaparegut del mercat, i podem assumir que la variabilitat genètica conservada in situ té un risc elevat d’erosió genètica. El tomàquet de penjar és un altre cas interessant. Aquesta varietat tradicional atresora una gran variabilitat intravarietal, ja que sota un mateix ús (sucar el pa) i característiques postcollita (llarga vida) s’hi apleguen una plètora de línies d’una diversitat excepcional (Casals et al., 2018c). Fins fa uns quinze anys, la majoria de pagesos cultivaven la seva pròpia varietat i les varietats millorades tenien poca presència en el mercat. De deu anys ençà, Semillas Fitó, en comercialitza una varietat millorada (la Palamós), la qual presenta resistència als virus principals que afecten l’espècie, un rendiment elevat i un aspecte extern adaptat als requeriments comercials actuals (Casals et al., 2018c). La substitució de la diversitat del tomàquet de penjar per un o dos genotips millorats ha estat aclaparadora i la percepció és que al camp en queda molt poc, d’aquell tresor. En aquest cas, la desaparició no ha estat per pèrdua d’ús, sinó per l’èxit comercial, que ha propiciat l’estandardització i el redisseny de la varietat per a ajustar-la als requeriments agrocomercials. Aquests exemples semblen indicar que entrem en una tercera etapa d’erosió genètica de les espècies cultivades. La primera va estar marcada per la substitució de les varietats tradicionals per varietats millorades en els prinQUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 97-119

001-146 Quaderns agraris 49.indd 105

105

11/12/2020 13:06:36

J. Casals, A. Rull, H. Isern, A. Rivera

cipals cultius cerealistes, en el context de la Revolució Verda (1960-1980); la segona, més lenta, ha estat conseqüència d’una globalització que ens ha portat a l’estandardització alimentària (1980-2000). La tercera, progressiva, vinculada a la desaparició d’una tradició pagesa i culinària, que a poc a poc va diluint-se i amb la qual han conviscut les generacions de més edat (Le fèvre, 2018; Mazoyer i Roudart, 2002). Les generacions actuals, ja habituades a l’hegemonia organolèptica dels productes dissenyats per a la producció massiva, no semblen preocupades per aquesta pèrdua, per bé que aquests materials són una porta oberta al coneixement sobre la genètica dels caràcters sensorials i una base de treball per a crear nous productes de qualitat elevada. 5. EL BANC DE GERMOPLASMA FMA-UPC El Banc de Germoplasma FMA-UPC està físicament ubicat a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, al Campus del Baix Llobregat de la UPC a Castelldefels, lloc on també treballen els investigadors de la FMA. Les dues institucions que li donen nom, FMA i UPC, vetllen pel seu bon funcionament. 5.1. Els orígens: les recollides L’Equip de Millora Vegetal per Característiques Organolèptiques (EMVCO) de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, predecessor de la FMA, va començar a estudiar les varietats tradicionals catalanes a la dècada de 1990, com a continuació dels treballs de millora genètica i d’estudi de la diversitat en cultivars tradicionals de blat de moro (Bosch et al., 1997). Els primers treballs, liderats per Lluís Bosch i Francesc Casañas, es van centrar en l’estudi i en la recollida de mongeta del ganxet, que van permetre recollir més de dues-centes poblacions, aleshores cultivades, del tipus ganxet, i preservar-ne, així, la variabilitat. En aquells inicis, els materials es guardaven amb la voluntat de preservar al·lels interessants per dur a terme programes de millora genètica. No obstant això, a poc a poc, la col·lecció es va anar ampliant i va acabar sent la «llavor» fundadora de l’actual Banc de Germoplasma. El model binari de foment de la conservació in situ, a través de reforçar el prestigi en l’àmbit local, i ex situ va prendre forma amb aquests estudis (Casals et al., 2019a). L’equip va anar ampliant els treballs i les recollides en altres varietats i espècies, com el fesol de Santa Pau, la mongeta de Castellfollit del Boix, el calçot, el tomàquet o l’enciam. Totes les llavors recollides es van anar dipositant al Banc, amb la voluntat d’estudiar-les i poder retornar al sector genotips superiors (ja sigui per mera selecció o mitjançant programes de millora genètica) que permetessin reforçar el cultiu de les varie106

001-146 Quaderns agraris 49.indd 106

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 97-119

11/12/2020 13:06:36

El Banc de Germoplasma FMA-UPC

tats tradicionals. L’acumulació de materials i dades (fenotípiques, genètiques i epifenotípiques) i la constatació que el Banc s’havia creat en un escenari d’una forta acceleració de l’erosió genètica van fer prendre consciència als investigadors i investigadores de l’elevat valor de la col·lecció per a l’horticultura catalana, i que suposava una de les poques eines disponibles per a recuperar la singularitat territorial de les produccions agrícoles. A partir del 2011, i ja amb una visió conservacionista, s’han fet noves campanyes de recollida de germoplasma, algunes dirigides a recollir patrons de diversitat associats a factors ecogeogràfics, com les recollides fetes en espais Xarxa Natura 2000 (Casals et al., 2017) o amb la col·laboració amb el Parc Natural del Montsant, i d’altres dirigides a conservar la variabilitat genètica de varietats tradicionals que es troben en risc d’erosió, com, per exemple, el pèsol negre del Berguedà, la ceba de Coll de Nargó o els espigalls del Garraf (Rull et al., 2017). Tots aquests esforços han derivat en la col·lecció de germoplasma més important de Catalunya de cultius hortícoles. 5.2. La col·lecció de germoplasma El Banc de Germoplasma FMA-UPC està format actualment per 2.428 entrades de 29 espècies hortícoles diferents (taula ii). Les col·leccions més importants són la de mongeta (999 entrades) i la de tomàquet (967 entrades). En destaquen també els cultivars del grup Brassica oleracea (239 entrades) i les col·leccions d’enciam (76 entrades) i pèsol (30 entrades). La meitat de la col·lecció són materials tradicionals recollits a Catalunya (1.225 entrades), la resta correspon a varietats tradicionals europees (13 %, 323 entrades) i a materials experimentals (36 %, 880 entrades). Aquests darrers inclouen espècies silvestres emparentades, varietats millorades obsoletes i de pol·linització oberta i materials de millora de l’equip de recerca. La col·lecció de mongeta està formada principalment per poblacions de la varietat tradicional ganxet (319 entrades), i per poblacions dels tipus Santa Pau (17 entrades), Castellfollit del Boix (15 entrades), genoll de Crist (16 entrades) o sastre (9 entrades). A més a més, la col·lecció inclou dues poblacions de línies recombinants (RIL, de l’anglès recombinant inbred lines) construïdes a partir d’encreuaments entre ganxet i dues varietats tradicionals espanyoles (Xana i Tolosa), així com una còpia de la col·lecció nuclear espanyola de mongeta (Rivera et al., 2018). La col·lecció de tomàquet està formada principalment per varietats tradicionals de tomàquet de penjar (264), Montserrat (65), pera de Girona (58), rosa (23) o palosanto (15), entre molts d’altres. Alhora, conté representants de les principals varietats tradicionals europees (San Marzano, ramellet, da serbo, mutxamel, marmande), també del tipus cirerol (cherry, en anglès) (31) i de l’espècie silvestre Solanum pimpinellifolium (1). QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 97-119

001-146 Quaderns agraris 49.indd 107

107

11/12/2020 13:06:36

J. Casals, A. Rull, H. Isern, A. Rivera

Taula II. Nombre d’entrades per espècie i origen conservades al Banc de Germoplasma FMA-UPC Espècie

Varietats tradicionals catalanes

Varietats tradicionals europees

Materials experimentals

Total

Mongeta (Phaseolus vulgaris L.)

487

506

999

Tomàquet (Solanum lycopersicum L.)

549

249

169

967

Bràssiques (Brassica oleracea L.)

152

239

Enciam (Lactuca sativa L.)

Pèsol (Pisum sativum L.)

Meló (Cucumis melo L.)

Carbassa (Cucurbita sp.)

Ceba (Allium cepa L.)

Fava (Vicia faba L.)

Blat de moro (Zea mays L.)

Pebrot (Capsicum annuum L.)

Bleda (Beta vulgaris L.)

Cigró (Cicer arietinum L.)

Carbassó (Cucurbita pepo L.)

Escarola (Cichorium endivia L.)

Guixes (Lathyrus sativus L.)

Espinac (Spinacia oleracea L.)

Pastanaga (Daucus carota L.)

Fenoll (Foeniculum vulgare Mill.)

Xicòria (Cichorium intybus L.)

Síndria (Citrullus lanatus Thunb.)

Blat tendre (Triticum aestivum subsp. Vulgare L.)

Espàrrec (Asparagus officinalis L.)

Cogombre (Cucumis sativus L.)

Julivert (Petroselinum crispum Mill.)

Cardet (Scolymus hispanicus L.)

108

001-146 Quaderns agraris 49.indd 108

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 97-119

11/12/2020 13:06:36

El Banc de Germoplasma FMA-UPC

Espècie

Varietats tradicionals catalanes

Varietats tradicionals europees

Materials experimentals

Total

Espelta (Triticum aestivum subsp. Espelta L.)

Espelta bessona (Triticum dicoccum Schbl.)

Safrà (Crocus sativus L.)

Total

1.225

323

880

2.428

Materials experimentals: varietats comercials, materials de millora, poblacions de mapeig i espècies silvestres. Font: Elaboració pròpia.

Pel que fa a la distribució geogràfica, les entrades recollides a Catalunya (el 82 % disposen d’informació del lloc de recollida en el seu passaport) provenen de 233 municipis, situats principalment a la zona costanera i a les comarques hortícoles (Maresme, Baix Llobregat, Vallès Occidental i Oriental) (figura 1a). Les col·leccions de mongeta (figura 1b) i tomàquet (figura 1c) presenten una distribució similar. La cobertura ecogeogràfica de la col·lecció, juntament amb la subrepresentació d’algunes espècies (e. g. api, nap, albergínia), en són els principals dèficits, un fet que ha estat motiu d’anàlisi en el treball publicat per Casals et al. (2017), en què es proposen mesures correctores per a millorar aquesta situació. 5.3. Funcionament del Banc Les llavors es conserven en pots de vidre en condicions de temperatura i humitat controlades (4 °C, < 65 % humitat relativa), dins els quals es posa silicagel per a controlar la humitat de la mostra. La viabilitat de les llavors, és a dir, els anys que les llavors es poden mantenir vives, depèn molt de l’espècie, i dins de l’espècie també hi ha una certa variabilitat que depèn de la varietat. Per a valorar l’estat de conservació dels materials es fan periòdicament tests de germinació i, en conseqüència, es programa la regeneració de les mostres. La regeneració es duu a terme seguint les mesures adients segons el tipus de reproducció de cada espècie per a evitar els creuaments no desitjats (ús d’estructures d’aïllament mitjançant barreres físiques per a espècies al·lògames, amb instal·lació d’insectes, e. g. Bombus terrestris L., per a fomentar la pol·linització creuada; aïllament d’inflorescències mitjançant bosses/malles en el cas d’espècies autògames) i el nombre mínim d’individus per a regenerar cada població, amb l’objectiu de no reduir la variabilitat genètica de les entrades, d’acord amb els estàndards de qualitat per a gestionar bancs de germoplasma (FAO, 2014). QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 97-119

001-146 Quaderns agraris 49.indd 109

109

11/12/2020 13:06:36

J. Casals, A. Rull, H. Isern, A. Rivera

Figura 1. Distribució geogràfica del punt de recollida de les varietats tradicionals catalanes conservades al Banc de Germoplasma FMA-UPC. a) Col· lecció sencera (1.015 entrades, 82 % del total); b) col·lecció de mongeta (452 entrades, 93 %); c) col·lecció de tomàquet (398 entrades, 72 %) a) ! (

! (

( !

! ( ( ! ! ( ( ! (!

(! ! (

! (

! ( ! ( ( ! (! ( ( ! !! (

! ( ! (

! (

( (! !

! (

( !

! ( ( ! ( ! ( ! (! (! ( ! (( ! ! ( ! (! ( ! ( ! ( ! ! ( ( ! ! ( ( ! (! ! ( ( ! ! ( ! ( (! ! ( ! ( ( (! ! ! ( ! ( ! ( ( ! ! ! ! ( ( ( ! ! ! ( ( ! ( ( ! (! ! ( ! ( ( (! ! (! (! (! ( ( ! ! (! (! (( ! ( ( ! ! (! !! ( ! ( (! (( ! ( ( ! ! ! ( ( ! ! ( ! ! (! (! ! (! ! ( ! ( ! ( ( ( ! (! (( ! ! ( ( ! ! (( (( ! (! !( ! (! ( ! ( (! ! ! ( ! ( ! ( ! (! (! ! ! ( ( ! (( ! (! ( (! (! ! ( ! (! (! ! ( ( ( ! ! ( ! ( ( ! ! ( (! ! (! Total ( ( ! ! ( ! ( ( (! ! ( ! ( ! ! (! (

! (

! ( ! (

! (

! ( ! ( ! (

! (

(! ! (

! ( ! (

! (

! ( ( ! !! ( ! ( (! ((! ! ( ! ( ! ( ! (! ! ( (! ( ! ( ! (! ! ( ( ! ( ( ! ( ( ! ! ! ( ! ( ! ( ! ( ! ( ( ! ! ( ! (

! (

! ( ! ( ! (

! (

! (! ( (! ! ( ( ! (! ! (! ( ( !

! (

! ( ! (

! (! (

! (

! ( ! (

! (

Nre. d’entrades Nre. d'entrades

! (

40 km

! (

1-5

( !

6-10

! (

11-15

! (

16-20

> 20

c) ! (

! (

( !

! (

! ( ! (

! (

! ( ! ( ! (

! ( ! ( ! ( ( ! (!

! (

( ! ! ( ! (

! ( ! (

! (

! ( ! (

! (

( !

! (

! ( ! ( ! ( ! ( ! ( ! (

( ! ( ! ! (! ! ( ( ! ( ! ( ! (! (( ! ( ! ( !

! (

( !

! (

( (! ! ( ! (! ! (! ! ( ! (! ! (( ! (! ! ( ! ( (! ! (( (! ( ( ! ( (! ! ! (( ! ! ( ! ! ! ( ( ( ! ( ! ( ! (

! (

40 km

! ( ! ( ( ! ! (( ! ((! ! ( (! ! (! ( ! (! ! ( ! (! ( ! ( ! ( ( ! (! ( ! ( ! ! ( ! ( (! ! ( ( (! ! ! ( ! ( ! ( (! ! ( ! ! ( ! ( ( ! (! ( ((! ! ( ! (( ! ( ! ! (! (! ! ( (! ( ! ( (! (! ! ( (! ! (! (! ( ! ( (! ! ( ! ! ( ! ( ! ! (! ! ( ! ( ( ! ( ! ! ( ( ! ( ( ( ! ! ! ( ( ( ! (! ! (( ! ! ! ( ! (! (( (! ! ( ! (( (! ! ( (! ! (! ! ( ! ( Tomàquet ( ( ! ! (! ( (! ( ! ! (! Nre. d’entrades Nre. d'entrades ( ! ! (

! (

! ( ! ( ! (

( ! (! (!(!

! (

! ( ! (

! (! ( ! (

! (

! ( ! ( ! (

! ( ! ( ! ( ( ! (! (! ! ( ! ( ! ( ( ! (!

! (

( !

! ( ! ( ( ! ( ! ( ! ! ( ! ( ! ! ( ! ( (! ( ( ! ( !

Mongeta Nre. d'entrades Nre. d’entrades

! (

! ( ! (

! (

! ( ! ( ! ( ( ! ((! ( ! ! ( ! (! ! ( ! ( ( ! ! (! ( ! ( ! ( ! ( ! ( ! ! ( (

! (

! ! ( ( ! (

! (

1-5

( !

6-10

! (

11-15

16-20

! (

! ( ! ( ! (

! (

> 20

! (

( !

! (

40 km

1-5 6-10

! (

11-15

16-20

> 20

Font: Elaboració pròpia.

Un element essencial del banc de germoplasma és la caracterització i l’avaluació de les entrades conservades, per tal de disposar de dades de passaport tan completes com sigui possible. En aquest aspecte, el Banc de Germoplasma FMA-UPC ha fet un esforç important i, a hores d’ara, disposa d’informació sobre el comportament agronòmic, la composició química, el perfil sensorial o el fons genètic per a nombroses entrades. Aquest treball ha estat 110

001-146 Quaderns agraris 49.indd 110

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 97-119

11/12/2020 13:06:38

El Banc de Germoplasma FMA-UPC

possible gràcies a la col·laboració amb nombroses entitats, a través de diferents projectes de recerca i transferència. Els projectes realitzats, alhora, han permès la FMA desenvolupar eines de fenotipatge per aprofundir en l’estudi dels materials conservats. En són un exemple la implementació de la metodologia d’anàlisi sensorial en diferents espècies hortícoles (Romero del Castillo et al., 2008) o de la tecnologia de l’espectroscòpia d’infraroig proper (NIRS, de l’anglès near infrared spectroscopy) per al fenotipatge ràpid d’atributs sensorials i químics (Plans et al., 2014; Sans et al., 2018). Moltes de les dades obtingudes es poden consultar als treballs publicats per la FMA a revistes científiques i de divulgació, dossiers tècnics i articles de transferència.2 Dins i fora de Catalunya hi ha altres bancs que també conserven germoplasma d’origen català, com són el COMAV o el CRF, i amb els quals collabora la FMA. L’objectiu és unir esforços per a racionalitzar i gestionar de manera eficient les col·leccions, eliminar-ne duplicitats o crear-ne còpies de seguretat. La presència d’un banc de germoplasma a escala catalana, que col·labori amb els principals centres de recerca i conservació de RFA en l’àmbit estatal i internacional, permet una millor transferència dels RFA al sector productiu, a través de la interacció de la pagesia amb la col·lecció de germoplasma, o a través de l’alliberament de varietats millorades específicament per a les condicions agroclimàtiques de la nostra terra. En aquesta línia, i amb la idea de fomentar l’ús de les varietats conservades al Banc de Germoplasma, s’han dut a terme diversos programes de millora, l’objectiu dels quals ha estat intentar corregir els problemes que presenten algunes varietats tradicionals (e. g. baixa productivitat, sensibilitat a malalties) sense perdre les característiques que les fan diferents, i fer-les competitives i rendibles. Els programes de millora del tomàquet pera de Girona (Casals et al., 2010), el tomàquet Mandó de Collserola (Casals et al., 2019b), el fesol de Santa Pau (Almirall et al., 2010), la mongeta del ganxet (Bosch et al., 1998) i els calçots (Simó et al., 2012) en són alguns exemples. La col·lecció conservada suposa, també, un repositori excepcional per a mantenir la singularitat de la cuina catalana. Amb aquest objectiu la FMA ha col·laborat amb escoles d’hostaleria (e. g. CETT, Barcelona School of Tour ism Hospitality and Gastronomy) i col·lectius de cuiners (e. g. Sabors de l’Horta, Cuina Vallès, Terrassa Gastronòmica), perquè entén que aquesta pot ser una estratègia positiva tant en l’àmbit gastronòmic com de conservació de l’agrobiodiversitat, ja que la diversitat de formes, colors, gustos, textures i aromes emmagatzemada al Banc és molt gran (figura 2).

2. Per a més informació, consulteu <www.fundaciomiquelagusti.cat>. QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 97-119

001-146 Quaderns agraris 49.indd 111

111

11/12/2020 13:06:38

J. Casals, A. Rull, H. Isern, A. Rivera

Figura 2. Exemple de la diversitat conservada al Banc de Germoplasma FMA-UPC en la col·lecció de mongeta

Font: Elaboració pròpia.

112

001-146 Quaderns agraris 49.indd 112

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 97-119

11/12/2020 13:06:38

El Banc de Germoplasma FMA-UPC

6. PERSPECTIVES DE FUTUR Amb l’objectiu d’oferir una col·lecció útil per al sector agrícola, el focus del Banc se centra a garantir la conservació dels materials i publicar en accés lliure tot el germoplasma contingut i la informació associada (figura 3). Això implica desenvolupar eines per a fer més eficient la conservació i caracterització del germoplasma, crear mètodes innovadors de participació ciutadana i de tots els agents vinculats amb el sector agroalimentari per a fomentar la cultura de la conservació dels RFA, i crear plataformes fàcils d’utilitzar per a transferir els materials a la pagesia. Uns objectius que donen resposta als objectius de desenvolupament sostenible de l’agenda 2030 (CADS, 2018). Els estudis elaborats han permès identificar alguns buits amb relació a la conservació ex situ (Casals et al., 2017; Díez et al., 2018). Per a corregir-ho, el Banc té previst identificar les varietats tradicionals i les zones ecogeogràfiques que no estan ben representades en les col·leccions ex situ, i dur a terme noves campanyes de recollida de germoplasma. Una tasca que es pretén abordar en col·laboració amb l’extensa xarxa d’entitats locals que treballen temes d’agrobiodiversitat i que estan agrupades sota el Pla d’Acció de la Biodiversitat Cultivada del DARP. Per a millorar l’eficiència de la conservació, s’ha optat per crear subcol· leccions formades per un conjunt reduït d’entrades (5-20 %) seleccionades per a representar l’espectre genètic de tota la col·lecció (ja sigui la varietat o l’espècie) i poder estudiar-les amb més profunditat. Aquestes subcol·leccions es creen a partir de la informació recollida prèviament i seguint la metodologia de creació de col·leccions nuclears (Hintum et al., 2000). L’estratègia ja ha estat aplicada en la col·lecció de mongeta del ganxet, en la qual s’han identificat vint línies pures representatives del rang de variació de la col·lecció total (319 entrades) (Rull et al., 2012). Actualment, es disposa d’informació per a començar aquesta tasca en el tomàquet de penjar (264 entrades), el tomàquet de Montserrat (65 entrades) i el tomàquet pera de Girona (58 entrades). Aquestes subcol·leccions podrien ser una bona eina per a transferir, de manera sintètica, la variabilitat d’una varietat tradicional a pagesos i pageses que en vulguin recuperar el cultiu, de manera que el procés sigui molt més eficient. Alhora, les noves eines de genòmica obren la porta a una conservació i caracterització molt més eficients dels materials (Michael et al., 2018), una àrea en què la FMA ha iniciat els treballs en collaboració amb diferents centres de recerca. Respecte a la caracterització fenotípica, la FMA ha recollit, durant més de vint anys, informació abundant dels materials. Compilar i publicar en accés obert aquesta informació és una feina complexa, però que cal abordar, perquè és la millor manera de retornar els materials al sector. Aquesta estratègia ja s’ha implementat parcialment en algunes col·leccions, com la QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 97-119

001-146 Quaderns agraris 49.indd 113

113

11/12/2020 13:06:39

J. Casals, A. Rull, H. Isern, A. Rivera

del tomàquet de penjar (Casals et al., 2018c) o la de l’enciam (Casals et al., 2018b), amb el suport de diferents programes de recerca i transferència del DARP. La voluntat és estendre el model a tota la col·lecció. Pel que fa al finançament de la conservació, el Banc de Germoplasma FMA-UPC no disposa de fons específics i aquesta activitat queda estretament vinculada a la col·laboració amb altres entitats (DARP, parcs naturals, administracions supramunicipals, etc.). Aquestes col·laboracions permeten, a més de fer els cultius experimentals, regenerar la llavor i dur a terme les activitats pròpies d’un banc de germoplasma. Cal remarcar que els bons resultats assolits fins al moment han portat la FMA i la UPC a proposar que el Banc es constitueixi com la col·lecció pública i central en termes de conservació de RFA hortícoles a Catalunya. El coneixement i el germoplasma emmagatzemats al Banc poden servir de base per a programes de millora genètica que derivin en noves varietats, i permetin als horticultors i a les horticultores accedir a germoplasma seleccionat i singular, adaptat a condicions locals de cultiu i dirigit a sistemes de cultiu eficients. D’altra banda, tota la informació recopilada (tant genètica com agronòmica) pot servir per a reforçar els binomis entre determinades varietats i territoris. En un article previ publicat en aquesta revista vam identificar setze binomis varietat-territori candidats a assolir marques geogràfiques de qualitat, com a estratègia per a ajudar a la rendibilitat del sector i fomentar la conservació in situ (Romero del Castillo et al., 2018). Finalment, com hem exposat, el valor de la col·lecció va més enllà dels temes agrícoles i genètics. L’erosió genètica l’hem d’entendre, també, com una erosió cultural, d’identitat i gastronòmica que interpel·la directament el Figura 3. Fases en l’evolució del Banc de Germoplasma FMA-UPC: passat, present i futur Eines de feno�patge

Caract. feno�pica

Banc

Recollida de germoplasma

Genòmica

FMA-UPC

Caract. geno�pica

Període 1990-2010

Millora genè�ca (perﬁl sensorial)

Millora genè�ca (canvi climàtic)

Conservació ex situ eﬁcient

Base dades de feno�ps

Promoció binomis varietatterritori

Finalització col·lecta germoplasma

Període 2010actualitat

Ciutadans (ciència ciutadana)

Open access

Par�cipació

Agricultors (selecció particip.)

Perspec�ves de futur

Font: Elaboració pròpia.

114

001-146 Quaderns agraris 49.indd 114

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 97-119

11/12/2020 13:06:39

El Banc de Germoplasma FMA-UPC

plaer de menjar. En un context d’estandardització alimentària i monotonia organolèptica, els recursos emmagatzemats al Banc de Germoplasma FMAUPC són una eina única per a impulsar una cultura gastronòmica i sensorial que és una part essencial de la nostra identitat. AGRAÏMENTS El Banc de Germoplasma FMA-UPC és una obra col·lectiva, en la qual participa activament tot el personal de la FMA i molts membres de la comunitat de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB), els quals són, en certa manera, coautors d’aquest treball. El Banc funciona gràcies al suport de nombroses administracions i entitats de Catalunya, a les quals volem agrair la seva col·laboració. Els autors agraeixen a Liliana Torres el seu suport en la revisió del text. BIBLIOGRAFIA Aharoni, A.; Giri, A. P.; Verstappen, F. W. A.; Bertea, C. M.; Sevenier, R.; Sun, Z. K. [et al.] (2004). «Gain and loss of fruit flavor compounds produced by wild and cultivated strawberry species». Plant Cell, núm. 16, p. 31103131. Almirall, A.; Bosch, L.; Romero del Castillo, R.; Rivera, A.; Casañas, F. (2010). «‘Croscat’ common bean (Phaseolus vulgaris L.), a prototypical cultivar within the ‘Tavella Brisa’ type». Hortscience, núm. 45, p. 432-433. També disponible en línia a: <http://hortsci.ashspublications.org/content/45/3/ 432.short>. Bosch, L.; Casañas, F.; Sánchez, E.; Nuez, F. (1997). «Variability of maize land races from Northwest Spain». Plant Genetic Resources Newsletter, núm. 112, p. 90-92. Bosch, L.; Casañas, F.; Sánchez, E.; Pujolà, M.; Nuez, F. (1998). «Selection L67, a pure line with true seed type of the Ganxet common bean (Phaseolus vulgaris L.)». Hortscience, núm. 33, p. 905-906. Casals, J. (2012). Primera proposta de l’Atles de les varietats hortícoles locals catalanes. Castelldefels: Fundació Miquel Agustí. Casals, J.; Bosch, L.; Casañas, F.; Cebolla, J.; Nuez, F. (2010). «Montgri, a cultivar within the Montserrat tomato type». Hortscience, núm. 45, p. 18851886. Casals, J.; Casañas, F.; Simó, J. (2017). «Is it still necessary to continue to collect crop genetic resources in the Mediterranean area? A case study in Catalonia». Economic Botany, núm. 71, p. 330-341. doi:10.1007/s12231-017 -9392-0. QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 97-119

001-146 Quaderns agraris 49.indd 115

115

11/12/2020 13:06:39

J. Casals, A. Rull, H. Isern, A. Rivera

Casals, J.; Casañas, F.; Simó, J.; Jordana, J.; Arús, P.; Puigdomènech, P. (2018a). «Els gens». A: Folch, R.; Peñuelas, J.; Serrat, D.; Germain, J. (ed.). Natura, ús o abús? Llibre blanc de la gestió de la natura als països catalans. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans: Barcino. doi:10.2436/15.0110.22.19. Casals, J.; Pascual, L.; Cañizares, J.; Cebolla-Cornejo, J.; Casañas, F.; Nuez, F. (2011). «The risks of success in quality vegetable markets: Possible genet ic erosion in Marmande tomatoes (Solanum lycopersicum L.) and consumer dissatisfaction». Scientia Horticulturae, núm. 130, p. 78-84. doi:10.1016/j.scienta.2011.06.013. Casals, J.; Rivera, A.; Figàs, M. R.; Casanova, C.; Camí, B.; Soler, S. [et al.] (2018b). «A comparison of landraces vs. modern varieties of lettuce in organic farming during the winter in the Mediterranean area: An approach considering the viewpoints of breeders, consumers, and farmers». Frontiers in Plant Science, núm. 9, p. 1491. doi:10.3389/fpls.2018.01491. Casals, J.; Rivera, A.; Rull, A.; Romero del Castillo, R.; Sabaté, J.; Sans, S. [et al.] (2019a). «Improving the conservation and use of traditional germplasm through breeding for local adaptation: The case of the Castellfollit del Boix common bean (Phaseolus vulgaris L.) landrace». Agronomy, núm. 9. doi:10.3390/agronomy9120889. Casals, J.; Rivera, A.; Simó, J.; Pons, C. (2018c). «El tomàquet de penjar, un tipus varietal amb una gran variabilitat». Dossier Tècnic, núm. 94: El tomàquet de penjar. Barcelona: Direcció General d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, p. 9-14. També disponible en línia a: <https:// ruralcat.gencat.cat/documents/20181/5302088/Dossier+Tecnic+94_ WEB.pdf/4d55da85-af58-4827-9cb2-8d9c9d12c4ae>. Casals, J.; Rull, A.; Segarra, J.; Schober, P.; Simó, J. (2019b). «Participatory plant breeding and the evolution of landraces: A case study in the organ ic farms of the Collserola natural park». Agronomy, núm. 9. doi:10.3390/ agronomy9090486. Casañas, F.; Simó, J.; Casals, J.; Prohens, J. (2017). «Toward an evolved concept of landrace». Frontiers in Plant Science, núm. 8, p. 145. doi:10.3389/ fpls.2017.00145. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) (2018). Mengem futur (Informe 1/2018): Per un sistema alimentari, productiu, sostenible, resilient, saludable, responsable i d’accés universal a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible. Díez, M. J.; Rosa, L. de la; Martín, I.; Guasch, L.; Cartea, M. E.; Mallor, C. [et al.] (2018). «Plant genebanks: Present situation and proposals for their improvement. The case of the Spanish network» [en línia]. Frontiers in Plant Science, núm. 9, p. 1794. <https://www.frontiersin.org/article/10.3389/ fpls.2018.01794>. 116

001-146 Quaderns agraris 49.indd 116

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 97-119

11/12/2020 13:06:39

El Banc de Germoplasma FMA-UPC

Esquinas-Alcázar, J. (2005). «Protecting crop genetic diversity for food security: Political, ethical and technical challenges». Nature Reviews Genetics, núm. 6, p. 946-953. doi:10.1038/nrg1729. Folta, K. M.; Klee, H. J. (2016). «Sensory sacrifices when we mass-produce mass produce». Horticulture Research, núm. 3, p. 16032. doi:10.1038/ hortres.2016.32. Food and Agriculture Organization (FAO) (2009). International treaty on plant genetic resources for food and agriculture. Roma: FAO. — (2010). Second report on the state of the world’s plant genetic resources for food and agriculture. Roma: FAO. — (2014). Genebank standards for plant genetic resources for food and agriculture. Roma: FAO. Fowler, C.; Hodgkin, T. (2004). «Plant genetic resources for food and agriculture: Assessing global availability». Annual Review of Environment and Resources, núm. 29, p. 143-179. doi:10.1146/annurev.energy.29.062403. 102203. Gepts, P. (2006). «Plant genetic resources conservation and utilization». Crop Science, núm. 46, p. 2278-2292. doi:10.2135/cropsci2006.03.0169gas. Graham, R. D.; Welch, R. M.; Saunders, D. A.; Ortiz-Monasterio, I.; Bouis, H. E.; B onierbale, M. [et al.] (2007). «Nutritious subsistence food systems». Advances in Agronomy, núm. 92, p. 1-74. doi:10.1016/S0065-2113(04) 92001-9. Hammer, K.; Laghetti, G. (2005). «Genetic erosion – Examples from Italy». Genetic Resources and Crop Evolution, núm. 52, p. 629-634. doi:10.1007/ s10722-005-7902-x. Hammer, K.; Teklu, Y. (2008). «Plant genetic resources: selected issues from genetic erosion to genetic engineering». Journal of Agriculture and Rural Development in the Tropics and Subtropics, núm. 109, p. 15-50. Harlan, J. R. (1975). Crops and man. Madison, Wisconsin: American Society of Agronomy: Crop Science Society of America. Hintum, T. J. van; Brown, A. H. D.; Spillane, C.; Hodkin, T. (2000). Core collections of plant genetic resources. Roma: International Plant Genetic Resources Institute. Khoshbakht, K.; Hammer, K. (2008). «How many plant species are cultivated?» Genetic Resources and Crop Evolution, núm. 55, p. 925-928. doi:10.1007/ s10722-008-9368-0. Khoury, C. K.; Bjorkman, A. D.; Dempewolf, H.; Ramirez-Villegas, J.; Guarino, L.; Jarvis, A. [et al.] (2014). «Increasing homogeneity in global food supplies and the implications for food security». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, núm. 111, p. 4001-4006. doi:10.1073/pnas.1313490111. Kiers, E. T.; Hutton, M. G.; Denison, R. F. (2007). «Human selection and the relaxation of legume defences against ineffective rhizobia». Proceedings QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 97-119

001-146 Quaderns agraris 49.indd 117

117

11/12/2020 13:06:39

J. Casals, A. Rull, H. Isern, A. Rivera

of the Royal Society B: Biological Sciences, núm. 274, p. 3119-3126. doi:10.1098/rspb.2007.1187. Lefèvre, D. (2018). Des racines et des gènes: Une histoire mondiale de l’agriculture. París: Rue de l’échiquier. Levings, C. S. (1990). «The Texas cytoplasm of maize: Cytoplasmic male ster ility and disease susceptibility». Science, núm. 250, p. 942 LP-947. doi:10.1126/science.250.4983.942. Louwaars, N. P. (2018). «Plant breeding and diversity: A troubled relation ship?» Euphytica, núm. 214, p. 114. doi:10.1007/s10681-018-2192-5. Maffi, L. (2005). «Linguistic, cultural, and biological diversity». Annual Review of Anthropology, núm. 34, p. 599-617. doi:10.1146/annurev.anthro. 34.081804.120437. Mazoyer, M.; Roudart, L. (2002). «Histoire des agricultures du monde: Du néolithique à la crise contemporaine». Brussel·les: Les Éditions Points. 736 p. Michael, H.; Tinashe, C.; Ruaraidh, S. H.; Brad, K.; Emily, M.; Eric, W. [et al.] (2018). «Plant genetic resources for food and agriculture: Opportunities and challenges emerging from the science and information technology revolution». New Phytologist, núm. 217, p. 1407-1419. doi:10.1111/ nph.14993. Plans, M.; Simó, J.; Casañas, F.; Romero del Castillo, R.; Rodriguez-Saona, L. E.; Sabaté, J. (2014). «Estimating sensory properties of common beans (Phaseolus vulgaris L.) by near infrared spectroscopy». Food Research International, núm. 56, p. 55-62. doi:10.1016/j.foodres.2013.12.003. Prohens, J.; Gramazio, P.; Plazas, M.; Dempewolf, H.; Kilian, B.; Díez, M. J. [et al.] (2017). «Introgressiomics: A new approach for using crop wild relatives in breeding for adaptation to climate change». Euphytica, núm. 213, p. 158. doi:10.1007/s10681-017-1938-9. Rivera, A.; Plans, M.; Sabaté, J.; Casañas, F.; Casals, J.; Rull, A. [et al.] (2018). «The Spanish core collection of common beans (Phaseolus vulgaris L.): An important source of variability for breeding chemical composition». Frontiers in Plant Science, núm. 9, p. 1642. doi:10.3389/fpls.2018.01642. Romero del Castillo, R.; Simó, J.; Casals, J.; Casañas, F. (2018). «Les marques geogràfiques de qualitat europees i la conservació dels recursos fitogenètics hortícoles a Catalunya». Quaderns Agraris, núm. 45, p. 41-69. doi:10.2436/20.1503.01.90. Romero del Castillo, R.; Valero, J.; Casanas, F.; Costell, E. (2008). «Training, validation and maintenance of a panel to evaluate the texture of dry beans (Phaseolus vulgaris L.)». Journal of Sensory Studies, núm. 23, p. 303-319. Royal Society (2009). Reaping the benefits: Science and the sustainable intensification of global agriculture. Londres: The Royal Society, Science Policy. 118

001-146 Quaderns agraris 49.indd 118

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 97-119

11/12/2020 13:06:39

El Banc de Germoplasma FMA-UPC

Rull, A.; Casals, J.; Simó, J. (2017). «Recuperación y mejora de una variedad tradicional: la col espigall del Garraf (Brassica oleracea L.)». HortiCultura, núm. 329 (abril), p. 54-60. Rull, A.; Ferreira, J. J.; Rivera, A.; Fenero, D.; Almirall, A.; Casañas, F. (2012). «Clasificación de las entradas del tipo varietal Ganxet recolectadas en Cataluña» [en línia]. A: Sesiones de la Asociación Española de Leguminosas: Actas de la Asociación Española de Leguminosas 5 (Pontevedra, 2012), p. 241-250. <https://upcommons.upc.edu/handle/2117/18952> Russell, J.; Mascher, M.; Dawson, I. K.; Kyriakidis, S.; Calixto, C.; Freund, F. [et al.] (2016). «Exome sequencing of geographically diverse barley landraces and wild relatives gives insights into environmental adaptation». Nature Genetics, núm. 48, p. 1024-1030. doi:10.1038/ng.3612. Sánchez, E.; Sifres, A.; Casañas, F.; Nuez, F. (2007). «Common bean (Phaseolus vulgaris L.) landraces in Catalonia, a Mesoamerican germplasm hotspot to be preserved». Journal of Horticultural Science and Biotechnology, núm. 82, p. 529-534. Sans, S.; Ferré, J.; Boqué, R.; Sabaté, J.; Casals, J.; Simó, J. (2018). «Determination of chemical properties in ‘calçot’ (Allium cepa L.) by near infrared spectroscopy and multivariate calibration». Food Chemistry, núm. 262, p. 178-183. doi:https://doi.org/10.1016/j.foodchem.2018.04.102. Simó, J.; Romero del Castillo, R.; Almirall, A.; Casañas, F. (2012). «‘Roquerola’ and ‘Montferri’, first improved onion (Allium cepa L.) cultivars for ‘Calçots’ production». Hortscience, núm. 47, p. 801-802. doi:10.21273/ HORTSCI.47.6.801. Starr, G.; Petersen, M. A.; Jespersen, B. M.; Hansen, Å. S. (2015). «Variation of volatile compounds among wheat varieties and landraces». Food Chem istry, núm. 174, p. 527-537. doi:10.1016/j.foodchem.2014.11.077. Tieman, D.; Zhu, G.; Resende, M. F. R.; Lin, T.; Nguyen, C.; Bies, D. [et al.] (2017). «A chemical genetic roadmap to improved tomato flavor». Science, núm. 355, p. 391-394. doi:10.1126/science.aal1556. Wouw, M. van de; Kik, C.; Hintum, T. van; Treuren, R. van; Visser, B. (2010). «Genetic erosion in crops: Concept, research results and challenges». Plant Genetic Resources: Characterisation and Utilisation, núm. 8, p. 1-15. doi:10.1017/s1479262109990062.

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 97-119

001-146 Quaderns agraris 49.indd 119

119

11/12/2020 13:06:39

001-146 Quaderns agraris 49.indd 120

11/12/2020 13:06:39

AGROFÃ&#x2019;RUM

001-146 Quaderns agraris 49.indd 121

11/12/2020 13:06:39

001-146 Quaderns agraris 49.indd 122

11/12/2020 13:06:39

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 49 (desembre 2020), p. 123-137 ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA · DOI: 10.2436/20.1503.01.120

EN MEMÒRIA DE MONTSERRAT SOLIVA I TORRENTÓ1 (1943-2019) F. Xavier Martínez-Farré Catedràtic jubilat de fitotècnia de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB)

Rebut: 3 d’abril de 2020 - Acceptat: 20 d’abril de 2020

RESUM La Montserrat Soliva i Torrentó ens deixà el 15 de setembre del 2019, víctima del càncer. Nascuda a Torres de Segre el 1943, obtingué la llicenciatura en ciències (Secció Químiques) el 1964. Va dirigir el laboratori de l’em1. Aquest article es basa en la intervenció feta pel mateix autor a l’Assemblea General de socis de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) del 17 de desembre del 2019. Correspondència: F. Xavier Martínez Farré. A/e: xavier.martinez-farre@upc.edu. QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 123-137

001-146 Quaderns agraris 49.indd 123

123

11/12/2020 13:06:39

F. X. Martínez-Farré

presa SAFA de Blanes fins al 1970 i assolí el doctorat en ciències (Secció Químiques) el 1976. Va ingressar a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB) el 1976 i en fou nomenada catedràtica d’anàlisi química el 1989. L’agost del 2006 es va jubilar, i va tancar així un cicle de més de trenta anys formant milers d’enginyers agrícoles. La seva activitat se centrà en el compostatge i la valorització de residus orgànics, àmbits en què és considerada una de les màximes autoritats. A la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) fou vocal de la Junta Directiva, membre del Comitè de Publicacions i autora de diversos articles. Atenent els seus mèrits, la Generalitat de Catalunya li atorgà el Premi Medi Ambient 2012. Els seus companys, amics i familiars la recordarem sempre. Paraules clau: Montserrat Soliva i Torrentó, compost, compostatge, Premi Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, residus orgànics, valorització de residus. EN MEMORIA DE MONTSERRAT SOLIVA I TORRENTÓ (1943-2019) RESUMEN Montserrat Soliva i Torrentó falleció el 15 de septiembre de 2019, víctima del cáncer. Nacida en Torres de Segre (Lleida) en 1943, obtuvo la licenciatura en ciencias (Sección Químicas) en 1964. Dirigió el laboratorio de la empresa SAFA de Blanes hasta 1970 y se doctoró en ciencias (Sección Químicas) en 1976. Ingresó en la Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB) en 1976 y fue nombrada catedrática de análisis químico en 1989. En agosto de 2006 se jubiló, y cerró así un ciclo de más de treinta años formando a miles de ingenieros agrícolas. Su actividad se centró en el compostaje y la valorización de residuos orgánicos, ámbitos donde se la considera una de las máximas autoridades. En la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) fue vocal de la Junta Directiva, miembro del Comité de Publicaciones y autora de varios artículos. Atendiendo a sus méritos, la Generalitat de Catalunya le concedió el Premio Medio Ambiente 2012. Sus compañeros, amigos y familiares la recordaremos siempre. Palabras clave: Montserrat Soliva i Torrentó, compost, compostaje, Premio Medio Ambiente de la Generalitat de Catalunya, residuos orgánicos, valorización de residuos.

124

001-146 Quaderns agraris 49.indd 124

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 121-137

11/12/2020 13:06:39

En memòria de Montserrat Soliva i Torrentó (1943-2019)

IN MEMORY OF MONTSERRAT SOLIVA I TORRENTÓ (1943-2019) ABSTRACT Montserrat Soliva i Torrentó passed away on September 15, 2019 after a long struggle with cancer. She was born in Torres de Segre (Lleida Prov.) on January 1, 1943 and attended secondary school in Girona. She obtained her BSc in Sciences (Chemical section) at the University of Barcelona (UB) in 1964. For six years she was the director of the chemical laboratory at the SAFA company in Blanes and in 1976 she obtained her PhD in Sciences (Chemical section) at the Autonomous University of Barcelona (UAB). Dr Soliva joined ESAB on January 1, 1976 and in 1989 she was appointed full professor of Chemical Analysis. In August 2006 she voluntarily decided to terminate her professional activity and went into retirement after more than thirty years of dedication to her agricultural engineering students. Her activity in R&D&I was always focused on composting and the valorization of organic residues, areas in which she is considered a first-rate authority. Dr Soliva combined education and research by mentoring the dissertation projects of her students, many of whom are today key agents in the waste management field. She was an active member of ICEA: founder, member of the Board of Directors, member of the editorial board of quaderns agraris, and author of valuable publications. In response to her merits, the Government of Catalonia awarded Dr Soliva the 2012 Environment Award. Her colleagues, friends and family will never forget her. Many thanks, dear Montserrat, for all that you did and for your legacy. Keywords: Montserrat Soliva i Torrentó, composting, compost, Government of Catalonia Environment Awards, organic waste, waste valorization. La Montserrat ens va deixar la matinada del 15 de setembre del 2019, en no haver pogut superar la seva darrera batalla contra el càncer. Als setanta- sis anys, se’n va anar tranquil·la i serena, deixant dit que no volia que es fes cap cerimònia de comiat, molt en consonància amb la seva discreció, i que les seves cendres reposessin a Blanes. Pocs dies abans de morir, ens deia que li agradava molt viure i que estava contenta de la vida que havia fet, per dues raons principals: havia tingut una feina que li agradava molt i tenia molts amics al seu costat. La Montse va néixer a Torres de Segre l’1 de gener del 1943, on el seu estimat pare, Napoleó, malgratenc tot i que nascut a Breda, va conèixer la seva mare, María, en anar-hi a fer de mestre. Sotmès a un Consell de Guerra, Napoleó fou traslladat a Valdeajos de la Lora (Burgos), on la Montserrat va QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 121-137

001-146 Quaderns agraris 49.indd 125

125

11/12/2020 13:06:39

F. X. Martínez-Farré

passar la infantesa. Als sis anys va arribar a Blanes on, finalment, el seu pare va poder exercir com a mestre a Catalunya, després d’una llarga sanció que l’allunyà del seu país. Va fer el batxillerat a Girona i va venir a Barcelona el 1959 per estudiar química, i va obtenir el títol de llicenciada en ciències (Secció Químiques) per la Universitat de Barcelona (UB) el 1964, quan tenia vint-i-un anys. Tot seguit, inicià l’activitat professional com a cap del laboratori químic-tèxtil de l’empresa SAFA de Blanes, on va romandre sis anys. Allí va començar el camí de recerca aplicada, camí que ja no deixaria mai, i es va incorporar a la lluita obrera. L’any 1971 va iniciar la tesi doctoral a l’Institut de Biologia Fonamental (IBF) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), sota la direcció del seu mestre, el doctor Jaume Palau, i va assolir el títol de doctora en ciències (Secció Químiques) el 1976, amb la tesi Estudi de la conformació de la histona H2A i les seves interaccions amb l’ADN. Del 1971 al 1975 va ser professora ajudant de la UAB i col·laboradora de l’IBF. La doctora Soliva va iniciar la seva activitat a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB)2 l’1 de gener del 1976 com a professora agregada; posteriorment, en va ser titular i va ser nomenada catedràtica d’anàlisi química el 9 de maig del 1989, per acord del Patronat de l’Escola. El 31 d’agost del 2006, es va jubilar de manera voluntària i anticipada, i va tancar així un cicle de més de trenta anys de dedicació sense límits a l’ESAB (Martínez-Farré, 2006). La seva jubilació es va avançar a la integració de l’ESAB com a centre propi de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que es va formalitzar el 2007. Durant la seva llarga trajectòria va saber trobar l’equilibri entre docència de qualitat i recerca aplicada, i va desenvolupar una línia d’estudi sobre residus orgànics amb interès per l’agricultura, a l’entorn de la qual es formà un equip de treball, de composició variable en el temps, integrat per professors, estudiants i personal no docent.3 Tot i jubilada, i fins als darrers dies, va continuar col·laborant i fent de guia del seu equip de treball sobre residus orgànics de l’Escola, del qual m’honora haver format part, i que, atenent la seva voluntat, vaig coordinar amb satisfacció fins que em vaig jubilar el 2016. Tot i no ser gaire del seu grat, la professora Montserrat Soliva es va implicar en la gestió de l’ESAB quan va considerar que la seva participació 2. El 24 de febrer del 2020, mentre es redactava aquest article, la Junta de l’ESAB va acordar canviar el nom d’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona per Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona. N’Enric Prat de la Riba fou qui va promoure la seva creació l’any 1911, fidel a aquest llegat, l’autor lamenta la presa del dit acord. 3. El desenvolupament de la docència i la recerca en residus orgànics a l’ESAB, així com els principals resultats obtinguts per l’equip de treball, han estat objecte de revisió per part de la doctora Montserrat Soliva en dos moments de la seva trajectòria acadèmica: a finals de la dècada de 1990 a la revista Arxius: Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (Soliva, 1998) i després de la jubilació a quaderns agraris (Soliva, 2007). Fent tribut a la seva obra i personalitat, se’n recomana encaridament la lectura. 126

001-146 Quaderns agraris 49.indd 126

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 121-137

11/12/2020 13:06:39

En memòria de Montserrat Soliva i Torrentó (1943-2019)

podria propiciar millores sensibles. I ho va fer en tres ocasions (Martínez- Farré, 2006): cap del Departament de Química (1979-1983), amb l’objectiu de renovar els ensenyaments teòrics i pràctics i promoure l’experimentació en aquell Departament; cap d’estudis (1986-1987) en el primer equip de la directora Rosa Flos, amb l’objectiu d’impulsar la democratització dels òrgans de govern de l’Escola i promoure la coordinació interdisciplinària, i sotsdirectora de Recerca i Relacions Exteriors (1997-1999), en el primer equip del director F. Xavier Martínez, amb l’objectiu principal d’enfortir l’Escola, que havia estat declarada servei impropi per la Diputació de Barcelona, i de potenciar la recerca aplicada mitjançant l’elaboració de projectes de recerca i convenis de transferència de tecnologia (Martínez-Farré, 2000). Com a catedràtica d’anàlisi química, la professora Soliva va dur a terme una extraordinària activitat docent, ensenyant i formant milers d’enginyers agrícoles sensibilitzats i compromesos amb l’agricultura sostenible i la protecció i millora del medi ambient, impartint diverses assignatures, entre les quals destaquen anàlisi química, tractament i reutilització de residus orgànics i control de la contaminació en agricultura. En totes les assignatures que professava, i també en diverses conferències i publicacions, la doctora Soliva feia referència al Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril, de Miquel Agustí (1988 [1617 1a ed.]), que considerava l’obra de referència de l’agricultura catalana i que la connectava amb la pagesia i la menestralia del Segrià que tant coneixia per branca materna. Complementàriament, va participar en diferents programes de postgrau (màster i doctorat) de la UPC, la UB i la Universitat de Lleida (UdL), així com de la Universitat Miguel Her nández d’Elx. Alhora, i atès el seu prestigi en els àmbits agrari i mediambiental, va fer una important labor de formació continuada dirigida a la pagesia i a altres professionals i tècnics d’aquests sectors, i va participar en nombrosos cursos, seminaris, conferències i altres esdeveniments formatius. En aquest darrer context, cal destacar la seva vinculació amb diverses edicions del CompostARC, jornades tècniques de treball i debat, organitzades per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) des del 2007. La seva activitat acadèmica se centrà en el compostatge i la valorització dels residus orgànics, àmbits en els quals és considerada una de les màximes autoritats catalanes i estatals. De manera magistral i pròpia del seu saber fer, va unir la docència i la recerca en l’elaboració dels treballs de final de carrera (TFC) dels seus deixebles, esdevinguts després molts d’ells amics. En aquest context, cal fer constar que va dirigir cent seixanta-sis TFC i que la major part dels seus autors són avui agents clau en la gestió de residus arreu. La seva especial atenció a una formació universitària de qualitat vinculada a la recerca aplicada queda reflectida en moltes publicacions en català o castellà, entre les quals destaquen articles sobre l’activitat de recerca i docència del seu grup i a Catalunya (Soliva et al., 1987; Clotet et al., 1990; Soliva, 1994; Soliva, 1998; Soliva, 2007), monografies o llibres sobre comQUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 121-137

001-146 Quaderns agraris 49.indd 127

127

11/12/2020 13:06:39

F. X. Martínez-Farré

postatge (Camps et al., 1987; Saña i Soliva, 1987; Soliva, 2001; Huerta et al., 2010b), capítols de llibre sobre gestió de diversos residus (Soliva, 1992; López et al., 2006; Soliva et al., 2008a i 2008b) i llibres sobre anàlisi química aplicada (Jiménez de Ridder et al., 2002; Huerta et al., 2010a), entre altres contribucions. La notòria producció científica de la doctora Soliva i del seu equip de treball, el detall de la qual no pertoca fer aquí, posa de manifest l’elevada qualitat de la seva labor en R+D+I i queda reflectida en els projectes de recerca i desenvolupament competitius i no competitius dirigits, els contractes de transferència de tecnologia amb empreses i administracions realitzats, les publicacions científiques i tècniques fetes (articles en revistes internacionals o estatals, llibres i capítols de llibre), així com en les seves contribucions a reunions científiques estatals o internacionals i en els articles de divulgació i transferència publicats. Tots els seus «productes» tenen un denominador comú: donar resposta a problemes o qüestions «reals», proposar solucions «factibles» i seguir cercant noves alternatives de resolució i millora. La consideració no exhaustiva de les publicacions internacionals del seu equip, derivades de projectes, convenis, TFC i tesis doctorals, ens porta a agrupar-les, atenent la temàtica estudiada, en quatre seccions principals: a) caracterització de materials, com ara matèries primeres per al compostatge (López et al., 2010b; López et al., 2010c; López et al., 2010d; Huerta et al., 2011a), altres materials (Soliva et al., 1993b; Serra et al., 2001; López et al., 2004; Huerta et al., 2010c; Huerta et al., 2010d) o metodologia (Huerta et al., 2010e; López et al., 2010a); b) seguiment i control del procés de cocompostatge de fangs d’estació depuradora d’aigües residuals urbanes (Burés i Soliva, 1984; Soliva et al., 1984b; Soliva et al., 1985; Arbiol et al., 1993), d’altres materials (Soliva et al., 1984a; Soliva i Giró, 1992; Vall-llosera et al., 1992; Bertran et al., 2004) o de la variació de paràmetres químics concrets (Jacas et al., 1987; Navarro et al., 1992; Soliva et al., 1993a; Cáceres et al., 2016); c) utilització agrícola del compost (Arnó i Soliva, 1985; Bonmatí et al., 1985; Florensa et al., 1985; Martorell et al., 1993; Reis et al., 1995; Reis et al., 1998; Bernat et al., 2001), i d) aspectes de reflexió sobre el valor dels residus orgànics com a recurs (Felipó i Soliva, 2003; Soliva, 2004; Soliva et al., 2004; Soliva et al., 2007). La lectura de cadascun d’aquests articles permet identificar-hi les tres característiques abans esmentades per als seus «productes». Per al desenvolupament de les activitats de recerca i transferència de tecnologia, la doctora Soliva va establir relació amb diverses administracions, de les quals cal destacar, per la seva intensitat i productivitat, l’ARC i la Diputació de Barcelona. En consonància amb la seva activitat acadèmica va participar activament en diferents organitzacions científiques, entre les quals destaquen la Red Española de Compostaje (REC), la Sociedad Española de Ciencias Hortícolas (SECH), la xarxa europea Recycling of Agricultural, Municipal and Industrial Residues in Agriculture (RAMIRAN) i la ICEA. 128

001-146 Quaderns agraris 49.indd 128

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 121-137

11/12/2020 13:06:39

En memòria de Montserrat Soliva i Torrentó (1943-2019)

La doctora Soliva va impulsar la creació de la REC el 2005, xarxa científica integrada a l’European Composting Nework (ECN), com a espai estatal de trobada dels diferents agents implicats en la gestió sostenible dels residus orgànics. Va participar a la I Reunión de la REC, que es va fer a Almeria el juliol del 2005, així com a la II Reunión (València, 2006), on el seu equip va presentar una ponència sobre la qualitat i el rendiment del compost (López et al., 2006). En aquesta sessió es decidí que en les properes reunions dels membres de la xarxa es farien, conjuntament, unes jornades obertes a tots els actors interessats en el compostatge. Fou així com del 6 al 9 de febrer del 2008 es van celebrar a Barcelona les I Jornadas de la REC i la III Reunión de la REC, el Comitè Organitzador de les quals va presidir la doctora Soliva, dos anys després de jubilar-se. En aquesta reunió va ser coautora de dues comunicacions sobre objectius dels projectes de recerca (Huerta et al., 2009) i sinergies empresa-universitat (López et al., 2009) i una d’aplicació agrícola de compost (Martínez-Farré et al., 2009). Dos anys més tard, també va contribuir a les II Jornadas de la REC (Burgos, 2010) com a coautora de dues comunicacions sobre ús del compost (Huerta et al., 2011b) i sostenibilitat en la gestió de residus municipals (López et al., 2011). A les III Jornadas (Santiago de Compostel·la, 2012) va ser membre del Comitè Científic i a les IV Jornadas (Múrcia, 2014) va ser coautora d’una comunicació sobre el test d’autoescalfament (López et al., 2014). Pel que fa a la SECH, la doctora Soliva va assistir a la reunió de substrats que va tenir lloc a Derio (Biscaia) el 1991, on formà part del grup d’assistents que va promoure la creació del Grupo de Trabajo de Sustratos de la SECH, i va esdevenir la coordinadora de l’àmbit de compostatge. Aquest grup de treball va organitzar les I Jornadas de Sustratos de la SECH a Villaviciosa (1992), on presentà una ponència de metodologia de compostatge dirigida a produir substrats (Soliva, 1993) i dues comunicacions sobre caracterització de materials (Giró et al., 1993) i compostatge (Soliva et al., 1993c). Assistí també a les reunions de Catarroja (1994), Sevilla (1998) i Almeria (2000), on presentà una ponència sobre compostatge de restes vegetals i substrats, i formà part del Comitè Organitzador de les VI Jornadas de Sustratos de la SECH (Barcelona, 2002), on fou coautora de dues comunicacions sobre el test d’autoescalfament i els carbonats i la qualitat del compost. Complementàriament, també va assistir a dues edicions del Congreso Nacional de la SECH, en la primera de les quals (Tenerife, 1988) va presentar una ponència sobre la determinació del fòsfor assimilable en compost (Giró et al., 1990) i tres comunicacions en la sisena edició (Barcelona, 1995) sobre variació de la temperatura i l’oxigen en compostatge, evolució de les propietats físiques dels substrats amb el temps de cultiu i efectes dels residus orgànics en la producció de col. De les contribucions a reunions internacionals, cal destacar la participació del seu equip en tres edicions de les International Conferences de la QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 121-137

001-146 Quaderns agraris 49.indd 129

129

11/12/2020 13:06:40

F. X. Martínez-Farré

xarxa RAMIRAN. En el RAMIRAN 2000 (Gargnano, Itàlia) es presentà una comunicació sobre l’aplicació de residus orgànics en una rotació de cultius (Bernat et al., 2001). En el marc del RAMIRAN 2004 (Múrcia), la doctora Soliva feu una ponència sobre els residus orgànics a Espanya, un problema que pot esdevenir un recurs (Soliva, 2004) i s’hi presentaren dues comunicacions sobre l’avaluació de la qualitat dels compost com a esmena de sòls (Soliva et al., 2004) i la presència de metalls pesants en els composts (López et al., 2004). En el RAMIRAN 2010 (Lisboa, Portugal), després de jubilar-se, el seu equip presentà dues comunicacions sobre la caracterització dels composts de residus sòlids municipals produïts a Espanya (Huerta et al., 2010d) i sobre materials intermedis en plantes de tractament biològic combinat (López et al., 2010d). Pel que fa a la ICEA, la Montserrat en va ser un membre molt actiu des dels orígens, el 1977, i formà part del grup d’onze persones que en figuren com a fundadors («Història...», 2003; Vilà-Hors, 2003). Posteriorment, va ser vocal de la Junta Directiva durant set anys (1984-1990), cinc amb el president Josep M. Puiggrós i dos quan ho era Joan Pere Vilà-Hors. Va ser membre del Consell de Redacció (1989-1992) i del Comitè Editorial (2012-2016) de quaderns agraris, on consta com a autora principal o coautora de quatre articles en el volum dedicat a les jornades sobre adobs orgànics (Burés i Soliva, 1985; García-Becher i Soliva, 1985; Saña i Soliva, 1985; Soliva i Saña, 1985) i dos més, un de revisió i reflexió sobre la docència i la recerca en residus orgànics a l’ESAB (Soliva, 2007) i el darrer sobre alguns aspectes que cal considerar en l’ús del compost (Soliva et al., 2013). També és autora principal d’un article en el número de Dossiers Agraris dedicat a la problemàtica dels nitrats en sòls i aigües, en què s’estudia la dinàmica del ni trogen en el compostatge de residus sòlids urbans (Soliva i Molina, 1999). Els articles anteriors mostren, en llengua catalana, les principals variants de les seves publicacions científiques: els treballs experimentals rigorosos vinculats a la formació dels estudiants en els TFC, els quals n’eren primers autors, i els articles d’aprofundiment científica o tècnica, síntesi, revisió i aplicació, sempre innovadors i avançats al seu temps, en els quals compartia l’autoria amb investigadors del seu equip de recerca o n’era autora única. La seva participació en els congressos de la ICEA també va ser rellevant. En el I Congrés (Soliva et al., 1988) va presentar, juntament amb la doctora Núria Cañameras i amb mi mateix, una comunicació que promovia la millora dels ensenyaments agrícoles universitaris mitjançant la coordinació interdisciplinària, la realització de TFC experimentals i la definició de línies de recerca aplicada, amb estreta relació amb empreses, administracions i centres de recerca, objectius que han presidit tota la seva activitat acadèmica, com s’ha esmentat abans. En el II Congrés (Lleida, 1990) va presentar la ponència «Agricultura i medi ambient», i hi va actuar, a més, com a coordinadora de la sessió. En el III Congrés (Girona, 1994) va presentar una po130

001-146 Quaderns agraris 49.indd 130

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 121-137

11/12/2020 13:06:40

En memòria de Montserrat Soliva i Torrentó (1943-2019)

nència sobre «Residus orgànics i agricultura» i va ser coautora de dues comunicacions sobre la utilització de residus tractats en els cultius en contenidor. La contribució del seu equip en el IV Congrés (Tarragona, 2000) fou la presentació de quatre comunicacions sobre l’aplicació agrícola de composts, fems i fang de l’estació depuradora d’aigües residuals en dues rotacions de cultius (extensiva i hortícola) i dues sobre possibles usos del residu de banys de pelatge. Complementàriament, va participar en diferents jornades i altres activitats, principalment en les organitzades per la secció de sòls. Atenent els seus mèrits, la Generalitat de Catalunya li va atorgar el Premi Medi Ambient 2012 en la modalitat de reconeixement d’una trajectòria de protecció i millora del medi ambient. L’acte es va fer el dia 5 de juny (Dia Mundial del Medi Ambient), a l’Institut Cartogràfic de Catalunya. Aquell dia la Montse, que sempre defugia el protagonisme, estava molt contenta i emocionada i havia gravat un vídeo, en què se la pot veure i escoltar tal com ella era i parlava (https://m.youtube.com/watch?v=kVmBp36jSlQ). En el discurs, en què va agrair els premis en nom dels guardonats, després de felicitar tothom, va destacar el valor del treball en equip i de l’educació en les accions de sensibilització mediambiental i va fer una crida a reduir, separar i gestionar correctament els residus, exigint-hi el compromís de les persones, empreses i administracions. A continuació, va dir que en premiar la trajectòria dels residus es reconeixia, en el seu nom, la labor feta a l’ESAB per moltes persones durant molts anys, és a dir, una feina d’equip. Per finalitzar va explicar que la seva candidatura l’havia presentat un grup de companys i amics, que li havien fet així una mala passada, però que amb això havia descobert que al llarg de la vida havia invertit molt en amics i que ara tenia un bon pla de pensions en amics, i suposava que ni la prima de risc ni els mercats hi podrien fer res i els continuaria tenint. Finalment, voldria expressar que els seus companys, amics i familiars la recordarem sempre disposada a ajudar i a escoltar, però sense preguntes. A estimar sense dir-ho. Amb aquell sentit crític tan especial i propi, no complaent sinó just, la seva integritat, la seva sinceritat i el seu rigor analític, el seu profund compromís ètic i social i la seva continuada cerca de justícia social. Gràcies, estimada Montserrat, per tot el que has fet i tot el que ens has donat. BIBLIOGRAFIA Agustí, M. (1988). Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril. Barcelona: Altafulla. (Clàssics del Pensament Econòmic Català; 1) [1a edició 1617]. QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 121-137

001-146 Quaderns agraris 49.indd 131

131

11/12/2020 13:06:40

F. X. Martínez-Farré

Arbiol, M.; Benito, P.; Soliva, M.; Villalba, D.; Molina, N. (1993). «Pruning residues and sewage sludge co-composting». A: International Conference on Environmental Pollution (Sitges, 28-30 setembre 1993). Vol. 2: Proceedings, p. 677-684. Arnó, J.; Soliva, M. (1985). «Behaviour of two different composts used as substrates». Acta Horticulturae, núm. 172, p. 133-140. Bernat, C.; Casado, D.; Ferrando, C.; Paulet, S.; Pujol, M.; Soliva, M. (2001). «Compost, manure and sewage sludge applied to a crop rotation». A: RAMIRAN 2000: Proceedings of the 9th International Conference of the FAO ESCORENA Network on Recycling of Agricultural, Municipal and Industrial Residues in Agriculture (Gargnano, 6-9 setembre 2000), p. 231236. B ertran , E.; S ort , X.; S oliva , M.; T rillas , I. (2004). «Composting winery waste: Sludges and grape stalks». Bioresource Technology, núm. 95, p. 203208. Bonmatí, M.; Pujolà, M.; Saña, J.; Soliva, M.; Felipó, M. T.; Garau, M. A.; Ceccanti, B.; Nannipieri, P. (1985). «Chemical properties, populations of nitrite oxidizers, urease and phosphatase activities in sewage sludge-amended soils». Plant and Soil, núm. 84, p. 79-91. Burés, O.; Soliva, M. (1984). «Composting sewage sludge-pine bark». Acta Horticulturae, núm. 150, p. 545-552. — (1985). «Seguiment del compostatge de fang de depuradora amb escorça de pi». Quaderns Agraris, núm. 6, p. 41-51. Cáceres, R.; Coromina, N.; Malińska, K.; Martínez-Farré, F. X.; López, M.; Soliva, M.; Marfà, O. (2016). «Nitrification during extended co-composting of extreme mixtures of green waste and solid fraction of cattle slurry to obtain growing media». Waste Management, vol. 58, p. 118-125. Camps, J. M.; Cardelús, J.; Cohí, A.; Cucurull, D.; Doñate, M.; Moré, J. C.; Pujolà, M.; Saña, J.; Soliva, M.; Tremoleda, M. (1987). Experiències amb el compost. Barcelona: Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. (Estudis i Monografies; 12). 140 p. Clotet, R.; Costa-Batllori, P.; Soliva, M.; Martínez-Farré, F. X. (1990). «La recerca en ciències agroalimentàries». A: Institut d’Estudis Catalans (ed.). La recerca científica i tecnològica a Catalunya, 1990. Vol. I. Barcelona: CIRIT: Generalitat de Catalunya, p. 141-146. Elías, X.; García, J.; López, M.; Soliva, M. (2013). «Tecnologías aplicables al tratamiento de residuos: valoración y fabricación de materiales a partir de residuos». A: Elías, X. (ed.). Reciclaje de residuos industriales. 2a ed. Madrid: Díaz de Santos, p. 91-171. Felipó, M. T.; Soliva, M. (2003). «Organic wastes as a resource for Mediterranean soils». A: Langenkamp, H.; Marmo, L. (ed.). Biological treatment of biodegradable wastes: Technical aspects. Brussel·les: European Commission Joint Research Center, p. 249-272. 132

001-146 Quaderns agraris 49.indd 132

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 121-137

11/12/2020 13:06:40

En memòria de Montserrat Soliva i Torrentó (1943-2019)

Florensa, P.; Ponce, J. J.; Soliva, M.; Torras, G.; Viñals, N. (1985). «Use of city-refuse compost in bio-intensive French method in horticulture». Acta Horticulturae, núm. 172, p. 141-150. García-Becher, V.; Soliva, M. (1985). «Compostatge de fang residual de la fabricació de pasta de paper». Quaderns Agraris, núm. 6, p. 53-60. Giró, F.; Soliva, M.; Felipó, M. T.; Garau, M. A.; Aragay, M.; Danès, R.; Teixidó, N. (1993). «Estudio de distintas materias primas utilizadas como sustratos». Actas de Horticultura, núm. 11, p. 33-48. Giró, F.; Soliva, M.; Valero, J. (1990). «Estudio de algunos métodos de determinación de fósforo asimilable en composts utilizados como sustratos». Actas de Horticultura, núm. 2, p. 305-310. «Història de la Institució Catalana d’Estudis Agraris». Quaderns Agraris (2003), núm. extraordinari, p. 69-84. Huerta, O.; Gallart, M.; Soliva, M.; Martínez-Farré, F. X.; López. M. (2011a). «Effect of collection system on mineral content of biowaste». Resources, Conservation and Recycling, núm. 55 (11), p. 1095-1099. Huerta, O.; López, M.; Martínez-Farré, F. X.; Valero, J.; Condes, L.; Soliva, M. (2009). «Coincidencia de objetivos en proyectos de investigación sobre residuos orgánicos: utilidad de la información obtenida» [en línia]. A: Huerta, O. [et al.] (ed.). Proceso y destino del compost, formación, información e interrelaciones entre los agentes del sector: Ponencias y comunicaciones de las I Jornadas de la Red Española de Compostaje. Barcelona: Red Española de Compostaje: Escola Superior d’Agricultura de Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya, p. 214-218. <https://www.recom postaje.com/i-jornadas-de-la-rec-barcelona-2008/>. [Consulta: abril 2020]. Huerta, O.; López, M.; Soliva, M. (2010a). Procés de compostatge: caracterització de mostres. Barcelona: Diputació de Barcelona. (Col·lecció Estudis, Sèrie Medi Ambient; 2). 431 p. Huerta, O.; López, M.; Soliva, M.; Zaloña, M. (2010b). Compostatge de residus municipals: control del procés, rendiment i qualitat del producte. Barcelona: Agència de Residus de Catalunya. 328 p. També disponible en línia a: <http://hdl.handle.net/2117/9087> (versió catalana) i <http://hdl.handle. net/2117/9086> (versió castellana). [Consulta: 27 febrer 2020]. Huerta, O.; Martínez-Farré, F. X.; Gallart, M.; Soliva, M; López, M. (2011b). «El uso del compost de residuos sólidos municipales como enmienda orgánica: aportaciones de diferentes componentes según origen». A: López, J. I. [et al.] (ed.). Compostaje de residuos orgánicos y seguridad medioambiental: II Jornadas de la Red Española de Compostaje: Compostaje de Residuos Orgánicos y Seguridad Medioambiental. Burgos: Universidad de Burgos. (Congresos y Cursos; 55), p. 125-134. Huerta, O.; Soliva, M.; Giró, F.; López. M. (2010c). «Heavy metal content in rubbish bags used for separate collection of biowaste». Waste Management, núm. 30 (8-9), p. 1450-1456. QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 121-137

001-146 Quaderns agraris 49.indd 133

133

11/12/2020 13:06:40

F. X. Martínez-Farré

Huerta, O.; Soliva, M.; Martínez-Farré, F. X.; Gallart, M.; López, M. (2010d). «Characterization of municipal solid waste composts produced in Spain». A: RAMIRAN 2010: Proceedings of the 14th International Conference of the FAO ESCORENA network on Recycling of Agricultural, Municipal and Industrial Residues in Agriculture (Lisboa, 12-15 setembre 2010), p. 1-4. Huerta, O.; Soliva, M.; Martínez-Farré, F. X.; Valero, J.; López, M. (2010e). «Bulk density determination as a simple and complementary tool in composting process control». Bioresource Technology, núm. 101 (3), p. 9951001. Jacas, J.; Marzà, J.; Florensa, P.; Soliva, M. (1987). «Cation exchange capacity variation during composting of different materials». A: Bertoldi, M. de [et al.] (ed.). Compost: Production, quality and use. Londres: Elsevier Applied Science, p. 297-320. Jiménez de Ridder, P.; Pujolà, M.; Soliva, M. (2002). Exercicis d’anàlisi química agrícola. Barcelona: Escola Superior d’Agricultura de Barcelona: Departament de Medi Ambient Generalitat de Catalunya: CEIB: Universitat Politècnica de Catalunya. 238 p. López, M.; Huerta, O.; Almansa, M.; Soliva, M.; Martínez, F. X. (2009). «Empresa, investigación y docencia: cómo aprovechar las sinergias en un caso concreto». A: Huerta, O. [et al.] (ed.). Proceso y destino del compost, formación, información e interrelaciones entre los agentes del sector: Ponencias y comunicaciones I Jornadas de la Red Española de Compostaje. Barcelona, p. 429-432. López, M.; Huerta, O.; Martínez-Farré, F. X.; Condes, L.; Valero, J.; Soliva, M. (2014). «Test de autocalentamiento en distintos tipos de compost». A: Bernal, M. P. [et al.] (ed.). IV Jornadas de la Red Española de Compostaje: De residuo a recurso: estrategias de gestión, tratamiento y valorización. Múrcia: Red Española de Compostaje, p. 313-317. López, M.; Huerta, O.; Martínez-Farré, F. X.; Soliva, M. (2010a). «Approaching compost stability from Klason lignin modified method: Chemical stability degree for OM and N quality assessment». Resources, Conservation and Recycling, núm. 55 (2), p. 171-181. — (2011). «Sostenibilidad en la gestión de residuos orgánicos municipales: su implicación en la protección del suelo». A: López, J. I. [et al.] (ed). Compostaje de residuos orgánicos y seguridad mediambiental: II Jornadas de la Red Española de Compostaje. Burgos: Universidad de Burgos. (Congresos y Cursos; 55), p. 88-98. López, M.; Huerta, O.; Soliva, M. (2006). «Influencia de los materiales de entrada y de la tipología de las plantas en la calidad y el rendimiento del compost. A: Moral, R. (ed.). Aspectos normativos, tecnológicos y medioambientales del compostaje: Ponencias invitadas a la 2.ª Reunión Nacional de la Red Española de Compostaje (REC). València: Gráficas Limencop, SL, p. 107-121. 134

001-146 Quaderns agraris 49.indd 134

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 121-137

11/12/2020 13:06:40

En memòria de Montserrat Soliva i Torrentó (1943-2019)

López, M.; Huerta, O.; Valero, J.; Soliva, M. (2004). «Raw organic materials origin and compost heavy metals contents». A: RAMIRAN 2004: Proceed ings of the 11th International Conference of the FAO ESCORENA Network on Recycling of Agricultural, Municipal and Industrial Residues in Agriculture (Múrcia, 6-9 octubre 2004). Vol. 2, p. 113-114. López, M.; Soliva, M.; Martínez-Farré, F. X.; Bonmatí, A.; Huerta, O. (2010b). «An assessment of the characteristics of yard trimmings and recirculated yard trimmings used in biowaste composting». Bioresource Technology, núm. 101 (4), p. 1399-1405. López, M.; Soliva, M.; Martínez-Farré, F. X.; Fernández, M.; Huerta, O. (2010c). «Evaluation of MSW organic fraction for composting: Separate collection or mechanical sorting». Resources, Conservation and Recycling, núm. 54 (4), p. 222-228. López, M.; Soliva, M.; Martínez-Farré, F. X.; Gallart, M.; Huerta, O. (2010d). «MSW facilities of combined biological treatment: Anaerobic digestion plus composting». A: RAMIRAN 2010: Proceedings of the 14th International Conference of the FAO ESCORENA network on Recycling of Agricultural, Municipal and Industrial Residues in Agriculture (Lisboa, 12-15 setembre 2010), p. 1-5. Martínez-Farré, F. X. (2000). «Al·locució del director de l’ESAB en l’acte d’inauguració del curs acadèmic 1999-2000». Arxius: Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, sèrie cinquena, núm. 4, p. 9-11. — (2006). «Montserrat Soliva i Torrentó: la Montserrat en els papers (dades) i el paper de la Montserrat (significat)». Parlament pronunciat en l’acte d’homenatge i reconeixement als professors jubilats el curs acadèmic 2005-2006. Escola Superior d’Agricultura de Barcelona. Martínez, F. X.; Huerta, O.; López, M.; Soliva, M.; Bustamante, J.; Allés, A. (2009). «Comportamiento del compost de RSU en un cultivo de Lolium multiflorum en Menorca». A: Huerta, O. [et al.] (ed.). Proceso y destino del compost, formación, información e interrelaciones entre los agentes del sector: Ponencias y comunicaciones I Jornadas de la Red Española de Compostaje. Barcelona, p. 262-266. Martorell, M.; Soliva, M.; Cañameras, N.; Martínez-Farré, F. X.; Reis, M. (1993). «Lettuce seedling growth on substrate mixes using peat, cork, forest litter and sand». Acta Horticulturae, núm. 342, p. 167-174. Navarro, M.; Pujolá, M.; Soliva, M.; Garau, M. A. (1992). «Nitrogen mineralization study in compost». Acta Horticulturae, núm. 302, p. 279-294. Reis, M.; Martínez-Farré, F. X.; Soliva, M.; Monteiro, A. A. (1998). «Composted organic residues as a substrate component for tomato transplant production». Acta Horticulturae, núm. 469, p. 263-274. Reis, M.; Soliva, M.; Martínez-Farré, X. (1995). «Evaluation of composted pine bark and carob pods as components for horticultural substrates». Acta Horticulturae, núm. 401, p. 243-250. QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 121-137

001-146 Quaderns agraris 49.indd 135

135

11/12/2020 13:06:40

F. X. Martínez-Farré

Saña, J.; Soliva, M. (1985). «Necessitat d’una caracterització dels adobs orgànics». Quaderns Agraris, núm. 6, p. 7-22. — (1987). El compostatge: procés, sistemes i aplicacions. Barcelona: Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. (Quaderns d’Ecologia Aplicada; 11). 100 p. Serra, J.; Soliva, M.; Centelles, E. (2001). «Evaluation of polyphenolic and flavonoid compounds in honeybee-collected pollen produced in Spain». Journal of Agricultural and Food Chemistry, núm. 49 (4), p. 1848-1853. Soliva, M. (1992). «Control de la qualitat del compost». A: Diputació de Barcelona: La gestió municipal dels residus sòlids urbans. Barcelona: Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. (Estudis i Monografies; 16), p. 129-140. — (1993). «Propuesta de metodología a usar para el control de un proceso de compostaje dirigido a la obtención de sustratos». Actas de Horticultura, núm. 11, p. 111-118. — (1994). «L’agricultura com a productora i receptora de residus». Arxius de l’Escola Superior d’Agricultura Barcelona, quarta sèrie, núm. 15, p. 3-16. — (1998). «Residus orgànics per a l’agricultura: un tema de recerca a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB)». Arxius: Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, sèrie cinquena, núm. 1, p. 29-54. — (2001). Compostatge i gestió de residus orgànics. Barcelona: Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. (Estudis i Monografies; 21). 111 p. — (2004). «Organic wastes in Spain: A problem that should be a resource». A: RAMIRAN 2004: Proceedings of the 11th International Conference of the FAO ESCORENA Network on Recycling of Agricultural, Municipal and Industrial Residues in Agriculture (Múrcia, 6-9 octubre 2004). Vol. 1, p. 15-24. — (2007). «Importància de la gestió de residus orgànics en la docència i la recerca de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona». Quaderns Agraris, núm. 31, p. 37-59. Soliva, M.; Bernat, C.; Gil, E.; Martínez-Farré, F. X.; Pujol, M.; Sabaté, J.; Valero, J. (2007). «Education and research related to organic waste management at agricultural engineering schools». International Journal of Sustainability in Higher Education (IJSHE), vol. 8 (2), p. 224-233. Soliva, M.; Bonilla, M. J.; Pujolà, M. (1985). «Influence of sampling in the control of the composting of the sewage sludge and city refuse». Acta Horticulturae, núm. 172, p. 223-230. Soliva, M.; Cañameras, N.; Martínez-Farré, F. X. (1988). «La coordinació entre alguns ensenyaments agrícoles i el seu paper en l’agricultura catalana». A: I Congrés de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) (Caldes de Montbui, 16-17 abril 1988). Soliva, M.; Giró, F. (1992). «Composting of three kinds of residues of very different origin». Acta Horticulturae, núm. 302, p. 181-192. 136

001-146 Quaderns agraris 49.indd 136

QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 121-137

11/12/2020 13:06:40

En memòria de Montserrat Soliva i Torrentó (1943-2019)

Soliva, M.; Giró, F.; Manzano, S. (1993a). «Nitrogen lost during MSW composting at two facilities in Spain». Compost Science & Utilization, núm. 1 (4), p. 23-26. Soliva, M.; Huerta, O.; López, M. (2008a). «Antecedentes y fundamentos del proceso de compostaje». A: Moreno, J.; Moral, R. (ed.). Compostaje. Madrid: Mundiprensa, p. 75-92. — (2008b). «La gestió dels fangs de depuradora. Bones i males pràctiques». A: La gestió de fangs de les estacions depuradores d’aigües residuals. Barcelona: Diputació de Barcelona. (Col·lecció Documents de Treball, Sèrie Medi Ambient; 1), p. 141-158. Soliva, M.; Huerta, O.; Martínez-Farré, F. X.; López, M. (2013). «Ús del compost: millora dels sòls o gestió de residus orgànics?». Quaderns Agraris, núm. 34, p. 7-32. Soliva, M.; López, M.; Huerta, O.; Valero, J.; Felipó, M. T. (2004). «Waste or ganic matter quality versus soil amendment effects». A: RAMIRAN 2004: Proceedings of the 11th International Conference of the FAO ESCORENA network on Recycling of Agricultural, Municipal and Industrial Residues in Agriculture (Múrcia, 6-9 octubre 2004). Vol. 1, p. 201-204. Soliva, M.; Molas, J.; García, V.; Ferrer, R.; Baldi, M. (1984a). «Possible use of residual sludges from paper industry as a substrate». Acta Horticulturae, núm. 150, p. 531-544. Soliva, M.; Molina, N. (1999). «Compostatge de residus sòlids urbans (RSU): Aspectes relacionats amb el nitrogen». Dossiers Agraris, núm. 5, p. 61-72. Soliva, M.; Pujolá, M.; Bonilla, M. J.; Poch, R.; Giráldez, F.; Batlló, M. (1984b). «Composting combined city refuse and sewage sludge». Acta Horticulturae, núm. 150, p. 519-530. Soliva, M.; Saña, J. (1985). «Qualificació global d’un adob orgànic: com a font de matèria orgànica, com a nutrient mineral i com a contaminant». Quaderns Agraris, núm. 6, p. 137-144. Soliva, M.; Saña, J.; Bonmatí, M.; Pujolà, M.; Jiménez de Ridder, P.; Balanyà, M. T.; Romero, R.; Giró, F.; Florensa, P.; Cohí, A.; Riva, A. de la; Moré, J. C.; Cano, F. (1987). «Aprofitament de residus orgànics com a adob, esmena o substrat». Arxius ESAB, sèrie iv, núm. 10, p. 3-8. Soliva, M.; Villalba, D.; Vilarasau, B.; Arbiol, M. (1993b). «Characterization of composted pruning materials from urban gardens». Acta Horticulturae, núm. 342, p. 361-370. Soliva, M.; Villalba, D.; Vilarasau, B.; Arbiol, M.; Benito, P. (1993c). «Compostaje conjunto de restos de poda y lodos de depuradora en Castelldefels». Actas Horticultura, núm. 11, p. 129-140. Vall-llosera, X.; Voltes, J.; Pujolà, M.; Soliva, M. (1992). «Rabbit manure composting». Acta Horticulturae, núm. 302, p. 153-168. Vilà-Hors, J. P. (2003). «Vint-i-cinc anys d’història de la Institució Catalana d’Estudis Agraris». Quaderns Agraris, núm. extraordinari, p. 65-68. QUADERNS AGRARIS 49 (desembre 2020), p. 121-137

001-146 Quaderns agraris 49.indd 137

137

11/12/2020 13:06:40

001-146 Quaderns agraris 49.indd 138

11/12/2020 13:06:40

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 46 (jun 2019), p. 129-138 ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA · DOI: 10.2436/20.1503.01.121

FE D’ERRATES BASES DE DADES DE DISPONIBILITAT ALIMENTÀRIA: LLACUNES ESTADÍSTIQUES I PROPOSTES DE MILLORA Ramon Clotet,1 Eusebi Jarauta-Bragulat,2 Yvonne Colomer1 1. Fundació Triptolemos, El Masnou, Barcelona 2. Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental, Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya (UPC BarcelonaTech), Barcelona

A la pàgina 133, el sentit de la fletxa e3 de la figura 1 s’ha d’invertir, ha de ser com en la figura que es mostra a continuació.

Correspondència: Eusebi Jarauta-Bragulat. Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental – Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona. C. Jordi Girona, 1-3, edifici C2. 08034 Barcelona. A/e: eusebi.jarauta@upc.edu. QUADERNS AGRARIS 46 (juny 2019), p. 129-138

139

R. Clotet, E. Jarauta-Bragulat, Y. Colomer

Figura 1. Flux energètic associat als productes procedents de la fotosíntesi amb destí possible a l’alimentació humana EFTa Producció fotosintètica EA

DIRECTA - Cultius herbacis

- Horticultura - Fructicultura

ALIMENTACIÓ HUMANA

Malbaratament

- Algues INDIRECTA - Pesca

- Ramaderia de pastura - Mel - Bolets

Retorn a través de la producció animal Altres usos

e2a

- Ramaderia intensiva - Aqüicultura - Helicultura - Cria d’insectes

e2b

- Proteïna obtinguda en bioreactors - Altres

- Biocombustibles - Aliments per a animals de companyia - Cafè i te - Begudes alcohòliques - Tèxtils - Tabac - Opiacis - Plantes ornamentals - Fàrmacs i perfumeria - Altres

Font: Elaboració pròpia.

140

QUADERNS AGRARIS 46 (juny 2019), p. 129-138

NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS

a) Lliurament i acceptació L’original s’ha de lliurar en suport electrònic al Comitè Editorial. Quan el material s’enviï per correu electrònic (icea@iec.cat), cal sol·licitar la confirmació de recepció i detallar clarament el nombre d’arxius enviats. Quan el pes dels arxius sigui elevat, cal emprar un sistema de transferència electrònica segur. Els treballs resten sotmesos a l’acceptació del Comitè Editorial, el qual basarà la seva decisió en l’avaluació i en els informes d’especialistes. b) Idioma Els articles han d’estar escrits en català. c) Requisits del document original Característiques generals — En format de Word. — Pàgines numerades correlativament a l’angle inferior dret. — Marge superior i inferior de la pàgina: 2,5 cm. — Marge esquerre i dret de la pàgina: 3 cm. — Text normal: Times New Roman o Arial, de cos 12 i amb un interli neat d’1,5. — Text de les notes a peu de pàgina i de les citacions en paràgraf a part: Times New Roman o Arial, de cos 10, amb un interlineat d’1,5. — Les notes a peu de pàgina s’han d’identificar dins del text amb super índexs numerats correlativament (1, 2, 3...). — Els apartats han d’anar numerats correlativament. — Els articles poden incloure figures (imatges i gràfics) i taules, que cal que vagin numerades i que duguin un títol o un text explicatiu i la indicació de la font de procedència. També, dins del text, s’hi ha de fer referència. — El primer cop que s’utilitzi una sigla o l’abreviatura en el text cal des envolupar-ne l’expressió completa i escriure la sigla o l’abreviatura a conti nuació entre parèntesis. 141

001-146 Quaderns agraris 49.indd 141

11/12/2020 13:06:40

— Les referències bibliogràfiques dins del text han de seguir el sistema: Cognom/s, any, entre parèntesis. Aquestes referències han d’estar desenvolupades en la llista de bibliografia final, d’acord amb els criteris explicats més endavant. Dades preliminars A l’inici del document hi ha d’haver el títol de l’article, el nom i el primer cognom —o els dos cognoms units amb un guionet— de l’autor o autors i la seva filiació: l’adreça institucional de tots els autors (universitat o centre on s’ha realitzat l’estudi, departament o unitat, ciutat i país) o, si no existeix aquesta informació, la professió. En cas que els autors tinguin filiacions diferents, s’han de numerar correlativament les diferents adreces institucionals i escriure al costat de cada autor el superíndex amb el nombre corresponent. També cal indicar el nom, l’adreça postal completa, el telèfon i l’adreça electrònica del responsable del treball que ha de mantenir la correspon dència amb la revista. Cal destacar-ne les dades que han de ser publicades. Títols, resums i paraules clau Els títols, els resums i les paraules clau han d’estar escrits, com a mínim, en català, anglès i castellà. Al resum, s’hi han d’exposar de manera clara i concisa: els objectius, la metodologia, els principals resultats i les conclu sions del treball. L’extensió recomanada és d’entre 100 i 220 paraules, excepte l’anglès, que és convenient que sigui més extens. Les paraules clau, entre tres i sis, han de ser les mateixes en totes les llengües. Característiques dels gràfics i taules — En format obert, que es puguin manipular (no en format d’imatge). — En arxius separats del text, però també cal incloure’ls dins del text, en el lloc on han d’aparèixer. — Han d’anar numerats i han de dur un text explicatiu breu. Característiques de les imatges — En format JPG, TIFF o similars. — En arxius separats del text, però també cal incloure-les dins del text, en el lloc on han d’aparèixer. — Han d’anar numerades i han de dur un text explicatiu breu. És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en l’article. La font de procedència s’hi ha de referenciar. Quan l’autor del material gràfic sigui també l’autor de l’article, igualment caldrà que s’indiqui.

142

001-146 Quaderns agraris 49.indd 142

11/12/2020 13:06:40

d) Bibliografia La bibliografia ha de recollir només les obres que se citin en el text, que han de seguir un dels esquemes següents: — Referències d’articles: Masies, L.; Cases, A.; Viladomat, C. (2009). «Anàlisi perfecta de paràsits molests». Quaderns d’Agricultura, núm. 29, p. 12-140. Si són més de tres autors, es pot escurçar i posar el primer autor seguit de l’expressió en cursiva et al.: Masies, L. [et al.]. En el cas d’articles de revistes en línia: Carreres, J.; Miret, M. (2011). «Innovacions en l’àmbit vinícola». Vi i Vinya [en línia], núm. 20, p. 35-45. <http://www.viivinya.com/3/001234> [Consulta: 23 gener 2012]. En el cas d’articles de revistes en doble suport: Canyes, V.; Soler, C. (2010). «Vida en el camp durant l’estiu». Revista del Camp, núm. 5, p. 5-23. També disponible en línia a: <http://www.revcamp.com/201.pdf> [Consulta: 5 maig 2011]. — Referències de llibres o capítols de llibres: Santpere, J. (2010). Tractat dels animals del pagès. Girona: Onada. Loyola, I. de (2010). «El llop en relació amb les ovelles». A: Santpere, J. Tractat dels animals del pagès. Girona: Onada, p. 235-245. En el cas de llibres o capítols de llibres en línia: Rodà, S. M. (2011). «Microorganismes en les fulles». A: Vinyet, M. Els microorganismes [en línia]. Barcelona: Alacar. <http://www.balacar.cat/microorg/ 230014.pdf> [Consulta: 8 març 2012]. En el cas de llibres o capítols de llibres en doble suport: Borriol, L. (2010). «Centre de Desenvolupament del Sòl». A: Solé, J.; Maragall, N. (ed.). Recerca i tecnologia. Lleida: Edicions de la Terra. També disponible en línia a: <http://www.terra.edicions.com/55609kklom0112> [Consulta: 3 maig 2011].

143

001-146 Quaderns agraris 49.indd 143

11/12/2020 13:06:40

La llista bibliogràfica s’ha d’ordenar alfabèticament per autors i cronològicament dins del mateix autor. En cas que hi hagi més d’una obra del mateix autor i del mateix any, cal distingir-les amb una lletra minúscula en cursiva adjuntada a l’any: 2010a. e) Exemplars per als l’autors Un cop publicat l’article, cada autor rebrà un exemplar de la publicació sense càrrec. f ) Drets d’autor i responsabilitats La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors. Els autors en el moment de lliurar els articles a la revista Quaderns Agraris per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents: — Els autors cedeixen a la ICEA (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a Quaderns Agraris. — Els autors responen davant la ICEA de l’autoria i l’originalitat dels articles presentats. — És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles. — La ICEA està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors. — Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http:// creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada. — La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats. g) Protecció de dades personals L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) compleix el que estableix el Reglament general de protecció de dades de la Unió Europea (Reglament 2016/679, de 27 d’abril de 2016). De conformitat amb aquesta norma, s’informa que, amb l’acceptació de les normes de publicació, els autors autoritzen que les seves dades personals (nom i cognoms, dades de contacte i dades de filiació) puguin ser publicades en el volum corresponent de la revista Quaderns Agraris. Aquestes dades seran incorporades a un tractament que és responsabilitat de l’IEC amb la finalitat de gestionar aquesta publicació. Únicament s’uti144

001-146 Quaderns agraris 49.indd 144

11/12/2020 13:06:40

litzaran les dades dels autors per a gestionar la publicació de la revista i no seran cedides a tercers, ni es produiran transferències a tercers països o organitzacions internacionals. Un cop publicada la revista, aquestes dades es conservaran com a part del registre històric d’autors. Els autors poden exercir els drets d’accés, rectificació, supressió, oposició, limitació en el tractament i portabilitat, adreçant-se per escrit a l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona), o bé enviant un correu electrònic a l’adreça dades.personals@iec.cat, en què s’especifiqui de quina publicació es tracta.

145

001-146 Quaderns agraris 49.indd 145

11/12/2020 13:06:40

Quaderns Agraris

Número 49 · Desembre 2020

Alimentació i energia II: implicacions futures Xavier Flotats-Ripoll, Carles Riba-Romeva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

La disponibilitat de l’aigua al sòl com a eina per a l’adaptació de la viticultura al canvi climàtic

Quaderns Agraris

Inmaculada Funes, Felicidad de Herralde, Xavier Aranda, Josep Jiménez, David Aguadé, Marc Prohom, Antoni Barrera-Escoda, Vicent Altava-Ortiz, Robert Savé . . . . . . . . . . 35

La revista semestral de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans

Anàlisi de l’ús de l’aigua en l’agricultura a Europa a partir d’indicadors ambientals. Revisió crítica Maura Coca-Sabater, Amparo Cortés-Lucas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53

Importància dels trips (Thysanoptera) en les plantacions de fruiters de pinyol a Catalunya Jesús Avilla, Dolors Bosch . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77

Agrofòrum

Desembre 2020

F. Xavier Martínez-Farré . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123

Revista semestral de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans http://icea.iec.cat Cob Quaderns Agraris 49.indd 1

DESEMBRE 2020

En memòria de Montserrat Soliva i Torrentó (1943-2019)

ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 · http://revistes.iec.cat/index.php/QA

9 11/12/2020 16:05:48